Elia, mira cap aquí. A veure, on és? Espera'm eh, que ja vinc. Oiga, ens hi acostem. Les coses que hi ha aquí, oi que sí? Què dius Elia, què dius?
I des del segell microscopi, doncs tenim l'oportunitat de sentir aquest aigua, l'aigua, els diuen. L'aigua és el primer disc de la saxofonista tarragonina Elia Blasco, un projecte que neix com a culminació del seu treball de final de carrera.
i es transforma en una obra artística madura, inspiradora i profundament personal. L'aigua convida a fer un viatge sensorial a través de composicions originals, on aquest element es deve metàfora de la vida, del canvi i del moviment constant.
Cada peça és una onada sonora que brolla del saxo com d'una font viva, convidant-nos a submergir-nos en l'univers íntim i emotiu de l'artista. I la trivia telefònica a la Elia Blasco que saludem. Elia, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio.
Hola, bona tarda, moltes gràcies. Felicitats. I Déu-n'hi-do, quin treball de quin final de carrera que vas tenir, eh? Sí, la veritat.
Explica'm una mica com sorgeix. Perquè, mira, normalment, i això ho pregunto, quan l'instrument no és el clàssic de guitarra, piano, com arriba el saxo a la teva vida? Com és que un dia tries aquest instrument? Perquè ja et dic, no és una qüestió, no és una cosa normal. Doncs, mira, la veritat és que quan tenia 5 anys, més o menys,
vaig adonar-me que la meva mare començava a tocar el saxo, que era un instrument que veia que s'ho passava molt bé i ràpidament em vaig engracar a poder trobar-lo i des de llavors, que no me n'he separat,
Déu-n'hi-do. Doncs gràcies, també, eh? Sí. Et dones gràcies. Però, clar, però una cosa és que comencis a tocar-lo de manera, diguem que amateur, a casa, fent classes, però quan dones aquest pas d'entrar en un estudi de gravació, quan dones aquest pas, això fa poquet pel que he pogut llegir. Doncs sí, la veritat és que aquest disc que es va gravar al maig d'aquest 2025,
I sí que és cert que ja havia tingut experiència en gravació d'altres discs, però mai havia pogut gaudir de l'oportunitat de gravar alguna cosa propi. I estic molt, molt contenta del resultat, molt il·lusionada, i espero poder seguir fent-ho, la veritat. Amb qui havies col·laborat abans?
Havia col·laborat amb disc de diferents artistes com un rapper, que es diu Nelo, en Cito, que també ha tret algun tema amb mi, amb el Roger Bongoroll, que és el que m'ha ajudat a la producció i al màster del disc. Amb el Cito, i si vols fem una parada, mira, trenco una miqueta l'harmonia del disc, perquè anàvem a fer-ho 1, 2, 3, però no saltem cap a la cançó número 11...
Que si vols me la presentes tu? Vam parlant de Montuíri. Per exemple? Sí, sí. Doncs aquesta cançó sorgeix d'un viatge que vaig fer a Mallorca, a casa d'un molt adic meu que es diu Manu, que viu a Montuíri i em va deixar un saxo. I vaig estar allà al camp provant idees fins que va sortir aquesta melodia.
I em va com inspirar, com un viatge... M'imaginava un ocell volant per sobre el mar, que no trobava terra ferma, però al final sí que la troba. Sentim-la una miqueta, si et sembla, sí? Sí. Endavant.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Yeah.
Barca la deriva arriba de un cielo que no transpira. El sol es de justicia, el tiempo de quien lo cuida. Llévame a ninguna parte brisa, que tengo prisa. Llego tarde a la sonrisa del astro padre cuando irrumpe la neblina. Las nubes vean su blanco oleaje al margen de las ruinas. Todo es más sencillo, todo gira y nada es aquello que fue algún día.
Yo sería un faisal real de velaje oscuro el mismo. Un frío día de mangato, un viento y cinco nudos. Una enémona enamorada de aquel buzo. Remora de lo que quiso ser y no pudo.
Montuiri, la cançó número 9 d'aquest disc, L'aigua, que estem repassant amb la seva creadora, amb la Elia Blasco. Elia, estic sentint, i hem pogut dir, durant el disc, trobem moltes aigües diferents. Sí, cada cançó fa un recorregut una mica per a algun aspecte de l'aigua, i també...
situacions que tinguin a veure amb l'aigua, com per exemple la cançó Dins, que és de totes aquelles persones que estan patint les conseqüències del canvi climàtic, les conseqüències de la Dana, i he volgut fer-los un petit homenatge.
Anava a dir-te que és una altra manera de patir l'aigua, no? Sí, malauradament. Sí, perquè a més a més és una aigua ja descontrolada, una aigua que fa més mal que bé, depèn de com, encara que sigui aigua, que sempre és la deessa, diguem així, que tot arribi a créixer i néixer, no? Gràcies també a la Terra.
Sí, exacte. També trobem un desert blanc, que per això estem sentint una miqueta la dins, aquí de fons, però és que trobem aquest desert blanc, que jo no sé si és un desert d'escuma, de les onades, que podia ser, o cap a on es mou aquesta tercera cançó del disc? Aquesta cançó mou un viatge que vam fer amb els meus pares,
Mon pare va gravar unes imatges d'uns glaciers com un desert de neu, diguéssim. I ve una mica d'això, de les formes de gel que poden ser punxants, que poden ser molt diverses.
i sí, vam caminar cap aquí, cap al gel. No sé per què havia pensat que dintre d'aquest desert blanc, que algunes vegades els propis deserts, com depèn de la llum del sol, sembla que tinguin canviar de colors, o fins i tot et donin aquella font d'aigua que no existeix, que és aquell miratge, dic que no vengui per aquí la casa. Realment és lliure interpretació que suggereixi a cadascú la parte perfecta.
Tenim per aquí també Agur. Explica'm. O també, de plau, cau mai millor dit pel seu propi pes. Sí. Agur ve d'una cançó tradicional basca. Sí. Vaig viure una situació on va haver-hi la pèrdua d'una persona i aquesta cançó serveix per poder acomiadar...
amb pau i tranquil·litat a una persona que estimem i també per donar-hi la benvinguda realment. No, no t'ho vull acomiadar encara, encara que la sentim una mica, eh? Encara vull parlar una estoneta més amb tu, eh? Perfecte. Doncs vinga, sentim un trocet d'aquest agur. Eta esgaldetu iñoiz sergalduguenuen, negare inguenuen ian.
Malko aiei esquer, orain itxaso agara.
Fins demà!
Elia, aquesta veu que hem sentit qui és? Aquesta veu és la meva parella, la Maider. Sí. Ella és d'aquí, d'Euskal Herria. I li vaig demanar que llegi un trosset d'una estrofa d'una cançó que parla del mar. I bé, com que ella sap que us queda, doncs em va fer un cop de mà. És que ha quedat preciós, eh? Perquè, a més a més, et fa el silenci d'alguna manera, amb aquesta interpretació que em fa...
I sembla que et traslladi, jo t'he dit que ara mateix estava a terres escoceses, perquè ja és una d'allà, eh? Que guai. T'imagines al costat del mar, però amb aquelles terres verdes caminant per allà? Sí, és una mica la intenció de transmetre la calma.
i la pau que dona aquesta melodia. Acabo de ser conscient que no sé si la cançó número 2 i la 3 tenen alguna cosa a veure. Un m'imagino que són els flocs de neu i l'altre el desert blanc que comentaves fa una miqueta tu per allò de la neu, del glacial de neu...
Doncs aquest tema va sortir un dia que tocava amb en Joel, que és un company que vaig tenir durant la carrera. Li vaig dir que m'agradaria transmetre la idea d'uns flocs de neu caient i ens vam posar a tocar.
a veure què sortia, i al final va quedar així. Doncs va quedar preciosa, i mira, jo torno una altra vegada, eh? Tornem a escoltar una estoneta més, et sembla? Sí, perfecte. Així és una manera també d'escoltar el disc, amb aquestes coses. Anem comentant i anem escoltant la música. Sort bé.
Em dedica a la Elia Blasco. Només té 23 anys i ens diuen que ja estàs considerada, òbviament, com a saxofonista i com a musicòloga.
que has estat formada al taller de músics de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Internacional de València, que a més a més combines els teus tres grans eixos, la interpretació, la docència i la reparació d'instruments, que l'excusa de dir tot això és arribar fins aquí, imagina't, eh? Explica'm, com es pot reparar un instrument? Deu estar no massa amb el més, o sí? O t'atreveixes amb tot?
No, la veritat és que jo estic més especialitzada en sexos. De car? Al meu poble hi ha un noi que es diu Albert, que va estar treballant a París durant molts anys. I quan va venir al poble em va explicar que tenia un taller i em vaig començar a interessar per com era això de la reparació. I un dia em va dir, per què no véns? I t'ho ensenyo.
I des de llavors que em va enganxar a veure com es pot desmuntar un sexo, com funciona, que no només el pugui fer servir per tocar, sinó que si mai tinc algun desajust poder-ho fer, no sé, em va obrir un món. Dintre del taller era com que el temps s'aturava i ho gaudeixo molt, la veritat.
Doncs això és boníssim, eh? Però precisament per això, perquè potser toco fusta, que no et passi, però pot ser un d'aquells accidents que sense voler caigui en un temps raonable per poder curar-lo, diguem-ho així, o reparar-lo. Què seria la paraula, no? Perquè sempre utilitzes el mateix saxofó o saxo? Doncs jo tinc dos saxos tenors.
D'acord. Alguns més, però aquests són diferents. I ja, el que jo li dic al de guerra... Que trasteges cap amunt i cap avall, a tot arreu, no? Sí, i després ja el que he estat fent tota la carrera, perquè és el que hi tinc més carinyo i serveix més per coses més íntimes, concerts més, no sé, que no siguin de carrer, diguéssim.
Aquest seria el sacso eminència. Sí. El sacso que només es pot arribar a veure en moments molt especials. Si l'Èlia porta aquest, és molt important per ella. El que s'està fent ara mateix, no? Totalment. Allà tenim el disc. Explica'm. Això s'ha de portar sobre l'escenari? S'ha de portar a totes les televisions i ràdios del món? Quins són els propers passos? Cap a on marxem amb l'Èlia?
m'agradaria moltíssim poder començar a fer concerts del disc. La veritat és que vaig fer el concert, que és com el concert de final de carrera, i la gent que va venir fa quedar impressionada de la quantitat de coses que passaven dins del concert. Vull dir, hi ha gent que està pintant, que són...
l'Anna Garcia i el Marc López. També hi ha una ballarina, que és la Maida Vicente. Hi ha unes projeccions, vull dir, hi ha moltíssimes coses que passen allà dins i m'agradaria poder portar-ho a molts llocs. Crec que la gent ho podria gaudir i seria un moment de desconnectar de tot el que passa. I espero que també me'l partís aquí a Tarragona, eh?
I tant, i tant. Porta'm el cap aquí, eh? Porta'm el cap aquí. Per cert, estava molt freda l'aigua del riu quan vau fer el vídeo? No. No? No molt, però bé, només els peus, eh? Només els peus. Ah, només els peus. Això és el que es veu. Després ara millor en algun moment...
No va haver cap accident. Perquè algunes vegades els rius són una miqueta traïdors, eh? Sí. Perquè tu ja saps que hi ha aquella verdó, que ara no me'n recordo com es diu, i que com no em posis bé el peu, rellisques i ja estàs dintre, eh? I per sort aquell riu i he anat vessant, que és el riu del cul, eh? Sí. I allà...
i anem tots a banyar-nos a l'iceu. Quantes vegades s'ha de sentir la cançó del riu per acabar de gravar el vídeo? No moltes, la veritat. No. A la Tònia hi ha molt present. Saps per què t'ho dic? Perquè hi ha moltes imatges diferents. Es fa un viatge molt maco en aquest riu. Sí, la veritat és que l'Anna Blasco, que és la meva germana,
va fer aquests clips i té molta sensibilitat pel tema de fotografia i vídeo i no podria haver tingut millor acompanyant en aquest sentit, sí. Doncs sí, perquè tot això, quan es fa amb carinyo, encara ajuda més, no?, encara ajuda més. Totalment. Elia, ens quedan poquetes cançons que no hem sentit. La d'Interludi, que seria un drama, mai m'ho he dit, no posar-lo,
Ja saps, però em vaig i te faig un guinyo des d'aquí, que no me veus. O a l'1, què fem? Doncs... Tu manes. L1 està escrita arreu de... Jo està vivint a Barcelona, que era la línia de metro que agafava cada dia. Ah, és L1, jo ja he dit l'1 directament, perquè dic que al millor juga amb l'apòstrof, que no es veu.
No, no, no. També podria ser. Vull dir, això és lliure d'interpretació totalment. D'acord, d'acord. Doncs què fem? Agafem l'1 i arribem cap a un altre dels viatges que puguis tenir més endavant? Perfecte. I a la qual cosa estàs més que convidada, ja t'ho dic ara, eh? Gràcies. Doncs, Elia, gràcies per presentar-nos aquesta, la teva obra...
Obrim les portes a qualsevol moment, al proper videoclip, no sé si ja el proper senzill, ja el tens pensat, encara jo crec que no, perquè està tot molt, molt recent, està tot molt calentet. Sí. Gaudim ara mateix de tot el disc, gaudim del videoclip del riu, gaudim de tot el que encara ens has de donar i si pot ser a sobre l'escenari també. Doncs sí, moltes gràcies. A tu i fins la propera, quan tornis a Tarragona estàs convidada.
Molt bé, gràcies. Adéu-sia, gràcies a tu.
Fins demà!