Estiueixant a Tarragona Ràdio.
Arrenquem setmana i també arrenquem nova secció de l'estiueixant.
Com sempre, al matí de Tarragona Ràdio,
avui marxarem cap al Senegal i ho farem de la mà de l'Òscar Martí,
que repeteix amb aquesta secció.
Ja ens va acompanyar l'any passat a la volta al món
i enguany ens acompanya enguany a l'estiueixant.
Òscar Martí, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Home, no sé si és un viatge d'aquells d'estiu.
Vosaltres el vau fer a l'estiu, el viatge, o no?
No el recomanaries per aquesta època?
Doncs sí, nosaltres el vam fer a l'estiu,
el vam fer com sempre el fem, a finals d'agost
i fins les tres primeres setmanes de setembre.
Però, de fet, jo no recomanaria fer-lo amb aquestes dates
perquè fa moltíssima calor.
Però és les dates que nosaltres tenim de vacances.
Estava bé, no? I vau aprofitar...
I com que no tenim altra possibilitat d'agafar tant de temps,
doncs ho vam haver de fer d'aquesta manera.
Molt bé.
Heu tornat a penjar tot aquell rellitgell de fotografies
i una mica com ha anat el viatge a internet?
Continua amb aquell blog que ens parlaves l'any passat, Òscar?
Sí, sí, això segueix igual i durant l'any no fem un blog
com fan molts viatgers que fan en directe, sinó que nosaltres...
Vosaltres ho pengeu després, no?
Sí, el que fem nosaltres és penjar-ho després
perquè així posem les fotografies més ben preparades.
Home, tu pots pensar més, no?
Pots mirar quina foto t'ha quedat millor,
també a l'hora d'escriure el text,
però sí que us deveu fer com a notes, no?
Petites notes que després queden al blog, no?
Sí, de fet, fem un diari de viatge.
Això.
Allí escrivim absolutament tot,
des de les despeses fins a la ruta,
fins a com ens ha anat, si ens hem trobat algú, tot.
Com si us acudeix la idea del Senegal?
Era una cosa que ja ho teníeu decidit de l'any passat o què?
O quan us va venir el cap?
No, el Senegal el va venir perquè,
primer que res, pel tema de la crisi,
era un viatge relativament baratet,
amb 360 euros aproximadament tens un vol fins al Senegal,
i llavors vam pensar que era millor
guardar-nos altres destins més luxosos per altres anys,
i a més a més, com que sempre anem saltant de continent,
aquest any tocava Àfrica,
i vam dir, doncs, què millor que anar a Senegal.
Quants dies vau estar-hi, deies?
24 dies.
24 dies.
Fem una mica de planning.
Des d'on sortiu?
Sí, vam arribar a Dakar,
però a Dakar només vam estar unes hores,
i ens vam desplaçar directament al Llac Rosa.
Dakar en vol directe des de Barcelona, Òscar?
En vol directe des de Barcelona.
Sí, sí.
I vam anar cap al Llac Rosa,
famós pel París-Dakar,
que era allà on acabava,
i ara, de fet, està una mica destartelat
des que s'ha acabat el París-Dakar.
Clar, ha baixat l'interès, potser fins i tot turístic, o què?
Ha baixat moltíssim l'interès turístic,
perquè allà aquella gent vivien
de tot el que representava el París-Dakar,
i ara s'ha quedat pràcticament sense ningú.
I amb què es nota? Com està aquella zona?
Aquella zona està molt castigada,
la gent no ven res,
hi ha molta gent que intenta vendre els seus souvenirs,
però, de fet, aquest any se'ls va ajuntar
el tema de l'èbola,
i encara era pitjor,
no tenien ningú...
Amb el tema de l'èbola, ara que ho dius,
us van fer algun tipus de control
a l'accedir al país,
o al sortir-ne, o com funciona això?
Sí, sí, sí.
A cada aeroport, a cada frontera,
ja explicaré després que vam anar a Gàmbia també,
i t'he feien rentar les mans,
rentar els braços,
rentar la cara,
t'aprenien la temperatura,
i si no donaves cap símptoma
que estaves malalt,
doncs passaves.
Doncs endavant.
Dakar seria la capital,
per dir-ho d'alguna manera, no?
Sí, sí.
Òscar.
La capital del Senegal,
efectivament.
Des d'allà dius que veneu al Llac Rosa,
i després?
Sí, d'allí vam tirar cap al sud,
a la reserva d'un riu que es diu Sinés Salom,
és un delta,
i allí és molt maco,
perquè hi ha tot tipus de daus,
i d'animals per allà,
però el més curiós,
de fet nosaltres vam anar allà,
perquè hi havia,
ens vam assabentar
que allí estava l'ONG
que porta el Lluís Llac,
i ens vam posar en contacte
amb una persona de la seva confiança,
i llavors vam arribar allà,
i aquest noi,
que es diu Madi,
ens va ajudar a trobar un hotel,
ens va ajudar,
de fet ens va obrir un hotel,
que estava completament tancat,
només per nosaltres,
i llavors ell mateix ens va fer de guia per la zona,
vam estar tres dies allà,
i ens va ensenyar.
Vau poder veure també la tasca de l'ONG
amb què treballen?
Efectivament.
Ells allí tenen com una sèrie de...
una biblioteca,
tenen...
fa ajudes de...
per exemple,
els fa construir unes barques,
i amb la construcció d'aquestes barques
ells guanyen la vida amb la pesca,
i el que fan és oblidar-se,
intenta que s'oblidin del somni
de venir a Europa,
perquè ell ja els explica
que és molt complicat
d'aquí arribar a Europa,
d'aquí guanyar-se la vida.
Per ells és un somni,
sortir d'allà i venir aquí...
És un somni,
és un somni.
I de fet aquest noi,
que és el noi que li porta
totes les tasques al Lluís Llach,
va tenir una molt mala experiència
amb la barca,
amb el Cayuco,
va venir fins a les Canàries,
i diversos dels seus companys
que anaven a la barca van morir,
i ell ara desaconsella tothom
de fer aquest viatge.
És clar, és millor que ningú pot desaconsellar,
davant de la pobresa que poden viure
algunes d'aquestes persones
i que intenten trobar aquest somni,
trobar aquesta sortida,
viatjant cap aquí.
Vau poder veure la tasca d'aquesta ONG
i compartir uns dies amb ells,
o...
I després?
Sí, i després ja vam tirar
cap al sud del país,
el vam creuar, de fet,
i vam anar cap al País Vassarí,
a aquesta zona...
Tot això, Òscar,
amb algun lloguer,
d'algun vehicle,
o com ho fèieu?
No, sí, això ho fem amb un...
Ells el que porten més enllà
és el taxi compartit.
El taxi compartit es diu
uns set places,
i és bastant curiós,
perquè tu arribes allà
i agafes un número
i et toca de l'1 al 7,
depenent del número que et toca,
o vas a la part del davant
o vas a la part del darrere,
que és on vas més estret
i més malament.
El que no saps
és quan sortirà aquell transport.
Tant pot ser que tardi 10 minuts
com que tardi dues hores.
I depèn de l'hora del dia,
acostumes a esperar
molt de temps d'això.
És a dir,
que tu vas prendre calma també
per moure dintre del país,
no portar pressa.
Molta paciència.
Quan vaig és que en aquests llocs
és molt important tenir paciència.
Molt bé.
Déu et deies que marxeu,
aneu cap al sud,
és a dir,
aneu crevant el país,
cap al sud.
Sí,
cap al sud-est.
Molt bé.
Llavors vas cap al país,
va ser-hi.
Allí vam tenir un guia
i vam estar sis dies
anant amb moto.
És molt maco
anar amb moto per allí
perquè
és un paisatge
de la terra típic,
de la terra vermella,
de l'herba aquella verda,
que brilla.
I vam veure
les diferents ètnies
que hi ha per allà,
amb els diferents
tipus de cases,
els diferents
conreus.
Ha de ser curiós,
també, Òscar,
aquest xoc
o convergència cultural,
per dir-ho d'alguna manera,
no?,
de totes les ètnies
i les diferents
tipologies de persones
que hi viuen,
no?,
al país.
Home,
és molt curiós,
és molt curiós
veure les diferències,
ja no només
entre ells,
sinó amb nosaltres,
per exemple,
ells
practiquen
la poligàmia.
Això és una cosa
que ens sobta moltíssim,
però ells ho veuen
amb una naturalitat
increïble.
I t'ho expliquen,
bueno,
doncs nosaltres tenim
diverses dones
i això és així.
Jo no ho veig clar,
però...
Escolta'm,
però això
cadascú...
Exacte,
ells ho veuen claríssim.
Molt bé.
Sí, sí.
I si ningú té cap problema,
doncs endavant.
vau anar cap a aquesta zona
i allà vau estar-hi,
deies,
és on vau estar-hi aquests dies
anant amb motocicleta,
no?
Sí, sí,
va ser un viatge
molt, molt, molt interessant,
molt dur,
perquè
és època de pluges,
a més de fer molta calor,
és l'època de pluges.
Molt aixafogó,
com aquí?
Molt aixafogó.
Molt aixafogó.
És la mateixa aixafogó que aquí,
però amb 10 graus més.
Llavors,
aquí estàvem uns 40 graus
amb l'aixafogó d'aquí,
la cosa s'acomplicava.
Però bé,
el viatge amb moto
també era un pèl perillós,
perquè relliscava,
perquè fins i...
Quan arribes fins i tot
vam arribar a un poble
que es diu Etiolo,
on era molt complicat d'arribar,
semblava allò del Paris-Dakart,
no hi havia manera.
A més a més,
les motos...
Però portàveu algun acompanyant
o anàveu altres elements?
Sí, sí.
Algun guia acompanyant portàveu?
Sí, sí,
anàvem amb un guia.
De fet,
anàvem amb dues motos,
el guia anàvem amb la meva dona
i jo anava sol.
I tu amb l'altre.
Sí, sí.
Molt bé.
Aquí us esteu uns dies,
com dèiem,
amb aquestes aventures amb moto
i visitant aquests pobles
que, pel que dius,
han de ser bastant remots, no?
Sí, molt remots.
De fet,
per arribar allà
només pots anar amb moto
o amb bicicleta.
Aquest poble que et deia
de Etiolo
no es pot arribar
de cap altra manera.
O caminant, evidentment.
Però no s'hi pot arribar
d'un poble com aquest.
Com és la...
la imatge.
la imatge és nens.
Sobretot, nens.
De fet...
Queda a ser
aclaparador
i impactant,
com a mínim, no?
Sí.
De fet,
és molt impactant
veure que no hi ha gent gran.
Nosaltres,
sempre que anem a països africans,
impacta molt
veure la quantitat
de nens que hi ha
i la poca gent gran
que veiem.
d'aquí està
l'esperança de vida
que és molt més baixa
que Europa.
Sí.
I això impacta moltíssim
veure que no...
que no hi ha gent gran.
Sí, sí.
Des d'aquesta zona
cap a on
seguim
viatjant
pel Senegal?
Doncs, d'aquesta zona
ja vam
anar
cap a...
cap a Gàmbia.
Gàmbia
que faria
aquesta mena
d'enclavament,
per dir-ho d'alguna manera,
dintre del Senegal.
Dintre del Senegal,
sí, sí.
És una franja
que segueix
el que és
el riu Gàmbia
i llavors vam entrar
per un poble
que es diu
Berengara
i allí
el més curiós de tot
va ser
el tipus
de soborns
que t'intenten fer
a la frontera.
De quin tipus,
què vols dir?
De quin tipus?
De quin tipus
arribes a la frontera
i
te diuen
hi ha el típic
agent simpàtic
i el típic
agent
malhumorat
i llavors te diu
a veure
què portes
a la bossa
i tu li dius
doncs no res
roba
i algun medicament
llavors
te fan un registre
de la bossa
exhaustiu
com diguis
i molt exhaustiu
t'ho treuen tot
i te diuen
aquests medicaments
que portes
que són
ibuprofenos
paracetamols
sí, coses
d'utilització
diària
vaja diària
puntuals
tots medicaments
no estan permesos
al país
i llavors
clar
necessites allí
donar explicacions
i l'únic que volen
és que els donis
uns diners
per
per passar
i simplement
aprofitarien qualsevol excusa
que podria ser un medicament
podria ser qualsevol aparell
que a ells no els acabi
de
no
semblar
qualsevol cosa
qualsevol cosa
i si no hi ha res
també et diuen
aconsellem que per passar
per aquí
ens has de donar
dos euros
sí, sí
tampoc són coses
molt elevades
però
sí que has de pagar
com una taxa
que s'inventen ells
en el moment
exactament
sempre s'inventen
un cop superat això
sí
un cop superat això
ja vam estar
per
vam creuar tot
tot Gambia
vam estar
en un
en un poblet
que es diu
Viam
i allí
vam
vam
vam estar
en una comunitat
cristiana
i
i realment
no ho teníem pensat
però
ens van acollir allà
i vam estar molt bé
vam estar amb un noi
que ens va
ens va estar explicant
com era la vida allà
com era la cultura allà
tot això no ho portàveu programat
és a dir
són coses que anaven sortint
o què
sí
no, no, no
intentem no portar programat
en excés
sí que portem programada
la ruta
però no si pararem
en un poble
o pararem en un altre
val, val, val
és a dir
que no sabeu mai
on fareu nit
o on us trobareu
en alguns moments
diguéssim
no ho sabem mai
aquesta és la
no és part també
no, del viatge
aquesta és la gràcia
aquesta és la gràcia del viatge
de fet
això és el que busquem nosaltres
allà ja feu el final
o continueu?
no
llavors
al final
ja ens desplacem cap a Casamans
que és la zona
que ells diuen
el graner del Senegal
que allà és on fan
on es cultiva l'arròs
i tots els cereals
del Senegal
a més a més
de les fruites
allà és on tenen
totes les arbres
de mangos
i és on
on tenen
una situació
més
pròspera
diguéssim
i suposo que el paisatge
Òscar
ha d'anar variant
no?
és una que us moveu
pel país
amb aquesta
descens cap al sud-est
per exemple
després amb aquesta zona
que havies dit abans
de Gàmbia
no?
molt
és totalment diferent
per exemple
Casamans
és la zona
més
més bonica
podríem dir
a més a més
de la zona
del País Bassarí
que és la típica
Àfrica
la zona
de Casamans
és molt bonica
perquè està ple
de cultius d'arròs
i els cultius d'arròs
amb les terrasses
i tal
doncs home
allò és el més maco
fins i tot
sembla el Vietnam
Déu-n'hi-do
no no
és que clar
ha de ser un país
també de contrastos
d'una banda
a l'altra
molta importància
també Òscar
pel que veig
amb el tema
de la cultura
és a dir
que no sé si
la música
ho vau poder
cobsar això
no ho sé
i tant
ells estan
bastant
la seva
vida diària
funciona
sobretot
els agrada molt
ser artista
a ells els agrada molt
tocar els bongos
tocar les guitarras
que més creen
com aquella mena
de ritus
fins i tot
no?
exactament
fan uns rituals
i això
això els agrada moltíssim
de fet
en tots els pobles
trobes gent
de fet
pràcticament
tots els que es dediquen
a ser artistes
porten rastes
i te trobes
a totes les platges
te trobes gent
tocant els bongos
sempre a la nit
contínuament
això pel que fa
a la cultura
i aquí a l'estudiant
també sempre ens agrada
preguntar per la gastronomia
no sé si vau tastar
algun plat
o en què es basa
la gastronomia senegalesa
a veure
la gastronomia
senegalesa
jo voldria parlar
de la gent
de la gent
de peu
de la gent normal
no la gent
que es pot pagar
uns tiberis
la gent normal
bàsicament
menja una cosa
que es diu
mafe
mafe
el mafe
és un arròs
un arròs blanc
i va
acompanyat
d'una
d'una salsa
de cacauet
que va
amb unes patates
i altres llagums
i després
se li afegeix
o carn
o peix
això és el que ells mengen
la seva dieta
és la dieta base
base
és aquesta
i sempre que vagis
a qualsevol poble
veuràs que ells estan menjant això
una altra cosa curiosa
és que ells mengen
tots en comú
d'un mateix plat
i amb les mans
sempre
no mengen mai
amb coberts
de fet només
els únics que menjàvem
amb coberts
érem nosaltres
i ens sentíem
una mica estranys
però
clar
tampoc nosaltres
estem acostumats
a menjar amb les mans
clar
cadascú
això és el que dèiem
abans del contrast
i del xoc
de les cultures
doncs sí
amb aquest altre
sentit
Òscar
no sé si ens hem deixat
alguna cosa
per recomanar
vaja
són molts dies
evidentment
ens remetràs
o almenys jo
us remeto
a les persones
que ens estan escoltant
al blog
perquè allà podrem
veure amb més deteniment
i amb més detall
tota aquesta ruta
que avui
ens ha fet
l'Òscar
allà ho teniu tot
més
més detallat
sí home
et voldria explicar
sí
el que té
això de viatjar
per lliure
és per exemple
el que ens va passar
a
a una illa
a una illa
que es diu Caravan
que de fet
no és molt bonica
no és molt maca
ni
ni
perquè ha passat
la seva
sembla que hagi passat
la seva època
d'esplendor
però
amb la barca
que nosaltres
ens desplaçàvem
cap a un altre indret
ens vam trobar
un noi
i aquest noi
ens va dir
jo vaig
a un altre poble
i nosaltres
vam dir
home
i on vas
i ens van dir
anem a un poble
que es diu
YouTube
i allí
estan fent
una iniciació
els nois
més joves
del poblat
i això
es fa
cada
pot ser
cada poblat
és diferent
cada dos anys
cada deu
cada vint
o cada cinc
depenent
de cada poble
i llavors
li vam dir
home
podem anar amb tu
i tant
aquest noi
ens va convidar
als transports
ens va convidar
a coca-coles
ens va convidar
a dinar
a casa seva
i
ens va
fer partíceps
d'aquesta
iniciació
d'aquests nois
que diríem
que és com una manera
de ser homes
per ells
com el pas
de la infància
exactament
és el pas
de la infància
a l'edat adulta
és a dir
que sobre
tenim aquest component
hospitalari
també
fins i tot
amb els turistes
o no?
molt
de fet
ens portaven
a cases de la gent
tothom
te saluda
tothom
t'ofereix
sempre menjar
sempre de beure
sempre al seu lloc
sobretot als pobles
evidentment
a Dakar
això
no passa
però el que són
els pobles
la gent
te convida
a tot el que té
és curiós
també
aquest tret
que sembla
que aquí
ens sobta
encara
o ens sobta
amb el món
que vivim aquí
aquí
ens hem tornat
molt individualistes
exacte
és un altre tema
també a reivindicar
i un altre
de les experiències
que ha viscut
l'Òscar
amb aquest viatge
al Senegal
Òscar
anem acabant
perquè ens quedem
sense temps
en guany
a més
teniu ja programat
un altre viatge
que potser
ens els has de venir a explicar
l'any que ve
doncs sí
mira
dijous
marxem cap a
cap a l'Índia
i aquest és un viatge
que ens fa
molta il·lusió
perquè
és un país
que trobem
molt difícil
és un país
que feia temps
que
ens ho volíem atrevir
però
sempre fa una mica
de respecte
però aquest any
ens hem decidit
d'anar-hi
i farem
un viatge
una mica diferent
per la Índia
no farem
el típic viatge
del Triangle d'Or
sinó que farem
el nord del país
ens aniran
cap als Himalaias
i
farem
sobretot
el que volem fer
és una ruta
per els temples
de
els temples
de les religions
que hi ha
a l'Índia
és a dir
anirem a veure
els sikhs
anirem a veure
els budistes
i anirem a veure
els musulmans
i els hinduistes
i això
a través de trequings
és el que intentarem
de fer
aquí sí que tindreu
contrastos
i moltíssimes coses
per apuntar
per anotar
per fer aquest diari
de ruta
i si voleu
per venir-nos a explicar
també després
a Tarragona Ràdio
Òscar Martí
un plaer
com sempre
gràcies per venir-nos a explicar
les teves experiències
i fins la propera
gràcies a tu
per convidar-me
bon dia

Zorba
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit