És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts a aquesta aventura.
Quin amic, tots inventarem més motius per poder gaudir.
De la vida us explicarem mil històries per poder gaudir.
Per aquí sentireu unes veus, unes veus agudes,
però de nens petits són els nois i noies, no tan petits ja,
fan tercer de primària, venen del col·legi l'Estonac l'Ensenyança
i avui són els protagonistes d'aquesta aventura de conversar
d'aquest programa que fem cada divendres
amb diferents escoles de la ciutat
i també, evidentment, ajudats per qui promou aquest projecte,
l'aventura de conversar les conselleries d'Ensenyament i Serveis
a la persona de l'Ajuntament i, evidentment, amb el material,
amb el suport que dona la Fundació Catalana de l'Esplai.
Doncs bé, saludem amb aquests nois i noies.
Recordeu, tercer de primària del col·legi l'Estonac l'Ensenyança.
Bon dia a tothom!
Bon dia!
Us veig molt emocionats, no?
Sí!
I una mica també tremendos.
Sí!
Aquí intentaven seure els primers, aconseguir micròfon els primers.
Estem bé, no?
Sí!
Però escolta, només hi ha deu nens i nenes,
que tampoc té gent.
Sou a l'Estonac?
No!
A veure, primer, algú que em digui...
Per exemple, eh?
Júlia, perquè te tinc al davant.
Quants anys teniu?
Vuit.
Vuit?
Sí?
Vuit i nou!
Vuit i nou!
Estan per aquí.
Val.
I quanta gent sou, Júlia?
A tercer?
Vint i set a la nostra classe.
I nosaltres...
I de ser a cada classe.
Uns vint i set, uns trent a cada classe, sí?
Dos classes?
Sí.
Val, i vosaltres sou una mica...
Veniu en representació de tots els companys, no?
De tercer A i de tercer B?
Sí.
Sí.
Guillem, com es diu el teu profe o la teva profe?
Mercè.
Mercè, què més?
La Mercè Adrià, que la tenim aquí d'acompanyant, és la profe de tercer A, sí?
I de tercer B, qui hi ha de tercer B?
El Jaume López.
El Jaume López, que li enviem una salutació també, no?
I una salutació a tots els companys que no han vingut.
Sí.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia a tots.
Segurament ens estan escoltant.
Suposo que això que m'explicareu avui vau treballat entre tots, no?
Amb tothom, amb tota la classe.
Sí.
Sí, sí.
Doncs a veure, dieu-me, per exemple, comencem per la Júlia.
Qui és la Júlia?
Tu una altra vegada, Júlia.
Júlia, a quin tema heu triat?
Quin seria el títol del que heu treballat?
Alimentació saludable.
Alimentació saludable.
Sí?
Molt bé.
Què m'expliques per començar?
Sobre l'alimentació saludable i per què heu treballat aquest tema i com ho heu fet?
Bon dia a tots els que ens escolten.
Som un grup de nens i nenes de tercer de primària del Col·legi L'Estonac L'Ensenyança.
Saludem els companys i companyes de classe que també els hauria agradat estar aquí.
Entre tots, hem treballat molt per poder parlar-vos avui de l'alimentació i l'activitat física.
Aquest tema l'hem treballat analitzant els nostres àpats durant una setmana i els àpats dels nostres companys de cinquè i sisè de l'escola.
A més a més, hem contestat una sèrie de preguntes sobre l'activitat física que realitzem per poder decidir si el nostre estil de vida és prou saludable.
Juli, llegeixes molt bé. I tots els companys també, però no heu de llegir tant. Ara us faré parlar més de llegir.
Sí, ja em va bé que llegiu perquè us heu preparat molt aquestes introduccions, però m'interessa que em digueu coses fresquetes.
Què vol dir que heu analitzat els àpats de nens i nenes de cinquè i sisè? Com heu fet això?
Els nens de cinquè i sisè tenien un paper que havien de posar el que havien de triar dos dies.
Per exemple, divendres i dilluns hi havien d'anar apuntant dinar, sopar, baranar i esmorzar.
El que havien menjat en cada àpats d'aquests dos dies.
I llavors després nosaltres ens ho van passar i nosaltres teníem una piràmide i anàvem ficant puntets i a veure què menjaven més.
I hi havia uns que menjaven més llaminadures, alguns la part del mig després i uns altres la part de baix.
O sigui, vau fer com una mena d'enquesta, no? Vau recollir totes les dades?
De quants nens? Guillem, de quants nens?
En total devien ser molts, perquè sou vosaltres cinquè i sisè.
Un cent i escaig, no? Molts nens.
Sí, bastants.
Molt afanyada. Joana?
Què?
I quines conclusions vau treure així?
Alan Gross, eh? Després ja entraré a preguntar.
Però moltes llaminadures? O què menjaven? Què acostumen a menjar més els nens i nenes d'aquesta edat?
Menjaven, els que vaig fer jo menjaven coses molt saludables, però també menjaven xocolata i llaminadures.
Però en general, les conclusions us van sortir que menjaven, que portaven un estil de vida saludable, d'alimentació?
Sí, moltíssima.
Sí.
Doncs heu tret un tema, després us demanaré més informació sobre aquestes dades, eh? Aquestes dades que vau posar, els puntets i tot això.
Diu que els puntets els vau posar en una piràmide dels aliments?
Sí.
L'Anna m'ha d'explicar què és això de la piràmide dels aliments.
Doncs...
Agafa't el micròfon, Anna. Agafa't el cap a tu, que estiguis còmode.
Sí.
Què és la piràmide dels aliments?
A principis de curs vam treballar la piràmide dels aliments i en vam aprendre moltes coses.
Sabem que la piràmide dels aliments és un model d'alimentació saludable que ens pot ajudar a tenir un bon creixement.
Utilitzant la forma d'una piràmide es distribueixen els diferents grups d'aliments en funció de si els hem de menjar molt sovint,
com els llagums, cereals o la pasta, o de tant en tant com la bolleria.
Però no només és important tenir una dieta equilibrada, sinó que també necessitem combinar-la amb una activitat física regular si volem estar sants i créixer bé.
A més a més, creiem que és important dir que vivim en un lloc on la dieta mediterrània és el nostre model a seguir i cal aprofitar-ho al màxim.
Cal tenir en compte que a casa nostra podem obtenir fàcilment tot tipus d'aliments i això no és una sort que tinguin tots els països.
Per tant, a veure, tothom avui en dia sabria, vosaltres, ara que ho heu après, sabríeu dibuixar la piràmide dels aliments?
Sí.
Vale, digueu-me coses que van a la base. Què seria el que va a la part de baix, què és el que s'ha de menjar més, no? Perquè és la part més gran.
Pasta.
Pasta. Patricia, què més? Per exemple.
Pa.
Pa.
Cereals.
Molt bé, Ainara. Cereals, pa, pasta.
Aigua.
Llagums.
Arròs.
Sí? Sembla que sí, eh? Va molt ràpid, ja ho he de pensar dues vegades. Molt bé.
Val, després a mesura que anem pujant, la piràmeta es fa més estrateta, no?
Sí.
I aquí ja no n'hem de menjar tant. Però bueno, al segon pis, què podríem posar?
Fruita i verdura.
Aquesta està molt clara, no?
Sí, claríssim.
Val. Tercer lloc.
Els làctics.
Els làctics.
La carn i el peix.
La carn i el peix.
Sí.
Val. I després ja ens queden dos llocs a dalt de tot.
Els làctics.
I les llaminadures.
I les llaminadures.
Els greixos, no? Tipo mantegues i olis i tal.
Sí, també.
Molt bé, molt bé. Veig que ho teniu molt clar.
A veure, vosaltres heu canviat la manera com les coses que mengeu abans?
Ara que sabeu més coses sobre l'alimentació, heu canviat alguna cosa?
Sí, una mica.
A veure, qui em diu alguna cosa que hagi canviat? Per exemple, el Pau.
Jo ara menjo més fruita.
Jo ara, que ja sé més de la piramide dels aliments, menjo més saludable i ja sé com es pot menjar molt millor.
Amb quines coses, Pau? Per exemple, ho entens més quan els pares te diuen, no tanta xocolata, no tantes xutxes.
Sí, però no menjo gaire.
Ja no en menjaves gaire. I l'altre Pau, el Pau Martorell, diu que menja més fruita?
Sí.
Sí? Que et costava, agafa el micròfon, Pau, que no et sentim si no.
Em costava una mica abans.
I ara veus que és necessari?
Sí.
Sí? A veure, qui ha canviat més coses de menjar, Guillem?
Jo abans, quasi cada matí, menjava galetes de xocolata i ara menjo cereals.
D'acord, em sembla que com que tots volen parlar, tots parlarem, no patiu, eh? Anem fent ronda. Menjava les galetes de xocolata i ara cereals.
Sí.
Sí?
La Joana, no et veig el nom, Joana, que és molt bé.
Jo, a mi no m'agradaven gaire les verdures, però ara les he tastat més i m'agraden i menjo quasi cada dia.
Això també fa que sou més grans, eh? No? Això de les verdures, a mesura que em vas fent gran, m'agraden més.
Quina és la teva preferida, Joana? Quina t'agrada ara més?
L'encià.
Bueno, està molt bé. Nàdia?
A mi també.
Jo abans menjava molta xocolata i moltes llaminadures i ara menjo molt menys.
Amb això sí que has canviat. I ja ho entens, no, Nàdia? Quan els pares te diuen, no tant, no tant.
Sí.
Sí.
Júlia?
Jo, com la Joana, no menjava tanta verdura i ara ja em menjo més.
Sí? I tens també la teva preferida?
Sí, l'encià, també.
I la que menys t'agrada? Que sempre n'hi ha alguna que...
A mi la bleda.
Sí?
Entre els espinacs i la bleda.
Val, val.
A mi també.
S'ha de disfressar una miqueta, eh?
Anna, què has canviat tu de la manera de menjar?
Jo normalment he menjat més peix, menjo més peix ara.
I el millor, menys carn.
Perquè abans no menjava tant de peix perquè no ens agradava tant.
Perquè som tres i clar, si a una de les tres no ens agrada, doncs no en podem menjar.
I ara he descobert més el peix.
O sigui que com que tu has canviat la teva manera d'alimentar-te, has fet que casa teva també canviï una miqueta, no?
Bé, més que res, tots. Tots hem canviat el peix.
Sí?
Perquè als pares els agrada molt, però a les germanes, o sigui, depèn.
Són més petites, les germanes?
No, una més gran i una més petita. A la petita no l'agrada gaire i la Teresa i jo els hem fet canviar una mica.
Molt bé, i així, doncs gràcies a tu, tothom menja una miqueta millor.
Gràcies a tothom, tothom menja.
Molt bé. Escolta, el peix com és que no agrada gaire? Pel gust o pel tema de les espines?
No ho sé, a la gran pel tema de les espines. I a la petita, com normalment ho mengem per sopar, no ho sé, deu ser per la son.
A vegades és més fàcil, no? Si has de fer peix fresc és més fàcil fer un tros de carn que no fer peix, que has de treure les espines i tot.
Molt bé, hem introduït el peix, molt bé, Anna.
Patrícia, què heu fet o què fas tu? En què has canviat els teus amics de menjar?
Ja no menjo tantes llaminadures.
Però que menjaves moltes.
Sí.
Bé, no és el tema, les llaminadures no és el tema, però, per exemple, ara quan en menges, Patrícia, o cada quan, o com ho fas per mesurar les llaminadures que menges?
Ara menys.
Què, una vegada al dia, un al dia, un dia a la setmana?
Un dia a la setmana.
Un dia a la setmana, això ja és molt típic.
Pau.
Jo abans menjava massa llaminadures perquè cada dia que anàvem a la plaça de la Font compràvem llaminadures, però ara ja no menjo tantes llaminadures.
Si compraves l'Antònia, de la plaça de la Font.
Sí, i ara, però, ara en canvi, ara en canvi, doncs, comprem, de vegades, quan anem a la plaça de la Font, un regalís, però...
Ara compres menys, eh? L'Antònia és sorprendent, a més jo.
Ara sí.
Bé, bé, m'he racionat tot. A Inara, ets l'última, però això?
Doncs a mi, des de petita, no m'agradava el peix, res. I ara, de gran, ja m'agrada més, però no puc amb el peix que té espines, no puc.
Bé, però avui en dia també hi ha altres maneres de menjar peix.
Sí, sí.
Hi ha peix fàcil de menjar.
El rap.
Per exemple, sí.
Molt bé, molt bé. Heu notat, com amb el cas de l'Anna i de l'Ainara, heu notat que heu hagut de demanar-los coses als pares, de canviar?
De dir, en vez de fer-me això, fes-me allò. Qui li ha demanat als pares que canvies alguna cosa? Pau.
Jo abans menjava tres llaminadures a la setmana i ara he dit...
Pau, no és el que he preguntat. Pau, Pau, no parlem de llaminadures, Pau. Si has demanat als pares que canviessin alguna cosa.
Sí, però el tema de les llaminadures ho han canviat molt.
Està impressionat el Pau.
Què els has demanat? Que te les tanquin amb una capseta.
No.
I no te les donin, te les donin a contagotes.
És que el Pau tenia això de les llaminadures per dir-nos.
Però si ja els he dit.
Sí? Deuen estar contents, doncs, d'haver canviat amb això.
Dos coses que jo abans menjava quasi cada setmana llaminadures i ara sort per festes.
I la segona és que també els hi vaig dels pares que fessin cereals en comptes de quasi cada dia amb xocolates de xocolata.
Els pares estan contents amb aquests canvis que heu fet?
Sí!
A veure, passem de tema.
Qui té plantat a casa el balcó o si teniu una miqueta de jardí o en algun lloc a casa?
Qui té plantat alguna tomaquera, alguna maduixera?
Que aixequeu la mà que ho tingui.
No, qui em vulgui dir, algú que ho tingui, que aixequi la mà.
Bec la Nadia, el Pau, la Inara i l'altre Pau.
Pau, què tens plantat tu?
Agafa el microp.
No sé com es deia, l'altre, però també tinc un maduixer.
Tens una maduixera i alguna altra cosa que no saps què és?
No me'n recordo.
No saps com és el fruit?
El malucutor.
Un presseguer?
Això.
Sí? Vale.
Si tens un arbre, deus tenir una miqueta de jardinet?
Sí.
Vale, vale.
Un presseguer i una maduixera.
Qui té més coses plantades a casa?
Nàdia, fem així la roda.
Jo a casa abans tenia una maduixera, ai, una tomàquera que donava xerris molt petitons.
I se'ls menjàveu?
Jo no.
Ai, per què?
Perquè no m'agradava.
Ai, Nàdia, per favor, però la cuidaves.
Sí.
Sí? I ara no la tens enguany, ja no la teniu?
No, perquè estava seca.
Clar, i no n'heu plantat cap més enguany.
No.
Ara potser t'agradarien?
Potser encara hi ets de temps?
No ho sé.
De plantar-ne, no ho sé.
A veure, Júlia, què teniu plantat a casa?
Jo no en tinc, però la meva àvia sí.
La meva àvia té una pomera i una tarongera.
I en menges de pomes i taronges.
De pomes i taronges també.
Ara, quan ha sortit el tema de les àvies, veig molts amants assecades, no?
En plan de nosaltres no, però...
A veure, primer l'Ainara i el Pau, que ells han aixecat la mà del començament.
Ainara.
Doncs jo tinc un arbre llimoner.
Sí?
I a vegades plantem tomàquet xerri.
Sí?
I te passa com la Nàdia, que no te'ls menges.
No, m'encanten.
Sí?
Que costa molt de cuidar aquestes plantes.
A mi també m'agraden molt.
Doncs mira, fem una pausa, que el Pau ens expliqui què t'he plantat
i llavors serà ell mateix que ens dirà què és un or turba, no?
Què és el tema que t'has preparat?
Pau, què tens plantat tu?
Jo, al meu papa, com que li agrada inventar-se bocates i sucs i de tot,
doncs va dir, mira, jo vull comprar síndria, préssec i kiwi.
I es van plantar en una habitació que tenim una miqueta oberta, amb bastantes finestres.
I llavors, ell, doncs, sempre que surt una, doncs, de vegades agafa o no agafa i llavors fa un suc d'aquests inventats.
S'inventa un suc de barreja, ve el que ell ha plantat.
I què has dit, préssec, kiwi?
Kiwi síndria.
Síndria. Home, és un bon suc inventat, eh?
Molt bé. Pau, doncs vinga, ja que tot has preparat el tema, seguim parlant d'això,
digue'ns què són els horts urbans i després us continuo preguntant a vosaltres.
Què és un or turba?
A Tercer cultivem un petit hort dins l'escola
i treballem des de setembre amb l'ajuda d'un tutor de Tercer
i hem plantat enciams, espinacs, cebes, ràbans i més endavant, tomàquets.
La veritat és que ens ho passem molt bé, regant l'hort, ajudant a plantar totes aquestes hortalisses.
Quan ja puguem recollir-les, les sortegem entre els nens i nenes del nostre curs
i d'aquesta manera hem pogut prendre a casa verdures fresques cultivades per nosaltres.
Això ajuda alguns dels nostres companys a tastar aliments que mai havien volgut menjar
i que són molt importants en la nostra alimentació.
I això us ha passat? Que gràcies a aquest hort heu provat, per exemple, els rabes?
Sí, sí, sí.
Sí, i a l'avi.
I que tenen un gust més bon, els enciams, els espinacs del vostre hort?
Sí, no.
No.
No.
A mi no m'han tocat espinacs i llavors no...
Clar, això depèn del sorteig, no?
A mi tampoc m'han tocat espinacs.
A veure, la Joana, que m'expliqui si és difícil o no això de cuidar un hort.
Amb el micro, amb el micro.
No, no és gaire difícil.
El professor ens ve...
El Jaume ens diu a uns nens per pujar a l'hort i reguem l'hort o plantem i cultivem coses i així després les podem sortejar.
Per tant, el que feu vosaltres amb l'hort, Joana, bàsicament és regar i mirar a veure com creixen i tal, però no traieu ni males herbes ni coses d'aquestes.
A vegades també ho planteu, les llavors. Molt bé, això és agraït.
Hem d'anar tirant una miqueta endavant perquè em fa por que no acabem els temes.
I ara em sembla que l'Ainara ens havia de parlar sobre l'esmorzar, que diuen que és l'àpat més important del dia.
Ainara.
Sí, l'esmorzar és el menjar més important de tot el dia, ja que ens dona l'energia necessària per funcionar i fer totes les activitats que hem de fer.
Com per exemple, anar a l'escola, seria com la benzina d'un cotxe, que si no en té, no pot arrencar.
L'esmorzar comença a casa i acaba a l'hora del pati de l'escola, ja que sovint portem fruita o una entrepà per aguantar fins a l'hora de dinar.
Un bon esmorzar hauria d'estar format per una peça de fruita, pa o cereals i un làctic.
Hem d'anar amb compte amb els sucs ja envasats, ja que tenen molts sucres i no són gaire sants per la nostra salut.
És molt millor un bon suc de taronja natural.
Nosaltres, els divendres, fem un esmorzar a base de fruita.
Sí, això ho fan en molts col·les, no?
Què fa? Portem la fruita, cadascú porta fruita i cadascú es menja la seva o feu una barreja?
De vegades el professor porta fruita i si no t'agrada pots portar algú de casa, alguna fruita de casa.
Val, quina és la fruita que més us agrada?
A mi les maduixes.
A mi el plata.
A mi la síndria.
A mi la maduixa.
La síndria.
I la llibona.
A veure, a veure, a casa, com van els esmorzars a casa?
Diu una peça de fruita, pa o cereals i un làctic.
Això ho feu?
No, la Nàdia diu que no, no, agafa un micròfon, Nàdia.
Un làctic, sí.
A veure, com són els teus esmorzars i per què has dit no, no ho podem fer, ho he dit amb una cara de pena.
Jo a casa abans d'anar al col·le em bec un...
Un suquet?
No, la llet i després em porto molt sofà a veure la tele.
Ah, xica, xica. I no menges res, ni una torradeta, ni un bocatita.
Els dimecres unes galetes perquè com tenim piscina.
Val, però llavors t'aportes a esmorzar al col·le, no?
Eh?
T'aportes a esmorzar per esmorzar al col·le?
Sí.
Sí, i al col·le què menges normalment d'esmorzar?
Galetes.
Ah, és que l'esmorzar com que esteu una mica adormits, jo ja sé que costa una mica, no?
Ja et veus la llet i no deus tenir ganes per res més, no, Nàdia?
Sí.
Sí.
A veure, la Joana, i ara passo per aquí.
Jo també faig com la Nàdia, que és, em menjo un iogurt o un actimel i em vaig a vestir i això va.
I ja està, i ja està, ràpid, ràpid. Qui esmorza una mica més bé a casa? Qui esmorza més? Patrícia?
Jo també.
No? Anna, doncs?
Doncs jo menjo un entrepà, un entrepà d'algun embotit i llavors d'acompanyament un altre embotit i després un got de llet o un suc de taronja.
Tot això abans de sortir de casa?
Sí.
Xica, molt bé. I a col·le què menges, doncs? Ja no deus tenir gana.
Sí, sí, en tinc. Llavors, al col·le em fan entrepans.
Molt bé, Déu-n'hi-do.
O petits o grans.
Bé, i notes que tens energia, que el dia que no esmorzas tant no tens tanta energia?
Sí, perquè moltes vegades en el tassim descuido l'esmorzar a classe i arribo a casa així, com som-hi.
Pau, digue'm, el teu esmorzar com és? No em diguis de xutxes, eh?
Ja, ja.
Digues, digues, Pau.
Jo menjo cereals amb llet i al col·le menjo un bocata i dins del bocata hi ha pernil dolç.
Home, també és un esmorzar xulo, eh? Perquè cereals al llet ja vol dir que t'has de seure a la taula, no? Bens de marxar?
Sí.
Si seus a la taula, molt bé. És un esmorzar tranquil·let. Seguim endavant, que vull més temes. I ara li demano al Guillem.
El Guillem, que diu, és que jo no he pogut dir. Digue'm el que m'avís de dir, Guillem, i parla'm també de...
d'això de l'activitat física, de la graella... Què m'havies de dir de l'esmorzar, Guillem?
Bé, no. Jo volia dir una cosa de l'altre tema d'abans. De si teníem algú a casa.
però a casa el meu avi, com que la Júlia i la Júlia som cosins, tenim nosaltres mateixos i a vegades ajudem a l'àvia i ho regem.
A cuidar els arbres, no? Que tenien què? Una pomera? Una pomera i què tenien, Júlia?
I un taronger.
I un taronger, sí. Molt bé. Doncs vinga, Guillem, som-hi. Conclusions, diu, sobre la dieta i l'activitat física.
Més o menys ja han anat sortint, però digues.
Quan vam analitzar entre tots les graelles amb els menús que vam fer al llarg de la setmana,
de seguida vam veure coses bones i coses dolentes.
En general, es pot dir que els nostres menús inclouen un bon nombre de fruites i verdures,
tot i que la proporció respecte als làctics i la carn no acaba de ser del tot adequada.
Per millorar els nostres àpats, s'haurien de consumir més reaccions i fruites i verdures diàriament
i reduir els de làctics i carn.
A més, vam veure que hi havia una diferència considerable entre el consum de carn i el de peix.
Ens introduïa el Guillem al tema aquest, no?
Que sí, verdura, fruita, però potser encara massa làcti i massa carn.
La Nàdia ens acaba d'explicar.
En general, ens agrada molt més la carn i ens hem d'esforçar a menjar més peix.
Cal dir que en la majoria de menús, els greixos i la bolleria industrial hi era menys.
S'englen trepar a l'hora d'esmorzar o berenar més habitual.
Pel que fa a l'activitat física, la majoria dels nens i nenes de tercer practiquem esport de manera habitual,
fora de l'escola, bàsquet, futbol, dansa, patinatge, i d'aquesta manera ajudem a créixer millor.
Per a aquells i aquelles que no els agrada practicar esport, els recomanem realitzar activitats a l'aire lliure,
com ara anar a caminar, l'excursió a la muntanya, passejar amb bicicleta.
Hem parlat molt d'alimentació i ara ho deia la Nàdia, també heu parlat d'això de combinar la bona alimentació amb una mica d'exercici.
Qui fa esport, qui fa natació, ho feu tots?
Sí, al col·le.
Al col·le.
Al col·le tot.
Al col·le.
No crideu davant del micro que ja se'l sent.
Jo també faig natació quan acabo al col·le.
La Júlia sempre aprofita quan hi ha silenci per ficar-se allà el micro.
Tu fas més natació, a part de la del col·le, no? Ens deies?
Sí.
Sí?
Jo també.
Més cosetes, més natació, dieu-me esports, sense cridar.
Patrícia, digues, Patrícia, ràpid.
Golf.
Golf, Ainar a córrer amb el meu pare.
Qui més? Anna.
Jo faig tenis.
La Júlia, natació, extra? Sí? Nàdia.
Jo faig judo a la piscina Tàrraco.
Guillem.
Tenis i anar a córrer amb el meu pare o amb la meva mare.
Pau.
Football.
Jo, basquet i vaig corrents per la muntanya.
Molt bé. Algú s'ha descuidat alguna cosa més?
Veig vers-ho. Nàdia.
Patinatge.
Júlia.
Patinatge.
Ai.
Patinatge.
Ah, ara han sortit les patinadores.
Molt bé. Que us sentiu millor? Teniu més energia quan acabeu de fer esport?
Sí!
Mireu. Anem avançant. Deixem el conte pel final, si us sembla bé.
Parleu-me de l'àlbum.
Vale.
Què és això que heu fet un àlbum? Heu treballat el tema amb un àlbum? M'ho ha d'explicar el Pau.
A l'escola fem un àlbum d'aventura de la vida i hem enganxat alguns cromos relacionats amb l'alimentació saludable.
Un d'ells es deia de tot una mica i ens recordava la importància de la piràmide dels aliments en la nostra dieta.
Així com hem d'entendre que no tots els aliments en aporten els mateixos nutrients i per això hem de buscar la varietat.
Un altre dels cromos que vam enganxar a l'àlbum es deia amb molt de gust i ens parlava d'un tipus de llaminadures més saludable que les normals, els gelats.
Ara estic veient que us ha canviat l'ordre de les coses, no?
Heu canviat una miqueta tot, però bé, així hem sortit un tema d'aquí i d'allà, perdoneu, que m'ho havien ordenat d'una manera que jo ara he vist que els números no em quadren amb això.
Llavors, heu treballat el tema de la piràmide dels aliments amb un àlbum?
Sí.
I què és això que hi ha unes llaminadures una mica més saludables o almenys diferents que són els gelats, que ara comença a ser època?
Sí, els gelats.
Perquè són diferents?
Perquè estan fets de tipus que tu els crees o els de les geladeries, però tots estan fets de llet i aquestes coses. Estan saludables.
Tenen llet, tenen fruita... Què més m'has de dir, Júlia, dels gelats?
No, volia dir que tenien llet.
Que tenien llet, però això és un altre tipus de llaminadures. Anna?
Jo a casa em faig uns gelats... Jo a casa em faig uns gelats que els faig jo, que poso xocolata i se'n fa el gelat sol al congelador.
Ah, escoltarà, què dieu això? Millor el menjar fet a casa? Millor el menjar cuinat, que llavors el fiquem al microones? Com va, Joana?
El menjar fet a casa.
Millor fet a casa si saps cuinar, tu.
No molt.
Ja ho sé, ja m'ajuda. Ainara, l'Ainara s'ha casat cuinar.
Jo sí, jo els dic que sé. Sé fer trites de patates.
Ah, i l'especialitat del Pau, quina seria?
Jo voldria aprendre cuina per anar a Masterchef i guanyar un premi.
Jo faig polos de diferents begudes.
Amb fruiteta o no?
Sí.
Sí? Mira, es podria agafar un dels barreges dels còctels que fa del sucre,
per anar al Pau i fer-ne un polo.
Jo faig taronja natural i això.
Molt bé.
I llavors després ho poso al microones amb una cosa que tinc per fer polos i em surt.
o també aquàries i aquestes coses que ja no són tan saludables.
Tant saludables i que s'ha de menjar a poc a poc.
No tant. Guillem.
Jo crec que sabria fer un pastís però mai ho he provat.
No ho has provat mai?
No.
Home, però això ho has de dir a casa?
No?
Fé un toc i posar-te el xocolata després de sueta per damunt.
Clar, home, això ho has de provar. És molt fàcil, Guillem.
Tu barreges tot i ja està. I ho fa tot al forn.
No passa res.
Nàdia.
Jo ajudo la mama a fer un pastís de xocolata i fa poc la vaig ajudar i quasi es cago el pastís pel mantell.
Sí.
Bé, això ja passa. Però clar, si no ho proves no ho saps.
Escolteu, canviem una... Veig saltant de tema en tema perquè no tenim massa temps.
Qui es queda a dinar a l'escola?
Jo.
Sí? Quasi... No?
Bé, hi ha gent que sí, hi ha gent que no.
Què tal és el dinar de l'escola? Que us agrada?
Bé, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Bé, bé, no vols.
A vegades.
Ai, ai, ai, Joana. No directament, però tu et quedes a dinar, Joana, o no? Agafa micro, micro, micro.
Els divendres em quedo perquè tinc pintura i es fa el migdia i em quedo a dinar.
Ah, clar, perquè dinar no només és dinar a l'escola, també hi ha activitats, no?
Quan dineu, sí?
Sí.
Qui em diu alguna cosa? Què teniu avui per dinar? Guillem?
No ho sé, però jo algunes coses m'agraden i algunes no.
Clar. Què t'agrada, va? Digue'm una cosa que t'agradi.
La sopa.
A mi també.
Júlia, què teniu avui per dinar?
Avui per dinar només ser el primer, però per dinar sé que hi ha fideus.
Fideus, molt bé.
Pau.
A mi el plat que m'agrada del menjador són els macarrons, l'ensaladilla russa i un plat que no sé ni com se diu.
Dereixos.
Dereixos.
Que creieu que és bo el menjar que us fa en el col·le bo en el sentit que és sa.
Sí.
Sí.
Molt.
Pau Martorell m'ha d'explicar la conclusió, una mica com seria un apet sa, eh? Com hauríem de menjar? Fes-nos la dieta, Pau.
Agafa el micrófono.
Entenem que un apet sa s'hauria d'incloure verdura, hidrats de carboni en forma d'arròs, pasta, etc. i proteïnes, tant peix com carn.
Això ho hauríem de menjar entre el dinar i el sopar.
Per a esmorzar i berenar, ressaltem la importància de la fruita i també podem consumir un producte làctic, com ara un got de llet o un iogurt.
Els hidrats de carboni són sempre més recomanables per dinar, ja que ens aporten una bona quantitat d'energia, que podem gastar al llarg de la tarda.
En canvi, per sopar, sempre procurem menjar alguna cosa més lleugera, com ara un plat de verdura i peix a la planxa, ja que en poca estona hem d'anar a dormir i ja no necessitarem tanta energia.
Això també, la diferència entre el dinar, el sopar, l'esmorzar, que abans hem dit que era l'àpid més important, no? Patrícia, anaves a dir alguna cosa?
No.
Vale.
Doncs mira, fem una cosa.
Moltes gràcies.
Per anar acabant, mireu aquí al davant, a dalt hi ha un rellotge, veieu quina hora marca?
Sí, les 11.50.
Les 11.50, això vol dir que tenim 10 minutets.
Amb aquests 10 minuts podem escoltar el conte, i després la Joana ens explicarà què ha passat amb aquest conte.
De moment, Joana, on te tinc? Aquí. Agafa micròfon. Com es diu el conte? Digue'm només el títol.
Una mica de tot.
Una mica de tot. És el conte que ara escoltarem i després, Joana, m'expliques les conclusions que vau arribar, vale?
Vale.
Escoltem-la entre tots.
Hola, sóc el Sergi. I us explicaré una història. A la una, a les dues i a les tres. Ja!
Viu l'aventura de la vida.
Una mica de tot.
No oblidaré mai els dies que vaig passar a casa de la tieta Rosa.
El diner és a taula.
Mmm, que bo!
Mmm, quin olor que fa.
Però primer els convidats. Sergi, dóna'm el plat.
Quin pecat havia comès per rebre un càstig com aquell.
Arròs verd.
Amanida de bròquil.
I el Varginy esparcides.
La mort.
Que passa res, Sergi?
No, tieta. Simplement que no tinc gana.
He esmorzat molt tard.
Segur, Sergi?
Segur, tieta.
No et preocupis. Si no vols menjar, no mengis.
Ah, havia estat de sort.
M'havia salvat de menjar-me totes aquelles verdures horripilants.
Cap a les quatre de la tarda em van oferir unes galetes amb iogurt
i me les vaig crospir en un tres i no res.
Tot i així, em moria perquè arribés l'hora de sopar.
Veniu que el sopar és a punt.
Vaig baixar corrents i vaig ser el primer de seure.
Però quan vaig veure que la taula tornava a semblar un jardí botànic,
una mica més jo em desmaio.
Posa't el que vulguis, Sergi.
De debò que puc agafar el que vulgui?
Esclar, fill.
No vull res. Gràcies.
Però, Sergi, no em diguis que tampoc no tens gana.
Si no has menjat res a l'hora de dinar.
No, tieta, no és que estigui tip.
És que tinc mal d'estómac.
Per què no m'ho havies dit abans?
No volia que et preocupessis, tieta.
Al Sergi li creixerà el nas.
Per què dius això, fill?
Perquè diu mentides.
Al Sergi no li fa mal la panxa.
El que li passa és que no li agraden les verdures.
És veritat això, Sergi?
Sí, tieta, però no vull molestar.
Què t'agradaria menjar? Digues.
La veritat és que donaria el que fos
per un tall de carn amb patates fregides, oncle.
Ta mare no fa verdures?
Sí, tieta, però l'únic que se les menja és l'Hèctor.
Jo no les puc veure ni amb pintura.
Et proposo un tracte.
Avui et faré un bistec i patates fregides.
Però com que estàs en aquesta casa,
la resta de les vacances aprendràs a assaborir les verdures.
D'acord?
Aquella nit vaig tenir malsons amb la coliflor,
les carxofes i els cogombres.
Però l'endemà em vaig emportar una bona sorpresa.
Tanca els ulls.
Ara ensuma.
Trobes que fa bona olor?
Mmm, deliciosa.
Ara tasta-ho.
Només una mica.
És boníssim, tieta.
Que porta carn?
No, senyor.
És un pastís de verdures i formatge.
El pas més important el vaig fer aquell dia.
Vaig tastar les verdures que m'havia servit la tieta
i no em va passar res.
Tenen tan mala fam a les pobres
que jo m'imaginava el pitjor.
Una mica de tot
és un conte per xerrada en l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida!
Des del començament que està encantant la sintonia.
Joana, què li passa al Sergi amb aquest conte
a casa de la tieta Rosa?
A classe...
Li passa que no li agradaven les verdures
però després les va provar amb un pastís de formatge
i li van agradar molt.
Val.
I explica'ns, explica'ns.
Joana, deixa la Joana que és l'altros que li toca.
Explica'ns què us va passar a classe
quan el vau escoltar?
Que diu que us ha passat alguna vegada a vosaltres també.
A classe vam escoltar aquest conte
i després en vam parlar una mica.
La veritat és que el que li passa al protagonista
ens havia passat a nosaltres.
Moltes vegades.
No menjàvem alguna verdura
perquè abans de tastar-la
ja crèiem que no ens agradaria.
La veritat és que al final
sempre acabes trobant alguna verdura
que t'agradi
perquè n'hi ha tantes.
Alguns nens de la classe
van dir que quan van beure els espinacs
per primer cop van pensar
que mai s'ho podrien menjar
però que després, quan ho van tastar
els van agradar molt.
A més, si no ens agrada alguna verdura
sempre podem menjar-nos-la
amb alguna altra cosa que ens agradi
com el nen del conte
que s'ho menja en un pastís de formatge
i així és més fàcil.
Doncs vinga, amb aquests 5 minutets que ens queden
m'heu d'explicar experiències
que heu tingut amb verdures.
Fem ronda?
Sí?
Deixeu-me...
Ho tens preparat, Ainara?
No?
Res.
Jo volia fer la ronda al revés.
Pregunto a tema de verdures, eh?
Ràpidament, verdures que no us agradaven
que les heu provat i sí que us agraden
la que us agrada més, la que menys
vinga, fem la ronda al revés, Pau, ara
que així fem, d'acord?
Sí.
Que si no, pobre Ainara, sempre està l'última.
Digues, Ainara.
A mi no m'agradaven les bledes
i les vaig provar i me van encantar.
Ah, sí, te van encantar?
Tant així?
Simplement bullides?
Ja està?
No, la meva àvia me les va fer
i me les vaig provar i me van encantar.
Però bledes bullides, eh?
No és que t'ho fes amb un sofregidet
o barrejat amb...
Sí, així.
Ah, vale, vale.
És allò que dèiem de barrejar les coses
com fa el Sergi amb el formatge.
Les bledes, Déu-n'hi-do.
Pau.
A mi no m'agrada el bloc
i a vegades la mama intenta de...
de fer com la dieta rosa, però...
Amb formatge, distressant-la una mica...
No li funciona.
Però sí que tens una verdura
que potser t'agrada més, no?
Sí.
Quina seria?
La verdura que més m'agrada
està entre encià, pastanaga...
Bueno, així ja podem.
I el broqui el mira de tant en tant.
I a vegades prenc pastanagues al col·le
per esmorzar.
Aquelles petitetes cruixents, no?
No, grans.
Grans?
Grans.
Sí, sí, està molt bé, pastanaga per esmorzar.
Patrícia?
Jo, la patata i la bajoca no m'agrada molt,
però me la menjo.
Sí.
I allò de fer el puré, de fer-la tipus crema de verdures.
Sí que m'agrada.
Això sí, eh?
Amb una miqueta de formatge per amorosir
i uns picatos test.
Anna, com tenim el tema de les verdures?
M'assembla que l'Anna és bastant menjadora.
Sí.
Sí, a tu t'agrada quasi tot, no?
Sí.
No.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
I el tema verdures, què?
Bé, a mi de petita no m'agraden gens les verdures,
però a poc a poc sempre ho combinem tot amb patata bullida
i els espinacs amb truita, truita d'espinacs,
bleda i patata bullida,
coliflor i patata bullida,
bròquil i patata bullida.
Clar, la patata fa que puguis anar descansant de la verdura, no?
Sí, sí, però igual en veig, jo també.
Quasi cada dia.
I moltes vegades, per exemple, el bròquil no em va agradar gaire
i li vaig dedicar una cançó que,
la Cruella d'Evil, doncs a més de Cruella, doncs bròquil.
Molt bé.
I ara t'agrada una mica més o no?
Sí, ara m'agrada perquè quasi és el mateix que la Cullipro
i la Cullipro m'encanta.
Molt bé, veus?
Fins i tot tenim cançons dedicades a les verdures.
Molt bé, Anna.
Júlia, ràpid, ràpid.
A mi quan vaig veure l'amanida em pensava que no m'agradaria
perquè portava el vinagre i això, que quan era petita no m'agradava,
però quan la vaig provar amb 6 o 7 anys em va agradar.
Molt bé, amanida.
Nàdia.
A mi abans no m'agradava ni les llenties ni la patata amb bajoca i ara m'agrada una miqueta.
Una miqueta.
Anem millorant, allò amb moderació.
Molt bé.
Joana, és que us aneu fent grans i també els gustos canvien.
A mi de petita no m'agradava gens la Virginia,
però ara els demano als meus pares que me la facin més cruixent i me la menjo.
Molt bé, són trucs, no?, per a veure si canviant una miqueta la manera de cuinar us agrada més.
Molt bé, Guillem.
Jo l'uberginia al col·le em va dir la Mercè que l'aprovéssim i la vam provar i ens va agradar.
Sí, com la fan allà, frigideta i cruixent també?
Rebossada, no?, allò cruixenteta.
Així et va agradar.
Clar, a vegades sí, no?, que pels ulls no entra i després la provas i dius, ai, que bo.
I els dos paus, vinga.
A mi l'amanida abans no m'agradava molt perquè encara no l'havia provat i després l'havia provat
i ara cada vegada per dinar menys, jo avui menjaré.
Oh mira, molt fresqueta, una bona amanida.
Molt bé, molt bé, Pau, i ara que ve l'estiu, i l'altre pau?
A mi amb el bròcoli no m'agradava gaire de petit i ara m'encanta.
El bròcoli.
Doncs mira, te pots ajuntar amb l'altre pau, a veure si...
Les bledes, ara sóc el contrari de l'Anna.
No m'agradava gaire.
Molt bé, nois, doncs escolta, gràcies, hem acabat el temps.
Mireu el rellotge, mig minutet perquè siguin les dotze.
Avui hem estat parlant, conversant, que d'això es tracta l'aventura de conversar
amb els nois i noies de tercer de primària, tercer A i tercer B del col·legi a l'Estonaca, l'Ensenyança.
Moltes gràcies per venir, no tenim més temps.
Miguel, digues, ràpid.
Podem dir un hola a tots?
Sí, home, és que amb això m'hem d'acabar.
Hola!
Hola!
I adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Adéu, mama!