Long play per a una ànima trista
Quin desconsol, oh Déu, i quina angúnia, despertar-me demà sense memòria
I mirar-me a l'espill i no conèixer-me
I veure davant meu un home estrany, al cap ple de preguntes i de boira
De quin color tenia els ulls ma mare?
Com era aquella dona que em va amar?
Quins els noms dels amics? Quina la pàtria?
I no recordar res, no recordar-me d'aquell noi que vaig ser fa 10.000 dies
La primera besada, me'n recordo, va ser una nit de músiques llunyanes fora la mar
I uns pits de nata tevia
Recordo tantes coses
I m'adono que dins el cos tinc més records que vísceres
De cop comprenc que l'home és la memòria
Gerard Vergès
La raïc de la mandràgora 2005
Arola Editors
Música
Xavier Plana
I d 뉴� nyt
I d 뉴�cy اور
Arola Editors
Música
I d 뉴�cy