Francesc Lledó, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Tinc molta calor.
Molta calor, fa molta calor, moltíssima calor.
I a la nit, sobretot, s'ha notat molt, no?
Perquè el de dia, mira, vas fent entre els aeros acondicionats, els gelats i això...
Però a la nit, o et poses amb aire acondicionat, que jo ho odio,
que t'aixeques amb la gola destrossada,
o passes una gola...
O dorms directament a la banyera, tu, allà a fresquet.
O directament a la banyera, sí, sí, home, és una bona opció, eh?
Aixecar-te a mitjanit, o sigui, una dutxa abans d'anar a dormir,
una a mitjanit i una al dematí.
Sí, sí, sí, la veritat és que el cos també agraeix aquests dies
que li donis poca feina, poca per digerir, no?,
coses fresquetes i és que venen de gust.
I molta fruita, molta vitamina C, molta verdura,
aquestes coses ajuden molt també a passar, a passar a l'estiu,
perquè hi ha no sé quantes ones de calor, no sé com ho diuen,
això han passat ja, jo diria que ha sigut una molt gran
i que encara, Déu-n'hi-do, encara que diuen que aquests dies plourà,
a veure si és veritat, que refresqui una miqueta, però sí.
Jo saps que ja no miro l'aprovisió del temps perquè m'adaprineixo.
Esteve una onada de calor és igual, sigui com sigui,
escolta, el que més li ve de gust al cos és, com deies,
fruita, verdura, amanides, però a vegades són avorrides, eh?
Sí.
Cada dia igual.
Sí, sí, home, però no té per què,
perquè l'amanida, si algú té, és que no té paràmetres,
o sigui, la pots fer del que vulguis,
del que et vingui de gust, del que t'hagi sobrat,
la pots fer del que sigui.
És tenir unes quantes, no ho sé, maneres de fer diferents,
o sigui, doncs, per exemple, amb llegums,
com vam parlar la setmana passada,
doncs és una molt bona manera d'incorporar-hi tot, absolutament tot, no?
Inclús, a vegades, t'ha sobrat un tros de pollastre a la planxa del dia abans,
o inclús t'ha sobrat un tros d'estofat.
Aquest tros d'estofat, doncs, es corres,
separes la salsa de la carn,
la carn, les micoles, i la pots posar allí,
i amb la salsa pots fer una vinagreta
per posar-la damunt de l'amanida, no?
Que pot ser inclús, si són carns estofades,
per exemple, estem parlant,
doncs millor com llentia és posar-ho amb enciams.
O sigui, fer una vinagreta amb la salsa de la carn estofada,
alloserint-la amb una miqueta d'oli,
una miqueta de salsa ja està bé, ja està bé,
si de pebre està bé, està bé,
perquè també de penavà són bastant potents, aquestes salses,
però, doncs, posant-hi un toc de vinagre,
per donar-li frescor,
i podem tenir unes amanides sorprenents i diferents,
que, a més, ens surten barates o gratis,
perquè estem aprofitant, doncs,
tot el que tenim a la nevera d'altres dies,
m'agrada molt fer això a casa, sí.
Suposo que la Gràcia està en barrejar les textures,
això que deies, no?
Si ja tens carn, que ja és una cosa densa,
no hi posis llenties, posis llentia.
Sí, o sigui, per exemple, amb els llagums,
hi va haver el frescor, d'acord?
El frescor cruixent,
perquè la llagum és cruixent.
Llavors, doncs, hi va haver, doncs,
la ceba, que és fresca,
la tomaca, que és fresca,
hi va haver també, doncs, la tonyina,
per exemple, que és fresca.
Pebrot.
Els pebrots, d'acord?
Totes aquestes coses fresques,
inclús, hi podem incorporar fruites,
fruites fresques, doncs, com la pinya,
com els préssecs, que ara n'hi ha,
els albarcocs, és fantàstic per les amanides,
perquè ens dona acidesa.
Vull dir que hi podem...
Les pomes, les peres,
tot això ens dona una frescor i ens dona una textura,
perquè la llaguma té una cosa de textura.
En el cas dels enciams,
hi ha dos tipus bàsics d'enciams per mi,
que serien els amargs i els no amargs, eh?
Jo soc molt més partidari, ara,
amb la calor d'enciams amargs.
Jo, per mi, els enciams no amargs
són més per l'hivern, no?
És més per a l'estiu.
Pels que ens agrada una cervesa,
doncs, la gràcia de la cervesa
està amb l'amargor, eh?
És el que ens ajuda, també,
a passar a les set.
Doncs, amb les amanides
ens passarà una miqueta el mateix.
Les amanides amargues,
com la ruca, com l'escarola,
encara que ara no sigui gaire època d'escarola,
perquè l'escarola és més d'hivern,
però, doncs, passar una miqueta
de l'enciam del romà o de l'iceberg,
això, oblidar-nos-en una miqueta,
ara, amb aquest escalós,
i anar més per a enciams més forts
d'amargant
i amb colors més intensos
que són sinònims, també,
d'amargants potents.
I, en aquests casos,
això el que fa és alleugerir,
per tant, hi podem posar coses més potents,
hi podem posar, com dient,
això, que ens ha sobrat un estofat,
o ens ha sobrat un pollastre,
o l'ou, l'ou inclús poixer,
inclús l'ou aferrat,
amb un ou aferrat fred o tevi,
doncs, hi queden molt bé,
perquè quan se trenca l'ou
faríem com allò de l'ou estrellat,
però, doncs, amb amanida,
hi queden molt bé,
acompanyant-nos sempre amb alguna altra cosa,
els crostons de pa,
ens hi quedaran força bé,
i també les pastes,
les podríem barrejar,
doncs, per donar-li una miqueta més de textura,
però sempre ajudant-nos d'aquesta amanida,
d'aquests enciams,
que ens donaran frescor, amargor,
i també ens trauran pesaders,
diguem-ne,
ens faran que siguin més lleugeres,
les amanides,
i més fàcils de menjar,
més agradables de menjar,
que no sigui una miqueta mazacote,
tota l'amanida.
En aquestes amanides,
en les amanides de llegums,
i això,
hi van bé les salses més denses,
i en les amanides d'enciams,
les salses més lleugeres.
Ah, sí?
Sí, generalment,
encara que hi ha totes les excepcions del món que vulguis,
però, doncs, per exemple,
les amanides amb llenties,
i això hi van molt bé les maioneses,
les lectoneses,
els iogurts,
aquestes amanides així,
perquè fan més de plat,
i hi ha quasi que passaríem,
tot i sent una amanida,
tindria una textura,
una aparència quasi de pasta,
de plat de pasta.
En canvi,
les amanides d'enciams i això,
amb vinagretes d'aquestes lleugeres,
fetes allò com dèiem,
amb un pot de vidre i sacsades,
senzillament,
queden boníssimes,
encara que també amb una maionès o una tàrtara,
però jo trobo que l'enciam,
com que és un producte delicat i molt lleuger,
si posem una salsa pesada,
l'escarxa,
i li treu volum,
li treu aire,
llavors ens queden més...
I van bé per donar aquest gust amargant,
però perden tot aquest afrescor i aquest aire
que tenen els enciams,
queden escarxats,
que també hi va bé,
per exemple,
jo recordo les amanides fetes amb salmó,
per exemple,
i salsa tàrtara,
jo és una de les que portava avui per explicar-vos,
així molt ràpida,
que queden denses,
però, clar,
la salsa tàrtara és una salsa molt fresca,
però a la vegada,
l'està feta amb maionèsa,
doncs és potent,
i el salmó és un producte també potent,
llavors l'enciam el que fa és lleugerir,
però lleugerir a nivell de...
d'amargant,
no a nivell d'aire,
de donar-li aire,
perquè queda escarxat,
amb unes salses tan pesades,
queden escarxats,
llavors a mi aquestes salses m'agraden més,
doncs els fruits secs,
és fantàstic ara a l'estiu,
doncs abusar d'avellanes,
d'ametlles,
de nous...
Sí, perquè donen l'energia necessària sense...
Donen una energia molt necessària,
amb uns olis essencials molt importants,
i no ens donen pesadesa,
sinó que són molt lleugers,
amb poca quantitat,
a més que ens donen molt de gust també,
amb una vinagreta de nous,
o una vinagreta de pinyons,
encara que estan caríssims ara els pinyons,
però bueno,
també si s'escapeu per la muntanya,
ara se'n troben de pinyons,
això és molt campestré,
el juliol,
així,
és època de pinyons,
i se'n troben,
ho vas dir,
una fanyada,
alli trencar pinyons,
però bueno,
és xulo,
acabes amb els bens negres també,
te'ls menges més a gust,
però exacte,
aquests són els millors pinyons del món,
doncs tot això,
ens donarà vinagretes fàcils,
ràpides,
i molt,
molt gustoses també,
són vinagretes amb unes endívies,
que són molt amargues,
doncs una vinagreta de nous,
una vinagreta d'avellanes,
i van molt bé,
i ens donaran molt de gust,
i moltes vitamines,
i tot aquest tipus de nutrients,
que ara a l'estiu ens fan tanta falta,
sense haver de pair,
i treballar tant per pair-los,
perquè fa una calor que costa molt,
de fer aquesta fanyada després a casa,
perquè ni al sofà no pots pair tot això,
perquè amb aquesta calor,
la veritat és que costa molt.
Doncs dèiem que les textures són importants,
a l'hora de combinar les amanides,
el jugar amb el fred i el tevi,
també ens deies que era una opció,
i les salses.
Jo tinc una amiga que diu,
el millor de l'amanida,
és igual que hi posi,
però que estigui ben remenada,
que arribi l'oli i la salsa a tot arreu,
ben alinyada.
Sí, això sí,
que les amanides estiguin ben alinyades,
i per això el millor és tenir-ho en compte,
a l'hora de fer l'amanida.
Hi ha vegades que és bo barrejar-la tota junta,
quan ja estan tots els ingredients,
barrejar-ho tot,
i hi ha vegades que no.
Hi ha amanides que moltes...
La gràcia està, per exemple,
en jugar amb diferents tipus de textures,
dels mateixos ingredients.
Per exemple, porto una amanida,
que és una amanida de sardines,
que ara a Tarragona és la nova època,
la sardina és un plat que jo trobo molt d'estiu,
doncs és una manida que fem amb sardines i fasols,
que es podria fer també amb cigrons,
si volguéssim, o amb llenties.
Jo en aquest cas l'he fet amb fasols.
El que faríem seria marinar la sardina,
la netejaríem amb filet,
la posaríem amb vinagre,
la deixaríem marinar a mitjoreta amb el vinagre,
que se'ns coqui una miqueta,
i al cap de mitjoreta l'eixuguem bé,
i la posem en una safata,
amb oli d'oliva verge extra,
i la deixem unes 3 o 4 hores que es confiti,
i això, per exemple, si la manida és per dinar,
l'ideal és, el dia que fem el sopar,
marinem la sardina,
mitjoreta, i llavors l'escorrem,
la posem en bol i a la nevera fins demà,
amb l'oli d'oliva verge extra,
que el cobreixi, és molt important
que la sardina quedi completament coberta
d'oli d'oliva.
Llavors, l'endemà agafem uns fasols,
que o bé hem anat al mercat
a comprar uns fasols,
ja cuits o bé els cuiem nosaltres,
com vulgueu,
un fasol del ganxet, per exemple,
els escarxem, com si féssim un trinxat,
amb una forquilla,
i barregem la sardina aquesta que havíem marinat,
la traiem, la trobem a escorre,
i la tallem a trossos,
més grans o més petits,
depèn de us agrada,
a dir, m'agraden petits,
però que es noti el gust de la sardina,
que no quedi una pasta.
Ho barregem tot,
i llavors amb això faríem com una hamburguesa,
el plat,
i al damunt li podríem donar un aire
amb germinats,
amb rúcula,
amb tipus d'aquests d'enciams,
que aquests enciams el que faríem és
posar-los en un bol i els barrejaríem
amb la seva vinagreta,
que en aquest cas jo crec que només posant-hi
una miqueta del mateix oli d'oliva
que teníem a les anchoves,
marinant-les,
ja ens donarà aquest toc de vinagre,
perquè haurà absorbit una miqueta el vinagre
de les sardines,
i ens donarà aquest toc de sardina,
perquè ja haurà estat marinat amb la sardina,
i a més aprofitarem aquest ingredient tan important
per no llançar-lo,
però el que deia,
barrejaríem aquests ingredients a mà,
en un bol,
tots junts,
i després posaríem els ingredients ja barrejats
damunt d'aquesta espècie d'hamburguesa
que haurem fet amb els fesols i la sardina.
És una manera, per exemple,
com us explicava,
de fer una amanida amb dos preparats diferents,
un enciam amanit per un cantó,
i els fesols i la sardina amanit per l'altre.
Aquesta seria una manera.
L'altra manera, per exemple,
seria la manera en salella russa,
que dic jo,
és posar tots els ingredients,
posar-hi la salsa,
en aquest cas la maionesa,
i barrejar-ho tot.
Això seria una altra manera.
Aquesta manera, per exemple,
la va bé per fer, com deia abans,
una mania de llenties, coses així.
Queden menys boniques,
perquè s'acostumen a amalgamar els ingredients
i a trencar una miqueta,
però queden molt gustoses.
Està xulo servir amb el plat individual,
els diferents parts de l'amanida,
com a parts separats.
També està molt xulo.
El que passa és que, bueno,
queda...
Bueno, després tens tu la fanyada al plat de barrejar-ho.
De barrejar-ho.
Però estèticament queda bonic.
Estèticament queda molt bonic.
I si no, també podem jugar amb dos barreges diferents.
Doncs, per exemple,
amb aquesta mania de llenties,
per exemple,
que parlàvem la setmana passada,
i podríem afegir,
per donar-li una miqueta d'aire,
doncs uns enciams.
Llavors podríem tenir per un cantó
l'amanida de llenties,
i per l'altre cantó
els enciams donen la seva vinagreta ja barrejada.
I després ajuntar-ho al plat segons gustos.
I tindríem una manera també, doncs,
de tenir dos gustos diferents,
amb una mateixa manida,
i una manera molt agradable de menjar-la.
Sobretot els enciams,
si estem a casa,
no posem vinagreta als enciams
que no ens haguem de menjar.
Perquè un enciam amanit s'ha de llençar.
O sigui, no el podem guardar.
En canvi, si tu fas una vinagreta
i et poses un bol d'enciam
i vas agafant i et vas amanint,
quan tancancis, pares,
l'enciam la guardes a la nevera
i se t'aguantarà uns quants dies més
sense cap problema.
Una bona manera d'aguantar els enciams
és posant-los en un drap humit.
Els posen en un bol,
un drap mullat de l'aixeta,
l'escorrem bé
i el tapem, aquest bol d'enciams,
amb el drap humit.
Se'ns aguantaran molt bé a la nevera,
no se'ns assecaran
i ens aguantaran més temps frescos a la nevera.
També va molt bé
quan els rentem allò,
les centrifugadores,
que en venen d'aquestes de plàstic.
Això és genial.
Això va superbé.
Perquè després se t'aguanta.
Perquè si no,
jo recordo d'estar a vegades
a casa d'algun amic
i menjar-te una amanida
que abaix al cul del bol
i hi ha un dit d'aigua.
Això vol dir que l'ha rentat bé,
però no és massa agradable
després de l'hora de menjar.
Molesta, aquella aigua molesta
perquè et pren gustos i et pren coses.
Llavors, amb aquestes centrifugadores
que valen quatre duros,
el mercadillo aquest que hi ha aquí
a la Rambla cada dos vegades per setmana
doncs n'avenen
i valen quatre duros.
Amb això hi ha una diferència brutal.
Després a l'hora d'aguantar-les a la nevera
també se'ns aguanten molt millor.
Amb aquest sistema de donar-li humitat,
humitat, però no mullada,
sinó només donant-li la humitat
amb aquest drap humit,
farà que se'ns aguantin molt més cruixents
i molt més bones les amanides.
Un altre truco també,
si tenim una amanida una miqueta potxa
però que no estigui vella
perquè llavors és millor llançar-la
però perquè a més són coses econòmiques
i val més que siguin fresques i bones.
Però si volem trempar una miqueta
un encià en un dia
o algun producte d'aquests
va molt bé posar-lo amb aigua i gel.
El posem amb aigua i gel,
el deixem amb aigua i gel
i una miqueta de sal.
I el deixem, res, 10 minuts
i veureu com s'arribiscula una miqueta
i és més agradable de menjar.
Encara que no estigui pensit a vegades
només d'anar del mercat a casa amb la calor
i volem fer-ho aquell mateix moment
doncs quan rentem l'encià
doncs el rentem-lo amb gel
i posem una miqueta de gel
i veureu com aquella amanida, aquell dia
a part de ser més fresca
serà més cruixent i més bona.
Bé, a part de tot això que hem estat parlant
us vaig a donar alguna altra amanida.
Jo, per exemple,
jo crec que a l'estiu
al migdia
doncs per la gent que encara treballa
i que ha de consumir alguna cosa
una miqueta més potent, diguem-ne.
A mi m'agraden molt les amanides de patates.
Jo crec que és una amanida
molt bona.
Hi ha moltes varietats de patates
amb les que es pot jugar
i sobretot les patates raf, aquestes petitones,
les papes, aquestes les podríem preparar
com si fossin arrugades,
les patates morades,
però petitones hi ha les patates negres.
I podem jugar molt amb la patata
i si no, doncs amb una patata normal.
I podem treure unes amanides
fresques, fàcils i econòmiques.
Hi ha la típica amanida així a Alemanya,
amb patata, salchitxa,
que la gràcia també és la salsa.
Jo la trobo boníssima, aquesta.
Sí, sí, sí.
Amb la bratsburg,
hi posen un bratsburg,
hi posen mostassa,
fan una barreja amb mostassa,
maionesa,
i la patata,
i poca cosa més.
I la barregen i queda...
Ah, i amb un bratsburg, ja ho hem dit,
poca cosa més.
Sí, crec que ceba i ja està.
Sí, i queda boníssima.
Nantros som més mediterranis, no?
A mi, l'amanida de patata,
encara que no sigui amanida amanida,
però doncs m'agrada molt el braç de gitano,
aquell braç de gitano
que havien fet les àvies tota la vida.
I tant, i tant.
Que a més és un producte
que jo crec que s'està perdent
i que és molt fàcil de fer
i que es pot fer a casa.
I és tan senzill com agafar patates...
I té un punt espectacular, eh?
Perquè clar, portes el braç a la taula
i tu de xulo.
A més, dóna festa, no?
A veure, a veure, patates.
Doncs la gràcia està en agafar patata,
una carebec, alguna patata així,
d'aquestes d'aquí,
la bullim, la palem, evidentment,
i la bullim
i llavors la passem pel passapurés.
És molt important la patata bullida
quan hem de fer un puré,
no passar-la pel túrmics,
perquè ens queda com...
que agafa una textura untuosa,
com a de xiclet, eh?
Que no és massa agradable.
Sempre és millor o amb una forquilla
o també amb unes varilles,
unes varilles d'aquestes metàl·liques
de muntar la nata,
doncs escarxar-la amb les varilles.
Hi ha uns escarxadors especials
que van molt bé
o, si no, doncs el passapurés.
I, si no, també, doncs,
inclús amb un color de pasta
i una forquilla vas passant
i et va travessant el color de pasta
com si fes un passapurés manual.
Un cop obtinguem aquesta pasta
de patata feta
hi afegirem mantega,
perquè així la mantega,
això amb calent,
la mantega se'ns fondrà,
se'ns ajuntarà amb tot el pastís,
ai, amb tota aquesta espècie de pastís
que quedarà de patates.
La mantega, a part de donar-nos un gust
molt agradable,
el que farà és que quan se refredi
el braç de gitano
tingui més textura
i no se'ns trenqui
i el puguem treballar millor, d'acord?
I llavors, doncs,
del que es tracta per fer aquest braç
és, podem agafar
o bé un tros, un drap humit,
un drap mullat,
perquè no se'ns enganxi,
o bé paper de cuina,
paper sulfuritzat,
ho estarem al damunt de la taula
i posem al damunt
una capa d'aquest braç de gitano,
d'aquest puré de patata,
diguem-ne,
que més o menys ha de tenir un dit,
un dit maco de gruix,
fem un rectangle
i al damunt ben bé el que vulgueu.
A mi m'encanta
escalivada,
tant el pebrot escalivat,
com l'aubergínia escalivada,
com la tomàquia escalivada,
com la ceba escalivada,
posar així i anar-lo posant per allí,
tallat,
tallat o molt petit o no tan petit,
això també ha el gust de cadascú,
i posar-hi unes bones anxuetes pel damunt,
unes bones anxuetes,
i després,
estirant el paper per un cantó,
l'anirem caragulant,
l'anirem aixecant el paper
i apartant,
l'anirem caragulant
per muntar aquest braç de gitano,
com si fos el dolç,
diguem-ne,
el que fan amb nata,
doncs fet amb la patata.
Un cop el tinguem fet,
el deixaríem reposar a la nevera,
almenys una horeta o mitja horeta,
perquè aquesta mantega
se'ns posi dura
i la patata se'ns refredi del tot,
i un cop fet això,
li podem tallar una miqueta les dues puntes
per fer-lo ben bonic,
i si no,
doncs ens les mengem,
que estan boníssimes,
i el decorem.
Com el decorem?
Doncs el podem decorar
amb una base
o de lectonesa,
o de maionesa,
o d'iogurt.
Val la pena posar-hi
alguna cosa líquid,
perquè de fet la patata
queda una mica estupenca.
Sí, queda una mica estupenca,
de fet,
però si fem aquest d'escalibada,
l'escalibada és molt líquida,
és molt agradable,
però doncs la maionesa
en aquest cas hi va molt bé,
i si no,
podem lleugerir una miqueta la maionesa
amb una miqueta d'iogurt,
posar una miqueta d'iogurt a la maionesa
i la lleugerim,
i llavors pel damunt
ho podem decorar
amb unes olives,
que a dintre també n'hi podem posar,
si voleu,
d'olives verdes,
així laminades,
i per fora doncs
amb una miqueta de pa brotet,
unes anxubetes
i unes olivetes,
i bueno,
que és una cosa espectacular,
bonica,
fàcil i bona.
I qui diu això,
a dintre hi podeu posar
el que vulgueu,
hi ha qui posa
bajocas,
la tonyina queda boníssima,
amb tomàquet tallat a trossets,
amb bajocas,
amb pèsols,
amb pebrot vermell,
pebrot verd,
el que vulgueu,
és que realment
el que vulgueu a dintre
i amb la tonyina
doncs en aquest cas
ajuda molt,
i les olives,
jo trobo que les olives
també li donen
molta gràcia,
inclús els encurtits,
a mi m'agraden molt
les tàperes,
m'agraden molt
els pebrots aquests,
els pepinillos,
el vinagre,
les cebes inclús,
doncs ho tallem,
i també ho escampem
i li donen anar frescor,
aquesta nota acètica,
donen anar frescor
al braç de gitano,
i és una altra manera
també de menjar
aquesta amanida
de patates.
Jo us volia també
recordar així
molt ràpidament
la salsa tàrtara,
trobo que és una salsa
molt fresca,
que és una salsa
que comprem fàcilment
als supermercats,
però que també
la podem fer fàcilment
i que no cal comprar-la.
No és la tzatziki,
que jo em lio a vegades,
no és la salsa tzatziki.
Tzatziki no sé
quina és ara.
La que es fa amb iogurt.
No,
no ho és.
Però és blanqueta,
és blanqueta,
la pàrpidament.
Sí,
està feta amb maionesa,
està feta amb maionesa,
que es pot alleugerir
amb iogurt també,
si vols,
però doncs
està feta amb una base
de maionesa.
I és tan fàcil
com anar
i comprar
en curtits d'aquests,
doncs comprem
pepinillos,
tapres,
olives verdes,
una miqueta de ceba
picada crua,
i algunes herbes.
A mi m'agrada
posar-hi a net,
i si volet,
la ceba,
aquests brots
de ceba.
Llavors,
senzillament,
és picar-ho,
no fer un puré,
sinó picar
aquests ingredients.
A mi m'agrada
fer-ho a canivet,
perquè quedin
petits,
però grossets,
i barrejar-ho
amb maionesa,
no té més.
Es pot consumir
al moment,
o es pot aguardar
durant mitja horeta,
o així,
perquè s'amoroseixin
els gustos de tot,
però és superrefrescant,
i amb aquest gustet
del vinagre
i de tots aquests encurtits,
queda fantàstica.
fantàstica.
I per acompanyar,
doncs,
un salmó,
marinat,
o un,
com si diu això,
un bacallà,
doncs,
inclús,
peixos,
com el barat,
un barat que podem haver fet,
o ben a més fet
a la brasa,
a la planxa,
i al damunt,
aquesta salsa pel damunt,
el refresca molt,
o que també el podríem fer confitat,
el podríem fer encurtit,
allò,
amb una miqueta de vinagre i tal,
deixar-ho confitar,
o amb pells de llima i de llimona,
barrejades amb una miqueta de vinagre,
deixar-ho confitar,
que li donen aquestes notes cítriques,
eh,
i llavors,
un pic que estigui confitat,
doncs,
estirar-ho,
i amb una miqueta d'encià,
amb una miqueta d'amanida,
i aquesta salsa tàrtara,
doncs,
també ens hi aniria,
ens hi aniria de fàbula,
no?
De fet,
estic veient que si poseu una part de,
així,
nutritiva proteínica a l'amanida,
en forma de peix,
blau,
o de trossets de pollastre,
ou,
ja teniu primer i segon plat,
i amb un bon plat ja feu.
És que és això,
és que a l'estiu també,
ens ho dic que no ens ve de gust,
doncs,
cuinar tant,
no?,
perquè fa molta calor,
que tampoc te ve de gust menjar tant,
i que no té ni tant de rato,
doncs,
jo crec que,
amb una amanida ben combinada,
doncs,
és fantàstic,
i sobretot,
no ho sé,
jo que dir-ho si al matí o a la tarda,
dietèticament parlant,
millor a la tarda,
a la nit,
vaja,
doncs,
que al migdia,
perquè són més lleugeres i tal,
però de gust,
de gust,
a mi em ve el migdia,
jo ara a l'estiu,
jo prefereixo el plat fort fer-lo a la nit,
encara que fer-lo abans,
potser,
perquè no es pot anar a dormir,
amb un plat recient menjat,
diguem-ne,
la digestió,
doncs,
si és més pesada,
però a la nit,
que ja refresca una miqueta,
ve més de gust menjar,
alguna cosa més consistent,
que no pas al migdia,
i a tira català,
sí,
sí.
Val la pena incorporar,
estava pensant,
estava revisant fotografies,
eh,
d'amanides,
clar,
és que és un goig,
perquè si a més ja tens la gràcia
de poder-la presentar bé,
entra pels ulls,
no oblidar aquells ingredients,
potser que a vegades no hi caiem,
o que no són tan,
i que ara a l'estiu els tenim
i refresquen,
com l'alvocat,
la pinya,
que deies tu,
el cogombra,
el cogombra refresca moltíssim.
El cogombra refresca molt,
jo no n'he parlat,
perquè no m'agrada gaire,
a mi,
és un producte,
m'ho menjo tot,
jo si m'ho haig de menjar,
m'ho menjo,
i a més el puc arribar,
inclús a disfrutar.
Bé,
el cogombra ja passa,
que hi ha gent que no n'he agrada gens.
Sí,
però és que és tan intens el gust,
que a mi m'espatlla la resta de gustos,
o sigui,
quan tu poses cogombra en una amanida,
és cogombra,
amb cogombra i cogombra,
eh,
i llavors,
doncs a mi,
no sóc el meu preferit,
però de veritat,
que és bo i molt agradable,
i també,
no oblidem,
ja que parlem del cogombra,
el meló,
es poden fer amanides amb meló,
i a més doneu-li voltes al meló,
per exemple,
com s'aconsumeix normalment amb pernil,
doncs ostres,
una amanida de meló amb pernil
pot ser fantàstica,
i molt refrescant,
eh,
llavors,
doncs,
si tallem el melonet a d'aus,
ho barregem amb uns enciams
que siguin una miqueta consistents,
perquè no s'escarxin,
que el meló es pesa una mica,
doncs uns enciams com l'escarola,
eh,
que tinguin estructura,
i fem una vinagreta de pernil,
eh,
doncs ens,
bueno,
ens pot quedar amb algun fruit sec
i podria anar bé,
també ara estava pensant
unes en ous,
o una miqueta d'avellana,
bueno,
una amanida de meló
la podríem fer,
boníssima,
també podem fer les sopes aquestes de meló,
dintre del mateix meló,
que obres el meló,
amb una cullera li abuides els,
o sigui,
l'obres d'un cantó,
d'un cantó obert del tot,
i d'un altre cantó,
només perquè se'ns aguanti dret,
d'acord,
perquè no es foredi el meló,
i del cantó que ho ha obert del tot,
amb una cullera,
abuidem totes les llavors,
i tirem a dintre sal,
una miqueta de pebre negre,
i un raig honet de vi molt aromàtic,
un moscat,
o un jagustraminer,
o una cosa així,
i amb el túrmix,
el posem dintre del meló
i anem rascant amb el mateix túrmix,
a dintre del meló,
i anem triturant,
anem triturant,
i dintre del mateix meló
ens muntarem una sopa de meló
espectacular.
Ni crema de llet,
ni històries.
Res,
no cal posar-hi res,
l'únic que hi poso jo al final,
doncs quan ja el tinc acabat,
uns encenalls de pernil bo al damunt
per decorar,
i el meló a la taula,
un cotxerón i a menjar,
boníssim també,
és una manera molt bona
de menjar-se el meló
i molt refrescant.
Imagina't si el poder,
xiquet,
està bé per aquí,
aromatitzades amb menta,
clar,
bueno,
sí,
sí,
sí,
sí,
a veure,
hi ha una amanida també
que m'agrada molt a mi,
que està feta amb ràpi
i prèssecs,
ho diguem bé.
Amb ràpi i prèssecs?
Amb ràpi i prèssecs,
ah,
doncs això sí que és especial.
és una manera molt bona.
És una manera de festa major
de diumenge,
no?
Sí,
sí,
home,
sí,
perquè clar,
el ràpi no és econòmic,
però doncs,
hi porta una miqueta d'elaboració,
perquè ja que és un peix així,
el que fem és,
netegem el ràpi,
val,
llavors,
amb tot el cap i l'espina,
i això,
fem un caldet de ràpi,
però 20 minuts de cocció,
i no masses,
hi posarem només una miqueta d'àpid,
i va molt bé,
amb aquest,
molt poquet,
però doncs un toc fresc,
d'àpid,
una miqueta de ceba o porro,
millor porro,
i poca cosa més.
Bullim 20 minuts,
que sigui molt fresc,
que no estigui molt bullit,
i llavors agafarem els prèssecs,
els pelarem,
els hi traurem el pinyol,
els portarem per la meitat,
com si féssim prèssecs amb almíbar,
els posarem en un cassó,
i els cobrirem amb el rap,
val,
el deixarem coure,
res,
cinc minuts,
el pressecs amb aquest caldo de rap,
i llavors el que es fa,
és,
però un altre cantó,
el rap,
doncs,
va molt bé fet al vapor,
amb una vaporera,
però si no la tenim,
doncs,
podem fer un caldo curt,
que es tractaria,
doncs,
d'agafar una cassola,
tallar el rap a rodanxes,
val,
i posar-lo en una cassola,
que abans ja hi hem posat,
doncs,
una miqueta de ceba picada,
aquest caldo de rap que hem preparat,
una miqueta de llorer,
una miqueta de pebre negre en gra,
i unes gotes de llimona,
val,
això,
ho cobrirem el rap amb això,
ho taparem,
i deixarem que comenci a coure,
no ha d'arribar a bullir,
val,
la pizza comenci a coure,
tapem,
i deixem que es confiti,
i llavors tot això,
ho deixarem a refredar,
i farem una amanida,
val,
posant una capa de pressa,
i una capa de rap,
així com a pilat,
amb una miqueta d'enciam,
i després,
una vinagreta refrescant,
en aquest cas,
hi van molt bé,
amb una miqueta de,
que siguin verdes,
o sigui,
que hi hagi juliver,
que hi hagi una miqueta de cibulet,
val,
vinagre,
una miqueta de mostassa,
una miqueta d'oli,
fem una vinagreta amb tot això,
i ho tirem per damunt,
d'això,
veureu que és,
la combinació és sorprenent,
és molt refrescant,
i molt bona,
i molt nutritiva,
és francesa,
és d'origen francesa,
aquesta vinagreta,
i n'hi diuen peix melba,
bueno,
és una variant de la peix melba,
però doncs és una variant fàcil de fer aquí,
i molt bona,
molt bona d'aquesta vinagreta,
i d'aquesta amanida francesa.
Déu-n'hi-do,
aquest sí que m'ha sorprès,
eh?
És la més sorprenent,
en fi,
això que dèiem,
imaginació al poder,
i sobretot menjar molt de verd,
moltes amanides fresquetes,
que és el que s'encarà millor a l'estómac.
Ara és el que toca,
sí,
i les sopes,
i això també és un bon moment.
Un noteu també al restaurant,
no?,
que la gent us demana ja,
a part que vosaltres deveu canviar la carta.
Sí,
les vinagretes ara venen molt de gust,
les sardines venen molt de gust,
també,
que és un peix molt,
sorprenentment refrescant,
perquè és un peix més aviat gras,
però,
però,
bueno,
és un tipus de gras que entra molt bé,
no?,
les amanides de poma,
que jo faia,
aquí l'hem explicat diverses vegades,
però això no l'he explicat avui,
perquè ja n'havíem parlat,
coses així més,
els estic-tàrtars,
per exemple,
venen molt de gust,
tant si són de peix com de carn,
un tàrtar de tonyina,
un tàrtar de barat,
de sardines,
inclús de saitons,
o bé l'estic-tàrtar normal,
amanit,
són plats que venen molt de gust,
perquè són frescos,
i també doncs són plats,
que dic jo,
d'anar xerrant,
no?,
o sigui que com si fessis un paté,
allò amb les torradetes,
no?,
i d'anar treballant i després menges,
no és allò de menjar,
oh,
sinó que tens un procés
que també fa que la digestió sigui més fàcil
i agradable,
que és el que fa falta a l'estiu,
no?,
sí,
sí.
Doncs ja està,
un altre espai de cuina,
la setmana que ve farem el darrer de la temporada,
fresquet, fresqueta,
avui parlant demà anides,
amb el Francesc Lledó,
del Quim Quima.
al carrer de les Coques,
ja ho sabeu si hi heu d'anar,
continuen oberts durant la temporada.
Sí,
tot l'estiu,
tot l'estiu treballant,
aprofitant la fresca
i aprofitant les nits que són...
La terrassa.
La terrassa,
les nits de la terrassa són fantàstiques.
Molt bé.
Francesc Lledó,
moltes gràcies.
Una cosa m'agradaria comentar,
que no ho he dit,
fem una activitat ara als restaurants de la Paralta,
que és Inèrit i Closca,
que, bueno,
fem 15 euros
i fem un plat de closca
i dues cerveses inèrit,
de les petites,
de petites,
de les de 33,
que està tenint
una acceptació molt maqueta,
sobretot per la qualitat dels plats.
En el nostre cas,
estem fent un carpaccio
d'escamarlans de Tarragona,
fet amb formatge fresc i tomàquet
i aquestes dues cerveses inèdit
i és fantàstic,
agrada molt.
i ser de gent del voltant
que està fent coses molt xules,
o sigui que val la pena
que s'acosteu al casc antic
i tasteu per 15 euros
aquest aperitiu, diguem-ne,
de dues cervesetes
i un plat maco
fet amb closca d'aquí de Tarragona.
En parlarem, sí,
perquè em consta,
acaba de començar,
com que diu,
la promoció
i també heu aprofitat cadascú
per promocionar
el que és la closca,
el marís,
però cadascú des de la seva vessant.
Exacte.
Molt bé,
doncs ho tindrem en compte,
Francesc.
Gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Gràcies.