Comencem una nova edició de l'Espai Lletres,
aquest espai que setmanalment organitzem
amb l'àrea de Lletres de l'Ajuntament de Tarragona.
Avui per parlar d'un projecte que arriba ja a l'agenda,
l'agenda d'aquesta setmana, les Veus Paral·leles.
Fa 13 anys que s'organitza les Veus Paral·leles
i se n'encarrega de dur a la literatura escena
les entitats que ara us presentarem.
Per una banda, la pell, tenim l'Anna Gispert com a representant.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
L'Urdes Malgrat, Escola de Lletres.
Hola, bon dia.
Bé, vinc com a pell, que vull.
També, sí?
També, també.
Val.
I tenim amb nosaltres una de les Veus, o dels noms propis,
d'aquesta 13a edició de les Veus Paral·leles,
és la Cinta Molet.
Cinta, bon dia.
Bon dia.
Vinga, qui m'explica què és això de les Veus Paral·leles, eh?
Que és una marca que ja ens sona, però a veure qui m'explica.
Sí, és un festival internacional de poesia,
que, com bé heu dit, ja fa 13 anys que se celebra
i que 12 anys que Tarragona l'acull.
I bé, la nostra entitat,
que és l'Associació de Professionals i Estudiosos
en Llengua i Literatura Catalanes,
acull aquesta activitat tan internacional,
internacional, doncs perquè convidem poetes d'arreu, d'Europa,
hi ha hagut moltes veus fins ara.
Si fem una mica de trajectòria, doncs hi ha hagut gent de Parla Anglesa
o del País Basc, de francesos, alemanys, etcètera,
que el que fan és recitar la seva poesia a través d'un fil conductor
que és una actriu, la Mireia Txalamanys,
i aleshores que és l'encarregada de transmetre
totes aquestes poesies en diferents llengües a la Parla Catalana,
perquè tothom segueixi l'activitat.
És un festival internacional que, doncs, ja té una tradició
que realment, doncs, val la pena perquè allà hi s'apleguen
no solament els poetes que reciten,
sinó molta gent que li interessa la poesia
i que té, realment, doncs, té molt d'èxit
i per això es continua fent cada any.
Com funciona? Cada edició es seleccionen quants poetes
i en funció de què?
Sí, ara són tres poetes, en aquest cas finesos,
i tres poetes catalans.
Anys anteriors havien estat quatre,
però bé, al final ha quedat amb tres i tres.
I la selecció, bé, qui se n'encarrega
és la companyia que munti el festival,
que és la companyia de l'Albert Mestres,
que és el director del festival,
que va trobant, doncs, en aquestes diferents cultures,
de vegades, generalment minoritzades, no?
Perquè recordo els amasics que també van venir,
sempre és intentar visualitzar i valoritzar,
doncs, la poesia que es fa arreu del món
i posar-los en contacte amb poetes catalans
per tal que es produeixi aquest intercanvi
en aquest festival que va de gira.
És a dir, poten fer una setmana de gira
per diferents indrets de països catalans,
i després aquesta gira es trasllada
al país del qual provenen els poetes convidats
de l'altra llengua.
Per què finesos enguany?
Això...
L'Albert.
L'Albert.
Això ens ho diria l'Albert.
De fet, faltaven encara a la llista,
o sigui que s'ha d'anar engreixant cada vegada més
i s'ha d'anar mirant de convidar tothom, no?
I per què la Cinta Moleta enguany?
Cinta Bon Dia, de nou.
Sóc la que menys puc contestar aquesta pregunta.
A tu et van trucar i vas dir, doncs sí.
Me van trucar i no m'ho esperava.
No?
No, no.
Havies assistit a altres edicions de les seves paral·leles?
Sí.
Jo normalment vaig a veure-ho.
Totes les coses aquestes, si puc,
estic a Tarragona i vaig.
I sóc la que menys puc parlar
perquè és la cosa que tenia més lluny del pensament.
I quan m'ho van dir vaig estar molt contenta.
Per cert, no hem posat data a l'esaveniment.
Quan serà això?
Això serà diumenge 28 de juny,
a les 9 del vespre, a les 21 hores,
al Centre Cultural Seminari,
en un dels claustres.
i bé, com que és un dia que hi ha els diumenges
que la gent ja està descansant de la setmana,
doncs és una bona oportunitat per anar-hi.
El que passa és que aquest acte comença el dia abans,
a Vilafranca del Penedès.
És itinerant.
Llavors hi ha una sessió,
el 28 hem dit a Tarragona,
el 29 a València,
el dia 1 de juliol a Palma,
i estaran dos o tres dies,
perquè també van en un lloc petit de Palma
que es diu Bújers,
a Badalona i a Barcelona,
que és on s'acaba el dia 5 de juliol.
Per tant, la idea és,
vaja, en aquest cas,
li vau proposar la cinta,
has de triar uns quants poemes teus?
Sí, bé, m'han demanat,
dóna certa feina, eh?
Oh, què et penses?
Ah, anar de públic és més fàcil!
No, no.
Seleccionar és molt difícil,
seleccionar textos,
perquè vols agafar una tria
que sigui representativa,
no?, una mica de l'itinerari,
i, bueno, costa una mica de seleccionar,
a mi sempre em costa triar,
perquè sempre em dol el que em deixo.
Quants poemes has pogut triar?
Ah, no ho sé,
vaig posar unes 20 pàgines,
però unes 20 pàgines,
i llavors la selecció darrere,
l'última,
sempre l'he deixat a l'Albert Mestres,
i li he dit,
fes el que vulguis amb això.
Retalla per on vulguis.
Retalla per on vulguis,
i perquè tingui una certa unió,
una certa coherència amb nosaltres,
o diferència, o contrast,
i això ja l'hi he deixat per a ell,
perquè jo no veig el conjunt,
i llavors el gust per fer el recital ben fet,
penso que ha de ser la persona que ho veu tot.
Recita el mateix poeta?
Està pensat així?
Sí.
Els poetes que participen,
tant els finesos com els catalans,
reciten en la seva pròpia llengua,
i és el goig de poder escoltar els mateixos autors
dir els seus versos,
que és qui més bé els coneix.
I aleshores aquí el que es fa és el que comentava l'Anna,
hi ha l'actriu, la Mireia Chamaranys,
que fa la unió entre els poetes,
anant traduint.
En la gira a Catalunya,
els poetes finesos són traduïts al català,
quan llegeix un poeta en la seva llengua,
l'actriu el diu en llengua catalana,
per tal que el públic ho pugui entendre.
Quan van dir girar el país convidat per entendre'ns,
és a l'inrevés.
Els poetes catalans són traduïts a la llengua del país
per tal que el públic també pugui entendre-ho molt bé.
O sigui, teniu pactat ja un viatge a Finlàndia?
Sí, el pacte està fet.
Sí.
I esperem que es compleixi.
Fa il·lusió, no, suposo?
Sí, una mica de pànic, també.
No, no.
Però sí, molta il·lusió.
És la primera vegada que et tradueixen...
No, vaig anar a Sèrbia.
Ah.
Va ser molt bonic.
Sí, sí, va ser molt bonic.
A Sèrbia.
Ja mos van traduir,
però sóc tan deixada que vaig deixar la traducció allà.
Que t'enviem per correu d'anar.
Sí, ara ja ho recuperaré.
Ho va fer l'Instituto Cervantes.
Ah, molt bé.
Molt bé.
Perquè allà, a Belgrat, l'Institut Cervantes fa classe de català i de castellà.
I hi ha un munt d'alumnat en català.
Ah, sí?
Sí, sí.
I mos van traduir, els professors que feien català mos van traduir.
Molt bé.
O sigui que és la primera vegada...
No, és la segona vegada.
La segona.
I a llengües bastant estranyes, per a nosaltres, que no és l'anglès ni és el francès.
No, són llengües llunyanes i minoritàries en relació a l'anglès.
Quina empremta deixarà això?
Hi ha una publicació després del Veus Paral·leles, aprofitant les traduccions?
Bé, el dia de l'estrena, en aquest cas per a nosaltres, el 28 de juny,
les persones que vinguin al claustre del seminari tindran els textos en una petita publicació,
en català i en finès, i podran anar seguint tot l'espectacle.
És a dir, si volen escoltar, doncs podran tancar els ulls i anar escoltant la sonoritat de les llengües i la poesia,
o podran anar llegint i seguint tot l'acte i després, evidentment, s'enduran el llibre a casa.
A quin valor afegis creieu que té això pels escriptors, pels poetes, en aquest cas?
Té un punt de projecció, però a veure, no estem deixant de parlar de dos llengües, dos països, dos àmbits molt concrets?
Jo penso que hi ha bastants valors afegits, per això festivals d'aquest tipus tenen molta importància.
D'una banda, posar en contacte a escriptors, a poetes, provenents de cultures diferents,
i per tant, el simple fet d'intercanviar, de conviure durant una setmana, ara i més endavant,
una altra setmana en el país, diguem-ne, convidat, fa que s'estableixin uns llaços.
L'ambient que es crea dins de les veus paral·leles és molt especial, és molt bonic,
hi ha molta complicitat entre els poetes i, per tant, hi ha molt d'intercanvi,
tant de maneres de veure la poesia, de maneres d'escriure, d'obra i d'amistats entre països, entre escriptors.
Aquest ja és un gran què, és molt important.
I l'altre també, que crec que a nosaltres, que és per això que nosaltres també volem acollir des de l'entitat aquest festival,
és perquè creiem que el fet d'aportar al públic d'aquí altres maneres d'escriure, altres llengües, altres sonoritats,
és una aportació molt gran que fem a la literatura i a la cultura pròpies,
perquè així també creixem, no? Creixem com a escriptors i creixem com a país.
I aquest intercanvi ens fa créixer a tots els que venen, convidats,
i a nosaltres que els acollim en tots els sentits.
I en molts casos s'han creat uns vincles que han perdurat al llarg del temps entre poetes de diferents països.
Per tant, estan una setmana aquí els poetes finlandesos, que en són tres també, dèieu.
Sí.
Ens podeu explicar alguna cosa d'ells?
Si vols, et podem dir els noms que els tenim aquí.
tenim poetes catalans, la Cinta Molet, l'Helena Sinervo...
És de Finlàndia.
Ah, l'Helena.
Ah, doncs ho hem tingut.
Sí, sí, la Cinta Molet, de poetes catalans,
que representant, diguem-ne, una mica el Principat,
i en aquest cas hem tingut la sort que és de les nostres comarques.
Bé, la Cinta viu a Tarragona i ja la tenim.
adoptada a Tarragona, tot i que l'ha nascut a Horta de Sant Joan,
la Begoña Pozo del País Valencià, és de València, i el Pau Badell de Mallorca.
Aquests són els catalans.
I en Cavat de Finlàndia hi ha l'Helena Sinervo, el Michael Brieger i el Harry Hertel.
Llavors, si mirem una mica els poetes, veiem que hi ha tres generacions.
O sigui, d'una banda, els nascuts dels anys finals dels 58,
quasi dels anys 60, podem dir els dels 70 i els dels 80.
O sigui, que també és una bona manera de relacionar diferents generacions,
diferents maneres d'escriure i de donar a conèixer també
la literatura nostra i la ciutat, és clar.
Què sabem dels altres dos poetes catalans?
Perquè, pel que estic veient, més que buscar afinitats,
ens quedarà una edició de les veus paral·leles molt paral·lela,
molt de cadascú, molt de visions separat, veritat, països.
Jo suposo que el que es busca, el que s'ha buscat en altres edicions,
és que el que són països catalans queden representats.
La poesia no és d'un territori únic, la poesia és de tots,
i, per tant, sempre procurem, o han procurat el festival,
que quedi representat el País Valencià, les Illes i el Principat.
Aquesta és una base del festival que és molt interessant,
a banda també de les diferents generacions, com ve deia l'Anna.
Sempre hi ha persones provenents de diferents generacions.
Això visualitza...
És una bona mostra, no?
Clar, tot el nostre patrimoni literari i poètic el visualitza moltíssim,
i la vitalitat d'aquest patrimoni literari, no?
Perquè hi ha molts poetes als països catalans, molts i molt bons.
La Cinta és una veu molt potent que tenim en la poesia en llengua catalana,
i, per tant, doncs, ara tindrem l'oportunitat que vagi d'hi girar, no?
I això per a nosaltres és un gran orgull.
Cinta, ja has dit, no us resistiré res, no?
Feu res si de res.
Ja vindrem a veure't el dia 28,
però digues una mica què has seleccionat.
En base a què has fet la tria, abans parlaves que era molt difícil triar,
i jo crec que, a més, en un cas així que intentes esforçar-te
per treure el millor, no?
És posar-te les millors gales.
Sí, és veritat, però el que és bo per a tu no és bo per a un altre.
Jo, de vegades, quan hem fet recitals,
i potser tinc amigues o gent que recita algun poema meu,
sempre agafa uns poemes que diuen
però com pot triar aquest poema si no val res?
I això em passa moltes vegades a mi.
I en aquest cas has triat el que és bo per a tu,
el que tu has considerat sense...
Ah, sí, però no saps què em passa a mi?
Que a més m'aixico un dia i aquell poema el trobo bo.
M'aixico un altre dia i dic,
pues si això no val res.
I aquestes coses me passen.
O sigui que igual estàs a Finlàndia recitant
i te trobes el dia que no li trobes la gràcia el poema
i te toca recitar davant de tots els finesses
un poema que no t'agrada.
No, i he procurat seleccionar obra publicada.
I ara l'obra que més m'agrada és la que no tinc publicada.
Però algun poema ho hauràs introduït.
Això no sé si és molt polític, diu per aquí,
però ja està dit.
Alguna hauràs colat, no?, encara que no estigui publicada.
Alguna coseta, però no gaire.
Ara, bueno, obra de paraula de dona,
de poemes del sud, de contrapunt.
He agafat també un text d'un llibre que vam fer col·lectiu
fa l'any 2004, Terres d'aigua,
que parlen de la meva terra, de la Terra Alta,
que és un poema de cinc estrofes,
que el trobo molt bonic i que defineix molt bé
aquell lloc d'allò que no hi ha sortit.
Aquest seria dels segurs, dels que t'aixequis com t'aixequis t'agrada.
Bueno, és que diu molt la veritat d'allà.
I és un poema bastant...
Lo trobo molt potent, el que passa és que està descontextualitzat
perquè com havíem de donar una miqueta de representació de tot,
doncs vaig agafar només un trosset, vaig estirar.
La veritat és que no s'arriba a la substància de tot d'aquesta manera.
Només és... Bueno, és un pica-pica.
Bueno.
Així. Però bueno, moltes gràcies pel pica-pica.
I, de fet, els poemes que triguis ja no els pots canviar,
perquè si no el traductor es tornarà boig.
No, no, no, ja està, ja està, ja està.
De fet, la traductora, que li diuen Anu,
que de voler dir Ana, Anu, m'escrivia i diia...
Ah, que m'agrada.
I això què vol dir?
Bueno, perquè, clar, quan fa servir el registre català,
d'aquelles terres endins, que és la Catalunya profunda,
perquè allò és Catalunya profunda, de veritat,
doncs hi ha moltes coses, així, moltes expressions,
que formen part de la intimitat de la llengua,
d'aquella puresa que no es pot traduir.
I n'he tenint un fart, pobra noia,
perquè no sabia com explicar-li,
perquè pogués agafar una mica el sentit.
Després la traducció, traduir poesia és complicadíssim,
em sembla a mi.
Clar.
I en aquest cas vas venuda,
perquè mira si et traduixen el francès o l'anglès.
Sí.
Més o menys, no?
Sí.
En aquest cas el finès és...
En aquest cas no pots ajudar gens.
Clar, clar, clar.
Quina...
Més cosetes, Lourdes?
Sí, més que res per fer un petit testet o invitació,
o crear expectativa en els agents,
llegiria una petita descripció que ha escrit l'Albert Mestres
a propòsit de l'edició del Festival d'Enguany,
de poetes finesos i catalans,
més que res per fer el testet,
es diria del Saïmà a l'Albufera,
per unir els territoris,
que és el que dèiem,
que la literatura sempre estableix ponts,
ponts de comunicació i de diàleg.
Us llegeixo aquesta petita introducció,
més que res perquè així,
a veure si la gent s'anime més a venir.
Diu l'Albert Mestres.
Terra humida, flonja,
terra seca, dura,
marc fosc i fred,
mar de balenes,
mar clar i càlid,
mar de sirenes,
terra de grans llacs,
terra de rieres seques,
llengua fina,
ugrica,
uràlica,
llengua llatina,
indo-europea,
el que l'avala i el canigó,
els dos extrems d'Europa,
el català i el finés,
sense cap connexió,
sense cap fil d'unió,
cap?
Històricament han tingut el seu moment de brutalitat
i després han estat dominades,
violentades.
Comparteixen un ressorgiment cultural en un mateix moment
i una voluntat d'identitat pròpia.
Però els llacs i els boscos o les muntanyes,
les planes i el mar no són informes.
Són un paisatge perquè tenen un nom,
unes llegendes i una història.
I allò que els dona forma són el nom i els relats,
lligats, cosits,
inseparables d'una llengua i una cultura,
intraduïbles.
I allò que els pot unir són els estades d'universalitat de la poesia.
Allò que,
al contrari de paisatges i mentalitats,
comparteixen totes les tradicions de totes les cultures.
Molt bé.
Així ens fem una idea.
Per cert, jo li volia preguntar a la Cinta,
tu que has anat moltíssimes vegades com a públic,
bé, vosaltres, evidentment, també, eh?
Si voleu també contribuir-hi.
Per què recomaneu?
Algú que no hagi anat mai a veure el Veus Paral·leles?
Què té de...
Jo m'imagino una atmosfera màgica,
una atmosfera d'aquelles que es creen
quan sents ja els primers versos, no?
Què té d'especial?
Fins i tot per algú que no estigui molt avançat a la poesia.
Bé, doncs que aquest recital està molt preparat.
Penso que és un recital de molta qualitat.
Està tant en els textos com la recitació està assajada
i penso que té el punt d'exotisme
de sentir uns poetes que potser no els sentirem mai més,
uns poetes finesos.
No crec que la llengua finesa la poguéssim sentir d'aquesta manera,
en aquest registre.
A més, a més, venen uns turistes finesos,
però no uns poetes finesos.
Jo crec que té molt atractiu.
sobretot per a les persones que tenim
aquest afany per la llengua, no?
Per veure aquesta gimnàstica lingüística,
que és la poesia, no?
Jo penso que jo crec que vindrà molta gent.
Anna, és fantàstic que pugueu fer el claustre del seminari, no?
Això acaba de donar aquesta atmosfera que dèiem.
Sí, perquè pots sentir perfectament la sensibilitat.
És a dir, és un espai únic.
Jo tinc amics que habitualment no van a escoltar poesia
i hem vingut a les veus paral·leles i realment cada any repeteixen.
Hem quedat enamorats perquè és un moment de placidesa, tranquil·litat,
es fa amb tota naturalitat i les lletres flueixen, no?
És que no cal ni música perquè hi ha un ritme molt bo de les paraules
i realment val la pena.
A més a més, aprofitem des d'aquí per donar les gràcies
a aquest espai tan espectacular, no?
Com és el seminari, el claustre del seminari.
I bé, és un espai molt sensible.
És la poesia també com a protagonista de l'espectacle, no?
Que a vegades la poesia és aquella literatura que es llegeix a casa,
tancat, almenys és la imatge que tenim,
i aquí és la manera també de fer-la pública
i la manera d'arribar a molta gent com a espectacle.
Sí, i una manera de dir-la molt maca,
perquè de vegades assistim a alguns festivals de poesia
que es diu la poesia...
O sigui, s'intenta crear més espectacle
que donar el protagonisme als versos, com tu deies.
En aquest cas, el que feia referència a la cinta,
el fet d'estar preparat, d'estar assajat,
de tenir el luxe d'una actriu
que va conduint l'acte i que va dient els poemes,
fa que aquella poesia ens arribi tal com és la poesia,
que sigui realment la protagonista,
que les paraules, el missatge,
les imatges dels poemes arribin realment al públic.
I això és el que acaba de crear aquesta màgia que deieu abans, no?
És el claustre,
que és aquell claustre obert del seminari que és fantàstic.
La miqueta de preparació de llums
que sempre està també molt calculat i molt assajat
que fa el José Menchero,
que forma part de la companyia, que és excel·lent,
i la distribució, no?
La distribució en cercle dels lectors i del públic,
que queden barrejats amb el públic, no?
Els poetes, doncs fa que el clima sigui realment màgic.
Sí, abans d'acabar, aprofito la benentesa
per explicar que en les passades edicions
hem tingut representants de casa nostra
de molt de renom i en publicació.
Com que no ho diran ells,
aprofito per dir que en les passades edicions
hem tingut el Magí Sunyer com a representant,
la Isabel Ortega,
la Lourdes Malgrat, l'Adrià Targa
i en guany comptem amb la Cinta Molet com a representant.
Això serà diumenge, dia 28 de juny,
a les 21 hores, a les 9 del vespre,
i abans de tancar, aprofito la benentesa
per agrair a totes les persones que hi han col·laborat,
especialment el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana,
i a dir, la col·laboració del Centre Cultural Seminari,
la Casa de les Lletres,
l'Ajuntament de Tarragona,
la Institució de les Lletres Catalanes
i bé, totes les persones de l'Apell,
de la nostra entitat,
que hi han col·laborat
i que ajuden a l'organització
i posen les seves hores i el voluntariat.
Doncs a tots, moltes gràcies.
L'Apell que organitza,
l'Ordès Malgrat, en el Gispert,
moltes gràcies per explicar-nos-ho.
La direcció teatral va a càrrec de l'Albert Mestres,
que ja deu estar enfeinat,
preparant-ho tot plegat.
Recordeu, Finlàndia i Catalunya es donen la mà,
diumenge, aquest diumenge,
a les 9, al clostre del seminari,
veus paral·leles.
Una d'aquestes veus,
la que ens toca de més a prop,
és la de la poetessa Cinta Molet.
No, jo només volia dir una cosa.
La hi ves aixecant el dit.
Sí, puc fer un afegit.
Jo no sé si el públic se preguntarà
perquè Tarragona...
Ah, jo ho he dut com a natural.
O perquè València.
Ah, doncs per què?
O perquè Mallorca.
I, per exemple, Lleida no.
O, per exemple, Girona no.
Jo crec que hi ha gent implicada
en aguantar aquest festival
i donar-li continuïtat.
Sempre hi ha darrere aquesta ombra,
aquesta gent que treballa
des de la barrera, que diem allà,
que és, tal com tu has dit,
la pell i l'escola de lletres.
perquè, si no, probablement a Tarragona
aquest festival no hi arribaria.
Val la pena també posar en valor això
que Tarragona és una de les ciutats,
no només que acull,
sinó que que organitza aquest festival.
Doncs això, Cinta Molet, gràcies.
Que vagi molt bé.
Ens veiem diumenge.
Molt bé.
Gràcies.
Us esperem a tots.