Title:

“Infinita primavera”: procés creatiu i joc sonor

## Resum general **Entrevista a Sílvio**, compositor i productor, acompanyat del seu pare *Candy*, des dels micròfons de **Tarragona Ràdio**, per parlar del seu disc **“Infinita primavera”**. La conversa gira sobretot al voltant de: • **El procés creatiu i tècnic del disc** (síntesi granular, gravadores de caset, textures sonores) • **La relació artística i familiar amb el pare** i altres músics col·laboradors • **La por a publicar i a ser etiquetat** com a artista • **La gestació llarga del projecte** (composició fa dos anys, problemes amb distribució) • **Nous llançaments imminents** (single “Sóc un museu”, 5 de desembre) L’entrevista intercala **explicacions tècniques de producció musical** amb reflexions molt personals sobre la creació, la identitat i la manera d’entendre l’art. --- ## Presentació del convidat i del disc ### Arribada de Sílvio i aparició del pare (Candy) Des de ben aviat, la conductora presenta **Sílvio** com a **compositor, productor i “home-orquestra”**. Ell arriba acompanyat del seu pare, *Candy*, que: • Ha **mesclat gran part de l’àlbum** durant l’estiu • També **canta en la cançó que dona nom al disc**, tot i que per un **“error burocràtic”** el seu nom no apareix als crèdits, cosa que estan intentant corregir > “Potser és la cançó més bonica de l’àlbum.” La presència del pare converteix l’entrevista en una mena de **conversa familiar sobre música**, herència i complicitats creatives. --- ## Disseny del disc i síntesi granular ### Portada: dibuix i desdibuix La presentadora associa la portada del disc amb una **imatge que es dibuixa i es desdibuixa constantment**, amb molt “gra” visual. Sílvio confirma que era la intenció: • **Textura “granular”** en la portada com a metàfora del so de l’àlbum • Joc visual de **presència/absència**, com ell mateix “experimentant i desdibuixant-se” dins la música ### Què és la *síntesi granular*? Sílvio explica amb detall el concepte clau del disc: • La *síntesi granular* és una **tècnica de síntesi d’àudio** • Consisteix a **trencar un so en milers de fragments microscòpics** (*grans*) • Aquests fragments es poden **distribuir en l’espai estèreo** (dreta/esquerra) i en el temps • Permet **crear instruments nous** a partir de sons ja existents > “Si agafes una guitarra i la transformes en un sintetitzador granular, tens un sintetitzador que sona com una guitarra, però no és una guitarra.” Això dona lloc a: • **Delays, textures i capes sonores** molt orgàniques • Sons que estan “entre dos mons”: coneguts però estranys alhora La conductora ho tradueix a una imatge propera: sentir com una guitarra “se’t mou” d’una orella a l’altra, però **dividida en microfragments**. ### Experimentació amb qualsevol so Sílvio remata la idea amb humor: • Afirma que es pot **convertir “qualsevol cosa” en instrument**, fins i tot un soroll banal • La gràcia és **jugar amb el material existent** i portar-lo a un altre lloc sonor --- ## L’origen musical: família, obsessions i precarietat ### El pare i la primera guitarra *Candy* explica com va començar: • El seu germà gran, Luis, va aconseguir la **primera guitarra de la família** • La guitarra “corria per la casa” i ell la va acabar fent servir Sílvio afegeix: • Mai el van forçar a tocar; simplement **veia el pare tocant i escoltava** • Un dia li va dir: “Papa, ensenya’m” i d’aquí va néixer una **obsessió musical** > “La música és la millor de les obsessions.” ### Creativitat i diners Sílvio exposa una teoria molt clara sobre art i recursos econòmics: • **Com menys diners tens, més creatiu has de ser** per fer música • Quan no es pot comprar un recurs, **cal inventar-lo** • Això el col·loca en un **espai de descobriment constant** i li dona una sensació d’“avantatge brutal” > “Em sento capaç de qualsevol cosa, tot i que no tinc el capital per fer qualsevol cosa.” Aquesta filosofia explica en gran part el caràcter **artesanal i experimental** del disc. --- ## Els músics del disc i el directe ### Instruments i col·laboradors La majoria d’instruments del disc els toca el mateix Sílvio, però destaca diversos músics clau: • **Karim Habib** – guitarrista de Tarragona, el seu guitarrista principal • **Lito Wakame** – cantautor de Reus, present en moltes cançons • **Christian Papió** – bateria de la Sénia, molt enèrgic • **David Cuenca** – baixista • **Candy** – pare de Sílvio, que també hi canta i participa en la mescla El projecte neix del **“laboratori de Sílvio”**, però es completa amb aquests col·laboradors. ### Adaptació al directe Per portar el disc a l’escenari, han hagut de fer canvis: • El bateria viu ara al nord i el baixista a Holanda → **problemes de distància** • Substitució del bateria pel **Roger, d’Itaca Band**, a qui qualifica de “tremendo” • Encara estan a la recerca d’un nou baixista per consolidar el directe La idea és que el directe sigui una **extensió del laboratori**, sumant músics quan calgui. --- ## Trucs sonors: caset, velocitat i tonalitat ### Referències a Queen i veus processades La conductora associa una de les cançons (la número 5 del disc) amb **Queen** i *“The Show Must Go On”*, especialment per: • Els **cors** i la textura de les veus • L’entrada dramàtica del tema Sílvio explica que, tot i no haver-se inspirat directament en Queen, hi ha un procés clau darrere d’aquest so. ### La gravadora de caset del pare Sílvio revela un dels “secrets de cuina” de l’àlbum: • Ha utilitzat una **gravadora de caset antiga** del grup del seu pare • L’aparell estava **brut, polsegós, amb restes de pintura**, mig oblidat en un traster • La va restaurar i la fa servir per **bolcar veus, sintetitzadors i altres instruments** La clau està en el **selector de velocitat** de la cinta magnètica: • Redueix la velocitat per fer que el so **soni més lent i “gros”** • Això genera les **veus harmonitzades i els efectes de profunditat** que es perceben en algunes cançons > “A la tonalitat en què la cinta decideixi que estaré, hi componc una cançó.” En una peça concreta, va: • Gravar una harmonia de veus • Esborrar els acords originals • Volcar només les veus a la cinta • Ralentir la cinta i **compondre la cançó sencera en la nova tonalitat imposada pel caset** Això exemplifica la seva **manera de treballar amb limitacions tècniques convertides en estímul creatiu**. --- ## Cançons conceptuals i interpretacions obertes ### Una peça “estranya i conceptual” Parlen d’una cançó del disc amb un **títol molt llarg** i força singular. Sílvio diu: • És una peça **tan estranya i conceptual** que necessitava un títol explicatiu • Si no, “ningú enxamparia de què va” La conductora i l’artista comparteixen interpretacions: • A ella li sona a **mar i balenes**, com estar sota l’aigua amb un munt de sons fragmentaris • També hi percep un **metrònom** o *claqueta*, com si s’estigués “ajustant el temps” Sílvio no vol revelar del tot el significat i celebra que **cada persona en tregui una història diferent**. ### “També sóc això”: identitat i por a publicar Una altra cançó amb títol suggerent, *“També sóc això”*, serveix per parlar de la **por a publicar**: • Feia anys que Sílvio no publicava i **temia quedar etiquetat** per la seva música • Li feia por que la gent digués: “El Sílvio és això, fa aquest gènere, és aquesta persona” > “La conclusió va ser que fos el que fos, jo també era això.” Aquest tema condensa la idea que: • L’artista és **moltes coses alhora i, al mateix temps, no és cap etiqueta fixa** • Publicar és deixar que els altres t’interpretin, encara que no t’hi reconeguis completament --- ## Publicar, deixar anar i el temps del disc ### Satisfacció i renúncia a la perfecció Parlant d’“Infinita primavera” com a conjunt: • Sílvio diu que **està molt satisfet** amb el disc • Ha renunciat a la idea de **perfecció**: el treball “mai s’acaba del tot” • Decideix donar-lo per bo i **assumir que, un cop publicat, ja no és seu** > “Una vegada ho he publicat, ja no és la meva música, és la música de tothom.” Algunes cançons són **molt personals**, i li costava acceptar que qualsevol persona hi pogués accedir. Però ho viu com una necessitat per avançar. ### Un disc “vintage” per l’autor: gravat fa dos anys La conductora es sorprèn en saber que: • El disc es va **compondre, gravar i mesclar fa dos anys** • Es va **masteritzar fa un any** • I només **fa poc que s’ha publicat** per problemes amb: - Perfils de distribuïdores - Recuperar el seu **nom d’artista** - Un cert “enrenou” administratiu Ara, però, la situació està resolta i el pròxim llançament espera que sigui **més fluid**. Sílvio ho veu com una **foto fixa del que era ell fa dos anys**: > “Com que aquest Sílvio ja no existeix, quedeu-vos-el i consumiu-lo com vulgueu.” Publicar és per ell **“treure’s el disc de sobre”** i obrir pas a noves etapes. --- ## El procés creatiu: el millor moment ### Gaudir mentre es crea Sílvio insisteix que la part més gratificant de ser artista és: • **El procés**, no el producte final • El moment en què **estan passant coses noves a l’estudi** > “El procés és la millor part. Amb diferència.” Com a compositor, productor i enginyer de so, destaca dues coses: • **Les sorpreses creatives**: quan surt una idea que no esperava i el sorprèn a ell mateix • Les **expectatives** que això genera: ganes de seguir desenvolupant aquella idea ### Idees descartades i potencial disc múltiple Explica que sovint: • Escolta diverses vegades un fragment que li entusiasma • Es seu al sofà i el repeteix només amb la música, imaginant **totes les possibilitats** • De vegades decideix **no fer-hi res** i deixa aquella idea al calaix, sense publicar-la La conductora li suggereix que podria haver fet un **disc triple o quàdruple** amb totes aquestes idees acumulades, però ell respon que: • Prefereix **descartar** que anar sumant indiscriminadament • El fet de descartar també **li fa bé creativament** --- ## Cançó títol: “Infinita primavera” ### Escolta i comentari emocional Cap al tram final, decideixen escoltar **“Infinita primavera”**, la cançó on també participa *Candy* i que dona nom al disc. Durant l’escolta i el comentari posterior, emergeixen alguns punts clau: • La peça és descrita com una **“muntanya russa” emocional** • Alterna moments **dolços i bonics** amb passatges que **“fan una mica de mal”** • Hi ha frases molt potents sobre: - La **injustícia** i la possibilitat de **“morir sols”** - El valor de **saber que l’altra persona hi és** - La **dificultat d’escriure** el que realment es vol dir > “Escriure no és mai fàcil.” ### Imatges poètiques reals Una de les imatges que més agrada a la presentadora és la de les **ulleres plenes de petons**, que impedeixen veure més enllà. *Candy* la qualifica de **imatge real i molt bonica**, quasi domèstica: • Quan es fan petons amb la seva dona, les ulleres queden **tacades de petons** • La poesia, diu, sovint és **traslladar un tros de realitat a un lloc inesperat** > “A vegades la poesia és traslladar un toc de realitat a un lloc que no li pertoca i llavors fas poesia.” La conversa deriva en com **l’amor i les petites tonteries quotidianes** alimenten les lletres i l’inspiració. ### Gent formal vs gent “cabra” Sílvio apunta que: • La **formalitat** és gairebé un **crim per a la innovació** • Darrere de la gent massa formal “no se sap qui s’hi amaga”, i això pot ser perillós Reivindica, amb humor, la **“gent cabra”**, espontània i poc formal, com a motor de creativitat. --- ## Outro: “Així és com t’estimo” i tancament ### Un minut i mig de so com a declaració d’amor El disc es tanca amb una peça breu, **“Així és com t’estimo”**, d’un minut i mig: • La conductora diu que **“si pestanyeges, te la perds”** • Sílvio explica que **no li agrada parlar d’amor de forma literal** a les lletres Per això prefereix: • Utilitzar la **música com a definició d’amor** • Deixar un **fragment sonor** que expressi “així és com t’estimo” sense paraules explícites • És la seva tia qui ho presenta amb la frase: *“Així és com t’estimo”* ### Invitació a tornar i referència a Tarragona Ràdio La conductora convida Sílvio i el seu pare a: • Tornar als **Estudis de Tarragona Ràdio**, a la seva programació • Fer-hi, per exemple, un **videoclip o una sessió especial** Fixen de manera mig humorística una possible data a l’agenda, vigilant que **no coincideixi amb un partit del Nàstic de Tarragona**. La conversa es tanca amb agraïments i un to de **complicitat i proximitat amb els oients** de *Fans de Tarragona*. --- ## Nous projectes: “Sóc un museu” (5 de desembre) ### Single extra i esperit nadalenc Enmig de la xerrada, Sílvio avança una **sorpresa per al 5 de desembre**: • Publicarà **una cançó extra** vinculada a l’àlbum, com a **regal per a tothom** • Es tracta d’un **single titulat “Sóc un museu”** • Té una **col·laboració amb Laia Cocó**, ballarina de la seva ciutat que també canta i fa fotografia Es defineix com una persona **molt nadalenca**, i tot plegat s’emmarca en un **esperit de regal musical de Nadal**. ### Continuïtat estilística Pel que fa al so d’aquest nou tema: • Manté la línia de **“Infinita primavera”** • Continua **jugant amb les veus i les textures** • No busca un canvi radical, sinó **aprofundir en la línia sonora actual** > “Cap aquí va la meva música. Ara, jo també sóc això.” La idea és no tornar a trigar dos anys en un nou llançament, sinó **accelerar el cicle creatiu i públic**. --- ## Idees clau del podcast • **Disc com a laboratori**: “Infinita primavera” és el resultat d’un procés intens d’experimentació amb *síntesi granular*, cintes de caset i recursos limitats. • **Relació pare-fill**: la música com a herència familiar, amb el pare participant tant en la part tècnica (mescla) com artística (veus) i aportant experiència i humor. • **Por a ser etiquetat**: Sílvio lluita contra la idea de quedar reduït a un gènere o una imatge fixa, i entén cada disc com una “fotografia” d’un jo que ja ha canviat. • **Procés vs producte**: El moment de crear és el centre del seu plaer artístic; un cop el disc està acabat, per ell ja és “un llibre llegit”. • **Poesia del quotidià**: Petons a les ulleres, tonteries i petites escenes domèstiques es converteixen en imatges poètiques dins les cançons. • **Mirada al futur**: Tot i els entrebancs amb la publicació d’aquest àlbum, ja hi ha nous temes en camí, com el single “Sóc un museu”, mantenint viu el flux creatiu.

['Infinita primavera', 'Sílvio', 'Candy', 'producció musical', 'síntesi granular', 'gravadora de caset', 'composició', 'identitat artística', 'por a publicar', 'música experimental', 'col·laboracions musicals', 'Karim Habib', 'Lito Wakame', 'Christian Papió', 'David Cuenca', 'Laia Cocó', 'Sóc un museu', 'disc conceptual', 'muntanya russa emocional', 'poesia quotidiana', 'Tarragona Ràdio', 'Fans de Tarragona']