I avui a l'Espai Lletresa de Tarragona Ràdio,
a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
hem convidat Josep Anton Codina.
Josep Anton, molt bon dia.
Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
El tema que motiva avui aquesta entrevista
és que el proper dijous, dia 12, a les 7 de la tarda,
al Cafè del Metropol, es presenta a Tarragona
l'Associació d'Amics i Amigues de Maria Aurelia Campany.
N'anirem parlant de la figura de la Maria Aurelia Campany,
que va estar molt vinculada amb Tarragona.
I el Josep Anton Codina era un estet amic i col·laborador, no?
Josep Anton, és així.
Exactament, és la paraula.
Vostè és director de teatre i també en el seu dia va ser director
de l'Escola Municipal d'Art Dramàtic, si no m'equivoco,
Josep Pichart, de Tarragona.
La Maria Aurelia Campany, què ens recorda?
Què en podem destacar així a priori d'entrada?
I ara anirem aprofundint en aquesta entrevista,
però com la podríem definir?
Diria com una fotografia viva, perquè era tan moguda, tan vital,
que és impossible pensar que en un moment va tancar els ulls,
que ja no hi és, i que el cabeça li va anar i tot això.
et recorda sempre una figura de la Maria Aurelia viva, vital, a més no poder,
grassona, bona a l'Ema li agradava el bon menjar, com li agradava disfrutar de la vida en tots els seus aspectes.
Llavors penses en una persona viva i no en una persona morta, això és el record que tenim.
A part del que després sempre et quedan les paraules d'ella,
perquè era una lliçó continua que et donava, en tots els sentits.
Però era una lliçó de vida, eh?
Perquè tant podies estar-te comentant un guisat en aquell moment,
com podies estar escrivint o pensant un article sobre Camus o sobre Sartre.
Vull dir, era així, si s'aixecava de la màquina per anar a remenar la cassola i viceversa.
I això era continu, i era tot això.
Després, una altra cosa que també tenien en aquella casa,
perquè, és que la Maria Aurelia la recordem,
però també els últims anys els hem de recordar la seva vida amb la parella,
que era Joao Vidal el Cuber,
que això va ser molt important i que va capgirar completament la seva vida en 180 graus, eh?
I això a vegades no es té en compte i en canvi és un punt molt important.
Doncs bé, la cosa maca d'aquella casa és que sempre podies tenir la porta oberta.
No feien mai sentir que eres una visita inoportuna,
sinó que deixaven la feina i es dedicaven a tu.
És a dir, la persona era la cosa més important.
Això és la gran lliçó.
Fa 24 anys que ens va deixar la Maria Aurelia Capmany,
si no tinc mal entès, l'any 91,
vivenia sovint a la ciutat, no?
I col·laborava amb moltes entitats, moltes iniciatives,
i tenia amics aquí.
Sí, però va ser el que diguéssim,
és curiós, això li va venir de retop.
Perquè ella era molt barcelonina,
però sempre tenia bon record de Tarragona,
perquè havia tingut contacte.
La Carme Serrallonga,
que era la seva directora de l'escola on havia treballat,
l'Israel de Villena,
era filla d'aquí, de Constantí.
Vull dir que havien vingut a Tarragona sovint,
després coneixia gent,
a vegades havien vingut convidats,
jo l'havia acompanyada més d'una vegada,
fins que un tarragoní es va instal·lar a Barcelona
i va venir a l'escola de Triagual,
era en Fèlix Ferrer, metge.
Aquest pertanyia a una societat d'espectadors
i portaven les novetats que havien teatrals
i que podien interessar la ciutat,
i era una societat que pagava la cosa
de la seva pròpia butxaca.
Per tant, vas conclarar,
calcular que un 80% de vegades hi perdien,
però malgrat tot aquesta tasca la feien.
Esclar, quan en Fèlix Ferrer va aterrissar,
per dir-ho d'alguna manera,
a l'escola d'art dramàtic a Triagual,
la Maria Aurelia n'era, codirectora,
o si no era la part espiritual més important,
junt amb en Ricard Salvat
i amb la Carme Sarrellong, una tarragonina,
de l'escola.
Llavors, aquesta relació d'en Fèlix Ferrer
es va intensificar i ens va portar
i ens va fer venir a l'escola
a fer representacions aquí.
I això va ser molt important
perquè va ser donar llavor
a que tots els uns quants
prohoms de Tarragona,
els Baixeres, el Rosselló,
tota aquesta gent que era
la vella Tarragona,
l'autèntica Tarragona,
que ens van entestar
que els festivals d'estiu
havien de canviar
i que a Tarragona
havia de tenir un teatre pròpia,
una escola pròpia.
Recordem que el teatre principal,
que es veu que era un teatre molt bonic,
va ser enderrocat
per fer-ne cases d'habitatge
i a Tarragona es va quedar sense teatre.
En Fèlix Ferrer
doncs va establir que enllaç
i em va tocar a mi venir el primer
i vaig venir a dirigir
els festivals d'estiu
del Teatre d'Auditori.
Durant els anys 71, 72,
els 70, 71
i després em van tornar a cridar
cap als 78, 79.
Quan ja el govern socialista
de l'Ajuntament
portava els assumptes de cultura
i tots els assumptes
de la política tarragonina.
Bé, casualment va resultar
que en Jaume Vidal també va venir
a fer de professor
a la Universitat de Tarragona.
Dic casualment perquè va ser
per aquelles coses
de la universitat
que et destinen
i com que a Tarragona
en aquell moment
com la universitat començava
li va anar molt bé
a venir cap aquí.
Naturalment,
o donde va Vicente
va la gente,
la va haver de seguir
la Maria Aurelia
i resignar-se
d'haver de pujar
una quantitat d'escales
que per ella
li eren molt feixugues
però que mai se'n va queixar
o si se'n va queixar
era base dels bufecs
que feien de replar i replar.
Aleshores,
esclar,
es van situar
van viure
en diferents localitats
en diferents cases
d'Arragona
i ja s'hi van instal·lar.
En Jaume no cal dir
que va ser
el gran magíster
dels estudiants
d'aquell moment
de la filologia catalana.
Ell els va marcar
en tots els sentits,
sobretot
en coneixements de cultura,
en mètode
per escriure bé els poemes,
per saber escriure.
És un home
que era molt conscient
que en sabia
molta de filologia
i que l'anava donant
a ratx
com si diguéssim
sense para,
oi,
era generosíssim
en aquest aspecte.
Naturalment,
la Maria Eurà
no la va fer
de professora
però com que no era
cap tonta
i que era una dona
que cada cop
tenia més relleu,
doncs l'alcalde
la va triar un dia
perquè fes
el prògraf de Santa Tecla.
La Maria Eurà
va fer el prògraf de Santa Tecla
sobre Santa Tecla
com una autèntica
tarragonina.
Després,
esclar,
els alumnes
ja us dic
a casa en Vidal
i a casa Maria Aurelia
era a porta oberta
per tots els estudiants
i cada dia
tenien gent a dinar.
El carrer de les coques,
no?
Vivien al costat
de la càtedra.
La segona vegada,
la casa definitiva
és el carrer de les coques.
Primer el pin i soler,
no?
Primer va ser pin i soler,
molt bé.
I aleshores
doncs anaven allà
i esclar,
el Tortúlia
era de tots plegats
i si el Jaume
per exemple
els havia de repassar
els estudis,
la Maria Aurelia
els donava la seva opinió
sobre el que havien escrit
o sobre el que passava
amb el moviment cultural,
etcètera,
i això
va arribar a crear
una relació
si no íntima,
si molt cordial
i molt generosa
per part dels tarragonins
amb la Maria Aurelia
que era com noua arribada
i per part de la Maria Aurelia
amb els tarragonins.
Pensa que es va fer
estimar ràpid
també per la ciutat.
Sí, sí,
es va fer estimar
per la ciutat
jo me'n recordo
que era estimar
i respectar.
Entend?
I això va ser una cosa
molt de remarcar
i que es té...
Per això,
quan es va fundar
l'associació
d'amics i amigues
de Maria Aurelia
i Campany
que no pretén ser
cap cofredia
que porti el xerí
reglamentari
cada any
un cop a l'any
doncs el seu sant patró
sinó que a mirar
de ser una cosa viva
va ser imprescindible
comptar amb la gent
de Tarragona
concretament
les relacions
s'han establert
amb Magí Sunyer
i la Montserrat Palau
però tots els altres
hi tenen cabuda
i tots els altres
han estat convidats
i ens agradaria molt
que aquesta associació
tingués
no la filial
sinó la societat
l'associació
amb els estaments
tarragonins
i que aquí
també hi tingués
que la Maria Aurelia
fos un motiu
perquè la ciutat
no perdés
la cultura
i no perder l'afició
als bons ensenyaments
del teatre
de la literatura
de la pintura
que sigui tot allò
que refina
i alegra la vida
i a més a més
li dona un sentit
aquesta és la voluntat
i la intenció
de l'associació
que ara es presenta
a Tarragona
però des de quan
funciona aquesta associació
d'amics i amigues
de Maria Aurelia Campany
bé
això
cal recordar
que hi havia primer
una fundació
Maria Aurelia Campany
que es va crear
amb el sentit
d'ajudar
a assistir
a les dones
amb totes
les seves tasques
de treball
fossin de l'estament
que fossin
tant obreres
com literàries
com refinades
era igual
tota la dona
podia explicar
els seus problemes
les seves coses
això no pretenia
ser una càtedra
de Montserrat Fortuny
era una cosa
més seriosa
que tenia
molta relació
amb ajuntaments
i amb les entitats
que organitzaven això
aquesta tasca
va durar
i era una tasca
que estava protegida
per les entitats oficials
barcelonines
l'Ajuntament
la Generalitat
la Diputació
i la UGT
esclar
després
quan va canviar
l'actuïtat governamental
i tot plegat
les entitats oficials
se'n van desentendre
i la que va quedar
va voler tenir
col·locat
la seva gent
i aleshores
va haver
com una mena
de separació
aleshores
va ser
quan va sorgir
la idea
de fundar
l'associació
d'amics
i amigues
de Maria Aurelia Camany
és llarg
com un dia
sense pa
però cal donar
a cadascú
el que és seu
i això
l'explicació
perquè és tan llarg
el títol
perquè el nom
de Maria Aurelia Camany
també és un idó
i a més
d'ella
és una persona
que no li agradava
que li diguéssim
l'Aurelia
així de seces
tot complet
eh
Maria Aurelia
tu recalcava
digues-me
Maria Aurelia
perquè en dic
Maria Aurelia Camany
l'acte
de presentació
aquí a la ciutat
tindrà lloc
dijous
dia 12
com serà aquest acte
en què consistirà
qui intervindrà
doncs mira
aquest acte
serà molt senzill
perquè no anem
amb pretensions
recordem que
l'acte
no intenta
tenir
cap mena
de polític
cap mena
i de sentir polític
tot i que la Maria Aurelia
era una persona
comprovés
amb els seus partits
si no
era sobretot
abans que res
una gran catalana
i això sí que ho tenia clar
perquè
una vegada
que el volia proposar
diu
vostè
diu
este partista
mira
jo si em pogués
empènyer l'Ebre
cap allà
amb els peus
ho faria
i així està clara
i aleshores
no se'n callava una
aleshores
naturalment
aquesta associació
el que vol
és no sol saber
mantenir el record
sinó
que la cultura
catalana
no baixi
cap avall
mira
a Maria Aurelia
pertanyia a una generació
que se la va jugar
després de la guerra
i a la qual
els devem agrair
el que recuperessin
tota la cultura catalana
parlo del grup
parlo del grup Ariel
parlo del grup
com a sabedores
de Pedrolo
de la Maria Aurelia
de l'Espinaz
tanta gent
que col·laborava
que a més feia empènyer
aquesta gent
en aquest moment
dic
si et pregunto
per qui és
en
Frederic Pau
Berrier
ningú no se'n recorda
va ser una persona
importantíssima
en la cultura catalana
del moment
però en aquest moment
ningú se'n recorda
i encara viu
i té una memòria
perfecta
aquesta memòria
és la que volem recuperar
i pensem
que les obres
de tota aquesta gent
no tenen per què ser
unes obres
condemnades a l'oblit
i que no es trobin
en el mercat
perquè totes
ja no estan catalogades
etcètera
sinó que sigui
una cosa viva
perquè són la gent
que ens han format
i a la qual devem això
esclar
això és un exemple
perquè tu t'hi has d'anar
tota la cultura
mira
jo em dedico
a fer teatre
però el teatre
és un problema
que m'estigui
molt dues vegades
en el moment actual
a mi no m'agrada
el teatre que es fa
perquè ha perdut
el seu sentit
de denunci
el seu sentit
de ficar-se en la societat
és un teatre
d'evasiva
un teatre de cada bé
i el que en diuen
els franceses
és un teatre
de voler verdier
que amb la vida paraula
ha tornat a tenir
ha tornat a tenir
ressò
i no és això
el que volem
és un teatre compromès
i un teatre que fa
que ha de fer
que és
estar reflexant
la societat
en la qual viu
bé
aquest teatre
naturalment
si un teatre nacional
si uns teatres
no es comprometen
a fer néixer
els autors nous
com van fer els alemanys
com van fer els anglesos
si Shakespeare va néixer
perquè en un moment
gran d'Anglaterra
i perquè van començar
a sorgir autors
com Bolets
aquest és el que més
va destacar
però
si l'estat anglès
no es preocupa
de muntar
els seus autors
i els alemanys
els seus
i els francesos
els seus
que ho fan sempre
perquè això
no s'ha oblidat mai
només els catalans
sempre anem a mirar
els estrangers
a mi que m'expliques
d'un problema
que li passa
a un senyor de Nova York
o a un senyor
que li passa a Massachusetts
de mirar la gent d'aquí
a mi
parlen de la gent
que tinc a Tarragona
ara hi ha tota una sèrie
de nous autors
que van fent
via en aquest sentit
però encara no arriben
a tenir categoria
és igual
tot això
val un temps
si les entitats oficials
i els teatres nacionals
dediquen a fer conèixer
aquesta gent
tindrem un teatre nacional
que és el que cal
no m'agina
ha tingut una literatura
i uns poetes
de categoria internacional
bé
i em sembla que
si no
parlàvem d'aquest acte
de dijous
si no
no hi ha problema
parlàvem d'aquest acte
del dijous
li demanava
bé
aquest acte
doncs bé
la cosa és aquesta
com que a Tarragona
sabem que hi ha hagut
tota una gent
que pensen
com nosaltres
hem volgut
donar fe
que tot el que s'ha fet
de Barcelona
que es va fer
a la inauguració
el dia 1 de desembre
a l'Ateneu
barceloní
i el motiu
va ser perquè
això ens va portar
incloure'ns
com a socis
en l'Ateneu barceloní
el qual té
tota una sèrie
d'avantatges
pels que vulguin
cotiditzar-se
a part de
fer coses
per la Maria Aurelia
que em van
aleshores
que
totalment
si feia la presentació
a Barcelona
no tenies
per què no fer
la Tarragona
un lloc
que era tan significatiu
i és per aquest motiu
que venim aquí
ja t'he dit
en Magí Bussonier
i la
Montserrat Palau
han sigut els que han
tirat la cosa endavant
però
comptem amb la col·laboració
de tots els que havien estat
amics nostres
i amics d'ells
per exemple
recitaran
uns fragments
d'obres
de la Maria Aurelia
perdona
que en aquest moment
tinc un laxos
sí
una noia
que es diu
Agnès Martí
i la Rosa Maria
Rossell
després
l'Oriol Grau
també llegirà
un tros
però
aquest tros
no és de la Maria Aurelia
justament
és d'en Terence Imoix
que forma part
del Sexe dels Àngels
i és el tros
que parla
de la Castellona
que com tu saps
és una personificació
de la Maria Aurelia
que em van
perquè ell l'admirava
profundament
li fa un gran elogi
amb un tros fermentari
que és com un monòleg
de la Castellona
i jo la fa llegir
per un home
perquè precisament
va ser un home
que va escriure aquest text
no va per res més
després això
anirà doncs
acompanyat
d'uns discursos
naturalment
jo com a president
de l'entitat
he de donar la benvinguda
i l'agraïment
als presents
i la Montserrat Palau
i el Magí Sonyer
també faran
un parell de discursos
parlant de la Maria Aurelia
i la seva relació
a Tarragona
la Montserrat Palau
com a dona
i com a feminista
i el Magí Sonyer
com a persona
que ha tingut
contactes culturals
amb ella a Tarragona
després mirarem
si hi ha temps
hi haurà
unes il·lustracions
d'una obra inèdita
d'ella
que es la vam descobrir
per casualitat
i que és un mascle femella
i no cal que us expliqui
què pot haver
i què ha contingut
sinó
per estar
sabent
el que s'ha de pensar
per ser un musical
però
la cosa
ningú va fer la música
encara
encara està per fer
vull dir que està per estrenar
potser
quan
quan muntem
els actes
del que serà
el seu centenari
que serà
el 2018
llavors
potser aprofitarem
per fer conèixer
aquest teatre inèdita
o alguna cosa inèdita
perquè
inèdita té poc
la Maria Aurelia
i és estrany
perquè això
no deuria ser
perquè no deurien arribar
a complir
el projecte
que tenien pensat
perquè la Maria Aurelia
tot el que va escriure
almenys de teatre
tot era per encàrrec
a més tot es va vendre
com sigui
si em va realitzar
tot
vull dir que no trobes
allò que dius
mira
poca cosa inèdita
que no s'hagi publicat
sí
trobes per exemple
un tros de guió
d'un tirant no blanc
que s'havia de fer
en cinema
trobes també
un esbós
d'un projecte
de pel·lícula
però no passa
de ser un esbós
de del ratlles
és a dir
coses així
tot el de més
va estar publicat
va estar fent
va estar realitzat
aquest acte de presentació
tindrà lloc dijous
dia 12 a Tarragona
a les 7 de la tarda
al cafè del teatre
Metropol
al 46 de la Rambla Nova
parlarem clar
que l'associació
aquesta entitat
una de les activitats
que continuareu fent
és això
recuperar evidentment
com dèiem
la memòria
de la Maria Aurelia
Campany
i ara parlava ja
del 2018
és a dir
que teniu
objectius a llarg termini
recuperar
i diria
mantenir
i després projectar
idees noves
perquè ja dic
el centenari
està a caure
i no sols
a més la Maria Aurelia
sinó que és
tota la generació
del d'abans
del temps
i de després d'ells
això és el que volem mantenir
després hi haurà
si tenim temps
farem alguna projecció
d'uns vídeos que tenim
però això em sembla
que ens tirarà
el temps
també depèn de la gent
perquè hem triat el bar
perquè és una cosa
que té un caire més íntim
més d'amic
i és el que vol
és el que vol ser
amics i amigues
de debò
l'associació tindrà presència
a Tarragona
també
a Barcelona
serà la seu
o com ho vehicularan
això?
la seu ha de ser
en un lloc fix
és de moment
a Barcelona
i concretament
l'Ateneu
barcelonesa
es deixa un lloc
per tenir-lo
com a seu
després ja mirem
hem de trobar un lloc
perquè esclar
les dues dificultats
són primera
que costa
trobar locals
i després
que l'associació
no ho té ni cinc
perquè anem
amb una mal davant
i una mal darrere
també és un tema
econòmic
evidentment
això també
hem de voler
en cap de socis
perquè ens ajudin
a això
perquè no hagin
de cara
amb el pecat
d'aquí
de l'ater deute
impagat
com ho hem de fer
per fer-nos
membre de l'associació
si algú li interessa
omplir unes
butlletes
que tenim allà
o telefonar-nos
ja els donar l'adreça
pot ser també
pel correu electrònic
que és el que funciona
més en aquest moment
i el treball
és el qual hem enviat
gairebé totes les invitacions
molt bé
doncs també tenim
aquesta via
telemàtica
per contactar
amb l'entitat
i a través
de la seva
pàgina web
que després
la direm
perquè
estic ara
buscant-la
i després
us la comunicarem
ja per acabar
parlem
hem parlat molt
de l'entitat
si ho busques
per associació
d'amics i amigues
de Maria Aureli Camans
no el trobaràs
sí mira
doncs l'adreça
és la següent
amicsmac.wordpress.com
és l'adreça
a internet
on allà
trobareu
tota la informació
amicsmac.wordpress.com
i així la diem
també
en antena
perquè els nostres
agents la puguin
comprovar
i puguin
també informar-se
deia que hem parlat
molt de la figura
de Maria Aureli Camans
però
la seva obra
continua tenint
vigència avui dia?
Mira
a mi
és una pregunta
que naturalment
jo soc partidista
clar
per mi sí que té
vigència
perquè m'ho passo
molt bé
llegint els seus textos
a més
com que
ara estic repassant
els articles
que he de lliurar
a l'arxiu
de Maria Aureli
i en Jaume
que són a Tarragona
doncs
precisament
estic estudiant
i t'ho van llegir
moltes coses
i dic
Renòria
i tot això
té una actualitat
que sap la mentida
què diria
si visqués
el moment actual
doncs no sé
què diria
no sé per què
és tan complicat
aquest moment
és com
aquella comèria
que estan fent
el Goya
de Barcelona
que és prendre partit
en un cert moment
no saps què fer
però jo espero
que ella
que amb el seu cervell
i en Jaume
també que eren claríssims
haguessin triat
la part més honesta
si no
la més eficaç
doncs Josep
doni
una cosa
si diguis
i tant
recalco especialment
que venim a Tarragona
per l'atenció
que els devem
com a col·laboradors
i com a amics
entens
i el nostre agraïment
a ells
i a tots vosaltres
per haver-nos
escoltat
i ofert
aquesta ocasió
de poder parlar
doncs l'agraïment
és mutu
recordem una vegada més
dijous
a les set de la tarda
al Cafè del Metropole
es presentarà
aquesta entitat
a Tarragona
Josep Anton Codina
moltíssimes gràcies
ha estat un plaer
a vosaltres
fins la propera
molt bé
i com sempre
encara dintre d'aquest espai
amb de lletres
escoltem la recomanació
que ens porta
el Jesús Figueres
de la mà
de la nostra companya
Núria Cartanya
i per tancar
la nostra secció de lletres
saludem de nou
a Jesús Figueres
membre de la PELC
Jesús bon dia
hola bon dia
avui et veig com a molt infantil
amb la teva recomanació
sí
avui
toca la banda infantil
presentaré tres llibres infantils
que ja es van comentar aquí
me'n recordo
amb una sessió
que jo vaig assistir
que són
és una col·lecció
que es diu
petit museu
i el museu
i el museu refereix
al museu del port
i editen
amb combinació
amb col·laboració
amb la biblioteca pública
de Tarragona
uns llibres
que parlen del serratllo
de les activitats
la base són unes entrevistes
que fa
la Imma Pujol
penso que ho digui
sí, sí
la Imma Pujol
exactament
i a partir de les entrevistes
agafa una informació
i converteix
aquesta informació
en uns
en uns contes
amb la il·lustració
d'Antonio Latre
que
és un bon dibuixant
si t'hi fixes
aquí
tenim
per exemple
el perfil del serratllo
perfectament identificable
fixa't
sí, sí
són unes il·lustracions
atractives pels nens
però que a l'hora
aporten molta informació
perquè es tracta
de fer divulgació
de les activitats
marineres
de les activitats
del serratllo
des de la cuina
a bordo
fins als tipus de pesca
i d'això
es tracta
per als més
per als més petits
i la cuina
del serratllo
anar a llum
al serratllo
etcètera
està bé
està molt bé
tres n'hi ha
dius
sí
tres
fixa't
són en Pere
el vermell
es fa la mar
en Ramon
el ranxero
de pescador cuiner
i en Joan
el seitonet
pescador de nit
els textos
tal com comentàvem abans
són de Lima Pujol
bibliotecària
és bibliotecària
és contacontes
i ara escriptorà de contes
a partir d'entrevistes
que fa als pescadors
del serratllo
els contes
tenen tres parts
és molt interessant
l'estructura
la primera
és del conte il·lustrat
escrit amb lletra lligada
amb les il·lustracions
apropiades
intercalades
dedicades
als més petits
la segona part
el mateix conte
sense il·lustracions
i amb lletra de motlla
ja per un públic
més juvenil
per llegir el conte seguit
i la tercera part
conté un glossari
de vocabulari mariner
que surt en el conte
i que fa
incidència especial
en els vocables
propis del barri
del serratllo
interessantíssim
és també interessant
de comentar
que cada personatge
té el seu renom
manera molt pròpia
d'identificar
persones i famílies
del barri
de la Marina Tarragonina
està coordinada
aquesta col·lecció
i assessorada
per Dolors Saumell
de la Biblioteca Pública
de Tarragona
i per la Mercè Toldrà
del Museu del Port
el primer conte
explica
com Pere
dit el vermell
fill de pescador
es fa a la mar
a bord de la Dolores
quan compleix 13 anys
i totes les feines
que s'han de fer
a dalt de la barca
son pare
que n'era patró
i timoner
i sis homes més
completaven la tripulació
i com a cirereta
per completar la història
un dels pescadors
l'Andreu
li explica
al Pere
el vermell
el mal temps
viscut a la barca
davant Torra d'Embarra
quan ell era jove
el segon conte
explica
la cuina del serratllo
com a entrada
es parla
del romesco
amb tota la varietat
de peix
amb què es pot fer
pop, roquer
rejada
rap, bacallà
calamars
humm
ja se'n fa la boca aigua
Ramon el protagonista
va aprendre a cuinar
a bord de la Dolores
i descriu la feina
a la barca
i la del cuiner
cada dia a la feina
i el diumenge a descansar
a la barca
es feien els tres àpats
l'esmorzar
el dinar
i el sopar
d'aquesta manera
a casa
se n'estalviaven un
això quan era en temps
que la crisi
era una cosa
molt més dura
potser que el que és ara
en jubilar-se
de la barca
va seguir fent
cuina de barca
ara en un restaurant
en terra
el tercer
es va d'anar
a la llum
explica tot l'art
de la pesca
del peix blau
de nit
per això encenen
els llums
per atraure els peixos
Joan el seitonet
n'és el protagonista
és boter
des de fa 10 anys
a la carmeta
és una barca
nom d'una barca
se'n cuida
d'encendre els fanals
ha d'estar ben atent
als corrents
per poder encerclar
bé el peix
observa les bolles
són les bombolles
de la respiració del peix
i llampades
que és el reflex
del peix
platejat
del peix d'escata
quan és il·luminat
pel llum
i quan n'hi ha
moltes
moltes bolles
i llampades
avisa
els de la cinta
barca gran
acompanyada dels bots
per anar a la pesca
de la llum
per començar a senyir
i encerclar
el peix
amb la xarxa
i s'explica
tot el procediment
d'encerclar el peix
de pujar-lo a la barca
de dur-lo al port
de subastar-lo
en entrar al port
la barca
carmeta
es troba
amb la barca
dolores
que està a punt de sortir
el patró
el regala
dues galletes de seitó
per fer
la manyana
que és el nom
que en diuen
els pescadors
del serrallo
de l'esmorzar
es veu quadrat molts anys
es va pescar molt de seitó
cosa que va enriquir
molts serrallencs
amb els diners
es comencin a construir
barques de ferro
i els guanys
per la pesca
augmenta
la gent coneix
aquella època
com la del oro negro
que va dels anys 60
al 70
tenim doncs
una bona ocasió
per conèixer
històries reals
del serrallo
amb un vocabulari
molt viu
i unes il·lustracions
que identifiquen perfectament
el perfil del barri
de pescadors
de Tarragona
l'activitat
de trafegada
de les barques
i la veritat de peix
que es pot trobar
a la mar nostra
Valadir
ja avanço
perquè així
ens ho han fet arribar
des de la Biblioteca Pública
i el Museu del Port
que s'està preparant
ja un nou volum
perquè tot això
el conte editat
primer té una fase oral
que la Imma Pujol
doncs això explica
va modelant
fins que al final
es converteix
en un conte plasmat
en paper
doncs ja s'està parlant
de la feina
de les dones
que arreglen
les xarxes
les remandadores
remandadores
no m'atrevies
la paraula
doncs vull dir
que la col·lecció
continua
encara més enllà
d'aquests tres títols
molt bé
doncs estaré atent
perquè quan surti
puguem fer la presentació
molt bé
Jesús Figueres
moltes gràcies
moltes gràcies
i fins dilluns
pel·lecció
el discrimination
el化