...
Passant dos minuts de dos quarts d'una del migdia.
A partir d'ara, durant aquest estiu, juliol i agost,
cada dimarts sonarà sobre aquesta hora quarts d'una.
Aquesta sintonia és la que ens introduirà en un espai
que hem anomenat com a casa i que està promogut,
ens coordinen des del Col·legi Oficial d'Administradors
de Finques de Tarragona.
Coneixerem qui són i per a què serveixen els administradors de finques
i quins són els problemes, o sense problemes,
els temes amb què ens podem trobar en un bloc d'edificis,
per entendre'ns.
Ara posarem una mica més els punts sobre les is,
explicarem els diferents continguts d'aquesta secció
que arribarà setmanalment, recordeu, els dimarts a quarts d'una.
Presentem els convidats.
Ens acompanyen Àlex Sabé i Rosalià Papiol. Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Vosaltres sou membres de la comissió de premsa del COAFT.
Sí, som a Vistadors de Finques també,
estem col·legiats lògicament i formem part de la Junta de Govern.
Molt bé, ens acompanyareu cada setmana
i fareu una mica d'enllaç d'introducció dels temes.
Intentarem fer-vos a l'estiu una mica divertit.
Molt bé, i sobretot resoldre aquells dubtes, no?,
que podem tenir moltes persones,
perquè a veure, vivem en comunitat.
Bé, jo crec que la majoria de persones
viuen en un comitat de propietaris, no?,
i sempre de problemes n'hi ha, però també quan hi ha un problema
hi ha una solució, i aquesta és la nostra feina, no?,
buscar solucions als problemes i és el dia a dia, no?
Doncs quedem-vos en aquestes sigles,
que les utilitzarem molt a partir d'ara,
Col·legi Oficial d'Administradors de Finques de Tarragona,
COAFT, i avui, per ser el primer dia,
ens heu portat el president,
l'Esteve Martí.
Esteve, bon dia.
Bon dia.
Estrenem avui una mica amb tu,
perquè ens expliquis o posis en valor
qui sou, quanta gent hi ha arreu de Catalunya,
col·legiat, quants n'hi ha a Tarragona...
Però on comencem, Esteve?
Ah, no, mira, si vols, a Tarragona
som uns 250 col·legiats,
a Girona,
en Xustet arriben a 300,
i a Barcelona uns 2.500,
o sigui que estem parlant d'uns 3.000 col·legiats
a Catalunya.
3.000 col·legiats a Catalunya,
i aquí a Tarragona 250.
Estaríem parlant, bàsicament,
d'allò que coneixem els propietaris,
els habitants, com a les finques.
Bé, les finques, com molt bé dius tu...
Qui porta l'administració de la...
Qui porta l'administració de les finques?
A veure, tenim de fer una distinció
entre propietat vertical i horitzontal.
O sigui, l'administrador de finques
administra propietats horitzontals i verticals.
Què vols dir?
Horitzontal per entendre's i planer,
és una comunitat de propietari,
és una casa, un veïnatge, d'acord?
Té els seus problemes
i regeix per la seva normativa,
que ara ha sigut modificada fa el dia 20,
fa just et 10 dies,
que regeix pel llibre 5è del Còdic Civil Català.
I després hi ha els arrendaments urbans,
que són l'altra pota,
que és l'administració vertical.
Llavors això regeix per la llei
d'arrendaments urbanos,
perquè no tenim feta la nostra encara aquí a Catalunya.
I aquí no intervindrien les finques,
que diem nosaltres, també.
Sí, llavors l'administrador administra les finques,
seran vertical les comunitats,
i seran horitzontal les comunitats,
i en vertical els arrendaments urbans.
Molt bé, i allò que tots més o menys tenim en ment,
no?, de la llei de la propietat horitzontal.
Sí.
Quan tenim alguna qüestió,
això és el que ha sigut modificat ara?
La llei de la propietat horitzontal
regeix per la resta d'Espanya.
A Catalunya tenim la nostra pròpia norma,
que és el llibre 5è del Còdic Civil Català,
que és el que regula
les qüestions de propietat horitzontal a Catalunya.
Ah, moltes gràcies.
Això no ho sabíem.
Així tenim lleis diferents de la resta d'Espanya?
Tenim llei pròpia que ens regula.
Molt diferent, així en general.
Home, mira, l'aspecte més,
entenc jo, llamatiu,
és el que crida més l'atenció,
és, per exemple, ara, des del dia 20,
les convocatòries només seran d'única,
un horari únic.
O sigui, fins ara fes primera i segona convocatòria.
De les reunions.
De les famoses reunions de veïns.
A les reunions de veïns fins ara
feies primera i segona convocatòria.
Tenies d'esperar sempre la segona,
perquè a la primera, si no hi havia la meitat dels veïns,
els acords no eren vàlids.
Llavors esperaven tots a la segona.
Ara ja s'ha acabat.
A partir d'ara és només única convocatòria.
Hi hagi esqui, hi hagi, endavant.
Serà una de les qüestions en què ha canviat la llei, no?
I que tractarem potser en el proper programa.
I vull destacar també l'altre, que és important.
A la resta de l'Estat es va ampliar l'afecció real de la deuta
a tres anys més al corrent,
i aquí ara tenim quatre anys més al corrent.
Què vol dir això?
Què significa això, exacte.
Això significa que quan tu compres una finca,
un habitatge amb propietat horitzontal,
et fas càrrecs de les deutes que pugui tindre el propietari anterior
dels últims tres anys més al corrent,
i ara aquí, ara són els quatre últims anys més al corrent.
Abans, fa 15 dies, només era l'últim any més al corrent.
O sigui que aquí hem ampliat d'un a quatre anys de deute anterior.
Per exemple, una entitat financera
s'executa a la hipoteca, es queda un bé,
una finca, i fins ara només era exigible
l'últim any més al corrent,
que ja se'n preocupava d'ells de fer-ho.
La resta, si hi havia més d'aquest període,
s'ho tenia de menjar a la comunitat.
Entenc que això és un tema molt, molt important,
i més avui en dia, perquè el tema de l'amorositat,
dèiem abans, quan parlàvem de quins temes tractarem
al llarg de tot l'estiu, dels que ha sortit primers,
el tema de l'amorositat.
És un dels problemes així bàsics en què us trobeu ara,
degut a la crisi, o ja és una cosa endèmica de sempre?
No, ara, degut a la crisi, s'ha greujat moltíssim,
i per això ja el tractarem més detalladament
en un dels espais, dedicarem tot un espai a tractar aquest tema.
Digueu-me altres punts que podrem sentir,
o que podrem debatre al llarg d'aquest estiu.
A veure, el tema de l'amorositat,
parlàvem també del tema del lloguer.
Sí, aquí farem dos programes,
un del que és el lloguer i l'altre del que és l'apartament turístic.
Són dos temes candents,
són dos temes que dia a dia ho sentim per les televisions
i ho sentim per les ràdios,
i ens agradaria tractar-ho amb profunditat
tant el que és el lloguer de tot l'any
i l'amorositat que ens trobem,
o els lloguers il·legals,
en aquest sentit, quan estem parlant de lloguers de tot l'any,
ens trobem una economia submergida molt important
i això realment dificulta.
I un altre dia parlarem del que és l'apartament turístic,
que està tan de moda
i ens agradaria tractar-ho amb profunditat.
Més temes que ensurti per aquí,
el tema de les habitatges ocupats.
L'ocupació d'habitatges,
aquí hi ha tota una màfia al darrere,
que hi ha persones que es dediquen a buscar,
localitzar els pisos o apartaments
que són dels bancs,
llavors aquestes persones
el que fan és tirar la porta al terra,
canvien bombins
i relloguen aquestes vivendes
i el personal que entra en dins és complex.
També n'ha parlat.
I el problema és per la resta dels propietaris de la comunitat.
Per la comunitat.
Perquè, esclar, no tenen en compte cap norma de la comunitat.
i llavors és molt complicat per la resta de propietaris
i pels administradors que han d'anar a posar una mica de seny.
Un tema també molt d'actualitat
que abans comentàveu
i que potser mereixerà un programa
és el banc com a propietari.
Que també té el seu
perquè a vegades dèiem no és només el banc,
sinó que és el banc més la gestora que ho gestiona
i també és un propietari d'aquests
que no té nom i cognom, per entendre'ns.
A veure, els bancs evidentment ejecuten el tema hipotecari,
se queda en la finca, en propietat.
El problema que ens trobem és que
no saps realment,
fins que no entra el registre de la propietat,
qui realment és el propietari.
i entitats que endarrereixen aquest tràmit.
Aleshores, el pis es queda buit, abandonat
i, com deia l'Àlex,
doncs entra personal no desitjable.
Això crea molts de conflictes,
no és fàcil arreglar-los
i s'acaba amb problemes dintre del mateix veniatge.
El problema que tenim és que
quan aconseguim saber
quina és l'entitat financera
que s'ho ha quedat,
aleshores ve la segona part,
trobar qui és la gestora
que porta el tràmit d'aquesta finca.
Normalment, tots els bancs
tenen diferents empreses
que es dediquen a tramitar aquests assumptes.
Quan l'aconsegueixes,
que el mateix està a València, Sevilla, Madrid o Bilbao,
es requereixen tota la documentació.
Abans he fet esment de l'últim any més al corrent.
Te demanen els estats de comptes,
te demanen els actes,
te demanen tota la documentació
que aprovis el que diu que deus.
Per ells, fes-te càrrec del que legalment poden
i és exigible.
Quan arribes a tot això,
més d'un cop,
agafa i han canviat de gestora.
Torna a començar amb un altre tercer.
Això l'únic que fa és dilatar amb el temps
al poder, com a mínim,
cobrar part de la deuta que tenen allà.
I això és un problema que és diari.
Doncs hi dedicarem també un programa,
o part d'un programa,
els bancs com a propietaris,
que és un model també que avui en dius
i us hi podeu trobar sovint.
Sí, sí, sí.
Hi ha edificis,
jo tinc edificis que de 10 veïns,
4 són bancs.
Entenc també que canvia molt, o no?
La situació o les qüestions amb què us trobeu
depenent de les comunitats.
Depenent d'on estigui situat l'edifici,
depenent del nombre de veïns.
No és el mateix una escala amb 13 veïns
que d'aquests blocs enormes.
No té per què ser més fàcil o més difícil, segurament.
Jo sempre faig la distinció
que no és el mateix un edifici
dintre d'una ciutat
que a les Rodalies o a Costa.
Jo faig la distinció.
Perquè normalment els edificis
a dintre de la ciutat estan consolidats,
normalment no tenen hipoteques,
ja tenen els problemes
o en tot cas els endarreriments
que la situació econòmica
ha comportat el propietari.
Ara, el que és Rodalies,
que és en principi barris
o gent més treballadora,
que sí que és on s'ha expandit
i han vingut construccions noves
i ja no et dic a Costa,
promocions salvatges,
això sí que és on hi ha hagut
els problemes d'amorositat
i d'endarreriment de quotes.
Això, entenc,
jo sempre faig aquesta distinció.
Penseu que, per exemple,
a Salou o als llocs de costa
tenim piscines,
tenim conserges,
hi ha vivendes
o blocs d'edificis
que tenen 200 vivendes,
300 vivendes,
cada complexitat,
el moment de poder administrar això,
és difícil,
no és senzill,
i dins l'amor de Tarragona
el que millor sí que ens trobem
i en parlarem també
és de vivendes
que estan al casc antic,
que hem de passar
a l'inserció tècnica d'edificis
i que requereixen
una intervenció ràpida.
En parlarem,
en un programa també,
Maria,
parlar-ne en profunditat
de la IT,
insercions tècniques d'edificis
i que, de fet,
en parlarem segur.
o no.
Doncs, sí,
ens ho apuntem també,
la IT,
també són sigles
recordant
a l'inserció tècnica
d'edificis.
Edificis intel·ligents,
aplicació de...
Smart Cities, no?
Sí,
sí,
Smart Buildings,
no sé com ho dic.
Home,
per desgràcia
amb aquesta ciutat,
amb això d'intel·ligents
començar amb el famós parque
i no ho tenim malament,
eh?
És per fer una mica de broma,
però és la pura veritat.
No hi ha dic
del preu
que ens està costant
a tots els tarragonins
aquell famós pàrquing,
sinó que
algun edifici intel·ligent
que jo he vist,
la veritat d'intel·ligent
devia ser l'arquitecte
que ho feia,
perquè
poca cosa
hi ha.
Hi ha alguns
que s'han fet.
Diríem que no seria
model Tarragona
en qüestió d'aplicar
no sé,
tecnologia per eficiència energètica,
per dir alguna cosa,
eh?
Bé,
el que sí que la nova llei
regula
el que és els cotxes elèctrics,
una cosa que no teníem regulada
i ara, per exemple,
ho estan regulant, no?
La nova llei
ja ho permet, no?
Una altra cosa
són els smart cities.
Això és una altra història.
I això,
hi ha ciutats
que comencen a ser capdavanteres.
Aquí a Tarragona
també tenim
un apartat,
un departament
que s'hi dedica
força bé.
Però aplicat
als edificis,
a les comunitats
de propietaris.
Plaques solars,
deia jo abans,
instal·lació de plaques,
que es posin d'acord
tots els veïns,
per pagar el que val
una instal·lació de plaques solars
no és habitual.
Jo et diré una cosa,
jo crec que aquí,
en aquest país,
encara no tenim
la cultura del manteniment.
Els propietaris
no tenen aquesta cultura.
El que fan és,
es trenca,
s'arregla,
punt.
No es mira encara
amb la idea
de fer un manteniment
continuat.
Jo crec que els edificis,
tal com per això
ha sortit la IT,
es té de fer una inspecció
de tant en tant
per dir-li al veí
que té de mantenir
adequadament
el seu immoble
perquè si no
es deteriorarà
més ràpidament.
Què fem?
Normalment,
el que té un cotxe
se'n va cada any
a fer la revisió.
Doncs aquí
passa el mateix.
El que passa és que
aquesta cultura,
els edificis,
i a més a més estranya
perquè és el bé
més provat i car
que té
qualsevol persona
normalment.
Home,
doncs això és una cultura
que la gent
encara no ho té
molt assimilat.
Representa que per això
es paga una quota
de comunitat,
una quota mensual,
que ha de servir
per fer una petita bossa,
no?
I de tant en tant,
doncs...
Bueno.
Ja es claves.
Sí, bueno,
anem a pas.
De la quota també
n'hem de parlar, no?
Sí, n'hem de parlar.
No, perquè això
s'ha d'explicar molt bé
i sobretot
s'ha d'entendre molt bé.
una cosa són
les despeses comuns
d'una comunitat,
com poden ser
l'ascensor,
el manteniment...
Les despeses fixes.
La llum, les fixes,
i després hi ha
les despeses
per obres
o per manteniment
en si.
O sigui,
és diferent.
No em serveix
allò de
jo pago tant
i la comunitat
del costat
paga menys.
No,
depèn
què estàs fent tu
i què està fent
la comunitat
del costat.
O sigui,
això s'ha de parlar
molt a poquet a poquet,
i s'ha d'entendre...
S'ha de saber
per què s'està pagant.
Quan estàs pagant
a l'administrador
a què tens dret.
Potser pagar menys
és més car
que pagar més
en relació
amb el que et fan.
Hem parlat així
de temes
han anat sortint
temes un i l'altre
que després tractarem
en profunditat
i hem començat
potser pels temes
més grans,
més generals
o de pes.
Ja per acabar
l'espai d'avui,
per a què serveix
un administrador
de finques?
Quines qüestions
resoleu del dia a dia?
Les més normals?
Això que ho contesti
el president.
Les del dia a dia.
Ho sap molt bé.
Ho sap explicar molt bé.
Això és una qüestió
fàcil.
Ho dic la mateixa paraula.
Administrador de finques.
Què fa l'administrador?
Administra les finques.
Què vol dir administrar?
Home, tindre cura
que allò funcioni
i tingui
la durada
i manteniment
que cal
a cada immoble.
Aleshores,
què fa?
Recapta unes quotes
per poder abonar
les despeses
de manteniment
com l'ascensor,
com a dir la rosalia,
l'aigua,
la llum, etc.
Un edifici que funcioni.
Les antenes
de televisió noves
que hi ha hagut
ara que s'han hagut
de canviar,
no?
El dividendo digital
que en diuen.
Bé, doncs,
totes aquestes coses
l'administrador
és la persona
que aglutina
i fa de
rep totes les queixes
i intenta
solucionar-les.
Llavors,
crida els industrials
perquè arreglin,
reparin,
canviïn,
modifiquin.
Llavors,
al final de l'exercici
se fa la reunió anual,
se fa la liquidació
total
i si sobra
no falten diners.
Llavors,
això,
una mica,
amb això
és la labor
en línies generals
sense entrar,
evidentment,
al detall
de l'administrat.
administrar.
Doncs anirem
anant parlant,
anirem conèixent
els diferents casos
en què us aneu trobant
i de pas ja diem
que,
com que entenem
que és un tema
d'informació pública,
que fem un servei públic
en aquest espai
perquè,
doncs això,
tots vivim en comunitat
i podem tenir una cosa o altra.
Tenim micròfons oberts
i línies de contacte obertes,
ens podeu escriure
un mail
aquí a Tarragona Ràdio
preguntant-nos
qualsevol pregunta
que tingui a veure
amb els administradors
de finques
o trucar-nos en directe
mentre estem fent el programa.
Cada dimarts
a dos quarts d'una
tindrem aquest espai
que hem anomenat
com a casa
i que ens porten
des del Col·legi Oficial
d'Administradors de Finques.
Avui i també cada dimarts
ens acompanyaran
l'Alexa B i la Rosalia Papiol.
Moltes gràcies.
Veig que no feu vacances,
doncs.
No, de moment no.
Ens anirem veient
i avui hem comptat també
amb la presència
del president
de la COAF,
del senyor Esteve Martí,
que el convidem quan vingui ja,
que torni.
Quan vulgueu,
moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.