Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí...
Sí...
Sí...
s'ha anat fent gran!
i bueno,
és una fira que...
vale la pena no perdre-se-la!
El que passa és que bueno...
Ara anem a misses dites no?!
Perquè ja ha passat!
referències concretes, que aquí farem una mica
de llistat de vins nous o recomanables.
Així, en general, la fira, quina
sensació has tingut? Pregunto, tipus,
més referències, més cellers,
més varietats, com s'està
fent vi en general?
El que es veu és una tendència
a fer coses
monovarietals,
s'està més que mai,
sobretot amb les carinyenes,
s'estan vinificant soles.
Els que seria samsó aquí?
Sí, els samsó.
No s'ha vinificat tant com ara
soles. La garnatxa sí que era
una varietat que es vinificava ja sola
i ara coneguda.
De fet, sempre, a vegades, amb l'ajut d'un 10%
de carinyena o de samsó,
però ara mateix, per el que vaig veure
a la fira, hi ha una tendència
a vinificar carinyenes soles
amb uns resultats meravellosos.
De fet, és que fer monovarietals
fa la impressió que hagi de ser més difícil, perquè
jugues només amb un tipus
i amb un tipus de gust
i llavors has de modelar, no tens la...
Jo no sabria dir-te si estic a favor
o en contra dels monovarietals.
És molt francès, també, jo.
Ai, no?
No massa, no massa, no massa.
Depèn, és que depèn.
Hi ha zones que sí i hi ha zones que no.
Per exemple, estem parlant de Bordeus,
a Bordeus, doncs, són raros
els monovarietals,
però en canvi, a la Burgonya
són monovarietals tots, no?
Perquè la Burgonya és la Pinot,
la Pinot Noir i la Chardonnay,
en el cas dels blancs.
I, en canvi, a Bordeus,
doncs, hi ha més varietat de raïms,
sempre són amb copatge, no?
I no saps si estàs a favor o en contra
dels monovarietals.
Sí, perquè els excessos
sempre són dolents, jo crec, no?
O sigui, si tots fossin monovarietals
o tots fossin copatges,
doncs, ens perdríem una miqueta.
És que la monovarietal és interessant
per veure l'evolució
o la part cultural,
el que podem fer nosaltres
amb un raïm que de si és espectacular, no?
Jo sempre dic que amb el producte
l'únic que podem fer els homes
és fer-ho molt bé, no?
Perquè el producte ja el tenim,
ja és una meravella.
Llavors, el que hem de fer
és respectar-lo al màxim
perquè ens arribi
amb la màxima expressió a la boca, no?
Llavors,
els monovarietals
doncs estan molt bé
perquè t'expliquen exactament
aquella varietat,
el que ha passat aquell any,
t'expliquen com l'has tractat,
t'expliquen moltes coses,
però en el cas dels copatges
potser t'expliquen...
Més que explicar-te més a l'orella
t'adonen més plaer
perquè són vins més rodons,
són vins més complexos, eh?
Podrien ser vins més complexos,
que a vegades tampoc és així, eh?
Clar, és que...
Bé, però partim de
o un monovarietal ben fet
o un copatge ben fet.
Sí, això sempre.
Partim sempre d'un vi ben fet, no?
Llavors sempre som bons.
Jo crec que és bo
que hi siguin els dos, eh?
Jo crec que és bo, a més,
veure dels dos, no?
Jo suposo que és més difícil
tenir un bon resultat
en segons quin tipus de varietat.
Sí, al fer un monovarietal
no tens l'apollo de res.
Clar, hi ha varietats més agraïdes,
més fàcils.
Exacte, les garnatges
són vins més corpulents,
però més oxidatius,
més delicats,
i les carinyanes
són vins més afruitats,
però amb menys oxidació.
Llavors, clar,
quan els ajuntes
tens la fruita d'un
amb la corpulència de l'altre
i s'ajuden un a l'altre, no?
Quan els benifiques sols,
clar, ho has de treure tot
del mateix raïm, no?
És més difícil,
però quan s'aconsegueix
també és espectacular, no?
Vull dir que
jo crec que
no hem de despreciar res
i ho hem d'apreciar tot
i hem de saber ben bé
el que bevem.
És interessant saber
què és el que estem bevent
i aplaudir
aquesta tendència
dels nous samçons,
de les noves carinyenes
tant de Montsans
com de Priorats
que s'estan benificant soles
a nivell molt general, eh?
Vull dir,
des de la cooperativa de Capsanes,
passant per moltes bodegues,
quasi totes,
ara mateix tenen
o bé una garnatxa
o bé una carinyena
o bé una garnatxa
i una carinyena
vinificades soles
a més a més
de copatges, eh?
Vull dir que la varietat
és molt, molt amplia.
I em fa la impressió
que la carinyena
o el samsó, com dèiem,
és una varietat
també de les autòctones
i antigues, no?
Sí, sí, sí.
Perquè recordo
vinyes centenàries, no?
O trossets de vinyes centenàries.
És que quan se vinifica
la carinyena sola, eh?
A no ser que estiguem
buscant un vi jove, eh?
Que llavors, doncs,
es fa de tot
i sobretot, doncs,
això, com dèiem,
vins joves,
doncs, ens donen
una expressió
de vins, doncs,
més afruitats, eh?
Més, sense...
No ho sé,
amb bons resultats,
però ja està, no?
Però, clar,
quan estem buscant
vinyes velles
de baixa producció,
estem parlant
de produccions
del voltant
dels 800 grams per 7,
d'acord?
Produccions molt baixes
de carinyena.
Llavors, clar,
els fan uns treballs
en bota, uns treballs,
ja, d'aquests professionals
que fan autèntiques
virgueries
i ens donen
uns resultats
impressionants.
Vull dir, realment,
uns vins que no et deixen
indiferent,
uns vins
molt, molt
rodons,
amb molta estructura,
també,
tot i ser
carinyenes,
eh?
i molt llargs
i molt diferents.
Tant podem trobar
vins, això,
monovarietals
de carinyena
joves,
com ja treballats.
Sí, com ja,
els dos.
O sigui,
a partir d'ara,
si parlem amb priorat,
hem de pensar
no només en garnatge,
que ho teníem
com a molt assumit,
sinó...
Atenció que ve la carinyena.
Priorat és sinònim
de garnatge carinyena,
vull dir,
priorat és això,
és priorat,
garnatge carinyena,
els dos.
El que passa és que,
una miqueta,
com va passar amb els blancs,
primer es va començar
a benificar la garnatge sola,
una miqueta,
doncs,
a la vanguardia
la portava l'Àlvaro,
que és un enamorat
de l'Àlvaro Palacios,
que és l'enamorat
de les garnatges,
eh?
I,
amb uns resultats excel·lents,
val,
tant amb les terrasses,
com amb el Dufí,
com amb l'Ermita,
eh?
Doncs,
va sortir
les carinyenes,
doncs,
del copatge
i les va deixar soles,
i les va deixar madurar,
i les va deixar envellir,
les va deixar...
i va fer autèntiques meravelles,
ell i tots els que han vingut després,
no?
Amb els blancs va passar una miqueta
amb el Macabeu,
el primer del Macabeu-Cheralo-Parellada,
diguem-ne,
que és el copatge del Cabe,
la primera varietat
que va sortir,
diguem-ne,
del copatge
va ser el Macabeu,
amb uns resultats també excel·lents,
eh?
Doncs,
jo recordo,
per exemple,
la Finca dels Camps,
jo sempre parlo d'aquest vi,
m'agrada molt,
del Geneventura,
del Gerard,
són vins,
doncs,
sorprenentment,
ben fets,
no perquè estiguin,
no perquè estiguin ben fets,
sinó amb uns resultats sorprenents,
i amb un envelliment també sorprenent,
jo estic tastant actualment,
actualment,
vins de l'any 99,
de Macabeu d'ells,
i estan increïbles,
no?
Tot i amb això,
amb els blancs,
ara,
últimament està molt de mal el Xarelo,
que era una varietat,
doncs,
que es considerava que sola
no vinificava bé,
però,
com sempre,
ens hem equivocat,
i realment vinifica de meravella,
també sola,
no?
I amb uns resultats,
sobretot amb maridatges amb ostres,
i amb peix,
inclús amb lies,
maridats,
ai,
envellits,
o vinificats,
amb les seves mares,
amb les seves lies,
ens donen uns vins amb una complexitat,
i una particularitat,
no?
increïbles,
no?
El bonic de tot això,
és aquestes particularitats,
aquestes diferències que podem trobar,
doncs,
degudes a la varietat,
degudes als tractes culturals del vi,
que diguem-ne que són els processos
d'elaboració,
i també degut a l'envelliment,
que també,
doncs,
en aquestes monovarietals
sorprèn una miqueta
aquests resultats tan excel·lents
a nivell d'envelliment,
no?
Degut a aquesta acidesa,
la manera perquè,
quan preparen el vi,
quan recullen els raïms
per fer el vi,
ja el recullen pensant
que envelliran,
amb la qual cosa,
doncs,
se recull una miqueta més verd,
eh,
per pujar l'acidesa,
bé,
són gent que en saben molt,
i que fan les coses tan bé
que ens donen una varietat
de vins
sorprenent
i el fan
quasi,
quasi el que volen.
Escolta,
i encara
podem parlar,
com també tenim en ment,
eh,
de
cada cop més cellers
que s'hi dediquen,
però també
poca
producció,
gestió bastant familiar,
però professionalitzada,
això continua.
Sí, sí, sí, sí, sí.
A veure,
aquí la que ha fet la Fenya
ha sigut la Universitat de la URB,
la Universitat d'aquí de Tarragona,
ha fet un gran, gran, gran treball
a tota la comarca
i a nivell espanyol, eh,
està reconeguda a nivell espanyol,
i clar,
això ha fet que,
doncs,
hi hagi unes quantes generacions,
generacions,
promocions,
no ho deia bé,
unes quantes promocions
de grans professionals
que estan ara mateix al camp,
no?
que a més ha coincidit
en un moment,
doncs,
en què s'ha tornat al camp,
pel tema de moltes coses,
de la crisi,
tot això,
també,
tu deies cada vegada més cellers,
potser no, eh,
potser cada vegada menys,
perquè la crisi
també ha passat factura,
els cellers petits.
Sí,
la costa de sobreviure,
eh,
sobretot,
doncs,
amb cellers de poca producció,
jo en conec uns quants
i algun que m'ha sabut
molt de greu
que han tancat
i que feien grans vins,
però, clar,
petites produccions,
coses molt,
molt,
molt,
particulars,
diguem-ne,
en produccions
de 6-7.000 botelles
que costa molt
de tirar endavant
si no tens una regularitat
i una venda
molt,
sobretot,
que no hi hagi restes d'estoc
perquè, si no,
amb aquestes produccions
els beneficis són pocs
i de seguida
te'n pots anar enormis.
El que passa a vegades
amb aquests anòlegs
de cellers petits
que tanquen
és que se'n van
a les cooperatives,
per exemple,
i llavors treuen
diferents línies, eh,
treuen també
el producte delicat,
perquè l'any passat
recordo que comentaves
que deies
Déu-hi-do
a les cooperatives
que s'estan posant
les piles.
Sí, sí, sí, sí.
No, no,
el nivell de vins,
a veure,
la gent se n'ha donat
compte que el nivell
és molt alt
i que una miqueta
jo tinc aquell anúnci
al cap
de fa uns bastants anys
ja de quan
anunciaven allò
de, com era allò,
poc i bo,
la qualitat,
aquell anúnci
que feia la Generalitat
de que...
Respecte al vi?
No, no, no,
respecte a tot,
en general, no?
O sigui,
produir qualitat
i no quantitat, no?
O qualitat i quantitat.
No me'n recordo
com anava aquell anúnci,
però bueno,
era un anúnci
que parlava, doncs,
d'això, no?
De fer les coses ben fetes, no?
Això, parlava d'això,
coses ben fetes.
Bueno,
jo crec que això
és el futur, no?
Perquè
les cooperatives
abans se pensaven, doncs,
que
fent qualsevol cosa...
De fet,
la cooperativa al començament
venia a les grans empreses,
o sigui,
es venia per benificar
a nivell de cava,
o es venia
per adoll
per acabar
altres vins.
Se n'han donat compte,
de fet,
amb la quantitat
de grans professionals
que tenim ara,
doncs,
han vist
que dintre de les cooperatives
no tothom és igual,
no tothom treballa igual,
no totes les finques
són iguals,
i no tots els ceps
tenen la mateixa edat
ni les mateixes varietats,
i llavors
han fet un gran
treball de selecció,
tant de finques
com de pagesos,
com de vinyes,
com de varietats,
i han vinificat
cada cosa
pel seu compte,
no?,
i per separat,
i això ha fet,
doncs,
que pugi moltíssim
la qualitat,
perquè tenim coses,
perquè abans,
un vi bo
barrejat amb un dolent
surt un dolent,
en canvi,
un vi bo sol,
el dolent
el pots vendre igual
com a dolent,
però el bo
el pots aprofitar
com a bo,
i de fet,
això s'ha notat molt
a Terra Alta,
i s'està notant molt
a Montsans
i Priorats.
A Terra Alta
estan despuntant,
Déu-n'hi-do,
home,
són els reis
de les garnatxes,
el que passa és que
anava tot el mateix
cos,
i ara doncs no,
ara saben el que tenen,
ho saben valorar,
i realment s'estan fent
coses meravelloses.
Val a dir que a la Fira
de Falset hi havia
només
Montsani Priorat.
Montsani Priorat.
Doncs entrem,
si vols,
Francesc,
perquè clar,
és que ja veieu
que tot el que està al voltant
del Mont del Ví
dona per un programa especial,
i volem anar a la llista.
Coses sorprenents,
doncs com us he dit,
aquests monovarietals,
després també vins naturals,
que n'hi vaig veure dos en concret,
jo no dic que no n'hi hagués més
ni menys,
però dos els vaig veure.
El vi natural,
us explico,
és una,
diríem,
nova,
que no és veritat que és nova,
que fa anys que va,
però doncs és una manera
d'elaborar el vi,
diguem-ne,
com es feia a casa abans,
allò com es feia
l'avi,
com ho feia l'avi
quan feia la seva pròpia collita.
són vins
que no tenen
per què venir
de cultiu ecològic,
encara que en general
hi venen,
però que
en el seu procés
d'elaboració
no hi intervé
doncs ni filtrats,
ni sofres,
ni res de tot això,
senzillament
doncs es trinxa
el raïm,
es poden fer
maceracions o no,
però es fa la fermentació,
s'ha deix
clarificar
i s'embotella
i es beu,
vull dir,
és una cosa
molt senzilla,
diguem-ne,
però
que costa molt,
molt
que quedi bé
perquè
el no filtrar,
el no posar sulfits,
no controles
tan bé
aquesta evolució
del vi
i
molts vins
tenen un nas
una miqueta especial.
Produccions curtes,
entenc,
perquè clar,
aquí s'arrisca.
Sí, sí,
normalment són
produccions curtes,
molt artesanals
i experiments
de bodegues
que els agrada
aquest tipus de vi.
I que potser
no són dolents
però que no estem acostumats
i no estem acostumats.
A mi no m'acosta
entrar en aquest món
perquè trobo que és una idea genial.
De fet,
ara s'estan començant
a fer coses bones.
Quan començaran una miqueta
els francesos
doncs ens porten una miqueta
d'avantatge
amb moltes coses d'aquestes.
Jo,
els primers vins naturals
que jo em podia veure
en plaer
doncs van ser francesos
però en canvi
a la fira
doncs per exemple
a les bodegues Pinort
n'han tret un
és una bodega gran
és una bodega
molt comercial
i ha tret un vi natural
doncs que em va agradar molt
que el vaig trobar
molt correct
un vi jove
però molt ben fet.
Doncs,
felicitats
per aconseguir
aquests vins naturals
ben fets
i endavant
amb totes les apostes
que vulgueu
en aquest sentit
tant amb Monsant
com amb Periure.
Bodegues Pinort
Sí,
no sé com se diu
ara aquest vi natural
no el tinc apuntat
però doncs
el vaig tastar
i em va agradar.
N'hi vaig tastar
algun altre
doncs és una tendència
que jo crec
que arrelarà
perquè fa molts anys
que va per aquí
o fa almenys
8 o 10 anys
que ja estic tastant
vins naturals
amb diferents fortunes
però doncs
que és un mercat
que a poc a poc
se va fent
el seu forat.
Altres coses
sorprenents
doncs
els rosats
vaig tastar
dos rosats
sorprenents
vull dir
per exemple
un del Venus
la casa Venus
que fa un vi negre
excel·lent
excel·lent
que també el vaig tastar
us el recomano
durant aquest
la vintena edició
de la Fira del Lluïda Falset
doncs
es presentava
l'anyada 2013
i vam tastar
el Venus 2013
i està
boníssim
boníssim
va ser una anyada
una mica complicada
amb pluges
a la primavera
i així
més seca
a l'hora
de la recolecció
però
l'han aconseguit
com que
ara ja busquen
la gent qualitat
doncs
abans
com dèiem
tot anava dintre
ara no
ara doncs
si hi ha algun problema
amb la anyada
doncs
intenten aprofitar-lo
al màxim
i en fan un avantatge
d'aquest problema
seleccionant els raïms
seleccionant el moment
d'acollir
potser faran menys
producció
perquè hauran de treure
doncs
si hi ha alguns problemes
de podridura
o hi ha uns problemes
de mala maduració
el que sigui
doncs
fan aquesta selecció
sacrificen
la quantitat
per la qualitat
i de fet
ara
totes les anyades
estan donant uns resultats
molt i molt bons
et va sorprendre
la del 2013
Venus 2013
sí
Venus 2013
amb negre
boníssim
però la sorpresa
va ser el Venus rosat
han tret un vi rosat
amb 18 mesos
de criança
si no m'equivoco
no em voldria equivocar
però recordo
tan rosat
criança de 18 mesos
no és normal
gens
gens normal
un vi sorprenent
però sorprenent
estava molt bo
molt afruitat
amb un color
molt interessant
bastant intens
hi ha
doncs una miqueta
no és aquelles notes
de cirera tan vives
dels rosats joves
té unes notes
més
tirant
doncs
a picotes
però no picotes
de negre
sinó aquestes notes
doncs
més
tirant
a marrons
d'aquest rosat
però amb un rosat
intens
amb una bona extracció
de color
i amb una boca
sorprenent
i es diu Venus
també
es diu Venus
sí
Venus rosat
n'han fet poca producció
és un invent
és una prova
però realment
un 10 per la prova
em va agradar molt
i un altre rosat
que també em va sorprendre
moltíssim
a més aquest sorprèn
de totes totes
perquè és
Escaladei
amb el Ricard
que el Ricard
doncs
és una fiera
amb els seus vins
amb el Rar
el Raret
i tots aquests
doncs Escaladei
també està fent
una gran feina
i ha fet també
un rosat
també un invent
aquest rosat
és sorprenent de color
perquè el que han fet
ha sigut agafar
raïms negres
garnatges
carinyenes
els raïms de sempre
i els han vinificat
en blanc
però amb una
maceració
prefermentativa
quan han recollit
el raïm negre
a veure
pels que no
sou del món
ui
els meus oients
ja estan
si tu agafes
un raïm negre
i fas suc
el suc és blanc
o sigui
tu pots fer
un blanc de negres
però si tu deixes
que quan has recollit
el raïm
deixes macerar
una miqueta
les pells
abans d'escarxar-lo
abans de premsar-lo
deixes macerar
una miqueta
tot el raïm
junt
la pell
dona una miqueta
de color
el suc
diguem-ne
i llavors
el pots vinificar
en blanc
però
te quedarà
un vi
tacat
un vi brut
un vi rosat
però
que no és
ni per sangrat
que és una manera
de fer els rosats
ni per barreja
de blanc
i negre
és una manera
de fer el rosat
diferent
amb un resultat
de pell de ceba
però molt
clar
i amb unes notes
sorprenents
perquè és un vi
negre
us el recomano
també
que el testeu
com a invent
em va agradar
molt la idea
jo crec
que no es quedarà aquí
que evolucionarà
que faran més coses
i doncs endavant
amb aquestes apostes
de vins
de rosats
també
sorprenents
d'aquesta
fira
s'ha de parlar
també dels blancs
els blancs
priorats
per mi
són els millors
jo m'agraden
molt els vins
blancs
del priorat
n'hi ha pocs
però molt bons
m'estàs parlant
tot de rareses
una miqueta
sí
però el vi blanc
el priorat
potser fa molts anys
que hi és
és una miqueta
desconegut
però
és dels més apreciats
amb garnatge blanca
també
es pot fer amb garnatge blanca
normalment
se fa amb garnatge blanca
però també
està molt arrelat el Pedro Ximènes
a la zona
amb bons resultats
molt bons resultats
i són vins
normalment de copatge
aquests blancs
de garnatge
amb Pedro Ximènes
o 100% garnatge blanca
i com a intensos
molt intensos
molt minerals
normalment amb lia
són vins complexos
no són baratos
perquè se'n fa poc
i el poc que es fa
es fa bo
perquè si no s'ha de fer bo
doncs ja no el fan
no hi ha un vi barato blanc
del priorat
però no et deixen indiferent
normalment
amb molts aromes secundaris
això vol dir molts aromes
de la fermentació pròpia
de les pells
de les lies
de les mares
són vins
molt potents
vins que no et deixen indiferent
i que t'han d'agradar
no són vins fàcils
perquè begui tothom
allò
doncs venga va
un pescaditor
i un vinet d'aquests
no
és un vi
doncs per pensar-s'ho
per buscar el moment
adequat
que aquest moment adequat
pot ser perfectament
amb una carn
pot ser perfectament
amb un bacallà
amb tomàquet
pot ser amb coses
una miqueta més potents
perquè són vins
que poden ser frescos
però que tenen
una intensitat
que no et deixin diferent
es dius alguna referència
de blanc?
home
el Mas d'en Comte
per exemple
és un clàssic
el Mas d'en Comte
blanc
és un vi
increïble
l'Ubac
n'en fan un
també
quin més
l'Onix Blanc
com a base
jo trobo que
si voleu saber
què és això
que us estic explicant
i no us voleu gastar calés
Onix Blanc
aneu a buscar aquest vi
és un vi
que està per sota dels 10 euros
o por ahí
i que
ens explicarà tot
el que ens ha d'explicar
un vi blanc del Priorat
amb la seva joventut
i amb la seu preu
doncs d'aquí per amunt
el que vulgueu
però és un gran referent
allò de dir
ostres
què és un vi blanc del Priorat
doncs tasteu aquest
i sabreu
què és un vi blanc del Priorat
llavors d'aquí per amunt
el que vulgueu
Priorat són monsans
també
encara que els monsans
potser ens donaran
una miqueta més de fruita
però
són vins
molt semblants
i que s'acosten molt
i per últim
els grans
els negres
els negres
amb una qualitat
increïble
com sempre
hem tastat
dufis meravellosos
hem tastat terrasses
molt bons
també
hem tastat
moagadors
molt bons
martinets
molt bons
hem tastat
amb uns vins meravellosos
dits al terra
unes coses
espectaculars
com ho has dit?
dits al terra
dits al terra
és una bodega
que fan vins
com a molt particulars
com a molt
molt
varietals
molt de capritxo
vins de tirades
de poques tirades
o com fa una miqueta
el Joan Assens
també
amb els seus hortos
i companyia
que fan vins
a vegades
perquè aquestes bodegues
el que fan
és vinifiquen
les parcel·les
per separat
i després decideixen
què en fan
si una parcel·la
destaca
doncs aquella parcel·la
l'embotellant sol
que una parcel·la
va bé combinada
amb una altra
i amb una altra
doncs fan un copatge
o sigui
no saben el que faran
fins que no tenen
el vi acabat
a la bota
i llavors van decidint
a mesura que van tastant
l'evolució del vi
de cada bota
si aquella el comercialitzaran
d'una manera
o d'una altra
i això fa que cada any
sigui diferent
el que passa
amb aquestes bodegues
encara que tenen
sempre alguna línia mestra
com pot ser l'hort
en aquest cas
però doncs
fan coses meravelloses
després també
dir que
comença
comença
a haver-hi més varietat
amb vins de vila
que és aquesta aposta
que es va fer
el vi de vila
és una miqueta
copiar la idea francesa
de donar particularitat
a la vila
al poble
on es fa el vi
llavors doncs
en vez de dir
D.O. Priorat
que estan dintre
de la D.O. Priorat
però seria
com una sub D.O.
els vins de Porrera
o els vins de Gratallops
o els vins
de la vila allà baixa
i realment
per exemple
a Porrera
va ser el primer poble
la primera vila
que ha tingut
un cert llançament
en aquest tipus de vins
són vins
d'una qualitat
mitja alta
normalment
són el segon vi
de la bodega
o a vegades
el primer
són vins
de molta qualitat
i que reflecteixen
és curiós
perquè mira
que n'hi ha pocs
de poblets
i és petit allò
doncs encara
ho fan més petit
i reflecteixen
la personalitat
de cada vila
de cada poble
a l'hora de fer el vi
i realment funciona
realment són uns vins
que estan sortint
molt bé
vaig tastar
vins de Vila
allà baixa
i vins de Porrera
com a nom de vi
de vila
i llavors
dintre de Porrera
hi pot haver
una bodega
dos bodegues
tres bodegues
que el vi
es digui Porrera
però que després
el vi
tingui un nom
propi de la bodega
però diguem
que seria com
una subdeó
la D'Origen
Qualificada
Priorat
ha fet com
una espècie
de subdeó
amb els vins
de Vila
que això es fa
com dic jo
com us dic
molt a França
també
què més
dir doncs
Ferret Bové
Fantàstics
també
són uns vins
que ara comencen
a tenir
vinyes
ja
el seu punt
de maduració
també
interessant
Morlanda
no ho sé
és que
de fet
hi havia el nivell
com sempre
altíssim
a la fira
i molt
molt interessant
no s'ho perdeu
si podeu
l'any que ve
d'anar-hi
perquè realment
és una festa
perquè és una festa
perquè es fa al carrer
és molt bonic
perquè el lloc
és preciós
Falset
doncs obre
tot el turisme
enològic
en aquests dies
aquests cap de setmana
passat
en aquest cas
i val la pena
doncs marcar-s'ho
al calendari
de cara a l'any que ve
per disfrutar
d'aquest món
tan xulo
que és el món del vi
Déu-n'hi
doncs has donat
unes quantes referències
moltes d'elles
les trobarem
a partir de la setmana
vinent ja
sí
moltes estan al mercat
i el Quim Quima
també
és que renovaràs
la carta
la carta de vins
seran dos o tres setmanes
porto una miqueta més
de feina
però doncs
sí
perquè s'han de demanar
els vins
han d'acabar
d'afinar
s'han de portar
la de menjar
és la que
intentarem
que ja la setmana que ve
sobretot de cara
al cap de setmana
o com a molt
estirar l'altre
doncs ja tinguem
aquest canvi fet
s'han d'acabar
la terrassa
hem d'acabar
de fer les estovalles
hem d'acabar
d'afinar
i enfilar
de cara
el bon temps
que ja el tenim aquí
doncs gràcies
Francesc Lledó
per portar-nos
bones notícies
des del Priorat
moltes gràcies
a vosaltres
i fins la setmana que ve
i fins la setmana que ve