Estiuejant a Tarragona Ràdio.
18 minuts i seran les 10 del matí.
És el temps que ocuparem amb una nova edició
de l'Espai Estiuejant a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Sabeu que cada dia convidem una persona
perquè ens parli d'un poble, d'una ciutat, d'un indret,
d'un lloc emblemàtic que per ell signifiqui o simbolitzi alguna cosa
i de pas que ens recomani tot allò que podem fer
i tot allò que podem veure, que ens expliqui,
que ens narri una miqueta més sobre el tema.
Avui hem convidat Rafa Oliver. Rafa, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a una nova edició
de l'Espai Estiuejant.
Rafa, quina ciutat, ara t'ho preguntava, ciutat o poble?
Poble.
És un poble.
Avui tornem a Itàlia.
Sí, exacte. Tornem a Itàlia, al nord d'Itàlia,
concretament a la zona del Veneto,
a la regió del Veneto,
en ple cor dels Dolomites italians,
una zona bonica, de muntanya,
un contrast directe amb Tarragona.
contrast per què?
Perquè aquí tenim mar i allí és tota la muntanya
i, bueno, allí va néixer el meu pare.
Després de la guerra, és un indret molt petit,
ells ho defineixen, diu,
quants habitants té al teu poble?
Es diu Codisago.
Es diu Codisago.
I l'indret, doncs, diu,
som 400 habitants més dels gallines,
com de dir que és un micropoble.
És a dir, que és un poble petit-petit, eh?
dels que aquí conèixeríem això,
com a micropoble, com tu deies,
com a poble petit.
Exacte.
Codisago, em vol dir alguna cosa?
Sabem d'on ve la referència d'aquest...
No, bueno, diguem-ne que la zona on està ubicat
és el cor dels gelats,
per això la fama del nostre...
Allí és on van néixer...
És a dir, que això ja ve d'aquest poble, no?
Exacte.
És que el poble d'aquest i els de la seva vall,
que és la vall de Zoldo,
és on pràcticament es diu que va néixer el gelat modern,
perquè el gelat antic s'associa als romans,
i a aquesta zona, doncs, pràcticament,
no hi ha una casa dels petits poblets que hi ha allà
que algú de la família s'hi dediqui a aquest noble...
Ofici, no?
A més, artesà.
Artesà, totalment.
Exacte.
Artesà i artesanal.
De fet, sent una zona tan petita,
tenim una fira internacional molt important del gelat
que se celebra cada any,
i llavors, doncs, bueno,
diguem-ne que, desgraciadament per ells,
tot i que ara ha sigut una zona molt turística
i està, doncs, dintre del crisi que està assolint a nivell mundial,
doncs, una zona benestant.
Però va ser molt...
Va tindre dos grans, diguem-ne, moments històrics negatius.
Un, la Segona Guerra Mundial,
que per allí, doncs, van entrar tots els alemanys
a conquerir Europa,
i llavors va quedar bastant,
o sigui, van emigrar molts italians i dones d'allà.
Un dels motius va ser el meu pare,
que va emigrar amb la família,
perquè, doncs, pobrets, va deixar molta pobresa,
i després, quan s'estava refent,
la gent,
perquè són, com nosaltres, els catalans,
o sigui, són italians del nord,
gent que, davant dels mals moments,
no s'en arrossega,
sinó que, al revés, s'estira
i treballen més que ningú,
tenen fama de molt treballador,
de gent molt treballadora,
i llavors, doncs, bueno,
van tornar anant, a poc a poc,
tornant al poble,
i refent l'economia local,
que es basa en la llenya,
en l'òptica, en el gelat...
És a dir, que va haver-hi com un retorn,
no?, als orígens,
de gent que, evidentment,
va haver de sortir per la pobresa,
però que, quan va poder,
va tornar a la terra que estimava,
no?, la terra d'origen, diguem-ne.
Exacte.
Ells van tornar cap allà,
no va ser el cas del meu pare,
que farem un punt i seguit
amb el meu pare,
però diguem-ne que,
quan s'estava refent l'economia local,
amb petites microempreses,
fàbriques, totes artesanes,
avui en dia és un potencial,
segurament, dels que estem aquí,
els que portem ulleres,
segurament que dos de tres
tenen ulleres fabricades...
Són d'allà, no?
Són d'allà.
I es va fabricar,
o sigui, es va fer una presa,
una presa per intentar,
doncs,
per els programes famosos d'aigua,
i ja es va dir en aquella época
que el lloc on el van ubicar,
que és a sobre del poble
on parlem,
Codisago,
una muntanya al voltant,
a sobre,
i era perillosa
perquè hi havia esllevijament de...
La pedra no era calcària absoluta,
era fangosa,
i el que deien els vells del lloc,
diu,
aquesta muntanya sona,
aquesta muntanya trona,
perquè de quan en quan
havien sentit sorolls,
sobretot a les nits,
els enginyers que venien de Venècia,
de la zona de mar,
i eren tècnics,
deien que no,
que allò no passava a res,
no ho van tenir en compte,
no ho van tindre en compte,
i desgraciadament,
doncs,
un 19 d'octubre,
a les 3 del matí,
circumstància,
per cert,
en aquella època,
als 63,
n'hi havia molt poques teles,
i al ser un poble petit,
la gent havia anat,
sobretot els marits i homes del poble,
havien anat al poble de l'Aban,
a veure un Barça Juve,
ai, un Madrid Juventus,
estem parlant del 19 d'octubre del 1963,
a les 3 de la matinada.
No, una mica abans,
eren les 9 de la nit,
i a les 3 de la nit,
però pràcticament,
imagina't,
que tu te'n vas a dormir
veient el teu poble,
amb el seu riu verd,
muntanyes i tal,
i l'endemà t'aixeques
amb una nube de pols,
i tot el que envolta
a 500 metres al teu costat
és desert pur.
Es va arreçar tot el poble aquest,
on van anar els homes
a veure el partit,
i el meu poble,
pràcticament,
va quedar amb 80% desert,
van haver 20.000 víctimes,
bàsicament es va,
la muntanya va lliscar,
va caure sobre l'aigua
i l'aigua va sortir esculpida,
i allò va crear una nova desgràcia,
que, per sort,
i el dia d'avui podem dir
que s'ha refet,
s'ha refet,
vivint,
i la meva família,
com totes les senyors de la zona,
sempre tenen aquest cul
als seus avantpassats
per allò que van viure,
però és un poble
i és una zona que cal,
jo crec que és bonic de visitar,
perquè...
Tot i això
devia ser un cop
culpidor
a la història
del poble,
evidentment,
i per moltes famílies,
no?
És a dir,
que la reconstrucció
ha estat també
complicada,
perquè, a veure,
estem parlant
de fa 50 anys
aproximadament,
52,
53,
clar,
estem parlant
de la història recent.
Exacte,
això és,
el meu pare estava aquí,
perquè mon pare
feia un any
que estava a Tarragona.
Exacte,
hi haurà gent
que ho recordarà
fins i tot encara,
no?,
de ben jove.
cada dia,
o sigui,
ara es va fer
fa dos anys,
fa tres anys,
es va fer
el 50è aniversari
i va ser
un esdeveniment nacional
a nivell d'Itàlia,
inclús el giro d'Itàlia,
que és com la volta a Espanya,
el que li agrada l'esport,
són coses,
va fer una arribada
d'etapa
justament
en aquesta presa,
perquè la presa
es va salvar,
o sigui,
la presa
no va trencar-se,
si s'hagués trencat
potser no hauria sigut
tanta desgràcia,
com la qual cosa,
l'obra d'enginyeria
va tindre dos vessants,
una que no s'ho van creure
i una altra
que la van fer bé
i que va ser la presa,
però bueno,
deixem-nos de desgràcia
i passem a l'oboní.
A banda d'això,
suposo que
el paisatge,
el poble
es devia refer,
es devia reconstruir,
es devia reconciliar
d'alguna manera,
no?
Com és ara el paisatge?
Si ho hagués de descriure
el poble,
el paisatge,
les cases...
Diguem-ne que és
com un pirineu nostre,
allà hi tenim
les Dolomites,
els Alps,
són les muntanyes
que envelleixen
el que és el nord d'Itàlia
i el poble
on ubiquem
és la regió de Belluno
i són tot de muntanyes
sobre els 3.000 metres,
2.800,
3.000 metres
i aquest és un indret
de pas
per tot el turisme
que va cap a Cortina
que és una zona d'elit
d'Itàlia.
Diguem-ne,
està arrojada a llacs,
diguem-ne que
per anar a estiu i ja
tenim unes temperatures
de 30,
28 graus
durant el dia
però baixem
cap a les 11,
15 graus a la nit
amb la qual
són temperatures
molt semblants
a les nostres.
Amb un cert contrast
del dia cap a la nit.
Un clima
tipus País Basc
perquè no hi ha
4 dies ara
amb el canvi climàtic
això ha canviat
però no hi havia
4 dies que no plogués
amb la qual cosa
la verdor
es manifesta
molt clarament
durant tot l'any
i a l'hivern.
No arriba a nevar,
arriba a nevar
antigament
i això ho dèiem
amb un pare
teníem
dos mesos,
un mes i mig
que teníem la neu
al poble
ara
si queda
una setmana.
Ara ja és més complicat
de veure.
Exacte,
perquè estem
rodejats
de certes
fàbriques
que generen
molta núvol de calor
i això
sembla ser
que ajuda
que no nevi
fins al poble.
Els sectors
predominants
deies que
continuen,
no sé si ara
continuen
sent els mateixos,
òptica,
gelats
i llenya,
tu deies.
Exacte,
tot el sector
de la llenya
amb fàbriques
de mobles,
fàbriques
d'arbres
i la gestió
de boscos.
Últimament
ja et dic
des dels anys 50
el tema
de les ulleres
s'ha posat
també
petites
tallers
artesans
que fan
des de
peces
micro
d'ulleres
fins als vidres
fins als muntures
dissenys
i emplear
molta gent
de la vall.
De fet,
pensem que
tal com estem
ara
amb la taça
de paro
allà
potser és
una taça
de paro
en la zona
que demanem
d'un 3-2%
que han d'importar
inclús
que generalment
ve de l'est
perquè tenim
sobretot
Eslovènia
molt a la vora
perquè tenim
tota la zona
del nord
dels països
que antigament
eren de l'est
estan a 150
quilòmetres
on parlem
i després
estem molt a la vora
d'Àustria
i les seves muntanyes
és una zona
d'esquí
i turisme
a 30 quilòmetres
tenim
un dels espais
esquiables
més grans
d'Europa
i això suposo
que fa
que el turisme
s'arrossegui
també fins
a pobles
com el que ens comentes
és a dir
que
la proximitat
d'aquesta
zona
d'esquí
també fa
que la gent
vagi
arribant
fins allà
és una zona
de pas
no és d'aturada
perquè
l'estació
més propera
està uns 30 quilòmetres
però clar
tot el tema
de restauració
al ser un pas
obligat
de cotxes
evidentment
genera
un impacte
econòmic
important
no
últimament
una de les fàbriques
aquestes
és d'una multinacional
pertany a una multinacional
una d'aquestes
fàbriques
i treballava
un ex
no nedador
canoa
canoa
aquests que baixen
pels rius
amb canoa
amb ràpids
i aquest noi
els va fer una proposta
vist que tenim un riu
bastant poderós
tipus
com tenim aquí
i ara estan construint
un centre nàutic
perquè la gent pugui
un petit
un micro
per aventura
però només
pels esports nàutics
de gent que vol fer
canoa
amb aigua ràpida
aprofitant
el curs del riu
és a dir
que aprofitem
també els recursos naturals
per generar
per l'economia local
això ha suposat
també
una cosa important
i que està
generant
una expectativa
pel jovent
i evidentment
també la base
com tu deies
del gelat artesà
que allà
neix en certa manera
allà és on va prendre
el meu pare
i la meva família
el meu tiet
els que estem ara aquí
i evidentment
allí com a l'hivern
fa fred
van vindre a zones
més càlides
i aquí és el cas
del meu pare
ell per circuncances
de la vida
el tindrà que mig
després de la guerra
tenia un parent
i van anar a espategar
a Argèlia
es dedicava a la construcció
però quan a Argèlia
es va independitzar
de França
mon pare va sortir
per cames
perquè
si no es conquerien
ja va venir
per aquí
exacte
i tenia un parent
el seu tiet
el seu tiet
que tenia una geladeria
pamplona
ells eren carnissers
estem parlant
d'abans de la guerra
ells estan parlant
de l'any 39
van vindre
abans de la guerra
civil espanyol
aquest parent
del meu pare
principis dels anys 30
primera meitat dels anys 30
llavors va tindre
que marxar
va tindre que marxar
a la guerra civil espanyola
va tornar a Itàlia
i quan va tornar
que va acabar
la guerra
va tornar
llavors el meu pare
va dir
ostres que faig
a Itàlia no torno encara
i va dir
vina m'ajuda aquí
i amb ell
el seu germà
el meu tiet
que està
ara també
establert a Sitges
van iniciar
el negoci
del gelat artesà
i quan van aprendre
i van veure
que la cosa
ja s'ho podien
muntar ells mateixos
van dir
tiet
ens volem independitzar
i per no fer-te
la competència
anirem cap a Catalunya
i van trobar
circumstàncies de la vida
doncs amics
catalans
que tenien
que venien a estudiar
o treballaven
per feina
a Pamplona
va dir
mira jo soc de Tarragona
i aquí
anem a provar sort allà
anem a provar sort allà
i llavors
els va dir
jo crec que Tarragona
a Sitges i tal
és un bon lloc
per establir-los
perquè és un clima
molt maco
s'està bé
tot l'any
una ciutat tranquil·la
i llavors
la meva mare
i la meva tieta
es van enamorar
dels indrets aquests
i aquí
es van establir
i orgullosos
perquè ens van acceptar
molt ràpidament
tu vas néixer
directament aquí
jo ja em sento
tinc nacionalitat italiana
perquè els dos parcs
són italians
però em sento
molt català
i hi ha molt
vaig sovint
a Itàlia
perquè trobo
faltar les muntanyes
però evidentment
em sento
superadaptat
perquè a més de ciutat
ens ha acollit
d'una manera
que ens hem adaptat
i la meva família
són tots catalans
i d'aquí
exacte
fa molt que
no has anat
al poble
doncs mira
que generalment
al maig
sempre hi vaig
però en guany
vam iniciar
un nou projecte
empresarial
i no m'he pogut moure
però pràcticament
des del febrer
des del febrer
que no hi vaig
perquè cada any
intento anar
a l'hivern
una setmaneta
quatre dies
i no a l'estiu
perquè estem molt liats
però al setembre
torneu a anar
i m'agradaria
i m'ho proposo
com a objectiu
perquè fan una caminada
jo soc una persona
molt esportista
m'agrada molt l'esport
i en aquella zona
fan una caminada
cursa
rememorant
tot l'espai
aquest que parlàvem
abans
de la desgràcia
que va haver
de la presa
llavors
s'ha passat
per aquells indrets
i ja m'ho poso
com una tradició
per recordar
la memòria
dels meus avantpassats
i intento anar-hi
ha canviat molt la zona
des que hi anaves
els primers cops
des dels primers records
que tens
afortunadament
no
afortunadament
quan parles dels meus cosins
ells diuen
que és el contrari
hauria d'haver canviat
molt més
del que ha canviat
perquè havia d'evolucionar més
perquè les infraestructures
carreteres
haurien d'haver canviat
en canvi
per als que anem allà
de vacances
que sol passar
t'ha agradat trobar
més o menys
el mateix paisatge
hi ha molta cura
sobre l'edificació
perquè com parlem
de zones turístiques
l'impacte
que pot suposar això
està bastant preservat
no sé si és positiu o no
perquè si s'ha de créixer
per tindre economia
s'ha de créixer
però evidentment
que l'impacte
mediambiental
i sobretot estètic
sigui acurat
i molt adaptat
a la zona
però
jo el que recordo
és això
que cada vegada
que hi vaig
d'anar a visitar
50 parents
ara en visites dos
perquè pobrets
han anat desapareixent
malauradament
o afortunadament
Rafa
si passem per la zona
i anem a fer el turista
que de fet
també és una de les recomanacions
a l'espai
estudeixant
de Tarragona Ràdio
què és allò
que no ens hem de perdre
de la zona
aquells punts
visitables
en certa manera
per la gent que és de muntanya
per la gent que li agrada
la muntanya
trasquejar per la muntanya
i caminar
tenen un paradís
més amb el que és
les Dolomites
el centre és
la vall de Zoldo
les vies ferrates
són el nostre
esterrei
durant la guerra
es van construir
faig una mica
de memòria
per intentar
fugir
o buscar
llocs estratègies
perquè no hi passessin
per les valls
a l'enemic
llavors van quedar
aquestes vies ferrates
que ara s'han transformat
en zones d'escalada
per la gent
que no escala
i per exemple
és un indret
amb molts refugis
pots fer moltes voltes
a les muntanyes
sempre estem
per la Zoldo
esquiar
la veritat
és que és un paradís
i us puc dir
que els preus
tot i que és car
sempre anar a esquiar
són molt
perquè el 99,9%
de les estacions
són comunals
no són privades
com pot passar aquí
llavors els preus
intenten que siguin
populars
i llavors
s'esquia
diguem-ne
que des d'un punt
de vista econòmic
per uns indrets
i molts quilòmetres
de pista
a un preu raonable
de fet
el turisme internacional
ha escollit molt
com centre de vacances
aquesta zona
tenim un pineu preciós
també
que jo
sempre que m'escapo
però
realment
és recomanable
tota aquella zona
el que li agrada
la muntanya
però és llacs
ven una gastronomia
molt semblada a la nostra
la gastronomia italiana
és boníssima
en quant a la pasta
i les carns
peix menys
el de la truita de riu
però els formatges
formen part també
del decorat gastronòmic
de la regió
doncs m'has robat
la darrera pregunta
que era la gastronomia
amb això
amb això ens quedem
i amb això
acabem
perquè ens estem apropant ja
a les 10 en punt del matí
Rafa Olivier
moltíssimes gràcies
ha estat intens
moltíssimes gràcies
per apropar-nos
amb aquesta zona
d'Itàlia
i que vagi molt bé l'estiu
que crec que sorgirà
moltíssima feina
com sempre
esperem que així
la puguem gaudir
i esperem que algú em digui
he estat per la teva zona
i em va agradar
doncs vinga
esperem que algú
haguem encoratjat
per visitar la zona
Rafa moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
pocs minuts
i arribem a les 10 en punt del matí
de seguida a les notícies
i en tornar
més continguts
al matí de Tarragona Ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!