Title:

Tempesta de Vent i Sons Ancestrals

Aquest poema evoca un cel rogent que anuncia vents carregats de diversos ritmes musicals: so andalusí, folclore castellà, jazz i flamenc. Les melodies ancestrals i la fusió de saxos, flauta i palmes capturen la població en un estat de trànsit col·lectiu. El text celebra la puresa dels músics i l’art com a patrimoni comú, mentre conclou amb una repetició esperançadora de "Fins demà!".

['poesia', 'música', 'flamenc', 'jazz', 'vent', 'cultura gitana', 'llibertat']