Title:

Long play per a una ànima trista: L'home és la memòria

## Reflexions sobre la identitat i el record Aquesta lectura poètica ens submergeix en una profunda meditació sobre la **fragilitat de l'existència** i la por a la pèrdua de la identitat personal. L'autor explora la *amnèsia* com un buit existencial que ens converteix en estranys davant el nostre propi reflex. ### Els pilars de la biografia El fragment destaca diversos elements que configuren l'experiència humana: * **Els orígens i els vincles:** Es planteja el dolor de no poder recordar la imatge de la mare o la pàtria. * **L'eros i la joventut:** La memòria de la *primera besada* i la sensualitat dels records d'infantesa i joventut. * **La biologia de l'ànima:** L'autor suggereix que som una acumulació de vivències, fins al punt de tenir *més records que vísceres*. ### La tesi central La peça culmina amb una definició antropològica poderosa i directa sobre la condició humana: > "De cop comprenc que l'home és la memòria" El text de **Gerard Vergès** subratlla que sense el fil conductor del passat, l'individu esdevé una closca buida, un *home estrany* ple de boira.

['Poesia', 'Memòria', 'Identitat', 'Gerard Vergès', 'Literatura catalana', 'Nostàlgia']