L'hora del comeres.
L'hora del comeres.
L'hora del comeres.
Comencem quan passa una mica més d'un quart de les onze del matí aquest espai que anomenem l'hora del comerç i que setmanalment ens parla del comerç a la petita i mitjana empresa de casa nostra justament de l'ambdemarcació de Tarragona.
Ens acompanya per això cada setmana el Florenci Nieto. És el president de Pimec Comerç Tarragona. Florenci, bon dia.
Molt bon dia.
Avui parlarem de restauració i comerç?
Avui parlarem de restauració i comerç, si déu vol.
Doncs si parlem de restauració aquí a casa nostra és tot un referent. L'ARPA, l'associació de restaurants de la part alta de Tarragona, el seu president és el Quintín Quinsac. Quintín, bon dia.
Hola, bon dia.
Molt moreno et veig, eh?
Sí.
Sí? Es pot compaginar això de la restauració i el color de pell.
Bé, és el que passa a la restauració a l'estiu. Té això que treballeu un munt d'hores, eh? I a vegades en condicions molt adverses.
Tenim també, intentarem contactar amb Tomàs Sierra, president de l'Associació de Comercians de Cambrils. Ara hi contactarem. I no ho sé, mentrestant, Florenci, com introduiríem la secció d'avui? Per què Cambrils?
Bé, perquè penso que Tarragona, el territori, és molt important precisament amb la restauració. Quan parlem de restauració a Tarragona, tothom ens ve al cap el producte de DO de Tarragona,
que fa poc s'ha presentat com és la gamba, però com bé deia fa uns moments fora de micròfon amb l'amic Quintín, a Tarragona hi ha altres productes que no és la gamba i l'escambrà.
Hi ha altres productes que crec que tindríem de lluitar, ara que hi ha canvis en el govern i que hi ha gent que sembla molt implicada i hi ha ganes de fer coses als territoris, jo crec que tindríem d'enregistrar altres productes que a Tarragona són importants,
com a part del peix blau i jo crec que també productes com el musclo o la... com se diu, aquelles almejas petites que diem de Tarragona precisament.
Petites, les tallarines?
Tallarines, les tallarines. És un producte de Tarragona que tota la vida ha estat aquí i ningú s'ha preocupat.
Després resulta que vindrà un altre, serà més bé que nosaltres, ho farà i ens trauran el producte de les mans.
Llavors, penso que tots hem de treballar, ells realment són un referent aquí a Tarragona, com parlo a Tarragona parlo al territori,
i la restauració és espectacular, vull dir, el nom, la qualitat, el prestigi, el servei, el preu competitiu, a més no poder,
bé, sobretot restaurants de la part alta que vas, te sentes a les terrasses, prens tant per dinar com per sopar,
encara que sopar és el convenient, bé, amb uns espais idíl·lics i amb un contacte amb la cultura
i gaudint del que és amb si Tarragona patrimoni.
Penso que això és un valor amb alça que s'ha de fer, s'ha d'extrapolar a tot el nostre turisme,
que hem de dir, i jo sempre ho dic quan vaig a Barcelona, sempre dic el mateix,
perquè sé que els toco la fibra, no?, vull dir, Tarragona, quan parlen de Tarragona,
ells ho diuen com que estem molt lluny, no?, en canvi per ells Girona és molt més a prop,
encara que hi hagi 200 quilòmetres, no?, i sempre els dic el mateix, Tarragona,
som líders amb turisme, proporció, evidentment, evitant turisme,
i amb restauració, això és indubtable,
i penso que marquem molt els temps de cara amb altres territoris de Catalunya,
i això ells som conscients, i la qualitat, relació, qualitat, preu, servei i producte és espectacular.
Què has de dir, Quintin? Estàs d'acord, suposo, no?
Sí, sí, sí. No, jo estic, jo amb el que ha fet últimament l'Ajuntament amb el tema de la Canva,
jo crec que és una molt bona aposta, el tema de defensar la Canva, per fi,
ja era hora, ha sigut una bona iniciativa, i crec que és el camí,
hem de lluitar perquè la gent sàpiga que aquí tenim productes,
de fet, Tarragona província és la zona més d'os de Catalunya,
vull dir, no és només, la Canva no és d'os, eh?, vull dir, ojo,
però que tenim un munt de productes aquí, de fet, si agafes el mapa de Catalunya,
el més trobaràs és a Tarragona.
Presentem ara, sí, saludem a Tomà Sierra,
president de l'Associació de Comerciants de Cambrils.
Senyor Sierra, Tomà Sierra, bon dia.
Hola, bon dia, bon dia a tothom.
Bon dia, Tomàs, què tal?
Bon dia, bon dia. Bé, bé, mira, aquí n'han fet.
Ho estic sentint, i la veritat és que sí, aquí a Tarragona tenim molts productes
que, la veritat, estan poc explotats,
que es tindrien que valorar més per part dels polítics, com m'hau dit,
si no, bueno, ja teníeu la conversa començada,
però jo crec que sí, que són els polítics els que s'han de començar a moure una miqueta més del que s'està movent.
Esperem que amb aquests nous polítics que estan entrant es noti la diferència,
i apostin pel comerç, per la restauració,
i tot lligat una miqueta amb la cultura,
però no l'hem de deixar de costat, crec que.
Tomàs, quina repercussió, quin pes té la restauració en el teixit comercial de Cambrils?
Home, dintre del teixit comercial de Cambrils, la restauració té un pes bastant gran,
vull dir, Cambrils ja, per si no, és un referent gastronòmic, no?
Per exemple, ara tenim l'Antoni Sirvent, els de geladeria Sirvent,
que ha estat seleccionat pel concurs de gelateria,
que va sortir l'altre dia al dia de Tarragona.
Suposem que guanyarà el premi, no?, perquè, a part d'allò, doncs, els fa molt bons.
Durant tot l'any, a més, no esteu vinculats a quin tínit el meu productor amb l'estiu?
No, nosaltres, si se'n doneu compte, durant tot l'any,
la restauració fa campanyes de la galera, del romesco, de diverses...
Vull dir, que sempre es mou, en qüestió de restauració es mouem durant tot l'any.
Potser ara, a l'estiu, se fa una parada, no?,
perquè, clar, no podem dedicar-li el temps que s'ha de dedicar
per poder fer una promoció de la galera o del romesco o d'allò,
llavors ho deixem una miqueta més apartat cap a cara a l'hivern,
a la tardor, per dir-ho d'alguna manera.
Noteu molt la diferència, aquí en tínit, o Tomàs,
amb el que és la temporada d'estiu amb la d'hivern?
Suposo que a nivell de client...
Sí, sí, sí.
Potser no tant de volum, a vegades, però de tipus de client sí?
No, aquí a Tarragona la veritat és que cada any es nota més gent a l'estiu,
més turistes.
Jo porto 10 anys, si me'n recordo fa 10 anys,
jo crec que el turista gairebé molestava.
i ara hi ha un canvi brutal,
ara es veu, hi ha una feina feta i es nota,
i l'estiu, sí, la gent té moltíssima feina.
I com s'ha de coplar o com s'ha d'adaptar,
o no, la restauració al turisme d'això?
N'heu parlat?
O sigui, ja has d'oferir productes diferents,
has de variar preus,
evidentment has de llogar més...
Bueno, molts heu de llogar més personal.
N'heu parlat d'això?
És un tema de dir, escolta,
com ens preparem per la campanya d'estiu?
Quines directrius tenim?
Jo, la meva opinió és que no,
és que tu has de fer el teu producte durant l'any
i si la gent ve i els agrada,
vull dir, no pots adequar la teva oferta
si ve client rus o si...
Crec jo, eh?
Vull dir, suposo que hi ha locals
que sí que veus que tenen la carta en rus,
poso el cas del turista rus
perquè fa uns anys se t'ha com a...
Semblava que...
L'exòtic, no?
Sí, sí, sí, i a més a més és un turista molt diferent
i que realment té mà gastronòmica
i que ens dona molts problemes, no?
Perquè mengen el que mengen
i en fi, són complicats, no?
Ja, suposo que hi ha negocis que sí que ho fan,
nosaltres, per exemple, no ho adequem,
no vull dir que...
En aquest sentit, però no hi ha un criteri unitari,
cadascú a casa seva que faci el que bonament pugui,
diguem, no?
Seria això.
Jo crec que sí.
Tomàs, com ho veieu, a Cambrils que esteu superacostumats a...
Bueno, a veure, en teoria, el client és el client,
sigui turista, sigui nacional, sigui del poble, no?
Vull dir, les cartes no es canvien,
el preu és el preu que hi ha i ja està, no?
Vull dir, no s'aprofiten de la temporada d'estiu a pujar preus
i encara no arriba a la Tardora i saps, no, no,
és una línia constant dels mateixos preus.
Vull dir, no s'han d'aprofitar del turista.
Si el turista ens ve a Cambrils, a Tarragona, a Reus, a Salou, a tot arreu,
hem de pensar que és un...
un puntal bastant fort a l'hora de passar tot l'hivern.
Vull dir, tu no pots anar enganyant el turista,
perquè l'enganyaràs un any, l'enganyaràs,
doncs, pel que fa tres, marxarà.
Vull dir, això no ho hem de consentir.
Vull dir, jo crec que aquí a Cambrils,
el que és el tema de restauració, no...
Vam, a Cambrils de tot arreu, no crec que faci aquesta d'allò, no?
A més, el que ha dit el company, no?
Cadascú a casa seva fa el que vol,
però, vam, jo crec que en línies generals
tothom sap el que hi ha i que s'ha de cuidar.
Vull dir, tant el producte de, diguéssim, la gent del poble
com la gent que ens ve a visitar.
Vull dir, l'has de cuidar, no l'has d'enganyar.
Ja per tancar amb el tema turístic, potser,
però és el que toca en aquesta època,
tot i que la restauració va molt més enllà d'això.
Us trobeu amb el turisme gastronòmic, justament?
Persones que venen, doncs, justament a Cambrils
o al restaurant del Quintín,
buscant aquell tipus de menjar, aquella gastronomia.
Jo, molts.
Tu sí, no, Quintín?
Moltíssim. Jo a l'estiu és una passada...
Tot i que no seria, potser, el perfil de Tarragona en general,
de turista de Tarragona en general.
No, no, no.
Vosaltres som una sensació.
Si em preguntes a mi com a restaurant,
jo a la Cú, a l'estiu,
ve moltíssim client francès, per exemple,
que va amb la Guia Michelin,
nosaltres estem només nomenats a la Guia
i es nota moltíssim, no?
Perdó, és un perfil de client diferent,
que es mou pel tema gastronòmic
i nosaltres notem moltíssim.
Tomàs, vosaltres a Cambrils també sou referent gastronòmic,
teniu restaurants de molta categoria.
Ho noteu? Teniu turisme gastronòmic?
Bé, no et podria contestar, perquè, clar,
jo dic més al comès d'allò.
Però jo suposo que sí,
que hi ha clients de restaurants
que van exclusivament a aquell restaurant, no?
Perquè busquen aquell producte
i saben que en aquest restaurant
el cuinen d'alguna manera diferent d'allò, no?
Vull dir, jo crec que sí,
que hi ha turistes que busquen.
Jo estic segur que sí, eh?
Jo, clar, és el que diu el company, no?
Que ara no em surt el nom.
Quintín?
Quintín.
Doncs, exactament,
hi ha gent que va a aquest restaurant
perquè sap que el lluç el fa d'aquesta manera
i surt molt bo,
anirà a un altre restaurant
i agafar l'altre producte
perquè sap que el fa, no?
Hi ha gent, per exemple,
que diu, no, no,
jo vull peix de Cambrils,
doncs aquests restaurants,
jo sé que compren aquí a la cofredia directament
i vaig a aquest restaurant
perquè el peix de Cambrils...
jo crec que sí que ja aquí a Cambrils també
passarà com a tot arreu.
Quin és el lligam,
no sé si teniu consciència els restauradors,
de fer de lligam amb els comerços?
Bé, teixit comercial,
entenem botigues, no?
I restauració.
Se suposa que teniu consciència
d'anar de la mà,
de fer campanyes comuns,
de recomanar...
No, que seria potser
Florencia,
seria potser l'ideal.
O no?
Bé, sí.
Bé,
parla, parla, Tomàs.
Després jo et diré també la meva, no?
Naltros,
bueno,
naltros ja fa,
bueno,
fa un any i pico
que estem intentant tirar coses endavant
en restauració i comerç
tot lligat, no?
Vull dir, bueno,
les qüestions de feina
no s'han pogut reunir.
D'allò,
esperem ara,
a partir del setembre,
poder tindre reunions conjuntes,
restauració i botiguers,
i, per exemple,
doncs quan facin la galera,
doncs que els comerços
enfoquin una miqueta
els escapats cap a la galera.
Si fan una altra campanya,
doncs també és allò, no?
Clar, també el que estem lluitant molt
amb els polítics,
que veurem si...
Bueno,
si deixeixen ja fer-ho una miqueta...
Seria anys enrere,
no sé si en recordeu,
era la xubasta El Pòsit.
Vull dir,
els turistes anaven allí
a la plaça El Pòsit
i veien la xubasta
en vivo i directe.
Ha canviat molt, eh?
La plaça El Pòsit
ha canviat molt, no?
Era la xubasta, no?,
que arribaven les barques del mar,
agafaven els pescadors,
les carretilles, no?,
els portaven allí
i feien la xubasta, no?
Estem intentant,
a través de restauració,
comerç i d'allò,
i de l'Ajuntament,
patronat de turisme, allò,
fer com un teatre, no?,
perquè ens entenguem,
de com se feia abans això, no?
Vull dir,
estem treballant-ho,
esperem que de cap any qui ve
pugui sortir,
perquè ja fa dos anys
que ho estem fent.
Jo crec que és una cosa
que a la gent li agrada, no?,
arribar allí,
veure les barques,
com arriben,
com desembarquen el peix,
com els porten allí,
bueno, he dit la Passa Pòsit,
com pot ser un altre lloc,
jo et dic perquè es feia allí
la Passa Pòsit.
És un atractiu turístic,
doncs, que ens agradaria
aconseguir-ho, no?
Vull dir,
nosaltres, restauració i comerç,
estem intentant
començar a fer coses conjuntament,
perquè creiem que
tots dos
podem arribar a fer
bastantes coses junts.
Florenci Quintín,
parlàvem, sí,
de la relació que
podia haver-hi,
entre restauració i botigues.
Nosaltres, que som
una associació de barri,
un hotel,
és una cosa que tenim
molt, molt, molt present, no?
Jo veig, per exemple,
molts clients que venen
al restaurant que em comenten
que el barri
té un seren cant,
i té un encant
no per als restaurants,
sinó per a les botigues.
Quan tu trobes un barri
com la Paralta,
a la qual encara
queden poquets,
però encara hi ha comerços
de tota la vida,
això és el que li dona
al barri un nivell.
Si convertim la Paralta,
per exemple,
en un barri només de restaurants,
perdre l'ànima.
Per exemple, aquest divendres
va tancar Pinyol,
una botiga de 52 anys,
em sembla,
al carrer Major,
les Eletrodomèstics.
Saps quina et dic, no?
No diguis, ja sigui.
Sí, sí,
no ha tancat,
sinó que és trasllada, no?
S'ha traslladat, sí.
Però, bueno,
per la Paralta,
jo sé que jo
i tots els meus companys
i els veïns
anàvem a comprar
la bombeta, ja.
I li donava un...
Clar,
si aquell local
es transformarà
en un restaurant,
per exemple,
o en un...
No sé,
jo penso que les botigues...
I això ho diu un restaurador, eh?
Sí, sí, sí.
No, no,
per mi té moltíssima importància
que el barri tingui,
tingui...
Jo me'n recordo
que fa 10 anys
hi havia una peixateria més,
hi havia cançaladeries,
hi havia molts més negocis, no?
I quan parlo amb algú
que he portat molts anys
em comenta...
L'altre dia
anava una amb una bossa
d'una associació
de comerciants
que hi havia a la Paralta
i em va dir
tots els negocis
que hi havia al carrer Major
i és per plorar.
És una llàstima,
realment és molt trist, no?
I també és una realitat
que a Cambrils,
jo no sé
fins a quin punt passa també,
aquestes zones
que tanquen,
com deia el Quintin,
tanca una botiga
de tota la vida
i s'hi posa
un local de restauració
amb més o menys gust,
qualitat i gràcia.
Sí, sí.
La veritat és que sí.
El que passa
és el que diu el Titi, no?
Vull dir,
quan acabes de dinar,
de sopar, d'allò,
t'agrada anar a donar
un tomet i d'allò.
Si només trobes
per si hi ha n'estancades,
trobes carrers
no bruts, no?
Si no, foscos,
que se sol dir.
Clar,
ja no tornes a anar
a aquell restaurant
perquè dius
allà, no?
Perquè quan surto
no et trobo res.
A la gent,
quan va a dinar
o va a sopar d'allò,
li agrada primer
donar un tomet,
veure escaparats,
veure moviment
i encara anar a menjar.
Jo estic d'acord
amb el que diuen els companys.
Florenci,
com veus tu
les relacions
entre restauració
i comerç?
Jo les veig necessàries,
imprescindibles
i ha de ser una realitat
en un plaç immediat.
Si no,
estem fent
un flaco favor
a la restauració
i estem fent
molt de mal
amb si
als barris
i a les ciutats.
Per què?
Estem parlant
de turisme,
estem parlant
de comerç
i estem parlant
de restauració.
Evidentment,
han d'anar
agafats de la mà,
però ens en oblidem
una cosa,
ens en oblidem
una cosa
i a mi m'agradaria
apuntar-ho.
Ens deixem la cultura.
La restauració
forma part
de la cultura
d'una ciutat.
La restauració
entra a les pàgines
dels llibres de cultura
que parlen
de la ciutat.
Per tant,
jo penso
que cada vegada
més
han d'anar
agafats de la mà
comerç,
restauració,
canviem l'ordre,
és igual,
restauració,
comerç,
turisme i cultura.
Si això
ho fem realitat,
serà un èxit,
un èxit brutal.
És a dir,
el mateix que
quan anem
amb ciutats
d'Europa,
parlem d'Itàlia,
parlem d'Alemanya,
parlem d'Holanda,
parlem d'Anglaterra,
parlem de Grècia,
parlem que ara
està tan de moda,
inclús,
tots sabem
que el comerç
i la restauració
són
unicarn,
és a dir,
unicarn.
No podem parlar
d'una ciutat
només de restauració
perquè,
com ha dit el Tomàs
o com bé diu
en Quintín,
és una pena
passejar per un barri
buit,
apagat,
fosc,
amb persianes
baixades,
perquè això
es deteriora
i un barri
deteriorat
la restauració
no apunta,
no puja.
i un barri
sense restauració
i només en comerç
doncs no ajuda.
Per què?
Perquè la gent
només ha d'anar
en aquell lloc
a comprar i a marxar.
Jo crec que ha de ser
un complement perfecte
i tot ha de funcionar
i això és una cosa
que ens hem marcat
i que aquesta legislatura
ho hem d'aconseguir.
Tarragona
és una cosa
que necessita
i necessitem estar,
quan parlo de Tarragona
parlo del territori,
sempre parlo del territori
i hem d'estar tots
en primera línia
i ben preparats
per fer front
al que ens vingui
i ens vindran
moltes coses bones.
Senyors,
hem d'anar acabant aquí
i jo només us demanaria,
us diria
que féssim la carta
als reis,
en aquest cas,
als polítics.
Acabem d'estrenar
doncs això
nous consistoris,
nous o no tant nous
però vaja,
estem en un moment propici
per demanar
als qui entren
a l'Ajuntament
qüestions.
Què necessita
el comerç
de Cambrils
i què necessita
la restauració
a Tarragona?
Qui comença?
A veurem,
jo,
començo jo ja
que comença.
Vinga, Tomàs.
Mira,
jo l'únic que demano
és que a part
que ens escoltin
que es moguin.
Vull dir,
està molt bé
que en tinguem
20 reunions
que es diguin
de tot que sigui
quan sigui la veritat
diguin que no.
Vull dir,
jo l'únic que demano
és que hi hagi
taules de negociació,
taules on s'ha treballi,
taules on s'ha digui
bueno,
hem de fer això,
això,
això per tirar el comerç,
la restauració
cap endavant,
tal i qual,
però que no es quedi
donant a la taula,
sinó que es moguin,
que es belluguin,
que dediquin diners,
diguem-ho així clarament,
si mous,
si tu mous,
es mou tot,
si no es movem,
no es mou res,
no sé si m'explico.
Vull dir,
jo crec que el polític
el que han de fer
és escoltar més
a l'empresari,
perquè és al final
i al cap
qui mou l'economia,
i no sols
fer taules
on no s'atreu
res en profit,
no?
Jo vull que escoltin
i que treballin.
Quintin?
Bé,
jo crec que
entendre primer que tot
que la gastronomia
és un actiu
i que no...
És a dir,
que la gent quan ve
el tema gastronòmic
és super, super important,
tothom passa
pels restaurants
o bars
o el que sigui
i s'emporta
de la ciutat
una idea
en gran part
pel que menjarà.
En unes vacances
quan un ve de fora
el tema gastronòmic
jo crec que és
una de les coses
més importants.
T'agradi més
o t'agradi menys menjar,
no?
Però l'experi
l'experiència global
d'un puesto
moltes vegades
la restauració
en forma part,
no?
Que ens vegin
com a alguna cosa positiva,
no?
Que no som només
els que donem problemes
a les terrasses
amb el suró
i a més...
És a dir,
que sí,
que de vegades ho fem
però que la vegada
també podem aportar,
no?
Jo personalment
crec que el tema
de la...
El camí aquest
que hem setat
amb el tema
de la gamba
el veig molt positiu.
M'agradaria
que no es quedés aquí.
Promocionar
aquest tipus de...
ajudar aquest tipus
de produccions
del producte.
Jo crec molt, molt, molt
amb la gamba.
De fet,
jo fa quatre anys
que ja que estic
batallant amb això
i crec que és un actiu
de la ciutat.
Vull dir,
la gamba és un producte
genial,
és un producte
de luxe,
és un producte
fantàstic,
no?
I hem estat
tota la vida
pescant-la
i venent-la fora.
I això és un drama,
no?
De fet,
molts camions
veien la llotxa
com anaven
cap al nord
i cap al sud.
I això és un desastre.
Que la gent
sàpiga
que a Tarragona
hi ha gamba.
Per exemple,
que puguin venir aquí
a menjar-se un plat de gamba
i de pas
vagin al comerç,
visitar la ciutat.
És una forma
d'entrada, no?
I, bueno,
que ens deixin treballar,
que ho estan fent,
que jo, de fet,
no em queixo.
A la nostra associació,
de fet,
sempre hem tingut ajudes
i quan dic ajudes,
més que econòmiques,
no ens han posat problemes,
no?
Ens ajuden
a tirar endavant.
Nosaltres ja
tenim projectes
i tirem endavant
un munt de coses
i l'ajunament,
que continuï
està al nostre costat.
Florenci,
últim apunt?
Sí,
jo penso,
com diuen ells,
m'hi apunto,
vull dir,
el que hem d'aconseguir
és una implicació,
és una constància,
és un treball,
és una il·lusió,
és un projecte.
Tots som conscients
que la cultura culinària
cap a la restauració
cada vegada
té un nivell molt més alt,
d'exigència,
de qualitat,
de preu,
i realment,
penso que els polítics
no són tontos
i saben perfectament
que la restauració,
el comerç,
la cultura
són riquesa
i això
és el que hem de pensar tots
i sempre en positiu
i hem de fer
que Tarragona,
el territori
i la capital
siguin,
la veritat,
un exemple
a seguir per la resta
d'altres llocs
emblemàtics
de Catalunya
i d'Espanya.
Tanquem així,
doncs,
aquesta hora del comerç
que ja sabeu
que en realitat
és mitjoreta,
els dir,
bé,
una vegada a la setmana,
no goso dir el dia,
una vegada a la setmana,
avui l'hem tingut
en aquesta franja horària.
Ens ha acompanyat avui
Tomàs Sierra,
president de l'Associació
de Comercients de Cambrils.
Tomàs,
moltes gràcies
i bon estiu
pels cambrilencs.
Gràcies a valtros.
Gràcies, Tomàs.
Gràcies.
També hem tingut aquí
a Quintin Quinsac,
president de l'Associació
de Restaurants
de la Part Alta de Tarragona.
Quintin,
moltes gràcies.
Que estem al president
de les plimeres,
de Montserrat.
Bé, què ens has de dir?
Cada dia ho recordem.
Gràcies, gràcies.
Gràcies, Quintin.
Vull dir que
d'aquí dues setmanes
faran un event
molt important
i que els terraconins
hi hem d'anar
perquè és espectacular.
Una miqueta,
el que vulgui el Quintin.
Ell és qui mana.
Bé,
posar closca a les taules
és una cosa
que no hem fet mai
i, bueno...
Posar closca.
Closca, sí,
una miqueta closca.
Closca.
Molt bé, molt bé.
No pot dir massa més
el Quintin
perquè ja ho anunciarem
públicament.
Florenci Nieto,
president de Pemeca Comerç Tarragona.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.