És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot tu vols saber, junts en aquesta...
Què tal? Molt bon dia.
Benvinguts un dia una vegada més a l'aventura de conversar,
l'aventura de la vida.
Avui som a l'estonac l'ensenyança en aquest col·legi
en el que parlarem des d'aquí amb molts alumnes que ens acompanyen.
A més a més som a la sala principal, a la sala d'actes d'aquesta escola,
situada, com sabeu, aquí a la part alta.
Podrem parlar amb alumnes de quart de primària
i s'han treballat a classe el tema del medi ambient, de l'entorn.
El tema del medi ambient també com la casa de tots nosaltres.
Avui explicarem com han treballat,
perquè de fet ens faran seguir una presentació.
Han treballat a través d'una pel·lícula,
a través de molta matèria que també hi té molt a veure
el professor que ens acompanya, que és el Jesús Blanco,
un veterà, per cert, d'aquest espai de l'aventura de conversar,
l'aventura de la vida.
Jesús, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia i benvinguts a tots.
El tema del medi ambient és un tema que et dona molt de sí, no?
Dóna moltíssim i sobretot l'implicació que els alumnes
prenen consciència i s'identifiquen
i volen ser veritablement uns defensors del medi ambient
i prenen part protagonista com a actius, no?
Quantes edicions portes a l'aventura de conversar,
a l'aventura de la vida?
Perquè em sembla que, jo recordo delmenys des dels inicis, segurament,
des del principi de quan vam arrencar aquesta aventura de conversar.
Doncs portem deu anys.
I l'experiència, la veritat, és que ha estat una meravella
i jo felicito el grup de l'aventura de la vida
perquè la iniciativa que vam tenir de poder portar veu
a el que presentim i pensem,
i a vosaltres, Tarragona Ràdio,
de donar-nos protagonisme en qualsevol moment
i que els infants puguin dir, els adults,
i ens autoeduquem,
penso que és una meravella oberta a tota la ciutat i a tots nosaltres.
Doncs en anirem parlant també amb Jesús.
Gràcies, Jesús.
I també per aquí, com dèiem, els protagonistes,
que són aquests alumnes de quarta primària.
En primer lloc, ens faran una presentació del llibre que han treballat,
un llibre que han treballat a classe,
el llibre que han treballat al voltant d'una pel·lícula,
la pel·lícula L'Òrax.
Ens ho explica la Nerea.
Nerea, què tal? Bon dia, com estem?
No, serà per aquí que ens ho explicaran, eh?
El Joan i l'Edgar. Comencem per l'Edgar.
Hola, Edgar, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Què m'expliques, a veure? L'Eixeix?
Bon dia a tothom.
Som els alumnes de quarta primària del Col·legi L'Estonac L'Ensenyança a Tarragona
i ens trobem al Saló d'Actes de la nostra escola per fer el programa de ràdio de l'Aventura de la Vida.
Els nostres noms són Hugo, Pau, Maria, Joan, Mariona, Nerea, Carla, Pol, Xènia, Mar, Ivan, Elia, Sofia i jo mateix, l'Edgar.
No ens volem pas oblidar els nostres companys i companyes de la classe,
que també es troben aquí amb nosaltres i hem fet possible la preparació d'aquest programa.
El tema que hem treballat dins el programa de l'Aventura de la Vida
és un tema molt d'actualitat i molt important en la vida diària.
Sí, volem parlar avui sobre el medi ambient.
Un aplaudiment, ho fem molt bé, no?
Tinc un aplaudiment.
I ara el Joan, quan vulguis.
I com tots nosaltres tenim un paper protagonista en les nostres vides i en el món que vivim.
Perquè el món serà millor si tots treballem per fer-lo millor.
Per iniciar la preparació d'aquest tema, hem vist la pel·lícula L'Òrex
i hem fet la lectura del llibre el tal Pau Dall i la Carla Chalclà.
Unes diviartides i originals obres que tenen un transforç ecològic
que ens ha ajudat a escalfar motors sobre el tema.
Més endavant us farem un breu resum d'aquestes obres.
No voldríem pas acabar aquesta presentació
sense donar les gràcies a tot l'equip de l'Aventura de la Vida
i a Tarragona Ràdio per donar-nos l'oportunitat d'estar en antena
i posar veu a allò en què pensem i sentim.
Què us sembla? L'aplaudim també o no?
Sí?
Doncs vinga, després parlareu també vosaltres.
Saps que esteu aplaudint? També parlareu cap al final de l'aventura.
Anem a veure què ens explica la Nerea.
Com vulguis, Nerea, endavant.
El llibre tracta del viatge d'un talp al món dels humans
i del seu encontre amb la Carla en el moment que ella el va salvar
de morir ofegat al caure en un riu.
La Carla, tot pensant que ha trobat un talp aquàtic,
el va portar a la seva classe.
El professor aprofita el fet per explicar
que el riu on la Carla havia trobat el talp
era un riu mort, però poc coses podia fer,
perquè depenia dels polítics.
Els alumnes no es conformen i decideixen salvar el riu,
fent cartells i missatges que fan arribar els habitants de la seva ciutat.
Però fracassen.
És en aquest difícil moment que, per indicació del talp,
decideixen portar a la població del riu,
perquè prengui consciència del seu estat.
Tots organitzen una final de natació.
Els pares, veient el riu, suposen a deixar nedar els seus fills,
però un d'ells, el fill de l'alcalde,
cau a l'aigua i el seu pare el salva.
L'alcalde va prometre que netejaria el riu.
Els nens i nenes van començar a llençar l'aire al talp
entre victors i aplaudiments.
Tots sabien que era una promesa.
No era gaire cosa.
Però era millor que la indiferència o la negativa.
Tot era començar.
Carai, molt bé, molt bé.
Un aplaudiment també per la Merea, no?
Aplaudiu molt bé també.
Ho feu molt bé això d'aplaudir.
Veurem si després, a l'hora de parlar,
quan us posem el micròfon davant,
també ho feu igual de bé.
Jo estic asseguda que sí.
Hem parlat ja de la pel·lícula.
Hem parlat, ens hi ha de parlar encara de la pel·lícula.
Ho farà la Sofía, no?
Sofía, quan vulguis, endavant.
La pel·lícula conta la història d'un nen que es diu Ted,
que viu en una ciutat contaminada
que governa el maliciós Oher,
propietari del negoci de l'aire pur de la ciutat.
Ted volia trobar un arbre de debò
amb la finalitat de guanyar-se l'efecte de la noia dels seus somnis.
La seva àvia li va explicar que s'hi portava un clau,
tres monedes i el cargol més vell a un senyor que es deia
a ell una vegada li contaria la història dels arbres de debò.
En Ted va tenir que escapar-se de la ciutat,
ja que es trobava tancada i vigilada.
I així és com va arribar a conèixer a ell una vegada.
Li va donar les penyures
i aquest personatge li va confessar la seva història,
que és també la història de la desaparició dels arbres.
L'una vegada va talar tots els arbres
per construir una fàbrica que produïa una mena de bufanda
que tenia moltes utilitats
i amb les que va guanyar molts diners.
Finalment, l'una vegada es va quedar sol i trist
pensant el que havia arribat a fer.
L'òrax, per la seva banda, va marxar volant,
deixant la pedra gravada que posava, almenys.
L'una vegada va entendre en aquell moment
que estava explicant la història el significat de la pedra.
Almenys que algú li importessin els arbres,
la situació no canviaria.
Acte seguit, li dóna a Ted l'última llavor de trúfola
i li va dir que la plantés,
perquè els arbres són molt necessaris
per a la vida dels éssers vius.
I Ted, la seva amiga Audrey, i l'àvia Norma
s'enfrontaren al maliciós Oher,
que no volia que es plantés cap arbre
perquè això seria l'inici de la destrucció del seu negoci d'aire.
però Ted enderroca una de les pares de la ciutat
i va fer entendre els seus habitants
de la importància dels arbres
i aconseguir el seu suport per plantar la llavor de trúfola.
I tothom va acabar cantant una cançó en defensa de la natura.
Ui, no sento res, no sento aplaudiments.
Molt bé, Sofía, molt bé.
Jesús, m'ho sembla a mi o ho llegeixen molt bé?
M'ho llegeixen molt bé.
Tenim un grup que, de mica en mica, cada dia estem millorant, eh?
Estem agafant afició a la lectura.
Els que han començat la lectura, què dieu?
Es diuen el seu nom i què dieu vosaltres?
Ens agradaria?
Ens agradaria ser bons lectors.
Tenim la consciència que volem ser bons lectors
perquè encara que estiguem en un món modern
i de molta informàtica,
la lectura ens condueix a paradisos meravellosos
i la lectura la necessitem per a tot, no?
I la volem fer nostra
i a poc a poc estem entrant dintre d'aquest hàbit de la lectura.
Estem parlant de nens i nenes entre 8 i 9 anys, eh?
9 i 10 anys.
Déu-n'hi-do.
A molts estan aficionats ara que ha sortit la col·lecció dels 5,
ja tenim un club aquí dels 5, dels altres...
És a dir, que estem entrant, estem entrant
i això pensem que és molt important.
que s'està perdent, diuen que la gent llegeix menys,
doncs nosaltres intentarem potenciar això,
que cada dia llegeixin més.
Doncs ara parlarem, eh, de lectura,
però parlem sobretot de medi ambient
i parlarem, per exemple, de criticar.
Què vol dir criticar?
Si jo ara dic jo critico, què estic dient?
A veure, qui m'ho explica?
Què vol dir criticar quan parlem del tema del medi ambient?
Jo critico, què vol dir això?
A veure, qui m'ho explica?
Per exemple, la Nerea...
Anem per aquí, a veure, m'ho explicarà l'Ugo, per exemple.
Hola, Hugo, bon dia.
Criticar vol dir que critica sobre el medi ambient.
Què vol que sigui millor?
Critica sobre una cosa.
Per exemple, jo critico sobre que el medi ambient
ha de ser millor.
Perquè tu, per exemple, quan vas per la muntanya,
has trobat mai, no sé, brossa pel terra,
ampolles, plàstics, aquestes coses?
Moltes vegades.
He trobat neveres, colxons...
Això passa, eh?
A la muntanya hi ha una mica de tot, eh?
A tu què et sembla, Mar?
Tu què creus que és criticar?
Doncs que hem de...
Per exemple, que hem de...
Tu vas a la muntanya, de tant en tant?
I al mar, molt.
Al mar, doncs mira, el mar és un bon exemple, eh?
Perquè al mar, quan vas caminant per la vora del mar,
qui veus a terra?
A banda, doncs, de petxines i de sorra?
Moltes coses, llaunes, capses, envasos i moltes coses.
I hauríem de millorar.
Clar, per tot això, com deu arribar fins al mar, tota aquesta brossa?
Ho sabeu?
Algú m'ho pot explicar?
A veure, tu explica'm-ho.
O tu, tu, Joan.
La gent que ho tira el terra així i no ho tira els contenidors.
Doncs mireu, eh, els contenidors.
Ja hem arribat els contenidors que ara explicarem què són.
Digue'm, Mariona.
Tu has vist brossa, per exemple, al mar o a la muntanya?
Sí, a la muntanya hi ha moltes ampolles de vi tirades pel terra trencades
i algú les pot xafar i fer-se mal.
Un altre aspecte important és que no és només que emportem el medi ambient,
és que podem prendre mal, perquè imagineu-vos que anem amb bicicleta,
trobem una ampolla al mig del camí o caminant, no?
I hi ha vidres.
A tu què et sembla, Pol?
Tu ho veus així, també?
Sí.
Jo crec que s'hauria de millorar perquè si passés un accident,
el que ho ha llançat potser ho sentiria i no faria res.
I en canvi el altre sí, eh?
Per això es vol criticar, no?
Criticar allò que està mal fet.
Tu, Carla, què creus?
Tu què és el que critiques?
El que veus per la muntanya, pel mar, per la natura, per l'entorn?
Tu què critiques?
A veure, explica'm.
Acosta't el micròfon, que si no t'escoltaran aquesta veu tan única.
Tu què has vist, per exemple?
Has anat mai a caminar amb els amics o amb l'escola,
fins i tot per la muntanya?
Què has vist?
Hi ha un espalterra, també, traços de vidre.
Rentadores.
Heu vist mai una rentadora a la muntanya?
A veure, sí, qui l'ha vist?
A veure, tu l'has vist mai?
Sí, jo quan, per exemple, anava a caminar per la muntanya,
he vist de tot una mica.
He vist de rentadores fins a neveres,
de neveres fins a sofàs.
He vist de tot.
I que això no hauria d'estar a la muntanya, no?
Això hauria d'estar a algun altre lloc, no, Xènia?
Sí, tindria que anar a la deixalleria
i tindríem que reciclar més,
perquè si no podem arribar a fer coses molt grans.
Podem contaminar el medi ambient.
I no està bé.
I no està bé.
Reciclar, què vol dir reciclar?
Ho sabeu?
Què vol dir reciclar?
Això ho sabeu tots, eh?
A veure, l'Edgar?
Renovar un material objecte perquè es pugui fer servir de nou.
Carai, ho tenia ben après, eh?
A més, a més, ho ha dit molt bé.
Què més? A veure, què vol dir reciclar, Pau?
Renovar un objecte per tornar-lo a fer servir.
Molt bé, és a dir, donar-li una segona vida, no?
A veure, anem per aquí també, a veure què diuen per aquí.
A veure, com et dius tu?
Que no et veig el nom, la Mireia.
Reciclar, què vol dir reciclar?
El mateix que ells.
Renovar un objecte perquè es pugui tornar a fer servir de nou.
Però tot es pot reciclar o no?
Tot es pot reciclar, a veure, com et dius tu?
A Pol?
No.
Hi ha coses que no es poden reciclar, com per exemple els cigarros i els exclaments d'animals.
Tot això seria rebuig, eh?
Això no es pot reciclar.
Això se'n va a un lloc que el cremen, eh?
A la incineradora.
Però també ha d'estar, doncs, a Paula.
Paula Sancho, què dius tu?
Doncs que reciclar també vol dir llançar una cosa al seu contenidor perquè es torni a fer servir.
Mireu, mireu què ha dit la Paula.
Ha dit llançar una cosa al seu contenidor.
És a dir, que n'hi ha més d'un de contenidor, llavors.
N'hi ha més d'un o n'hi ha molts? Quants n'hi ha, a veure, Roger?
Sí, n'hi ha uns quants.
Uns quants.
Però sabeu dir exactament quants contenidors hi ha?
A veure, per aquí, qui ho sap?
Quants contenidors hi ha diferents?
A veure, aneu-los comptant.
A veure, ho sabeu per aquí?
Qui ho sap?
Segur, segur, segur.
Tu, a veure, Dani.
A veure, el blau, el verd, el groc, el de la resta, l'orgànic i el de les piles, els dels medicaments que es troben al cap i a farmàcies i ja està.
Molt bé. S'ha deixat alguna, no? A veure, Marcel, tu creus que en falta algun?
No.
Aquí hi posem en cadascun d'aquests contenidors, a veure.
Per exemple, et faig una pregunta. Aquest és d'examen, aquest és de nota.
El dos rebuig, què hi hem de posar, el dos rebuig?
Com per exemple, restes de peix o de...
No.
Penso que aquestes van a l'orgànic, jo diria, no sé.
Què diries, tu, a veure? Tu ho saps, Albert?
Crements d'animals i coses així.
Diu que no, tampoc, eh?
Ho heu dit? A veure, a veure qui ho sap, qui ho sap per aquí, sí?
Sí, és correcte, eh?
Molt bé, Albert.
Molt bé, correcte, eh?
Els crements d'animals.
A la resta.
A la resta.
És a dir, que els excrements d'animals no han d'estar pel terra.
No ho sé, eh?
T'ho pregunto, tu què creus?
Que no.
Que tenen que recollir-los.
Els excrements d'animals s'han de recollir, no han d'estar pel terra.
I, per tant, no sé, heu vist mai algú amb algun gos, tu, Carla?
No, és que vam fer una enquesta...
Acosta'm més el micròfon.
Vam fer una enquesta de més de 600 persones i el que menys sabien reciclar era...
Taps de suro, paper d'alumini, restes de ceràmica i cristall i excrements d'animal.
A veure, tornem-ho a dir, s'ha de dir, vau fer una enquesta entre 600 persones de Tarragona, de tota la ciutat, i els va preguntar, doncs, què és el que menys reciclaven i us van dir això.
Taps de suro, paper d'alumini, restes de ceràmica i cristall i excrements d'animal.
I això com va anar, Casús? Com ho vau fer?
Vam fer una enquesta, cada alumne dels que tenim aquí, tant la Núria com jo, que soc el tothom, vam donar una enquesta amb unes 14 preguntes sobre determinats productes per saber, o objectes, en quin contenidó anaven.
I llavors vam detectar que la gent té entusiasme per reciclar, però que no tothom sap reciclar bé.
I vam veure que en l'enquesta hi havia gent que fallava en aquests quatre objectes, però una totalitat d'un 30 o 35%.
Nosaltres l'enquesta era, sobretot, divulgativa, però també assessoraven, exactament.
L'alumne prenia nota, però en cap moment deia si estava bé o malament.
Però quan acabava, explicava a l'enquestat en què havia fallat.
I ara us diran exactament en què anaven cadascuna d'elles.
Vinga, explica'm, va.
De què anava la... de què anava, digues.
Digues, digues.
Els taps de suro, el paper d'alumini, restes de ceràmica i cristall, excrements d'animals, moltes més coses.
Els taps de suro anaven a orgànica, el paper d'alumini en vasos, la resta de ceràmica i cristall a la resta.
I els excrements d'animal també a la resta.
Doncs això és l'enquesta que vam fer entre 600 tarragonins.
A veure, digues, digues, Marc.
Que també hi havia gent que s'equivocava en safatats de por expant,
que deien que anaven a resta o a orgànic i va a en vasos.
Doncs això, a por expant, què més, Dani?
Que, a part de Tarragona, jo no visc a Tarragona, jo visc a Cambrils.
I doncs a Cambrils, a la meva família i coneguts i veïns,
doncs preguntava i el que més feiaven eren els taps de suro.
També amb els taps de suro, eh? I tu, Ricard?
Però també hi ha el contenidor de roba.
Doncs mira, aquest de la roba, el de roba, que aquí a Tarragona és la roba amiga, eh?
Que aquesta roba també s'envia a infants o a llocs on no tenen possibilitats de poder comprar roba
i, per tant, la reciclen també per poder-la enviar a llocs com Àfrica o altres llocs
per ajudar també a infants com vosaltres que no poden tenir roba.
A veure, Berta, què dius tu?
A mi molta gent em va fallar amb restes de ceràmica i cristal.
Perquè jo crec... tothom em deia el vidre i no és el vidre.
I a la deixalleria.
No és de la deixalleria.
On va, on va, la resta de ceràmica i el cristall?
Arresta.
Arresta, eh? A més a més, mira, la resta va a la resta.
A més a més és molt clar, això, eh?
A veure, Emma.
Que el meu tiet va dir que el paper d'alumini anava a restar, però ell volia dir el paper d'alumini brut.
I llavors ho estava dient bé, però el que ficava a l'enquesta era paper d'alumini normal.
El normal, eh? El brut seria un altre procés. Ernest.
A mi m'ha fallat molt amb els cables elèctrics i m'ha ficat en què anava a resta, però ara deixaria.
Exacte, eh? Cables elèctrics, electrodomèstics, a pau.
Que la majoria de la meva família fallava amb els taps de suro i només una persona va fer tota l'enquesta bé.
Torna'm a recordar què hem de fer amb els taps de suro. Recorda'm-ho, què hem de fer amb els taps de suro?
Tirar-los a l'orgànica.
A l'orgànica, eh? Els taps de suro són orgànics. A veure, per aquí, l'Ariadna.
A mi tota la gent m'ha fallat en els excraments d'animal, que em deien que anava a anar orgànic, però en realitat van a resta.
Aquesta era l'altra típica errada, eh?
A mi, la majoria de la meva família m'ha fallat amb les cascares d'ou, que deien que anaven a resta i en realitat van a orgànic.
És que ho sembla, no? Sembla que siguin resta i en realitat són closques d'ou que van a l'orgànic. A veure, per aquí, la Mariona?
No, la Mireia.
Perdona, la Mireia.
A mi els excraments d'animals deien a orgànic i és a resta.
Orgànic a resta, excraments d'animals, eh? Carlota.
A mi una persona m'ha de posar els pneumàtics a paper.
Neumàtics a paper, imagineu-vos, eh? A veure, Hugo.
Si li fem moltes enquestes a molta gent i després li corregim el que feien, se'n recorden i ho reciclen bé.
Molt bé, doncs aquest era l'objectiu, eh? També de la part d'aquí, que s'ha de dir, aquí, Hugo, aquí l'has notat molt clau, eh?
Perquè l'objectiu, clar, era no només que expliquessin com ho feien, sinó també que n'aparenguessin, no?,
amb aquestes preguntes que els fèieu vosaltres, no, Hugo?
Vaig repassar l'enquesta a un avi, al meu avi, i les va fer totes bé, després de l'enquesta que havia fallat un munt.
És a dir, que ho va aprendre, eh? Imagina't, eh?
Molt bé, a veure, Maria.
A mi me van ficar els cables elèctrics, a paper i a orgànica.
Cables elèctrics, a paper i a orgànica. I a tu, Mar?
A mi ningú me va encertar la de restes de ceràmica i cristal.
Tothom me ficava a orgànica, a deixalleria, però ningú deia que anava a resta.
Doncs això és el que anaven preguntant, i l'Edgar, què et van dir tu?
Em van dir que el paper d'alumini anava a deixalleria.
I on va?
En vasos.
En vasos, molt bé.
Xènia.
Que a mi el meu pare em va ficar els taps de suro, a paper i cartró, i van en vasos.
Però jo, pel que veig, més o menys... On van, on van?
En vasos. Ai, orgànica.
Orgànica, orgànica. Pel que veig, més o menys tothom tenia dubtes, eh?
És a dir, més o menys tothom, els pares, els avis, més o menys tothom tenia dubtes,
i això, per tant, la feina va ser molt fructífera. Carla?
Que, a part dels fulls d'estudiar, van fer com una mena de resum, més gent de la classe,
on t'explicava tot això del tema del reciclatge.
O sigui, també ho va treballar a classe, eh? A banda de fer l'enquesta, també vosaltres, a nivell intern, ho vau treballar.
A veure, Pau, com ho vau treballar, això?
Ho vam treballar fent uns contenidors que retallàvem imatges de revistes que eren, per exemple,
retallàvem en un envàs i l'enganxàvem en el contenidor que hi anaven amb els envasos.
Molt bé, Maria.
I hi havia alguns que no podíem enganxar perquè no estàvem i els dibuixàvem.
Que els teniu aquí baix, eh?
Els teniu aquí, més a més, els posats, no? Aquests diferents contenidors que vau treballar.
A veure, Dani?
Que a part de, per exemple, les capses, sabent que van a paper,
però si van a explicar al nostre doctor, que és el Jesús,
que si hi ha moltes capses, doncs poden arribar, o vidre o el que sigui,
podran arribar a anar a la deixalleria, perquè són moltes.
Perquè són moltes. Si són moltes es pot portar també amb gruix a la deixalleria. Marc?
Que a part ens van donar un full en fi que va on anava tot
i un imam de per la nevera.
Ah, mira, doncs. I està a la nevera, l'imam o no? Està enganxat a la nevera?
Sí.
Allà poseu els deures que heu de fer pel dia?
No.
Si voleu, podem parlar de deures també, eh?
Voleu parlar de deures o no? No?
Voleu parlar de deures o no? Parlem de deures?
No!
Va, no l'altre dia, va.
Oriol.
A mi, bueno, en el contenidor de medicaments,
en comptes d'enganxar de les revistes medicaments i tot,
vam agafar de la capsa de medicaments,
vam retallar dals i tot això, el títol,
i el vam enganxar als medicaments,
al contenidor de medicaments.
Aquest que hi ha allà, el de medicaments.
A veure, la Carla?
Què?
Microprop.
A part de fer els fulls de classe i això,
volem fer com uns cartells...
...per repartir-los pel carrer,
perquè tothom sapigui com se recicla.
És a dir, que a més a més tota aquesta feina
la portareu fora de l'escola, eh?
La portareu fora perquè tot aquest aprenentatge, no?
Fareu fotografies, fareu una mena de col·lage
i ho portareu fora de l'escola per explicar-ho.
Eugènia?
Que a mi i a tots els companys
ens agradaria que tots els tarragonins
i els altres sàpiguin reciclar
i s'esforçin una miqueta més.
Doncs veieu, ara tenim...
Sembla que estem al 30%, diria,
recordar la memòria, reciclatge a nivell de ciutat, eh?
En global, 30%,
però de cara al 2020
hem d'estar pràcticament més del doble, eh?
D'aquesta xifra, per tant, hem d'estar molt més amunt
i això només ho podem fer si ho aconseguim entre tots.
A veure, qui és que encara no ha parlat?
Que aixequi la mà qui encara no hagi parlat.
Que per quin temps...
Mira, aquí tenim uns quants.
Home, l'Èlia, l'Èlia...
A veure, explica'm coses.
Que quan vam anar a fer l'enquesta
hi havia una noia que anava a la platja,
agafava les coses que hi havia,
com fustes i coses,
i després ho convertia en un objecte.
O, per exemple, tenia un coixí vell
i feia una nina.
I a tu què et sembla, això?
Molt bé.
Deu ser una artista, no?
Imagino que és una artista.
Sí, bueno, es va...
es va començar a dedicar això.
Carai, doncs això és molt interessant, eh?
Agafar coses, o sigui, de xalles,
reaprofitar-les, donar-li un segon ús, no?
Perquè siguin artístiques.
A veure, qui no ha parlat?
Qui és que no ha parlat encara?
Que aixequi la mà.
A veure, per aquí tenim la Sara,
que no ha parlat.
La Mariana, Mariana, com has viscut, això?
Mare meva, perquè està molt mal reciclada.
hi ha gent que recicla malament i...
I hem de reciclar més, no?
I a més ho hem de fer entre tots, eh?
Això no s'hi va ocupar, això, un de sol, no?
És a dir, si ho fa un de sol serveix o no?
Tu què creus, Mariana?
Que no serveix, si solo ho fa una persona.
Si ho fa una persona no serveix.
I tu, Sara, què creus?
Tu, per exemple, tu recicles a casa?
Sí.
Sí, reciclo, sí.
Quina és la cosa que tens més clara?
És a dir, què és el que és més fàcil de reciclar?
El paper i cartró.
Aquesta noia confusió.
I el vidre també, no, suposo?
Sí, el vidre també.
Però hi ha vegades que, per exemple, les bombetes i el vidre de les finestres no va al vidre.
Aquí el vidre, a mesura que anem desfent, ja es complica una mica més la cosa.
A veure, més que no hagin parlat.
Que no hagin parlat, que no...
Mira, aquí no ha parlat cap d'aquí, eh?
A veure, Raquel.
Doncs que el meu tiet i la meva tieta tenen un hort que a vegades hi ha fustes que es poden reciclar
i la meva tieta fa també coses, com ha dit Lélia, per poder reciclar-ho.
Llavors fa manualitats amb aquestes coses i fa a vegades amb coixins, fa tela,
perquè la meva cozineta petita pugui tenir roba.
Ara, molt bé. També és un artista, eh? No? És una bona artista.
A veure, qui més no ha parlat? Qui més no ha parlat?
Per aquí, qui t'ha dit? Mira, anem allà a baix.
Ara vinc cap aquí, eh? No t'escapes, eh? Ara vinc cap aquí, ara vinc cap aquí.
A veure, Judit, tu com has viscut tot això de reciclar?
Molt bé.
Com vas fer l'enquesta? Què et deien, a tu?
Molta gent em va fallar amb el paper d'alumini perquè posava en orgànic i no era orgànic, eren vasos.
I tu, a l'hora de reciclar, què fas?
Doncs ho poso al contenidor corresponent.
Tu també recicles, no? És a dir, tu si veus cartró, si veus vidre, no?
I tu? Tu com et dius, Júlia? Tu has anat mai a la muntanya i has vist coses estranyes que no havien de ser a la muntanya, per exemple?
Sí.
Què recordes, per exemple? Què has vist?
Hi ha unes tirades pel terra i jo les recullo i les fico a la brossa.
I has vist mai un pneumàtic a la muntanya? Un pneumàtic de cotxe, de camió? Tu has vist, Paula?
Sí.
I té que està allà a la muntanya?
No.
No, clar. No hi fa res, un pneumàtic a la muntanya. A veure, qui més no ha parlat encara? No, qui no ha parlat? La Luna.
Jo no he parlat.
Luna, tu has parlat abans, no? Diga, tu com has viscut això de reciclar?
Marement. Ah, no? Bé, bé, bé.
Què et van dir? Quan vas preguntar, què et van dir, tu?
Tot ho fèiem bé? Quan vas... Tot ho fèiem bé, en el teu cas, quan vas preguntar, tothom reciclava bé o no?
Alguns.
Alguns i altres no, eh?
Sí.
També hi havia dubtes, per exemple, amb això, amb la caca del gos, amb la...
Sí.
Doncs vinga, anem cap aquí, a veure, la Ruth.
Hi ha molta gent que es creu que les piles van a deixaderia, però en veritat va a un cubo que...
hi ha molts puestos a les tendes, al Carrefour i molts puestos més i... i... i... i...
cal portar-los allà. Sí.
Les piles, eh? Quan estan gastades, eh? Perquè les piles les poden deixar a qualsevol lloc.
que no juny, que no es poden deixar a qualsevol lloc. Tu, que les piles no es poden deixar a qualsevol lloc.
No.
Tu quan vas preguntar, quan vas preguntar pel reciclatge, què et van dir? Tu què recordes que et diguessin? Va ser l'enquesta també tu, no?
Sí.
I què recordes? Què t'explicaven? Tothom ho feia bé tot o no?
Mmm... no.
No, veus, clar, clar, és que no... no tothom ho sap fer bé. Sofía?
Que... a mi me van ficar que els tap de suro, doncs que anaven a... a resta i van orgànic.
Els tap de suro anaven a resta. A veure, no hem parlat gaire de proposar, d'això d'aquest concepte de jo proposo.
Proposo. Què vol dir jo proposo? A veure, Pau, explica'm-ho. Quan jo us dic jo, quan heu treballat a classe jo proposo,
abans parlàvem de jo critico, no? Ara parlem de proposo. Què proposeu? A veure, Pau.
Jo proposaria que els polítics intentessin fer alguna cosa més pel medi, perquè si no podem acabar, o sigui, amb molta més contaminació de la que hi ha ara.
Una proposta per aquí. I a més a més, ara sabeu que hi ha campanya electoral aviat, no? Sabeu que hi ha eleccions d'aquí quatre dies, d'aquí uns quatre setmanes.
El mes de maig hi ha eleccions a nivell municipal, per tant, és una bona proposta. Sofía?
Jo proposo que posin més aigua als rius.
Que posin més aigua als rius. Per això ho has de demanar amb els que activen la pluja, amb els de dalt, eh?
Tu vols dir que t'agradia, per exemple, que al Francolí hi hagués molta aigua, no?
Sí. Això seria molt bonic, eh? D'aquí hi hagués aigua tot l'any pel Francolí. Què més proposeu? A veure, Santi.
Jo proposo que facin servir més l'autobús que en el cotxe.
Aquesta és una bona proposta perquè tot això incideix, en definitiva, en la contaminació, amb el CO2. Ernest.
Jo proposo que no tirin tanta brossa o envasos a terra, i tampoc que tirin piles a terra perquè tenen mercuri
i matar els passats com les piles botó que poden arribar a matar algú, si seràs menys.
Doncs mira, avui abans de venir cap aquí m'he trobat dues piles botó d'aquestes petites a terra.
I a més a més estaven a prop d'un contenidor, a terra. Clar, això contamina.
Anem cap allà, a veure, anem cap aquí. A veure, a veure... Vinga. Xènia.
Que l'altre dia vaig anar al parque amb el meu pare i el meu germà i vaig veure un amo passejant el seu gos
i el gos va fer caca i no la va recollir. I va embrutar-me d'invient.
I què hem de fer quan passa alguna cosa així? Què hem de fer? No li hem de dir, no sé, eh, pregunto.
Ivan, què hem de fer?
Jo alguna vegada he vist que passa això i jo li he dit que ho recolleixin i ho tirin a la brossa
perquè la tenen molt a prop. És el seu. A veure, què més? Maria.
Que a més de tot el que hem estudiat, amb 11 kg de vidre vell podem fer 10 kg de rible reciclat.
Em torna a m'ho dir, això? Amb 10 kg? Amb 10 kg de vidre vell podem fer 10 kg de vidre reciclat.
Doncs això, és a dir, tenim ampolles noves, eh, Mar.
Que per fer una tona de paper vell necessitem 17 arbres d'adults, 240.000 litres d'aigua i una gran quantitat d'energia.
Veig que heu treballat amb profunditat el tema, és a dir, que heu treballat ben treballat, Edgar.
També el paper es recicla bastant. 110 kg de paper vell reciclat es converteixen en 100 de reciclat.
Doncs imagineu-vos tot el que ens estalviem, eh? Pau.
Que també amb 100 kg de fracció orgànica, després podem tindre 30 kg de compost.
I per què serveix el compost?
Per la jardineria, agricultura o per obres públiques.
Per adubar, és un adub, no? Serveix per adubar el camp. Hugo.
Quan van fer aquests contenidors, no els van fer així sense res.
Els van ficar ulls, braços, com si es mengessin les coses.
Ara m'hi fixo, eh? Ja veig que sí, eh?
Aquell sembla que sigui el d'Oraimon, no? Aquest, el de sota, el de color blau, no? No sembla el d'Oraimon?
No crec.
No, es vol dir que no.
Però tenen forma humana, eh? És a dir, tenen braços, per tant, si ho aneu personalitat.
Si una persona pensa que és bo reciclar, veu una altra persona que recicla l'altre i diu, ah, doncs jo vull reciclar. És com donar exemple.
Exacte, donar exemple. Això és bo per donar exemple, perquè llavors s'encomana.
Carla.
Que, a part d'això, també ens va agradar molt la pel·li, perquè hi havia un nen i un llibre que hi havia una nena.
que lluitaven per els seus somnis. I també que la meva tieta, doncs té un gos i en comptes de tirar els excrements del gos a la resta, els tira l'orgànica.
I quan li vaig fer l'enquesta, va fallar això.
I la meva iaia, quan li vaig fer l'enquesta, hi havia moltes coses que les vas fer malament, perquè ja ho tirava aquell contenidor, i després de fer-li l'enquesta, em va dir que ja ho faria bé.
Jo proposaria que, per exemple, al Francolí, la gent que va a disfrutar del riu, hi ha molts cotxes que passen pel costat i no disfruten del medi ambient, i a més contaminen molt.
Doncs això, intentem no anar amb el cotxe, intentem no ser poder anar amb el... a peu, no? I el dint d'aquest espai del riu.
Em sembla que tenim un problema amb aquest micròfon.
Doncs ara sí, eh? Tenim un problema amb el micròfon i l'àmbric, amb aquest sí que ens podem escoltar perfectament.
A veure si podem acostar-lo a l'Edgar, a veure si ho podem sentir amb el micròfon i l'àmbric. Endavant, Edgar.
Després d'errat.
Doncs tenim un problema amb aquest micròfon. Retirem-ho, eh? Retirat, perdem un problema amb aquest micròfon que segurament deu estar fallant.
Doncs seguim endavant amb aquesta aventura de conversar, parlant amb aquests alumnes.
Abans el Pol ens comentava, doncs això, i també la Xènia es vol dir alguna cosa. A veure, Xènia.
Fa temps vaig anar amb la meva mare, amb la meva família d'excursió a la muntanya,
i al Pont del Diable, i vam passar per dalt, i per dalt ens vam trobar alguna capsa de cartró,
llaunes, i llavors m'agradaria que no tirem tantes coses i portem una bossa de plàstic i ho fiquem allà dins, i quan arribem a casa ho tirem.
Jo un dia, quan vaig anar a llançar la brossa, me vaig trobar a molta brossa pel carrer, i jo i el meu pare la vam llançar.
I tu, Carla?
Que nosaltres sempre a les excursions portem una bossa per la brossa.
Una bossa per la brossa i també la motxilla, no?
És a dir, que la brossa ve amb nosaltres i torna amb nosaltres, no?
Mireia.
El meu avi, a la seva piscina, sempre hi ha molta gent que quan està allà tira llaunes i coses,
i sempre quan baixem a la piscina les recull i les tira a la brossa.
Molt bé, com ha de ser, eh?
A veure, intentarem provar el micròfon a veure si ja hem aconseguit que funcioni, l'inalàmbric.
A veure, doncs sembla que l'anem recuperant una mica.
Ara sí, ara sí que l'han recuperat.
Teniu, companyes.
Anem a veure què diuen per allà baix, ens acostem a l'altra punta a veure.
L'Hector, digues, Héctor.
És que hi ha la majoria de gent anant cotxe amb...
i molt poca gent aneu caminant.
O sigui que agafem el cotxe pràcticament per tot, eh?
Això sembla que és bastant evident, no?
Que el cotxe s'agafa sovint i, en canvi, el mitjà de transport públic costa una mica més.
Marc.
Que les medicines s'han de portar o a la farmàcia o al CAP,
que significa centre d'atenció primària.
Tu vols dir quan ja estan caducades, no?
Sí.
Sí.
Molt bé.
Dani.
Que a l'esplai de Cambrils anem un dia a la muntanya
i un senyor, ens vam trobar un senyor que estava agafant jaunes del terra
i un nen per darrere estava tirant de l'esplai, no d'una altra cosa,
estava tirant més jaunes.
I, doncs, vam anar a dir-li i va seguir el nen.
I va seguir fent-ho, eh?
És a dir, que no n'havia après.
A veure, per aquí, anem a veure què diuen per aquí al darrere, ara torno cap aquí,
però amb l'Arnau que encara no li hem escoltat la veu.
Arnau, digues.
Que jo i la meva germana a casa quan s'acaba el rotllo de vater fem ninots.
Carai.
Feu però amb uns quants rotllos.
Els munteu tots, no?
Els pinteu després?
Sí.
Que xulo, eh? Això és reciclar també, eh?
A veure, Míriam.
Doncs que amb la meva mare agafem botelles de plàstic i les fem servir per fer coses
per posar els fulls a dintre i després reciclar-los.
Molt bé. I tu, Laura?
Tu recicles?
Sí.
Sí.
És molt fàcil però també tens que vigilar perquè hi ha molts cops que tens que posar una cosa a algun lloc i la posar a un altre.
S'ha d'anar en cura, eh? A l'hora de reciclar, no? Perquè clar, no sempre l'encertem a la primera, no? A vegades costa, no? Tu com ho portes?
Bé, jo a cara dels meus iaios, ells reciclen però la meva mare i el meu pare no saben gaire.
Tu vas conscienciant-los, no?
Sí.
A tu t'agrada reciclar?
Molt.
I a tu?
Sí, també.
Què és el que creus que és més complicat de reciclar?
No sé.
Digues.
Allò, allò.
Ajudeu-la, no? Va, Raquel, ajuda.
Què és el més difícil per a vosaltres de reciclar?
Taps de sur, a lo millor.
Taps de sur, i tu?
Els cables elèctrics, perquè a mi em van dir a la enquesta, a mi em van dir que anaven a la resta, a l'orgànica i no, van a la deixallaria.
Ja ens ha quedat clar que és una de les serrades típiques, eh? A veure per aquí.
Hem de passar a l'acció, eh? Hem de passar a l'acció de quina esteneta, vinga.
A l'orgànica no s'hi poden tirar bosses normals i s'han de tirar unes bosses especials que són biodegradables.
Què vol dir això?
Que es poden tirar la bros a l'orgànica.
A veure, Maria, què vol dir?
Que estan fetes de patata i llavors de tubers i més coses i llavors se poden llançar l'orgànica perquè se les fan i les normals no se les fan, estarien ahir un any.
Edgar.
Abans he parlat de les tres IRs, ara posaré un exemple de reduir.
És que, per exemple, si tinc que anar al serrallo, en lloc d'anar en cotxe vaig amb transport públic o caminant.
Ivan.
Que jo a casa, quan trobo capses que les vaig llançar abans de llançar-les, les utilitzo per fer, per deixar els papers i astutxos.
Recicles, eh? Per tant.
Xènia.
Que a nosaltres ens ha servit molt fer els contenidors perquè hi havia molta gent que no reciclava prou bé i llavors gràcies al Jesús i tots nosaltres
doncs ara ja sabem reciclar molt bé i podrem cuidar més el medi ambient.
Molt bé, Xènia.
Maria.
Què? Per carnaval vam anar a un parc i doncs vam estar buscant coses i vam trobar piles, metgeros, sabates, un munt de coses.
Que no era el seu lloc, no?
Doncs, capses de pizza, després vam trobar també ketchup del McDonald's, moltes coses.
Imagineu-vos.
En Mariona.
Que quan els contenidors que hem fet a la classe, moltes coses que tenien per llançar, doncs les hem agafat i les hem fet servir.
Les heu reaprofitat.
Carla.
Anem cap allà. Ara torno cap aquí, eh, Carla. A veure, el Pau i l'Ugo. Comencem per l'Ugo.
Les tres R's ho fiquen clar. Reduir, reciclar i reutilitzar.
Però, per exemple, quan vaig a un parc trobo metgeros, coses, els boscos igual.
Levadores, neveres, colxons. I a la platja també hi ha moltes coses.
Com... hi ha unes... hi ha algunes vegades que em punxo un peu perquè hi ha vidre a la platja tirat.
I tindríem que reciclar-ho, no deixar-ho tirat.
Molt bé. Pau.
Que amb el cau vam anar al riu Francolí i vam veure amb una espècie de bitxos
que al riu Francolí estava bastant malalt, no del tot, però estava greu.
Així que també tenim el nostre ecosistema, no? Els rius, les muntanyes, tot plegat l'ecosistema que ens envolta,
que es va degradant, eh, que si no tinc cura, Elia, es va degradant. Digues.
Que sempre que anem a algun lloc, doncs, en vez de, doncs, pel voltant, un paisatge bonic, amb arbres i tal,
hi ha tot de fàbriques i... i indústries.
Mar.
Que nosaltres, com a tarragonins i tarragonines que som, doncs, ja que tenim el riu Francolí aquí al costat,
l'hem de millorar molt perquè està bé, però es pot millorar molt i hem de gaudir del nostre entorn
amb el riu Francolí i anar-hi més.
Maria.
Un dia que vaig anar a casa d'una amiga meva, vaig veure que amb una brossa no hi havia res dins
i totes les persones ho tiraven fora.
Joan.
Quan anem al mercat, per exemple, hem d'agafar el mínim embolcany possible.
Doncs mira, això, al mercat, a les grans superfícies n'hi ha molt d'embolcany, eh, que sí que n'hi ha molt de...
Tot està ple, no, no, tot és ple de plàstics, no?
Sí.
Si podem escollir, millor no agafar-ne que no em portin, Ivan.
Que alguna gent...
Veig que al carrer hi ha vidres, els boscos i els parcs i que poden provocar un incendi amb el reflexo del sol.
Això encara no ho havíem dit, eh, és veritat, eh.
A vegades hi ha incendi que es provoquen per aquests vidres que estan llançats a la muntanya o a un altre lloc.
Sofia.
Que per tota aquella gent que encara no està ben bé quan va tirar la brossa, on va quedar cosa,
que mirin els contenidors, que allà també posa els contenidors nous de sota terra,
que posa, que va a cada lloc, que llegeixin això i veuran que així es pot reciclar millor.
Que mirin, per tant, també, eh, no, la imatge a l'hora del reciclament.
Que allà a la platja de la Rebessada hi ha un mirador i jo sempre baixo a jugar i, doncs, un dia vaig trobar, doncs, hi ha vidres trencats i hi ha un munt de coses i el meu pare no em va deixar jugar.
No, perquè és perillós, perquè si hi ha vidres és perillós. Mariona.
Jo un dia, quan vaig anar a casa la meva aia i amb la meva cosina i la meva germana, doncs, vam trobar una caixa que estava allí tirada, la vam agafar i vam fer un coet.
Un coet? Volava o no el coet? Va volar? Era un projecte de coet. Carla.
El llibre del Talpadual i la Carla Salclà, a la foto, està tot el riu ple de llaunes, vidres, està tot brut.
Això és el llibre amb el que heu treballat, eh? Pol.
Jo recomanaria a la gent que veiessin la pel·lícula L'Òrex i llegissin el llibre de la Carla Salclà i el Talpadual.
Doncs mira, queda feta la recomanació. A veure, la Berta, què ens explica?
Jo quan la meva mare anem a llançar la brossa, la meva mare de vegades li costa una mica i li dic
«Mama, la garrafa d'aigua val groc, no la tiris a qualsevol lloc».
Molt bé, Berta, sí, tu ajudes a ta mare a reciclar. Marc.
Que hem après molt a reciclar amb el nostre tutor Jesús.
Amb el tutor, amb el Jesús Blanco, eh? Oriol.
Jo un cop, quan estava en un bosc i em vaig trobar moltes coses,
vaig agafar una branca, una goma i em vaig fer un tiratxines.
Un tiratxines, mira, mira. Jo també n'he fet algun de tiratxines, eh?
Sí, sí, em sembla que tots n'hem fet, eh? De tiratxines.
Emma.
Que un amic dels meus pares es va fer una disfressa agafant coses que tenia per reciclar de capses,
capses i botelles i se va fer un disfressa.
Doncs mira, va aprofitar i va fer una disfressa, eh? A veure, la Marc, què ens expliques, Marc?
No ho sé.
Tu com recicles?
Doncs a casa reciclo cada cosa al seu lloc.
Tu ho fas bé, eh? Que se ho feu bé, això, eh?
Sí.
Molt bé. A veure, que s'acaba el temps, eh? Estem pràcticament arribant al final, eh?
D'aquesta aventura de conversar. Estem arribant al final. A veure, què ens explica l'Emma?
Que vaig anar a la platja i me vaig banyar i llavors anava descalça i vaig trepitjar una xapa.
Això, si vas descalça, et fa mal. Hem de passar a l'acció, eh? Tenim uns pocs minuts per passar a l'acció.
És a dir, que anem encara ja a la recta final i passem a l'acció d'aquesta aventura de conversar,
ja amb les conclusions i a l'acció. Joan.
Que quan el trimestre farem fotos de llocs de Tarragona per denunciar les accions que fa la gent de llocs bruts.
Una acció. Vinga, més accions, Maria.
Que el que em va agradar més de la pel·lícula de la Carlesa, el Clara i el tal Pé Duart
va ser quan tots els nens del llibre, quan tots els nens van decidir fer papers
a donar-los a la gent perquè ajudessin el riu a tornar a ser nou.
Molt bé. Elia.
Que a mi el que em va agradar de la pel·lícula de l'òrax va ser que quan tornaven a plantar un arbre
i a part d'ensenyar-nos que hem de cuidar el medi ambient, també ens va ensenyar que sempre hem de tirar endavant.
Molt bé, Mar.
Que la pel·lícula de l'òrax porta com una manera de missatge i el missatge que em va arribar a mi
va ser el missatge que hem de cuidar el medi ambient perquè pot arribar el que va passar a la pel·lícula de l'òrax,
que s'acabin tots els arbres.
Pau.
Vull que us en adoneu compte a tots els que esteu sentint el Tarragona Ràdio
que la nostra comarca és la vuitena més contaminada de Catalunya.
Pau.
També podem agafar un lloc on es tira moltes coses, l'omplim de terra i plantem arbres
i es converteix en un bosc per passejar.
I tot aquest treball possible s'ha fet al nostre bon tuto, Jesús.
Molt bé.
Vinga, Sofia, anem acabant, eh?
Sofia.
Que jo recomanaria veure als més petits la pel·lícula de l'òrax perquè a la vegada ser divertida
te diu que els nens petits, que des de petits tens que començar a reciclar per així de gran,
així poder-li donar al món als que estan vivint després perquè així el trobin net.
no brut com ara.
Carla.
El Jesús ens ha dit que la setmana que ve farem pancartes i cartell
perquè la gent s'adoni que recicle és molt important.
Molt bé.
Anem acabant, eh?
Anem acabant que estem a la recta final.
Ens queda res.
Minutes, minutets.
A veure, hi ha algú que no hagi parlat?
A veure, que aixequi la mà qui encara no hagi parlat.
Qui és que no ha parlat encara?
Qui que no hagi parlat, eh?
Fins ara.
A veure, l'Andrea.
Digues.
Quan jo vaig a llançar la brossa, veig bosses de plàstic tirades per allà
i tenen la brossa al costat i no la tiren.
A veure, qui més no ha parlat per qui?
La Paula.
Digues, Paula.
Jo, de vegades, quan vaig a llançar alguna cosa a la brossa, me trobo cadires, sofàs i coses així.
I això tindria que anar a la deixallarien.
No està per als contenidors.
Molt bé, Paula.
Ariadna.
Jo, un cop que vaig anar a un parc amb els meus germans a jugar, doncs vaig veure a molta gent que quan hi havia els bebès, per exemple, deixaven els papers dels bocats pel terra i per als bancs.
Molt bé, a veure, per aquí.
Bueno, molt bé no, això no està bé fet, eh?
Silvana.
Que jo una vegada vaig veure un senyor que va llançar un paper al terra i la paperera estava allà i va fer...
I el va llançar així, se li va caure al terra i no el va recollir.
Tenia el paperer al costat, eh? Sofia.
Doncs que al bosc, si tiras vidre, doncs amb la llum del sol, si fa molt de sol, doncs es pot cremar.
Imagineu, ho sé més bé l'estiu, eh? L'estiu que fa molta puja a les temperatures, el bosc està molt sec i hi ha molt de perill d'incendi.
Jesús, Jesús Blanco, que m'ha quedat al final, eh?
Com de dir-do, eh? Estan molt preparats, eh?
Bé, ho hem viscut molt i a la Núria hem treballat, jo penso que el tema ho hem treballat a fons, encara es pot treballar més.
La idea és, sobretot, no sancionar, sinó que la gent sigui capaç d'interioritzar comportaments si ho facin perquè realment sàpiguen què han de fer.
I la idea és aquesta, no? Que us ho facin seu. I és la manera de, com l'exemple dels protagonistes del nostre conte, de la nostra pel·lícula, de revolucionar aquest medi ambient.
Que està abocat al fracàs o al gran èxit. Hem de deixar aquest món quan marxem d'aquí millor del que estava.
I això és una cosa que tots hem d'estar implicats. Polítics, ciutadans, alumnes, pares, famílies. I això és una tasca i un repte per a tots.
La Núria diu que sí amb el cap, eh? La Núria va dient que sí amb el cap. Noi, estàs d'acord, no, Núria?
Totalment. Estic d'acord i, clar, la clau també és l'educació, no només des de l'escola, sinó també des de casa i mantenir-ho al llarg de la vida.
Ara són petits, estan molt motivats, però mantenir aquesta motivació també és important, perquè ells són el nostre futur.
I que motivin els pares, també, no?
Efectivament, el més important.
Molt bé, doncs gràcies també, Núria. Jesús, gràcies per venir a les portes una vegada més.
Gràcies a vosaltres i ja sabeu que l'escola, des de l'estona, estem encantats que heu vingut avui i de gaudir de la vostra companyia.
Nois, us sembla que fem un adeu ben fort. Direm adeu al company tècnic, el Joan Maria Bertran, que està a baix,
el Lluís Comas, que està a la part tècnica, també als estudis centrals. Els diem un adeu molt fort des d'aquí, quan digui 3, d'acord?
Quan digui 3, diem un adeu molt fort i ens acomiadem, d'acord? Des d'aquí, de l'estona d'ensenyant-se, d'acord?
Vinga, a la 3, eh? Una, dos, tres.
Adeu!
És l'aventura de la vida
Viu l'aventura de la vida
Tot ho vols saber
Junts en aquesta aventura
Quin amic
Tot i'm
Tot i'm
Tot i'm
Tot i'm
preocupa