Title:

Poesia, migracions i cossos en resistència

## Visió general del podcast **Dents i ungles**, des dels **Estudis de Tarragona Ràdio**, obre nova temporada amb un episodi dedicat a la poeta *Warsan Shire* i a la **poesia com a eina de resistència** davant la guerra, l'exili, la violència masclista i el desplaçament entre cultures. L’episodi combina: • **Lectures de poemes** (en català i castellà) de *Warsan Shire* • **Context biogràfic i literari** de la poeta • **Reflexió sobre migració, refugi i identitat** • **Música** vinculada a experiències de migració africana a Europa (Pongo, PINAN 450F) > "Ningú no fica els seus fills en una pastera si l'aigua no és més segura que la terra." --- ## 1. Migració forçada i casa com a boca d’un tauró ### Poema “Casa” i el sentit de fugir A l’inici s’escolta el poema **“Casa”** en català: • **Imatge central:** *casa com la boca d’un tauró* o com *el canó d’un fusell* • La idea que **ningú abandona la seva llar per voluntat lleugera**, sinó per **necessitat extrema**: guerra, persecució, foc, amenaces. • Escenes de fugida: passaports estripats en un lavabo d’aeroport, nits en camions, pasteres, filferrades, **camps de refugiats** i escorcolls humiliants. > "Ho has d'entendre, ningú no fica els seus fills en una pastera si l'aigua no és més segura que la terra." El text denuncia també **la deshumanització** amb què sovint es parla de *negres, refugiats, immigrants de merda*, i contraposa insults i mirades de fàstic a la **violència extrema** que han viscut aquestes persones (guerra, violacions, fills morts, runes). ### Introducció al programa i mirada poètica La locutora presenta el nou curs de **Dents i ungles** a **Tarragona Ràdio**, centrant-se en: • **Experiències de migració i refugi** vistes a través de la poesia de *Warsan Shire* • Voluntat de **“mirar el món amb l’alè de la poesia”**, donant veu a històries sovint invisibles • Posar el focus en **persones refugiades** i en el trauma de la guerra i l’exili --- ## 2. Nostàlgia, llengua i exili ### Converses al centre de deportació Es llegeixen fragments en castellà sobre converses en un *centre de deportació*: • Record dels **apagons, tocs de queda i ciutats que expulsen la seva gent** com si la “escopissin”. • Nostàlgia compartida entre persones que han fugit: **nostàlgia, abandonament, cendra als rostres**. • Repetició de la idea: *"Nadie deja su hogar a menos que se convierta en la boca de un tiburón."* La protagonista sent que porta **tant de temps l’himne antic a la boca** que ja no hi ha espai per a una altra cançó, llengua o idioma: el cos es converteix en **lloc de memòria i dol**. ### Dol, mar i frontera Altres fragments poètics evoquen: • Travesses mortals pel **desert de Líbia** i el **golf d’Adén** • El desig que el viatge “signifiqui alguna cosa més que milles” perquè **els fills han quedat a l’aigua** • El mar que es percep com **més segur que la terra** > "Quiero hacer el amor, pero mi pelo huele a guerra y a huida." Les fronteres apareixen com a **entes espumants, violents**, plenes de cossos trencats; el cos mateix porta **el color del sol ardent** i els rastres de la guerra. --- ## 3. Qui és Warsan Shire? Vida i obra ### Biografia essencial La presentadora contextualitza: • *Warsan Shire* neix a **Nairobi (1988)** en una família somalí i creix a **Londres**, on sempre es percep com una *estranya*. • El **2011** publica el seu primer llibre de poemes, *Teaching My Mother How to Give Birth* (*Ensenyant a parir la meva mare*), que té un fort impacte. • El **2014** és nomenada **Primera Jove Poeta Laureada de Londres**, amb el rol de promoure la poesia i representar el jovent. ### Reconeixement internacional • **2016 i 2020** col·labora amb **Beyoncé** a l’àlbum visual *Lemonade* i la seva adaptació cinematogràfica. • Escriu el guió del documental **“Brave Girl Rising”**, sobre noies somalís en el major camp de refugiats d’Àfrica. > "La poesia de Worsenshire és crua i de vegades brutal, i al mateix temps és esperançadora." ### Temes i mirada poètica La seva poesia: • Dona paraules a **allò que normalment no es diu**, a relats soterrats sota termes com *migrant* o *refugiat*. • Parla de **traumes de guerra, desplaçament, violència, però també de resiliència**. • Retrata la vida de **joves i adolescents de famílies migrades**, les tensions entre cultures i el camí cap a la maduresa. Shire descriu el que anomena **“surrealisme de la vida quotidiana de les persones migrants”**: • Un dia ets al teu país bevent *suc de mango* • L’endemà ets al metro de Londres, i **els teus fills parlen una llengua que no entens** No tot és autobiogràfic, però ella afirma que *és, d’alguna manera, cadascuna de les persones sobre les quals escriu*. --- ## 4. Cossos, violència masclista i intimitats difícils A la segona part del programa s’escolten altres poemes de *Warsan Shire* (en castellà i català) sobre **cos, sexualitat, violència i relacions de parella**. ### Virginitat, sang i expectativa social • Relat d’una dona que fa servir **sang de colom** la nit de noces perquè el marit cregui en la seva *puresa* i la seva virginitat. • El marit celebra les *sabanes tacades*; la imatge posa en qüestió **la pressió social sobre el cos femení** i la idea de “dona intacta”. ### Maltractament, fugida i culpa En un altre poema: • Una dona decideix **marxar d’una relació violenta**. • La mare li diu: *"Tu padre me pegó siempre, pero yo nunca me fui."* • Es posa el focus en la **normalització de la violència** i en el pes de les expectatives familiars. La nit de la ruptura, la protagonista es **mossega l’esmalt de les ungles** fins que el llit compartit sembla ple de purpurina i sang: imatge de **rabia, ansietat i alliberament dolorós**. ### Aliment, desig i fam emocional Un altre fragment gira al voltant de **cuina i menjar**: • Papaya, dàtils amb mel, llet de cabra, coco, mantega, mango, llimona, comí… • El marit *té gana*, però **cap dels esforços culinaris satisfà** aquesta fam. • L’escena apunta a una **fam que no és només física**, sinó emocional, de desig, d’atenció. ### “Per a dones que són difícils d’estimar” En català s’escolta el conegut poema **“Per a dones que són difícils d’estimar”**, on el jo poètic: • S’adreça a dones que són **massa intenses, independents, inclassificables**. • Les compara amb *un cavall que corre sol*, *una casa en flames*, *una autopista impossible*. • Denuncia la idea que han d’**abaixar la veu i ser més dolces** per ser estimades. > "No es poden fer cases amb éssers humans. Algú ja t'ho hauria d'haver dit." El poema reivindica el dret a ser **“aterridora i estranya i bellíssima”** encara que no tothom sàpiga com estimar això. ### Cos malalt, càncer i guerra Altres textos descriuen el cos d’una dona amb **càncer de pit**: • El metge dibuixa el cos com un **mapa**, marcant què cal extirpar i què potser es pot conservar. • El cos es compara amb **una casa inundada**, **un vaixell que torna de la guerra**, **un pollet incendiat**, **una presó amb les portes obertes**. • L’apatia es presenta com **una altra forma de guerra**: lenta com un càncer o ràpida com un matxet. Aquestes imatges vinculen **malaltia, violència i memòria** com a forces que destrueixen el cos i, alhora, demanen resistència. --- ## 5. Famílies, genealogies i dones que sostenen el món Cap al final, la poeta evoca **avies, mares i parentes**: • Records de cosines que tornen de Nairobi, la **sexualitat adolescent** i la vergonya del propi cos. • Figures d’avies amb noms i històries concretes: *Warsan Baraka, Noura, Doris, Jabuba al sura*… • Escenes quotidianes: moldre cardamom, trencar escorça de canyella, refredar el te, cuidar marits malalts i fills amb càncer. > "El llenguatge i la poesia poden ser no només una eina d'expressió, sinó també [...] una forma de resistència." Aquestes dones són **exemples de supervivència** i sostenen la família enmig de malaltia, migració i precarietat, alhora que transmeten **memòries, receptes i llengües**. --- ## 6. Música i diàleg entre cultures ### Pongo: música com a trinxera El programa incorpora música de **Pongo**, artista d’Angola que va emigrar a Portugal fugint de la guerra civil. • La locutora destaca que per a Pongo, la música és **“una trinxera des d’on defensar-se del món”**. • Les lletres combinen ritmes afrollusòfons i parlen de **barris, fronteres i identitat**. ### PINAN 450F i “Va com va” Cap al final, sona una versió de **“Va com va”** per **Ubidi Monjó de PINAN 450F**, grup d’afrorap nascut a Barcelona (2015): • Combinen *d’arilla*, àrab del Marroc, català i castellà. • Lletres que parlen de **resistència, principis que no canvien i lluita quotidiana**. • La cançó reforça el missatge de **dignitat i perseverança** malgrat les dificultats. > "El temps ha anat passant, però els principis no han canviat." --- ## 7. Tancament i línia del programa L’equip de **Dents i ungles** (Judit Ulldemolins Blanc, Anna Brinyas, Maria Miró Ferrer i Maria Romano) defineix la direcció del programa: • Connectar-se amb **persones que viuen entre diverses cultures**, fent equilibris entre **desplaçament i pertinença**. • Rastrejar **orígens familiars**, memòries i llengües, i **caminar amb pas propi cap al futur**. • Entendre el llenguatge i la poesia com a **espai de resistència i de bellesa**, fins i tot en contextos de violència i pèrdua. El programa es tanca anunciant que **tornen el mes vinent** amb més *poesia amb dents* a **Tarragona Ràdio** i desitjant *“molta bellesa i bona literatura”*.

['Dents i ungles', 'Tarragona Ràdio', 'poesia', 'Warsan Shire', 'migració', 'persones refugiades', 'exili', 'guerra', 'violència masclista', 'cos i malaltia', 'feminisme', 'identitat híbrida', 'família i genealogia', 'surrealisme quotidià', 'centres de deportació', 'camps de refugiats', 'racisme', 'desplaçament cultural', 'Pongo', 'afrorap', 'PINAN 450F', 'Teaching My Mother How to Give Birth', 'Lemonade', 'Beyoncé']