Desperta dins tu glòria perduda. Les veus que criden la força genua. Volant a males de metall dur. Cada pas teu és escut i esborna.
Dones malentes caminen al sol, sembrant la llum del futur protocol. Cabells al vent sense por del control, el món ens canta un himne fan.
Desperta, pren del món, és per tu. No demanem, ara reclamem.
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Som flames vives a les nits serenes. No més silenci, no més traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia. Som la terra que
Berta, prenda el món, és per tu.
Sencera, sencera, ja és que li deia a la Paula, dic la Paula, l'hem de sentir sencera, perquè a més a més, aquesta és la porta de presentació d'aquest nou projecte musical. Paula Reboll, bona tarda. Bona tarda. És que per mi tu ets la Paula Sutil. Paula Sutil, està bé. Sí, també, no? Bé. És que clar, aquest nou projecte que ara mateix tenim l'oportunitat de gaudir-ne, que es diu Nina Calo, on tenies aquesta força, on el tenies amagada?
Mira, no ho sé, fa dos anys ja que l'estic pensant. Sí? Sí, sí. Dos anys? El disc fa dos anys, del 2023, del gener del 2023, més de dos anys. Què et va passar llavors? Què va passar pel teu caparronet? Vaig dir, vull anar en solitari. Sí, així? Vull anar en solitari, però en banda, però en solitari. És a dir, vull fer música en català, anar amb noies a l'escenari, però sé jo.
Nina Kahlo. Nina Kahlo. Ja està. Nina Kahlo. Jo t'he dit abans fora de l'antena, dic, me'n sona com un petit homenatge amb una de les grans. A Frida Kahlo, sí, sí. Sí, sí, efectivament, efectivament. Però perquè t'agrada a tu personalment pel que representa ella com a dona. Pel que representa. Perquè a més a més vol trencar estereotips. Jo dic que a punta pala.
Clar, era una dona que... Que es va fer a si mateixa. Al final era un himne de llibertat, sempre ho dic, i al final el que jo, com em sento, és això. Ara sóc lliure, per fi, i ara puc fer el que em dóna la gana. I em sento molt Frida Kahlo en aquest sentit. Per això ets una de les nines. Clar. Seria una de les filles d'ella, de la Frida Kahlo.
Les hereves. Mira, estàs dir una cosa molt forta, perquè jo m'anava a dir el que has dit ara, les hereves o hereva, no sé com m'anava a dir, però me'n recordo d'això. Sí, sí. I ara amb això que has dit és com...
Ostres! No hi era, eh? Jo no hi era quan ho vas pensar, eh? No, no, jo ho estava comentant, dic, però si és que jo m'anava a dir així, i sí, o les filles de, o les... I al final va sortint Nina Carlos, o sigui que molt fort que ho hagis resumit aquí, sí, sí, perfecte. Perquè a més, a més, jo crec que des que te conec, que tens aquesta sensació de llibertat, d'haver de dir, ostres, jo vull tirar endavant amb el que crec i com crec,
i necessito de la meva música, sobretot, no? Des del 2020, efectivament. Uau. Sí, són cinc anys que han sigut un camí. Això t'ha de salutar, també va venir una miqueta per la història del Covid? No. Perquè aquí van néixer moltes coses que hi ha molta gent que diu, ai, ho he passat molt malament, i des d'aquí, òbviament, perquè es van quedar moltes persones en el camí...
O sigui, ja ho tenies fins i tot abans. Sí, tot això... No, no, o sigui... Els dècits d'any nou. Clar, jo vaig patir una història molt dura que va acabar el 2020, però clar, va ser un procés molt dur, he patit un maltracte molt fort, i a partir d'aquí, a partir del 2020, que tot es va trencar i vaig començar una mica així, a partir d'aquí vaig començar a fer un creixement amb molta...
ajuda psicològica i terapèutica, fins arribar al punt on estic ara, i fa uns anys ja que ja estic molt bé en aquest sentit, però va ser en aquella època, va ser el 2020, que va coincidir amb el Covid, sí, però no va ser pel Covid. No va ser allà, si no ja ho tenies d'abans. Sí.
I això va sortir, ja et dic, el Nina Kahlo el 2023 va dir, venga, ho faig, i vaig començar, però el que no tenia era el nom. Clar, quedava ahí, però el que sí que tenies eren les cançons. Vaig començar, però clar, pensa que el disc, o sigui, són 10 temes, dels quals jo n'he descartat 15, o sigui...
Clar, vaig començar a fer i vaig descartar. N'hi han trucat per si volen a veure què volen fer. Digues, digues. No, això, això, que van ser 15 temes, o sigui, 10 temes que al final han format part del disc. No sé si ben escollits o no, perquè ja et dic, han quedat 15 fora i alguns hagués dit, els hagués ficat i hagués tret algun altre, però bueno, s'havia de fer ja i...
Sempre et queda en el directe. Sí. Són aquelles cançons que algunes vegades després prenen la seva pròpia vida. Clar. Perquè ja saps que sobre l'escenari moltes vegades tu no tries, la gent diu, oi, això és aquesta cançó que no l'hem trobat enlloc, on la tens? I a partir d'aquí agafes aquest formigueig. Això ens va passar, de fet. Amb aquest tema ens va passar. Vam fer un concert amb el nom d'Oniria,
Aquest estiu, al Mas Nou, amb Uos, que ja començava el canvi, vull dir, jo ja tenia el canvi i aquesta cançó la vam fer. I ens va passar, ens van escriure diverses persones demanant-nos aquest tema que on estava. I vaig dir, ostres, és que no està ni gravat. I per això vaig dir, la trec ja, o sigui, vaig d'estudi i la trec ja. I et dic, de l'estiu a ara, quan s'ha pogut coincidir amb...
Amb el productor, que és el Ramon Berlanga. T'ho vaig dir? Com ho saps? Jo tinc cosetes per aquí. Sí, el Ramon Berlanga. Com va ser? Que ja el coneixies d'abans? No, va ser... Jo buscava un lloc on gravar i la Mireia, la Mireia que coincideix amb mi, és guitarrista, coincideix amb Nina Kahlo, fent versions, em va parlar d'ell.
I vaig dir, vaig a provar, mira, vaig anar un dia a parlar amb ell i em va agradar molt el que feia, perquè és un home que viu d'això i que fot temes en Universal i em va semblar molt top. I vaig dir, ostres, que guai. I em va parlar d'Avi Roux, també. I vaig dir, ostres, això m'agrada. Encara m'agrada més, dius. Això m'agrada. I vaig dir, doncs ho faig aquí. I ja està, així va ser.
I, a més, si us vau entendre perfectament per la gravació de cançons... I m'imagino que, com passa a molts dels productors, que no són culs inquiets. I com han estat demamant la música de sempre... Què t'assembla si afegim... Has estat també molt col·laborada en aquest aspecte? Sí, els temes estaven ja bastant fets, però, clar, hi havia moltes coses que jo tenia molts dubtes. I ella em va ajudar moltíssim i tenia també idees xules. Això, potser no, jo no faria aquest patró, faria un altre, perquè...
I li ha donat un toc a molts temes bonics, de més prou, com jo dic, més xulo. Ara p'estàvem intentant imaginar a Paula amb els cascos posats com aquí a la ràdio acabant de sentir totes les cançons. Què vas pensar?
Tu ja les has escoltat, tu ja les tens, però no és el mateix escoltar-les que fer-les. Algunes s'estan encara fent, la majoria que estem anant estudis, dijous graubeus i tal, però el fet de juntar, ja em va passar amb la final, l'època d'Oniria, quan fèiem aquest tema i un altre,
El fet de, sobretot, tocar-ho en assaig, tocar els temes i veure que, hòstia, que allò és teu i que tens tota una banda al darrere que està tocant aquest tema amb tu i és una sensació... és molt bonica. I la cara de gallina, que no me veus, eh? Sí, és d'emoció i donar gràcies. És sobretot aquesta sensació de dir, hòstia, gràcies, gràcies, que fort.
perquè clar, d'on vinc jo i d'on estic, o sigui, clar, és un procés, clar, jo vinc d'una història de creixement personal molt heavy, jo era una persona que em creia super poca cosa, molt ridícula, molt... que em costava molt. Si m'haguessis trucat a mi, que jo... No et coneixia encara, sí. Cachin, nena, molt malament. No et coneixia fa anys, clar, i el fet de pujar-me a l'escenari per mi era una cosa impensable, quina...
Jo treballava en un súper, treballava en un càmping, i el fet d'escollir fer el que realment volia i treballar molt amb la meva autoestima, estic molt orgullosa. Poder estar aquí, poder defensar això, tenir un equip al darrere que m'ajuda,
I amb tota la gent jo crec que també s'ha anat trobant pel camí. Clar, és que és molt fort. Jo crec que molts dels que a més a més coincidim amb amnistat, jo crec que cada vegada que es parla o surt la veu o el nom de la Paula et deixen pels núvols. Ostres, que bé. Per treballadora, per bona persona, per tot el que ets. Ai, que bonica. No, perquè és veritat.
Que bonic. No, no, no t'estic dient res que no sàpiguis, o sigui que... Bueno, gràcies. De res, de res. Això, el poder viure d'això ja és una cosa que, és veritat que no he vist els temes propis, però de versions de l'escenari, del que a mi m'agrada, ostres...
És que ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull? Home, si això funciona genial. Ara ens falten uns reims. Home, demanar per demanar. Home, jo també vull ser ocaig gràcies. No, al costat allà de la Shakira. Perdona, Shakira, és per a mi. Si li dius és per a mi, t'entén. Ja saps que ella parla castellà en la intimitat. Totalment, totalment. No, no, clar.
Home, si puc fer un 4 estalls d'olímpics com a Locas Graces, home, pues bienvenido sea, no? No lo necesito, creo que ya estoy muy contenta. Però entre nosaltres tenen algú d'artista convidat, però normalment allà els taloners ja no existeixen, ja és artista convidat. Queríem parlar amb la gent de Locas Graces. Ui, m'encantaria. Senyores, Locas Graces. Sí, seríem.
A veure, qui teniu d'artista convidat? Aitana Ocanya. Vosaltres anem a calor, home, aquí estem i estem de promoció, que a més tindreu l'oportunitat de conèixer, de viure una altra experiència. Una altra experiència, són coses noves? I tant. Doneu-li vitalitat a la vostra vida. I tant, i tant. A escola, jo encantada la vida, ja ho saps. Tu creus que ens creure? I si no, qualsevol d'altres... Aitana, quan vinguis que té a Barcelona també, no?
No ho sé, però... A tu representa, veig que representa el que és el color lila. Ella, el blau, el blau i el lila són perfectes. Una combinació bonica, bonica, eh? Sí, sí, que és veritat, sí. Veus? Sí, sí. Ja està.
Aquí som nosaltres, però no dic que no, i deixar volar la imaginació. Ara és el que encara és gratis i ens queda. Parlem d'aquestes heroïnes de mil primaveres, no d'una i dues, de mil primaveres, d'on sorgeix, quan te la poses a escriure, quina és la part que primer se't revela de les cançons?
Aquest tema primer és un homenatge a totes les dones que van lluitar perquè nosaltres avui tinguéssim més privilegis dels que hi havia i sobretot està molt enfocat a les àvies o besàvies. Jo no perquè té la meva àvia, diu, encara està guiva, però que és el Prenda, desperta Prenda, aquest Prenda jo sempre l'he viscut molt. El Prenda, ai Prenda meva, era molt típic de la meva àvia, sobretot quan érem petits.
I això va sorgir perquè estava fent el disc i aquest just, aquest tema, era un tema que entra dintre del disc, però clar, el disc és conceptual, són vuit temes que tot explica una història i, bueno, una emoció, diguem, o sigui, té un sentit. I després en dos temes més, un és aquest, que formen part de... ja estan fora de la història conceptual, però que crec que eren importants. I va ser perquè ho vaig tenir molt clar, o sigui, jo no puc no fer...
Si no podia no fer-ho, no podia no fer un tema així, no podia, perquè al final tinc un munt de projectes que estan molt enfocats en això i per mi era una falta de respecte no fer-ho. I per això va ser, i sí, el vaig començar, aquest crec que té...
Potser un any. Un any? Sí. L'has ensenyat a la persona en qüestió? A l'aprenent? No. No l'has ensenyat? No l'he ensenyat perquè... Jo no he trucat-la, però... Bueno, és que... No, millor fes-li tu. És difícil. Mira, és difícil ensenyar. No acaba d'entendre massa, saps?
Però la música fa miracles. Sí. I potser la paraula en qüestió potser li porta a un moment donat. Doncs mira, li portaré el tema. Li deixes que escolti i potser en un moment que diu, prenda, potser aquest prenda per ella és com un espurneta d'alguna cosa que en aquell moment, mira, us farà feliços a les dues. Doncs sí, li portaré. A veure què, a veure què. I la propera, la tens ja prevista. Sí, al gener surt una altra.
Ai, que has de tornar a venir! Sí, home, i al mar és un altre, i al mar és el disc. Ja està, ja està. Si no em deixen jubilar-me d'aquí, eh, llavors? Ah, no, m'han dit que no. Doncs encara continuaré aquí. Ah, que bo, que bo, que bo. I algun vídeo has pensat també per aquestes heroïnes? Teníem un vídeo que anava a sortir avui, un videoclip, però al final vam tenir uns problemes a l'hora de la gravació i dels permisos i tal,
I vam dir, saps què? No, i el farem pel març. Pel 8 de març, traurem un videoclip que, bé, tinc moltes idees de les coses i... Del que vols fer i com ho vols fer. I anirà molta gent, que potser, si podem, hi participarà gent, i llavors és guai. Oh, quines ganes. Moltes dones. Doncs això, explica'ns-ho, eh, de veritat. I tant, ja ho veureu, sí. Bueno, al gener tornem a parlar, quan tinguem aquesta nova cançó...
I aquí al març anirem fent poquet a poquet parlant d'aquests nous capítols de Nina Kahlo, perquè ara te tinc que dir Nina Kahlo. Home, jo ja sóc Nina Kahlo. Ara he de canviar el mòbil, he de canviar tot. Així ja sabré que me truques tu. A veure si me despisto i dic, ai, però no sé qui és la Paula. No, que és Nina Kahlo. Que bo.
Doncs Nina Carlo, gràcies per aquesta esceneta de ràdio. Quan tingueu també els en el directe, que m'imagino que també deveu estar preparant, clar, ara se't gira una mica de feina, perquè s'ha de vestir, s'ha de vestir... Tinc tot pensat, l'únic que s'ha d'acabar de gravar, s'ha d'assajar tot amb les noies i és molta feina, però sí, pinta bé. Doncs quan ho tinguis tot ben lligat, allò que es diu el sac i ben lligat, llavors ho deslliguem aquí a prop dels micros de Tarragona Ràdio. Gràcies. A tu. Adéu-siau. Adéu.
És per tu.
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Som flames vives a les nits serenes. No més silenci, no més traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia. Som la terra, cama,
El cel ressona. Dius, meu, la veu de les nostres aies. Desperta, pren, el món és per tu.
Fins demà!