Passats els Nadals, recuperem l'espai de cuina amb Francesc Lledó del restaurant Quim Quimà.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Com ha anat pel carrer de les Coques?
Bé, bé, bé. S'ha treballat bé aquest Nadal.
Ha sigut un Nadal mogut, ha estat bé.
Ara estem amb el gener, que ja està més fluix.
Ara el gener la gent està una mica més...
Amb les rebaixes i tot això que us he de dir.
Tothom està pagant tot el que han pagat de Nadal, intentant-se recuperar.
M'ho comentaven amb una carneseria habitual que vaig, que de fet hi vaig anar,
i estava mig buida, i dic, ai, sí que esteu tranquils, no?
Diu, sí, bàsicament varem pollastre.
Sí, sí, sí.
Bueno, és que clar, es nota.
Després de les despeses importants de Nadal, doncs, clar, de les butxaques se'n ressenten.
I les panxes també se'n ressenten una mica, no?
I les panxes també.
I crec que ens queda a vos ja una cosa...
Una cosa més lleugereta i aprofitar, bueno, per això avui parlem també de verdura.
de verdura d'hivern, en concret col, col, coliflor i tot això,
perquè crec que val la pena.
És una verdura que és molt saludable, que està molt bé de preu, que acundeix molt,
perquè, doncs, d'una coliflor n'atens per menjar-ne a 4 o 5 persones,
i que ve de gust ara.
I que és bona, eh?
I és bo, a mi m'agrada molt.
Jo crec que hauríem de treure uns manies.
Perquè a vegades ens fa una mica de respecte, respecte en el sentit que dius,
ai, no, m'agradarà, i als nens no els agrada, no?
A vegades depèn de com la cuinis.
El que s'ha de fer és tractar-la de manera que no sigui forta,
que sigui suau, sobretot si és per nens o si no t'agrada,
però, doncs, hi ha moltes maneres de menjar-la i n'hi ha de molt divertides.
Sí?
Doncs avui entrem en el món de les verdures verdes,
la col, la coliflor...
I les cols de Brussel·les.
Sí, les bledes...
No, avui parlem col, coliflor i col de Brussel·les.
Va, ja està.
Hi posem algun espinac, amb alguna recepta, alguna coseta,
però verdures d'hivern que són...
Bueno, aquesta verdura és...
En realitat la coliflor és una flor.
Sí.
I en realitat floreix a la primavera o també...
Però, doncs, n'hi ha...
Ara tot el que és l'hivern n'hi ha.
Fins ara el gener, febrer, n'hi ha.
N'hi ha bé.
És una verdura que es pot consumir força bé.
Bueno, primer que res, doncs,
comentar que es pot menjar crua,
que hi ha molta gent que no ho sap,
però t'ha d'agradar.
Es pot fer una amanida,
amanida, doncs, amb un encià, amb tomàquet i tot això,
i posem la col tallada allà on sí,
que l'hem de desmuntar ben petita,
tots aquells brots que fa,
doncs tallar-los ben arrants,
i desmuntar-la ben petita,
la rentem ben neta,
inclús la podem escaldar amb aigua calenta
i refredar-la amb gel,
llavors li traurem una miqueta la furtó.
Val a dir, a veure,
especifiquem, quan parlem de coliflor,
és la flor blanca?
Sí,
es pot parlar de bròquil, coliflor...
Bròquil és verd, representa.
El bròquil és el verd,
i la coliflor és la blanca, però...
Però tot el que diràs serveix per tot tipus.
Per totes, sí.
I després hi ha aquella de Montserrat, també,
que és aquella que fa com aquells cups...
Com a cups més quadradota, no?
Com a quadrada, sí.
I després hi ha el bròcoli,
que el bròcoli potser és una miqueta més diferent de la resta,
perquè el bròcoli ja és un brot més verd,
més diferent,
i que no és tan nostre, no?
Així com les altres són molt tradicionals,
a casa nostra,
el bròcoli ve una miqueta més importat de fora,
de la zona de França, i això.
En tot cas, tot el que diràs serveix per tot.
Per tot, exacte.
De dues maneres, originàriament,
la coliflor és originària del Mediterrani,
és una verdura originària del Mediterrani.
Curiosament, no es consumia en l'antiguitat,
era ornamental,
o es feia servir per curar les diarrees,
o inclús els refredats,
però no es consumia com a producte alimentari.
Van ser els romans els que el van incorporar
a la dieta mediterrània.
Era originari del Mediterrani d'Orient,
de la zona de Beirut,
d'aquella zona d'allà,
és on s'origina la col.
La col, la coliflor, tot això.
De fet, n'hi ha un munt de varietats,
n'hi ha de morades, n'hi ha de verdes,
com deies, n'hi ha aquella que n'hi ha de moncel·lada quadrada,
n'hi ha moltíssimes, no?
I totes tenen més o menys un gust semblant,
i les mateixes propietats.
Alguna tindrà alguna vitamina més que l'altra,
però, bàsicament, a nivell de vitamines
és la C i la B,
són les dues vitamines que porten més quantitat,
porta força potassi i calci, també,
i després porta un producte,
que no recordo ara com se diu,
que va molt bé per reforçar tots els glòbuls blancs,
glòbuls rojos, per sintetitzar moltes coses.
és un producte molt necessari pel cos
i que ens va molt bé per això,
va molt bé pels angustipats,
i això perquè reforça les defenses,
ajuda a reforçar les defenses.
O sigui, és un producte que es pot consumir tranquil·lament
una vegada per setmana, en aquesta època,
és recomanable consumir-lo de moltes maneres.
Jo aquí us porto moltes idees
perquè no sigui avorrit
i també perquè puguem aprofitar
d'una cocció original,
anar derivant a diferents coccions
en diferents dies.
La proposta és,
a part d'aquest que ja us he dit,
de crua o escaldada,
la proposta és bullir-la el primer dia.
Comprarem una coliflor o dues.
Jo sempre recomano, ja ho sabeu,
cuinar per diversos dies,
perquè així ens estalviem feina
amb aquest ritme de vida
que portem més carregat i més estressant.
Hem d'aprofitar el dia que ens posem a la cuina
per cuinar per diversos dies.
Llavors, en aquest cas,
per exemple, si som quatre persones a casa,
doncs bullim dos coliflors,
dos coliflors o dos bròquils.
Amb això aconseguirem dos àpats.
Per bullir-los,
si l'hem de consumir
de qualsevol altra manera
que no sigui bullit,
el que va molt bé
és posar aigua i sal a bullir,
abundant,
i quan hi ha bulli,
amb el foc a tota pastilla,
hi tirarem el bròquil o la coliflor,
però tallarem els brots,
més o menys petits,
depèn de com ens agradi,
però d'una mida més o menys
com a mig puny,
mig puny tancat,
o amb una tassa de cafè,
una mida així que sigui assequible,
que es pugui menjar
amb una forquillada,
que no calgui tallar-la ja després al plat.
Llavors, per bullir-la,
depèn de la varietat,
ens costarà més o menys.
Sempre és bo aquest tipus de productes,
com tots,
el més fresco és millor,
perquè la coliflor o el bròquil,
quan se fan vells,
es posen tous.
La pinya de bròquil,
perquè sigui fresca,
ha d'estar ben dura,
ha d'estar molt dura.
Si té alguna taqueta,
a vegades té alguna taqueta negra,
no passa res.
Són taquetes,
a vegades,
simplement netejar-la bé amb aigua.
Jo el que aconsello
és primer tallar-la
i després netejar-la.
Agafem la pica,
la posem al tap,
la ben neta,
evidentment,
posem aigua
i a mesura que anem tallant la col,
la coliflor,
perdó,
el bròquil,
doncs l'anem tallant
dintre de la pica,
la rentem ben neta
i ja està,
no hi ha més problema.
Un cop la tinguem neta,
la tirem dintre d'aquest aigua
que està bullint
amb molta aigua
i molta sal,
amb un rajonet d'oli
i si volen una fulla de llorer,
i van molt bé,
i la bullim al dente.
A mi m'agrada anar-la tastant
o punxar-la
amb un escuradent.
Ara et faig una pregunta
de base,
que jo cada vegada
que bullio verdura
m'ho pregunto.
Per què tirem el raig d'oli
a la verdura
quan està bullint?
Perquè després,
quan ja ho traiem,
ja ho anem una miqueta amb oli,
amb l'oli cru
que a més li dona un gust molt bo.
Per què serveix aquest raig
a l'aigua calenta?
Bueno,
serveix també
per engrassar una miqueta
la verdura,
per donar-li una miqueta
que estigui una miqueta més suelta
i també aromatitza,
evidentment.
L'oli d'oliva
dona un aroma
molt interessant
a l'hora de cobre
i penetre dintre
de la verdura
i ens dona un aroma
molt interessant.
Tot ja està.
El bo d'aquí
és que quan ja la traguem,
a refredar-la
de seguida amb aigua i gel.
I que l'hem de deixar,
bueno,
que estigui...
Que estigui dureta.
Ha d'estar dureta.
Ha d'estar una miqueta dureta.
Perquè si està molt pastosa
no és bona, no?
Allò al dente
que ni diuen de la pasta,
doncs a mi la colifor
i el bròquil
m'agraden també
que estiguin al dente.
A més,
si la deixem al dente,
després ens permet
fer-la de moltes maneres diferents.
Si és per consumir-la
directament bullida,
la podem cobre un palet més
si us agrada.
A mi m'agrada més el dente,
però si us agrada
la podem cobre una miqueta més
i després senzillament
no cal ni refredar-la
llavors amb aigua i sal,
ai, perdó,
amb gel,
sinó que només
tirant aquí el rollo
com deies tu
d'oli pel damunt.
Incluso hi ha gent
que se tira unes herbetes
o si t'hi pots tirar...
I a mi m'agrada
amb un xorret de vinagre.
A mi la colifor
m'agrada un toc de vinagre.
Allò que fan els anglesos
les patates fregides
amb vinagre i sal...
Això el fan els anglesos?
Sí, sí, sí.
El fixen xips.
El fixen xips dels anglesos
són patates fregides
amb vinagre i sal.
Sí, estan boníssimes.
Boníssimes.
Doncs la colifor
fan la xucrut també
els francesos
que doncs és àcida
la xucrut
de la fermentació
i també porta vinagre.
Doncs la colifor
i el bròquil
li va bé el vinagre.
Llavors,
si en vez del típic
sal i pebre i oli
doncs hi posem un palet de vinagre
si us agrada
doncs hi queda molt bo.
Inclús amb aquests vinagres
que fan ara
doncs
que porten una miqueta de caramel
que són agredolços
doncs us poden agradar
i us pot quedar força bé.
només per canviar,
per fer una colifor
bullida
diferent.
La gràcia en aquest cas
està en què?
Doncs l'hem bullit,
la podem consumir aquell dia bullida
però
com que n'hem bullit dos
ens en sobrarà una
i llavors la podem menjar
de moltes maneres diferents.
Per exemple,
a mi m'agrada molt
tota l'escorregut,
tota la verdura bullida
de patata i bejoca,
patata bejoca i col,
patata bejoca i coliflor,
si ha sobrat del dia anterior
l'atípic és saltejar-la
amb oli d'oliva i uns allets,
agafes un oli d'oliva
i deixes confitar uns allets
i llavors allí
hi salteges
la verdura del dia anterior.
A vegades també
cap dalt al nord
es fa el trinxat
que està molt bo
i amb coliflor
queda boníssim,
llavors el que es fa és
amb un oli d'oliva
s'hi posa un tros de cansalada
i uns allets
i es fa a foc suau
la cansalada
que es vagi fent
cruixenteta i fragideta
però a foc suau
la girem,
la fem cruixenteta i fragideta
a l'altre cantó
llavors la retirem
i en aquell oli
hi fem la verdura,
la saltegem
i un cop la tinguem saltejada
amb una forquilla
l'escarxem
i fem el trinxat,
fem com un truitot
que després aquest trinxat
l'acabem de fer
com si fos una truita
però sense sou.
i ens queda tota compacta
i llavors l'acompanyem
amb aquesta cansalada
que prèviament hem fet
amb aquell oli
per donar-li l'aroma
a la verdura.
És una manera també diferent
de consumir-ho
i en aquest cas
evidentment si hi ha coliflor sola
també quedarà boníssim
i també hi ha una variant
que és
en vez de posar-hi
la cansalada
hi podem posar
botifarra negra
llavors ens ho trinxem
la botifarra negra
amb la coliflor
o amb el bròquil
i seria com una espècie
de patata mascarada
que es fa amb patates
però feta amb bròquil
i coliflor
que queda boníssim
també és una altra manera
de consumir-ho
molt i molt bona.
L'he arribat a menjar
em sembla
amb arangada
la versió
de peix.
Boníssima
amb l'arangada
desfeta allí dintre
queda
amb els allets
és una base
tipus patata
quasi
no té la consistència
la patata
però ens dona
moltes propietats
semblants
a la patata
que podem aprofitar
a l'hora
de fer
abans m'ha comentat
tu que l'havies fet
amb pinyons
un sofregidet
amb quatre pinyons
que també els pinyons
li donen aquell
i unes pancetes
també poden anar bé
això no vaig pensar
sí
unes pances i pinyons
i sofregidet
i també queda
i saps com va molt bé
a mi
això si en faig molta
doncs també
la primera
tala menys
tal qual
i la que sobre
crema
amb crema
barrejada
amb altres verdures
passada pel
és l'altra solució
també
triturar-la
passada
per turmics
afegint-hi
altres verdures
com bé dius tu
amb ceba
sobretot
la ceba
sempre l'endolcirà
i li donarà
la pastanaga
i va molt bé
també
perquè els donarà
aquest dolçó
la carabassa
que també és un producte
de temporada
també ens hi anirà
força bé
sempre productes
una miqueta dolços
que ens ajudaran
amb la patata
si voleu
complementar
i que no
es barallin
amb el color
vull dir
per exemple
jo aquí
unes bejoques
també quedaran bones
però doncs
ens emmascararan
una miqueta
tot el gust
de la crema
però de fet
una crema
la podem fer
del que vulguem
vull dir
amb aquest bròquil
hi afegim
qualsevol cosa
o podem ajuntar
dos àpats
un dia hem fet
patata de bejoques
l'altre bròquil
l'ajuntem els dos
i fem una crema
evidentment
que es pot fer
i estan boníssimes
i llavors les cremes
per acabar-les
jo sempre aconsello
passar-les pel color xinès
perquè queden
una textura més fina
i després
ja si volem fer
una crema de rix
diguem-ne
va molt bé
tirar-hi una miqueta
de nata fresca
ja fora del foc
o sigui
acalentem tota la verdura
la triturem i tal
que estigui ben calenta
i tirem un xorret
de nata fresca
i si voleu
també la podem muntar
amb una miqueta
de mantequilla
al final
o sigui
tirem una pastilleta
de mantequilla
i anem remenant la crema
hasta que es fongui
i això li donarà
una elegància
i una sofisticació
a la crema
que dius
ostres
hem passat de crema
de verdures
de menjar
de nens petits
a ser un gran plat
i és veritat
amb un toc de mantega
encara que aquí
aportem greixos
i greixos saturats
a més
però bueno
ens donarà
un toc elegant
per convertir
un plat
de diari
a un plat
molt més vestit
i molt més
interessant
de menjar
una altra manera
de menjar
aquesta coliflor
que ja hem bullit
que ja la tenim bullida
és amb tèmpora
la tèmpora
és un producte
d'origen japonès
producte
és una preparació
d'origen japonès
que ens dona
molt de joc
i que fem servir
poc aquí a casa nostra
de fet
perquè no hi estem acostumats
nosaltres estem més acostumats
a en farina i farigir
però la tèmpora
és una cosa més
ens dona cruixent
ens dona textura
ens dona volum
i ens deixa jugar
molt amb les verdures
les tèmpores
es poden fer
de verdures
completament crues
o de verdures
bullides
o escaldades
en aquest cas
en el cas
de la coliflor
o del bròquil
jo proposo
una tèmpora
de cervesa
perquè és una miqueta
més amarga
i ens anirà
molt bé
amb aquest preparat
que la podem preparar
molt fàcilment
fent
jo posaria
per exemple
per 4 persones
amb 150 grams
de farina
en un bol
posem 150 grams
de farina
i posem un ou
un ou batut
el barregem
sal i pebre
una miqueta d'oli
un razonet d'oli
i llavors
amb unes varilles
i anem afegint
farina
i cervesa
hasta que ens quedi
una textura
tipus
bichisua
s'ha de quedar
una textura
líquida
però cremosa
densa
però ha de ser líquida
perquè si la fem massa clara
no se'ns enganxarà
el rebussat
i si la fem massa espessa
quedarà molt
mazacote
i és amb ou
no amb aigua
farina i ou
es pot fer també
hi ha una versió més senzilla
que és farina
aigua
ou
i una miqueta de gel
perquè aquí la gràcia
sempre està en que estigui
molt freda
les tèmpores
s'han de fer molt fredes
i s'han de consumir
de seguida molt fredes
per exemple
en aquest cas de cervesa
que estigui molt freda
perquè
què passa amb les tèmpores
la tèmpora
l'ou i tot això
el que fa
és que pugi
si aquesta tèmpora
ens puja
abans de fregir
no ens quedarà
el gas
i no se'ns inflarà
i no quedarà
tan cruixent
i tan bonica
tan rodona
perquè
si ho fem amb aigua calenta
el mateix bol
ja començarà
a fermentar
diguem-ne
començarà
a soflar
i a l'hora d'afregir-la
doncs ens quedarà
una miqueta fracassada
en canvi
si posem una miqueta
inclús de gel
al bol
o la cervesa està molt fresca
o ho fem amb aigua
molt freda
el que passarà
és que el bol
no té temps
per la temperatura
de reaccionar
i només reaccionarà
el moment
que toqui l'oli calent
i això farà
que s'infli molt
i que quedi molt cruixent
i molt agradable
el paladar
per tant
quan tenim la barreja feta
i posem en immersió
sí
podem
o bé
submergir-ho totalment
o bé
agafar el bròquil
pel tronc
i sucar
només el cap
i un tros del tronc
i anar tirant-ho
a la fregidora
molt d'oli
no?
la fregidora
aquí s'ha de fer
aquí s'ha de fer en fregidora
sí
s'ha de fer en fregidora
és per immersió
amb oli
amb oli calent
l'oli ha d'estar
al voltant
dels 160
160
170 graus
inclús a 180
depenent una miqueta
de l'oli que fem servir
més que res
perquè no se'ns faci
molt bé l'oli
el millor oli
per fer les tèmpores
és l'oli d'oliva
evidentment
però també és el més car
i també
el millor és l'oli verge
però també és el més car
llavors doncs
si fem servir olis molt bons
podem arribar inclús
a 190 graus
i amb olis més senzills
hauríem de baixar una miqueta
perquè si no l'oli
es fa molt bé
a l'hora de fregir-lo
perd
es desmunta
diguem
l'estructura de l'oli
i és bastant dolent
pel cos
llavors sempre és millor
jo sóc antifregidora
jo a casa
no en tinc de fregidora
me n'han regalat alguna
però l'he desterrat
l'hi
la vaig treure de casa
perquè és molt fàcil
i molt còmode
tenir una fregidora a casa
i tirar d'ella
i crec que no està bé
abusar d'aquestes coses
a més la fregidora
té el problema
que l'oli sempre està allí
ara ja el netejarem
aprofitem
ara tornem a aprofitar-lo
en canvi
si això ho fas
agafes un cassonet
amb oli
i el fas aquell dia
com a molt
aquell cassonet
el colaràs
és molt important
molt important
quan acabem
de fer servir l'oli
passar-lo
va molt bé
un filtro de melita
d'aquests de les cafeteres
de melita
el passem per un filtro de melita
perquè allò ens traiem
totes les brosses
i aquell oli
si és un oli d'oliva verge extra
el podem tornar a aprofitar
una altra vegada
i no és tan dolent
ara més de dos vegades
tampoc
llavors el que fem és
quan ja has fet servir
el cassonet amb l'oli
el passem per la melita
i jo la guardo al forn
i llavors el pròxim dia
pots tornar a fer servir
aquell cassó
però ja està
més de dos dies no
i sobretot l'oli
quan ja l'haguem fet servir
quan ja estigui fred
el posarem
en botelles
i el portarem a reciclar
perquè l'oli té
una segona vida
molt important
a nivell de combustibles
a nivell de moltes coses
i a més no és només
que tingui una segona vida
sinó que si no
la fem servir
aquesta segona vida
i el tirem per l'aigua
és un desastre
a nivell ecològic
perquè necessitem
un munt de litros d'aigua
per cada litro d'oli
per naturalitzar-lo
no recordo la proporció
m'ho van explicar una vegada
i és una bestialitat
vull dir
és multiplicar
no sé si per mil
per cada litro d'oli
necessitem mil litros d'aigua
per poder-lo neutralitzar
doncs bueno
la tèmpora
com us deia
és tan senzill
com en teníem
l'ou batut
l'hem tirat a la farina
la sal al pebre
i tirem la cervesa ben freda
i remenem amb les varilles
i llavors soquem això
i ho fregim
amb aquest cassó
que dic
que teníem l'oli
després de treure-ho
sempre és bo
posar-hi
en un paper
d'aquests absorbents
perquè ens xupi
l'excés d'oli
i
és que es poden menjar així
com si fossin
snacks
snacks
es pot fer amb pebrot
es pot fer amb pebrot cru
amb ceba crua
amb baros de ceba crua
queda boníssim
amb porros
tallats
amb totes les verdures
que vulgueu
tant crues
com cuites
queda molt bona
la tèmpora
clar
hi ha verdures
suposo que pel gruix
aquí té a veure el gruix
si són molt gruixudes
si són molt gruixudes
exacte
però és que inclús
també depèn del gust personal
jo per exemple
els espàrrecs
a mi m'agraden
si són verds
d'aquests primets
m'agraden crus
llavors jo la tèmpora
la fa amb espàrrec cru
si l'espàrrec
és d'aquell gros
verd també
però gros
llavors l'escaldo primer
o el coc una miqueta
també depèn una miqueta
del gust de cadascú
i del tipus de verdura
que vulguem fer
la tèmpora
de fet també la podem barrejar
doncs
amb trossets de carn
podem agafar
doncs
unes cuixetes de guatlla
o això
i fem tèmpora
amb cuixetes de guatlla
o podem barrejar-ho
amb peix
podem fer unes tèmpores
de sardina
i barregem
doncs la verdura
amb el peix
i també tenim
una manera de menjar
diferent amb els calamars
les tèmpores
queden força bé
també
amb la sèpia de Tarragona
vull dir
hi ha moltes coses
amb què podem aprofitar
aquesta tèmpora
i fer un assortiment
de tèmpores
ara que dius això
més usos del bròquil
o de la coliflor
amb un saltejadet
saltejat amb
amb carxofes
amb sèpies
sí, sí, sí
amb sèpia i carxofes
queda boníssim
amb sapieta
ara que és època
sèpia de Tarragona
que està molt bé de preu
i està molt bona
i ara n'estic gastant bastanta
doncs aquesta sapieta
primer amb una sèpia
amb una sèpia de ceba
i després hi afegim el bròquil
i queda boníssim
inclús allò ja
si fem una picadeta
amb una miqueta de farina
i ho lliguem
i fem com un suquet
d'aquests catalans
el típic de la picada
i acompanyem amb uns ous durs
bueno
està espectacular
ja tenim un segon plat
allò de guapo
de sopar
a centre de taula
és que es pot fer
de moltes maneres
jo per exemple
a mi m'agrada molt
també amb bechamel
i formatge
que és una manera clàssica
de menjar-lo
tu poses la coliflor
que hi ha embullit
aquella que ha embullit
al començament
amb una safata de forn
i tirem la bechamel
per damunt
una miqueta formatge ratllat
i el forn
tan senzill com això
i ens queda boníssima
a mi m'agrada molt
també amb pernil
o sigui salteget
amb una miqueta de pernil
i uns allets
també queda molt bo
la coliflor
o el bròquil
amb pizza fins i tot
amb pizza
sí
el damunt
el damunt de la pizza
i queda molt bona
sí, sí, sí
inclús amb l'arròs
amb les paelles
la paella
jo he posat
moltes vegades bròquil
i queda molt bona
la paella
una paella de verdures
amb bròquil
o amb bacallà
si és amb bacallà
també queda molt bé
la combinació
vull dir que
de fet
a vegades ens fa por
perquè no ens agradarà
però
trieu alguna d'aquestes maneres diferents
i veureu com està molt bona
a més és el que deies tu
potser el bròcoli
té un gust més marcat
el bròcoli és aquell
que té com
com si la bola
fes unes ramificacions
unes boletes petites
més primetes
no hi ha tant de tronxa
i és més allargat
i és molt verd
molt verd
aquest sí que té un gust més marcat
més marcat
però per exemple
la coliflor
que és la blanca
la blanca
no
té un gust super neutre
i sobretot si passa per aigua
si és a l'escalda
perd molta furtó
i és molt agradable
a nivell de textura en boca
a tots els nivells
és molt agradable
i de seguida
accepta molt bé
és un producte
que agafa molt bé els gustos
és tipus arròs o patata
que ens absorbeix els gustos
del que ho acompanyem
i queda molt bo
d'una manera
inclús amb salses de la pasta
queda molt bona
o sigui
una bolonyesa
una carbonara
un pesto
agafeu qualsevol d'aquests bròquils
que us he dit així
escaldats
i poseu una salsa de pasta
al damunt
i al·lucinareu
vull dir
veureu que
és tipus pasta
o tipus patata
o sigui
és bastant neutre
amb una niqueta més de personalitat
però té aquesta textura
i aquesta propietat
d'agafar els gustos
i d'acompanyar molt bé
aquest tipus de salses
us podeu inventar
també
estic revisant aquí a internet
que és un pou d'idees
hamburgueses
fent una mica
el símil
del que deies tu
del trinxat
que la plastes
i els hamburgueses
allò que a vegades
no saps com fer
l'intre la verdura
als nens
hamburgueses de coliflor
una altra cosa
que us volia comentar
ara la col
la col
també és aquell producte
aquest pot ser més difícil
perquè la coliflor
encara té
doncs
una miqueta de xitxa
però la col
són fulles
i la gent a vegades
jo la col
us vaig a recomanar
una manera de fer-la servir
completament diferent
hi ha molts tipus de col
veritat
també
sí
també hi ha molta veritat
hi ha més rodones
d'allargades
quines recomanes
o depèn de la què
la col d'hivern
és aquesta col
que es ven amb fulles
que després se llancen a fora
perquè el repollo
que és aquella col
tapaïda i dura
que és la col xina
la rodona
la rodona
a mi aquesta
no m'acaba d'agradar
i la d'hivern
és més allargada
rodona la d'hivern
però té aquelles fulles
verdes a fora
també rodona
però que té aquelles fulles
que es treuen
perquè s'han de llançar
i llavors ens queda
aquella col a dintre
una miqueta més clara
i pesa menys
el repollo és molt macissa
i molt atapaïda
i molt molt dura
i una miqueta més
no sé com explicar-ho
té un gust diferent
i pesa molt
un repollo d'aquells
una col xina
pesa molt
pot pesar 3 o 4 quilos
en canvi una col normal
no arriba ni al quilo
moltes vegades
o pot arribar al quilo
està molt més atapaïda
jo recomano
la col d'hivern
que és la nostra
la de tota la vida
i en aquest cas
recomano
a part de menjar-la
de com l'hem menjat moltes vegades
jo vull donar una idea
per menjar-la diferent
que és aprofitar les fulles
per embolicar coses
agafarem la col
desfarem les fulles
i traurem el nervi central
el tronc diguem-ne
de la fulla central
amb un ganivet
i farem un tall en cada cantó
i el traurem
escaldarem aquestes fulles
amb aigua i sal
res escaldar vol dir
20-30 segons
inclús un minut
depèn de la grossa que sigui
la fulla i de lo doble que sigui
les refredem
amb aigua i gel
i llavors les farcim
i per farcir-les
doncs del que vulgueu
per exemple
hem fet caldo
i hi ha hagut escorregut
o hem fet escudella
i n'ha sobrat
doncs aquells cigrons
amb aquella miqueta de gallina
aquell tros de botifar
tot això
doncs
li podem donar un tom a la paella
i farcir aquestes fulles de col
amb això
embolicar-ho
i fer com uns farcellets
aquests farcellets
amb una miqueta de formatge
i el forn queden boníssims
ja
es pot posar beixamel
i el forn també queden boníssims
o també es poden fregir
ja també els podem
passar per una fregidora
encara que
evidentment
el forn
queden molt més saludables
també queden molt bones farcides
aquest acol
per exemple
doncs amb bacallà
agafem bacallà
agafem un tros de morro
de bacallà
també es pot fer
amb
ho faríem diferent
podríem fer com un ajo arriero
diguem-ne
doncs amb el pebrot
l'all
i llavors hi ha bacallà esmigat
que és més econòmic
o cues
fem com un ajo arriero
i amb això farcim les cols
i
llavors
els donem un toc
de forn
en aquest cas
queda molt bo
amb suquet
podríem fer una picada
de pebre vermell dolç
una miqueta
de ceba
i
ho acabem a la cassola
també en aquest cas
si volem amb el bacallà
queda boníssim
que versat
dils aquests farcellets
no?
del que vulguis
aquests farcellets
doncs per exemple
un el podem fer amb bacallà
i podem posar uns pebrots
un bacallà morro
en aquest cas
uns pebrots
escalivats
o fregits
embolicant-lo
amb dos
dos allets confitats
amb oli d'oliva
i tot això
ho emboliquem
i aquest bacallà
doncs
el posem
en aquests farcellets
els posem
en una safata de forn
i tirem una miqueta
de salsa de tomàquet
però només una miqueta
a la base
i posem els farcellets
al damunt
un raig d'oli d'oliva
verge extra
i li donem un cop de forn
el bacallà
se'ns cura
a la vegada
que li donarà
el gustet a la tomàquet
agafarà el gustet
del pebrotet
i dels alls
i queda boníssim
i en tot cas
les fulles
però ja van escaldades
ja van escaldades
més que res
perquè es puguin doblegar
la cocció
la farem
junt amb el bacallà
al forn
una manera de carn
doncs
podem agafar
una llangonissa
per exemple
podem agafar llangonissa
la pintem
amb una miqueta
de mostassa
i l'emboliquem
amb aquestes fulles
de col
llavors
això
fem una picadeta
d'amelles i vellanes
i una miqueta
d'all i juli verd
fem un sorget de ceba
una miqueta de farina
la picadeta
i posem
aquests
farcellets
de llangonissa
amb mostassa
i tirem una miqueta
de caldo
de gallina
i fem un xup xup a la cassola
tapadet
res
uns 10-12 minuts
i també ens quedarà
una llangonissa
amb mostassa
i col
que queda boníssim
és un plat
senzill
i molt bo
també els podem farcir
per exemple
amb espinacs
i fesols
que queda boníssim
llavors aquí
podríem
recórrer una miqueta
les truites amb trampa
o les truites amb suc
que es fan molt típiques
a casa nostra
doncs
en vez de fer truites
podríem fer farcellets
i podríem jugar
doncs
amb els gustos
de les truites
que molta gent
les fa de moltes maneres
a mi m'agrada
anar amb trampa
amb fesols
amb espinacs
doncs jugar amb això
per farcir
amb aquests productes
no amb la truita
sinó amb aquests productes
per farcir
aquests farcellets
i llavors
afegir-hi aquesta salsa
que moltes vegades
no deixa de ser
un romesco
doncs
un romesquet
fem un romesquet
i posem
aquests farcellets
de verdures
perquè al final
són de llegums
de fesols
d'espinacs
inclús barrejats
on podem fer diferents
i dir
doncs mira
ara menjo un de fesols
un d'espinacs
o podem barrejar
els fesols
d'espinacs
saltejats tots junts
i fer tots els farcellets
iguals
amb aquest romesquet
i queda
boníssim
i és una altra manera
de consumir
aquesta fulla
de col
no ho sé
hi ha moltes maneres
com veieu
és un recurs
i jo
recordo
a Mallorca
que es fan les reboles
que semblan
però es fan bledes
o sigui
el que es fa és
amb la fulla de la bleda
s'embolica el tronxo
de la bleda
i llavors
s'enfarinen
i es fregeixen
i queden boníssimes
les reboles
o sigui
és bleda amb bleda
bleda amb bleda
també a partir d'aquí
hi ha moltes variants
es poden fer de moltes maneres
però diguem-ne
que el que fan
és embolicar el tronxo
amb les fulles
i després
enfrenat i fregit
i queda cruixentet
i queda molt bo
doncs Déu-n'hi-do
si donen joc
aquestes verdures
de temporada
recordeu avui
només hem parlat
de col
de col a flor
i derivats
bròquil
el bròquil
més que res
veure maneres diferents
d'enfocar
aquesta verdura
doncs
pels que no són
gaire mans
d'aquest tipus de verdura
que com
podeu veure
jo per exemple
de tots els que us he explicat
en el cas de la col
aquest romesquet
jo el trobo boníssim
un romesquet
partint d'aquesta idea
de les truites en trampa
doncs
donar-li la volta
amb els farcellets de col
us pot agradar molt
també hi ha una recepta
que és
amb les perdius
les perdius
les desossen
i farceixen
la col
amb perdiu
i llavors
se fa
amb un suquet
a la cassola
o bé al forn
s'acaben
un llisc
que hi ha
moltes maneres
de consumir-les
això és una mica recepta
de camp
de dia de casera
ara és època
també de productes
de casera
jo de fet
estic fent un cibet
de cèrbol
al restaurant
que a més
l'he masserat
amb tabac
o sigui
l'he fet
amb xar 3
xocolata
i tabac
tabac
amb abanus
perquè de fet
vam fer un sopar
de cigars
de cuinar
amb abanus
doncs fa
deu fer cosa
d'un mes i mig
o així
i doncs
he aprofitat
per deixar
algun plat
d'aquests
a la carta
ara la cassera
és el moment
també de consumir-la
i és un producte
molt nostre
i molt bo
si el trobeu
doncs
està molt bo
si està ben guisada
és boníssima
la idea del programa
d'avui
és que perdésseu la por
amb aquestes
verdures de temporada
bròquils i cols
i coliflors
i que us atreviu
de nou a tastar-los
amb aquestes variants
que ens ofera
el Francesc Lledó
del restaurant
Quim Quima
Francesc
moltes gràcies
i et deixem que vagis a treballar
amb vosaltres
i anem a treballar
molt bé
una
i