Title:

Mitologia, Klimt i modernisme a Tarragona

## Resum general En aquest episodi de **Cultius Culturals** a **Tarragona Ràdio**, el programa es posa «ben mitològic» i combina **mitologia clàssica**, **història de l’art** i **patrimoni modernista de Tarragona**. El fil conductor és l’obra de **Gustav Klimt**, especialment el quadre **“Danae”** i el retrat d’**Adele Bloch-Bauer**, i a partir d’aquí s’obren diverses seccions que exploren: • **La representació de Danae a l’art occidental** i el tractament de la *pluja daurada* de Zeus. • Una lectura **feminista i reivindicativa d’Afrodita** dins la mitologia grega. • Les connexions entre la **secessió vienesa** i el **Mercat Central de Tarragona**, obra modernista de **Josep Maria Pujol de Barberà**. • La història del retrat d’**Adele Bloch-Bauer** de Klimt, el seu espoli nazi i la posterior **restitució** als hereus (explicada també a la pel·lícula *La dama d’or*). • Un viatge a la **mitologia de la Polinèsia** a través de la pel·lícula de Disney *Vaiana* i el semidéu **Maui**, connectant-lo amb mites com *Prometeu* o *Loki*. L’episodi tanca amb una reflexió sobre els **mites compartits entre cultures** i la idea d’un *inconscient col·lectiu* (Carl Jung) que fa que arreu del món apareguin relats similars: robatoris del foc, grans inundacions, semidéus embaucadors, etc. --- ## 1. Introducció i plantejament del programa ### Presentació i temàtica • El programa s’obre amb música i la salutació habitual: són **Cultius Culturals**, espai cultural de **Tarragona Ràdio**, actiu com a bloc des del 2013 i com a podcast des del 2021. • Al capítol d’avui anuncien que es posaran **«ben mitològics»** i que parlaran de **mitologia des de diferents vessants**: - Obra d’art central: **“Danae” de Gustav Klimt (1907)**. - Seccions específiques sobre **mitologia clàssica** (Laura, Guiomar), **anàlisi simbòlica** (Alba) i **retrat del personatge** (Maria, per àudios). • Recorden les xarxes socials: **Instagram @CultiusCulturals**, on pengen les imatges de les obres comentades. --- ## 2. “Danae” de Klimt i la mitologia clàssica ### Context de Gustav Klimt i la secessió vienesa • Presenten **Gustav Klimt** com a pintor simbolista austríac de principis del segle XX i figura clau de la **secessió vienesa**. • Expliquen la **secessió vienesa** com l’equivalent a **el modernisme català**: - Art burgès, decoració floral. - Paral·lelisme amb el **Palau de la Música Catalana** o altres obres modernistes, però traslladat a Viena i al centre d’Europa. • El **simbolisme** s’associa a: - *Misteri del món*, *poesia* i una mirada **mitològica** al passat. - Retorn a l’*antiguitat clàssica* (grecs i romans), però no des del neoclassicisme mesurat, sinó des d’una visió més **emocional, misteriosa i ornamental**. • Destaquen els **daurats** de Klimt, que evoquen: - El *pa d’or* dels retaules medievals. - Els mosaics bizantins. ### Descripció del quadre “Danae” • Per als oients que només escolten la ràdio, descriuen visualment el quadre: - **Danae** apareix com una jove de **cabell roig**, recollida **en posició fetal**, com un infant al ventre matern. - Està reclinada sobre una mena de llit o tela, **nu·la**, en una composició **molt tancada** i recollida. - A la banda superior i lateral es veu un **torrent daurat** que l’envolta i baixa entre les seves cames: és la **pluja d’or** amb què **Zeus la fecunda**, d’on neix **Perseu**. • La narració mítica: - Danae és **empresonada pel seu pare Acrisi (rei d’Argos)** en una torre de bronze. - Zeus la visita en forma de **pluja d’or** i la fecunda. ### Debat sobre la mirada masculina en la interpretació de l’obra • Comenten que sovint s’afirma que l’expressió de Danae (boca entreoberta) denota **excitant sexual** davant el torrent d’or. • Les conductores qüestionen aquesta lectura i la qualifiquen de: - **“Interpretacions de senyoros”**, és a dir, lectures masculines i patriarcals que pressuposen plaer en situacions clarament problemàtiques. • També destaquen altres elements simbòlics: - El **vel porpra** com a referència al seu **llinatge imperial** (filla de rei). - La **postura fetal** com a recurs compositiu per donar dinamisme i reforçar la sensació de recolliment. --- ## 3. “Danaes pel món”: la figura de Danae a l’art europeu ### Recorregut per diferents “Danae” famoses L’Alba fa un repàs de diverses representacions de **Danae** en la pintura occidental, explicant com es repeteix el tema i com es va transformant la mirada sobre el mite. #### 3.1. Correggio • **Correggio**, obra encarregada pel duc de Màntua **Frederic II**. • Formava part d’una sèrie dedicada a les **amant de Júpiter/Zeus**. • Característiques: - Danae reclinada sobre un llit. - Presència d’un **Cupido/putto** que acompanya l’escena. • L’Alba la considera **la menys interessant**, més simple i convencional dins el tema. #### 3.2. Les “Danae” de Ticià • Ticià (i el seu taller) va pintar **múltiples versions** de Danae, molt difoses i influents. • **Característiques generals**: - Cos femení reclinat, molt proper a la **Venus d’Urbino**: sembla la **mateixa model repetida**. - Progressiva **desvetllació** del cos (cada versió més nua, menys coberta per teles). • Versions destacades: - **Capodimonte (Nàpols)**: encara amb **putto/Cupido** al costat. - **Wellington Collection (Londres)**: el putto es substitueix per una **anciana serventa** que intenta literalment **recollir la pluja d’or**, creant una imatge inquietant de complicitat utilitarista. - **Hermitage (Sant Petersburg)**: - Apareix la **cara de Zeus entre els núvols**, observant mentre cau la pluja d’or. - L’escena es torna encara més **tèrbola i inquietant**. - **Museu del Prado (Madrid)**: - Probablement la versió **més coneguda**. - S’afegeix un **gosset** a la imatge, símbol de **fidelitat**, tot i que les tertulianes ironitzen sobre la tendència de la història de l’art a inventar simbolismes sense base documental clara. #### 3.3. Artemisia Gentileschi • Destaquen amb entusiasme la **“Danae” d’Artemisia Gentileschi** (Museu d’Art de Saint Louis). • Motius pels quals la consideren la **millor interpretació**: - Fons **totalment negre**, que fa ressaltar la pluja d’or com un **cel estrellat**. - Transmet **solitud davant del destí** i una dimensió **sublim** del patiment, més que no pas complaença o plaer. - Ofereix una mirada molt diferent de la de Ticià, menys objectualitzadora i més **empàtica** amb Danae. • Reivindiquen Artemisia com a artista que **reverteix la mirada masculina** tradicional sobre aquests mites violents. --- ## 4. Afrodita: relectura feminista d’una deessa del desig ### Naixement i singularitat dins el panteó grec La Laura dedica la seva secció a **Afrodita**, presentada com una **dona incomresa** de la mitologia grega, sovint menystinguda o ridiculitzada. • **Naixements possibles** d’Afrodita: - Versió clàssica: sorgeix de l’**escuma del mar fecundada** pels genitals d’Urà, tallats per Cronos. - Versió alternativa: neix directament de l’**escuma del mar**, sense mare ni pare, com a manifestació pura de *vida, bellesa i desig*. • Implicacions d’aquest origen: - Afrodita **no té lligam familiar directe amb Zeus** (no és ni germana, ni esposa, ni filla bastarda). - En aquesta lectura, queda pràcticament **al mateix nivell que Zeus**, com una força autònoma. ### Enfrontament amb Zeus i matrimoni imposat • En veure Afrodita, **tots els déus queden fascinats**; Zeus també la desitja i intenta posseir-la. • Afrodita **refusa Zeus** amb consciència del seu propi valor. > *“El seu cos i el seu plaer li pertanyen només a ella.”* • Aquest no a Zeus és el que la **condemna**: - Zeus, ferit en el seu orgull, decideix **castigar-la**. - La casa amb **Hefest**, déu de la forja, físicament marcat (coix, sovint descrit com a lleig) i socialment menystingut. ### Lliure desig i múltiples amors • Tot i el matrimoni imposat, **Afrodita no renuncia a la seva llibertat**: - Manté una relació intensa amb **Ares**, déu de la guerra (únic fill legítim de Zeus i Hera). - Té altres amants, com **Adonis**, entre molts altres. • El seu comportament desafia la idea que **el matrimoni ha de controlar el desig femení**. • Contrasta amb deesses com **Atena, Artemisa o Hèstia**, presentades sovint com a més “respectables” perquè són **verges**. > *“Afrodita decideix tenir les dues coses: poder i plaer.”* ### Afrodita com a símbol de llibertat sexual i amor sense límits • Molts mites i autors posteriors l’han descrita com a **capritxosa, enganyosa, destructiva**, reflectint un rebuig moral al seu desig lliure. • En canvi, la Laura la reivindica com a símbol de: - **Dret al plaer**. - **Autonomia sobre el propi cos**. - **Amor i desig com a poder**, no com a debilitat. • Exemple clau: el **Judici de Paris** i la *poma d’or* per a la més bella: - Finalistes: **Hera** (promet matrimoni poderós), **Atena** (glòria a la guerra), **Afrodita** (promet l’amor d’**Helena d’Esparta**, la dona més bella de Grècia). - Paris escull Afrodita: ella guanya no per força física o autoritat política, sinó pel **poder del desig**. • Afrodita també és símbol per autores com **Safo de Lesbos**, que la invoca com a protectora de l’**amor entre dones** i de formes d’amor no normatives. ### Afrodita avui • Per la Laura, Afrodita continua vigent cada vegada que les dones afirmen: - «**Decidim sobre el nostre cos, el nostre plaer i el nostre desig**.» • Conclusió de la secció: - Afrodita no és només «la guapa desitjable»; és la **primera que planta cara a Zeus** i manté la seva autonomia, i això la converteix en una figura **molt potent** dins d’una lectura feminista de la mitologia. --- ## 5. De Viena a Tarragona: Otto Wagner i el Mercat Central ### De la secessió vienesa a l’urbanisme modern La Guiomar obre la seva secció d’arquitectura recordant que la temporada passada ja havien parlat del **pavelló de la Secessió de Viena** i ara es fixaran en el **pavelló de Karlsplatz** d’**Otto Wagner**. • **Otto Wagner** (finals s. XIX – inicis s. XX): - Arquitecte clau en la modernització de Viena. - Gran interessat en l’**urbanisme** i el **transport públic**. • Projecte estrella: la construcció del **Stadtbahn de Viena** (sistema ferroviari urbà, precursor del metro actual) cap al 1900: - Combina **funcionalitat** i **art**. - Les estacions, especialment els **pavellons de Karlsplatz**, són icones del **modernisme vienès**. - Ús de **ferro estructural**, **lloses de marbre** i **decoració vegetal** que dignifiquen el transport públic. • Actualment, un dels pavellons és un espai museïtzat dedicat a Wagner i a la transformació de Viena en una **metròpoli moderna**. ### Connexió amb el Mercat Central de Tarragona • El punt clau: aquest pavelló de Viena inspira directament l’arquitecte **Josep Maria Pujol de Barberà** en el disseny del **Mercat Central de Tarragona**. • Context urbanístic: - Any **1911**. - L’actual **plaça Corsini** encara no és un centre urbà consolidat; havia estat fins i tot **camp de futbol** en una zona poc edificada. - Emplaçament estratègic: **a mig camí entre la Part Alta i el Port de Tarragona**, ideal per esdevenir un nou **centre neuràlgic**. • El **Mercat Central** es converteix així en: - Un **gran edifici modernista** al servei de la vida quotidiana. - Una peça clau de la **ciutat moderna**. ### Característiques arquitectòniques del Mercat Central • Planta original: - **Creu llatina inscrita en un rectangle**, amb una sola planta (avui modificada amb més nivells i reformes recents). - Coberta amb **fibrociment** i **enrejolats** recuperats a l’última reforma, que permeten una **llum tamisada** a l’interior. • Façanes: - Té **quatre façanes** que podrien considerar-se pràcticament principals. - La façana principal es distingeix per uns **elements de forja** més marcats. • Picada d’ullet a Otto Wagner: - A cada façana hi ha una **pilastrada** amb capitell **jònic** i **motifs vegetals**. - Es configura un marc de **tres arcs** (el central més gran) que recorden clarament el pavelló de Karlsplatz. > *“Gràcies a Pujol de Barberà tenim un pedacito de la secessió vienesa a la nostra ciutat.”* ### Reflexió sobre el modernisme tarragoní • La Guiomar assenyala que el **modernisme a Tarragona** està encara **poc conegut i poc museïtzat**. • Apunta, però evita entrar massa al detall, temes com: - Necessitat d’un **centre d’interpretació de Jujol** al **Teatre Metropol**. - Reptes del nou **Museu d’Art Modern** al Palau de la Diputació i la falta d’un relat clar sobre el **modernisme tarragoní**. • S’obre també un petit incís sobre el nou **Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MACA)** a Tarragona, com a nova oferta cultural a la ciutat. --- ## 6. Adele Bloch-Bauer, Klimt i l’espoli nazi La Maria intervé per àudios per parlar d’un altre gran quadre de Klimt: el **retrat d’Adele Bloch-Bauer (1907)**, conegut com *la dama d’or*. ### L’obra i el seu estil • El retrat d’**Adele Bloch-Bauer I** és considerat el **cim de l’“època daurada”** de Klimt. • Influències estilístiques múltiples: - **Africana, asiàtica, bizantina i egípcia**. • Origen del retrat: - Comanda del marit d’Adele, **Ferdinand Bloch-Bauer**, empresari del sucre. - Klimt triga **quatre anys** a completar l’obra, fent molts **esbossos** i viatges d’estudi. • Viatge a Itàlia: - Visita **Ràvena** i els mosaics bizantins de **Sant Vitale**. - Especialment els mosaics de **Justinià i Teodora**, que inspiren el **fons daurat, la frontalitat i la solemnitat** del retrat. ### Descripció formal i simbòlica del retrat • Posició d’Adele: - No queda clar si està asseguda o dreta, però reposant sobre una mena de **pedestal o banc recobert d’espirals** que es fonen amb el fons. • Elements destacats: - **Aureola daurada** al voltant del rostre. - Galtes **envermellides** i llavis vermells, que li donen un aire de **sensualitat** i intensitat. - Porta una **gargantilla de diamants**, regal de casament del seu marit (enllaç amb un capítol anterior sobre joieria). - El vestit presenta **motifs d’ulls protectors** i **triangles daurats**. - Interpreten aquests elements com a **amulets** de protecció, relacionats amb la **mala salut crònica** d’Adele. - Al mantell hi ha les inicials **A** i **B** en relleu, al·lusió directa al seu nom. ### Destí del quadre: espoli i restitució • Adele Bloch-Bauer mor el **1925**, als 43 anys, per **meningitis**. • En el seu testament, expressa el desig que els quadres de Klimt passin a la **Galeria Austríaca** (avui **Galeria Belvedere**). • Amb l’**annexió nazi d’Àustria (1938)**: - Les propietats de la família Bloch-Bauer, jueus acomodats, són **confiscades**. - El marit, **Ferdinand**, fuig a Suïssa i passa la vida intentant recuperar les obres **sense èxit**. • Després de la mort de Ferdinand: - L’herència passa a tres nebodes, una de les quals és **Maria Altmann**. • Lluita legal: - El **1998**, una nova llei austríaca de **restitució d’obres d’art espoliades** obre una escletxa legal. - Després d’anys de litigis, un **tribunal arbitral austríac** falla el **2006** a favor dels hereus de Bloch-Bauer. • Resultat: - **Maria Altmann** recupera el quadre. - El ven a la **Neue Galerie de Nova York**, on actualment es pot contemplar. ### La pel·lícula “La dama d’or” • La Maria recomana la pel·lícula **“La dama d’or” (2015)**: - Protagonitzada per **Helen Mirren** (Maria Altmann), **Ryan Reynolds** i **Daniel Brühl**. - Narra l’odissea legal i emocional de la recuperació del retrat. - Destaca tant per la **recreació del context històric** com per la **representació visual** de l’obra de Klimt. --- ## 7. Maui i la mitologia de la Polinèsia: més enllà dels grecs i romans La Guiomar vol trencar l’eurocentrisme de la mitologia habitual (grecoromana) i porta un exemple de **mitologia oceànica/polinèsia** a partir de la pel·lícula de Disney **“Vaiana”**. ### Ubicació i fonts • Explica que la **Polinèsia** inclou territoris com: - **Hawaii**, **Nova Zelanda** (maoris), **Rapa Nui** (illa de Pasqua i els moais), i moltes illes del Pacífic central. • Es basa en **“El libro de la mitología”** (editorial Akal), que recull mites d’arreu del món. ### El semidéu Maui • Maui és un **semidéu maori/polinèsic**, protagonista també a *Vaiana*. • A la pel·lícula, els **tatuatges de Maui** representen les seves **gestes heroiques**, de manera similar a com **Hèrcules** acumula gestes a la mitologia grega. • Una de les gestes més importants: - Amb el seu **am (ham, ganxo màgic)**, Maui pesca **illes del fons del mar** i les fa emergir a la superfície. - La cançó de la pel·lícula ho resumeix amb el vers: *«gràcies per les illes que vaig fer emergir»*. • Detall mític: en algunes versions, l’**am de Maui està fet amb ossos de la seva àvia**, reforçant el vincle amb l’ancestre i el món espiritual. ### Robar el foc als déus • Guiomar explica breument el mite de com Maui obté el **foc** per als humans: - La seva mare és una deessa de l’**inframón**. - Maui es transforma en **ocell** i descendeix a l’inframón per robar el foc. - Provoca un **gran incendi** a l’inframón; les brases arriben a la terra i els humans descobreixen la **cuina i l’aliment calent**. - Finalment, guarda brases en **fibres de coco**, un recurs omnipresent a la Polinèsia (menjar, teixits, cistelleria...). • Comparen aquest mite amb altres figures anàlogues: - **Prometeu**, que roba el foc als déus per donar-lo als humans. - **Loki**, déu embaucador de la mitologia nòrdica. ### Mites comuns i inconscient col·lectiu • Guiomar assenyala que molts mites de cultures diferents comparteixen patrons similars: - Històries de **grans inundacions**. - Relats de **robatoris del foc**. - Figures de **semidéus embaucadors**. • Ho relaciona amb la idea d’una **religió primigènia compartida** al neolític, i amb el concepte d’**inconscient col·lectiu** de **Carl Jung**: - Tots portem dins **arquetips** i imatges simbòliques heredades de molt antic. - Exemples quotidians: la sensació de **confort davant del foc**, que connecta amb experiències prehistòriques comunes. --- ## 8. Tancament del programa ### Comiat i reflexió final • Recorden que **Cultius Culturals** és el programa de cultura «que no sabies que estaves esperant» a **Tarragona Ràdio**. • Agraeixen la feina tècnica de **Sílvia García** i la presència de tots els oients a l’altra banda. • Reforcen la invitació a seguir-los a **Instagram @CultiusCulturals**, on es poden veure les imatges de les obres comentades (Danae, Afrodita/Botticelli, Adele Bloch-Bauer, Mercat Central, Maui, etc.). • El programa es tanca amb la cançó **“Magnòlies”** del darrer disc de **Rosalia**, com a peça de comiat. --- ## Idees clau del capítol • **Mitologia clàssica reinterpretada**: Danae i Afrodita serveixen per qüestionar lectures patriarcals dels mites grecs. • **Història de l’art com a fil conductor**: Klimt, Ticià, Correggio, Artemisia Gentileschi, Botticelli i el modernisme vienès s’entrellacen amb el Mercat Central de Tarragona. • **Patrimoni local**: es reivindica el **modernisme tarragoní** i el **Mercat Central** com a punt de contacte amb la secessió vienesa. • **Memòria i justícia**: el cas d’**Adele Bloch-Bauer** exemplifica la problemàtica de l’**espoli nazi** i les lluites de restitució. • **Mites globals**: la secció de Maui mostra com **relats molt llunyans geogràficament** comparteixen estructures amb la mitologia europea, reforçant la idea de **motifs universals**.

['mitologia clàssica', 'Gustav Klimt', 'Danae', 'Afrodita', 'feminisme', 'història de l’art', 'secessió vienesa', 'Otto Wagner', 'Mercat Central', 'Josep Maria Pujol de Barberà', 'Adele Bloch-Bauer', 'espoli nazi', 'restitució d’obres d’art', 'modernisme', 'Tarragona Ràdio', 'Cultius Culturals', 'mitologia polinèsia', 'Maui', 'Vaiana', 'Carl Jung', 'inconscient col·lectiu', 'Artemisia Gentileschi', 'Ticià', 'Correggio', 'Botticelli', 'mosaics de Ràvena', 'Patrimoni cultural']