Canyol de Palamós, ben mirat que n'és d'hermos. Ja fa temps que s'ha callat. Ja fa temps que... Ai, que ens anem cantant. A veure si t'enganxo. Ai, calla. No callis, home, que ja te teníem aquí. Quatre rodes i un vorat.
Com se la sap, com si fos seva, eh? Jordi Freixa, Jordi Català, benvingut de nou a Tarragona Ràdio. Que gairebé se't veuen els ullets, estan aquí amagats avui amb aquest barretet estil Inspector Gadget, eh? Yes. Jo l'hi deia abans a l'entrada, dic, mira, avui vas així com de misteri.
el portes així amagadet una mica més seriós que ha passat? d'acord, que tenim el convidat i tant, que de seguida saludem però abans hem de passar per una altra coseta però molt puntual vinga va, te segueixo
Què hem de fer? Mira, seguint amb la música de Tarragona... Sí, perquè avui continuem explicant l'història, eh? Sí. El nou mil·leni, la música del nou mil·leni, tal que qual. Avui toca parlar de la fan-fan-xou, que es va derivar del fan-fan i Claudinet. La darrera setmana vam parlar dels Espejos, també un grup que es va refer, i la fan-fan i Claudinet va passar a ser la fan-fan-xou.
Molt bé. I, bueno, van fer... Encara existeix, eh?, la Fan Fan Soul. I hi havia el Magí Morranes a la bateria, el Joan Munyits al baix, el Joan Llorenç percussió, el Xavier Giner al teclat, el Jordi Català a la guitarra...
i va passar la meva neboda, la Miriam Valls, i també en una de les etapes d'aquest fan-fan-xou hi va passar una noia que s'ha fet famosa sobretot a Londres. Va marxar a Londres, però la vam portar nosaltres una temporada amb la fan-fan-xou, va ser pobilla de la Taneu i va marxar a Londres i ara triunfa. Ella es diu Maria Hernández.
Però... Maria Hernández. Clar, la Maria Moss la vam portar a nosaltres una temporada abans que marxés a Londres. Perquè vegis, eh? I la podem sentir una miqueta amb una d'aquestes últimes cançons. I tant. Això es diu Say... Encara que està preparant proper treball discogràfic, eh? Sí, no para, no para.
Doncs és com sona Maria Moss. Genial, eh? Genial, genial. Maquíssima, maquíssima, la Maria. Des d'aquí record, Maria. Molt bé. La propera te faré una encerrona, que és dient castellà. Te faré una encerrona, la propera. Quan vingui, la portaré al programa. No, no, la trucarem un dia així d'estrangis, que tu no ho sàpiguis, i la farem entrar una estoreta. Què passa? Clar, aquestes hores...
Jo crec que a la Maria no li va gaire bé, perquè està estudiant... Ah, ja parlaré amb ella, ja. Ja faràs alguna coseta? Sí, i tant. Per moure els teus fils? Sí, sí. Continuem amb molta amistat i, a més a més, com que va ser pobilla de l'Ateneu, doncs, quan se la requereix, ve no vestida de pobilla, però ve el pobillatge. Home, és que si vingués vestida de pobillatge, seria estrany, eh? T'imagina que no hagués passat pàgina. Això vol dir que tenim un producte... I, a més a més, una cosa...
Encara que cantem anglès, el que canta se l'entén. Sí, perquè hi ha molta gent que han d'agafar un traductor d'anglès per poder saber què dius. No anava per aquí. Ja saps tu per on anava. Però bé, anem a acabar, diguéssim, la Fan Fan Show per donar pas a...
El cop i el palapau. Sí. I podries posar, per exemple, una de les cançons que fèiem així de ball i de marxeta amb la Fan Fan Show, que és aquest Big Boogie, eh? Podria ser aquesta? A veure. A veure, aquesta, aquesta. Ui, que em salta una miqueta, eh?
És una de les cançons que fem... Bueno, que encara la fem, el dic pugui. Jo espero i desitjo que el CD, perquè això és CD. Hi ha molta gent que no en sap ara ja el que és un CD. Tot ho tenen en pendrive i després també busquen altres històries. El nostre CD encara balla. Encara balla. Mira, mira que balla, mira que balla, que me fa més poc una pedregada el que balla.
Només era perquè l'escoltéssim. Sí, sí, sí, a veure si podem. Aquest treball de la Fan Fan Show es deia Vols ballar? I era tot un treball previ a la paper de Tornassol per música, precisament per això, per ballar. I aquí va dir majoritàriament la Miriam Valls, la meva nebuda, i jo en tot el treball com a cantants. Olé!
Bueno, no ens vinguem amunt, no ens vinguem amunt, que ara hem de buscar una cançó una mica més suau, que a més a més queda molt dolça. Entrenem per la Pau. Ja hem passat a Fan Fan Show i avui toca la Pau.
Aquest és el himne del Còpel per la Pau. Que m'has d'explicar què és això del Còpel per la Pau, eh? M'has d'explicar què és. El Còpel per la Pau ens ho explicarà l'autor, el fundador d'aquest Còpel per la Pau, que és el nostre invitat, que és el Josep Maria Ferran i Torrent, que jo sempre dic, Josep Maria Ferran i Torrent, Còpel per la Pau.
Ja ho tens de segon cognom o de tercer o de quart cognom, eh? Que el segon tu ja el tens, eh? Lissa Maria, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Doncs això, explica'm tu què és això del Coppel per la Pau. Bé, la causa del Coppel per la Pau neix abans, no?
I al 89 fèiem activitats a la Ràdio Fòrum, i després a Tarragona Ràdio, i també a Ràdio Sant Pé i Sant Pau. Vam entrar a la campanya Tarragona Capital de la Cultura, més tard, a el que seria Tàrraco Patrimoni i Humanitat, el 1998. Aquestes inquietuds, el 2000, vam entrar de dits a la xarxa UNESCO, que és la xarxa d'entitats associades,
El 2001 vam entrar a la Federació Catalana de Montserrat Social, el 2012 Arcadi Oliveres vam presentar el projecte a la Universitat Rubí i Virgili. A veure, la causa que ocupa per la Pau és anem pels pobles, acompanyats amb Jordi Català, un concert per la Pau que fem, i anem explicant que la Pau comença pel control mental de les persones per totes les edats, des dels infants fins a la gent més gran.
I aleshores comença pel silenci, el control del silenci, després la respiració, que podem controlar el nostre estat psicològic, d'ansietat, i sobretot la canalla, sobretot els més petits, i també si anem al dentista, les hem de tindre control d'ansietat.
i després partim de la base que la ment humana és un mòbil que fa fotos, fa vídeos, fa ràdio i aleshores ensenyem, ho aprenem junts amb la gent gran o els crios de l'ESO i el que faci falta i a l'Ateneu doncs muntem taules rodones tot al voltant de la Pau. L'última activitat així significativa
va ser el 23 d'octubre a la subdelegació del govern, que vam començar fent un acte per la pau, un silenci, per explicar una mica de què va. I si tothom fes això, és a dir, sapigués controlar el silenci, el que és la respiració, el que és pensar en els altres, sapigués que la nostra ment l'hem de controlar, no la ment ens controla a nosaltres com un mòbil, que a vegades és això...
no hi aniríem tan malament i aniríem construint la pau a les persones de tot el món. Això és el repte. I la música, ja tenim el Jordi Català aquí, la música és un factor important que ajuda a construir la pau.
I a més, de veritat, eh? Jordi, ja sé que vols fer una pregunta, però deixa'm abans de continuar endavant, perquè clar, esteu jutjant per la pau des de fa molts anys. Però no hi ha manera que arribi. Què passa? Què passa amb el ser humà? No hi ha manera, no sabem estar quiets, és el que deies, no sabem respirar abans de llançar un missil o de dir que aquell terreny és meu, quan de veritat no ho és, o què ens està passant?
Bé, són interessos creats. El que sí que hem de començar, els que estan escoltant i els que participen amb nosaltres, és que primer hem de construir la nostra pau interior. Quan nosaltres tinguem la pau interior ja entendrem millor com podem actuar, manifestacions, silencis a la Rambla Nova, fer actes, expressar, rebutjar el que seria, doncs, i solidaritzar-nos amb les persones afectades, no? És més important.
Digues, Jordi, digues. Sí, no, jo volia comentar també que el Josep Maria, a part del que ha explicat, és també radiofonista. Està a Ràdio Falset, en un programa Ràdio Falset, i després el Josep Maria Ferran és el vocal de les Humanitats de l'Ateneu de Tarragona i dintre de la seva vocalia està fent una feina immillorable.
I ara, Josep Maria, per què no ens expliques una de les teves últimes activitats lligada a l'antaneu, que és el voluntariat per la llengua?
Bé, a l'autoriat de llengua vam sol·licitar el CPNL, que és el Consorci Pro Normalització Lingüística, i ens van concedir un diploma i aleshores venen aquí persones que aprenen el català i el CPNL els ensenya la gramàtica i també l'expressió oral, però perquè tinguin contacte amb les entitats de Tarragona
en aquest cas venen a l'Ateneu i els fan una entrevista, practiquen el català, ho fan oral, prenen apunts i després ho han de passar a la classe que estan i això fa que coneguin la ciutat i sobretot l'Ateneu de Tarragona i sobretot, a veure, l'important és que coneguin
tota la ciutat de Tarragona, el patrimoni de la humanitat que tenim, tot l'aspecte social i cultural. I en aquest sentit us col·laborem amb això, tenim un diploma, un reconeixement i també el que és més important és les persones que les podem ajudar.
Sobretot els nouvinguts, no? Els nouvinguts, sobretot, l'altre dia era d'Equador, de Venezuela, de Mèxic, bueno, hi ha diversos llocs que venen aquí i com veuen que aquí ja s'ha de saber català i castellà, doncs aprenen el català i nosaltres ens animem i saben que l'Ateneu és dins de la ciutat, que també els cosos molt importants de la ciutat, és un referent que també els podem ajudar. Molt bé.
El José María treballa per la fraternitat, per la pau, per la integració, que és molt important, i per nosaltres avui ha estat un plaer tenir-lo en el nostre programa. Sí que sí, que el convidem quantes vegades vulgui.
Ja sabeu que la meva missió és donar a conèixer la causa Coppel i que a vegades és una cosa de sentit comú, no? Diuen, oh, és que sí, la respiració, tal, sí, però les emocions, la ràbia, per exemple, que ens porta a la violència, a l'agressivitat, si controlem la ràbia, que la podem controlar, i això està claríssim, llavors ja estem construint la pau.
Mira que fàcil i que senzill és a través de respirar. I ho fem cada dia en un principi, però no som conscients d'aquesta eina tan important que tenim i que ens han donat només el néixer. Imagina't, eh? Si fa anys que respirem. I parlant de l'imagina. Digues. A veure, explica'm. Santa Maria, vols afegir alguna cosa? Abans de posar l'himne del còpel per la pau, perquè té himne.
Vols afegir alguna coseta? Bé, simplement que vam dir, busquem una cançó, i vam trobar aquesta, i la portem per tot, hem anat a Catalunya, hem anat a Andorra, a Madrid, i hem anat explicant, no? Bé, a Madrid vam anar al centre català de Madrid, i bé, allà vam fer la cançó, la va cantar ell i tot, bé, en català, en català sobretot. És un català, no se'n va empadregar ni res...
No, no, no. No, i a Madrid també... No, que a veure, que hi ha molta gent de Tarragona, de Barcelona, bueno, de Catalunya i a Madrid, eh? Però moltíssim. No, i a Madrid... Que passa que sempre hi ha algun borrego... Perdó, algú que no respira, algú que no respira, deixa-ho allà, deixa-ho així. No, no, a Madrid van... Presuntamente. Presuntamente. La del borrego.
A Barcelona i a Andorra. Vam anar a Andorra, ja som internacionals. Compte, eh? Que podíeu haver pujat una miqueta més enllà i us aneu cap a Parpinya i cap a França, eh? Ja estem treballant. I ara per la propera, eh? Per la propera, cap a Parpinya, ja. Vinga, va, a veure si és veritat. Perquè anava a dir que a Madrid vam tindre molt bona acceptació, la gent que va venir. Ens va entrevistar un amic nostre de Radio Hortaleza.
que també és radiofionista, i també ens falta per dir que potser l'any veient o l'altre anirem a l'UNESCO, explica-ho. A París, hem d'anar a París. Veus, veus com arribava a França? Què us sembla? A descobrir l'UNESCO, l'edifici, i a explicar-hi el que estem fent i el que estem convençuts. I aquestes dates ja es tenen? A veure, 26-27, ho tenim ja així mig calculat, o bé, és que ho recordo així, hem de mentalitzar l'UNESCO, també s'ha de demanar permisos,
Té el seu tràmit. Té els tràmits, sí. El 26 o el 27? El 26 o el 27. Ah, a l'any. Ah, me pensava que era el dia. Dic, això ho tenim aquí. Dic, Jordi, no me pots fallar, que és la setmana vinent. Si era el 2026 o 2027.
Perquè cal afegir que el Josep Maria, de totes les activitats que fa, va fent un resum i ho envia cada mes a l'UNESCO. És com anar a ficar un siri a un sant, també.
Exacte, exacte. Allí d'arriba Sant Magí i Santa Tecla, doncs mira, ja seria gairebé... Allí arriben molts papers, però bé, ho envio, perquè com si fos un vial, que si ho veuen bé, bé, sí que ens van contestar un camí del continent Europa-Amèrica, la secretària ens va contestar i ens va animar.
Ah, que bo, no? Encara va tenir l'educació, diguem que, de contestar. Però unes vegades crec que potser es perden entre milers i milers de correu que deuen tenir. Reben molts missatges. Tarragona és coneguda més enllà de Coma Ruga.
Ah, no ho sé. No ho tinc gaire clar, eh? No ho sé. Perquè, a més a més, crec que apunten a que Porta Aventura, que per cert, felicitats pel Nadal, que comença el dia 22, que a més es comença el dia 22, el Nadal, aquest mes. O sigui que, a veure què és el que passa. Però ja ho havien confesat ja. Però que diuen que Porta Aventura està més a prop de Barcelona que de Tarragona. Compte'm això, va? Ah, bueno. Això és una dicta que m'he inventat jo, ara.
Ah, sí. A Port Aventura ara complirà 30 anys, que compleix un any, 30 anys. Sí, sí, sí, està d'aniversari, sí. Van invitar a la inauguració. Boníssims. I per molts anys més, eh? Amics de Port Aventura. Molt bé. Molt bé. Moltes gràcies per la invitació. De res, donar aquí el company, que crec que no coneixes de res.
I posem uns segons a l'himne internacional. Imaginem l'himne internacional del copel per la pau. Som-hi!
Entre mig de llops i cel, viure sempre tots plegats amb bonança i amistat. Imaginar a la gent viure el dia i tot riem.
Tu em pots dir que jo sóc subdiador. Doncs això ho tenim aquí, una meravella, aquest imaginat. Molt bé. I res, que això, que a veure si respirem tots. Imagineu, a tothom que està escoltant, imaginem la pau, respirem.
Tirem cap endavant. Clar que sí. I tant, i tant. A veure si pot ser i entre tots ho aconseguim. I aquells que ho poden fer... No volen anar a parar ara. No sé per què, però no volen. Intereses. Sempre, sempre. Per ser, aquest llibre que tens aquí a sobre de la taula, què és? Explica'm, explica'm. Això entra dins de la programació més important d'aquest cap de setmana. Sí. Ja sabeu que la teniu cada dia, hi ha coses, ara mateix ja no se'n balla en línia, etcètera.
I aquest dissabte, a les 8 del vespre, hi haurà la presentació de la novel·la d'en Fermí Carré titulada Quimet, el noi que volia ser gran. Que es tenia que fer el mes passat, però es va posar... va tindre un petit absurd. Ostres! Però tot està bé, no? Tot està bé. Sí, sí, sí. D'acord, d'acord. La presentació anirà a Carles d'un tal Jordi Freixa...
Que no coneixem? No ho sé. Em sona. A mi em ve vagament. I en acabar hi haurà un petit refrigeri pels assistents i venda i dedicació personalitzada de la novel·la per part del seu autor. Molt bé, molt bé. Jo he triat una cançó perquè aquest és un nen...
Tots, quan arribem a una certa edat, volíem ser més joves, però el protagonista d'aquest llibre és un nen que volia ser gran. I quines cançons s'escoltaven quan érem petits? A veure si us sona aquesta cançó que hem preparat, em penso, que el Quimet l'escoltava, el seu autor també, i jo també.
I en Susana Maria també. No recordo l'any, eh? No recordeu l'any, que no? Sí, cuentos, inventos, en fi.
Ens diuen el vídeo del YouTube que fa 15 anys, eh? Si que éreu joves, fa 15 anys. Sí, que es va remasterirar. Jordi, us estic reient. La cançó és de l'any 50. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Deus anys 50 i 60, eh?
Per cert, que no m'has comentat ara que estem... Ho sento imaginat que t'estic trepitjant. Però que no tenim lo de la loteria, que havies de dir, no sé què. Sí, després, quan... Quan ens donis el passaport. Ui, doncs està a punt de caure el passaport. Per això... Sí. Vinga, va.
Digue'ns-ho. Sí. Bé, doncs he triat aquesta cançó perquè aquest nen era d'aquesta edat, de quan nosaltres érem petits, als anys 50 i 60, que escoltàvem el Maginet, l'Invisible Locutor, que deia Soy Maginet, el travieso, Invisible Locutor. Que, a més a més, hem de dir que hi ha un caset que, mira, que estem sentint aquí de fora. Basta!
De este bombo, para saber la lección que vamos a presentarle a usted. Es nota el crac, crac, crac del disc, eh? Vos que te la canti? Quina lletra? Sí, diu... Què? Siete por siete. Pregunte usted mismo, don Ramón. Siete por siete. Bueno, comença a peluc. Has de començar a peluc. Ah, que tu ja te'n vas directament cap allà. No tenim temps.
Siete por siete, cuarenta y nueve. Siete por ocho, cincuenta y seis. Siete por nueve, sesenta y tres. I el que no lo sabe es que tonto es. Però no acabem amb aquesta, eh? Igual, sí, sí. Sí, vols acabar amb aquesta? Sí, home. És que és molt curteta, eh? Està a punt de carameli, eh?
No, que tenim el damunt d'un ruc, que ja saps que és la nostra sintonia i ja fa dies que no la posem, eh? Vinga, recorda't, vinga, va, que acaben set, que acaben set, enguany. Amb la música d'aquest xiquet del Quimet que volia ser gran, el número de la sort de l'Ateneu és el 70.107. Podeu comprar a dos haurets el número a l'Ateneu de Tarragona i de pas sabreu tot el que fem a l'Ateneu. Molt bé.
Carrera Sant Magí, número 4. I la setmana minent més, eh, Jordi? Sí. I millor. Ah, no se sap si... Oh, no ho sé, eh, no ho sé. Intentarem que sigui millor. Avui hem deixat el pal així una mica alt, eh? A veure què és el que passa. Molt bé. Gràcies a tots. Gràcies, Josep Maria, també. Adéu-siau. Gràcies, Josep Maria. Fins la propera. Adéu-siau.
Fins demà!