Ja us hem dit que seria tot una hora dedicada a parlar de cuina.
Doncs bé, ara ens situem, ens anem cap al carrer de les Coques,
allà trobem el restaurant Quim Quima,
de fet, hi truquem a la porta cada dimecres passat el punt del migdia.
I ens obre el seu responsable, el Francesc Lledó.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui parlem de carabasses.
De carabasses, sí. Avui farem un programa parlant una miqueta de la carabassa, com hem dit.
Abans d'això, però, el que farem serà demanar-li al Francesc també que ens expliqui
quin és el menú que ens ofereix el Quim Quima dins d'aquesta promoció de la part alta Somriu a la crisi.
Parlarem d'un vi i tornarem a obrir línies i regalarem, doncs això, un dinar a un sopar a casa teva, Francesc, amb un vi.
Mira, coneixeràs la persona que vindrà a casa teva.
Molt bé, molt bé.
Què? Què feu bé?
Bueno, a casa...
El restaurant no cal... Què diries del restaurant? Això li preguntem a tothom.
Què diria del restaurant? Home...
El que no ho conegui, què té d'especial?
Tenim una cuina, doncs, mediterrània, amb arrels mediterrànies, una miqueta també amb el gust
i la manera de fer de la cuina tradicional, però, doncs, amb la tècnica i amb els coneixements de la cuina actual, no?
És una miqueta la barreja dels dos.
Nosaltres el que busquem també és una matèria prima de molta qualitat, de proximitat i de bon preu.
Per exemple, nosaltres habitualment no fem coses cares com les gambes, sinó que treballem amb productes com els peus de porc,
o treballem amb carxofes, o treballem amb productes de molta qualitat, de molta proximitat,
però d'un preu més econòmic per poder oferir als nostres clients aquesta línia de preus en què estem treballant nosaltres normalment.
Jo diria que una mica al francès se li nota la ben alquimista, perquè t'agrada fer...
Després, l'elaboració també té el seu què, no?
Aquelles coccions superlentes, aquelles coccions envasades al buit, que a l'altre ja es li agrada la química, i clar.
Home, són tècniques de cocció molt modernes, que van molt bé, perquè donen uns resultats espectaculars,
millor que els de l'àvia, inclús, amb allò que els xup-xups els portem al límit,
a temperatures molt més baixes, encara, que els que feia l'àvia amb més temps, clar, necessitem més temps,
però això ens permet recuperar aquesta cuina tradicional, però amb una manera de fer molt actual, no?
I això, doncs, ens dona molt bon resultat, la veritat és que sí.
Plat estrella del Quim Quim, a vegades ho hem preguntat, el bacallà a la catedral, seria?
Sí, o l'estic tard al planxat al foie, el bacallà a la catedral, i en general els plats de cocció al buit, que em deies, no?
Totes les carns que estan cuites al buit, el corder, el lletó, o l'ànec, fem un ànec amb galeres, que també està molt bo,
vull dir, aquests plats són els que més agraden.
I potser tots aquests plats us sonen si ja fa temps que heu anat o sou clients habituals del Quim Quim,
però ara justament el Francesc ens en destaca un del menú, que són unes postres,
que no acostumem a destacar postres, i és dels noms.
Sí, nosaltres en aquest Somriu la Crisi ens hem aderit el menú de 19 euros, fem un menú,
llavors el que fem és com una degustació de primer, són tres primers diferents,
unes cremes de verdures que juguem amb la carabassa, que en parlarem avui després,
juguem amb la bajoca i juguem amb el calçot, que són tres productes molt de temporada,
i a més d'aquestes tres cremes també oferim un caneló tradicional, un caneló de Nadal,
amb una beixamel, que al sofregir també és de fer-la amb ceba, doncs el fem amb calçots també,
i després també un puding, que ja n'hem parlat aquí, us he donat la recepta,
que és un puding de carxofes amb una musulina de pernil,
o sigui, aquests serien els tres primers que tastaríeu en el menú,
i després tenim tres segons i tres postres a triar.
Un dels postres, el que més m'agrada a mi, el més original, i que a la gent li costa de demanar,
perquè la gent quan l'hi explica se tira enrere, però els que són atrevits després me diuen
«Ostres, que bo que estava, si no ho arribo a tastar...».
És aquell que em van parlar fa dues setmanes aquí, de la cuina del tabac, amb els cigars,
fem un postre cuinat amb un cigarr, agafem un cigarr a bar,
li traiem la capa i el capote, que són les parts exteriors.
Ollo de Monterrey és el nom del cigarr?
Del cigarr, sí, és la vitola, la marca del cigarr.
I l'obriu, no?
L'obrim, li traiem com si fos el paper del cigarret,
que en el cas dels cigars és fulla, fulla natural,
però té dues capes, la capa i el capote, la capa que és molt fina,
i el capote, que ja és més gruixuda, amb més estructura,
les traiem, les obrim i agafem la tripa,
que la tripa seria la part central del cigarr,
que és tripa llarga, això vol dir que són fulles senceres, sense picar,
i llavors això ho desfullem tot i ho posem a infusionar amb llet,
o sigui, agafem un litre de llet, dos litres de llet,
depèn del quantitat de coses que vulguem fer,
i ho deixem infusionar una mitjoreta allí dintre.
Llavors, amb aquella llet és amb la qual treballem aquest postre.
El fred, infusionar-ho?
No, amb calent, en aquest cas ho fem amb calent, sí, es pot fer amb calent o amb fred,
depèn del resultat que vulguis obtenir,
però en aquest cas ho fem amb calent.
Llavors, amb aquesta llet fem una crema anglesa,
i amb aquesta crema, doncs fem per un cantó,
aquesta crema l'estirem damunt d'uns antiadrents
i fem unes teules, unes pastes cruixents,
i per l'altre cantó barregem aquesta crema
amb parts iguales, amb nata muntada,
i fem com una espècie de nata,
amb gust d'aquest tabac que ve de la crema.
Llavors és un postre que el muntem
amb una miqueta de crema,
una pasta cruixent, una miqueta de crema,
una pasta cruixent, per això li diem mil fulls,
encara que no és un mil fulls,
sinó que és una miqueta de l'apariència del mil fulls,
i que té unes notes molt curioses,
perquè el tabac menjat no té res a veure amb el tabac fumat,
és més aviat els que ho coneixin,
el tabac de mascar,
aquell tabac que es consumia a l'oeste,
que els anglais ho estem fent servir,
aquelles escopideres que hi havia als bars abans,
perquè la gent mastegava el tabac i l'escopia.
Aquest seria el gust que trobem en aquest postre.
és un gust lleugerament picant,
un picant de gola,
no és un picant de llengua,
és un picant que s'acumula a la gola,
una miqueta, no massa,
i un gust complex,
molt complex,
però a la vegada sutil,
molt suau,
no és fort.
I llavors,
la gent no saben com definir-ho,
perquè de fet és un gust nou,
però que no estranya,
no és un gust que diguis,
no ho sé,
com podria ser el gust d'un senglar,
o com podria ser el gust d'uns caragols,
són gustos marcats i potents,
és un gust suau,
però curiós, sí.
És diferent de la sensació de tabac
que tenim al fumar?
Completament.
Per fer el símil amb alguna cosa
que més o menys coneixem
i que també és amargant amb el te,
té alguna cosa amb el te o no?
No.
L'escopia també hi ha molts tipus,
és complicat.
Amb el que més s'assembla,
evidentment,
és,
si sou fumadors de cigars,
la mascada,
o sigui,
quan tu mulles el cigar a la boca,
doncs aquell gustet que et dona el cigar,
xupat,
diguem-ne,
a la boca,
seria una miqueta semblant.
difícil d'explicar a altres...
S'ha de provar,
s'ha de provar.
S'ha de provar.
I el picant és molt curiós
perquè és un picant de gol,
és un picant acumulatiu,
diguem-ne,
no és un picant de bitxo
que piqui al moment,
sinó que és un picant
que es va acumulant
d'una manera molt agradable
i amb una bona complexitat.
La veritat és que és un postre curiós
i és un postre que us recomano
que testeu
perquè, doncs,
és una ocasió de menjar
aquest tabac.
T'has descuidat una cosa
que és la salsa de préssecs,
que jo crec que hi deu...
Com és que heu posat salsa de préssecs?
Bé, perquè...
Per refrescar una mica, no?
Per donar, doncs,
una miqueta de sensació de fruita
i de frescor en aquest postre,
no?
Refrescar una miqueta
perquè el reste, doncs,
és nata i tabac
i llavors la préssec
li dona aquest punt més fresc.
Doncs,
ara...
Ara obrirem línies
perquè pugui trucar
algun oient
i emportar-se
aquest menú del restaurant
amb Quim Quima
i, sobretot, home,
després d'aquesta explicació
del Francesc,
demaneu de postres
mil fulles d'oio de Monterrey,
epicura especial,
amb el cruixent cremos
i salsa de préssecs.
Un vi, Francesc,
ja parlarem
del vi
que avui has triat
perquè parlarem
amb l'anòl,
la corresponsable de celler,
però mira,
aquest sembla
si ho acompanyem
amb un blanc,
amb un gran gesta.
Un gran gesta, sí, sí.
Del Covides,
els cellers Covides,
ja parlem amb ells
perquè ells també tenen un rosat.
Com és el gran gesta?
El gran gesta
és un vi sorprenent,
és un vi de moda,
és un vi, ara sabeu
que de les monovarietals,
dels vins monovarietals,
doncs potser van començar
a triomfar primer els chardoners,
després van triomfar
els macabeus
i ara estan molt de moda
els xarel·los,
que de fet
és una varietat
molt personal,
és una varietat
que val la pena
benificar per separat
perquè dona uns resultats
excel·lents.
I en aquest cas,
en el gran gesta,
doncs dintre de l'Odeo Penedès
també ens dona
poca graduació
comparada amb Priorats
i Montsans,
amb la qual cosa
tenim una proposta
ben diferenciada
de la resta,
són vins que estan
al voltant dels 12 graus
i mig,
amb una càrrega
de fruites important
i amb un frescor
molt, molt interessant
i amb molta personalitat
degut a aquest xarel·lo,
a aquesta varietat.
És un vi que combina bé
amb quasi tot,
en el meu cas,
amb quasi tots els plats
hi pot anar bé,
inclús amb el cibet,
fem un cibet
de porc senglar,
doncs amb aquest cibet
també hi pot anar bé
perquè és un cibet fet
dolç i coent
i llavors també
se'ns hi adapta bé,
se'ns hi pot adaptar bé.
És un vi no excessivament
alcohol i com he dit
i fàcil de beure,
és un vi doncs
que us l'aconsello.
Saps amb què no deu casar
gaire?
amb les postres
que ens has dit.
Per les postres
triaríem més aviat
alguna altra cosa, no?
Sí, home,
amb els postres
sempre és millor
en aquest cas
un whisky,
encara que sigui
un culet petitó
de whisky
o un bon ron
amb el tema dels cigars
hi van superbé,
hi van molt bé.
Encara que
una miqueta de cava
tampoc hi aniria malament.
Ja veieu que teniu
per triar i per remenar,
la qüestió és deixar-vos
emportar,
que us orientin
i gaudir sobretot
d'aquest dinar.
Vinga, va,
que fem ràpidament,
obrim línies
que hem de passar a parlar
de carabasses.
977-24-47-67
si voleu un dinar
o un sopar
al restaurant
Quim Quima
dins d'aquests menús
de la part alta
Somriu a la crisi
truqueu-nos ja
de regal a més
us fem
un gran gesta
un vi blanc
del Penedès
del celler Covides.
977-24-47-67
977-24-47-67
el regal ara
és d'un menú
per una persona
al restaurant
Quim Quima
dinar o sopar
de dilluns a dijous.
Sembla que tenim
els uïns acostumats
que si parlem de cuina
parlem de cuina
i res de trucades.
Anem fent...
Anem fent...
Anem fent.
Bueno, avui la proposta
és parlar-vos de carabassa
com hem dit al començament
de les carabasses
un producte
jo crec que cada vegada
més conegut
però que
de fet és un producte
de l'alimentació bàsica
tradicional catalana
però doncs que últimament
en els últims anys
i em refereixo
doncs als 90
potser
i als 2000
doncs estava una miqueta
de baixa
perquè jo crec
que entre la crisi
i la tornada
una miqueta
doncs els productes
de proximitat
i tot això
doncs s'ha recuperat força
dintre de les cuines
tradicionals
de casa nostra
producte econòmic
molt important
això també
i un producte
molt gustós
i molt versàtil
és un producte
també
que per donar-vos
una guia
el podem fer
quasi tot el que fem
amb patata
es pot fer amb carabassa
o sigui
s'assembla més a la patata
que a la pastanaga
la carabassa
està entremig
està just entremig
o sigui
tot el que fem
amb pastanaga
també podríem fer amb carabassa
o sigui
seria una cosa entremig
atreviu-vos
encara que siguin coses radicals
proveu
per exemple
patates fregides
carabassa fregida
molt bona
en plan xips
també boníssima
inclús fer una truita
una truita de carabassa
és molt bona
és molt curiós
com si fossin patates
sí
com si fossin una truita
amb patates
inclús amb una miqueta
de ceba
o inclús amb calçots
el que passa és que el calçot
i la carabassa és prou dolça
llavors aquí m'hi agrada més
la ceba normal
és molt versàtil
proveu
feu-me cas
i tot el que feu amb patata
vull dir
mira, he sentit
que hi podia posar carabassa
proveu
i veureu que us quedareu
sorpresos
gratament sorpresos
sempre i quan us agradi
la carabassa
funciona amb cuina salada
funciona amb cuina dolça
hi ha pastissos, bunyols
hi ha de tot
jo avui havia portat
diverses receptes
pastís de carabassa
bunyols de carabassa
passa que
potser hauríem de parlar primer
encara que sigui quatre pinzellades
dels diferents tipus
i també la diferència
sí, bueno
hi ha les carabasses verdes
que són més de temporada
ara d'hivern
se recullen ara
que de dintre
doncs
hi ha la del cabell d'àngel
que ja no té res a veure
amb la carabassa
que és la carabassa
aquella verda
com un meló
que aquella
doncs és la que
després d'allí
s'atreu
el cabell d'àngel
i després hi ha
les carabasses
verdes
però que de dintre
són més blanques
que són per cuinar
com la carabassa
també
aquestes són més d'hivern
de collita d'hivern
i després hi ha
les carabasses
aquelles més petites
o no
a vegades també són molt grans
que són de color carabassa
de fora hi ha
un carabasse més pàl·lid
que quan les oves de dintre
són molt carabasses
que són les de Halloween
vols dir
les rodones
que són les de Halloween
que són aquestes que es fan
doncs a la tardor
de fet el Halloween
per això es treuen
perquè és quan s'acullen
però que
estem molt acostumats
a consumir-les amb el fred
perquè acompanyen molt bé
coses cuites
i calentes
i s'aguarden molt bé
llavors clar
ja sabeu que a la cuina tradicional
tot el que s'aguardava
doncs s'aguardava
per consumir-ho
quan no hi havia altres coses
a consumir
i de fet és la intel·ligència
de la sabidoria popular
i quina diferència hi hauria
entre aquestes de Halloween
i les peres
les que tenen forma de pera
que també són molt típiques
sí
de forma de pera
també n'hi ha
també són de l'època de Halloween
però també són d'aquestes
que venen a la tardor
són
les de tardor
són molt més
de molt més color
i una miqueta més dolces
més perfumades
i les altres són
menys color
i lleugerament menys perfumades
menys dolces
però no perquè siguin més dolentes
o sigui també
per exemple
per fer una crema
jo la feia amb la carabassa
de color carabassa
la de tardor
però amb la d'hivern
queda més sutil
si per exemple
si voleu fer una crema
no tan definida
de carabassa
sinó que voleu fer
una crema
posant-hi quatre calçots
i barrejant allò
quatre cosetes
i fer una crema
més equilibrada
per menjar sola
doncs potser
aquesta d'hivern
ens aniria molt bé
de carabassa
però acabem-ho de definir
la de tardor
és la que és més taronja
i que és rodoneta
rodona
o en forma de
salvavides
aquelles d'allò
salvavides
de les carabasses
i la d'hivern
dius que és verosa
és verosa
és com un meló de fora
com una cíndria
és un color més així
no s'entreven tantes
al mercat
no és tan habitual
i sobretot
són les de cabell d'Àngel
les d'hivern
són les que després
s'entreu
el cabell d'Àngel
doncs Francesc
quan vulguis
tenim un munt de
mirant fotos
i m'estic fent creus
jo potser
com així diferent
i fàcil
per exemple
uns bunyols
de carabassa dolços
per fer uns bunyolets
allà de postres
doncs per exemple
són molt fàcils
agafaríem mig quilo de carabassa
que la bulliríem
amb aigua
bullida amb aigua i sal
la tallem
la pelema
el tàntol pelar la carabassa
que la pell és molt dura
i us aconsello
fer servir un ganivet gros
perquè tingui inèrcia
perquè si feu un ganivet petit
de seguida salten
un ganivet que sigui gros
i tallar-la per la meitat
primer la carabassa
i després a jaure-la
i tallar-la una altra vegada
per la meitat
perquè tingui un bon apoio
tingui un apoio recte
damunt de la fusta
que no s'ho giri a l'hora de tallar
perquè és forta
és molt dura la pell
llavors s'ha de pelar
com si fos una pinya
allò
anant tallant trossos de pell
no es pela com una poma
diguem-ne
sinó que s'ha anat tallant
a cop de ganivet
pujant-ho bé
amb seguretat
sense por
que no passa res
però doncs
amb precaució
perquè és dura
i inclús cruixeix
quan la talla
es fa crac-cac
una miqueta com la cíndria
al començament
després ja ha deix de cruixir
perquè dintre és molt tova
doncs la carabassa
és molt dura
jo el que faig
amb una cullera supera
també li trec les llavors
del centre
perquè quedi ben net
doncs per fer aquests bunyols
el que farem serà
tallar-los a daus
un cop pelat
la tallarem a daus
i la posem a bullir
fins que estigui cuita
quina quantitat diries?
uns 500 grams de carabassa
mig quilo de carabassa
neta eh?
neta sí
llavors
quan el tinguem bullit
el deixem refratar una miqueta
i la posem en un bol
amb un ou
quatre cullerades superes de sucre
un pols de sal
una miqueta de canyella
allò per donar-li
una miqueta d'aroma
i un palet d'oli
res
un xorret d'oli
ho escarxem amb una forquilla
ben escarxat
ben treballat
que es barregi la sucre
la canyella
aquest polset de sal
i l'ou sobretot
que l'ou s'incorpori bé
l'ou sencer
l'ou sencer
com si féssim unes pasteixú
uns bunyols de pasteixú
ben treballat l'ou
amb la carabassa i tot
anar-lo treballant bé
hasta que quedi ben barrejat
un cop ho tinguem ben barrejat
i afegirem 100 grams de farina
per aquesta quantitat que us he dit
farem farina
sempre és millor la farina
quan la incorporem en un preparat
passar-la pel colador
el que en castellan hi diuen tamizar
la passem per un colador
i la tirem damunt de la barreja aquesta
i amb la forquilla l'anem treballant
quanta farina?
100 grams per això que us he dit
per aquesta quantitat
si veieu que us queda molt líquida
li afegiu una miqueta més de farina
també dependrà de com hagueu cuit la carabassa
si ha absorbit molt aigua o no
però normalment amb aquests 100 grams
n'hi ha suficient
llavors ja està
això ho podem fer
amb una cullera
amb l'ajuda d'una cullera
anem agafant trossets
i els anem fregint amb oli
amb una paella
per fer els bunyols
anem fregint
amb oli calent
i els anem traient damunt d'un paper secant
i els anem posant una miqueta de sucre en pols pel damunt
veieu que és super senzill
és allò de l'àvia ben bé
i és sorprenentment bo
té mil gustos
la carabassa amb la canyella
podeu jugar també amb altres espècies
com la vainilla
una miqueta el gust de cadascú
inclús a vegades una miqueta de ratlladura de pell de llimona
el gust de cadascú
teniu uns postres ben senzills i ben bons
també per exemple
és que hi ha tants plats per dir tan poc temps
jo per exemple
una cosa que feia la meva àvia molt
i que m'agradava molt a mi
un plat molt senzill
un plat d'aquests de la guerra
que diríem
era l'arròs amb carabassa
un arròs bullit amb carabassa
molt senzill i molt bo
el que feia era
amb un cassó
on després courem tot
el mateix cassó
fem un sofregit d'all i ceba
no res
dos tomets per baix
amb una miqueta d'oliva verge extra
i en pink
tinguem això
l'all i la ceba sofregidets
i tirarem un caldo
a mi m'agradava molt el caldo de gallina
un caldo senzill
un caldo de gallina
i llavors hi tirem
la carabassa tallada d'aus
i l'arròs
tota l'hora
rectifiquem de sal i de pebre
i ho posem a bullir
fins que l'arròs estigui cuit
i ja està
tindrà la mateixa funció
l'arròs que la carabassa
és un arròs de poll
és un arròs de pobra
però que té mil gustos
mil gustos
jo recordo que inclús
jo tenia una besàvia
jo això
ho vaig provar
a mi no em va agradar
però ella hi tenia la mania
que s'hi posava mel
o sigui
quan el ial tenia cuit
i se l'emplatava el plat
agafaven mel
i se la tiraven pel damunt
jo crec que és allò de la guerra
és allò de dir
ostres, vitamines i coses
per tirar endavant
molt bé
bueno, és provar-ho
tot és provar-ho
tot és provar-ho
sí, sí, evidentment
que sí
una cosa original
que potser serà la que
anirà millor que us expliqui
perquè és que tinc un coc
tinc madalenes
tinc moltes coses
si vols fem segona part
de carabasses la setmana que ve
es pot fer
es pot fer
perquè la cosa
va ser
vinga, doncs una més
però n'hi ha un que m'agrada molt
i és original
és fer nyoquis
els nyoquis
és una cosa poc coneguda
a casa nostra
que seria la pasta
però la pasta feta
amb una base de patata
normalment els nyoquis
es fan amb base de patata
i és com fer
doncs uns macarrons
o amb uns espaguetis
o
bueno
uns elitxers
però és pasta artesana
feta a casa
i amb una base de patata
en aquest cas
en vez de patata
seria una base de carabassa
els nyoquis són allò rodonets
sí, poden ser rodonets
poden ser escarxats
en aquest cas són escarxadets
us explico
proveu-ho perquè us sorprendrà
i després se tracta com la pasta
o sigui
en pic tingueu
la pasta aquesta feta
es bull amb aigua i sal
amb el foc molt fort
amb molta aigua i molta sal
i després hi poseu una salsa
d'una carbonara
una bolognese
el que vulgueu
un pesto
es tracta com la pasta
però la pasta la farem nosaltres
en aquest cas
farem 400 grams
de carabassa bullida
igual que abans us he explicat
la bullirem igual
l'escorrarem bé
i la deixarem refredar una miqueta
sempre és millor treballar-la
amb la carabassa
almenys tèbia
perquè l'ou
hi hem d'incorporar un ou
i no se'ns cogui
llavors
en aquesta carabassa
hi incorporarem
un ou sencer
50 grams
de mantega
una miqueta
de nou
moscada
i una miqueta
de sal
això ho treballarem bé
amb una forquilla
al bol
ben treballat
ben amassat
ben treballat
i en pic
tinguem
tot això ben barrejat
ben barrejat
ben barrejat
el que farem
és afegir-hi
400 grams
de farina
o sigui
més o menys
hi ha el mateix de carabassa
que de farina
la farina
una altra vegada
incorporada
amb un sedàs
passant-la pel colador
diguem-ne
que quedi ben suelta
i amassant-ho bé
ho amassarem
ben amassat
tota aquesta pasta
i ens quedarà una massa
com de pasta
aquesta massa
la deixarem reposar
a mitjoreta
perquè perdi
una miqueta de cos
i després
l'estirarem
damunt de la taula
de la cuina
i farem
com uns xurros
allò anant rodolant
podem fer uns xurros
més o menys
que tinguin
un centímetre
de gruix
una cosa així
i llavors els tallarem
a trossets
aquests xurros
i espolvorejarem
el taulell
de la taula
amb farina
i aquests xurros
amb una forquilla
aquests trossets
de xurro
els anirem escarxant
i quedaran
com escarxats
com en forma de moneda
però amb les ratlles
de la forquilla
aquesta seria
la forma més tradicional
de fer els nyoquis
llavors aquests nyoquis
els podem anar
acumulant
en un bol
un bol que hi haurem
posat farina primer
que els anem tirant
dintre del bol
perquè no se'ns enganxin
si els voleu guardar
per un altre dia
el millor és
posar-los en una placa
amb un paper d'aquests
de forn
posem els nyoquis
que no es toquin
un al costat de l'altre
i els congelem
això millor
guardar-ho congelat
en pic que estiguin congelats
els traiem
els posem
posat-los junts
en una bossa
i el congelador
que ocupin menys espai
però sempre és millor
primer congelar-los
que quedin durs
abans d'ajuntar-los
perquè si no se'ns enganxaran
i la resta
doncs els bullim
amb aigua i sal
la cocció és ràpida
no dura més de 3, 4, 5 minuts
depèn del gruix dels nyoquis
de la mida
i després
doncs els hi fem
una salseta
en aquest cas
amb la carabassa
ens hi pot anar molt bé
doncs un pesto
un pesto
ens hi pot anar
de meravella
o inclús amb formatges
amb la carabassa
doncs amb una salsa
de formatge blau
sí, sí
inclús amb les amanides
podem fer una amanida
amb aquesta pasta
i també us hi pot anar
molt bé
i us agradaria molt
és sorprenent
els nyoquis
és una cosa
que es fa molt a Itàlia
però que aquí
clar, com que és un producte
que no s'asseca bé
sí que en venen d'anyoquis secs
però ja no és el mateix
doncs és un producte
que es ven fresc
i que com que aquí
no hi ha l'acostum
doncs desconeixem una miqueta
però val la pena
que proveu de fer-los
perquè realment us agradaran
doncs escolta Francesc
jo te'n plaço
la setmana que ve
molt bé
si vols acabem de fer carabassa
perquè en fi
ens falta fer pastissos
ens falta fer cremes
clar
combinació
amb un munt de possibilitats
a més al col·le
estan d'exàmens
o sigui que també això
de les carabasses
oh
que rolen
Francesc Lledó
moltíssimes gràcies
molt bé
a vosaltres
i fins la setmana que ve