logo

Arxiu/ARXIU 2015/MATI DE T.R 2015/


Transcribed podcasts: 749
Time transcribed: 13d 17h 55m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Tertulia d'actualitat, de moment diàleg.
Dialeg entre jo i el següent tertulià
perquè ens falten dos que han d'estar a punt d'arribar.
Deus ser el fred que fa de bon matí
que fa que puguis anar una mica més a ralentir.
De moment tenim el director del Sant Pau, el Pablo Muñoz.
Pablo, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Farem diàleg tu jo, eh?
Mentre no arriben el Roderick Mández i l'Àngel Coneix.
Tornarem l'entrevista.
Tornarem l'entrevista, exacte.
Tornarem la tertulia i l'entrevista.
Ara ja parlàvem d'això,
que està pràcticament, mira, un tertulià que entra a la porta
i des de aquí el saludarem, l'Àngel Coneix.
Parlàvem d'aquest temps, d'aquesta climatologia
i de ja previsions de cara a compres a Nadal,
celebracions nadalenques,
suposo que a nivell curricular, escolar,
curricular no, escolar, ja estem treballant-hi.
Sí, sí, sí, això sembla que no,
però acaba novembre, està acabat
i ja sembla que comencem el Nadal.
hem de preparar celebracions
amb les famílies, els festivals
de Nadal, l'escenari,
la sala d'actes, tot ha d'estar previst
perquè, bueno, sembla que no, però les setmanes
passen, tenim un punt pel mig també
i van passant els dies.
Àngel Coneix, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia, benvingut.
Escolta'm, que ja tenim molt fred aquí a sobre, eh?
A sobre, vull dir, ben a sobre, eh, el fred, ha vingut de cop.
Bueno, no fa gens de fred, ara no.
Avui no, avui no, però fa un pari de dies,
de n'hi do, eh, t'han perdut molt fred.
Ahir nosaltres que anem a caminar un dia a la setmana
i vam passar calor, vull dir, realment.
Vull dir, fa fresca,
de fet, fresca un dia, diríem jo,
realment forta, no?
Bueno, està bé que faci fred, no?
Si tens més gaires de fer coses, no?
I tant, i tant.
El fred t'estimula.
Per cert, deixeu-me dir,
ara parlem de seguida d'aquesta jornada
per l'erradicació de la violència masclista.
Ells feien, doncs, concentracions, actes a la ciutat,
però una notícia que avui hem destacat
a nivell informatiu,
és que no és gens anecdòtic, eh?
Avui, abans d'ahir,
de fet, l'aigua del Gallà va arribar al mar,
és a dir, que va haver aquest alliorament de cabal
a 200 mil metres cúbics,
si no recordo malament,
i l'aigua ha arribat, doncs,
com feia fa 40 anys, al mar,
que està vinguda d'aigua,
vull dir, perquè molts ulls estaran avui pendents
d'anar a veure aquest punt,
la imatge que tenim també aquí a la nostra pàgina web,
i que és bonic de veure, eh,
perquè feia anys que no es veia.
No sé si hi vas per allà, no, Àngela,
caminar per la zona d'Augela.
Bé, nosaltres hem fet alguna vegada
que hi ha hagut una baixada important,
no tant com ara, suposo,
i realment hi ha un camí que va des del Callà,
realment, fins a la desembocadura, no?,
que es podia fer molt bé per la llara del riu,
pel costat,
i suposo que ara és impossible, realment,
vull dir, s'ha d'anar a pujar altra vegada
a la carretera i fer...
Robert Hernández, bon dia, benvingut.
Bon dia, disculpeu.
No, ja, ja, estem encara en temps, eh?,
estem dintre del marge raonable de temps
d'arribar a la tertúlia.
Us plantejo aquesta qüestió, eh?,
el tema de la violència masclista.
Ahir es feien, doncs, actes a minut de silenci,
concentracions, parlaments,
es deia el nom de les víctimes
que hi ha hagut fins ara,
47 anys en guanya a tot l'Estat,
víctimes de violència masclista.
És una xacra social, això està clar,
anem parlant moltes vegades,
i la solució és complicada,
perquè a vegades convé anar, doncs,
a casa d'algú, entrar a dins
i veure què està passant, no?,
quan de fora no es veu,
o aparentment no es veu.
És complicat el tema,
però com ho veieu vosaltres,
i què creieu que cal fer
per combatre aquesta xacra?
I el tema d'educació,
sobretot, també és molt important,
des de ben petits.
Jo crec que sí, eh?
Crec que l'educació hi té un gran paper aquí,
de fet, lluny d'entrar en els debats
de si l'ètica, l'educació és per la ciutadania,
l'educació ètico-civica...
O sigui, sí que és cert
que aquí necessitem un gran pacte,
un gran front comú
entre societat, família i escola.
És a dir, el nostre futur
depèn, doncs, de la gent que està creixent.
Jo també tinc la sensació,
potser és una sensació personal, no?,
que les noves generacions són més conscients,
però ara hem de ser capaços
d'unificar-nos en la idea
que no només cal ser conscients,
sinó que cal fer un pas endavant
i ser valents, no?,
en la denúncia,
ser valents en l'actuació, no?
Estem veient,
ho veiem a les escoles, no?,
que avui en dia
l'educació emocional es treballa molt poc
i l'educació emocional
i la part de l'autocontrol, no?,
i la ira
és un dels elements claus,
jo crec,
en la violència masclista, no?
La manca de control,
perquè tu et pots sentir decible,
pots sentir-te violent,
però aquí necessites el control, no?
L'emoció és primària,
però el cervell racional
és el que ha de fer després d'autocontrol, no?
I si som capaços, doncs,
d'educar això a l'escola, no?,
de treballar-ho també a la família, no?,
que el rol masculí, doncs,
sigui un rol que no sigui agressiu ni violent,
i el femenil,
el que passa és que potser és més violència masclista
que feminista la que trobem avui en dia,
penso que podem avançar per bon camí aquí.
A veure,
jo penso que hi ha un tema també d'educació,
de gent nouvinguda,
o gent que ve de fora
i que té una mentalitat en aquest sentit
molt més masclista.
Jo tinc una anècdota,
fa dos dies que vaig anar a comprar mandarines
en un lloc d'aquestos que venen persones no d'aquí,
i vaig fer la broma de dir,
dona'm el tíquet perquè,
si no, la meva dona me controla
a veure en què em gasto els diners, no?
I em van dir,
a nosaltres això no ens passa,
al dematí els hi donem dos mastegots,
al dematí ja està,
i la dona creu tot el dia.
I vaig dir,
home, ets un impresentable, no?
No sé si torni a comprar en aquest lloc.
Però vull dir que hi ha aquesta cosa.
Per l'altre costat,
jo quan has parlat també de l'educació masculina,
jo m'agradaria també parlar bastant
de l'educació femenina.
I crec que és un tema important.
L'home acostuma a ser potser violent en les formes,
la dona de vegades és molt violent en la llengua,
en la manera de comportar-se.
Quan parlem d'educació hauríem de parlar també
de les dues vessants, no?
Nosaltres potser els homes són com a més primitius,
no sé si això,
si sociològicament o psicològicament és veritat o no,
és fer allò un gran massa per tothom, no?
Però jo tinc aquesta impressió també, no?
L'educació ha d'anar pels dos costats, no?
Una mica.
Escolteu-me, que fa 8.000 anys érem caníbels, eh?
No, no, fa 8.000 anys, no fa bastant, eh?
Fa 4.000 vam començar a digerir la llet, eh?
Vull dir que, bueno, l'altre dia uns explicaven a l'IPES,
coses que ens expliquen allà.
Jo en aquest tema tinc una teoria, no?
Que no és l'educació, sinó que és la formació, no?
Jo crec que ens equivoquem en el moment
que parlem de la violència masclista només,
sinó de la feminista, com deia...
Jo crec que la situació que ens produeix a dia d'avui
és que encara fem manifestacions contra la violència, no?
Quan el que hauria de ser és un tema
que si a tu t'acaben de formar
i que fa 4.000 anys sortíem sense roba
i ara sortim amb roba, no?
Doncs al final hem de ser capaços
que quan tenim un problema
ser capaços de dialogar, ser capaços d'emprenyar-se,
ser capaços de marxar,
però no d'arribar mai a la violència.
Però, ojo, no des del punt de vista masclista només,
sinó des del punt de vista masclista i feminista, no?
Sota el meu punt de vista, eh?
I això no és una qüestió d'educar
perquè em dóna la impressió
i tota aquesta setmana els col·legis,
totes les societats, mitjans de comunicació, etcètera, etcètera, etcètera,
fins i tot, doncs, ara no tant,
però vol dir, fa més anys,
doncs, amb els detalls de color lila, no?
Ara no tant perquè hi ha hagut un partit polític
que l'ha agafat, no?
Com a embrem el seu, aquest color.
Però, al final, ens donem compte
que només que parlem de les víctimes feministes,
quan possiblement hi ha moltes més víctimes
simplement per acabar barallant-se
en una situació de discussió, no?
Jo crec que és un tema que des de l'educació
s'ha de treballar, però des de la societat també,
des dels mitjans de comunicació,
no donar-li tanta importància.
Al final, tens raó
que tots els nouvinguts tenen un concepte diferent.
Però si nosaltres mateixos
també riem
quan ens fan aquesta broma,
doncs, indultablement, ajudem, no?
Vull dir, si tothom, com tu deies,
quan vas a comprar, te fan aquesta broma,
no tornem mai més,
i li expliquem el per què, eh?
No tornem mai més.
No, no, no.
I li diem, escolta'm,
nosaltres no comulguem només amb la teva visió
respecte a un altre cert,
més igual que sigui femení com que sigui masculí,
però sí que és veritat que no tornarem mai més, no?
Vull dir, jo crec que hem de donar tots un pas endavant
i no només, no només traspassar la responsabilitat, no?
Que moltes vegades ho fem,
de traspassar-li als col·legis, no?
De traspassar-li a l'educació, no?
Sinó la formació d'aquella persona
és la que hem de, entre tots,
ser capaços d'arribar, no?
Vau llegir el que va...
Perdona, eh?
El que va dir el Carles...
El Carles Capdevila,
a l'editorial...
Bueno, aquest comentari de l'ara...
Com a...
Sí.
Bueno, hi va parlar...
No sé si els ullens ho hauran pogut escoltar
o vull llegir
parlar que hi ha molts carres directius
amb un excés de testosterona brutal
i que...
En fi, que hi ha molt de fillets soltos
en aquests carres
i que són homes
que em fiquen exerceixent amb això,
amb aquest accés de testosterona
i mantinguent el poder
i perpetuant-se en el poder.
És a dir, bueno,
en fi, podríem allàgrar-ho molt,
però ho dic perquè també té molt a veure, això.
És a dir, que encara socialment
hi ha moltes maneres encara
de dir i de fer les coses
que no ajuden, eh?
Que no ajuden general.
Bueno, és que abans comentaves, no?,
el fet que la part psicològica
és molt important.
Jo estic d'acord, eh?
Jo soc dels que pensen, doncs,
que l'amenaça psicològica,
el maltractament psíquic
és molt, molt, molt dur.
El que passa és que el maltractament físic
i la violència pot acabar amb una mort,
que potser una mort mental
seria d'un altre estil,
però és molt més palesa, no?,
la mort física i per això potser
es veu més en el cas
del maltractament a la dona
perquè és la que acaba patint
aquest maltractament físic
que pot portar-la a la mort, no?
Estem parlant de la mort d'una persona
perquè un altre no ha sigut capaç
de controlar-se.
I això es relaciona totalment,
que és el que apuntava jo abans, eh?
amb el tema de l'educació emocional
i comparteixo plenament
que no només al món de l'escola,
sinó a tot arreu, eh?
A casa, però ningú ha ensenyat
l'educació emocional durant molts anys.
Semblava que les emocions
era una cosa que havia d'estar relegada
a un segon terme,
a l'àmbit privat
i que millor no expressar emocions,
no treballar-les
i una de les pitjors emocions
és la manca de control de la ira.
Tenim un editor al New York Times,
el Daniel Goleman,
que també és conegut arreu del món,
per treballar tota la part d'intel·ligència emocional
a les institucions
i parla precisament
de la necessitat d'autocontrol.
És a dir,
que les persones que més triomfan
en les empreses mundials
són aquelles que tenen aquest autocontrol,
no?
I això és el que hauríem de ser capaços
de traslladar-ho,
però en l'àmbit familiar,
quan el nen està enfadat,
doncs sí, sí, estàs enfadat,
però has de canalitzar la teva ira
i en formes de canalitzar-la
sense arribar a la violència,
perquè si no, al final,
doncs ens trobem la violència masclista,
però la violència
quan un li dona un cop
amb un cotxe amb l'altre
i es baixen
i s'estomacen allà al mig,
o sigui,
són d'aquestes coses
que la nostra societat
ha de fer un pas més, no?
Mira,
Daniel Goleman,
ja que n'has parlat,
El punto ciego,
és un bon llibre del Daniel Goleman,
o, bueno,
hi ha un cas com hablar eficazmente en público,
ho dic perquè si no es cal
de pujar un escenari
i parlar, doncs,
davant d'un auditori,
també està molt bé,
però aquest El punto ciego
parla d'això,
El punto ciego
del Daniel Goleman
que parla d'això,
d'aquestes mancances de...
Perdona, digues, Àngel.
No, no,
simplement jo una mica
molt d'acord amb ell,
jo penso que és un tema de diàleg,
de saber viure
amb parella dialogant,
i penso que aquest és
un dels grans problemes
de la nostra societat,
és a dir,
que tots tenim
potser moltes ocupacions,
moltes coses,
i mai tenim aquell respiro
per dir
anem a baranar
o anem a sentar-nos
i plantegem una mica
les queixes que tenim
l'un de l'altre
o quins problemes hi ha.
Ja sé que això és potser
molt teòric,
però vull dir,
socialment,
com deies tu,
s'hauria d'empenyar
no en el camp de la parella només,
sinó en tots els camps,
evidentment,
a intentar ser
unes persones
dialogants
en tots els sentits,
que evitaríem també
una mica aquestes pressions
que dius tu
de la premsa
o d'aquesta gent
que avui es pensa
que l'únic que val
és la força del poder.
No, no.
A nivell neurocientífic,
un apunt, eh, només,
la nostra societat,
avui en dia,
afavoreix aquests comportaments
a nivell neurocientífic.
Tenim ja estudis
que ens diuen
que tot aquest estrès cronificat
que estem patint,
o sigui,
tota aquesta pressió social
pressiona una part del cervell
que s'anomena l'amígdala,
que és la responsable
d'activar aquestes emocions primitives.
És a dir,
que persones més estressades,
sense control,
doncs,
reaccionen de forma més primitiva.
es parla de tres cervells actualment,
un de primitiu i instintiu,
que és aquest,
doncs,
el que surt en un primer moment,
aquest temperament,
que direm,
i després d'un segon i tercer...
De fet,
tots coneixem persones,
que diem,
aquesta persona és molt mesurada,
és molt tranquil·la i tal,
i en un moment determinat
té una reacció que dius,
no ho entenc,
no ho entenc,
i suposo que és l'acumulació,
no?
Sí,
és fruit de l'estrès,
no?
Per això,
doncs,
avui en dia,
doncs,
tenen tant d'èxit
que aquestes teràpies,
doncs meditatives,
contemplatives,
o fins i tot
l'auge de l'esport,
no?
També com a canalització
de l'estrès,
o sigui,
aquest estrès cronificat
acaba portant,
doncs,
a directius,
a la societat,
a una persona,
doncs,
que rep molts inputs
en un moment determinat,
que el seu cervell reaccioni
de forma instintiva,
perquè és un procés evolutiu,
és a dir,
que el nostre cervell,
l'espècie humana,
ha sobreviscut
gràcies a aquest instint,
no?
Al poder reaccionar
davant d'una amenaça,
doncs,
davant d'una amenaça
que pot ser la parella
i que tu psicològicament
has creat aquesta amenaça,
el teu cervell reacciona
perquè no té autocontrol,
no has evolucionat
amb el teu cervell humà,
o sigui,
no és capaç en aquell moment
de controlar la situació.
No, no,
jo,
és que estava escoltant
molt atent,
perquè jo sí que és veritat,
jo tinc un caràcter molt fort,
però reconec gent agressiu,
no?
Llavors,
no sé si és que,
i jo,
doncs,
bueno,
amb la meva edat
no crec que els germans
de la saia,
que me van patir,
no?
No crec que m'eduquessin
d'alguna manera
des d'un altre vessant
que no fos la pròpia formativa,
però sí que és cert
que jo ni a casa
ni se m'acudiria mai,
mai, mai,
aixecar la mà a ningú
per molt,
que jo sí que reconec
i jo tinc un caràcter molt fort,
no?
Vull dir,
un caràcter molt fort,
em refereixo,
puc arribar a grans converses,
arribant a una tensió
molt elevada,
però no tothom,
quan acaba,
acaba,
i no sé,
vull dir,
no sé si ve format
perquè ja t'han educat així,
no?
En el que arriba un moment
que ja tens un punt,
perquè la paraula estrès,
per exemple,
doncs jo no la contemplo
el meu estatus,
no?
Vull dir,
jo entenc
que per desgràcia
tots estem
en un nivell
d'acceleració
que per desgràcia
doncs
tampoc el podem,
sota el meu punt de vista
no el podem controlar,
hi ha molta gent
que sí que és veritat
que fan curses de meditació
i que tenen aquell temps
possiblement
per poder fer,
no, no, no,
i funciona,
perquè jo conec molta gent
que és veritat
el que tu deies,
no?
Vull dir,
que han canviat
el seu xip
a la vegada
que s'ha anat
possiblement
amb aquesta vessant
de iogues
o de teràpies
però jo és veritat
que jo no
les practico
però és cert
que hi continuo
que tinc un límit
i en aquest límit
tu t'atures
i bueno,
doncs ja està,
vol dir,
fins aquí m'ha arribat,
no?
Bueno,
això és la voluntat,
és la teva capacitat
de voluntat,
o sigui,
tens una voluntat forta.
Però jo t'estava escoltant
molt atent
perquè pensava,
mira,
mira,
ja estic aprenent
el per què,
no?
I el que passa
que la majoria
o jo diria
que una gran part
dels casos
que es donen
realment no són persones
que tinguin massa possibilitats
de fer iogues
o fer temes
de contemplació
i tal
sinó que més aviat
viuen angoixats
per temes socials
o econòmics,
no?
També que són els que
aporten un d'això
importantíssim
en aquestes situacions.
Aquest angoix aporta l'estrès.
D'aquí jo podria fer un màster,
eh?
Vull dir aquí.
Bueno,
parlem amb un dia
com el d'avui
i l'endemà
d'aquest dia internacional.
En parlem
quan hi ha una víctima
malauradament mortal
per violència masclista
però hi ha una altra mort
que és d'aquella mort
doncs
en vida
que és d'aquella persona
que està aniquilada
psicològicament
que l'estan aniquilant
psicològicament
dia rere dia
que viu la seva
particular presó
i que costa molt
sortir d'aquest cercle viciós
perquè de vegades
el mateix entorn
familiar
d'amistats
tampoc afavoreix
i aquí hi ha un dels grans
problemes també
perquè moltes vegades
clar
quan
l'entorn
diria
no home no
com ha de ser
un maltractador
si és una vella persona
és a dir
hi ha aquest tema
també
és a dir
que no parlem de
tot tipus de classes socials
aquí
no no està clar
l'Àngel ho apuntava abans
és aquest síndrome d'Estocolm
i la violència psicològica
o sigui
que està també
una persona tancada
i que l'altre
l'està maixecant
a nivell psicològic
i que fins i tot
pot portar
la pròpia autolesió
en un moment determinat
i després
les aparences
vivim en una societat
que ens agrada molt
l'aparença
i que jo sempre ho dic
quan un tanca la porta
de casa seva
tu no saps
el que hi ha dins
d'aquella casa
la privacitat
i aquí ens plantegem
els límits
de la privacitat
de si l'estat ha d'entrar
si no ha d'entrar
quina és la privacitat
fins a quin punt
nosaltres hem viscut
a l'escola
no diré noms
per lliure orgànica
però
sí de famílies
ser denunciades
per un veí
perquè sentia crits
de veure si estàvem
maltractant el seu fill
ostres
i la policia
ve d'intervenir allà
i no hi ha hagut res
però de moment
et planteges
fins a quin punt
la protecció
del menor
o de la dona
entra en
contraposició
amb la privacitat
i amb el que pot ser
la llibertat
de l'individu
jo és que
me reafirmo
jo
també treballo molt
amb crios
i me reafirmo
amb això
amb la formació
és que jo crec
que no hem de posar
més lleis
ni més
ni més
el que hem de posar
és
que la gent
acabem assumint
que si algú
té alguna mala relació
que la societat
no ho vegi malament
el fet de tallar
una relació
però no només
de parella
fins i tot
laborals
i fins i tot
un tema de relacions
jo no tinc per què
mantindre la meva feina
si m'estan
completament pressionant
el dia següent
vull dir que això
no es vegi
malament
com ho estem veient
avui en dia
la societat avui en dia
per molt que
està sent plural
hi ha certs detalls
que no ho són així
i llavors
ens anem a un extrem
que és
posem lleis
llavors aquí és on arriba
que la llei
perdona
que les persones
utilitzem
la llei
a la nostra disposició
llavors aquí
fins i tot
entitats
com en aquest cas
poden ser els col·legis
o poden ser
hosti
també es troben malament
perquè al final
el professor tampoc
li pot fer certs comentaris
a la canalla
els entrenadors
no poden fer certs comentaris
o fer certes
vull dir
ens passem
o no arribem
o ens passem
i llavors aquí
trobar aquest punt
intermig
jo crec que és més
de formació
de cadascú
i ja està
i no anar més enllà
perquè si no
al final
els jutjats
els omplirem
no ho sé
jo penso
que hi ha
dos temes
dos basants
de la problemàtica
en què vivim avui en dia
la primera és
la incomunicació
és a dir
jo crec que
si molts problemes
fossin capaços
de comunicar-los
o tinguéssim gent
amb qui compartir-los
moltes d'aquestes coses
no es donarien tant
i per l'altre costat
una és la incomunicació
i l'altra
el saber escoltar
és a dir
vivim en una societat
en què tots parlem
però molt poca gent escolta
llavors vull dir
això fa que cada vegada
es produeixin aquests aïllaments
aquests tancaments
en què
quan un se suïcida
suposo
és que ja no pot recórrer res més
no té cap lloc on agafar-se
ja
vull dir
no té cap possibilitat
se li han tancat
totes les possibilitats
quan es parla de
modernitat líquida
ja ho diuen els sociadors
ja ho estan estudiant
aquesta modernitat líquida
l'ús de la tecnologia
que fa doncs
que allò que abans
verbalitzàvem
aquells valors que transmetíem
de persona a persona
ara ho fem a través del whatsapp
i no és el mateix
clar
no és el mateix
dir-li amb algú
que en fi
el que sigui
doncs a través del whatsapp
que a través de cara a cara
és que em fa gràcia
ara perquè
aquest any
hem impulsat una normativa
a l'escola
on els alumnes
poden portar el telèfon mòbil
hem distingit
tres tipus de zones
la zona vermella
que són els passadissos
al menjador
o sigui està prohibit
utilitzar el mòbil allà
has de poder parlar
precisament
per aquesta comunicació
la zona groga
que depèn del docent
que són les aules
i la verda
que és el pati
en el pati
ens hem hagut de seure
amb els alumnes
per dir
que és un ús raonable
perquè estaven al pati
estàvem parlant entre ell
per whatsapp
o sigui
no eren
com aquí ara nosaltres
en una tertúlia
però s'estaven enviant missatges
dius
escolta'm
el tens al davant amic
has de poder parlar amb ell
o sigui
que és molt curiós
perquè
sí és cert
igual que si anem a un restaurant
i veus a la gent
que al lloc d'estar parlant al sopar
estan enviant-se missatges
ostres
és molt curiós
i aquests problemes
i generen problemes de comunicació
com dieu
perquè clar
allò sempre ho diem
el jeje
què vol dir jeje
amb un missatge
t'estàs rient
o t'estàs enfotent de mi
això com va
a mi m'ha fet molta gràcia
no sé si era una vinyeta
o era un d'això
que va arribar
que es veien tots els nets
que anaven a veure l'àvia
i estaven tots amb el whatsapp
i l'àvia deia
moltes gràcies
de venir-me a veure
si ho posem a l'extrem
hi ha qui que paga 80 euros
per anar al concert
al Palau
o sigui
i l'acaba veient
per la pantalla del mòbil
perquè es passa al concert
acaben el vídeo
no sé què
passen
aquella Rosendo
aquí a Tarragona
a l'etap
imagina
que l'acabes del concert
pagues diners
i acabes veient el concert
des d'una pantalla petita
perquè vols fer un vídeo
d'aquell moment
recordar-lo
per tota la vida
però estàs veient el concert
ets allà
i no ho vius
però és que estem
en una societat
en què al final
les grans operadores
tant de telefonia
com els grans fabricants
de mòbils
són els que ens han creat
aquesta necessitat
i tots
i jo el primer
no estic dient
que això
que li passa a tothom
menys a mi
no és veritat
ens passa a tots
i no ens hem adonat
i al final
hem entrat
en aquesta dinàmica
però tampoc
estem fent res
per sortir
vull dir
jo
amb això que m'acabes
d'explicar
de les zones
i tal
m'ha semblat
una cosa
molt molt molt curiosa
de fet
a Barcelona
ja n'hi ha
dos restaurants
que jo conegui
segur que hi ha més
en què per exemple
els mòbils
els has de dir
a l'entrada
obligatoriament
o sigui
no pots volir
és obligatoriament
o sigui tu no pots
portar un mòbil
al final suposo
que com a tot arreu
arribarà una altra vegada
una moda
en què portar el mòbil
no serà
però fins que no torni
a sortir alguna cosa més
avui en dia
ens hem d'adaptar
amb això del mòbil
amb la qual cosa
on estan les regles
no sé
jo per dir alguna cosa
jo la meva
al club esportiu
en el que soc el president
per dir alguna cosa
o sigui
tots els grups
amb tots els grups
que hi ha
tots els controlo jo
i en tots està prohibit
fer falses ortografies
i si em dius
és una tonteria
doncs sí
és una tonteria
però al final
amb tota la canella
l'únic que intento
és que com a mínim
no tinguin faltes
d'ortografia
quan escriuen
amb el Ken
el GG
i amb les emoticones
aquests dels nassos
clar
al final
i la gent riu
i la gent me diu
home
anem al tanto
que amb aquest està el Robert
i jo sempre penso el mateix
bueno
encara que només que sigui per això
com a mínim
buscaran fins i tot
ja els piques típics
que aquesta va amb accent
o sense accent
i es riu
però bueno
jo crec que tots
hem d'anar posant
una mica
de la nostra part
i intentar que realment
aquestes noves tecnologies
no ens trenquin
les relacions humanes
per dir-ho d'alguna manera
s'ha d'educar en l'ús
o sigui
tenim una eina molt potent
al nostre abast
perquè els smartphones
en general
són eines molt molt potents
que ens permeten moltes coses
però com totes les eines
que permeten moltes coses bones
també ens poden portar
a moltes coses dolentes
i per tant
anem d'educar en l'ús
a tot arreu
a casa
a l'escola
al club esportiu
al carrer
sí sí sí
hem de ser capaços
doncs
de poder educar
perquè és que si no
bueno
si no
tot sembla que és normal
és normal
parlar entre nosaltres
per WhatsApp
és normal
doncs no
hem de poder tenir
una conversa
a un restaurant
sense necessitat
de tenir telèfon
abans de sancionar
el bonic seria
que tothom
tinguem en compte
que en aquell moment
no toca
per què?
perquè no toca
i aquestes coses
és el que jo crec
que no som capaços
per desgràcia
on segur que no hi ha mòbils
no n'hi hauria d'haver
almenys a la persona
almenys dins
la persona
no n'hi ha
no sé jo
crec que no
crec
oficialment
crec que oficialment
no n'hi ha de mòbils
a Mas Enric
que hi ha hagut
aquesta setmana
al trasllat
el trasllat a Mas Enric
recordem
s'ha fet una sola jornada
des d'aquesta persona
d'en Sánchez
que fa 59 anys
era una horta
tot el voltant
era una horta
una horta gran
tinc una caseta
a 500 metres
o 400 metres
tomacons
tinc faves ara
de la presó
a prop de la presó
a més he tingut
l'oportunitat
de visitar-la
una persona nova
tu parles

tinc l'oportunitat
de visitar-la
la nova
perquè com que tenim
l'entorn aquell
ens van convidar
un dia
a veure-la
vas poder sortir
vas poder sortir
però de fet
si és aquí
no
no però
aquests dies
que hem fet la notícia
a nivell ciutadà
a nivell de carrer
que es comenta
es comenta
es comenta
van veure la piscina
tindran la piscina
tindran gimnàs
tindran tallers
tindran camp de futbol
en definitiva
la gent pensa
viure molt d'allà dintre
estan privats de llibertat
recordem-ho
estan pagant una pena
i l'objectiu
de reinserció
és a dir
tot això favoreix
la reinserció
és un programa
complex
personalitzat gairebé
de fet
a la visita
que vam fer nosaltres
vull dir
el director
que hi havia
va fer el comentari
de seguida
de la piscina
i totes aquestes coses
i he de pensar
que la piscina
és un tema
terapèutic
no és un tema
que els presos
cada dia
vagin a prendre el sol
a la piscina
sinó que
en funció
d'unes
d'unes regles
de joc
etc
hi haurà un dia
que potser podrà
anar
una estona
a la piscina
com podrà jugar
a futbol
o a bàsquet
o podrà anar
a l'escola
o podrà anar
al taller
que hi ha tres tallers
impressionants
que suposo que es treballarà
concretament
amb nòmines
seguretat social
etc
el que passa
és que la reinserció
és una qüestió
sempre
que suscita polèmica
perquè realment
tothom volem la reinserció
però en el fons
hi ha allò de
però que paguin
no?

llavors
bueno
aquest és un altre
debat
i profunda
ens portaria hores
bueno
no sé si és profunda
el que passa
que és molt delicat
jo sempre dic el mateix
una cosa és el que penso
a nivell personal
i una altra cosa és
el que hem de pensar
primer
la presó
jo mons pares
també veuen molt a prop
i també sé que van anar
a veure la Itàlia
i totalment van sortir
doncs això
dient
això és un escàndal
vull dir
hosti
Déu n'hi do
la presó
però jo
al final és com tot
on volem anar
i què volem fer
amb aquest tipus de gent
que entra en una presó
si el que volem
d'alguna manera
és que tornin
a la societat
doncs
home
a mi em sembla bé
sincerament
que al final
la seva
la seva educació
o la seva
reeducació
que tinguin
que la tinguin
amb totes les
perquè al final
quan més
quant més
eines li donguem
en aquest cas
a tot el personal
que treballa allà
a tots els funcionaris
doncs segurament
millor preparada
o millor
sortirà la gent
que estigui dins
si ho veiem
des de l'altre vessant
indultatament
clar
ens portaríem
una altra vegada
a picar pedra
no sé on
no sé
el que sí que és cert
és que jo crec que
també
s'ha de canviar una mica
el concepte
de la gent
que està a la presó
jo per nivell de feina
fa anys
vaig tindre
treballadors
que sortien
amb el règim
aquest
no recordo com era
però un règim obert
en el que sortia
pel dematí
i tal
i vaig tindre
treballadors
i us puc assegurar
que eren grans treballadors
la seva situació
la que fos
en aquell moment
de les tres persones
que vaig tindre
de fet amb dos
tinc encara
una molt bona amistat
i us puc dir
que van funcionar
perfectament
i de fet
me consta
que ara mateix
també hi ha uns
TBCs
que treballen també
per una part
de la ciutat
que en aquest cas
el que els coordina
és una persona
molt amiga meva
president d'un club
de futbol
i curiosament
el mateix
ell me parla
meravelles
que aquest tipus
de gent
fan una feina
a la societat
en aquest cas
al col·lectiu
i aquest grup
de gent
home
tenen la seva
valia
no estan allà
tancats
en una presó
en aquella piscina
no sé què
wifi
sinó que a més
fan unes feines
i jo crec que
s'hauria d'intentar
reinsertar la gent
des d'un punt de vista
de treballs
dedicats
a la societat
jo crec que hi ha gent
que arriba a la presó
molt maltractada
ja socialment
i aquests
tindran unes grans dificultats
ara aquella persona
que arriba
per un fet puntual
o casual
però que té ganes
de sortir-se'n bé
vull dir
té moltes possibilitats
llavors
jo en aquest sentit
jo crec que
quan millor siguin
les condicions
jo de fet
vull dir
vaig visitar
una de les cel·les
a la cel·les
la cel·la
és un lloc petitet
amb una finestra
i dos camastros
allí
vull dir que tampoc
vull dir
sí que no hi passen
potser moltes hores
perquè té molta activitat
durant el dia
però vull dir
aquesta sensació
de privació
de llibertat
i és
i és important
les 10
gràcies per acompanyar-nos
en el Conessa
Robert Hernández també
i Pablo Muñoz
gràcies
i fins la propera
vagi bé
gràcies
gràcies a tu