Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona inicia la instal·lació de 44 pacificadors de trànsit per reduir la velocitat i el risc d'atropellaments. Els treballs han arrencat aquesta setmana al barri de Bona Vista, però arribaran a diferents punts de la ciutat fins a finals de gener.
Es calcula que la col·locació d'aquests dispositius fa baixar un 30%. La velocitat mitjana s'ha prioritzat a aquells xec carrers, a l'entorn, de centres escolars o sanitaris i en drets que acumulen més trànsit de vehicles i de vianants, especialment de col·lectius vulnerables com infants o gent gran. Sònia Orsi és la consellera de Mobilitat.
Pensi que és la mesura més eficient, o sigui, és instal·lar-los, implementar aquestes mesures o bé llom d'asa, que en aquest carrer serà així, que serà de punta a punta, és per a tots els vehicles, o si no, coixins berlinesos que se fiquen en els carrers o en una part de la calçada perquè passen el millor transport públic, ambulàncies.
La previsió és posar més elements reductors de velocitat a través d'una partida de 75.000 euros al pressupost de 2026. L'Ajuntament podria liquidar a mitjà termini el deute generat pel pàrquing de Jaume I. El jutjat de primera instància, número 15 de Madrid, ha donat la raó a l'empresa municipal de transports a la demanda presentada contra la financera de la maquinària de l'aparcament.
Segons ha avançat el diari de Tarragona, la resolució diu que la firma haurà de tornar al consistori la totalitat de les quotes de renting, incloses les quantitats satisfetes a la Seguretat Social i a l'agència tributària.
Parlant de números, la taxa anual de l'IPC s'ha reduït lleugerament aquest novembre i cau per sota del 3% a Tarragona i l'Ebre. Els productes que s'han encarit més respecte al mateix mes de l'any passat torna a ser l'habitatge i els subministraments d'aigua, electricitat i gas, un 5%, els restaurants i hotels, un 4,5%, o les begudes alcohòliques i el tabac.
I unes 80 propostes donen forma a la temporada de primavera 2026 d'Arts Escèniques de Tarragona. La Tempestat o Göteborg en teatre són alguns dels noms destacats d'una programació on no hi faltarà la dansa, l'òpera, el circ o el cinema i també propostes més arriscades. Així ho ha destacat la consellera de Cultura, Sandra Ramos.
Hem de combinar la programació d'arts contemporànies, que es fa, hi ha molta part de programació que és arriscada, que és contemporània, i combinada amb una programació més mainstream, li podríem dir, però que són les grans obres que estan girant per Catalunya.
Les entrades es posen a la venda a partir del dia 18. Com a novetat s'impulsen les targetes regal per facilitar les coses a qui vulgui regalar cultura a aquestes festes. Per cert, que el nou és Tarraco Infinity. Arriba a Tarragona el març vinent amb un salt de qualitat en continguts.
i l'objectiu d'assolir els 10.000 assistents. L'esdeveniment de ciència, ficció i fantasia apunta a ser un referent europeu. Les entrades ja es posen a la venda dijous, dia 18. El món de Star Wars, Marvel o Harry Potter es tornarà d'una cita en aquesta nova edició. El president de l'associació Unlimited, Ivan Carrasco, manifesta que l'anterior certamen se'ls havia quedat petit.
L'esdeveniment que fins ara es deia estar a Unlimited, a partir d'ara es dirà estar a Unfinity. Per què Unfinity? La veritat és que la paraula Unlimited se'ns havia fet una mica petita i volíem anar més enllà i fer una infinitat de coses i infinitat de productes i de continguts perquè la gent dissotés el cap de setmana.
Durant dos dies, el Sartam en comptarà amb actors reconeguts que surten a la pantalla de cagues molt icòniques, també exposicions i diferent material exclusiu. L'Estarracó Infinity, que se celebrarà el cap de setmana del 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona i que es dirigeix a totes les edats, ho recordem, a entrades a la venda a partir de dijous 18 de desembre.
Més notícies a tarragonaradio.cat
No et perdis l'emoció del gospel en estat pur. Dissabte 3 de gener viu i comparteix Gospel Forever, un esdeveniment musical irrepetible. Sent tota l'energia del gospel al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Compra la teva entrada a nextevents.com.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per nedar. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Aquesta setmana estarem recordant algun dels moments que hem viscut dins del nostre Fans de Tarragona. Així que no marxeu. Fins a les set de la tarda, aquesta setmana, fem una mica de memòria. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Bona nit.
Aquesta cançó ja feia dies que no la sentia, eh? Mira, voy a recuperar-la. I a Lins, bona tarda i benvingut. Bona tarda. Com estàs? Què tal? Molt bé. Com prova. Molt ben escollida, aquesta cançó. Ah, ja t'ho deia, que feia temps que no la trobava, eh? Sí, sí, que era un dia així, de bruja, com a mi. Clar, és que s'escaia molt bé, és que s'escaia molt bé.
I a més a més, mira, tinc la narració que m'ha posat, perquè jo he anat directament a Amazon, si és una manera ja de... Ja he posat la falca. Molt bé. Si entreu a Amazon i busqueu relatos gòticos d'ahir en Lins, allà l'ho trobeu. Si entreu a Amazon i poseu el meu nom, sortirà tot. Per això, però si ja directament... I a més a més m'ha posat sobre precisament aquest llibre, eh? Tu si després me dius que sí o que no, després ho comentem. Vale. Relatos gòticos. Molt bé.
Fai la traducció a veure com és una traducció simultània. Joticos. Quatre relats de marcada inspiració gòtica. Dos novel·les apassionants i dues petites i curtes narracions. Això vol dir que dintre del propi llibre hi ha petites parts.
segueixen tímidament els passos d'Edgar Allan Poe, Horace, que no sé qui és, però el Poe sí, però que ve ara... Horace Walpole, no sé qui és, el Conan Doyle sí, també el conec, i el Jules Verne també el conec.
Vale, aquí arribo. I en Lins ens fa entrar en un paratge enigmàtic, en una època on lo impossible es barreja amb la realitat, en un temps a mig camí entre l'oníric i el tangible, on la ciència i l'ocultisme conviuen amb un trencadís equilibri entre la realitat i la fantasia. Home, ara per ara va i bé, eh?
Molt bé, jo crec que et poden donar el nivell de català. Sí, jo també. Estàs aprovada. I que a més a més em diuen que tot això s'inicia en un destacament francès imperial. Tela, eh?
Això és documentar-se, documentar-se també, eh? Sí, sí, està documentat a nivell històric, eh? Vull dir, exceptuant tot el tema místic que hi ha dins del relat, molts dels personatges estan inspirats o estan trets directament d'un passatge de la història. I està ambientat en el lloc correcte, en el segle correcte... Vull dir, no és novel·la històrica perquè és novel·la gòtica,
però està relacionat amb una novel·la històrica també, perquè està molt bé documentat a nivell històric. A veure, jo te tenia tu, i els oients de Tarragona Ràdio, no només com a col·laborador de casa nostra, que ja saps què te trobava a faltar, torna, torna, torna, torna, que he estat a punt de posar-te el Made in America, però dic, va ser que no, que no toca, que està tot allò, això una mica agafat per pinces.
Sí, sí, és. També et coneixem, òbviament, com a músic. Sí. I fins ara, que he dit, com és possible? Potser ho havíem comentat... Hi ha algú que no facis, em van dir l'altre dia. Hi ha algú que no facis, però sí, hi ha moltes coses que no faig. Però encara no ho havíem presentat com a escriptor. I, a més a més, aquest és el quart llibre, si no recordo malament. És el quart llibre, sí. Per això, que són quatre, ja, que portes. Sí, sí.
i encara, potser havíem anomenat algun d'ells, però no l'havíem presentat com a tal. Dic, home, molt malament, Sílvia, m'he autorrenyat. Home, si és que faig moltes coses, no dóna temps a presentar-ho tot. Tens altres artistes i altres escriptors i altres coses que posar, és normal. Però és the very friend. Falteria més. The very friend. I know, you are my very friend. Yes, yes, home. Que vas de fer un curset aquí d'anglès. És veritat, vas estudiar una miqueta d'anglès, no? Clar, però ja està. Per entendre'm.
Ara ja has estudiat anglès, has d'entendre el meu accent irlandès. Ara prepara't. Tu m'ho poses fàcil. Ara prepara't, que ara ve la part difícil. Ara ve la que toca, no? Ara que toca. Sí, sí, bueno, hi ha gent de la part de l'oest d'Irlanda que porto molts anys estiuejant allà i des que era un marrec, des que era un...
per temes familiars, no? Ja ho hem explicat 40.000 vegades. I encara hi ha gent que no ho entenc, eh? Perquè és gent que només parla irlandès i l'anglès pràcticament no el parla o el parla molt poc. Vull dir que hi ha vegades que parlen i jo dic... Diu que què està dient? Sisplau, algú que me faci l'introducció simultània en aquell moment. Recorda'm com els altres títols teus, perquè a més a més jo crec que cadascú és la seva mare de son pare.
Sí, a veure, és que els dos primers estan descatalogats. Ah. Ja parlarem d'això. És que és un tema llarg. I tu, per la cara que m'estàs posant. No, són els llibres d'autoajuda. No, perquè la gent ha perdut el nord, Sílvia, en això del desenvolupament personal i l'autoajuda.
Jo escrivia molt en la línia de gent com Wayne Dyer, molt en la línia d'una autoajuda espiritual bastant sèria, però sobretot espiritual. I tot això és perdó.
Tot això s'ha anat desvirtuant per culpa d'un munt d'escriptors que han volgut treure molts diners i que els va de fàbula i que els va de meravella, i jo m'alegro per ells que els vagi molt bé, que han orientat tot això a un tema molt més esotèric i a guanyar diners, i han tingut molt d'èxit i ha funcionat molt bé, molt millor que el que jo faig, òbviament, perquè el meu és més realista, per dir-ho d'alguna manera. I vaig veure que m'estaven ficant en el mateix sac
els meus llibres d'espiritualisme que aquesta gent d'autoajuda. Llavors, el dia que vaig flipar va ser quan em van trucar precisament d'una emissora de ràdio, no diré d'on, per fer-me una entrevista sobre temes així... Esotèrics. I era un programa de temes esotèrics. Ja m'imaginava. I dic, mira, això no va per on jo vull que vagi. Llavors, com soc molt honest amb les meves creences i la meva manera de pensar...
vaig decidir que potser li donava un espai per veure què passava, i el vaig descatalogar, i de moment segueix descatalogat, i m'he dedicat a fer ficció, que la tenia molt de temps allà aparcada, i he començat a fer ficció, que m'agrada molt. Primer vaig fer el dels contes del despertar... Aquest és el que no tenia... Llavors són cinc, eh?
No, són quatre. I llavors va sonar el decàlogo universal, no? Decàlogo universal... Bueno, primer, la melodia de la vida, decàlogo universal. Ara tenim aquests relatos gòticos.
El Cuentos del Despertar. No hi ha res més. És que va sortir el de Cuentos de Despertar amb dos diferents portades. Cuentos del Despertar són contes molt curtets, de toque molt espiritual, molt inspirador, però són molt curtets.
I aquests relats gòtics és més... potser és el que més he llegit jo al llarg de la meva vida. Jo he llegit molt a Edgar Allan Poe, ho he llegit a Saco, he llegit molt a Conan Doyle, i llavors hi ha dos... Sí, Arthur, Conan Doyle. Sí, he llegit molt d'això. També he llegit a Lovecraft i gent així, però potser no tant. Ja som més bizarros. Potser Lovecraft i tota aquesta gent, que és més fosca encara,
Aquesta gent tiraria més el terror, el terror gòtic, alguna cosa més semblant al que veiem avui dia per la televisió, com més terrorífic, tot més. Més psicològic, també, depèn de com. I por, conando él, és més com... Com te diria, com més psicològic, no? Com més... No és terror, és com una mena de... Suspens, thriller, no? Va per aquí. Sí, sí.
Llavors, jo he llegit molt d'això i quan vaig estudiar, de fet, vaig fer un treball, jo soc antropòleg, ja ho he dit moltes vegades també, i un treball ho vaig fer sobre Edgar Allan Poe, precisament. I, bueno, tenia ganes d'escriure i tinc encara més coses que potser treure un altre llibre. Si pots fer un altre relats. I hi ha, com deies al principi, dos relats, que són dues novel·les,
Relativament curtes, però llargues en relació als altres dos contes, que són curtets de 4 o 5 pàgines cadascú. I les llargues són novel·les, novel·les ben desenvolupades. Però explica'm, perquè a més a més, quan entres, jo que tinc aquí el llibre, a més a més, jo també l'he posat damunt de la taula. Eloïsa. Mira, Eloïsa. Compren-lo ahí. Oigan ya. Vinga, va. Jate. Eloïsa.
Eloïssa. Qui és? Bueno, tenia que posar un nom i... Aquestes coses no són... Però és protagonista, però és la protagonista. És la protagonista del primer relat. Del primer. I, bueno, és un relat de vampirs...
Però molt a lo Jules Verne. A què et refereixes? Són futuristes? No, té un gir... El Jules Verne jugava precisament a això, a jugar amb el futur. Però té un gir a lo científic cap al final.
A lo llarg de tota la història sembla un relat bastant típic de vampirs, però té un gir cap al tema científic, cap al tema ciència, cap al final, que està molt xulo. I ahir suposo que és la part més curiosa de la novel·la. Ai que trobarem la manera que els vampirs puguin viure entre nosaltres.
Bueno, tal com anem, ja potser... O potser ja hi són. Entre la ciència i la política, jo crec que... I l'energia, i les energies, també, que no fa falta. A veure, no sé si aquests vampirs... Aquests vampirs vostres, bueno, teus, són vampirs de xuclaçant o són vampirs energètics?
Llegiu el llibre. Llegiu el llibre, llegiu el llibre, llegiu el llibre. Saps per què tu dic? Perquè llegir la dedicatòria, i ara que m'has dit això, dic, oi, m'he fet una relació. Puc llegir la dedicatòria? Sí. La lleixo en castellà, tal com està. I tant. Por más que la oscuridad desee pertenecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor. Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad. Ajá.
Per això deia allò de l'energia i tot això, que potser no necessàriament ha de ser vampirs que t'aixuclin directament a llogular, però que t'atreuen també per la forma. A diferència de Pou, encara que m'hagi inspirat tant, o a diferència de Doyle, o a diferència dels grans, impossibles d'arribar a ser com ells, escriptors de l'època,
Sí que jo estic molt influenciat per aquella època, jo és que soc un tio clàssic, a mi m'agrada el clàssic, m'agrada el rock dels 60, dels 70, i m'agrada la literatura clàssica, m'agrada la música clàssica, soc un fanàtic de Bach, de Händel, i llavors quan he escrit...
He tirat aquesta època perquè és el que més m'ha... I també és molt romàntica aquella època, eh? És molt romàntica. A veure, que van passar coses molt terribles. Soy un romántico. Soy un romántico. Soy un romántico. És un romántico. Sí, coses terribles han passat sempre. Sí, sí, però bueno, doncs aquelles coses que... Sí...
Aquí es pot veure per la tele. I ara ha perdut el fil totalment, no sé què t'estava dient. Que t'agrada la música de Bach, que t'agrada aquella època a la qual està posada la pàbia Eloïs. Ah, sí, sí, que malgrat tot això, malgrat tot aquest tema gòtic, tot aquest tema victòria, tot aquest tema d'aquella època, molt victòria, hi ha molt de victòria aquí.
Jo soc qui soc i tinc unes creences espirituals importants, molt influenciades per l'espiritualisme, per l'espiritualisme tibetà, per el budisme, per l'hinduisme. Llavors, sempre intento, igual que les meves cançons, que això ho heu trobat també a les meves cançons,
Sempre intento que encara que comenci la cançó molt depriment, amb una lletra difícil, complicada, intento que n'hi hagi una llum d'esperança al final. I el mateix he fet amb els llibres. Sempre hi ha una llum d'esperança al final, sempre. Perquè és el que, malgrat tot, és la meva vida. Malgrat tot i malgrat tot...
putades que me'n fa la vida, sempre tinc, jo sempre continuo endavant i sempre tinc una llum d'esperança i sempre tinc aquesta fe, per dir-lo, no sé, anomenar-lo d'alguna manera, aquest fe, no sé exactament com anomenar-li, però aquesta creença, aquesta manera de pensar que em dona una mica d'esperança i de llum.
Estava aquí ara mateix arribat a el que seria, on m'expliquen una miqueta el llibre, el que tenim l'oportunitat de trobar el llibre, el que dèiem, l'Eloïs és la primera. Sí, l'Eloïs, que és la protagonista del... Del primer, seria, no? La dona del castell, el que arriba en el destacament francès, i aquesta dona té un secret que va sortint a lo llarg de tota la novel·la.
D'acord, aquí ho deixem. Un secret misteriós, si fos, que ara que ve Halloween... Home, és que estàveu, eh? Abans parlàveu de Halloween i la castanyada, i jo proposo el nom de Castawind, per exemple. Castawind, ei, doncs m'agrada, eh? Si us agrada, Castawind. Castawind, vinga, va. I sona com americà i tot. Doncs ara que arriba Castawind, doncs és una lectura molt recomanable.
Que encaixa perfectament. A més, per llegir-ho, al costat de Cariac també comença a venir una miqueta el fred, que es veu que el tenia algú segrestat i l'han deixat anar, o almenys que acabi de sortir del tot, al costat d'una llar de foc. I amb un avantatge, amb un avantatge. Quina? Doncs mira, que avui dia...
Jo no sé si els oïdors que ens estan escoltant ara ho saben, però avui dia, entre la intel·ligència artificial, la gent a la que els escriptors paguen perquè li facin el llibre i tot això, molts pocs llibres de debò trobem escrits realment en persona per un ésser humà i pel mateix escriptor. I aquest ho és.
I el tenim aquí amb nosaltres. Avui a Tarragona Ràdio presentant. Molt bé. Però deixem-la, Luis, perquè el proper que trobem és l'estància. L'estància. Què passa en aquesta estància? Aquest ja és un dels curtets. L'altre és una novel·la i això és com un relatet petit.
Bé, ostres, com t'explico sense explicar-ho tot, perquè és tan curtet... És algun lloc, m'imagino, que passen coses especials. Sí, algú es desperta al mig de la nit i troba que està en algun lloc que no coneix, que no ho entén, i se sent desesperat perquè no pot moure's, per exemple. No, està com paralitzat.
Oh, quina por, eh? I a partir d'aquí es desenvolupa una història en relació a aquesta incapacitat de moure's. Home, però això és por, eh? Que te quedi paralitzat, que no puguis moure't, i que t'has anat adormint normal, i que de cop i volta tot al teu voltant, o tu mateix, no reaccioni al que està passant. Però això ja fa por. Només de pensar-ho ja fa por, eh? Jo crec que por no fa en aquests relats. Home, impressiona, impressiona, eh? És com un suspens, sí. Home, sí.
però avui dia que veiem pel·lícules de zombis i coses d'aquestes avui dia el gòtic ja és com la música clàssica ja no és una cosa que impressioni és una cosa que t'emociona, que t'agrada però no et venen amb coses absolutament noves però entre tu i jo una cosa és que ho llegeixi i una altra cosa que et passi
Sí, home, clar. Que aquí, home, que primera persona. Si et poses a la pell del protagonista, fliparies. Per això, per això. L'altre és, a veure, La Tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos. Per mi el meu preferit. Bueno, Eloís també m'agrada molt.
Però crec que la Tormenta és... Clar, és que això cadascú tindrà la seva preferència. Però per mi la Tormenta, que és el Salón de los Passos Perdidos, que té com un subtítol, per mi la Tormenta és molt especial perquè és molt Conan Doyle, és molt detectivesc. Ah, tenim per què el Sherlock Holmes? El semblant? Semblant, sí, clar. I hi ha jugat, no? Amb les pistes... És que, clar, parlem de Sherlock Holmes, però en aquella època, a l'època victoriana, tots els escriptors
Eren una mica detectius. Si hi havia 300 escriptors, posa que 200 escrivien sobre detectius i gent que utilitzava la lògica. Això barrejat amb el gòtic, amb el tema misteriós i així com una mica de terror, ens dona un detectiu una mica especial, una mica diferent. Ja sabem qui és l'assassí.
Normalment sempre és... Home, home, el que t'anava a dir, que pregunti directament, que sempre passava. Ara és quan me dius, no n'hi ha, ja l'hem liat. És que no n'hi ha. És que hi ha alguna cosa més, perquè clar... Home, per l'amor de Déu, eh? No parlem únicament d'un detectiu investigant una història normal. Hi ha alguna cosa estranya, coses que passen... Saps què t'he llegit? T'he llegit una tirada, eh?
Gent que apareix allà com arrugada i... Ai, la iaia. L'han deixat i ja sabem on està la iaia. L'havien deixat allà la pobra iaia. Anava a dir una bestiesa. No, relaxa, relaxa. Que aquestes bestieses ja les dic jo. Tu no pateixis.
El que passa que veig que en aquesta tormenta, aquesta tormenta, el Salón de los Pasos Perdidos, té moltes subparts, també.
Que jugues també una miqueta, potser, a viure diferents sensacions dintre d'aquesta tormenta? Bueno, Eloís també, eh? Eloís també té diferents capítols i tracta no només un tema, però potser que la tormenta estigui tractant dos o tres temes diferents. Perquè tenim una visita a la tormenta, a la tribulación... Sí, perquè comença una nit de tormenta, una nit de pluja.
I després arriben los hijos que nos conquistaron. Exacto. Aquest és molt... És més clou, potser, que els altres, o no? Com és dir-ho, H. G. Wells, és molt... També Jules Verne, és una mica futurista, però amb aire del segle XIX. Està escrit des d'aquell punt de vista. Com si fos un relat futurista escrit en aquella època.
He volgut entrar dins de la ment d'aquells escriptors, he volgut entrar dins del caràcter d'aquells escriptors, he volgut viure com vivien aquells escriptors. Quan estava escrivint el llibre em vaig recluir un parell de setmanes, fins i tot per repassar tot el que havia escrit, intentant pensar com se pensava en aquella època, amb un llum molt baixeta, sense música modern...
sense música moderna, escoltant exclusivament música clàssica, escoltant a Bach, i ahir vaig fer com un recopilatori de tot el que tenia, vaig repassar, vaig refer, i em vaig ficar dins de la pell d'aquesta gent. Quant de temps? Per escriure com això. Alguna gent m'ha dit temps en total. Sí, sí. Per poder fer aquests relats, eh? Hi havia relats que estaven començats des de feia igual 10 anys. Oh!
Què dius? Sí. I els has arribat a trobar, jo què dius, ja s'has tret tot el post... Els tenia l'ordinador, els he canviat, els he reformat... Quan ja ho tenia fet, vaig fer això de les dues setmanes, de recloir-me, i llavors vaig tornar a canviar coses i vaig fer coses més...
perquè fos més de l'època, i llavors alguns tenien temps, però també són nous. Sí que està tot molt enfocat allà, vull dir, he volgut que fos... Mira, em van dir fa poc, ostres, aquests relats estan molt bé, m'agraden molt, no podries fer alguna cosa més... Em va dir fa poc, a més va ser un familiar, eh?
Em va dir, com més modern i tal, dic, hi ha molts escriptors moderns que han volgut fer aquestes coses i ho fan molt bé, i escriuen molt bé, i no cal que jo vagi a fer això. Mentre que els escriptors d'aquella època victorians ja no existeixen, aquesta gent ja no escriurà mai més. Vull dir, es van morir i van deixar el que van deixar. Llavors, crec que reprendre aquesta línia és com els músics de...
de jazz, per exemple, que comencen a fer música nova, vull dir, estan fent música nova per què? Per fer rock, com faig jo, jo faig rock, per fer rock o per fer música comercial o per fer pop o fer música disco, hi ha moltíssima gent nova que ho fa, mentre que si et poses a fer jazz i ho fas nou i composes tu els temes nous i tot això, realment estàs sent disruptiu, perquè ja no n'hi ha ningú que ho faci, perquè la gent que ho feia ja fa un munt de temps que no hi són.
Que jo els dic a tothom, que a més a més ens posen unes tessitures així com molt especials, em falta una miqueta de banda sonora. I tu que ets músic, que trobem en algun QR que te derivi cap a una cançó. O d'aquest o del proper. Que te derivi cap a una situació musical que agafes el QR dintre dalt i t'allunyi cap allà, no? Jo recomano Abac, sincerament. Així directament, eh? Sí, sí, recomano escoltar Abac.
A veure què. Sí, sí. Perquè quedaria superbonic, també. Posar-t'ho de fons i baixar la llum i posar unes espelmetes, prendre-t'un T i escoltar Bach. Escoltar Bach mentre llegeixes això. Doncs recomanable, eh? Molt recomanable. Molt recomanable, perquè entraràs dins de l'època. Llavors, si t'agradarà, si t'agraden les pel·lícules aquestes de Jane Austen...
si t'agraden les pel·lícules de Sherlock Holmes, si t'agraden les pel·lícules una mica antigues, d'aquestes de la Hammer, de Vincent Price... Estic pensant en blanc i negre, jo ara mateix. Si t'agrada tot això, t'agradarà aquest llibre.
Doncs això, que totalment recomanable. On el podem trobar? Ja ho comentàvem directament? Sí, sí, Amazon. Molt bé. Doncs així, directament a Amazon, ja ja ho trobeu. Agafeu-lo, feu-lo vostre. I si alguna vegada trobeu ali-ali, digueu... De moment en castellà...
Per qüestions de temps, el que deia, com jo no depenc de tercers ni de gent que em faci les coses, que ho faig jo tot, el propòsit, la intenció de passar-ho al català i de passar-ho a l'anglès, que són els meus idiomes, està. Vull dir que ho tinc present. Que tot pot arribar, sí. Molt bé, molt bé. Llavors, vull fer-ho. T'acabo de canviar de banda sonora d'aquí de fons. Necessito temps, necessito temps. Ja t'he canviat de banda sonora de fons. Ara hem passat de l'I al Lins... A terra.
A més a més, la cansa també que la tenia ja per guardada, per tancar l'entrevista, és quan arribi la tardor. Jo crec que ara ja la tenim. Sí, ja la tenim aquí, la tardor. Ara sí, ja està. Ja la tenim a sobre. Què tal amb aquesta terra teva? Molt parat, eh? He fet un kitkat, eh? El projecte a terra, tal com jo esperava, no és res, no m'ha vingut de nou...
està relativament parat perquè, bé, com no tenim ajuda de l'Estat, ni ajuda de la Generalitat, ni ajuda de ningú, això a nivell discogràfic, si ja...
Si la meva música en anglès, que és internacional, que porta molts anys fent-se, que ja tinc els meus seguidors, que ja tinc una gent que em coneix i que s'escolta als Estats Units, que s'escolta a Anglaterra, que s'escolta a tot arreu, a tot el món, ja costa, perquè ha baixat molt de quan jo era, entre cometes, mig conegut o mig així, ha baixat molt,
Si això ha costat tant, doncs ara passa-ho a català, passa-ho a no tenir ajudes i passa que el projecte és completament nou i no hi ha material, no hi ha més material que el que hi ha. Llavors està paradet, sí. Però està ahí, eh? Vull dir, estan els vídeos, hi ha un parell de vídeos fets amb intel·ligència artificial.
cosa que no m'acaba d'agradar. Ja ho sé, que més a més vas fer una miqueta la teva pedra en el camí, quan me'l vas explicar. Bueno, sí, a veure, no tenia una altra opció per fer els vídeos. Suposo que si no tens una altra opció per fer coses, doncs està bé, no tens una altra, però si pots fer-ho tu...
És que quin valor té? Estan ben fets aquests vídeos, però quin valor té més enllà que ho he muntat? He agafat els vídeos, els he muntat i ja està. Valor creatiu o artístic no té. No, quin valor té? El teu, perquè tu li has donat tot aquest carinyo. El meu temps, la meva imaginació. Jo crec que... Jo crec que les coses...
que les coses manuals millor. No, no, acció per la propera. Sí, sí. Ara per ara era la part, diguem que una miqueta més pràctic, per donar-li precisament aquesta embranzida que se necessitava. I ja està, sense més. Bueno, ahí està. Clar que sí. És un projecte que podeu trobar a Spotify, que podeu trobar a YouTube, que podeu trobar, jo què sé, al Bancam. A Televone Ràdio, si voleu, ara mateix, també. A Televone Ràdio. Recomano, és molt bo per la salut. Ara ha sortit un estudi.
a una revista de ciència, World Science International... Que bonic t'ha quedat, eh? Ho acabo inventant. Que ha sortit d'un estudi... Com has dit? World... Science... World Science... World Science International... National Geogràfic. I...
I ha sortit un article assignat per John Temper, que és un científic de renom. Tots els científics estan darrere d'ell com si fos una estrella de rock. I ha fet un estudi molt exhaustiu que diu que escoltar Tarragona Ràdio les 24 hores del dia és molt bo per la salut. És boníssim. Que no hi ha més. És així. Però que hi ha.
Si ho diu John... Com he dit? Temple? Home... Si ho diu John Temple... No, t'has escrit Temple. Temple. John Temple. Si ho diu John Temple... It's tomorrow. It's tomorrow. It's tomorrow. I no ens queda més temps. Molt bé. Que t'avui jo l'altre dia per aquí. Molt bé. Vine a visitar més vegades, home. Porfa. Vindré. Porfa, porfa, porfa. Sí, sí. Si no és per falta de gana. Ja ho sé, que és manca de temps. Ja ho tinc, ja ho sé. Falta de coordinació, de temps, d'obligacions que tens, i bueno...
Jo te quiero aquí conmigo, te veig un altre dia si xerrem, i així m'expliques aquestes i altres coses. Fins tu, un altre dia podem llegir un trosset d'aquests relatos gòticos, i a més el podem posar amb musiqueta de Bach o de Warner o el que vulguis. Està molt malament que jo ho digui, no està bé que jo ho digui, però crec que és un gran llibre dels que avui dia no es troben, sincerament. Si t'agrada aquella època i vius una miqueta com del passat, igual que jo, eh?
Ara, si ets una persona mega moderna, mega animada, no sé què, potser has d'agafar una altra cosa. Però, si ho ets, hi ha poques coses com això. Estic molt orgullós d'aquest llibre. M'agrada molt. Nosaltres el recomanem. Això ja també t'ho diem tot, eh? Gràcies. Gràcies. A tu. Adéu. Adéu.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Ferreteria i Osmar, Restaurant Tesani, AFT, Administració de Finques. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alaniaresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Amb la boca faré el so, i amb el so faré paraules.
A l'estoma coure pors, pors que guiaran els actes, i en cada acte decisions, limitant els personatges.
amb les mans pastaré fan i amb el fan alçaré cases, cases que destrossaran altres mans que van armades. El cervell teixiré plets que enllaçats formaran xarxes, xarxes amb què pescaré
Estem d'enhorabona, tenim la possibilitat de presentar-vos l'àlbum debut de l'Adrià Pagès, que el tenim aquí amb nosaltres. Adrià, bona tarda i benvingut. Bona tarda, moltes gràcies. Com estàs? Bé, emocionat. Ara ja feia una miqueta que no ens trobàvem. Sí, ja fa uns quants anys. M'imagino que era perquè estaves dintre de l'estudi acabant de fer els arreglos i totes aquestes coses boniques d'aquest el teu disc.
Sí, cal passar un temps dins la cova per després poder ensenyar el que has fet i ha estat un període intens de treballar molt i d'abocar tot el que portava component durant uns quants anys ja. Uns quants anys? A veure, explica, explica, ara aquí m'has donat peixet. Explica, quants anys?
Masses, masses anys. Jo, en veritat, que escric cançons des dels 16 anys. Què dius? O sigui, fa dos. Ara te l'he deixat bé, eh? Tant de vol, tant de vol. Deixa'm aquí, deixa'm aquí. No, no comentem. No, però sí, des de l'adolescència, que jo ja escrivia cançons, i n'hi ha tantes que s'han quedat en llibretes que s'han perdut, en notes de veu que han desaparegut, i d'aquí una mica el títol de l'àlbum, no? Val.
Aquest només mor el que s'amaga perquè per aquest camí ha anat deixant moltes coses. Ostres, doncs mira, pensava que anava més enllà aquest títol, però m'ha agradat perquè precisament ens passa molt sovint això. I no només ens passa amb les lletres, sinó també, no directament ni textualment, amb moltes situacions de la vida, no? Amb coses que senzillament les anem oblidant...
I no es moren com a tal, però sí que es deixen allà, al calaix. Absolutament. I hi ha una qüestió que per mi és essencial a l'hora de treure aquest àlbum, o sigui, de fer aquestes cançons i de publicar-les, que és... Hi ha un compromís quan tu presentes les coses en societat, no? Vivim en una comunitat i sí, tenim la nostra vida individual i privada i és important preservar-la, especialment en un temps en què és molt fàcil que se'ns aboqui a tot fer-ho públic.
Però aleshores hi ha moments en què hem de prendre la decisió de, ei, potser això no és perfecte, però tinc la necessitat de comunicar-ho. I és important per mi no deixar això amagar les coses i que aleshores se'ns morin, perquè és un perill. Hi ha coses que potser s'han de deixar morir, però hi ha coses que hem d'exposar i que hem de presentar al món i compartir.
Encara et sortiran, eh? D'aquestes que creies que potser no et surten... Doncs el temps, el temps, segurament... Potser t'enportaràs alguna sorpresa. Que algunes vegades passa, eh? Que algunes vegades passa. Aquesta cançó que estem sentint, que és la de juny, com m'agraden les cançons que tenen nom de mesos o noms de dies determinats? Saps per què no? No. Perquè a partir d'ara, cada juny, és una cançó que anirem a petar.
Tant de bo, home, jo encantat. Li passa com el 7 de septiembre, el 20 d'abril... Exacte. O sigui, d'aquí a dos mesos, ja saps quina és la cançó en la qual una de les cançons que començarem el programa. Perfecte, jo encantat. No sé si fa molt Canción del Verano.
Però com a juny, no. Ens sentem al mes de juny, la cançó de juny de l'Adrià Pagès. És que us ho deixeu fàcil, no? Ja m'agrada aquestes coses, eh? Al final intentem fugir-ne, però tot acaba sent màrqueting, tu. No hi ha manera. Sense voler, sense voler. Bueno, explica'm, perquè en aquest disc són 44 minuts, són 10 cançons, que segurament podrien haver estat unes quantes més...
Però has hagut de frenar-te molt i fins i tot has hagut de dir, pare ja, Adrià, perquè vosaltres, sobretot quan és un disc de presentació, voleu que tot sigui perfecte, que tot estigui bé, però clar, hi arriba un moment que dius, anem a presentar-les ja, no?
Has de posar un límit en algun lloc, certament. Tenia més cançons, algunes s'han quedat en el tinter bastant en la línia de sortida, no les vam arribar a gravar, però originalment n'anàvem a gravar 12. L'únic que vaig veure que les dues altres que volia gravar desmereixien una mica el sentit de tot l'àlbum, no? Aquest àlbum que té molt a veure amb construir-se un mateix i a presentar-se públicament, de sobte allò anava per altes bandes...
Sí que és cert que, doncs això, des que vaig començar a fer cançons, doncs en tinc ben bé una trentena, però crec que n'hi ha unes quantes que no veuran mai la llum del sol i tampoc passa res. També les pots guardar pel directe. Potser, i d'altres que potser això, que tenen joc, que potser d'aquí uns mesos maduren, canvien i apareixen d'una altra forma. Per mi era important que totes tinguessin sentit col·lectiu, no? Això de l'àlbum, que no es porta gaire últimament, però que per mi era com important dir...
Tot això va junt i té sentit plegat. I que a més a més expliqui, no sé si explica una història que m'ho pots dir. És a dir, que dius, vaig voler començar amb aquesta, amb aquesta, amb el cant Faré la llum. I a partir d'aquí es van com enredant les coses fins a arribar al desenllaç del disc. Tant de bo, perquè això hauria estat molt més ordenat. I jo que sóc una persona a qui li encanta l'ordre hauria estat encantat de poder-ho fer així. No, va ser més caòtic.
Va arribar la constatació, ara traurem el vel que hem posat abans, jo ja estic a punt de fer 30 anys, que no és una data que significa res, però és un número rodó, no? I ja fa un parell d'anys que pensava, ostres, fa molts anys que carrego aquesta inquietud, fa molt de temps que penso que m'agradaria cantar les meves cançons, explicar tot...
I vaig anar recollint les que em semblava que funcionaven millor i aleshores em vaig trobar amb sis cançons que deia, ostres, aquí hi ha un fil narratiu. Quina és la qüestió? La qüestió és molt, ara sense posar-nos excessivament seriosos, però vivint en un temps de crisi forta, vivint en aquesta...
sensació de viure el caire del precipici ecològic, com construeixo una vida significativa, com me n'en surto jo de fer alguna cosa que tingui sentit, que m'ompli i que em doni pau. I a partir d'aquest filó ho vaig estirar i vaig acabar de compotre 3 o 4 cançons més.
La primera, per exemple, la que obre l'àlbum és l'última que vaig escriure i la que va funcionar com al revés. Normalment primer ve la música i després ve la lletra i aquesta va ser tot el contrari. Vaig escriure tota la lletra de cop en una assentada de 25 minuts i després vaig estar-me setmanes buscant exactament com havia de funcionar la música.
Què dius? Sí. T'ho dic perquè m'expliqueu molts dels grups que passen per aquí i m'encanta la manera com s'arriben a composar les cançons, com surten, com creixen i es fan soles i s'arriben a vestir. I aquesta, pel que m'estàs dient, primer va voler posar-se nom, que seria la lletra com a tal, i després es va vestir amb música.
Absolutament. Jo normalment funciono al revés. Jugo amb la guitarra i amb la veu i vaig explorant i aleshores quan de sobte tinc una idea musical dic de què parla aquesta idea musical i trobo el sentit en la música. Quan no té paraules li aboco després. I aquesta té una història prou curiosa perquè estàvem precisament amb l'Alia Sampai, amb la cantautora. No et sona?
La cantadora Elia Sampai, amb qui porto ja... Clocava, clocava d'ull, clocava... Exacte. Set anys col·laborant i tres àlbums publicats. Doncs estàvem fent un concert al nord d'Itàlia, a Udine, i ell es va quedar un dia més allà i jo estava sol a la ciutat, que havia de marxar, i no sé què, i em vaig cremar. Aleshores, com que jo soc així molt blanquet, em vaig cremar i em vaig refugiar a l'hotel. I què tens a fer en un hotel cinc hores...
tancat, i de sota vaig treure la llibreta, vaig començar a escriure moltes coses diferents, i en un moment determinat vaig caure en aquesta primera frase d'en el cant Faré la llum, i a partir d'aquí vaig construir el text al voltant, i quan vaig tornar a Barcelona era com necessito una guitarra, sisplau, donem-me una guitarra, he de posar música a això, i després la inspiració és capritxosa, i vaig estar vàries setmanes fins que no vaig trobar exactament com ho havia de cantar, però és l'única que ha funcionat així, la resta totes van al revés.
i de les aquestes 10 cançons que composen el disc, hi ha alguna que dius, ostres, qui t'ha vist i qui et veu, que va començar d'una manera no potser com aquesta, o més senzilla, i l'has anat adornant i posant i donant, i dius, és que aquesta és la nineta dels meus ulls, precisament per tot el que m'ha arribat a costar. N'hi ha dues que cauen en aquesta categoria. Una és Paradís, que va ser el single d'avançament. Exacte, que va sortir ja fa una miqueta, eh? Sí, ara ja fa un més llarg.
Estava mirant la data. Mira, el dia 5 de març. Va ser quan la vam tenir, vam poder sentir-la, és veritat. Exacte. Mira-te-la, mira-te-la.
els anys 70, eh? Sí, hi ha una ressonància amb el rock progressiu britani. Pegassus, eh? No, i Pegassus, també, aquí, de casa, eh? Sí, sí, sí. Aquesta guitarra. M'has comprat cap aquí, jo, també, eh? Bueno, ben fet, ben fet. És el recorregut d'aquesta cançó, una mica és la culpable, que l'àlbum soni com sona. Culpable. Exactament.
No, perquè jo aquesta cançó la vaig compondre a guitarra sola i feia 5.000 jirimègies. A mi m'agrada molt la guitarra i aleshores em poso a fer coses molt complicades. Jo un dia em vaig trobar fent en directe, tocant i cantant això simultàniament i no hi havia manera. Era molt complicat, no arribava. I vaig pensar una cosa, Adrià...
tens ganes d'explicar aquests textos, tens ganes de musicar bé això, anem a orquestrar-ho en gran, anem a pensar-ho en banda, anem a fer alguna cosa que ens permeti explorar al màxim cada cançó, perquè estic molt contenta de com la vaig compondre amb la guitarra i tot, però és una cosa que no em sento còmode defensant en solitari. Però les has de defensar en solitari, estava pensant al directe,
Està ja muntat també el teu directe? Tenim ja el directe muntat amb una banda, que som quatre. Explica'm. M'acompanyen els teclats en Gerard Morató, a la bateria la Judit Puig i al baix la Marça Font, que són tots tres músics extraordinaris amb qui és un luxe de treballar. I hem estat preparant un concert que tenim el dia 30 d'abril a Barcelona, al Club P62, la sala petita al Paral·lel 62,
I portem-te ballant-hi ja molts mesos perquè jo en el moment en què vaig decidir gravar ja havia caigut en que no ho volia fer amb guitarra i veu sola. I exclusivament la setmana passada vaig tocar aquesta cançó en directe i va ser com, bueno, la puc defensar una mica més. Però sí que és cert que algunes de les cançons ja han estat directament concebudes
per fer amb tota la banda. Aleshores, totes es poden ajustar, podem jugar-les d'una manera o de l'altra, però la intenció és que sigui un projecte col·lectiu, també perquè m'agrada molt, no només conceptualment, sinó artísticament i corporalment, treballar amb altra gent i fer música plegats. És un dels grans goig de la meva feina, que no només estic sol fent-la, que també m'agrada molt, sinó de jugar amb altres músics i explorar coses junts. És una de les coses que em provoca més gaudi.
Però això a sobre serà ni no, no? Això, quan esteu assajant i podeu fer les prometures necessàries. Encara que alguna vegada sou molt valents, jo sé que sou molt valents, i és allò que dius, mira, tira una miqueta més per aquí, fes una miqueta més per allà, a veure què passa, no?
Musicalment, no sé si jugarem molt, perquè les cançons ja són bastant complexes i ens exigeixen molt a tots, però de coses de posada en escena sí que tenim ganes de provar. Farem algun experiment. Però també perquè... Aquestes improvisacions! Escolta, eh?
Però és que un concert és una celebració, ha de ser una mica una festa i hem de donar marge a que passin coses. I evidentment ho tenim tot molt ben treballat perquè tot funcioni molt bé i el públic rebi una experiència, espero, preciosa i extraordinària i que ho recordin amb molt de temps i amb molta estima. Però hem de donar marge a que pugui passar alguna cosa i que sigui alguna cosa que només passi allà.
Per cert, tot això que ens ha portat aquesta cançó paradista, n'adones, eh? Perquè abans em deies, hi ha el concepte d'aquelles dues cançons, i només ens hem quedat en aquesta, que a més va ser el primer senzill, i quina és la segona, que m'he quedat amb el dubte? La segona que s'ha transformat molt... Sí, quina era? És Si tingués... Ah...
que va néixer d'un projecte preciós amb una actriu dramaturga i música, que és la Neu Soler, que vam fer un espectacle plegats al voltant de la figura de Miquel Martí Pol, i jo vaig componer algunes cançons expressament, i aquesta en va ser una, i clar, era molt diferent, perquè durava molt més, tenia alguna estrofa més, i ja és una cançó llarga, la feia considerablement més lenta, i era guitarra sola i violí,
I a poc a poc va anar creixent, i ara aquí tenim una bateria, uns sintetitzadors, un piano, una guitarra elèctrica fent un riff. S'ha anat transformant molt, i jo estic molt content del procés que ha fet, perquè ha passat de ser una cosa molt introspectiva, molt íntim, a una cosa molt explosiva, però que en un moment determinat també s'hi podrà tornar.
Te n'adones que aquesta és una miqueta... Què te li podies haver posat allò de rams de llum, rams de fosc? Sí, perquè rams de llum i rams de fosc també vénen... És que m'estàs explicant més o menys això. Sí, és que rams de llum, rams de fosc són literalment versos menllevats a Miquel Martí Pol, que ell utilitza per parlar, l'estimada Marta, per parlar de la seva vida amorosa i eròtica, utilitza aquests dos termes, i va ser un binomi que a mi em va fascinar, i jo l'utilitzo...
radicalment diferent. Per mi té a veure amb l'existir en el món i entendre el teu lloc al món, però em semblaven uns conjunts de paraules que m'inspiraven brutalment i me'ls vaig essenciar com si fossin meus.
A veure, Pols d'Estels. Ara ja estem anomenant les cançons. Vinga, va, Pols d'Estels. Què ens expliques? Pols d'Estels és la cançó més antiga de totes. Sí? Sí, la tinc. Tenim la primera, que és amb el cant Faré la llum, que ha estat l'última. És l'última. I aquesta, la primera, que gairebé està al final del camí. Exacte, la tenim al final de l'àlbum...
No, ara m'he confós. No, no, no, no, no és la primera. Ara t'estic enganyant, t'estic enganyant. És del 2021. La primera de totes és Fils. Ah, la que tant cal dir. Fils, sí. Aquesta és la primera que vaig escriure, de les que hi ha a l'àlbum. 5 minuts de cançó, eh? 5 minuts de cançó. Això ja no es porta, eh? Això no està de moda. És que no puc acabar-la. No puc acabar-la. Podem fer un Fils 2 i un Fils 3 o no? I ho retallem.
O d'ampliar-ho, què vols dir? No, d'ampliar-ho, d'ampliar-ho. D'ampliar-ho jo crec que musicalment ja està al màxim exprimida. Però sí que és cert que podria haver tingut alguna estrofa més. Jo a vegades escric estrofes de més i després les retallo. Amb això m'ammirallo una mica, no al mateix nivell, perquè en Leonard Cohen estava boig i feia 60 estrofes i se'n quedava 3. Però em sembla una bona manera de treballar, de dir, vaig explorar aquest tema, com que la música m'ha inspirat parlar d'un tema, vaig a veure fins on puc arribar i després retallo, m'enduc, trec i poso.
Adrià Pagès, moltíssimes, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres. I fins ben aviat, eh? Així ho esperem. Vinga, promès. Gràcies. Menys que poc, però allò que us deixi moureu de guarda tot.
Que hi ha coses que ha pres amb el temps. Que per estimar cal desgastar la pell. Que som ser...