Set minuts per sobre de les 11 del matí.
Arrenquem la que és ja la cinquena hora d'aquest magazín matí
a la ràdio de la ciutat, com habitualment cada dimecres,
amb l'espai Curar-se en Salut.
Un espai amb el qual avui ens acompanyarà Míriam de la Flor.
Amb ella parlarem.
Ella és cap del Servei de Ginecologia i Obstetricia
de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
Parlarem, o ens servirà d'excurs el Dia Internacional de la Menopausa,
que se celebrava aquest 18 d'octubre en guany sota el lema
La prevenció és la clau.
Una jornada que busca crear consciència respecte a la importància
de l'avaluació i també la prevenció de la salut en les dones
perquè coneguin i també sàpiguen com afrontar
aquest nou període de la seva vida i prevenir les conseqüències.
Míriam de la Flor, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Estem davant realment per a moltes dones d'un canvi
quan parlem de menopausa.
Ara nosaltres parlem de la importància,
de la prevenció, que són temes que aniran sortint sobre la taula,
però parlem d'un canvi realment quan parlem de menopausa?
Bé, per a moltes dones sí que és un canvi.
És un canvi més a la seva vida.
És una etapa nova.
El que passa és que sí que cal diferenciar una mica
entre el que és menopausa, que els metges parlem de menopausa
quan la dona ja fa un any que no té la regla,
i del que és el climateri, que seria tota aquesta simptomatologia
que comença a coure's una mica abans
i que potser fa que la dona es vagi adaptant a aquesta nova etapa.
Que seria una etapa com és ara l'adolescència,
com és ara l'edat fàrtil de la dona,
la menopausa, i després seria l'edat dels ancians.
Entenc que és un nou període, una nova etapa,
i cal viure'l com a tal, com una nova etapa.
M'imagino, sense fer-ne tampoc grans escarafalls,
ho dic perquè no sé si moltes dones encara perceben la menopausa
com una malaltia o com una desgràcia,
com pot ser passava fa uns anys.
Sí, és veritat que encara hi ha un grup de dones
que perceben això,
el que passa és que sí que hem guanyat molt les dones,
sobretot per la informació que tenim.
Hem guanyat en que ja no veiem la menopausa com una desgràcia,
ja no podrà tenir més fills,
per sort les dones ja sabem
que podem fer moltes més coses a la vida que és tenir fills,
per tant ja no es veu tant com una desgràcia,
i en això hem guanyat.
I sí que hem perdut altres coses,
hem perdut, per exemple,
i també he degut a l'entorn que tenim,
sembla que la dona de 55 anys
hagi de semblar una nena de 25 moltes vegades,
i això fa que entris en una mena de contradicció a tu mateixa
i fa que et sentis una mica pitjor,
per això en aquest punt potser hem perdut una miqueta
i caldria fer una reflexió.
Incidir potser en aquests punts més emocionals
o més emotius, no?, fins i tot.
Clar, i que una dona de 55 anys avui en dia estigui estupenda,
perquè és veritat que estan estupendes la majoria, no?,
no vol dir que tingui 25
i que hagi de fer les tonteries, entre cometes,
que fan les de 25
o la vida que porta una noia de 25 anys,
que és diferent de la dona de 55.
De seguida portem a la qüestió dels símptomes,
però abans deies que hi ha una etapa prèvia
on ja es comencen a presentar aquests símptomes
de la menopausa pròpiament dita, no?
Sí, és el que parlàvem abans, no?,
el tema del climateri, no?
Del climateri.
És una clínica que comença ja a coure 4 o 5 anys,
depèn de cada dona, no?
Jo sempre els dic a les dones,
miri, les dones no són rellotges, eh?
Cada dona és un món.
I hi ha dones que comencen abans,
hi ha dones que triguen més,
però tota aquesta clínica va apareixent poquet a poquet, no?
Per sort, no ve tota de cop.
Hi hauria però una forquilla d'edat o no?
O és molt variable?
Sí, aproximadament al voltant dels 45 anys,
però ja et dic que hi ha dones que a partir dels 40
ja comencen a tenir clínica, eh?
Nosaltres considerem menopausa com a patològica, no?
La que no és normal,
la dona que se li va la regla abans dels 35 anys.
Vull dir que, que Déu-n'hi-do, eh?
Després dels 30, a partir dels 40,
diguéssim que ja entraria dintre dels índexs de normalitat.
De una normalitat, sí,
encara que estiguin als extrems de la corba, no?
Però entraria dintre la normalitat,
igual que jo veig dones que tenen 57 anys
i pobres encara venen amb la regla i diuen
escolti, això quan marxarà, no?
I parlem de menopausa
quan una dona, diguéssim,
deixa de venir la regla, en aquest cas, eh?
Durant un any.
Durant un any.
Durant un any no té la regla,
perquè, clar, pot ser que comencin a fer períodes
que no ve la regla, però després torna, no?
La típica dona de 47, 48 anys
que té la regla cada dos, tres mesos.
Això seria també un símptome d'aquest climatèric
que deies tu abans?
Clar, és un dels símptomes que apareix, clar.
Seria una de les primeres coses que apareix.
Aquesta seria una de les primeres.
I quins són els altres símptomes, per exemple?
Són variables, perquè cada dona ho viu de manera diferent,
però també t'expliquen molts fogots, eh?
De tant en tant, quan deixen de tenir la regla,
tot això és conseqüència que la dona deixa de produir
el nivell d'estrògens que produïa a l'edat reproductiva,
i aquests dos estrògens falten,
la dona comença a tenir fogots,
comença a tenir certa sequetat a la pell,
al cabell, a les mucoses,
dificultats per dormir,
més ansietat,
més neguit,
més...
s'emprenyen més fàcilment.
Són tots símptomes que, al cap i a la ficà,
ben tenint repercussions sobre l'organisme,
per exemple, per anar-los detallant,
amb el tema dels fogots,
de les sudoracions,
deies que es produeixen
precisament per aquests canvis amb els estrògens, no?
Sí, principalment es pensa que és per la falta d'estrògens, eh?
Els fogots saben poquetes cosetes, eh?
Saben poquetes cosetes perquè a cada dona és molt variable.
Sempre em pregunten,
i això quan durarà?
I, doncs, miri, senyores, que no ho sé quan durarà.
Hi ha dones que els hi dura moltíssim
i dones que els hi dura molt poc.
dones que tenen fogots
que són períodes llargs, no?
Estan 5 o 10 minuts en fogots
i dones que són 2 minuts.
Dones que tenen molts episodis
durant el dia de fogots
i dones que tenen pocs.
Fogots que provoquen, evidentment,
aquesta sudoració, no?
En diverses zones del cos
hi ha alguna afectació més o no?
Sempre és característic que t'ho expliquin
que és a la nit.
A la nit, quan se'n van a dormir
i dius que he de canviar els llençols i tot
perquè queden xops d'aigua, no?
Seria generalitzat, eh?
No hi hauria una zona a la cara, al clatet, no ho sé.
Hi hauria una zona...
Sí, hi ha dones que t'expliquen més a la cara.
Dius que m'hi poso vermella, no?
I fins i tot les orelles.
Però, en general, són generalitzats.
D'altra banda, parlàvem de canvis,
fins i tot en el caràcter.
Canvis psicològics, canvis emocionals.
Sí.
Que alguns, no sé si poden portar
fins i tot a períodes de presó,
no sé si han donat casos d'aquest fet.
De pressió i de conflictes,
inclús a la feina o a la parella.
Hi ha dones que és important, això.
També depèn del caràcter de la dona, evidentment.
hi ha dones més pacífiques, dones més colèriques, no?
I potser aquestes ho manifesten més, no?
I això sí que de vegades els pot comportar,
doncs això, problemes a la feina,
problemes a la parella, amb els fills.
Llavors, clar, això t'ho expliquen
i s'ha de posar una mica d'ordre.
Canvis també amb la vida sexual,
amb la desinhibició precisament del desig,
amb sequedat vaginal,
són també d'altres símptomes que es produeixin
en aquesta etapa, com tu deies, del climatèric?
Sí, sí, és un altre dels símptomes
que t'explicen sovint, no?
La sequedat vaginal, vulvar,
acompanyada de la falta de desig,
que també ve acompanyada del que tens al costat.
Vull dir que, clar, la pobra dona no té
tota la culpa ni això,
això és una cosa de parella,
però sí que les dones baixen el desig.
I aquesta sequedat vulvar vaginal
els ho cohibeix una mica,
perquè els hi molesta, clar.
Canvis de la forma del cos,
augment de pes en alguns casos,
osteoporosi,
insomni...
Jo et vaig comentant la llista de símptomes
que suposo que són els que les mateixes dones
us presenten també quan acudeixen a la consulta.
Clar, les dones et parlen d'això,
dels fogots,
de la sequedat vulvar vaginal,
de l'insomni,
dels canvis de caràcter,
de l'increment de pes,
sobretot perquè hi ha una retenció de líquids important,
del clar de l'osteoporosi no et parlen
perquè no se la veuen.
I de l'hipertensió que moltes comencen a tenir tampoc,
de l'alteració dels lípids tampoc,
de l'alteració del sucre tampoc,
tot això és el que tu has d'investigar.
Això són afectacions que vosaltres heu de diagnosticar d'alguna manera, no?
Sí, senyor.
Això és el que quan la dona et ve i t'explica tot això,
clar, a la dona li preocupa el fogot,
que a tu també et preocupa,
però a tu et preocupa més que tinc una hipertensió,
que tinc una alteració dels lípids, no?
Per tant, hi ha coses que la dona et pregunta
i coses que tu has d'investigar, no?
Totes les dones pateixen tots aquests símptomes
o són variables?
Hi ha potser algunes dones que incideixen més
en alguns símptomes o en d'altres?
No sé si hi ha un patró únic.
No, no hi ha un patró únic.
Cada dona ho viu d'una manera diferent
o té uns símptomes diferents
i després hi ha uns factors de risc que n'hi diem, no?
Per exemple, quan parlàvem de l'osteoporosi,
doncs la dona que és molt prima,
la dona que té una dieta pobra en calç,
la dona que és molt fumadora,
la dona que té...
sa mare ja va tenir osteoporosi,
doncs aquesta té uns factors de risc que no té,
la que és més grassoneta,
la que no fuma,
la que veu molta llet, eh?
És a dir, que amb alguns d'aquests símptomes
fins i tot els podem, entre cometes,
prevenir o intentar paivagar abans, no?
Clar, clar, abans i molt abans.
Vull dir, jo diria que als 30 anys
ja hauríem de començar...
A preparar-nos...
A no estar obesa,
a tenir una dieta rica en fruit i verdura...
I que no només ens aportarà beneficis en aquest sentit,
sinó en una millora de la qualitat de vida
i allò que parlem de la vida saludable.
Això.
Tots aquests símptomes que ara comentàvem,
es tracten?
És a dir, hi ha tractament per alguns d'aquests símptomes
o hem d'esperar que passin, si és que passen?
Bueno, hi ha tractaments,
principalment jo els dic als d'anys.
Miri, hi ha tres tipus de tractament.
Un que seria el tractament hormonal.
Una altra via que seria el tractament homeopàtic,
fitoteràpia, dietètic, etc.
I el tercer tractament és,
miri, deixi de fumar,
comenci a córrer,
canviï la seva vida i canviï el seu xip.
Que de vegades amb això algunes tenen prou.
Jo sempre els hi exposo les tres vies que tenim,
una mica perquè, clar,
la dona és la que viu amb aquells símptomes,
no vius tu.
Perquè suposo que hi ha una preocupació
de les persones, de les pacients que venen a la consulta,
de com poden minimitzar aquests símptomes,
de com poden conviure-hi,
amb tot això que hem comentat ara.
Però suposo que demanen per tractaments,
per solucions.
Sí, la majoria de les dones es queden a la via intermitja.
No volen deixar...
no se queden a fer res,
perquè, clar, la clínica els hi molesta.
Moltes no volen tractament hormonal substitutiu,
que, si vols, ja en parlarem després.
I la majoria es queden amb,
amb el que dic jo, parxes, no?
Parxes vol dir que,
arreglem una miqueta la sequetat vaginal,
arreglem una miqueta els fogots,
arreglem una miqueta la depressió, l'insomni,
i amb això ens arreglem una mica fins que ens acostumem.
Podem posar pedaços fins que...
Aquests símptomes passaran?
Clar, sí, sí, aquests símptomes passen.
passen, la majoria de les dones passen.
Després, bueno, ja entrem en el tema patològic,
perquè estem parlant de la menopausa,
que no és una patologia,
és un canvi a la vida.
També parlant d'aquella forquilla que dèiem al principi,
si els símptomes comencen als 40, 45,
la durabilitat,
la duració,
la durada, la sabem?
Clar.
Aproximadament, eh?
Mira, hi ha dones que fins a 10 anys
tenen clínica, fins a 10 anys.
El que passa és que la tenen una mica més atenuada,
però hi ha dones que fins a 10 anys
t'expliquen fogots o aquesta sequetat vaginal.
De fet,
per exemple, la sequetat vulva vaginal,
si no et cuides una mica la pell de la vulva,
durarà tota la vida.
Ja anirà més.
Aquí sí que, evidentment,
hi haurien tractaments específics,
no?
Clar, tractaments tòpics,
en tenim moltíssims, moltíssims,
per sort.
Un d'aquests tractaments,
precisament,
com que abans ja parlàvem de canvis hormonals,
en certa manera,
és aquest tractament hormonal substitutiu
que tu ens comentaves.
Sí.
Quan es recomana
i per què deies que la gent,
o que moltes dones,
no acaben d'animar-se,
de voler aquest tractament?
Bé,
hi va haver una època,
no?,
quan fa,
jo crec que fa com 20 anys,
aproximadament,
o 25 anys,
no?,
quan jo vaig començar
a fer l'especialitat,
que totes les dones
demanaven tractament hormonal substitutiu,
no?,
i era com l'aigua de la font,
s'adonava a tothom.
Després va sortir un estudi
que va demostrar
que aquest tractament hormonal substitutiu
tenia efectes secundaris
i que no era bo per a tothom.
I es van reportar
uns quants efectes secundaris.
I llavors vam passar,
com ens passa a moltes coses,
a l'extrem contrari.
I en lloc de trobar l'equilibri
de la dona dient
per aquest tractament,
doncs mira,
hem passat a l'altre extrem,
on quan tu intentes
amb una dona
recomanar-li
un tractament hormonal substitutiu,
doncs se tanca en banda
i diu
no, no, no, doctora,
que m'han dit
que això és dolentíssim, no?
I és com a tota la vida, no?
És dolentíssim
si ho generalitzes
i és dolentíssim
si no ho utilitzes mai,
vull dir,
s'ha d'utilitzar
en el cas concret, no?
Aquella dona
que la menopausa
li està alterant
la seva vida de veritat,
vull dir,
que és que li ha portat
a un conflicte greu
amb la parella,
amb els fills,
l'han fotut fora de la feina
perquè no hi havia qui l'aguantés,
vull dir, clar,
aquesta dona
té un problema greu.
En qualsevol cas
seria, doncs,
recomanable
en aquests casos
més concrets.
Clar, en aquests dos casos concrets
i sempre...
O més greus,
per dir-ho d'alguna manera.
Clar, més greus
i sempre tenint en compte
que no hi hagi
cap contraindicació,
que les n'hi ha.
Aquí sí que s'haurien
de mesurar, doncs,
els factors de risc,
les contraindicacions...
Clar, sí, sí,
això necessita un metge,
vull dir,
sí, sí,
necessita que se mirin
contraindicacions,
principalment càncer,
problemes trombòtics,
eh, principalment això.
Abans deia que, clar,
a vegades tendim
a dur les coses
als extrems,
com per exemple
ara vostè comentava.
No sé si encara hi ha
falses creences,
mites al voltant
de la menopausa
que continuen avui dia
apareixent a la consulta.
Alguna falsa creença
n'hi ha,
però més que falses creences
el que hi ha és
de vegades
interpretació dels símptomes
com a desinformació.
Dones que venen
atabalades
perquè, escolti,
és que des que
no tinc la regla,
tinc moltes infeccions
d'orina,
que és un dels símptomes
que no hem parlat,
no?
I que apareix,
llavors, clar,
és per falta d'informació.
O,
i tu ja li expliques,
miri,
això passa sovint,
tal, tal,
hem de fer quatre cosetes
i amb quatre cosetes
les podem prevenir,
no?
El que sí que és,
m'he trobat bastant sovint
i és important
que les dones
s'ho coneguin
és que quan la regla
marxa i marxa
més d'un any
i hem posat
l'etiqueta
entre cometes
de menopausa,
qualsevol sangrat genital
s'ha de consultar
el metge
perquè moltes dones
ho interpreten
com a,
ah, mira,
m'ha tornat la regla.
No és la regla.
Has tingut un any
que no has tingut la regla
i després
hi ha aquest sangrat
que vostè diu,
això s'ha de consultar
i no prendre'ns
com una cosa normal.
Molt bé,
i això moltes dones
venen a la consulta
a fer-se la revisió
i dius,
bueno,
i quan li va marxar la regla?
Diu,
ah,
em va marxar fa cinc anys.
Diu,
però miri,
el més passat
vaig tenir una regla estupenda
normal
i no és normal.
Per tant,
no són falses creences
però són signes
de desinformació.
Ens havíem deixat
algun altre símptoma
a banda de les infeccions d'orina
que pot ser...
Sí,
jo crec que no hem parlat
del sol pèlvic.
El sol pèlvic.
De tot el que és,
bueno,
la pèrdua de tensió
de tota aquesta musculatura
que fa que les dones
tinguin
més tendència
a la caiguda de l'úter
i de la vagina
i temes de prolapsa,
no?
El que diu
és que me surt
un bulto per la vagina.
i no és més que l'úter
o la bufeta de l'orina
o el recte,
no?
Per aquesta...
els teixits
que es fan més laxes
i aquesta sequetat
de pell i mucoses
també afecta
al meat urinari,
a l'uretra,
a tot el que és
la via urinària
que està en contacte
amb la vagina
i amb la vulva
i tenen més tendència
a tenir infeccions d'orina.
I això ho podríem prevenir
d'alguna manera?
Mira,
tot això que diuen
de beure molta aigua
o molts líquids
és veritat
i orinar molt sovint
no aguantar l'orina
i després hi ha
fitoteràpies
o dietètiques,
no?
Que sigui l'aranda,
no?
Que sigui...
Bueno,
totes aquestes fruits
que ens ajuden una mica
a rentar entre cometes
la via urinària.
Però principalment
és això,
beure líquid
i orinar,
no aguantar l'orina.
I no sé si
per aquest sol pèlvic
que vostè comentava
també podem...
Això no seria
per les infeccions d'orina.
No.
Això seria
per el prolapse,
no?
Sí,
podem fer rehabilitació
del perine,
clar.
Perfecte.
Són d'altres símptomes
també que hem comentat,
hem parlat també
de tractaments.
Potser ens repetim,
però m'agradaria
tornar a fer aquelles
recomanacions en general,
és a dir,
allò que hem de tenir
en compte,
què ens passarà
i que potser
podem ja estar
més previnguts
o les dones
poden estar més previngudes
en aquest cas
i com podem intentar
fer una mica
de prevenció
per minimitzar
precisament
aquests símptomes.
Doncs mira,
un ja l'has dit
ara mateix
que és la rehabilitació
del sol pèlvic,
no?
No hem d'esperar
a que caigui,
sinó potser
el que parlàvem
als 30 anys,
35,
moltes dones
ja han tingut fills,
això ha fet molt bé
de vegades
al terapèlvic,
no?
Doncs començar
a fer aquí
exercicis específics,
evidentment
fer una dieta saludable
que això ho ha de fer
tothom,
no?
Verdures,
fruites,
aquí per sort
tenim una dieta
mediterrània
quasi ben instaurada,
no?
Lo de l'avellana
és veritat.
Una altra cosa
important
seria
un pes
adequat
per l'estatura
de la persona,
no?
No hem d'estar
ni molt primes
que llavors
afavoriríem
l'osteoporosi
ni obeses,
no?
Que el risc
d'hipertensió,
d'alteració
del metabolismo
lipídic,
etcètera,
doncs
ens agafarà
i principalment
ser molt feliços,
que això també és important.
És a dir,
que aquí hi ha una clara
qüestió d'actitud,
també,
davant d'aquest canvi.
Doncs sí,
que és com a tota la vida,
eh?
Davant d'un problema
o un mini problema,
perquè la menopausia
no ha de ser un problema,
un mini problema,
doncs,
escolta,
amb humor
i amb alegria,
no?
I tornem a el que hem començat
dient,
no?
La dona de 55
té 55,
la de 60
té 60
i no té 20,
per molt guapa que estigui.
I suposo que hi ha gent
que s'acosta
a la seva consulta
i encara és un problema,
no?
O viuen en un problema
o fins i tot
no ho...
ho viuen en silenci,
venen a la consulta potser
i no ho comenten,
o no?
Hi ha casos també?
Sí, sí, sí,
hi ha moltes dones
que venen a
el que elles diuen
la revisió
i els has de preguntar,
no?
I escolti,
i aquesta secretat vulvar
que té vostè
no li molesta?
Doncs sí, sí,
llavors ja comencen a parlar,
no?
Però els has de...
Però els has d'estirar tu
els símptomes i...
Clar, els has d'estirar,
els has d'estirar,
sí, sí.
Doncs avui n'hem après
una mica més
i hem parlat
al voltant
de la menopausa.
Per cert,
que ho hem comentat
al principi,
que el passat diumenge
era el Dia Internacional
de la Menopausa
en guany,
també amb un lema
interessant
que ja n'hem parlat
durant l'entrevista,
però que la prevenció
és la clau.
Sí,
la prevenció és la clau
i hem de començar
ja.
I sobretot,
doncs això,
conscienciar sobre
aquestes revisions,
sobre l'avaluació
de la salut
de les dones
també per sàpiguer
com hem d'afrontar
aquest període.
Sí, sí,
sobretot
és això, no?
assumir-nos
tal i com som,
perquè és que això
és important,
és important.
Amb aquest missatge
ens quedem
i així acabem.
Doctora de la Flor,
moltíssimes gràcies,
cap del Servei
de Ginecologia
i Obstetricia
del Hospital
Universitari Joan XXIII,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i serà jo
fins la propera.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.