El cel rogent
El cel rogent anuncia vent.
S'acosten nous aires que duen rebus a cansa fardites,
ritmes veravers, música andalusí,
folclora castellà i la impressió dels gitanos.
Arriba una turbonada de polirritmes
que s'apoderen de les voluntats.
El món s'ha deturat davant la crida dels ancestres.
Ha aparegut una cantarella que amb febre
que l'escolta i la població
ha entrat en trànsit.
El temporal de jazz de regli flamenc
va acompanyat de voleries, tarantos i alegries.
Records de l'alambra
amb els vents flamencs de la flauta
i del saxo tenor del paio Jorge Pardo.
En cada bufada sisalla el vent per crear notes
i aixecar un ventijol que neteja l'aire facultant-nos per endevinar
que la puresa del flamenc es troba
en la limpidesa dels músics.
Fa cantar la flauta per defensar ferrissadament
que aquest art no té sobirà
perquè és de tots aquells que l'estimem
i els seus saxos parlen net i clar
declamen un encanteri
del que ningú pot escapar.
Que la purga
qu la purga
que la llibertat
i farin el cap
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!