T'agradaria viatjar en grup i amb tot inclòs?
Promoviatges et porta amb autocar a Holanda i Bèlgica,
Leoni Rivera del Duero.
Prefereixes viatjar amb AVE?
Doncs apunta't a la ruta dels Pobles Blancs.
Sortim des de Tarragona.
Informació i reserves al 937 484 330
o promoviatges.cat
Promoviatges. Sempre amb tu.
Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Gairebé 19 minuts i arribarem a les 10 del matí.
La sintonia d'Estiuejant és la que ens portarà avui cap a Valladolid,
concretament, i si no m'equivoco,
cap a la comarca de Tierra de Campos, a Villafreixos.
Pilar Fernández, molt bon dia.
Molt bon dia.
Sí, ho he adivinat.
Anem cap a la comarca de Tierra de Campos.
Exactament, Tierra de Campos, Villafreixos, Valladolid.
500 habitants, només, aproximadament?
500 habitants, sí, sí.
És un poble molt petit.
Ha tingut més, però, bueno, amb la emigració...
De fet, els meus pares són dels que van emigrar cap a Barcelona
quan jo era molt petita,
i amb la emigració, en l'època aquesta que la gent sortia
per buscar feina, doncs es va buidar.
Encara queda gent que continua allà treballant al camp
i hi ha moltes ovelles,
també, molt ganado,
però sí, s'ha buidat molt.
Ubiquem-nos on situaríem Villafreixos si miréssim el mapa
o perquè ens fem la idea, ara dèiem,
eh, Valladolid comarca Tierra de Campos,
però allò, ubiquem una miqueta més Villafreixos
i explica'ns una mica el paisatge del voltant.
Ara després ja parlarem del poble en si,
però parla'ns de la zona on està ubicada.
Sí, està molt a prop ja de la...
de la província de Zamora, diguéssim.
És l'últim poble que hi ha de Valladolid,
n'han cap a Zamora.
I és Tierra de Campos,
que, bueno, els que hagis leïd a Delibes,
que ho ha descrit maravillosament bé...
Exacte, ens sonarà, no?
Sí, sabéis que és ese paisatge llano de trigales.
És àrido, és una tierra muy seca, muy árida.
Y bueno, y los vallos soletanos,
por eso dicen que somos parcos, como la tierra.
Però no, no podem generalitzar tant.
Hi haurà de tot.
Clar, hi ha de tot, però, bueno,
sí, una mica sí, eh, que són més serios.
Bueno, clar, és un caràcter diferent.
La terra fa molt.
Exacte, això és veritat, sí, sí.
Sí, marca molt.
Clar, suposo que, com tu deies,
no sé,
quin és l'últim cop que has tornat al poble,
a Villafreixós?
Ara fa dos anys que no vaig,
però durant molt, bueno, de petita,
era cada estiu, no?
Perquè jo acabava el col·legi,
i era acabar el col·legi,
i a la setmana següent la meva mare
ja m'enviava cap al poble.
O sigui, que era poble d'estiuets, pràcticament.
Sí.
Poder passar l'estiu, vaja.
Per la meva família, sí,
perquè, com dic,
tota la meva família va emigrar,
la família de la meva mare,
de fet, va emigrar cap al nord,
cap a Vizcaya, no?,
en Guernica.
I la família del meu pare
va emigrar cap a Barcelona.
I llavors allà és quan ens juntaven,
tota la família ens juntàvem
a l'estiu al poble.
Déu-n'hi-do com connectem coses,
perquè justament ahir parlàvem de Guernica,
és a dir, que, imagina't,
ha estat també una casualitat.
Clar, tu hi vas viure alguns anys,
de petita, com a... o no?
O ja els teus pares havien emigrat cap a Barcelona?
De fet, mira, t'explicaré una curiositat,
que és que els meus pares ja havien emigrat cap a Barcelona,
però feien molt poquet.
I la meva mare, que era comadrona,
va decidir, quan jo vaig néixer,
que havia de parir al seu poble.
O sigui que se'n va anar...
O sigui que tu vas néixer allà?
Allà, sí.
Només, bueno, perquè la meva mare,
com que no coneixia molta gent a Barcelona,
es trobava sola,
doncs va preferir anar al poble,
que estava la seva mare,
i la seva família,
per parir al poble.
I vaig estar, no sé, dos o tres mesos,
i després ja em van portar cap a Barcelona.
Evidentment,
doncs des que vas néixer,
suposo que hi devies tornar
anys després,
de petita,
quin és aquell record,
quan penses en Villafreixosa,
aquell record allò d'infantesa
que tots guardem, no?,
d'un poble, d'un moment, d'una situació,
que és el primer que et ve al cap, ira.
Tinc records molt macos,
perquè, com et dic,
jo arribava a l'estiu
i m'enviaven al poble amb la meva àvia, no?
I llavors era l'època més feliç
de la meva infantesa,
era quan jo disfrutava més,
perquè a Barcelona vivia en un pis petit,
anava a l'escola, col·legi,
a casa,
i allà era com la llibertat, no?,
tot el dia fora,
amb la bicicleta,
amb el camp,
amb els cosins,
jo a més soc filla única,
i el meu pare va morir
quan jo era molt petita,
o sigui que vivia amb la meva mare i jo,
i era arribar allà,
i gent,
i família,
i cosins,
i sortir,
i menjar,
amb tota la família,
llavors aquest record de família, no?,
i de cosins,
i sobretot dels menjars,
recordo molt,
a la casa de la meva àvia,
l'àvia del meu pare,
que tenia una casa molt gran,
i aquell menjador ple de gent,
quan arribava el diumenge,
o les festes,
o quan,
a l'agost sobretot,
que estàvem allà tots,
tota la família,
és un record que tinc molt maco.
Deixem el menjar,
per després la gastronomia,
que també en parlarem.
Important, ah?
importantíssima,
però explica'ns com és el poble en si,
com són les cases,
com és l'estructura d'aquest poble
d'uns 60...
ara no sé la superfície exacta,
però estava mirant i crec que...
60.000 metres quadrats,
em sembla,
és molt petit.
O 60...
No, 60.000.
Sí, és que crec que està equivocat,
crec que ens hem enganyat els dos.
Sí, sí, sí.
És un poble,
això, petit,
les cases són d'adobe,
que està molt bé,
perquè allà el clima és molt dur,
perquè l'estiu fa calor
i l'hivern fa fred,
són aquestes cases d'adobe
amb les paredes molt gordes,
que entonces conserven molt el calor.
No és bonic,
perquè és, bueno,
de culó marrón,
com la Tierra,
no?
Casi es confunde
amb el paisatge de la Tierra,
perquè té el mateix color.
Ara ja...
Ara se han arreglat les cases
i ja la gent va fer coses més modernes,
però, bàsicament,
és això,
cases d'adobe
amb els teixats de teixat,
cada anya hi ha que reteixar la casa
perquè amb el hielo
se estropean les teixats,
i molt tranquilo,
ara que hi ha més ganado
amb les ovejas,
ha canviat un poc també el paisatge,
perquè hi ha moltes naves en el camp
dedicades al ganado,
però si no,
és camp, camp, camp,
trigo, trigo, trigo
i fins al infinit,
o sigui,
hi carreteres superlargas
que no se acaben nunca
i que pots anar amb el coche
sin fer una curva
a molts i molts quilòmetres.
Entenc que també hi ha
una diferència
bastant forta
pel que fa a la climatologia,
és a dir,
a l'estiu fa...
Ara devem tenir temperatures similars
a les d'aquí
o més calor?
El que hi ha
és més calor durant el dia
i més fresca en el dia.
Molt bé,
hi ha més contrast, no?,
climàtic, en aquest cas.
I el sol no es pot estar...
I els hiverns més freds
també, suposo, no?
Clar, i a més,
com que és un clima sec,
encara que fa molta calor
si et poses al sol,
però si es poses a l'ombra
també es nota la diferència.
De seguida baixa la temperatura.
I totes les cases tenen,
bueno,
el corral,
que s'hi ha d'allí,
no?,
que és el pati
i moltes tenen la higuera
que llavors cobreixen
tot el pati
amb les fulles
de la higuera
i es pot estar allà fora
a la fresca.
I suposo que
el sector fonamental
de vida
és el sector primari,
no?,
és a dir,
l'agricultura,
la ramaderia,
en aquest cas, no?
Sí.
Trigo i ovejas,
sobretot,
és el que hi ha.
Blat i ovelles
són, suposo,
que tothom deu tenir-hi
el seu tros de terra,
no?,
alguns el ramat.
Sí,
ara, clar,
el que passa
és que els que han quedat,
perquè com comentava abans,
molts van sortir
per buscar feina fora,
els que han quedat,
han anat acumulant terres,
també, no?,
perquè han comprat
la del veí,
llavors,
és el típic que passa al poble
quan va sortint gent,
no?
Clar,
i la gent que queda
ara al poble,
doncs,
realment viu molt bé,
no?,
és com abans,
no?,
que era molt dur,
també ha avançat molt
l'agricultura,
ara hi ha les màquines,
les cosechadores,
jo me'n recordo
quan era petita
haver anat al camp
amb la mula
i l'arado detrás,
que no supíemos d'enzima
i ara tot això
ja ho fan les màquines.
Hi ha hagut una sortida,
deies,
d'habitants,
veig que l'any 96
hi havia 544 habitants,
ara potser són
una miqueta menys,
una cinquantena menys,
no?,
fruit de la emigració,
com deies tu,
no?
Sí,
i que el camp és dur
i també cada cop
fa menys falta,
m'adobre el camp,
per el que dèiem,
no?,
que cada vegada
ho fan més les màquines,
llavors el que abans,
mira,
la festa del meu poble
és el 8 de setembre
i era aquesta data
perquè era quan
s'acabava de fer la cosecha,
acabaven la cosecha
a final d'agost
i llavors ja és quan
es festeixava,
diguéssim,
el final de la cosecha
i ara a mitjans de juliol,
jo crec que era
el final de juliol
i ja han recollit,
ja s'ha acabat la feina.
Hem acursat dos mesos,
no?,
o no hi ha festes.
Sí, sí, sí,
igualment sí, es conserva.
Però no és en aquest cas
per cap patrona o patró,
sinó per si també.
Sí, és la Virgen de Cabo,
sí,
hi ha una ermita,
que és l'ermita
de Nuestra Senyora de Cabo
i es conserva
perquè és la patrona
del poble,
sí,
i és una festa
molt divertida, eh?
Què se sol fer?
És una festa així
com a tradicional o...?
Sí, molt tradicional,
bueno,
de lo que són les festes
allà als pobles de Castella
perquè, bueno,
hi ha vall,
hi ha, bueno,
el menjar,
que ja en parlarem,
que, claro,
que no pot faltar,
no?,
i hi ha una tradició
que es va deixar de fer
durant una temporada
i que s'ha recuperat,
que potser aquí a Catalunya
ara no està molt estimada,
que és lo de la vaca
en maromada,
no és com la de toro,
que en toro
estan tenint
molts problemes.
Perquè, bueno,
és el...
sí,
bueno, sí,
és com la de toro,
perquè el toro és el toro
de la vega,
sí,
lo sueltan por el campo
i van a caballo
i reconducen
les vacas,
que després
se van a soltar
en la plaza,
les traen
por el campo.
És bonit,
jo reconozco
que és bonit,
també,
claro,
dices,
el animal sufre.
Antes,
jo crec que s'ha maltratatat
més al animal,
ara s'ha respetat molt
que s'ha simplement
que els fillons
del poble
que van a caballo
reconducen
el canado
fins al poble.
Llavors,
és una estampa
bonita
ver por el campo
el toro,
caminant
i els homes
a caballo.
I això s'ha recuperat
en els últims anys
i també es fa
durant les fiestes.
Són tradicions,
no?,
que, doncs,
sovint...
Clar,
que costa molt
de treure,
perquè tu li deus
a la gent del poble
que no poden fer
aquesta part
de la festa
i, clar,
costa molt,
s'ha d'entendre,
també.
Saps,
ho coneixes,
Pilar,
si el municipi
té una història
recent,
data de...
No ho sé,
si tens
coneixements històrics
sobre el municipi,
sobre d'on ve
la seva història,
la procedència,
no ho sé.
pregunto.
No molt,
sé que eren
diversos pop,
o sigui,
fa molts anys,
com petites poblacions
que hi havia en el camp
i llavors es van juntar
totes.
Per això,
en el meu poble
va arribar a haver
set iglèsies.
Déu-n'hi-do.
En un poble tan petit.
Déu-n'hi-do.
I diuen que és per això,
perquè com que
el que es va fer
és com unir
diferents petites poblacions
que hi havia
per allà pel voltant,
cada població d'aquestes
o cada petit
sí,
grup,
diguéssim,
que hi havia.
Sí, suposo que es devien
haver d'unificar,
suposo que també...
I cadascú volia
conservar la seva iglésia
i el seu pàrroco,
no?
I llavors
va arribar a haver
set iglèsies.
I és molt important
que hi ha
també el convento,
hi ha un convento
de monjes de clausura.
Funciona encara?
De Santa Clara.
Sí, sí.
Hi ha poques,
em sembla que hi ha
set.
L'última vegada
que jo vaig preguntar
hi havia set monjes.
i algunes venides
de fora,
o sigui,
que són
sud-americanes.
Molt bé.
Es conserven encara
aquestes esglésies,
alguna?
Deies abans
que hi havia
una ermita,
no?
L'ermita de la Virgen
de Cabo,
la iglésia de Sant Cristóbal,
que diguéssim
és la iglésia principal,
és la que s'utilitza
ara per la missa
del diumenge
i per les festes.
I després hi està
la iglésia del convento
de Santa Clara,
que sí,
que sigue funcionant
i que és un edifici
impressionant.
Molt maco.
Jo no el conec
per dins
perquè com que
és de clausura
només pots accedir
a lo que és
l'església
i les monjes
es ponen detrás
d'aquells paneles
que hi ha de rejilla
que canten
en la missa,
és molt bonit de veure.
Però no salen
nunca a la gaia.
Jo tinc el record
de quan era petita
que anava al poble
i venia,
jo passava tota l'estiu allà,
però després la meva mare
venia al mes
que tenia de vacances.
I cada vegada
que venia la meva mare
deia,
vamos, filla,
que tenemos que ir
a veure a les monjas,
perquè ella havia estat
un temps
el practicant
del poble.
I llavors anava
allà al convento,
quan es posava
malalta
anava a posar-li
les inyeccions.
I llavors anàvem
a saludar
a les monjas
i tenen el torno
aquell
que te pasen
por el torno
sempre les pastitas,
sempre te pasen
algun dulce
que hacen ellas
que son buenísimos.
I aquest record
també el tinc
sempre
d'anar a veure
a les monjas.
El convent de Santa Clara,
l'ermita
de Nuestra Senyora
de Cabo,
del segle XVII
que encara es conserva.
Teniu també
l'església parroquial
que també encara
la conserveu.
La conserveu, sí.
I vaja,
doncs això,
les festes
de les quals
ja n'hem parlat
el 8 de setembre,
com dèiem
que és la festa
important
de la verge
del Cabo,
amb aquestes tradicionals
la vaca
en maromada,
que basta de dir-ho,
que de fet
està declarat
espectacle tauri tradicional
per la Junta
de Castellalleó.
Anem cap a la gastronomia
perquè
crec que és important
ja no només
al poble,
que també,
perdó,
ja no només
a Castellalleó,
a Valladolid,
que també,
sinó al poble.
El poble
és conegut
per les almendres
garrapinyades,
però no sé
si això és veritat
o és una mena de...
No, no,
és veritat,
sí, sí,
som molt famoses
i a tot,
bueno,
en Valladolid
tothom coneix,
quan dius
és de Viafeixos,
ah,
de les almendres,
és conegut
per les almendres
perquè hi ha una tradició
de 200 anys
que es feien
les almendres
garrapinyades
al poble,
molt bones,
jo no he provat mai
cap a la garrapinyada
tan bona.
Què tenen d'especial,
Pilar?
Bueno,
jo crec que
la justa medida
entre l'almendra
i el caramel,
o sigui,
aquí quan vas a una fèria,
que a vegades
venen les garrapinyades,
tenen molt de sucre,
és sucre,
gairebé la mella
no la notes,
no la trobes.
I allà no,
és una mella
ben groixuda
i una capa fina
de caramel,
no sucre,
caramel,
ben fet caramel
per sobre
i llavors
està,
bueno,
boníssima.
I, bueno,
la capsa,
que venen unes capses
allà,
de les almendres,
posa,
això ja no sé
si és citat o no,
suposo que sí,
perquè si ho han posat
alguna vegada
en la capsa,
que eren proveedores
de la casa real.
O sigui,
que fins i tot
enviaven les almendres.
les almiaven allà,
no?,
perquè la casa real
les podes tastar
i les podes consumir.
i a banda de les almendres,
evidentment,
les llenties,
la lenteja
i el lechazo,
que això ja és més
de la província,
no?
El lechazo,
beníssim,
com t'he dit,
hi ha moltes ovelles
i llavors allà,
bueno,
pots anar al ramader,
al pastor
i dir-li,
mátame un lechazo
per a mañana.
I llavors tens el lechazo,
pues,
això,
recién matado
i després el posen,
bueno,
en una casola,
no?,
i el porten al forn,
perquè hi ha forns,
que te'l fan,
encara que el vulguis menjar a casa.
Sí,
allà el portes al forn,
te'l fan
i ja te l'emportes preparat,
no?,
perquè necessitarà un forn gran,
suposo.
Clar,
i el fet de fer-lo
en un forn de lenya,
que no és el mateix
que fer-lo en el de casa.
Llavors està boníssim,
espectacular.
I a més els forns de lenya,
no?,
que els pobles encara es conserven,
ahir ho parlàvem també de,
ahir no,
una setmana passada
parlàvem del pa,
no?,
que no hi ha pa,
que vaja,
sense menysprear
els forns d'aquí de la ciutat,
que també els hi queda molt bo,
però un pa de poble,
realment.
És espectacular.
I allà a Tierra de Campos,
no?,
que ja tant tot rigo,
doncs el pan és fundamental.
Hi ha uns pans d'aquests
amb molta miga,
no?,
que pots pensar,
ai,
una mica pesat,
no,
però està boníssim.
Pilar,
quan hi tens previst tornar-hi?
Doncs aquest estiu
sí que vull anar,
perquè com deia,
ara ja fa dos estius
que no he anat.
I aquest estiu sí que vull anar,
normalment vaig per la festa
del 15 d'agost,
que allà també es celebra molt,
no?,
l'Assumpció,
i a més tinc dos tietes
que es diuen Assum,
i dos primes,
o sigui que és una festa
que allà celebrem molt la família.
Molt bé.
Així que segurament
per el 15 d'agost aniré.
Pilar,
moltíssimes gràcies,
Pilar Fernández,
per apropar-nos a Villafreixós,
per explicar-nos,
doncs,
tots els teus records
d'aquesta vila,
com dèiem,
de la província de Valladolid.
Moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé,
quan hi vagis,
i fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres,
per deixar-me explicar
una mica del meu poble.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.