Bona tarda, són les 6...
Us parla Tere Ortega. Fins a 80.000 espectadors podrien presenciar en directe el recorregut del Tour de França a la ciutat el diumenge 5 de juliol de 2026. S'habilitaran 12.000 metres quadrats en diferents punts al recorregut que es destinaran al públic per veure el pas dels ciclistes. L'etapa sortirà a la una del migdia de la Torre dels Vents en un recorregut neutralitzat que passarà
En paraules de l'alcalde per les tres Rambles, Francesc Macià, Lluís Companys i Rambla Nova fins arribar al balcó del Mediterrani, ho farà per les coques centrals del passeig. L'alcalde Viñual es assegura que a Tarragona es convertirà en una finestra oberta al món. Parlem d'una finestra i d'una fita sense precedents. Tarragona viurà una experiència espectacular. Volem que els targonins i les targonines es sentin protagonistes, perquè ho són.
Estem segurs que donarem el millor de nosaltres perquè tothom ho pugui gaudir plenament i si alguna cosa hem demostrat aquests anys a la ciutat de Tarragona és que sabem organitzar grans esdeveniments.
El parc del Francoli es convertirà en l'epicentre de la sortida en un espai habilitat de 47.000 metres quadrats. El vil aix on s'ubicarà l'escenari estarà a la part de grades de la zona i hi haurà animació i espectacles des de 3 hores abans. El traçat posarà especial èmfasi en la riquesa patrimonial de Tarragona, el monument als castells, el balcó del Mediterrani, el circo, l'amfiteatre seran protagonistes.
El pilota ciclista passarà pel balcó del Mediterrani i seguirà pel carrer Pau Casals per continuar per Maria Cristina fins arribar a l'Avinguda Catalunya. Des d'aquí els ciclistes arribaran a la Via de l'Imperi i resseguiran les muralles al passeig arqueològic. Un cop enllà si amb la Rambla Vella seguirà fins la plaça de l'UNESCO i baixarà per la Via Augusta. A la Nacional 340 es posarà en marxa el crono i es començarà a disputar l'etapa que acabarà a Barcelona-Montjoec.
Més de 250 persones han assistit a la inauguració del nou curs acadèmic de la Rovira i Virgili. L'acte que s'ha dut a terme a l'Auditori de la Diputació ha comptat amb la presència del director d'Open Arms, Òscar Camps, que ha impartit la lliçó inaugural, Michel Pijuan.
El fundador i director d'Open Arms, Òscar Camps, ha impartit un discurs sota el lema defensar de la vida i dels drets humans al mar i a la terra, el compromís de la societat civil. Prèviament a la inauguració, el màxim representant de l'ONG ha explicat a Tarragona Ràdio que cal passar a l'acció i fer front als discursos d'odi de l'extrema dreta.
El que més falta fa és que passem a l'acció. Cadascú, des del seu nivell, des de la seva posició, hem de passar a l'acció. No hem de deixar passar l'oportunitat per combatre. Hi ha no només els discursos aquests d'extrema dreta, que són fantasiosos, basats en bulos i mentires. Hem de passar a l'acció.
La interpretació, canticorum i uvilio, per part de l'orquestra i la coral de la URB, en seda del programa també hi ha assistit el rector de la universitat, Josep Pallarès, el president del Consell Social de la URB, Josep Poblet i representants polítics.
Médol Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona presenta el seu nou projecte Fiat Arts Pereata Mundus Laura Casas. A càrrec de Konstainer i de Caldo de Cultivo, l'acte gira al voltant de l'urgència d'explorar el paper que poden jugar l'art i l'estètica en un món en flames com a vies de resistència i reivindicació política. Les trobades reuniran ponents de diferents perfils, artistes, dissenyadors, arquitectes, pensadors...
i es plantejaran desafiaments existencials que amenacen la societat a través de les arts plàstiques combinades amb el debat, conferències i performance. Aquest divendres, els artistes convidats a la taula rodona són Caldo de Cultivo, En Medio, Todo por la Praxis i Tauluna a Costa. Una i Reglero, fundador de Caldo de Cultivo, explica que les arts visuals necessiten una empenta davant el context social i polític actual.
I ara tenim una situació una mica semblant, no? Estan un altre cop els fascismes aquí i des del nostre punt de vista les arts visuals, especialment l'art contemporari, sembla que no s'està mobilitzant com seria desitjable, no? Llavors aquestes jornades són per donar-hi una empenta, no?
Dessabte hi participaran Urbano, Democràcia i Neutopies. Cada artista i col·lectiu oferirà una ponència d'uns 25 minuts i presentarà un manifest que doni resposta als plantejaments del projecte. Les trobades es faran a la sala plana de Casa Canals entre les 6 i les 9. L'accés és gratuït i obert a la ciutadania. Tornem a més notícies a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Què tal, com esteu? Doncs mira, nosaltres esperant desitjosos que arribi el cap de setmana perquè és aquell moment d'esbarjo de poder fer moltes d'aquelles coses que durant la setmana no podem. Perquè no us fan, òbviament, perquè moltes vegades un dilluns, un dimarts, un dimecres, potser no hi ha concerts. Però clar, el divendres, el dijous, dissabte, diumenge, ja canvia de color i la cosa té com un aire així com a més bonic. A més a més ens tornen una hora que ens la vam prendre, recordem el...
Bé, és una cosa de cada any, no sé què explico, però és una cosa que passa cada any. Però, clar, que cada vegada també la fem excepcional. O sigui, les 3 d'aquesta matinada, dissabte a diumenge, tornaran a ser les dues. I no serveix això que està corrent ara per internet, que, clar, és una hora que es perd, una hora que pots halar i pots fer de tot. No, també consta, eh? I la bàscula està ahir, per recordar-t'ho. Bé, ja està.
Volem fer una mica d'humor perquè precisament els primers protagonistes que tindrem i que tenim ja esperant-nos via telefònica...
Ens fan un espectacle el proper dilluns, dia 27, a la Casa del Jardí, a la Via Augusta, número 2. Canviem de... deixem la sintonia, els posem, encara que sigui una estoneta. Tenim el Xavi i tenim Abdolà, amb el We Are Not From Here, totalment en anglès, aquest doble monòleg. Saludem el Xavi, que tenim via telefònica. Xavi, hola, què tal? Buenas tardes.
Hola, ¿qué tal? Muy bien, muy bien. Muy contento de estar aquí con ustedes. Bueno, Xavi y el Abdullah, estaréis los dos encima del escenario de la Casa del Jardí a la Vía Augusta un lunes. Qué manera de empezar la semana, ¿no?
Yo creo que no hay mejor manera de empezar la semana. Estamos muy contentos de ir a Tarragona. Es la primera vez que vamos a ir a hacer un show de comedia en inglés. Nosotros hemos hecho shows por toda España y la verdad es que tenemos muchas ganas. La gente, sobre todo que va a ver un show de comedia el lunes, va con ganas de pasárselo guay. Así que estamos muy contentos. Estaba mirando, porque venís a Tarragona excepcionalmente este lunes, pero es porque después os vais... Dime dónde os vais, porque es una auténtica locura.
Sí, bueno, en esta gira vamos a hacer un montón de ciudades. Ya hemos ido a València, Alicante y Murcia. Y este fin de semana estaremos en Barcelona, Tarragona y Zaragoza. ¿Y a partir de ahí dónde? Porque ya empezáis toda Europa. Claro, claro, claro. Vamos a ir a Lisboa, vamos a ir a Bordeaux, a Paris, a Toulouse y también vamos a ir a Andalucía. Un montón de sitios. La verdad es que tenemos muchas ganas. Vamos a ir a Mallorca también.
¿Ya la zona de Latinoamérica la vais a pisar en algún momento? ¿Vais a ir a México o algo así? Pues ya nos gustaría a nosotros. Yo soy de Chile, así que me encantaría. Ah, pues mira. Pues en el momento que decidáis ir para allá, si no tenéis quien os lleve las maletas, yo siempre me ofrezco, ¿eh? Claro, claro, necesitamos a alguien que saque las fotos, ¿sabes? Pues mira, va, eh. Soy vuestra. Pero solamente para la zona de México, ¿eh? Solo para México. Y si puede ser zona de Cancún, Ribera Maya, por aquella zona. Tampoco me hagáis mucho caso.
Solamente en la playa. Sí, por aquella zona, cuatro tiburones, cinco pescadetes, dos tortugas, y vosotros por ahí, con la pilla colada, lo normal, lo que pasa, lo que pasa siempre. Bueno, pues vamos de nuevo a qué pasa, Tarragona. ¿Cómo es vuestro monólogo? Porque claro, la gente que sepa o que se inicie en el mundo de la lengua inglesa, ¿lo pillará? ¿No lo pillará? ¿Es recomendable que sepamos inglés?
Es recomendable que... Bueno, nuestro monólogo se llama We're Not From Here porque básicamente significa no somos de aquí porque hacemos todos en un montón de ciudades y la gente que suele venir a los shows en su mayoría son gente extranjera pero siempre tenemos españoles, gente local hay gente que está empezando a aprender a hablar inglés es un humor súper liviano hablamos un poco de nuestra experiencia aquí en España como inmigrantes el show también es interactivo hablamos un poco con el público nos conocemos todos, es súper guay
Y hay gente que va que está aprendiendo inglés y... A ver, yo soy de Chile, mi compañero es de Turquía, nosotros no somos americanos ni ingleses, así que...
Nuestro inglés tampoco es muy sofisticado, ¿sabes? Hacemos reír con poquitas palabras. Así que todo el mundo está invitado. Es un show súper divertido. En Valencia, Alicante, en Murcia estuvo súper guay. La gente sale súper contenta. También es una forma de conocer a gente que vive en tu ciudad, ¿sabes? La gente va al show, se conocen, hay un descanso para que hablen. Es un muy buen ambiente. Por cierto, ¿cómo os conocisteis? Y ya tengo que dejaros. ¿Cómo fue que os conocisteis? ¿Cómo fue que Abdullah se puso en la vida de Xavi y al revés?
Pues, como todos los cómicos, nos conocimos haciendo comedia. Nos conocimos en un show en Madrid y luego comenzamos a hacer shows juntos y así estamos. Pero somos un dúo un poco gracioso porque somos muy distintos. Yo soy bajito, él es alto, él es turco, yo soy chileno. Es una mezcla graciosa. Pero lo importante es que os lleváis bien, lo importante es que tenéis la oportunidad de viajar juntos y ahora ya casi, bueno, podemos decir que sois familia. Básicamente, básicamente, pero...
Por eso estamos muy contentos día de Tarragona. Los esperamos a todos el lunes 27 de octubre a las 8 en la casa del Terri. Muy contentos. Así que ojalá verlos a todos ahí. Las entradas las pueden encontrar en sienta.com. Muy bien. Y con ganas de verlos allá. Y que se pongan en marcha su inglés por si están un poco despistados, ¿no? Eso, eso. Aprender inglés. Tienen tiempo de aquí al lunes. Hay tiempo. Oí, que lo fácil que es para según qué cosas el inglés. Sí, descargando el Duolingo de todo el mundo.
Pues venga, por ello, eh, por ello. Xavi, gracias. ¿Recuerdas a Abdullah? No sé si lo tienes ahí, porque no deberías estar juntos. No, ahora mismo no estamos juntos, y no solo en el top, porque él habla muy mal el español. O sea, que la entrevista era contigo, ¿no? La entrevista era segura contigo. Muy bien, pues muchísimas gracias. Muchas gracias, un saludo a todos. Nos vemos. Cita con vosotros este lunes dentro de la Casa del Yardí, en la vía Augusta, número 2 de Tarragona, a partir de las 8 de la tarde. Xavi, gracias, adiós.
un abraçó i nosaltres el que hem de fer ara mateix és tornar la presentació mig del programa perquè clar, hem presentat amb ells els hem saludat, hem parlat amb el Xavi i ara tenim aquí els estudis de Tarragona Ràdio que a més a més anàvem darrere d'ell en el moment que vam sentir
una versió molt bonica, i mira que ha estat de les últimes cançons que has tret del lado oscuro de Jarabe de Palo. Però després, a lloc indagant, dic, però tu falta de querer el senyor Troncoso? Diu, però el Troncoso? Diu, però si m'ha faltat un munt de cançons que no he pogut escoltar i que ara... Espero que les descobrim plegats aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio. Estic parlant d'Eric López. Ara de seguida el saludo.
Fins demà!
Aún te amo y creo que hasta más que ayer La hiedra venenosa no te deja ver Me siento mutilado y tan pequeño
Ven y cuéntame la verdad.
La darrera vegada que vam parlar amb l'Eric ens presentava el seu corre muchacho al seu darrer treball geogràfic i de cop i volta ens va sorprendre amb aquestes adaptacions, versions, no sé com anomenar-les. Eric López, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, què tal, com estàs? Bueno, la gent no m'aveu, eh? La gent no m'aveu, però tenia moltes ganes que estiguessis aquí amb mi. Em vas donar molta enveja quan vas estar amb el Paevi Reyes el Roc, alias San Pedro i San Pablo. Digo, home, per amor de Dios, jo també lo quiero. I aquí ja te tinc, que per cert, he estat sentint aquestes cançons i les trobo a banda de precioses i que les dones un sentiment que fins i tot una miqueta t'has conegut amb tu,
perquè sobretot la de bachata, jo me vaig quedar quadrada i me va explotar el cap i jo dic, però què maravilla és això?
T'ho explicava o t'ho comentava fora d'antena. És un homenatge, o almenys m'ho sembla a mi per les cançons de forma tan variada de cançons que són. Sí, clar, realment va ocurrir d'una manera una mica fortuita, però està pensat com un homenatge a totes les cançons o artistes que m'han influenciat durant tota la meva vida, no?
Com comentava, hi ha alguns que són més actuals, com aquest tema de Tu falta de querer, de Molt la fer-te, i alguns que són de tota la vida, com Baixa de Rosa, que l'escoltava quan era petit, la meva mare sempre el tenia posat a la cadena, a la torre de casa. Del tocadiscos.
i bueno, hi aniran sortint totes les demes cançons hi ha fins a nou cançons ara ja anem per la meitat ja tenim cinc jo no sé si la de tu falta de querer era la que tenia que ser la primera és una pregunta perquè he pensat, ostres haguessis tingut allò que dius un trencar del corre muchacho ara directament a la bachata la bachata rosa de Juan Luis Guerra i 440 que dius, ostres, aquest Eric López no el conec
Bueno, sí, estábamos entre tu falta de querer y la bachata rosa, la verdad. ¿Sí o no? Sí, sí, sí, sí. Y estábamos ahí a ver qué era... Pero bueno, al final les vam decidir per molaferte, entre, pues bueno, entre Miki, que va a ser productor, yo y siempre que tenga la Iris allá, pues que ferma de consejera, de conselleri. Sí, sí, un besito.
Vam decidir que treuríem el tema de Molaferte Bàsicament era això perquè és una cosa que vaig fer a l'estudi vaig agafar la guitarra i les vaig cantar tot això està gravat en un dia i els vídeos també els van fer de prisa corriendo tot en un dia
que va ser, mira, tengo estas canciones, me'n recordo que estava anant de viatge a l'estudi, a Barcelona, i a última hora vaig canviar un dels temes que entren, el vaig canviar, vaig dir, és que me sé mejor este tema. Va, és aquesta, sí, sí. Mira, li tinc més agafat el rollo amb aquesta cançó que amb aquesta altra, i la vam canviar, doncs mira, de viatge de Cambrils a Barcelona.
Una mica, jo no sé si aquesta idea va sorgir arran d'aquesta altra cançó. És que tu ja saps que no m'agrada gens ni mica. Sí, sí, sí. Que no ho he posat mai, mai aquí a la ràdio, mai. Nunca más oiste tú a hablar de mí. És que aquesta, bueno, hi ha altres més que també en tenim així com a pincellades, com a petites joies de dintre de la teva discografia musical. Sí, bueno. Jo no sé si la idea va sorgir una mica per aquí.
Bé, aquest tema també, per exemple, va ser una de les coses que quan el vaig fer vaig dir, hòstia, era un tema que feia molta gràcia perquè la meva història d'entrar al món de la música va començar quan vaig explicar una vegada que estava al cotxe
i estava sonant aquesta cançó perquè al meu pare li agrada molt el Roberto Carlos, i li vaig preguntar, papa, és molt difícil fer una cançó. És l'acord que vas explicar. Però digam, digam. No, i llavors ell me va dir, home, sobre todo el que tens que tenir és una bona letra. I l'obre de musicar, doncs tampoc és tan difícil, no sé, no sé quant. I vaig dir, al meu pare, que no és music ni és re, ni en tot el món de la música, no? I després, bueno, uns anys després vaig començar a...
A composar cançons, a crear cançons, a tocar la guitarra, a cantar, tot això. I era aquest una mica l'aluminatge. Llavors, entre el disc del Corre Muchacho...
i el següent disc que entraré a gravar ja en breu. O sigui que, doncs, bueno... ¿Cómo? ¿Qué? Sí, sí, la setmana que ve començo la gravació amb els nous temes del disc. Estic adicionada ara mateix, eh? Sí, sí, sí. És una novetat, eh? No tenia ni idea ara mateix, eh?
Y bueno, y a vos pues se me va a ocurrir la idea aquesta de, bueno, podríamos hacer unas versiones, tal o igual, pero algo muy sencillo. Para estar aquí un poquito entretenido, ¿no? Para darle un poquito más de aliento a la cosa, ¿no? Que quan vaig a entrar al estudi i vaig fer a guitarra i veu, el Mickey, el Mickey Fortez em deia. I no li poden fer venir aquí un bateria, un baixista i fer...
No, no, no, a guitarra. Ho farem a guitarra bé perquè ha de ser una cosa pim-pam i ja està. I sí que surti com una cosa tranquil i una cosa molt personal. Doncs t'ha quedat genial. Mira, sentim una miqueta el següent. Hem sentit la de tu falta de querer. Ara tenim el senyor Troncoso.
I continuem comentant. Perquè m'has d'explicar aquest gosset que tens precisament aquí darrere, que té cares així molt especials, i té un estil... Jo abans parlava de Mèxic, i jo dic, ui, per aquí me sona, eh? Me sona molt, me sona molt. ¿Recuerdas algo de lo que te ocurrió ayer?
Sé que no te importa, te llueve toda la noche, caminas todo el día y vas en busca de tu ser. En tus labios brilla una sonrisa que penetra en lo más hondo de mi ser.
Ya sé que no te importa, tú tienes que seguir Tú debes conseguir que nada te ate a ti
En tu mente ella lo pone todo tal como ha de ser. Sigue luchando y podrás lograr al fin tu ser, al fin tu ser.
Ja estava explicant fora d'antena que, clar, sentint les cançons, les originals, com molt bé m'ha deia l'Eric, clar, et dona la sensació que són teves aquestes cançons, perquè les has personalitzat, les has donat al teu to personal, Eric. Moltíssimes gràcies, bueno, això... Que de pressió. Gràcies.
No és pilotatge, eh? És un verb que m'acabo inventar ja fa uns dies. Guai, doncs bueno, que tu sentis això per mi és un gran honor perquè s'ha aconseguit el que es pretenia, de fer com una adaptació de les cançons originals.
Que per cert, ara també fonamentalment estaves comentant, clar, que t'han fet entrevistes de tot arreu. Sí, sí, sí. Jo crec que et deus estar al·lucinant que t'hagin arribat entrevistes des de quins països? Xile, Colòmbia, Mèxic, Argentina, jo què sé, El Salvador, Honduras... Hola, Salvador! Que cada vegada que em fan entrevistar en Salvador sempre no me'n recordo. No, d'Enduras, viva Honduras! Sí, i d'Enduras!
no, no estava en Honduras viva El Salvador una vegada me feien una entrevista de no sé on era, de El Salvador perdó, però no me'n recordo i jo pensava que eren del Mèxic perquè hi ha vegades que clar, hi ha vingut moments que he tingut molt de seguida i va venir un moment i no sé com va ser que vaig notar vaig notar que digo no estoy donde creo que estar i va ser como tirar por aquí menos mal que li vaig dir que
Sí, cariño, sí. I tu que sí, que és broma, que és broma, home, home. És que jo et dic una cosa, que jo crec que us passa als músics, sobretot quan esteu de concerts, que comenceu una gira de concerts, on hi ha un munt de concerts a la vegada, que avui estàs, per dir alguna cosa, avui estàs a Cambrils, passat demà estàs a Altafulla, l'altre dia estàs a Torre de Marra, l'altre... I a més a més tots molt seguidets, sobretot a l'estiu, jo crec que arriba un moment que, clar, si no et deixen respirar per saber on estàs,
Clar, és que sé, jo de gràcies, alta fulla. No, cunit, cunit, perdó, perdó. Sí, i bueno, hi ha moments, sobretot quan, per exemple, quan està tocant a Madrid o al centre d'Espanya, clar, moltes vegades, Madrid, però no és Madrid, és el poble no sé què, no sé quan, tal i qual. I clar, i a vegades em passa que els noms són tan llargs que dic jo, hòstia, tu, que ara aquí... Gracias, vecinos. Sí, gracias, perquè dic, com ara, ja no m'acordo de la otra mitad del nombre. O sigui que...
Pero vuestro pueblo, ¿cómo se dice vuestro pueblo? A ver, ¿cómo lo decís vosotros? Pero claro, nosotros que venimos de Cataluña y así ya tenéis la excusa. Sí, sí, sí. Porque a lo mejor la pronunciación es diferente. Sí, a vegades m'ha passat de posar l'accent o no tenia que posarlo o de fer una...
A més una N amb una Y pot ser una N. Vosaltres a Catalunya ho tenim. Exacte. I ja està, ja està. Però que és normal, que és normal. No sé com us aclariu. Si algunes vegades a mi em passa quan heu de fer quatre... Jo penso en les cançons mateixes.
jo tinc una baralla amb això també hi ha molta gent que té el teleplomter aquell o fins i tot algunes vegades si jo que te fixes al terra estarà ja a voltes a les lletres ja a vegades tinc la tauleta allà posada perquè diuen per si acaso a veure que us la sabeu de memòria però clar és que sou humans i alguna vegada pot ser que una R i una A vagin a passejar en aquell dia que no has pensat o que en aquell moment dius ostres te s'han recordat d'algú que no he tancat la porta
On he deixat les claus? Alguien te grava con el mòbil, no. Bueno, això del mòbil és una altra història. No, però sí que a vegades quan estàs tocant, clar, sobretot quan estic tocant a sales molt petites, clar, passen moltes coses al teu voltant, no? Sí, al teu voltant. I com et distreguis un moment de que, mierda, he perdido el hilo. On estoy? On estoy? M'ha passat algunes vegades.
Qui ha estat la que et més recordes amb carinyo, eh? Allò que dius, ostres, mira, me va cridar una noia o va passar allò que de cop i volta els crios, que algunes vegades... Clar, vosaltres feu concerts de tota mena. Concerts de nit, concerts de migdia, concerts que hi ha fotimer de gent que no hi cabeu. Altres que dius, ostres, on està la gent avui? S'han equivocat de dia o què ha passat? I que després vols que sí que venen, però que s'han equivocat d'hora. Jo no han canviat l'hora.
que també acostuma a passar jo tinc un munt d'anècdotes de coses d'aquestes mira, a mi m'ha passat de fer concerts d'aquí no viene ni el tato i d'estar rebentada gent i m'ha passat també això fa molts anys anar a Burgos a tocar i me'n recordo que dues o tres hores abans del concert un tio allà la porta i em diu vengo tres horas antes porque aquí os conozco de no sé què tal o cual i jo en l'època dels no apto
y va a venir de aquí, esto va a estar a reventar, y la sala es muy pequeña, sin personas van a entrar. ¡Qué Dios! Y al final, no lo entiendo, pero si salís en todas las revistas, en todo, no sé qué, tal y cual. Y digo, esto es la realidad del rock español, y a vegades no se ha hecho como un potaná.
però aquí a Tarragona ens passa amb això hi ha molts grups que ho han petat a tot arreu a Barna, que la gent s'ha quedat fora que a més a més hi ha molta gent que ve fins i tot de Barna cap a Tarragona perquè ja no ha pogut veure'ls i ja trobes que aquí, allò que dius tu, quatre gats aquí passa perquè realment el món de la música per exemple, jo que tinc ara molt contacte amb Madrid a Madrid clar, Madrid és molt gran i
Hi ha molta gent, igual que passa a Barcelona, però hi fas un concert i si tens un nucli de seguidors i amics i no sé què rollo fent allà, és molt fàcil, però els passa a la gran majoria de grups de Madrid que poden posar una sala a Barcelona de 200 o 300 persones, però quan salen d'allí, jo he vingut a veure bandes aquí a Tarragona i a moltes sales, perquè m'han tocat, està girant i he coincidit amb altres bandes, a Còrdoba, que a Madrid era...
7.000, 5.000, 7.000 persones i ir 25 a Córdoba o 40 o 30, saps allò que... Sí, que no són tan forats com pensava jo aquí a Tarragona. No, no, no. Que són foradets perquè, clar, unes vegades s'han de convèncer...
Igual jo he estat a TELUNE també de grups internacionals, he estat a Barcelona i potser hem posat mil persones, 600, mil, i arribar i fer-ho aquí a algun lloc també aquí a Tarragona i no, perquè Barcelona i Tarragona estan molt a prop també. Veus, aquestes coses no havia pensat. Hi ha molta gent que se desplaça directament a Barcelona per poder veure'l en algun lloc que potser li agradi perquè és idíl·lic, un parau Sant Jordi, etcètera, etcètera, i quan la dius a Tarragona, ja no vaig.
Jo, per exemple, quan va venir aquí Andrés Calamaro, a Tarragona, a la plaça de Toros, jo no el vaig anar a veure, però vaig anar a veure el poble espanyol, i el poble espanyol no cabia ni un alma, o sigui que aquí no sé com va anar. Aquí va anar 50-50. Sí, ho sé. A veure, t'ho puc ennegar. Podria haver que ha vingut 200 persones o 300 més, sí, sí. Però, bueno, ens ha passat gairebé sempre, que el tenir la distància tan petita... Mira, que bonita parlar de la cancion, eh? Tan petita i tan curta. A Barcelona també ens passa això, no?
Bueno, tornem de nou. Parlem del senyor Troncoso, que si jo li canvio algun nom. Doncs bueno, el senyor Troncoso va ser un tema que el vaig escollir sobretot perquè me'n recordo que fa molts anys el meu germà em va dir, escúchate esto, saps? I era el disco del... I tete, sí, sí. Digo el disco, de més a la que és més petit que jo, eh? Ah, vale, o sigui que el tete ets tu.
Em va a enseñar el disco de Triana, el disc de El Patio, que me sembla que va a ser el primer disc. Y quan vaig a escoltar yo, y me diu, esto se hacía en España en el setenta y pico. Y quan vaig a escoltar vaig dir, guau, i què ha passat?
La evolución del ser humano. Yo tengo la referencia, como hombre nacido en los 80, tengo la referencia... De la movida. De la movida, de tal y cual. Y en total respecte a Dalmón, la calidad musical de lo que vaig a escoltar ya, amb moltes coses de... yo què sé, que escoltava de la movida, pues era como... es un abismo, o sea, como es de... guau, este año es luz.
I tot això sonava al millor el mateix any, com ho deies, eh? Sí, sí. L'any 84, 83, 85, les dues cares, les mil cares que hi havia de la música. Sí, sí. Clar, llavors aquí entrem en un altre debat, que és business versus música. Clar, que aquí és una altra cosa, que després ho heu entès de més major, no? Sí, sí. De menys joven.
Però bueno, Triana va triomfar. Ostres, jo no el coneixia i quan vaig començar a investigar sobre Triana vaig veure lleno en la plaza de no sé què, de Triana, lleno... Sí, ho petaven, ho petaven. I era com... I això com que jo no coneixia aquesta banda. Llavors em vaig enganxar aquí i l'última etapa amb els no aptos me'n recordo que feien diverses versions de El lago, El senyor Troncoso... L'any a Tiresufín també, vas... Era també de Triana, no? Està de Tiresufín.
Era aquesta? Sí. Ara llego el momento. Exacte, que també Medina Zara també feia la versió. També la va fer, la versió. Exacte. I, bueno, hi havia diverses que feien tal i va ser un homenatge també perquè una de les bandes que després m'ha marcat moltíssim, sobretot pel que...
per ser pares del que després s'han denominat el rock andaluz, no? I jo, com a arrels andaluzes, també era una de les coses que volia deixar evidenciades dintre d'ell. Estava pensant que deies això, el bé que funciona quan vol el boca a orella.
perquè precisament amb Triana hi ha molts grups que potser no els veies a les televisions en aquell moment, poques televisions en aquell moment, però clar, allò de, ostres, igual que passava, per exemple, ara guardar les distàncies amb la gent de Camela. A Camela tu no la veies a la televisió, o a los chichos, o a los chunyitos, els veies el millor que apareixen una vegada el millor cada X anys. I clar, el tenia el radiocasset al cotxe,
o a trobar-los a la benzinera de torn, va ser que precisament aquí és on va venir tota la seva gent. La gent que anava als concerts de Camela, de los chunguitos, de los chichos, dels propis Triana, venien de molta d'aquella gent que compraven els radiocassets que portaven el cotxe. Clar, clar, clar.
perquè vegis, eh? Eran otros tiempos, llavors, pues importaba la portada que venen allí, perquè la gente cuando viera... Con las chollas aquellas... Estos son los niños. Que crec que s'estan acomiadant, si no recordo malament, no? Lo de Triana? Sí. Bueno, estan fent... Van tornar...
per suposant-se Jesús de las Rosas, van fer com alguna cosa així, sé que va haver-hi alguna disputa sobre si això era lícito o no era lícito, i van fer alguns concerts, i ara, doncs, bueno, no sé si els han acabat ja... Jo crec que sí que els van acabar ja del tot. I després ara, bueno, ja que comentaves, m'he dit les ara si aquests sí que estan ja de finiquitats, ja, bueno, estan a punt. O que estan fent enguanya com a l'acomiadament... Sí, hi ha diverses bandes que estan ja, doncs...
Doncs res, aquelles coses de la vida, que ens quedarà sempre la música i tindrem l'oportunitat de venir. Gràcies a tu de tornar-nos i que les noves generacions, perquè no, arribin a conèixer-la.
Que sempre és important, eh? Sí, clar, igual com jo he arribat a conèixer cançons de José José, o de José Alfredo Jiménez, o jo què sé, o del Serrat, o de gent que ara ja no continua, doncs, bueno, això està així. També, arrel de moltes versions d'artistes que a mi m'agraden, com podria ser Andrés Calamaro, he conegut altres artistes que jo no tenia consciència de...
i fins i tot que t'arribessin a agradar és allò d'obrir la porta i dir, ostres això ha entrat a la meva vida d'una manera accidental perquè mon germà m'ho va recomanar però allò ho tenim ha sigut com, vamos, tia va, xata? vinga, va te regalo una rosa la encontré en el camino no sé si está desnuda
¿O tiene un solo vestido? No, no lo sé. Si la riega en verano o se embriaga de olvido. Si alguna vez fue amada o tiene amor escondido. Ay, ay, ay, ay, amor.
Eres la rosa que me da calor, eres el sueño de mi soledad, un letargo de azul, un eclipse de mar. Pero, ay, ay, ay, amor, yo soy satélite y tú eres mi sol.
El beso más profundo.
El que se ahoga en un gemido Te regalo un otoño Un día entre abril y junio Un rayo de ilusiones Un corazón al desnudo Ay
Eres la rosa que me da calor, eres el sueño de mi soledad, un letargo de azul, un eclipse de mar. Pero ay, ay, ay, amor, yo soy satélite y tú eres mi sol.
Un universo de agua mineral, un espacio de luz que solo llenas de tu hay amor. Queremos más de Juan Luis Guerra, queremos más.
Que bonica que t'ha quedat, és que és de veritat. Piel de gallina. Moltes gràcies. En sèrio. I a més a més, t'estava explicant fora d'enzena que soc molt fan d'aquest disc de Batxata Rosa, que després va venir un disc en directe també que ens va fer el Juan Luis Guerra i 440, i que, bueno, que és una maravella. El disc aquest de Batxata Rosa, bueno, aquest tema el vaig escollir perquè la meva mare...
M'agradaria tocar-te a ta mare, molt bé, teníem la distància. Sí, amb el Juan Luis Guerra ja el posava, alguna vegada també encara el continua posant, ja ho he notat, però llavors recordo aquella època que, bueno, quan érem xavals, clar, llavors, quan estaven vells, per suposat, vivia, jo era molt petit, i jo el sentia cada dia, els dies de festa, sempre el posava, els diumenges...
I anava posant-lo ja el disc, sempre sonant la bachata rosa. I sí, me'n recordo molt de... Hombre, sempre. Me'n recordo d'això, però, bueno, la bachata rosa li tenia molt de cariño i el vaig posar... Para el perrete dos seria, eh? Per la següentongada, eh? No saps mai, eh? Buscant la parella...
No? De cadascuna de les cançons de cara al futur. Molt bé, molt bona idea, Sílvia. Bueno, ahí lo dejamos, eh? Bueno, ara ja pongámonos de pie, perquè hi ha el lado oscuro. I que, a més a més, és la meva favorita, t'he de dir, de los Jarabe de Palo. Que mira que tenen cançons, però és que aquesta... És molt bonica, aquesta cançó. És...
És el abans i el després, i crec que fins i tot, a veure, pel meu gust personal, eh? Però m'ha agradat tant. Jo que tinc l'oportunitat de parlar, bueno, conec a tots els músics de... De Jarabe. De Jarabe, sí. I amb alguns hem fet col·laboracions i, bueno, i alguns han participat al disc del Corre Muchacho, que...
Ja tenies per aquí la mala influència. T'he fet un guinyo, eh? T'he fet un guinyo. M'explicaven que fins i tot abans que sortís La Flaca, ells es pensaven que era El lado oscuro, el single, que sortiria amb el disc de La Flaca. O sigui, imagina't, eh? Que era una de les potències del disc. És que és una potència del disc. Sentim? Sí. Vam.
Bona nit.
que sin ti muero, no me sonrojo, si te digo que te quiero, y que me dejes o te deje, eso ya no me da miedo, había sido sin dudarlo la más bella, de entre todas las estrellas que yo vi en el firmamento,
Puede que hayas nacido en la cara buena del mundo Yo nací en la cara mala Llevo la marca del lado oscuro Y no me sonrojo si te digo que te quiero
I que me dejes o te deje, eso ya no me da miedo a viajar. Bueno, confeso que si aquest cap de setmana plou, que ja sé que plourà, ho diuen aquest diumenge, no és culpa meva, encara que he estat cantant aquesta cançó tota la tarda. O sigui que... Canta... Surt sola, eh, aquesta? Sí, sí, clar. A més, jo que moltes vegades em barallo amb les lletres... No feia falta, no? Aquesta no.
Però sí, és una cançó que, bueno, quan vaig descobrir Jarabe de Palo, que va ser, per suposat, amb La Flaca, em va sobtar molt perquè, la veritat, que vaig flipar perquè deia, ostres, sí, que tienen ese... Llavors, per mi era com algo... Sí, tienen ese... O sigui, no és Juan Luis Guerra, ¿sabes? Aquesta idea de l'Apinoamèrica, de la part de Cuba, fins i tot. I tenen les guitarras, i els solos, i tot això, i era com...
Hòstia, que guai. Em va passar que, molt poquets anys després, que estava en los Rodríguez també, i quan els vaig sentir bé i em van arribar, vaig dir... Ostres, una banda de rock que mezcla tot això i em vaig sentir més identificat amb allò que no amb els Guns N'Roses o amb altres bandes que llavors m'agradaven molt, no? I me'n recordo quan va sortir la Flaca, amb l'anunci del Ducados...
Estava tots els dies a la tele, a la ràdio, i la flaca, i la flaca, i la flaca, però aquesta cançó sempre per mi ha sigut com top. Sí, sí, una altra d'aquestes banderes que quedarà per sempre, també el que dèiem una miqueta abans. Recordo que aquestes cançons, i les quatre que ens queden encara per descobrir, les vas gravar d'una tirada un dia amb Vivian Clos. Sí, sí. A veure, amb qui vas torturar...
Perquè et graves el vídeo. Però, clar, allà hi ha diverses tomes, estàs en un lloc de gravació, imagino que és on esteu a casa. El mateix estudi. No, l'estudi de Barcelona del Fort Time Music, sí. Ah, de Barcelona, estàveu. Vaig anar allà a gravar i quan vaig acabar de gravar... I no és el meu país, no és el meu país que l'havia fet tota la tirada. Aquí anem fent. La intenció també era que mentre anés tocant, anés gravant. O sigui, mentre estava allà, anava fent. Llavors hi ha algunes...
No vull aquí descobrir nada. Hi ha moltes coses aquí que, per exemple, si me les dius de tocar ara, és que les vaig ser improvisades allà. Me les hauria de reprendre, no? Però les vaig improvisar allà en aquell moment i tal, igual. Que valiente, eh? Va ser una embolada perquè me'n recordo que jo venia de bolo, estava rebentat i quan me'n poso allà començo a cantar. Els vídeos que estic veient estàs fent com una rosa.
Vale, he acabat d'ella. Estoy reventada, estoy sudando aquí la cansalada. Pórem el aire acondicionado. Això me sembla que era el mes de juliol o d'agost, ara me'n recordo. ¿De aquest juliol, d'aquest agost? Sí, sí.
Si vaig acabar, no sé quant, vinga, teníem que començar al setembre, llavors vam tenir unes històries amb la discogràfica, que no cap problema, però que sobretot perquè són covers i tot el riu, tal i qual, i va ser...
permisos, d'alguna manera. Sí, però al final va ser... Els vam treure per un altre lloc i com no vam tenir... Es va solucionar. Sí, sí, sí, no hi havia cap problema i continuo treballant amb clips i tot el rollo igual, però amb això va ser, doncs com no tenim que deixar-li comptes a nadie, doncs... Tira pel ante. I el vam treure una setmana o dues abans del que volíem treure.
I qui va ser el pobre càmera que va estar allà? Ara me dius, no, no, el vaig aguantar allà i era jo qui tocava i feia. Jo ja perquè ja seria destroyer total, eh? No, no, els vídeos ho va fer l'Airis, que... Jo m'esperava que avui vinguessis amb ella, eh? Sí, bueno, avui... I amb tu peque, que ja no debes ser tan peque. Clar, ¿sabes lo que pasa? Que avui estan en el truco trato de Salomón. Què dius? Clar, ostres...
Que teniu una festuqui allà, que té-la, eh? Que Salou estan sempre... Que se surt ara, la gent de Salou. Sí, sí. Demà has marxat, perquè estàs també a Cambrils o no? Sí, sí. Si no, que l'última vegada que ens vam trobar va ser físicament allò, Jaume I...
el passeig, que era lo de... Te recordes que l'abans amb la Peque? Sí, sí, sí. Te recordes, no? Sí, sí, sí. Que era lo de la festa medieval que es fa al setembre, a finals de setembre, allà a Salou. I jo, home, anem a dir, mira! Què diu el meu home? Què dius? Anem a dir, mira!
No et vaig demanar un autògraf perquè em feia vergonya. Ja ens coneixem. No fa falta. I ara li deia, quan l'ha arribat fa una miqueta, i aquesta de la paloma? Explica'm, perquè jo encara no l'havia sentit. M'havia quedat amb aquestes i no et faltava la paloma. La paloma la vaig treure la setmana passada, el divendres.
I, bueno, és un tema. No me da la vida, no me da la vida. No, és que cada 15 dies ara estic traient temes hasta el desembre. Sí? Uau, uau. Cada 15 dies. Si la setmana vinent no l'altra, t'he de trucar. No, no, la setmana vinent ja té que surt. Ah, ja? Clar, aquesta setmana no, la setmana vinent. Ah! Que també és d'un artista tot. Ara, pues cuelgame. Te llamo. Ah, no, que estàs aquí. Sí.
Pues sí, Paloma va ser... Bueno, això és un tema d'Andrés Calamaro, i a mi, per exemple, el disc d'Honestida Brutal, per mi, per exemple, per mi és el millor disc gravat en castellà que hi ha, ¿vale? Sí que és veritat que hi ha coses...
Te quiero... Sí. ¿Ves lo que te ha dado de hacer el dúo de cara al futur? Aquí teníamos problemas porque de aquel disc ya han... La parte de delante. Siento una emigra súper brutal y profesional porque aquel disc es que son tema tras tema tras tema. Mira que me agrada molt el Alta Suicidad també, que és el disc anterior.
Però aquell disc per mi és com, jo què sé, és com el Highway 69 del Bob Dylan o unaquella de supertop. És el dios dels discos. Andrés Calamaro té cançons i discos que no m'agraden gaire i no soc un fanàtic de tota la seva obra, encara que la conec tota perquè a ell m'agrada molt, però sí que aquest disc és com, és que gana a tots. Sí, no?
Ese me lo quedo pa' mí, ¿eh? Ese me lo quedo pa' mí. Y artistas que me pueden agradar más, hostia, que me pueden agradar en Lineage Nails, tienen una carrera que digo, hostia, todos los discos están muy bien, todo igual, pero con Sura Kentis, de la honestidad brutal, ese gana a todos. O sea, que de aquí hará un futur...
Eric López versus Andrés Calamarzo. Calamarzo, dic jo, eh? Andrés Calamaro. Hombre, eh... Sí, sí. Hombre, per mi... Seria... Hombre, podria ser una cosa... Podria estar guai, eh, també. Jo t'ho vaig dir coses, eh? Me les vaig apuntant, eh, perquè...
Doncs no fan a vegades el miratge de Tawarpa i Upanqui o jo què sé, o a Josefredo Jiménez o a... I després li fas arribar. Sí, sí, sí. A vegades que estigui per aquí i el que sigui, pa. No sé, t'ho saps, te vaig explicar una història que em passa. Que, bueno, això és real. Quan el Keith Richards va conèixer el seu ídol, que era Chuck Berry, es van liar els dos a cops de puny.
Què dius? No, però que no té què ser això, home, no té què ser això. No, no, no. Home, l'Andrés ja saps que és poqueta cosa, perquè l'Andrés sembla que sí, dos metres trenta d'home, però no és poqueta cosa. Li fas... I al millor que el sol cau sol, eh? No, no. Millor que te diguis, compañero... Home, per mi seria... Sube conmigo a l'escenario.
Seria superdivertit Seria entranyeble A més a més Gràcies a vosaltres Les músics que encara Ens recordeu aquestes cançons Que ens feu que les tornarem a reviure Precisament això Estan vius En la memòria col·lectiva Perquè ara mateix anem tots massa ràpid De cop i volta les cançons Que feia 30 segons que estàvem sentint Ja estan a l'oblit I dius com és possible Aquesta cançó no sé quants anys tindrà Però 20 segurament
Seguríssim. O más. Ara no ho recordo. Sentim la paloma i vaig investigar-ho. Molt bé. Vinga, va. Paloma. Fuimos a volar con un solo paracaídas Uno solo va a quedar volando a la deriva Vivir así no es vivir
Fins demà!
Para poder olvidarte quiero llevarte conmigo y no voy a ninguna parte. No te preocupes paloma, hoy no estoy adentro mío.
Tu amor es mi enfermedad Soy un envase vacío No te preocupes paloma No hay pájaros en el nido Dos ilusiones se irán a volar Pero otras dos han venido Si me olvido de vivir
Fins demà!
Porque es muy poco de amor Solo una vez por semana Puse precio a mi libertad Y nadie quiso pagarlo Te cambio tu corazón por el mío Para mirarlo y mirarlo Ampas de gloria mujer Quiero un pedazo de cielo
Para invitarte a dormir en la cama o en el suelo. Un sacrificio ritual, bien o mal. Yo quiero hacerle a mi estrella sin principio ni final. No puedo vivir sin ella. Quiero vivir dos veces.
Para poder olvidarte, quiero llevarte conmigo y no voy a ninguna parte, no te preocupes paloma, hoy no estoy adentro mío, tu amor es mi enfermedad.
Soy un envase vacío, no te preocupes paloma, no hay pájaros en el nido. Dos ilusiones se irán a volar, pero otras dos han venido.
on venim.
Bueno, sí, igual que el Salmón, que té... són quatre CD's, o sigui que... Sí, sí, que és una bogeria, i que la Paloma, doncs mira, gairebé 40 milions de reproduccions, que és aquelles coses que dius Tela, eh? La cançó, eh? Bonica, bonica. Sí, és que... I que té 26 anys ja, eh? 26 anys té... Tela, eh? Té una edad, eh? Té una edad, eh? Jo no he de decirlo, eh? Té una edad...
Com passa el temps, eh? I aquest cap de setmana canviem l'hora. A veure si hem canviat de tema. Sí, sí. Passa superràpid. Ostres, sí, passa, sí, passa. Però què m'ho vas dir? Després t'he explicat una cosa que t'he de veure... No, no, era pel tema de que... Dels fans. Del fenomeno fan i tot això. Bé, però... És una cosa que n'he de poder contar entena. No és una cosa mía, no és una cosa mía. Bé, bé, bé.
Bueno, les properes cançons, la setmana viene, arriba una altra. Sí. Es pot dir alguna cosa? Sí, així ho diré, per què no passaré. La següent que ve és El Estranjero, del Búmbori. Ah, jo ho buscaré, ho buscaré. Sí, me l'escoltaré, també. Sí que sí. I la podem posar en primícia. Tarragona, adiós, primícia. Ara la cançó de la Isla Pé. I ara explica'm aquest gosset. És que no ens queda gaire temps.
El que explica aquí d'on ha sorgit aquest gos. Aquest gos és perquè quan se'm va ocórrer la idea de fer aquest disc i aquestes cançons i tal, em van dir, i això tan raro que quieres hacer? Va clar que un perro verde.
Ah, vale, ya te he cogido. Llavors vas dir, a vegades eres més raro que un perro verde, llavors vas dir com, pues així se va a llamar, el perro verde. Ah, vale. Llavors, quan és un disseny de l'iris i quan el vas estar ja, doncs, com sempre m'agraden molt les flors i m'agraden molt tota la temàtica també mexicana i tal, doncs em va dibuixant un gos, que en principi és de culover, vale?,
Té les seves cosetes verdes, sí, sí. I les seves cosetes verdes, amb les seves flors, és com un xolo. Ah, que bo, eh? Un xolo mexicano, per cert. I per això ve lo del gosset. Que bo, que bo. Doncs esperem la setmana vinent per tornar a parlar, si vols. I així cada 15 dies ens donem una mica d'aire a les noves cançons. I si les voleu sentir senceretes i totes, les teniu al canal de...
De l'Eric López, busqueu Eric López i allà podeu gaudir-les totes. Eric, gràcies. Gràcies a tu. I, bueno, ja saps en quina cançó tancaré. Vinga. Et sona, no? Sí, sí. De casualitat. És que te va quedar molt bonica. Bueno, totes. És que totes, totes. Gràcies. Em fas molt bé.
¿A la qué? ¿A la otra vez? Eres mi mejor amiga. Ya lo sé. Estoy in love contigo, ya lo sabes. Gracias. A tú. Y fin la semana viene. Adiós, adiós. Yo nací en la cara mala Llevo la marca
del lado oscuro y no me sonrojo si te digo que te quiero y que me dejes o te deje eso ya no me da miedo había sido sin dudarlo la más bella de entre todas las estrellas que yo vi en el firmamento fans de Tarragona de dilluns a divendres de 6 a 7 de la tarda
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai.
La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat. Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina de
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Ens queden segons, arribem al punt ja de les 7 de la tarda. Gràcies per escoltar-nos, bon cap de setmana. Demà, els fans de Tarragona, amb la seva versió del Ja Tardes Cap de Setmana, dissabte i diumenge. Adeu. Bona tarda, són les 7. Notícies en xarxa vespre. Amb l'Alixin.