Pren el glop, te'ls a la vista i mira qui tens al teu costat. Veu per la nit i el vent que guia per compartir un glop plegat. Pren la set i faig la lluita, rega el desig, un camp llaurat. Porti una pedra, la sabata, per cada espina, un combat. Pren el pols i sent la vida, la salut, tot.
Pren un camp de cadarnera i torna cançons de llocs de mar, himnes de joia a les tavernes que el Tocsinyola torna a salvar! El saló! El bon sabí! El bon sabí! Malaeja qui trepitja i agraeix el bot de vi! Malaeja qui trepitja i agraeix el bot de vi!
El got que arran de terra, deixa-hi un gló pels que han marxat. Busca una masca i el cor fa mig i abraça fort el llegat. Pren el cor de lluna plena, aquest de per aquí ja no ho farà. Veu pel record, per les ferides, finta pels que has estimat. Passa el gos! Passa el gos! Passa el gos! Passa el gos! Un bon sabí! Maleixa qui trepitja i agraeix el got de vi! Maleixa qui trepitja i agraeix el got de vi!
I aquest cap de setmana a lo submarino de Reus estem de posada de llarg, clar que sí, perquè presentem, bé, millor dic, la cosina presenta el que és el seu darrer treball discogràfic. Estem de primera. A més a més, amb un alçal got, que jo crec que es transformarà en tota una festa pirata...
que pot arribar a canviar l'energia mateixa del llag on el toquin. Ara per ara, a lo submarino, aquest dissabte a les 10 de la nit, obertura de portes, el concert comença a dos quarts d'onze a la sala 1, al carrer Granollers número 11. Així diem totes les dates i, a més a més, si voleu comprar les entrades, ho podeu fer a la mateixa web de lo submarino.com
Que a més a més, mira, l'entrada anticipada és de 10 euros i 15 euros al concert. Així que espavileu per si de cas. I per parlar-nos via telefònica de la cosina i d'aquest estem de primera tenim la Clara. Clara, bona tarda i benvinguda. Què tal, hola? Com va? Ai, molt contenta d'haver-te aquí amb mi. A més a més, escoltant aquest disc, que és que és tota pura energia.
Sí, sí, és que mira... No dius una altra cosa, no, però ens ha quedat de bonic. Ens deferrem a lo bo de la vida i ja està, perquè si no, no fotríem cap a cap lloc. I a més a més amb col·laboracions, després comentarem, però explica'm com ha anat la gravació, que estem de primera, i m'imagino que, clar, el que dèiem, que és que estem fent, no soroll, ciroll, ja per començar. Sí, sí.
No, la gravació ha anat superbé. A veure, sempre s'allarga. Sempre, quan ho tens un altre cop, ho agafaries i tornaries a començar. Aquestes coses sempre passen. Llavors, costa molt acabar un disco perquè algun dia l'has d'acabar i t'has de marcar una data. Però estem contents del resultat. Ha sigut llarg, intens, però estem contents i estem depriment amb el disco, la veritat.
I a més a més, esclar, el que dèiem, no, no, que han sortit nou cançons ben rodonetes, ben de festa, a més a més, no sé si heu escarbat molt per allò que aquestes històries que ens expliqueu, doncs tinguin allò que dius una idea o que tinguin alguna, no sé com, alguna, ai, ara no em surt la paraula, com una ensenyança seria pel que dieu i com ho dieu.
Sí, o sigui, a vegades si analitzes el disco pots dir, mira, molta festa, molta cosa positiva, molta energia, i això és un dels punts en què ens aferrem, perquè realment en el món en què vivim creiem que és molt important destacar el positiu de les coses. Sempre, sempre. I una altra cosa és també el missatge aquest que donem nosaltres sempre, que és el de una calma però en sentit comú. És a dir,
Si volien menjar un dimarts al migdia un plat de cigrons, no ho pensaven el mateix dimarts, a la una del migdia. Els cigrons s'havien de passar tota la vida en rebull, els cigrons es passarien tot el de batir fent xupa l'olla... És una mica aquesta energia de... Potser fem una mica de passes enrere i tinguem de referents el mòdul divendi de fa uns anys.
Que, a més a més, ara que està una miqueta trastocat tot això de la memòria, eh? No sé què ens ha passat, però clar, que cadascú recorda la història d'una manera ben diferent, eh? La gent que la va viure la sap de primera mà, però els altres, senzillament, depèn del moment... Es veu que els agrada inventar-se-la o fer-la com si fos els mundos de llupi. No, sinó, doncs, mira, hi ha una cançó que diu que esperin... Sí.
que precisament és una miqueta això, aquest ritme frenètic, doncs parar una miqueta amb això i fer les coses amb cap, amb sentit, i no perquè les haguem de fer, i no com pensant que no som persones que hem vingut a la vida a produir, a produir, a produir, que hem vingut a fer altres coses. Mira-te-la, mira-te-la. És això. Mira-te-la. L'escoltem una miqueta, vols?
Perfecte. Ai, la calma. Vol estar a tot arreu. Volar cuidar tothom. Només hola i adeu. Amb això no en tinc prou. No m'agrada. M'acabala. La vida és sobre taula i la cosina va cantant. Que esperin que s'esperin lluny. Només són els semells de punt. Que esperin que
Doncs això, em cau amb un foc lent, però segur, fent aquests cigrons, que m'apareixen els cigrons aquests, que me fa salibera. No pot ser que estigui mirant aquest plat, que hagi verenat, fa res, i ja estigui fent salibera. Com és possible? Perquè són els plats de la iaia. És que no pot ser que avui en dia vulguis menjar cigrons i simplement sigui evocar un pot amb un escorredor
treure-hi aquell líquid i tirar-hi una llauna de tonyina i xim-pum. És que no podem anar bé així. Que va. No podem anar bé. No, no, no. Hi ha alguna cançó que us ha resistit d'alguna manera? O fins i tot hi ha hagut algun moment que dius, mira, ho sento molt, aquesta, la deixem potser pels directes perquè és que no hi ha manera d'enquadrar-la dintre de les que hem posat. No, la veritat és que no. O sigui, ens ha passat...
com l'última cançó de Taula Parada, que al final creiem que és una cançó que abraça no només aquest últim disc, sinó que també fa referència al primer disc, perquè fa referència a un moment de la cançó d'Iu Hores Vinguin, que és el disc anterior, si és veritat. Va ser una cançó que va aparèixer l'últim dia. Ah, però la tenies ja feita, la tenies ja acabada? Sí, perquè hi havia com una melodieta, el Joan en sec va dir, ostres, podem acabar de fer això, i és que et va sortir en una tarda.
No, no, el d'aquesta cançó va ser molt gros. Però no, no hem descartat res, la veritat. Que bo. Però ens doneu alguna sorpresa al directe o no? O sigui, a l'hora de presentar el disc, tindrem la possibilitat de veure'l i escoltar-lo tal com està el disc? O heu canviat alguna coseta? Perquè sobre de l'escenari... No, sí, creiem que és un disc que ens... O sigui, el primer disc no sabíem molt bé per on navegàvem, no? Perquè érem un grup nou, tampoc.
no ens coneixíem dalt d'un escenari, no ens coneixíem tocant com aquell qui diu, i vam fer una miqueta el que vam podent. En aquest segon disco, que ja ens coneixem personalment i musicalment, vam dir, vale, sabem el que funciona i sabem el que ens agrada. Per tant, anem a gravar ja el que ens agrada i el que ens funciona, dalt de l'escenari. I llavors ja hem gravat, i de fet, si escoltes el disco, és agafar allò i ficar-ho en escena, eh? No necessita gaires més canvis.
No, i a més a més és que ho teniu molt fàcil, perquè és el que deies, ara ja la complicitat del disc ja està feta, ja és el que lio, el que dèiem, mira, del foc ben lent i tal i qual, doncs mira, vosaltres ja esteu amb el plata sobre la taula, eh? Sí, i a part també s'hi suma que al final som un grup molt artesà en aquest sentit, no?, perquè al final tot el que surt al disc us ha tocat per les nostres mans, no hi ha res inventat, fet amb ordinadors.
Per tant, és molt fàcil agafar això i tocar-ho en directe. Sí, sí. I que sona igual que el disc, realment, amb la mateixa potència. Però jo diria que més. Perquè, a més a més, allà us podem veure, podem gaudir de la vostra energia. Correcte. I fins i tot allà ens animes a dir, eh, vinga, què està passant aquí, eh? Vinga, som-hi! Sí, sí, allà hi ha molta actitud. Però ja et dic, com que tots toquem instruments, diguéssim, que nosaltres sempre diem, mira, si marca l'electricitat...
No passa res, clar. Ens quedem tocant. No cal passar per això. Comptareu amb algun dels col·laboradors com el Zebrinait o el Polipissador? Els heu cridat perquè vinguin aquest cap de setmana a lo submarí, no? No, hi ha algú que potser ve a última hora, però bueno... No ens ho diràs, no? Bueno, però perquè no ho sé, eh? Ah, d'acord.
Sí que comptem amb dues persones, però un és el Vicenç, que ens ha produït el disc i que, a més a més, ens està ajudant a produir el directe, que estarà a les veus i als teclats. I després sí que vindrà la Roser Serrano, que toca la tenora i el violí. Això sí que és una cosa nou, que realment s'incorpora una miqueta amb altres, el grup. I, clar, el que passa és que el disco no l'hem pogut sentir perquè no hem gravat ni violins ni tenores. Ha sigut com una decisió
Després d'haver tret el disc, això. És que ja estava pensant, dic, crec que no l'he sentit. Dic, ara espera, a veure si se m'ha escapat. Dic, se m'ha escapat això. I dic, no m'ha donat temps, eh? Dic, ho hagués trobat i ho hagués comentat. Ha sigut una decisió que hem pres com després. I de fet aquest cap de setmana serà com un experiment. Molt bé. I amb aquestes dues persones, realment jo crec que...
Serà una cosa molt especial, perquè serà el que passarà aquest cap de setmana, i que a la vegada serà com un experiment. Graveu-lo, eh? Sisplau, que feu molts vídeos i coses, eh? Serà interessant. Serà interessant. Sí, sí, i tant. Ara parlem dels col·laboracions. Jo crec que al Poli Pisador heu coincidit més una vegada amb els Every Night, no ho sé pas, amb el Germà, perdó, amb el Germà Negra, amb el Germà Negra i amb la Santina. Sí. No sé si ara mateix no em facis dir si hem coincidit tocant o no,
Però, o sigui, que hem coincidit, segur. No em faci que tinguin context, ara. Amb alguns tocant, amb les empines, per exemple, si aquest estiu vam coincidir amb la festa major d'Igualada, i amb la resta, si no hi hem coincidit, la col·laboració ha estat buscant perquè realment ens coneixem. I volíem que fos algú...
Però que hi ha altres, aquí hi ha altres, i que més o menys musicalment s'assemblés amb altres. A vosaltres, clar, clar. I les cançons, com la cançó del Poni Pistador i el Sabri Night, amb vosaltres, és el Salgot, que us ha quedat molt de terra pirata, ja t'ho dic ara. Molt, clar, és que els ponis ja us tenen això, que els hi queda tota... Tot t'ho tiren cap allà, eh? Fatal Capital Esparro, ja ho tenim a tota la família per allà, eh? Ron, ron, ron.
Fem molt contents el Salgot, ens agrada molt, molt, molt, molt. I la de quan sigui el ball ballaner, que també és així com de ballaruga de festa major, aquesta total, eh? Sí, va començar a ser un pas doble, realment. Sí, jo me'n recordo que la vaig fer amb l'acordió i la deia com a ritme de pas doble, però al final es va anar fent com grossa la pilota i la vam accelerar i ara, a veure, més que un pas doble, doncs és el que dius tu, no? Era algo més pastiu. Però sí que la idea inicial era que fos un pas doble.
És que jo per l'imaginat ja t'ho dic ara, eh? En una revella de festa amb jo ja totes. Vinga, va, va. Sí, sí, totalment. I te deixes anar, eh? Te deixes anar. Jo no sé si... Sí. Què passarà a la submarina? Què passarà aquest cap de setmana, aquest dissabte? A veure, passarà... Hi haurà molts nervis, no? Ho portem molt bé, la veritat, eh? Avui hem estat assajant molt, moltes hores, molts dies...
I el que hem fet és agafar el que més ens ha funcionat aquests dos anys i pico que portem rodant, agafar el millor que hem anat trobant i ajuntar-ho tot en una hora i quart. I intentant mantenir molt la cançó pròpia, que això tampoc és fàcil. Al final, aterres en un moment on la indústria està molt abocada cap a la música urbana,
i ens fa que apareixem altres per allà al mig, perquè si ja hi ets, doncs mira, ja hi ets, no? I tant. Però clar, quan apareixes amb cançons pròpies, no?, amb una escena tan urbana, a vegades costa. Bé, a vegades no, costa. Sí, que costa, sí. Llavors... I tant, i tant.
I més a més, si fas versions pròpies, que no fas versions, diguéssim, que tot són temes pròpies, encara costa més. Encara més, i tant, i tant. Que això ho sap molt de greu, eh? Tenim molt clar això, que al final venim a pensar el que fem, perquè és el que ens agrada i és el que sabem fer. Llavors, aquest dissabte el que veurà la gent és el que sap fer la cosina, que és fer festa amb instruments,
també un grup molt proper amb la gent, veure molt què està passant al voltant, què es coa el concert, si és el que funciona, què no, interpel·lar molt a la gent, també, no? Vull dir que al final ha de ser una cosa conjunta, col·lectiva, de públic i grup. Sí, sí, sí. I que la festa, allò que dius, una vegada que s'acabi, te lo puguis fins i tot portar cap a casa. Perquè aquí jo recomanaria, no sé si tindreu físicament ja el disc, tindrem l'oportunitat d'agafar-ho allà mateix... Com està la història? No, no hem fet disc físic de moment...
Potser de cara a l'any vinent, quan comencé a elegir així més a nivell de... que fa més festes majors, diguéssim, potser sí, però de moment encara no l'hem pogut fer. Bé, doncs que vagin dintre de la seva plataforma, aquella que hi instigui... Potser ens arriben samarretes molt xules, a veure si arriben... Això, el metjandashing, el metjandashing... Però sí que hem fet una tira de samarretes molt xules de la cançó del Salgot. Ostres... Amb la frase de maleix el qui trepitja i agraeix el batre dins, i són xulíssimes.
i esperem que arribin per aquest dissabte. I si no arriben, doncs venc i ve, no passa res. I si no, a veure, digue'm la propera data perquè puguem veure-us i puguem desfrutar-vos. Mira, la propera data és el dijous, quinta hora de gener, a la sala Elio Gaval, de Barcelona. Uau! I després, ja passen el 7 de març, a l'Eslàvia, de les Borges Blanques, que també és com una sala, un restaurant, bar, així molt mític, també.
Bé, no. Sona molt potent, això, eh? No, perdona, l'Eslàvia no és el 7 de març. L'Eslàvia és el gener, final de gener. Però bueno, ja ho anirem anunciant per xarxes. I el març és el Pallars. Va, jo li dir-ho, de veritat. És que clar, ja comencen a veure-hi moltes dates. Sí, sí. Aquelles coses de diep, que això se passa molt interessant, eh? Se passa molt interessant. A veure, si surten coses, que és de gran por, no?
I també vull que ens el presenteu aquí a casa. Quan a Tarragona? Sí, això ho teníem clar. Ah, a Tarragona? Clar, a Tarragona ciutat. Ja sé que Reus és vostra casa, ja ho sé. Però i a la nostra, quan? A veure, a Tarragona, quan ens contractin... Doncs amics de Tarragona, contracteu-los. Home, contracteu-vos la cosina. Per l'amor de Déu, què és la cosina? Què és de casa? Què és de la família? Home, què ja diu el nom? Tu creus que haurà colat això?
Sí. Ah, pues d'acord. Recorda'ns qui són, la Cucina. Qui podrem gaudir al submarinó aquest cap de setmana sobre l'escenari? Qui són els teus companys? Mira, hi ha el Ivan Ferrando, de Reus, que toca guitarres, vàries, i veus. Sí. Fa molta veu, també. El Didac Prat, al Baix, que és de la Segarra. El Didac Mariner, a la bateria, a l'aixa. Llavors, el Vicenç Iriella, que també fa Reus, al Seglat. Sí.
I la Roser Serrano, que... Bueno, ella n'hi va a Castellà d'Empúria, no és a Castellà d'Empúria, però també hi ha la Riera de Gaià. Ja està, ja l'hem secrestat. Ja l'hem secrestat cap aquí. Ja està cap aquí, ja està cap aquí. Doncs recordo de nou que poden comprar les entrades a lasubmarina.com i si no arrasqueu una miqueta. I si no hi ha la taquilla. Això mateix. I a la taquilla també.
poder gaudir d'aquest disc en directe i m'imagino que és que repareu una miqueta de l'anterior també per continuar, per no deixar-lo de banda. Sí, sí. Però aquest alça, el got, Clara, us ha quedat tan rodó que mira, tornem a escoltar-lo una altra vegada, eh? Molt bé. Gràcies. Que vagi molt bé aquest dissabte a la presentació. Gràcies. Molt bé. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.
Malaeix aquí, tropitxa, ja greix el vostre vi. Malaeix aquí, tropitxa, ja greix el vostre vi.
Un cot que arran de terra, deixa-hi un glò pels que han marxat. Busca una masca i el cor patiga i abraça fort el llegat. Pren el cor de lluna plena, canta per aquí, ja no ho farà. Veu pel record, per les ferides, brinda pels que has estimat. El soror, el soror, els bons de vi, els bons de vi. Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de vi. Malaeix a qui trepitja i agraeix el got de vi.
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada