L'aventura de conversar, com dèiem, en aquest Dia Internacional de la Ràdio
i també des d'aquí coneixerem una iniciativa relacionada amb una escola,
amb uns amics d'aquesta escola i també amb la ràdio,
però des del punt de vista també d'un país africà,
d'ensenyar a través de la ràdio moltes coses.
Com ens explicarà, ja d'entrada podrem saludar el màxim responsable de l'escola,
que és el Pablo Muñoz, el director d'aquesta escola.
Pablo, què tal, bon dia.
Molt bon dia.
Ara ho explicarem, això, aquesta experiència de ràdio en un país africà,
que també és una experiència que coneixeu molt bé des d'aquí, des del Sant Pau.
De fet, és un país llatinoamericà, és Honduras,
perquè tenim uns missioners de l'Arcabisbat,
que a més són amics de l'escola, que ja han vingut alguna vegada,
el David i la Blanca, que fan un projecte d'alfabetització via ràdio.
És a dir, hi ha molts pobles a Honduras que no tenen possibilitat
els nens i les nenes d'accedir a les escoles via transport públic,
perquè no existeix, o per les dificultats de les comunicacions,
i llavors ells fan l'alfabetització, aquests nens escolten la ràdio i així aprenen.
Són nens com vosaltres, si algú està sentint també algun nen després sent això,
que com que no poden anar a l'escola físicament,
escolten a la ràdio les lliçons i així poden aprendre i fer aquesta alfabetització.
Doncs us hi preguntarem, a més, què s'hi sembla, aquesta experiència
amb aquests alumnes de Tercer B.
És el primer dia que estem aquí, però vindrem també la setmana vinent.
Molt bé, ben acollits.
La ràdio de la ciutat sempre és benvinguda a l'escola.
Pablo Muñoz, director, gràcies per obrir-nos les portes i encantat de ser-hi. Gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Com sempre també tenim altres protagonistes, com és la Marisa Cerrillo,
també s'acompanya, com en cadascuna d'aquestes edicions de l'Aventura de Conversar.
Marisa, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Segon programa que fem a l'exterior, eh? Tot i que fa menys fred que l'altre divendres, eh?
Sí, avui el Joan Marí ho tindrà una mica millor.
El Joan Marí és el company tècnic, està baix a l'unitat mòbil,
i que divendres passat, que érem a una altra escola, feia molt de fred a l'exterior.
Sí, sí, l'ho va passar pobret malament.
Avui repassarem també al final una mica els desitjos que hem anat explicant aquests darrers mesos,
que també formen part una mica d'una de les intencions de molts infants de la nostra ciutat, no?
Sí, sí. Volem donar una mica de continuïtat a la feina que van començar nens i nenes d'escoles del municipi el curs passat
i que connecten amb el tema que tractem avui, del respecte vers un mateix.
Doncs anirem parlant al llarg del programa, també amb la companyia de Jordi Cortés,
el professor responsable d'aquesta aula. Jordi, què tal? Bon dia.
Bon dia, molt bé.
Com heu treballat això de l'Aventura de Conversar?
Doncs hem començat aquest curs amb l'Aventura de la Vida
i nosaltres portem a terme el projecte Són Persones, PSP,
i alternem en l'hora, mitja hora, dedicada al PSP i l'altra mitja hora a l'Aventura de la Vida.
Els hi passem un vídeo i a partir d'aquest vídeo comencem a debatir.
I ells aporten les seves idees i arribem més o menys a les mateixes conclusions.
Hi ha una cançó que ara la companyia d'Estudio Central, la Núria, localitzarà que heu treballat a classe, no?
una aventura, una cançó que per exemple la Xisela, el Teo, l'Helena, l'Eva, la Laia, l'Hector, la Natàlia, la Paula, el David, la Maria,
o el Maro s'han treballat a classe i també la Mireia.
I que ara, no sé, em sabeu dir el nom d'aquesta cançó? A veure, me'l dieu el nom? Quina cançó heu treballat a classe?
A veure, espera, espera, digue'm-ho, digue'm-ho altra vegada, quina cançó heu treballat?
Una cançó?
Una matata.
A veure, torna'm-ho a dir.
Hakuna matata.
Hakuna matata, has dit?
Hakuna matata.
Aquesta que sona, aquesta que sona?
Vive i veja vivir.
Hakuna matata.
Vive i ser feliz.
Ningún problema
Debe hacerte sufrir.
Lo más fácil es
Saber decir
Hakuna matata.
Escolta'm, Laia, i per què heu escollit aquesta cançó?
Hakuna matata del relló.
Per què heu escollit aquesta cançó?
Eh...
De què parla aquesta cançó?
Mira, segur que l'Eva ho sap.
A veure, tu saps de què parla aquesta cançó?
De que el Simba, doncs, s'ha perd i els seus amics li diuen que no passa res.
És a dir, que el Simba es perd i els seus amics li diuen que no passa res.
Què més passa amb aquesta cançó, amb aquesta pel·lícula?
A veure, Hector, explica.
El pare s'ha mort, el pare Simba.
És un moment trist, no, aquest?
Sí.
Què més, què més passa? A veure, la Paula, tu has vist la pel·lícula de Cuna matata?
Mira, el David l'ha vist.
El David l'ha vist.
Que el seu pare es mor, ai, que es perd i després el troben i li diuen que tot té una solució.
Sí, que al final hi ha una solució, al final hi ha un desenllaç positiu, eh?
És la lectura d'aquesta cançó, no, Maria? És un aprenentatge, també, no?
Tu l'has vist la pel·lícula, Maria? L'has vist?
Sí.
Què és el que més et va agradar?
Quan...
Quan el Simba fa els nous amics.
Doncs mira, també hi ha l'amistat, eh? Aquí apareixen moltes coses, eh?
Teo, apareix l'amistat, no? Moltíssimes coses en aquesta pel·lícula de Cuna matata, no?
Sí.
Per exemple, tu què recordes?
Respectar.
Respectar. Doncs mira, ja m'ha arribat al kit de la qüestió.
Ja m'ha arribat al kit de la qüestió.
Respectar era el tema important, doncs, d'aquesta banda sonora de Cuna matata, doncs, de la pel·lícula de Rilla O.
I, de fet, el tema que han tretat aquí a classe, eh?
Respecte, però vers un mateix, no?
Que és el que han treballat a classe i el que anirem explicant avui en aquesta aventura de conversar.
Per què el respecte? Què vol dir això del respecte a un mateix, envers un mateix?
Explica'm-ho tu, per exemple, Mireia. Per què?
Perquè tu et tens que respectar a tu mateix si...
Perquè si no, no et respectes a tu mateix, no podràs respectar ningú més.
Doncs mira, això seria important, no? Esteu d'acord amb ella o no, la Mireia?
Sí? A veure, per què? Tu, per exemple, per què?
Perquè...
Me perdiu.
Tu vols pensar, no hi ha pressa, eh?
A la ràdio, a vegades sabeu què passa? Que a vegades hi ha silencis, com ara, veus?
I ningú parla. I no passa res.
A que no? No? Vinga, explica'm.
Mentre tu penses, la Laia ens ho explicarà. Laia.
Per què és important respectar-te perquè així en podràs tindre amics, perquè vol dir que pots respectar els demés.
Esteu d'acord? Tu, Eva, ho veus així també? Per què?
Sí.
Perquè així, si te respectes a tu mateix, tens molts amics, com ha dit la Laia, i... ja està.
I què és l'amistat? Què és això de l'amistat, a veure?
L'amistat és que fas amics perquè te respectes a tu mateix.
L'amistat és quan tens molts amics i jugues molt amb ell.
A veure, algú més em vol dir que és l'amistat? Teniu molts amics vosaltres o no? Teniu molts amics?
Sí. A veure, sí? Tu per exemple, sí?
Sí. Tinc... bueno, un munt.
Però dels amics sempre n'hi ha algun que és una mica més preferit que els altres, no?
N'hi ha un que és molt, molt amic, no? I altres que potser no els són tant. Us passa això o no?
Sí. El meu millor amic jo crec que és el Teo.
Què sou?
El Teo.
El Teo. Ah, mira, està allà, vaig a parlar amb ell. A veure si li passa el mateix amb ell, que també és el millor amic.
A Teo, tu, ara no ha de quedar malament, eh? Qui és el teu millor amic?
El Marcos.
El Marcos, que és aquell d'allà baix, eh? Doncs... i per què sou tan amics, a veure?
No ho sé. Perquè ens portem molt bé junts. No ens enfadem mai, quasi.
Mai, mai, mai, mai, mai.
Bueno, a vegades sí, però molt poc. Molts cops no ens enfadem.
Bueno, perquè teniu moltes coses en comú, no? Teniu coses en comú i per això sou tan amics.
I a tu, Elena, què és la teva millor amiga? O millor amic?
La Eva.
A veure, on està la Eva? Mira, la tens al costat, clar, és que selleu juntes, no?
I a tu, Eva?
La Elena.
Està al teu costat, clar. I per què sou tan amigues, a veure?
Perquè quasi sempre ens barallem, juguem quasi sempre juntes i mai ens paguem.
Bueno, doncs mira, això és molt important, eh? Mai ens paguem, diu, eh? Mai, mai ens paguem, eh?
Escolta'm, quan hi ha un problema, abans parlàvem d'aquesta cançó, d'aquesta pel·lícula, hi ha un problema, no?
En qui s'ha d'explicar aquest problema? Ara ja, per exemple, el tema dels amics, eh? A veure, aquí no ha parlat fins ara, algú que no ha sigut parlat fins ara? Tu mateixa, va.
Els pares i els amics, o els professors.
Per quin ordre? A qui l'explicaries tu primer? Els pares, els amics o els professors?
Els pares.
I tu?
Els pares.
I tu?
Jo, si estigués al col·legi, primer li preguntaria al professor per què m'ajudés, i quan arribés a casa li diria als pares, però si passa per casa, li diria primer als pares.
Esteu d'acord amb això?
Sí.
A veure, tu per exemple, explica'm, Gisela.
Doncs jo li diria, si fos el problema al col·le, li diria al professor i després parlaria amb la meva mare que parlés amb el professor sobre aquest problema i que ho arregléssim tot.
I escolta'm, per l'experiència que teniu vosaltres, perquè teniu crec que 7 i 8 anys, no? Algun té més, no? No? Tu, a veure, Ep.
No.
Tu en tens nou?
Nou.
Carai, és el més gran de classe, no? I ella, i tu?
Jo nou.
Bueno, així ja sou grans, eh? A nou anys ja sou molt grans.
Ja sou germans.
Ah, sou germans? Que sou bessons?
Sí.
Sí?
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Que curiós, no?
Ja.
I què passa quan tens un germà bessó?
Què?
Què?
Què passa quan tens un germà bessó?
Que tens els mateix anys i que has nascut al mateix dia.
Però veig que no aneu vestits iguals, eh? Perquè de vegades hi ha germans bessons que sempre van vestits iguals, no? Vosaltres no, eh?
No.
No.
No.
A veure, a veure, a veure quina teoria tenim per aquí. Digues Natàlia.
Que una és una nena i l'altra és un nen.
Podria anar el mateix color, veig que tampoc, que no el color tampoc coincideix, eh?
No, no.
No, no.
I el germà també vaig com ell, que tinc dos germans. El meu germà gran i la meva germana.
Així sou una bona colla, eh? Bueno, estàvem amb el tema de parlar, doncs, dels problemes, no? De parlar i què creieu quan es parla d'un problema? Quan hi ha un problema és bo o no és bo tenir paciència? Saber esperar, no precipitar-se. A veure, tu mateixa, Helena.
És bo.
Per què creus que és bo?
Perquè, així, pots tindre més temps i...
I es pot resoldre, no? Mentrestant, mentre esperes, no? El problema. I tu què creus, Gisela?
Doncs que tindre paciència mentre esperes, doncs, van sorgir més solucions i pots elegir la que més t'agradi per solucionar-lo.
Doncs veieu. Esteu d'acord amb això? Sí?
Sí.
A veure, hi ha un tema que, no sé si us passa a vosaltres, us escreteu tal com sou? És a dir, quan us mireu al matí el mirall, us pentineu, us pentinen les pares o les mares, us agrada allò que veieu al mirall?
I diu, carai, que guapo que soc, no? Que guapa que soc, que bé que estic aquest matí, no? Avui, a veure? Digues, digues.
No.
A tu no t'agrada el que veus el mirall? No.
No.
Per què no?
No ho sé.
A veure, anem a fer una votació. A veure, d'aquí, quants creieu que és lleig, Txell? Quants vots ja?
Ningú.
Quants creieu que és guapo? A veure? Doncs mira, quants vots ja?
Molt.
Per tant, conclusió? Quina és la conclusió? Que és guapo. Ho veus? Què et sembla? Que no t'ho imaginaves? No.
Ara ja ho saps. Bueno, és important això d'acceptar-se un tal com és quan es mira el mirall? Sí.
Sí.
Sí.
Perquè què passa quan un s'accepta tal com és?
Perquè tothom és guapo.
Tothom és guapo, no? Perquè ser o no ser guapo on està, per fora o per dins, què diríeu?
Jo dic que és per dins, l'important és de dins, no el de fora.
Molt bé, esteu d'acord amb això? A veure, per què? Teo.
I també és important ser feliç.
Doncs mira, veus? Estar bé per dins, sentir-se guapo per dins i ser feliç.
El mateix que ha dit el Teo.
I què vol dir ser feliç? Ah, vinga.
No enfadar-se i estar content sempre.
I que pots tindre amics perquè si sempre t'enfades amb els teus amics al final ja no te voldran.
Doncs mira què, mireu què he dit, eh? Si t'enfades amb els amics després no et volen, eh Teo?
Estar content tal com ets tu.
Això mateix, eh? És a dir, content tal com ets. Eva.
Perquè si tens un problema i no ho solucions, doncs ho tens que solucionar perquè si no tot el rato estaràs enfadat amb ell.
És a dir, seguiràs pensant en aquell problema, no? Estarà aquí dalt com un casset allò amb repetició, no? Anirà sonant, sonant, sonant. Sí? Xicela? Tu creus que és així això?
Sí. A veure, perquè és important acceptar-se el mateix i estar bé amb els altres.
Perquè així tindràs molts amics, seràs sempre molt feliç i seràs molt feliç sempre i no tindràs ningun problema mai.
I el tema dels errors, que podem cometre errors o no? Aquests que ens podem equivocar o no?
O equivocar-se, escolta'm, està malament i no està ben vist. A veure com ho veieu per aquí? Tu, per exemple.
A vegades jo m'abarallo amb el Marcos i el Teo, però al final fem les paus.
Qui fa el primer pas per fer les paus?
Bé, a la vegada els dos, els tres.
Sí, ho fan això, ho fan això, sí. Perquè és important, què vol dir ser feliç?
Ser feliç vol dir que pots tindre amics i en un problema te poden ajudar i apujar.
Doncs això, el recolzament, no? Quan teniu algun propòsit, podeu fer alguna cosa, no? Sentir-se recolzats, que els amics estan allà al costat, no?
Tu i ara Marcos... Marcos.
Ui, t'estic dient Marcos tota la tarda. Marcos, si tu tens un problema, doncs aquí li preguntaràs si estàs aquí al Teo, potser.
Sí, al Teo.
Llavors ho parleu els dos, no?
Sí, i ho solucionem.
I ho solucioneu.
O si no mireu, intenteu de solucionar-ho, no?
Sí, sí.
Bueno, ens hem d'acetar de com som, eh? Ja m'ha arribat aquesta conclusió.
Tu també, Maria, creus que és així?
És a dir, ens hem d'acetar de com som i serà millor per nosaltres i per els que estan al costat?
Sí.
Cada dia, a més a més, o només un dia a la setmana?
Cada dia.
És a dir, que no és una feina d'un dia, eh?
És una feina d'un dia, d'un altre, no?
d'estar-hi persistint, no?
De respectar nosaltres mateixos, és un dels arguments, però també pel tema, per sobre d'idees, de físic, d'errors, els errors, no?
El físic, les idees... Què són les idees? Què és una idea?
Una idea és que tu tens un problema i se t'ocorreix una cosa per solucionar-ho.
Un'ocorrència, sí? Què més?
Que si tu tens un problema, com ha dit la Laia, te penses una idea per solucionar-lo.
A dir del mateix, eh? Què més, què més? D'on surten les idees? De la maleta, de la butxaca, d'on surten?
Del cervell.
Del cervell?
Dels pensaments.
Dels pensaments. I d'on més, Helena?
Del cap, del rei.
Del cap, d'aquí dalt, eh? De la terrassa, no? Que en diuen?
Que si de vegades tens un amic i un és del Barça, i si tu ets del Barça i l'altre és del Madrid,
que no us teniu que barallar per si us ets del Barça i un del Madrid, perquè podeu ser amics igualment.
A veure, d'aquí hi ha algú que estigui d'algun equip esportiu, a veure? Ui, tots, eh? Tots, tots.
A veure, començarem per baix, pel Marcos. Vinga, Marcos, tu de quin equip ets?
Jo soc del Madrid.
I en segon lloc?
Eh, a l'Espanyol.
I en tercer?
Eh...
Que ets de Tarragona?
Sí, al Nàstic.
Molt bé. I tu? Tu, Maria?
Del Madrid.
I en segon lloc?
L'Atlètic de Madrid.
I en tercer?
L'Espanyol.
I en quart?
Nàstic.
Molt bé, és que fins que no em diguis nàstic no paro, eh?
I tu, David?
Del Barça.
Home, doncs mira, tu ets del Barça i ets del Madrid, eh? Em parleu d'això o no?
No.
I en segon lloc de quin equip ets?
Eh...
De l'Atlètic de Madrid.
Encara quina combinació, eh? Del Barça i segon de l'Atlètic de Madrid. Tercer?
Del Nàstic.
Molt bé. I tu, Paula, de quin equip ets?
Del Barça.
I segon lloc?
Nàstic.
Molt bé. Doncs ens quedem aquí, eh? Segon el Nàstic. A veure, la Natàlia, tu de quin equip ets?
Del Barça, després del Real Madrid i del Nàstic.
Aquí els tens els dos al bombo, eh? Aquests dos competeixen, eh? Ho saps, no? El Barça i el Madrid, ho saps que juguen partits si són rivals d'un contra l'altre, no?
Sí.
Sí.
I si juguen els dos, per qui estàs llavors? Si juguen tots dos, qui vols que guanyi?
No sé.
El primer, no? El Barça?
Del Madrid.
I tu?
El Madrid.
I segon?
El... l'Atlètic de Madrid.
I tercer?
El Nàstic.
Molt bé. I tu?
Del Barça.
I... de segon, no sé, doncs... el Nàstic.
Molt bé. I tu, Eva?
Jo, del primer del Barça, segon de l'Atlètic de Madrid i tercer del Nàstic.
I tu, Eva, Helena, perdona?
Del Barça i del Nàstic.
Molt bé, del Nàstic. Anem acostant, eh? I el Teo?
El Nàstic.
Ep! Aquí n'hi ha un del Nàstic, eh?
El primer que és del Nàstic, primer... si tu vas al camp o no t'agrada anar al camp pel partit?
Vaig anar a Badalona.
Vas anar fins a Badalona, eh?
Sí.
Escolta'm, que el Nàstic va molt bé, no?
Primer.
Tu creus que pujarà de categoria?
Sí.
O ho creus o estàs convençut? O ho vols que sigui així?
O les tres coses?
Les tres coses.
Escolta'm, i t'agradaria ser futbolista de gran?
Sí.
I la Gisela, tu de quin equip ets?
Del Barça i el segon al Nàstic.
Molt bé. I la Mireia?
Del Nàstic, de segon al Barça i de tercer a l'Espanyol.
Doncs estic veient que més o menys aquí hi ha molts equips representats i això no és cap problema, no?
O és algun problema, això quan ja representa algun problema per vosaltres, diferents equips?
No, perquè no ens tenen que importar les coses als altres, sinó com són.
A veure, molt bé, molt bé. A veure, digue'm.
I per davant de les idees, el més important és tenir confiança amb els amics.
Mira, doncs ha parlat de la confiança. Què deu ser això de la confiança?
Confiança, ha dit la Mireia. Què deu ser això de la confiança?
Qui m'ho explica? A veure, Teo.
Que si dius que a un amic un secret i li dius que no li digui,
doncs això és tenir confiança amb ell.
Què us sembla? Què més? Què més és la confiança? A veure, David.
Doncs...
Ui, que és guapo el David, eh? Mireu que és guapo.
Doncs, quan et diuen coses als amics, poden ser veritat o mentida
i si li fas cas, es tindrà confiança amb ell.
Tu confies, com s'acostuma a dir, cegament amb allò que et diu aquell amic teu, no? Què més?
Per exemple, si tu li dius a un amic, demà et portaré un xupa-xup i aquest amic confia en tu,
doncs, si no l'hi portes, ja no confiarà més en tu.
Ja no s'ho creurà. Un altre dia et dirà, doncs mira, no m'ho crec perquè no l'he vist aquest xupa-xupa.
No, no, Marcos, clar, si no el veus, no t'ho creus.
Jo el que he dit al David, del David.
Que és el teu amic.
Sí.
Per tant, tu hi confies sempre en ell, sempre, sempre, o alguna vegada dius, ai, ai, que per aquí no anem bé.
Doncs, sí, quasi sempre.
És clar, és que quan ets amic, doncs hi confies molt, no?
Bé, la confiança, dèiem que la confiança és important, no? Per què és important la confiança?
Perquè, a més, quan te passi un problema, te creguin.
Igual que el conte del pastor i les ovelles, que deia tot el rato que ve el llop, que ve el llop, ajudeu-me.
S'ho creien i no hi havia ningun llop.
Ah, carai, aquest conte no, mira, el del pastor i les ovelles.
Sí.
Clar, perquè ara imagineu-vos que anem al matí, ens aixequem al matí, no?
i diiem, ai, avui no em trobo gaire bé.
Però, en realitat, sí que et trobes bé.
El que passa que no tens ganes d'anar al col·le, pel que sigui, perquè no sé, perquè he anat a dormir tard,
perquè passa qualsevol cosa i llavors dius, ai, és que em fa mal la panxa.
Clar, què estàs fent aquí? Què passa aquí, quan passa això?
A veure, Eva.
No vols anar al col·le perquè potser algú te pega o te diu coses que no són realitat i llavors tu no vols anar al col·le.
I això de dir que tens mal de panxa està bé, això o no? Què creieu?
Jo crec que no, perquè enganyes els pares i no està bé.
I passaria una mica això de les ovelles, del conte de les ovelles? Perquè clar, un dia potser sí que els pots enganyar,
però potser un altre dia diran, escolta'm, és que ja té mal de panxa quasi cada setmana, no?
Com el karma.
Com el karma.
El karma.
El karma.
Ara m'ho has d'explicar, això del karma.
Bueno, no.
Però...
Me quedaré enfadada.
Digues, digues.
El karma és com la mala sort i la bona sort.
És a dir, que... a veure si ho expliquem.
Hi ha un dia que pots tenir molt bona sort i tens un bon karma, no?
I un dia que et pot passar tot el contrari, llavors el karma és dolent, no? Seria això?
Sí.
Sí, crec que sí.
Tornem al tema del mal de panxa, a veure.
Què passa si estem dient que tenim mal de panxa si en realitat no en tenim tant?
Això pot passar, no? Que sembla que en tenim molt, però no en tenim tant.
No?
No?
Jo mai ho he fet, però...
Tu mai ho has fet, eh?
No, mai.
Perquè no està bé dir mentides, no?
Doncs que te pots atreçar amb els estudis i te pots perdre algun examen i això és important, que no te passi.
Ho veieu, eh? Clar, és que aquell dia hi haurà unes matèries que potser no tocaràs. Gisela?
Doncs que els pares després s'entraran que has mentit i no et creuran més i no puc confiar en tu i sempre t'estaran vigilant i després no confiaran més en tu.
Clar, imagineu-vos que potser un dia teniu mal de panxa de veritat, dieu que en teniu i no s'ho creuen. Clar, perquè potser hem vist altres vegades, no? Digues.
Sí, però jo també l'he tingut de vegades de mal de panxa i s'ho poden creure i després es donen compte i no poden confiar més en tu, als pares, quan li dius.
Jo et salta i solerà per saltar-los al col·le, si li dius.
Perquè les mentides tenen les potes molt curtes.
Les mentides tenen les potes curtes, eh? És a dir, que s'agafa abans un trampós, no? Un mentider que un...
Doncs sí.
Molt bé, Marcos. A veure, tu tens mal de panxa avui?
No, avui no.
I ahir?
Ahir tampoc.
I algun dia d'aquesta setmana o l'anterior?
No.
Tu no tens mal de panxa, eh? Molt bé, molt bé. Tu vens a classe, eh? A veure, per aquí què? Què m'expliques?
Eh...
Pues que...
Parlàvem del mal de panxa, quan no n'hi ha...
Que si un dia al final te fa mal la panxa de veritat, els altres no t'acrauran perquè se pensaran que és una broma que t'estan enganyant.
Molt bé, i a vosaltres us costa molt aixecar-vos al matí, a primera hora del matí?
Sí, sí, perquè... perquè el llit s'està molt bé i... i fa una mica d'avorrit anar al col·le.
És que els llençols sembla que s'enganxin, no? Que sí?
Sí.
Que sembla que no et deixin sortir.
És que dona molta falta anar al col·le quan t'aixeques, perquè el teu pare te diu vinga al col·le i no vols anar perquè estàs molt dormit.
I ho aneu vestint a poc a poc, no?, amb tranquil·litat.
Jo quan tinc que anar a dormir no vull i després no em vull aixecar.
Perquè a quina hora aneu... que aneu a dormir? Com les gallines o no? Aneu a dormir molt d'hora o no?
No, jo a les 9.
Jo a les 10.
Sí, jo a les 10.
A les 10 és bona hora.
Quan em vaig a dormir el meu pare em diu a dormir i jo no vull.
O sigui?
Perquè no tinc sol i després al matí no em vull aixecar.
Que si, per exemple, que si estàs dormint, la mare te diu que tens que anar a dormir i dius que no, però després tens que anar a dormir, el matí t'acosta molt a llevar-te i llavors comences a dir mentides per no anar al col·le.
Ai, aquí apareix el mal de panxa, que hi ha aquest mal de panxa que apareix de cop i volta, que dius, ai carai, és que tinc molt mal de panxa i no puc moure del llit.
Per què és important anar a dormir d'hora?
Perquè si no pel matí et costa molt aixecar-te i llavors ens dius-ho una mentida.
Però ara no sé, imagineu que són a les 10 de la nit, ja heu sopat, ja heu fet tot que heu de fer en aquesta jornada perquè no voleu anar a dormir, què passa?
Què voleu fer quan aneu a dormir?
Mira...
Mira a la tele, mira a la tele i jugo a la tauleta.
Què fan a la tele a aquella hora?
Sautaje en la cocina.
Jo no he vist mai jo eh. I dibuixos, fan dibuixos a aquella hora també?
Què?
Fan dibuixos a aquella hora de la mita a les 10?
Sí.
Jo sempre me'n vaig a dormir a les 10 però si són les 9 millor perquè diu el meu pare si me'n vaig a dormir a les 9 que potser demà m'aixecaré més aviat.
Que si tu no dors moltes hores també és dolent per al cos.
Ara en parlarem d'això, ara parlarem de dormir les hores, de menjar sa, de fer esport, no? Tu quina hora vas a dormir?
A les 10 i quart.
10 i quart eh, ell té un quart d'hora de marge.
Què?
T'adorms, t'adorms, o sigui et poses al llit i t'adorms o no?
Sí, m'adorm.
I tu?
Jo a les 9.
A les 9, tu vas molt d'hora eh, i a quina hora et lleves?
A les 7.
I t'aixeques de seguida o costaves una miqueta?
Me quedo 5 minutets.
Ui, aquests 5 minuts són molt perillosos eh, aquests 5 minuts.
A veure, què passa amb aquests 5 minuts?
Que a mi el meu pare també m'ho fa, jo li dic que em deixi 5 minuts i després ja m'aixeco.
Però són sempre 5 minuts, es converteixen en 15 per art de màgia, no?
A mi només me donen 5 i ja està.
I ben comptats eh.
Jo quan dic, és que vull una mica de temps, doncs aquell temps se me fa llarg i me quedo aquí quasi tota l'hora.
I tu Gisela?
Que la meva mare diu que tinc que anar a dormir a les 10 i el divendres com que és l'últim dia de la col·le, doncs me deixa quedar-me més temps i el dissabte també.
Doncs veieu eh, divendres i dissabte festa major eh, i tu quina hora vas a dormir?
Doncs si tinc molta son a les 9 i si tinc, doncs poca, doncs me'n vaig a dormir a les 10.
A les 9 o a les 10, i tu?
Jo a les 10.
A les 10 eh, cada dia, cada dia?
Bueno.
I els gens sols s'enganxen al matí o no? O t'aixeques de seguida?
A les 7.
I t'aixeques ràpid allò?
Una mica.
Si, algun dia si, algun dia no, no?
Si.
I tu?
Pues me'n vaig a dormir a les 9 i em costa molt a aixecar-me.
Tu, o sigui, tu deus dormir moltes hores, no?
Sí.
O sigui, a tu t'agrada molt dormir.
I tu, Marcos?
Jo a les 9 i 20.
Mira, doncs tu 5 minuts més eh, 9 i 20.
Sí.
I m'aixeco a les 7.
A les 7, i t'aixeques sempre de seguida?
Sí.
Ara us faré una pregunta que potser no us agradarà, ja us ho aviso eh.
Potser no us agrada aquesta pregunta eh, però jo us la faré.
Us vestiu sols?
Sí.
No m'enganyeu eh, dieu-me la veritat.
Sí.
A veure, anem per on.
Tu, per exemple, Eva.
O sigui, us pregunto.
Us vestiu sols sempre?
Jo sí.
Perquè, bueno, a la nit m'ha preparat la roba,
després quan m'aixeco, me poso al sofà,
me porto la roba i me començo a vestir.
És a dir, que tu, fins i tot te preparas la roba tu mateixa.
L'agafes tu, obres l'escalàjo, l'armari.
Sí.
I tries tu la teva roba.
Sí.
Molt bé, i tu?
A mi doncs me la tria la meva mare,
però jo la, el meu pare me la dona i jo me la vaig vestint.
Molt bé, i tu?
Me la, me la, me la, me la posa la meva mare a la taula i ella em vesteixi sola.
Tu et vas vestint sola.
I tu?
Jo me la tinc que agafar jo i jo me la vesteixo.
També tot sol, eh?
I la Gisela?
Pues la mare agafa una roba i me diu si m'agrada per demà i jo dic si me la fico al sofà i el dia següent m'aixeco i me vesteixo.
Mira, avui per exemple portes una diàrea molt bonica, no? Aquesta l'has triat tu aquesta?
Sí.
Doncs aquesta és molt xula, eh?
Doncs això, i tu?
Me la escolleix la meva mare però abans que jo me la fiqui me diu que tal me sembla, per si me queda bé o no.
I us mireu al mirall? Us mireu al mirall quan esteu vestits o no? O aneu directament cap a casa?
Sí.
A veure qui es mira al mirall molt?
Jo quan me pentino me miro al mirall i si me faig mal doncs vaig au, me miro i a ver si tinc algun enredo.
I tu també, Gisela, mires al mirall quan te pentines?
Sí, però em costa una mica pentinar-me, perquè quan dormo em moc molt i la meva mare sempre m'ha de pentinar a vegades.
És que més a més a vegades quan te pentinen i quan tens el cabell llarg, a vegades estiren i fa una mica de mal, eh?
A veure, qui més es pentina i es mira el mirall? Vinga.
Jo quan em pentino miro al mirall i jo també moc molt com la Gisela i quan m'aixeco tinc els cabells com una boja i quan me'ls desenredo doncs me fa molt de mal.
Però vas a poc a poc i vas anar fent, no? I tu?
Jo me miro al mirall mentre me pentino però a vegades me pentina la meva mare.
Va digues, i tu?
A mi sempre me pentina la meva mare com jo tinc el pèl diferent me'l he de fer la mama.
Tu tens el rissat, tens el pèl de rissat, eh? El pèl de ell se costa molt de pentinar. I tu?
T'estaves pentinant ara mateix, eh?
Què?
T'estaves pentinant ara, com que te'n dic que és guapo.
T'estaves pentinant ara mateix?
Jo no.
Doncs...
Doncs a vegades...
A vegades t'apentines tu? A vegades t'apentines un altre?
Sí.
I em pesteixes sol?
Sí.
Si?
I el més gran?
Qui era el més gran de la classe?
El Marcos?
El més gran.
Qui és el més gran de la classe? El Marcos? Qui és el més gran de classe?
Qui és el més gran de classe? El més gran de tots? Qui és el que té 9 anys?
El més gran, a veure? Els germans bessons.
I la Helena.
La Paula Marín, l'Andrés, la Helena i el Héctor.
Hem parlat ja de pentinar-nos, de vestir-nos sols.
El tema de fer esport, a veure, fer esport, menjar sa,
no només aquelles coses que fan amb... no diran nom, però vaja, menjar sa...
Què vol dir tot això?
El de menjar per estar sa i per fer i per estar més fort.
Doncs fer esport és exercici, va bé per al cos i fa que no... doncs t'ha fet que és gordo.
Menjar sa... és bo menjar sa perquè així podem fer esport i estem forts i no ens posem gordos.
Tenim que menjar sa perquè si no ens ficarem com una mandonguilla i després al cotxe no podrem entrar.
I sortirà l'allit rodolant, no?
Sí.
i ens quedarem atascats a la porta de l'habitació.
Que de vegades el meu pare quan va fer esport me pregunta si jo vaig i dic que sí, me preparo la roba d'esport i vaig.
Jo a vegades els diumenges me'n vaig, me quedo amb l'aniol un amic meu i anem a córrer pel pont del diable i tot això.
Carai, molt bé. Feu molts quilòmetres? Sí, no?
Sí. No sé.
Qui més? A veure, Maria.
Menjar sa és que tens que menjar variat. Per exemple, un dia verdura, un altre dia peix, un altre dia carn.
I si no m'agrada la verdura? Pot ser que no m'agradi la verdura, no?
Pues te la menjas igualment.
Quieto, quieto. A veure.
Pues te la menjas igualment.
Però és que no m'agrada.
Pues he agafat una altra cosa.
Mira, fem una cosa, anem a intercanviar els papers. Tu ets el pare i el fill, vaja.
Vinga, tu em poses un plat de verdura i jo dic, no m'agrada.
Menja-te-la.
No em vull.
Pues ara...
Pues ara...
Pues ara...
Pues t'aguantes.
No m'agrada i vull una altra cosa.
Pues...
Pues...
Fes un esforç.
Me menjo la meitat i prou.
Vale.
Doncs vinga, la meitat, eh. A veure, per què?
Va, per què?
Doncs que si...
Si no et vols menjar alguna cosa, doncs li pots dir que si no...
Estàs castigat.
Tu em castigaries? Vinga, va, fem el paper, va.
Què hi ha avui per sopar?
Tu ets la mama, eh?
Verdura.
Com és la verdura?
Eh...
Són...
Espinaques.
Espinaques.
Ah, quin fàstic.
Menja-te-les.
No, no em vull.
Si no te les menges, estaràs castigat.
Més igual.
T'aguantes.
T'aguantes.
Més igual.
No t'estàs castigat.
Bueno, només un dia, no?
No.
Fins que no te les mengis...
No, fins que no te les mengis estaràs castigat.
Més igual.
Sí.
Doncs val, i les tindràs ahir per esmorzar, per baranar.
Va, va, potser me les menjo. Per la meitat només, un tros.
No, menja-te la meitat i si t'agrada menja-t'ho tot.
Però tindré algun premi?
No, menja-te la meitat.
Sí.
Si no te les menges, dormiràs al carrer.
Ui.
Amb el fred que fa.
Que si, si tu n'has provat una cosa i dius que no t'agrada, doncs la tens que provar.
Com la crema de calabarsa, que a mi no m'agrada.
Està boníssima, eh? La crema. A mi sí que m'agrada.
Les espinaques no, eh?
Que al col·legi de vegades fiquen mongeta amb patata i a mi no m'agrada la verdura.
I les meves amigues em van dir que si agafava pa i l'ho acompanyava, doncs que sabria més bé jo.
I cada dia que m'ha ficant allò, doncs m'ho menjo amb pa.
El premi és que si menges verdura evites malalties.
I ara ens posa...
Has de posar molt sèrie, eh?
Ho heu vist?
Tu seràs metge quan siguis girant, eh?
Sí, pediatra.
Doncs mira, ja comença, eh?
Ja comença a apuntar maneres.
La Mireia, quan sigui metge, ja veuràs, ens farà menjar verdures, eh, tots.
I practicar esport.
Quin esport els agrada? Digues?
Faig futbol.
Jugues amb algun equip?
Sí, aquí, a Sant Pau.
Jugues a Sant Pau o a futbol?
I tu?
Jo faig dansa en una acadèmia.
Ui, això és molt difícil, no?
Quan pugeu així els peus de punta cap amunt, no?
Tenis.
Tenis? Molt bé. I tu?
Jo corro i abans feia dansa.
Com ella, també feies dansa, no?
Jo vaig dansar clàssica.
Clàssica, eh? De barra, no? I tot allò.
Sí, sí.
És xulo?
Sí, però costa una mica estirar-se i tot.
És que hi ha molta disciplina, no? S'ha d'entrenar molt, no?
M'han dit?
Sí, s'ha d'entrenar i estar sèrio.
Ui, estar sèrio, eh? Sí, sí. Perquè és tot el cos, no?
Sí.
Jo súper tenis.
Súper tenis.
Súper tenis.
No tenis, eh? Súper.
És tenis, però en mitja pista.
Molt bé. I que vas allà a Cala Romana, per allà a aquella zona?
No, el tenis Tarragona.
El tenis Tarragona, molt bé. I tu, Natàlia?
Que a mi no m'agrada un suc que mon pare me fa, que té espinaques, suc de taronja, una mica de maduixes i... com es diu?
Pasta naga.
O sigui, espinaques, què més, què més has dit?
Pasta naga, suc de taronja, espinaques, una mica de taronja i me'l he de menjar i igualment que no m'agradi.
I te'l menges, no?
Sí.
Perquè no passa res?
No.
Jo faig ball.
Ball? No, però no dansa, eh? Ball. I què balleu?
Doncs moltes coses.
Tot tipus de ball, tot tipus de ball, no?
Sí.
Que ho sabeu que és carnaval? Que ho sabeu que aquest dia és carnaval o no?
Sí.
Sí? Ho sabeu o no? A veure, a veure.
Jo em disfrasso de ninja. Jo de pirata.
Jo no ho sé.
Jo de vampira.
Jo, com que som quatre nens, doncs hem tingut la idea d'un M&M de cada color.
Carai, que és original.
Jo surto amb una comparsa.
En quina?
A la Cromàtic.
A la Cromàtic, molt bé. I tu?
De la Mini.
De la Mini? Te disfrasas de la Mini. De la Mimi?
De la Mini?
De la Mini.
La doctora, eh?
No disfrasa de metge, de metgessa, no? Més endavant, eh? Qui més a veure per aquí?
Jo em disfrasaré d'Elsa.
La Elsa és la de Frozen, no?
Sí.
Sabeu la cançó?
Jo...
Jo me disfrasso d'Índia.
Sabeu la cançó de Frozen, no?
Sí.
La voleu cantar?
Sí.
Us atrevíeu a cantar-la, no?
Sí.
Sí o no?
Sí.
Doncs la cantarem al final, no patiu.
Tu de què et disfrasas?
De Pirata.
Jo de Vampira.
De Pirata, jo.
Jo de Jack Esparro.
Poneu-me junts al Jack Esparro i al Pirata.
I tu?
Espera, espera, espera, que no et sentim.
Quina, la de Libre Soy o Suéltalo?
I professional, eh?
A veure, quina voló que canti? Libre Soy o Suéltalo?
Libre Soy.
Les cantes tu sol?
No.
Tots?
A veure, mireu...
No, no, fem una cosa, mireu.
La cantarem tots junts.
Bé, la cantareu tots junts.
Llavors, aquest grup d'aquí amb aquest micròfon
i aquest grup d'aquí amb aquest micròfon meu.
Llavors la canteu...
Us teniu que mirar la cara perquè llavors teniu que anar compensats.
Compensats.
Teniu que anar compensats, eh?
D'acord?
Preparats?
O sigui, algú...
Escolteu-me, escolteu-me.
Algú té que dir un, dos, tres i llavors comenceu a cantar.
Però comença a cantar un de sol i els altres el seguiu.
D'acord?
Així anireu compensats.
D'acord?
A veure, ja us poso aquest micròfon.
Jo ara deixo el micròfon.
Jo ara desconnecto.
Ara, mira, vosaltres teniu que mirar cap allà.
Us heu de veure les cares.
Llavors, quan digui tres a ell...
Ell...
A veure...
A veure...
L'Hèctor...
Mireu-lo bé.
L'Hèctor Castilla que dirà tres.
Quan digui tres, ell començarà a cantar o elles.
I llavors seguiu totes, d'acord?
A veure si podem preparar aplaudiments als companys de realització.
D'acord?
Teniu el micro?
Vinga.
Jo desaparec, eh?
L'Hèctor Castilla.
La nieve pinta la montaña hoy, no hay huellas que seguir.
Y la soledad de un reino, y la reina vive en mí.
El viento ruge, y hay tormenta en mi interior.
Una tempestad que de mis años.
Lo que haya en ti, no dejes ser.
Buena chica, tú siempre debes ser.
No has de abrir tu corazón.
Pues ya se adiós.
Libre soy, libre soy.
No puedo ocultarlo más.
Libre soy, libre soy.
Libertad y vuelta atrás.
Digue así, me quedo aquí.
Libre soy, libre soy.
El viento es parte también de mí.
Mirando a la distancia, pequeño todo es.
Y los miedos que me atrapan, muy lejos los dejé.
Lejanía y así fue.
No puedo reescuchar.
No puedo reescuchar.
No renuncié.
Y ahora a fin me siento en paz.
Libre soy, libre soy.
No puedo ocultarlo más.
Libre soy, libre soy.
Libre soy.
Libertad y vuelta atrás.
Dirme así, me quedo aquí.
Una tempesta.
Libre soy.
Y el frío es parte también de mí.
Muy bien, muy bien.
Somos artistes.
Somos artistes.
Ja l'havíeu cantat abans segur.
A més mira, ella porta el vestit de Frozen.
Sí.
Sí.
Que bonic, no?
Sí.
A més va vindre, no?
No fa gaires dies, a cantar aquí a Tarragona.
La Gisela, la cantant que canta la cançó de Frozen, la que canta per Disney.
Va vindre a Tarragona a actuar, no sé si ho sabeu, fa alguns mesos.
Va estar aquí amb nosaltres.
Mireu, ja ha passat gairebé una hora, eh?
Portem una hora xerrant, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
Voleu que parlem de deures o no?
Ho deixem per un altre dia, els deures.
Parlem de fer deures o ho deixem per un altre dia?
No importa.
No importa.
No importen els deures.
Voleu que parlem un altre dia?
Sí, tu.
Sí.
Digues, digues.
Si tu arribes a casa i fas els deures després, tindràs després per relaxar-te i...
I això és el seu, eh?
El que passa és que a vegades et passa per allà a la tele, arriba la... com es diu això?
La PC Vita i aquestes coses, no?
De vegades jo li dic a la mare que després ho faré, em fa pal, però ho tinc que fer després.
Bé, millor que els deures, jo crec que n'hem de parlar un altre dia, eh?
Un dels deures.
És un rotllo.
Ho veus, clar.
Però s'han de fer, s'han de fer.
Per mi els deures és l'últim.
O sigui, clar...
Per mi també.
Però després què passa?
Que arribà a la classe i no heu fet els deures i què passa?
Llavors arriba un rosco.
És que de vegades el Jordi ens pregunta si hem fet els deures i n'hi ha nens que no ho fan.
i ens apunta als nens que no ho fan els deures.
Clar, perquè s'han de fer els deures.
Són importants.
Per fer...
Marisa, maig de Ferrello que estem per aquí.
També cantaves, també.
Em sembla que cantaves, eh?
Una mica amb ells.
Però ells ho feien molt i molt bé.
Escolta, que tenim desitjos, eh?
També.
Anem preparant els desitjos que encarem ja a la recta final, però abans també la Laia ens vol dir una cosa dels deures.
Si tu fas els deures després per a l'examen, com haurà entrat una mica en els deures te serà més fàcil.
És per veure què has après.
Els examens tu tens que pensar i tens que estudiar molt i a vegades jo... a vegades m'avorreix els deures fer-los.
Home, a lo millor és que és molt llesta.
Clar, clar.
Si no fas els deures llavors no aprens.
Si no fas els deures no aprens, eh?
La doctora.
Jo sempre, quan arribo a casa i tinc deures, els faig i després em queda una hora per jugar abans de sopar.
A mi això m'agrada, veus?
Si primer els deures, i si pot ser amb un ritme més o menys ràpid, perquè a vegades els deures s'allarguen, s'allarguen,
que aquest exercici de matemàtiques no passa, no passa, i passa mitja hora i tres quarts i encara estem amb aquest exercici.
Com és possible, no?
Alguns dies abans de fer un examen fem unes fitxes de reforç i així practiquem el que entra a l'examen.
I una estona abans de fer l'examen fem un text i també és per repassar.
Ja anem acabant, però vull fer una pregunta.
Ja sabeu què és parlar per la ràdio, vull que és dir Internacional de la Ràdio.
Abans del començament ningú m'ha dit que es volgués dedicar a la ràdio.
Ara que ja heu parlat per la ràdio, que heu agafat un micròfon, algú ha canviat d'opinió?
Algú vol dedicar-se a la ràdio, a fer de periodista?
Algú, per exemple?
Mira, tenim un candidat.
Jo, tenis o la ràdio?
Tenis o ràdio, bueno, ja està bé.
Algú més a la ràdio, no?
Algú s'ha engrescat?
Tu?
Ell serà model perquè és molt guapo.
Serà guapit.
Bé, escolteu-me, ara la Marisa ens recordarà uns desitjos que segurament també molts d'ells,
els que escoltareu també seran compartits per tots vosaltres.
I, Marisa, així anirem tancant ja aquesta aventura de conversar avui en cançó inclosa.
En cançó en directe.
I tant, i tant.
Doncs el que volia dir-vos d'alguna manera és que hi havia companys que el curs passat també van treballar aquest tema com vosaltres,
el de respecte vers un mateix, i van dir coses semblants a les que vosaltres heu dit i els tenien uns desitjos d'aquest tema.
D'acord?
Us llegeixo un parell.
Vam parlar també del tema de l'amistat i dèiem, amb dos companys he millorat l'amistat i desitjo que aquesta amistat segueixi.
Per tant, nosaltres podem fer coses per millorar l'amistat com heu parlat vosaltres.
Desitjo que tothom sàpiga valorar i que ningú se senta inferior als altres perquè tots són iguals i a la vegada únics.
Estaríeu d'acord amb això?
Sí.
Sí.
Tothom és únic perquè si algú se'n va ja no serà igual, no?
Parlar de ser amics, no? No és el mateix tenir amics o no tenir-los.
D'acord?
I que ningú digui mai que no serveix per res.
I això vol dir que ens valorem, no? D'acord?
Sí.
Doncs fins aquí.
Gràcies a Marisa i també gràcies al Jordi Cortés. Jordi, gràcies per obrir-nos les portes, eh?
A vosaltres per aquest programa i aquesta estona tan divertida.
Tornarem la setmana que ve, eh? Tornarem la setmana que ve, eh?
Sí.
Gràcies, Jordi.
La setmana que ve tornareu amb Tercer A.
Amb Tercer A. Marisa, gràcies i fins la propera.
A vosaltres i felicitats perquè és el Dia Mundial de la Ràdio.
Moltes gràcies, nois, noies, gràcies.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Música
Música
Música
Música
L'aventura de la vida.
Tot ho vols saber,
junts en aquesta aventura.
Quin amic, tots inventarem
més motius per poder gaudir
de la vida, us explicarem.