Un, dos, un, dos, un, dos.
Un, dos, tres.
Les emissores municipals s'han desplaçat avui al despatx del tinent d'alcalde d'Urbanisme i Obres Municipals,
al senyor Anton Burgessé i Rabinat, per preguntar-li i mirar com està la situació actual després d'aquests anys.
El cert és que Tarragona sempre ha tingut la fama d'una ciutat difícil, d'una ciutat poc vertebrada
i d'una ciutat on potser hi havia una mancança de serveis.
Senyor Burgessé, Tarragona està preparada ja per ser una ciutat moderna del segle XXI o encara falta molt?
Bé, pel segle XXI encara no, eh? Això òbviament que és un repte que tots tenim
i que nosaltres, per exemple, com vam fer la visió i adaptació del Pla General d'Ordenació Urbana de la Ciutat,
encara que legalment el Pla comptava, té una capacitat legal d'ordenació per 8 anys,
el que és clar és que nosaltres sempre vam dir que estàvem ordenant la ciutat de l'any 2000,
o sigui, d'aquí 15 a 25 anys, o sigui, estem parlant nosaltres de la ciutat principalment de l'any 2000.
A partir de l'any 2000, Déu dirà, o sigui, malament podem planificar,
o sigui, jo crec que a partir de l'any 2000, nosaltres planificar fins a l'any 2000 és vertebrar la ciutat,
donar equipaments a la ciutat i a partir d'aquesta ciutat que nosaltres pretenem
que en aquesta dècada de final de segle,
aleshores, a partir d'aquí, altres han d'ordenar la ciutat i ordenar-la a partir d'aquesta estructura bàsica.
Jo el que voldria és, en tot cas, donar un repàs de quina és la ciutat que nosaltres ens vam trobar,
el 79, molt ràpid, perquè el motiu seria de...
suposo que el motiu principal és parlar de la ciutat de l'any 83 al 87, en tot cas, de l'última legislatura.
Però això no es pot fer si no es comenta, encara que sigui de passada,
la ciutat que nosaltres vàrem trobar l'any 79.
Nosaltres, el 79, hem trobat una ciutat invertebrada absolutament,
amb un creixement per explosió dels diferents barris de la mateixa.
Això significa que en la dècada del 60-70, la Tarragona actual va créixer,
jo demogràficament a un nivell important, però va créixer per una explosió de nuclis aïllats entre ells.
Això significa que tenim una ciutat molt allargada amb el territori.
Val la pena dir que nosaltres tenim un terme municipal molt allargat també amb el territori,
tenim un terme municipal molt llarg i molt estret,
i això dificulta, com pots entendre, molt més encara la possibilitat de vertebrar la mateixa.
Si a partir d'aquest creixement desordenat i per explosió de la dècada del 60-70,
podem entendre perfectament que la ciutat està absolutament deslligada entre si,
falta d'equipaments, per què?
Perquè si hi ha algun tipus d'equipaments, que hi ha molt pocs,
eren el cas corbà de la ciutat, principalment,
oblidant una realitat social que és que tenim 45.000 habitants fora del cas corbà de la població.
Això és més de dos terços, si estem parlant, quasi del 60 i el 40% de la població.
Si, quan el tema de la invertebració de la ciutat, nosaltres de l'any 79 al 83 vam donar passos importants
de cara a buscar les solucions per lligar tot aquest territori.
L'instrument bàsic que nosaltres vam aprovar del 79 al 82 va ser l'elaboració del Pla General d'Ordenació Urbana,
que configurava, després dels estudis corresponents, configurava la ciutat que volíem.
Nosaltres, l'any 83, en aquesta última legislatura del 83 al 87,
el que hem fet és començar a aplicar aquelles línies directores polítiques i urbanístiques
que en l'any 82 es van portar a terme.
Això, executar tota aquesta infraestructura, ha significat tindre actuacions importants en diferents sistemes,
ja sigui el sistema viari, ja sigui el sistema d'equipaments, ja sigui l'espai lliure,
ja sigui en els espais verds, com ja sigui un tema important per a la nostra ciutat,
com serien els equipaments, eminentment, esportius.
Quan parlem dels equipaments, tant podem col·locar aquí els centres civis,
com els equipaments, que serien equipaments culturals, com si ja siguin els equipaments esportius.
En quant al sistema viari, que seria en tot cas el més important a la nostra ciutat,
més important com a infraestructura bàsica, no com a repercussió social sobre els habitants,
però podríem dir que el pas més important s'ha donat cara a l'inici de les obres
de lo que seria la travessia de la ciutat, la segona fase de la travessia de la ciutat
i la construcció de l'est transversal.
Això són dues obres importantíssimes que significa que tot el tràfic rodat de la 340,
la carretera nacional de 340, una artèria de les més importants en quant a densitat de tràfic de tot el país,
deixarà de passar pel ben mig de la nostra ciutat, que el tràfic portuari amb l'est transversal
tindrà una connexió directa amb les artèries bàsiques del país, com són l'autopista A7, la 340 i la 420,
el qual també significarà un avanç més encara en l'eliminació de tot aquest tràfic passat
per al mig de la ciutat.
Això significa que amb aquestes dues estructures bàsiques que el Mòpol està ja a punt d'iniciar a les obres,
una concretament ja s'han iniciat, com són les de l'est transversal,
i amb una estructura interurbana que nosaltres hem adaptat com és la possibilitat
de lligar Bona Vista i Camp Clar i Sant Pere i Sant Pau amb Tarragona
per uns camins nous, per entendre's.
Això significa que des de Sant Pere i Sant Pau fins a la carretera de Baix es podrà baixar per un carrer
i que des de Bona Vista es podrà anar a Camp Clar sense necessitat de tindre que passar
per cap carretera com actualment passa.
Això significa d'alguna manera lligar aquest 60 i 40% de població que deia abans.
És a dir, encara que tenim una dificultat importantíssima que és el tema del riu Francolí.
El riu Francolí és una barrera natural que dificulta aquesta integració urbanística
i per la qual cosa no ens podem enganyar.
Si no tenim una estructura urbanística clara, unificadora,
culturalment això també té una repercussió, socialment també té una repercussió.
De totes maneres els avanços són importants.
En quant al tema dels equipaments, en aquesta legislatura del 83 al 87,
la preocupació màxima en el camp dels equipaments socials, culturals, socioculturals i esportius
ha sigut el dotar a la ciutat d'aquella infraestructura mínima però bàsica
perquè els seus ciutadans poguessin tindre alguna àrea concreta d'aplicació de la seva imaginació
i d'aplicació de les seves inquietuds culturals o esportives.
Nosaltres una preocupació que hem tingut era la de dotar a tots els nuclis de la ciutat
d'algun tipus d'equipament, ja fos un centre social i ja fos un equipament més complex,
allò multidisciplinari, i la situació actual és que a Bona Vista estem construint
un centre cívic multidisciplinari, a Torreforta tenim també un centre d'aquestes característiques
i després a cada un dels nuclis urbans importants de la ciutat tenim un centre social
que encara que té una intervenció multidisciplinària també és més limitada
quan a superfície i mitjans.
Nosaltres doncs des del punt de vista dels equipaments socioculturals
podríem dir que tenim allò amb dues fases molt definides
i molt inclús diferents, que són els grans centres, com deia, multidisciplinaris
i els petits centres, allò de serveis en cada barri.
Des del punt de vista de les instal·lacions deportives, nosaltres, com un municipi,
un ajuntament que regeix un municipi de 113.000 habitants,
creiem que la inversió feta a partir d'un instal·lacions dignes,
unes instal·lacions deportives, crec que l'esforç que s'ha fet és important.
Val la pena dir que aquest esforç no l'ha fet l'Ajuntament,
només l'ha fet en col·laboració amb la Generalitat,
però en definitiva la preocupació d'aquesta gran instal·lació a Tarragona,
i no vull ser jo un gran diluqüent quan diu una instal·lació gran,
és una instal·lació lo suficientment gran per les nostres necessitats.
S'ha avançat també molt el tema de l'ordenació dels espais lliures,
del 83 al 87, val la pena dir que la nostra ciutat,
i això és una opinió que no és meva només,
sinó que és molt compartida, diria,
per amplis nuclis de la població,
ha sofert una transformació important a nivell de carrer.
Aquesta transformació important és el que alguns ens acusen
de dir que és la política de la pedra,
però bé, jo la política de la pedra,
o sigui, és aquesta polèmica entre si els espais lliures
es converteixen en espais lliures, durs,
o en places dures i tal.
Jo soc dels que crec que, bé, el medi urbà
s'ha d'adaptar al medi ambient,
i quan dic el medi ambient no sigui el medi
en el qual la nostra ciutat està ubicada.
Nosaltres malament podem tindre grans espais
allò, ajardinats, quan precisament no tenim aigua,
o sigui, això és una, jo diria que sí que és una fal·làcia.
Aleshores, hi ha un altre component urbà important,
que és l'estructura històrica de la ciutat.
O sigui, nosaltres a la part alta,
òbviament, les places dels espais lliures
han de tindre una configuració més petre, ja, per exemple,
que no poden tindre un país suec,
o pot tindre Madrid.
O sigui, la història, per això, també és diferent.
S'han donat avanços importants, doncs,
en la regulació de tot aquest tipus d'espais lliures a la ciutat,
i, a més, s'han fet dues operacions,
jo diria, des del punt de vista ciutadà, comercial,
important, com poden ser la configuració
de dues illes de vianants,
també importants, dos, no, tres,
o sigui, encara una que està en marxa.
Això significa que la preocupació de l'Ajuntament
també era donar-li capacitat comercial al nostre entorn,
i significa això que
l'aprovació,
després, realització,
i després posada en funcionament
d'un centre comercial,
com l'illa de vianants del centre,
va ser un revulsiu important
de cara al rellançament,
encara que la paraula no m'agrada molt,
del rellançament de l'economia
en un sector concret de la ciutat.
Quan parlo de l'economia, estem parlant,
òbviament, de l'economia comercial.
L'altra operació important
en quant a ordenació i potenciació
de l'estructura comercial de la ciutat
ha sigut la peatonalització del carrer Major,
i ara en aquell moment
s'està portant a terme
l'operació de la peatonalització
del carrer Méndez Núñez.
Crec que aquí s'acaba una fase important,
no és, i no s'ha de continuar avançant
en la elaboració o construcció
de zones peatonals,
perquè, en fet, un estudi ampli,
com se va fer aquí a l'Ajuntament,
en el seu moment podria arribar
la possibilitat de crear més silles de vianants,
podria arribar a col·lapsar
en els segons quins moments
el tràfic rodat, per entendre's,
per la qual cosa és un tema
que en les nostres ciutats,
no a Tarragona només,
sinó a totes les ciutats actuals
de més de 100.000 habitants,
el tema del trànsit
és un tema a tractar
amb molt de cuidado
i amb molta peculiaritat.
Un altre tema seria important
també la configuració dels espais verds a la ciutat.
Nosaltres, l'operació que hem cregut
més encertada per iniciar,
i quan dic iniciar ho dic conscientment,
aquesta política de guanyar espais,
allò, pulmons,
encara que siguin grans,
petits o grans,
o sigui, ja fossin petits o grans,
per la ciutat,
perquè la ciutat només respiri sobre l'asfalt,
sinó que respiri també sobre espais lliures
que puguin oxigenar l'atmòsfera,
hem donat un pass important
cap a la configuració del parc de la ciutat
i passos més tímits ja
cap a la configuració de petits,
com deia, pulmons,
amb la compra del jardí de la J3
i la compra d'una zona important
del litoral de la nostra ciutat,
com és els jardins del Miracle.
Nosaltres, en definitiva,
amb aquests grans trets,
podríem dir que el 83
vam fixar un memoràndum
que era el memoràndum de la continuïtat,
o sigui, nosaltres, com deia,
vam iniciar el 79
el planeixement de la ciutat
i el 83
vam seguir una política de continuïtat
fruit dels estudis del 79 al 83
i que el 83,
una vegada dissenyada la ciutat,
teníem que començar ja a ejecutar-la.
Senyor Burgessé,
el ciutadà es preguntarà
per què tants diners
i tants esforços dedicats a l'urbanisme
i no a d'altres àrees
de cara a la ciutat?
Per què és això?
Bé, nosaltres tenim una filosofia clara
en aquest tema,
és a dir, nosaltres creiem
que la integració dels ciutadans
a la ciutat,
o sigui, al medi,
al medi urbà,
no es pot fer de cap manera
si primer no té estructurada
la seva xarxa bàsica,
per entendre's.
Difícilment es poden adoptar
posicions d'integració cultural
si no tens grans equipaments culturals,
grans o petits,
si no tens equipaments culturals,
difícilment podem parlar
de la relació humana
entre els diferents components,
entre els diferents cossos vius
de la ciutat,
si tenim barreres físiques importants,
físiques importants,
no es refereixo a si és molt difícil
anar de Bonavista a la Canonga,
si és molt difícil
anar del carrer de la Paralta
a la Parlaixa,
si és molt difícil
anar de Sant Pere i Sant Pau
a Bonavista i a Bonavista
a Tarragona
i per entendre's malament
si l'estructura urbana
no funciona
perquè un ciutadà de Tarragona
del cas corbà,
per entendre's,
pugui anar a una zona de Tarragona
com a escamp clar
a manyar-se a les piscines municipals.
I malament podem parlar
d'integració posterior
si el veí encara té
els carrers allò en fang
i si les clavelleres no funcionen.
Vull dir que nosaltres
aquesta filosofia a vegades
és discutida dintre dels propis
ajuntaments,
dintre dels propis equips de govern,
però s'ha arribat al compromís.
És a dir,
nosaltres
en una primera etapa
del 79 al 87
s'estan efectuant
totes aquelles xarxes bàsiques
relacionades amb l'urbanisme.
O sigui,
no podem oblidar tampoc
que l'urbanisme
és una ciència multidisciplinària
com comentàvem abans
d'altres elements socioculturals
i que això significa
que el que estem fent
per l'urbanisme,
o sigui,
el que estem fent
des del camp de l'urbanisme
també té les seves repercussions
clares
des del punt de vista cultural,
per exemple.
La construcció
d'un centre cívic sociocultural
per a un determinat
núcle de població
és una inversió urbanística?
Home,
això és una pregunta de dir,
és una inversió urbanística,
òbviament,
però té una repercussió,
òbviament,
després sociocultural.
En definitiva,
doncs,
crec que el compromís
de tots els ajuntaments catalans
i del rest del país
durant aquests vuit anys
ha sigut un compromís
de millorar l'hàbitat
dels ciutadans
i que,
òbviament,
a partir de l'any 87,
sobren altres perspectives,
sobren perspectives
en les quals
les inversions grans
d'infraestructura
no seran tan necessàries
i es tindran
que destinar
molts diners
per mantindre
aquesta estructura
i inclús,
podríem dir,
per donar un cop de timó
cap altre tipus
d'activitats.
Per exemple,
nosaltres,
en aquest moment,
l'Ajuntament de Tarragona
està intentant potenciar
i constituir
una societat
de promoció industrial,
promoció comercial.
Amb aquest Ajuntament,
això era impensable
fa 3 o 5 anys.
El perquè,
perquè les nostres necessitats
anaven prioritàriament
cap a poder
donar viabilitat
a molts problemes
molt concrets
de molts ciutadans
de Tarragona.
Això significa que avui
no és que tinguem més diners,
els diners
podem tindre els mateixos.
Òbviament,
tenim més
per unes raons
molt simples
que tots podem entendre,
de dir,
la recaudació ha millorat,
els impostos
a l'Estat
donen més diners
als ajuntaments,
encara que són pocs,
òbviament,
la condició econòmica
de l'Ajuntament
també ha millorat.
Però,
en definitiva,
vull dir que nosaltres
hem cobert
durant aquests 8 anys
una part important
de la infraestructura urbana
i que,
per exemple,
nosaltres hem invertit,
si no m'equivoco,
en els últims 4 anys
3.000 milions de pesetes
en el camp del carrer.
El camp del carrer
significa fer carrers,
fer equipaments,
fer instal·lacions deportives.
De totes maneres,
aquesta variable
es modificarà
i anirà cap a
el manteniment
de tots aquests serveis
i cap a la configuració
d'un servei
més de tipus cultural,
més de tipus
de benestar social,
que aquesta paraula
avui està
molt de moda.
En definitiva,
jo crec que s'han produït
tensions,
estic convençut,
s'han produït tensions
a vegades entre
fons d'inversiós,
i fons d'inversió
significa,
consellers,
que en un primer moment
s'han queixat sobre
això que tu anunciaves,
de dir,
cap a on van els diners,
com és que van tants diners
per l'albanisme
i van tan pocs diners
per altres temes,
o sigui,
la resposta
a aquestes tensions
sempre ha sigut la mateixa.
Primer,
s'ha de començar,
òbviament,
per l'1,
després per el 2
i després per el 3.
òbviament,
la ciutat,
fer la ciutat
és el primer pas,
si no,
no es poden donar
més passos.
Una passant llista
de tot el que ha estat
en els milloraments
urbanístics
de la ciutat de Tarragona,
però el ciutadà
ja ha vist
el que s'ha fet
i és fàcil
de comprovar.
Però quina és la situació
actual
per previsions
a un futur immediat?
Bé,
com deia,
la ciutat
està començant
a acabar-se,
òbviament,
no està acabada.
Jo diria que tenim
grans,
encara,
actuacions
d'obligat compliment.
O sigui,
jo,
per exemple,
d'obligat compliment
és
fer tot un saneixement
integral
de la nostra ciutat,
això significa
que la nostra ciutat
té que haver,
finalment,
una depuració
clara,
o sigui,
d'aigües,
i quan dic aigües,
d'aigües clares,
per entendre's,
o sigui,
s'ha de fer tot
en la canalització
que les aigües brutes
estiguin canalitzades,
tractades
i llançades al mar
com cal.
Nosaltres tenim encara
actuacions pendents
com és la solució
d'un tema
que no hem parlat
en tot el contingut
de l'entrevista,
que és el tema
de la recuperació,
per exemple,
de la façada marítima.
Quan parlem
de recuperar
la façada marítima
a tot el moll de costa,
etcètera,
val la pena dir
que la recuperació
feta
del passeig marítim
és una recuperació
elemental
i que està
en una primera fase.
Nosaltres creiem
que per millorar
tota la part baixa
es ha de solucionar
d'una vegada
per totes
la eliminació
del tràfic
passat
davant del Serrallo,
per exemple.
Això significa
que es ha de portar
a terme
una obra
que nosaltres demanem
fa temps
i que és
la unió
per un pont
o com sigui
del moll de Reus
amb el moll de Lleida.
i al mateix temps
parlant
del mateix
a part baixa
de la ciutat
un projecte
que ja ha sortit
durant l'any 86
també als mitjans
de comunicació
que és la supressió
del passenivell
de la pasta dels carros.
Vull dir que
aquesta seria
en quant a les mancances
o el que resta
per fer a la part baixa
i al reste de la ciutat
falten encara moltes coses.
Pensem,
per exemple,
parlant d'equipaments
que hi ha Sant Salvador
i hi ha Sant Pere i Sant Pau
potser val la pena
estudiar la possibilitat
de construir
alguns centres cívics.
que en aquest moment
falta acabar
moltes obres encara
i que obres
que estan en marxa
duraran almenys un any.
Però jo en definitiva
crec que el que hem de fer
és acabar de redonir
la ciutat en aquest moment
des del punt de vista urbanístic.
Per exemple,
operacions importants
poden ser
la restauració
de l'antiga audiència
que és una obra
que ja fa temps que dura.
La rehabilitació
de la Peralta
val la pena dir
que nosaltres
ara s'han començat
a construir noves vivendes
que s'estan fent
operacions importants
a la Peralta
com és la recuperació
del sis romà.
Però en definitiva
serien innumerables
la continuïtat
de la relació
d'elements
en una relació
que podríem fer.
Això significa
que nosaltres optarem
ara durant l'any 87
pel que vam optar
l'any 83
és per la continuïtat.
La nostra ciutat
està feta
podríem dir
un 60%
però encara queda
molt per fer.
Per sort hem fet
el més gros
i el més essencial
però no podem baixar
la guàrdia
queda molta cosa per fer.
Moltes gràcies
Josep Anton
Borgeser
Revinat
tinent d'alcalde
de l'àrea
d'urbanisme
i obres
de l'Ajuntament
de Tarragona
esperem que
tinguem l'oportunitat
de tenir-lo d'altres vegades
a les emissores municipals
de Tarragona.
Molt bé.