Aproximadament 15 minuts i seran les 12 del migdia.
Exhaurirem aquest temps que ens queda d'aquesta hora del matí de Tarragona Ràdio
obrint aquest Tarragona saludable.
Avui parlant dels cuidadors no professionals.
Déu-n'hi-do que la taula d'avui de l'estudiu de Tarragona Ràdio
la tenim ben plena.
Ara saludem d'una banda la Isis Vives.
Isis, bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és tècnica de formació i ocupació de Creu Roja a Tarragona.
Saludem també l'Elisabet Armario.
Elisabet, molt bon dia.
Bon dia.
Psicòloga i docent d'aquests cursos d'atenció als cuidadors
que imparteix Creu Roja.
Després en parlarem.
I tenim també un parell d'usuàries.
Saludem primer la Montse Miranda.
Montse, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ella és usuària dels cursos i membre d'aquest grup d'ajuda mútua també.
sorgit a Tarragona, després precisament d'un dels cursos.
Ella cuida la seva mare i també ens acompanya la Antonia Guijarro.
Toni, bon dia.
Bon dia.
Usuària també d'uns dels cursos i membres també d'aquest grup d'ajuda mútua.
En el cas de la Toni, fins fa poc ha cuidat el seu pare.
Després en parlarem i entrarem en més detalls sobre aquest tema.
Isis, m'agradaria que m'expliquessis com es detecta la necessitat d'aquests cursos
i quin és el paper de Creu Roja.
És a dir, quan us n'adoneu que cal fer cursos per a cuidadors no professionals?
Doncs mira, des de la institució es va detectar principalment una manca de suport i ajuda
per dur a terme la tasca diària dels cuidadors no professionals
i jo crec que com a part molt important és l'aprendre a autocuidar-se.
La institució, de fet, ja treballava amb aquest col·lectiu,
el que passa que el 2013 va ser quan es va iniciar el projecte de cuidadors.
És un projecte que és autonòmic, però a nivell provincial, per exemple,
agafem tot el territori.
Es fan formacions depenent de les necessitats que es detecten.
Es fa en el projecte inclou formacions, que són cursos de 25 hores,
que es treballa una part psicològica i una part més sanitària,
que això l'Elisabet us podrà explicar més de detall.
Llavors hi ha la possibilitat també que puguin sortir els GAM,
que són els grups d'ajuda mútua en què també hi participen la Toni i la Montse.
i en aquestes formacions es dona informació també dels recursos que té la Creu Roja,
en el qual elles també hi poden disposar.
M'ha agradat molt un concepte que has dit, aquest d'autocuidar-se.
Això ho han de tenir en compte també, suposo, i els cuidadors no professionals, no?
Sí, aquest jo crec que és la necessitat que es va detectar primordial
i segueix sent la necessitat.
Segur que elles, amb l'experiència que tenen, us podran explicar aquesta qüestió.
pensàveu realment, Toni o Montse, en autocuidar-se abans de fer aquests cursos,
en l'autocuidament, o no?
O el cuidador no professional només pensa en l'altra persona?
En qui rep les cures, diguéssim?
Pues la verdad es que no.
Que pensar en cuidarse a uno mismo, no.
Pensamos en cuidar al cuidador.
I nosotros nos dejamos, pues mira, tal como estamos.
Si te encuentras bien, bien, y si te encuentras mal, pues mal.
Al final, acabeu donant tots els vostres recursos a la persona cuidada, diguéssim, no?
Això mateix.
Seria aquest el tema.
Elisabet, explica'ns quins cursos o com són aquests cursos que s'imparteixen a Creu Roja,
adreçats precisament a aquests cuidadors no professionals.
Doncs els cursos són de 25 hores, que són 10 sessions de dues hores i mitja,
i hi ha dos tipus de vessants, com si diguéssim.
Una que és sanitària, que explicaria el que són primers auxilis, tècniques de mobilització,
i una altra més psicològica, que serien les coses del dol, les demències, què trobarem,
com compatibilitzar la família, el malalt, la parella,
aquests temes més emocionals, més de contenció psicològica i emocional.
Des del punt de vista sanitari, concreta'ns una mica més quines coses s'expliquen,
perquè, per exemple, expliqueu tècniques de mobilització.
Sí, tècniques de mobilització seria quan ja la persona està més avançada,
que no es pot moure, el que és passar del llit a una cadira,
de la cadira al sofà, i com ells agafen tot el pes i fan la posició malament,
i tot això el que ensenyem és perquè no es desgastin ells físicament,
perquè hi ha un desgast físic.
I aquest any, com a novetat, després una miqueta també de parlar
amb l'experiència que es té dels cursos que hem fet anteriorment,
doncs es crearan uns monogràfics, aquest any hi haurà dues vessants,
hi haurà uns d'estimulació cognitiva, i uns altres que són propis de primers auxilis,
perquè sempre és un tema que els interessa molt,
i llavors es realitzaran uns mòduls de 10 hores per a aquestes persones
que ja han realitzat prèviament un curs de cuidadors.
Això pel que fa al punt de vista sanitari, perquè des del punt de vista psicològic
realment és com una mena de respir, no, Elisabet?
És a dir, cuidem els que cuiden, que de fet era com es promocionaven aquests cursos,
és el que intenteu des de la part més psicològica també.
Sí, l'objectiu principal és donar unes eines perquè ells comencin a cuidar ells,
pensin en ells, gestionin bé el temps, es cuidin una miqueta més,
agafin un temps per ells també, que mai no s'ho agafaven,
que estaven amb 24 hores amb el pare, la mare o la persona que cuidaven,
i ells no s'ho agafaven.
S'han de cuidar ells, els importants per a nosaltres són ells.
Anem per les experiències de les cuidadores.
Montse, què ha suposat, o què suposa fer-se càrrec d'una persona gran
i amb quines dificultats t'has trobat tu, en el teu cas?
Doncs jo, ma mare té 95 anys, ja visco amb ella fa uns 12 anys oi cinc,
quan va morir el meu pare i ja vaig decidir anar-me amb ella,
perquè sabia que em necessitava,
i jo, en el meu cas, puc donar gràcies perquè, bueno, encara no...
o sigui, pot caminar, no es fa pipí al llit...
Diguéssim que mínimament es pot valdre per si mateixa, no?
Sí, sí, sí, raona alguna vegada,
alguna coseta de despiste,
però que no és res greu per l'edat que té ella, no?
Molt bé.
Però reconec que, bueno,
el que deia la Eli i la Isis, no?,
que ens hem de cuidar nosaltres,
perquè jo dedico el...
Jo ara mateix estic a l'atur
i dedico el 100% del dia amb ella,
Llavors, clar, jo he de buscar feina,
jo he de tenir el meu espai per fer...
Ara he començat, bueno, a fer ioga també perquè, clar...
Aquí hi ha un tema, Montse,
que suposo que és organitzar-se, no?,
com a cuidadora,
és a dir, organitzar la teva vida,
està, evidentment,
exerceixes aquest rol de cuidadora,
no professional en aquest cas,
però, clar, tu has de buscar feina,
t'has d'organitzar, tens la teva vida,
has de posar-hi també limitacions, no?,
amb aquest fet de cuidar la teva mare, no?
Sí.
En el teu cas, Toni,
quina seria l'experiència?
Bueno, lo mío es diferente.
Mi padre es Alzheimer,
lo que tiene, ya lleva nueve años,
ahora lleva dos meses en la residencia,
porque es que ya en casa
era imposible poder cuidarlo.
Clar, vio ha arribat a un límit, no?,
un límit que el pobre no se dejaba hacer nada
porque era invadir su persona
y, claro, él se defendía, pues, pegando,
dando un manotazo
y no se dejaba hacer.
Agressivitat no promoguda.
Exactamente, ya no nos conoce,
hace ya bastante tiempo,
no sabe quiénes somos,
nos conoce la fisonomía, eso sí,
pero luego no sabe quién es su mujer,
ni quién es su hija,
ni quién es nadie.
Clar, i això,
a banda del que ens explicava la Montse,
que té un desgast físic,
perquè, evidentment, no?,
et trasbalsa d'alguna manera,
aquí també hi ha un cert,
o un gran desgast psicològic, no?,
Sí, sí, total.
Mucho, mucho.
Amb els dos casos, eh, però...
Sí, pero en mi caso,
yo creo que peor,
porque ver a tu padre,
que no sepas quién eres,
que dices,
papa, ¿yo quién soy?,
y él dice, pues, no lo sé,
pues, no,
pues, lo he dicho yo,
él dice, no sé,
y sube los hombros para arriba,
él no sabe.
Él, ahora, en la residencia,
pues,
se pone a caminar por allí,
por los pasillos,
es como un niño,
lo toca todo,
tienes que estar detrás de él,
porque él no sabe
que lo que va a coger
es malo,
él se lo pone en la boca,
se lo tienes que quitar,
se enfada,
o sea,
que es un problema
bastante gordo,
bastante, bastante.
Pero bueno,
se lleva lo mejor que se puede.
¿Qué os ha suposat,
o qué no he extrat,
o de qué os ha servit
aquests cursos,
dels quals ara
ens explicaven
l'Isis o
l'Elisabet,
Montse,
en el teu cas,
com tan beneficiat?
A mi m'ha servit de molt
perquè el trobar-te
amb un grup de gent
que cadascú explica
el seu cas
i que d'alguna manera
te consola,
entre cometes,
perquè veus que n'hi ha casos
que són patètics,
o sigui que
tota una família
està pendenta
d'una persona
i bueno,
perquè no tenen mitjans
per pagar una residència
o perquè, clar,
les ajudes tampoc arriben.
I d'alguna manera
és allò,
el comentar entre tots,
el canviar
canvi d'opinions
i sentir-nos
una mica més
arropades
i en el mateix tren,
totes, no?
I en el teu cas, Toni,
què ha suposat?
De què t'han servit
aquests cursos
de Creu Roja?
Bueno,
per lo que ha dicho Montse,
exactamente eso,
nos ha servido
de contar-nos las cosas
porque a lo mejor
encuentras a una amiga
por la calle,
a una conocida
y te pregunta
¿cómo está tu padre?
Y tú le empiezas a contar,
pero claro,
tú te empiezas a extender,
la otra dirá
no me cuentes rollos.
La sentència
millor una persona
que ho viu
també en primera persona,
és aquesta ajuda mútua
que al final
s'ha fet,
perquè aquí
hi ha una particularitat,
Elisa,
i això ens ho pots explicar tu,
que és que a partir
d'aquests cursos
les pròpies cuidadores
han establert
aquest grup
d'ajuda mútua,
no?
Sí,
va ser una opció
que hi havia
i m'ho van demanar
també elles
i una vegada al mes
quedem,
portem ja uns sis mesos
o així,
quedem per aprofundir
en els problemes
que els surten,
sorgeixen
i el que ells,
bueno,
normalment és,
ja ha sorgit aquest problema,
per exemple,
a l'hora que ella
havia de pensar
si anava a la residència o no.
Sí,
ha sigut molt important.
i a vegades pensen
que s'abandona la persona,
no tenien segur
i entre tots ho van parlar.
Són preocupacions,
no Toni,
en el teu cas
preocupacions
que potser et ronden
que no saps
si les persones
que et trobes
t'entendran bé
i en canvi
en un grup d'ajuda mútua
saps que algú
ja ha passat
per aquesta experiència
que et pot enfocar
o que et pot una mica dirigir,
no?
Sí.
Intercanviar experiències,
suposo.
Pues sí,
en este caso sí
y no solamente
en lo de la residencia
sino en todo,
¿no?
Porque a lo mejor,
pues yo qué sé,
no sabes,
una simple pomada
que te pueden decir
pues mira,
mi padre tiene una rozadura,
pues mira,
yo le pongo esta pomada
y dice,
pues mira,
muy bien.
Son otras cosas también
y también evadirte
y también evadirte
porque,
pues bueno,
unos días hacíamos risoterapia
y nos lo pasábamos muy bien,
claro,
hacíamos unos juegos
y en esa hora
te distraes
y estás a gusto
y no piensas tanto.
Luego cuando llegas a casa
pues bueno,
te encuentras con lo que te encuentras,
pero bueno,
yo he tenido la ayuda
de mi madre
que lo tengo que decir,
que mi madre también es
cuidadora
y ha sido la cuidadora
de mi padre.
Claro,
es que al final,
he estado yo sola.
Al final,
tothom es converteix
en cuidadores
no professionals
en aquest cas,
la família
que ella és al costat
doncs ho fa.
En el teu cas,
monse,
suposo que també
aquests moments de respir,
com dèiem abans,
no?
Sí.
que són realment molt beneficiosos
també amb aquests grups,
no?
en cuidadora.
Sí,
sí,
sí,
sí,
jo tinc,
bueno,
som 5 germans
i dels 5 germans
ens n'anem combinant
i un dia
se l'emporta
una a dinar fora
o a casa d'elles
que també ella ho necessita
perquè no només
m'ha de veure a mi,
sinó als altres fills,
no?
Un altre dia
el meu germà,
un altre dia
l'altra germana
i un hem combinant.
El que passa que,
clar,
la major part del dia
ja estic jo
i l'estat a l'atur molt més,
no?
I a més,
llimitada
perquè no puc sortir
el que voldria
a trobar feina
o sigui a buscar feina
i,
en fi,
és una dedicació
del 100%,
no?
I la vida personal
també et canvia
perquè,
clar.
Perquè ara mateix,
Montse,
per exemple,
en el teu cas
no tens temps material,
diguéssim,
de sortir a buscar feina
o...?
Clar,
quan ho faig,
ho faig
unes horetes
que porto a ma mare
en un centre
que tenim
a Torreforta,
bueno,
a la parròquia,
diguem,
que és un centre
on van persones grans
sobre l'edat de ma mare,
bueno,
la meva mare
és la més veterana.
I llavors allà
són dos horetes
que estan
tres dies a la setmana
que, bueno,
amb aquestes dues hores
jo m'espavilo
i tant virtualment
com anant empreses
i demés,
doncs...
Tot i així,
suposo que
recomanaríeu,
no?,
a persones que estan
en una situació
pareguda com la vostra,
que tenen una persona
al seu càrrec,
que són cuidadores
no professionals,
recomanaríeu aquests cursos?
Sí, sí,
totalment.
Jo també
els ho recomiendo.
A més,
l'Eli és una gran
professional
i a la Creu Rotja
realment
ens han tractat
de fàbula.
Molt bé,
ens han tractat.
I ben aviat
i sis,
nous cursos
per a cuidadors.
Doncs sí,
ara tornem a començar
els cursos.
El 13 d'abril
és el primer curs
que es fa a Tarragona
i en realitzem
un altre a Tarragona
i en fem
diversos
en tota la província.
Es realitzaran
vuit cursos
i després
hi haurà
el que us comentava abans,
que hi haurà 4 monogràfics
d'estimulació cognitiva.
Aquests són per a persones
que ja han fet
un primer contacte?
Sí,
els cuidadors,
els cursos
que hem comentat
abans de 25 hores
són destinats
a cuidadors no professionals.
Molt important
és que estiguin
al cuidado
d'alguna persona
que sigui major
de 65 anys.
És el requisit
perquè estem
especialitzats
en persones
que estiguin
al cuidado
de persones grans
i a part
hi haurà
els monogràfics
de cuidadors
que sí que van destinats
als que comentava
d'estimulació cognitiva
i de primers auxilis
a persones
que prèviament
ja han realitzat
aquesta formació.
Molt bé.
Persones que s'hi vulguin
inscriure,
que ens estiguin escoltant
i que tinguin
un cert interès
per a aquests cursos.
On han d'assistir
o on poden trobar
més informació?
Doncs mira,
nosaltres tenim
un telèfon
que és el
900-365-100,
és gratuït.
900-365-100.
Sí,
i és gratuït,
poden trucar,
allí els informaran
i si compleixen
els requisits
els poden intentar
encaixar
en alguna
de les formacions
que nosaltres fem.
Aprofito per dir
que també
aquesta línia
és una línia gratuïta
que està obert
a qualsevol cuidador,
és un call center
que està a Barcelona
i poden trucar
i els poden donar
informació
vària
i va destinada
específicament
als cuidadors
no professionals.
Doncs és aquesta línia
també,
tornem a recordar
el telèfon,
900-365-100.
per si algú
desitja
més informació.
Doncs noies,
no ens queda
gaire temps,
ho hem de deixar aquí,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
a la Montse i a la Tony
per explicar-nos
la seva experiència,
els donem les gràcies
i també els enviem
una forta abraçada
als seus cuidats,
per dir-ho d'alguna manera,
tant a la seva mare
com al seu pare,
a l'Elisabet
i a l'Isis,
doncs també els donem les gràcies
i serà fins la propera.
Gràcies a totes.
Moltes gràcies.