Buena tarda, son las CIS.
Us parla Tere Ortega, per Rubén Viñuales. Tarragona està de moda i els visitants ja no veuen només el potencial, sinó la potència de la ciutat. Ha estat una de les frases contundents que va pronunciar ahir a la conferència de ciutat davant de 300 persones coincidint amb l'equador del mandat. Josep Sunyer.
No es assegura que Tarragona està de moda i la captació d'inversió pública i privada permet reenfocar la ciutat als problemes reals de la gent. Destaca també que una immensa majoria de la ciutat és optimista i quan la compara amb altres ciutats veu el seu potencial. El tour de França l'any que ve surt de Tarragona i jo he notat...
que hi ha una part de Tarragona que facis el que facis mai estarà contenta. Però una immensa part és la part optimista de Tarragona. És la part que comença a entendre quin tros de ciutat tenim i la compara amb altres i veu que som una capital mediterrani increïble. I quan venen de fora els hi puc assegurar que ho tenen més clar vegades que nosaltres mateixos. Que veuen no el potencial, la potència. Ja s'ha acabat això de parlar quin potencial té Tarragona. No, Tarragona té potència.
Una de les primícies que ha avançat en l'acte té a veure, però, amb la seguretat, quan ha anunciat que es crearà en breu una nova unitat de seguretat ciutadana per a les zones més conflictives i que aquest mateix divendres arriben 17 nous agents de la Guàrdia Urbana. Que l'afegia dit la creació de la comissaria conjunta, amb els Mossos d'Esquadra, va testinar una policia de proximitat que dóna resposta, diu, directa a la ciutadania. Aquest divendres d'aquesta setmana, a l'escola de policia de Catalunya, 17 nous agents de la Guàrdia Urbana llençant la borra. I veig aquí alguns policies, no?
Això és que tindrem 17 nous agents. També recordat a Viñuales que, segons dades policials, Tarragona és una ciutat molt segura i on els delictes han baixat un 4%. Uns 200 especialistes arreu del món debaten sobre els límits i el decreixement del turisme en un congrés internacional que es fa a la Costa Daurada, Michel Pijuan.
Els acadèmics reflexionaran sobre els reptes ambientals, socials i econòmics per assolir nous models de pensament. El catedràtic del Departament de Geografia de la URB, Salvador Anton, ha explicat que es viu en una paradoxa molt gran perquè el turisme es comporta en una condició de mercat que es podria qualificar gairebé de creixement infinit. Anton considera que cada vegada hi ha més turistes i això implica establir límits.
El repte que té el territori és en primer lloc ser conscient de la realitat del territori, ser conscient que el turisme en el territori no és una activitat menor, sinó una activitat molt important, i per tant qualsevol acció que es desenvolupi tindrà uns efectes, diríem, grans, uns efectes, diríem, molt intensos sobre el seu futur. El director del Departament de Geografia de la URB, Aaron Gutiérrez, planteja els reptes i el seu impacte en el territori.
Tenim molts reptes, ja no només pel que afecta el turisme, sinó en general al territori i en general a la nostra societat, quan parlem del canvi climàtic. Tentem a parlar molt dels efectes del canvi climàtic, però també hem de parlar de l'adaptació, de les mesures de mitigació i com això afecta a com desenvolupem les nostres activitats econòmiques, com ordenem el nostre territori. I en això estem.
La complexitat del turisme i la seva transformació, així com sobre els reptes ambientals, socials i econòmics per avançar cap a nous models de pensament i acció, són les qüestions que s'han posat sobre la taula. Els parcs a casa en embarassades de baix risc i atesos per professionals presenten els mateixos resultats sanitaris que els hospitalaris Laura Casas.
Alba Pellicer, llevadora de l'Alpac, explica que és una eina necessària per una part de la població que sempre demanarà el part més respectat possible, que és a casa. Encara que els hospitals millorin els seus protocols d'atenció, encara que posem banyeres i puguem permetre que les dones pareixin molt similar a com ho farien en un part no intervingut i acompanyada per professionals, el part de casa sempre hi serà, perquè les dones el que volen és poder escollir
una professional concreta, una llevadora, que les respecti, que les conegui, que hi hagi un vincle abans del moment del naixement i que l'acompanyi, que hi hagi aquesta continuïtat de cures en tot el procés.
el 2021 a Catalunya mostra que un 93% dels parts atesos a casa per llevadures del PAC van finalitzar en parts vaginals no instrumentalitzats i del 14% que van acabant trasllats hospitalaris, el 96% d'aquests trasllats van ser-ho per part prolongat amb dones primerenques sense cap urgència mèdica. A Espanya, Catalunya és la comunitat amb més demanda entre 300 i 400 l'any i amb més llevadures que s'hi dediquen amb el voltant d'unes
40 professionals en actiu.
Viu la música clàssica amb notes d'estiu, organitzat per l'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona. Del 25 al 27 de juny, gaudeix de tres concerts únics amb les actuacions de Duo Moreno Gistaín, Cosmos Quartet i Muom.
Porta el cotxe per la revisió i que sigui igual que el concessionari, però més barata. I per a qualsevol cotxe, sigui quina sigui la marca. Amb cita prèvia per demà mateix i amb l'opció de calcular abans el preu en línia. I si ho necessito, em presten un cotxe de substitució. Amb la tranquil·litat i garantia que et dona Mides City Tarragona. Professionals als qui confiar en la reparació del teu cotxe i moto. Demana la teva cita a Mides.es. I ara també ens trobaràs a la via principal del Polígon Francolí.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
Et lleves i ho tens clar. Passes per Panet. Pel cafè ben fet, l'entrepar que t'agrada i la briuixeria acabada de fer. Disposem d'un servei de càtering pels teus esdeveniments especials i menús d'esmorzar, migdia i berenar en qualsevol de les botigues de la ciutat. També pots fer les teves comandes al web panet.cat. Panet. Som forners.
Òpera a l'Auditori Camp de Mart sona fantàstic. L'11 i 13 de juliol gaudeix de la bohem, el clàssic de Puccini, a mainó arteta com a mimí. Una història d'amor en el París del segle XIX. Organitza l'Associació Amics del Teatre Líric de Tarragona. Entrades disponibles al web entrades.tarragona.cat i a les taquilles del Teatre Tarragona.
Hi ha una ciutat mil·lenària que compta amb una afició que mai ha deixat de bategar. Un club que no es rendeix, que somia en tornar a ser campió. Repsol dóna suport a l'esport de la ciutat i acompanya el Nàstic en aquest camí cap a les CEMS. Sempre fins al final. Força gimnàstic!
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio, aquí encetem el nostre programa, un programa que avui ja saps que es divideix en dues parts, per una part estem dins dels fans de Tarragona, amb un plantejament una miqueta més petitet, fins al punt una miqueta abans de dos quarts de set de la tarda, i després obrim les portes de bat a bat del raolín amb salsa, que diuen que ens ho mengem tot.
Jo no sé què menja, però està bé, eh? No sé el de l'operació en bikini com ho porta, ja ho preguntarem després. D'aquí una miqueta, amb el Raolín amb salsa, a partir de dos quarts, però ara us faig una proposta que arriba aquest divendres a les 7 de la tarda a la cantonada, al carrer Fortuny número 23, i arriba de la mà de Xanos Rius.
Canviem de terç, posem una altra música. Bé, millor, què et sembla si el sentim directament amb ell? Ell és ponent d'intel·ligència emocional aplicada. Hola, soy Chano Rius, experto en intel·ligència emocional aplicada. Imparto en empresas y organizaciones, ponencias y talleres de alto impacto y motivacional.
També acompanyo a professionals i particulares que aprenden a vivir libres de culpes y miedos. Aquesta seria una petita extracta de la seva carta de presentació que trobem a través del YouTube. Però és que el tenim via telefònica i ens està esperant. Prefereixo, amb el vostre permís, conversar amb ell i que ens digui què és el que passarà a la cantonada aquest 20 de juny a les 7 de la tarda al carrer Fortuny número 23. Xano Rius, bona tarda i benvingut.
Hola, bona tarda, Sílvia, què tal? Molt bé. Moltes gràcies per la vostra convidada. Al contrari, a més a més, ens agradarà tenir-te a Tarragona i que, a més a més, si pot ser que es repeteixi aquesta visita més sovint. Bueno, estic venint de tant en tant a Tarragona perquè tinc un gran amic i alumne, que és l'Àlex Comunica, que som, diguem-ne, tots amics d'ells. I vaig venir de tant en tant.
perquè el convida. I jo estic molt agraït a poder compartir amb els meus alumnes la seva vida, la seva experiència vital. Jo sóc expert en intel·ligència emocional aplicada i això va molt més enllà d'altres fotografies, d'altres maneres de fer, i el que fem és això, compartir intel·ligència emocional. És a dir, procurem portar totes aquestes eines que tenim fruit 15 anys d'un descobriment
i en alguns anys d'aquí que hi ha component persones, a portar-ho en el dia a dia, a portar-ho en la quotidianitat. Aquestes ponències, com la que impartiré a la cantonada el divendres a la seta de la taula aquí a Barcelona, té a veure amb això, té a veure amb fruit d'aquesta enorme experiència de travessar el patiment, d'aquests temps i per darrere,
que la gent coneix que hi ha un llibre, que és el sufriment de la pata interior, que està publicat per tenir pluma, que ens porta eines, ens porta maneres de descobrir, ens porta autoconeixement, ens porta d'una manera molt senzilla, molt agradable, molt fàcil, molt...
molt amena, ens porta la capacitat de canviar aquest rumb que portem de patiment constant, després necessitats, angoixes o depressions. Estic encantadíssim, malgrat també l'aventonada que ens han fet les seves portes de natalat i amb una certa premura.
i, per tant, amb molta il·lusió per venir, perquè a més Tarragona, per mi, es nota reconeguda des de fa molts o molts anys. Jo venia i estigués amb els meus pares a fer càmping, no? Venia a la província de Tarragona fa molts anys. Sí. I la veritat és que ara vany a un partit, doncs, m'atrau molt, i el divendres especialment, perquè al final, tot plegat, l'organitzat a l'Àlex, em sento molt, molt, molt agraït, i voldré dinar...
a través de l'idea que ens hi passarem, el molt que aprendrem i el molt que gaudirem d'aquest masterclass que hem partit. Parlar-nos una miqueta del Shannon Hughes. En quin moment, quan comences precisament el teu caminar d'alguna manera com a orientador, de quina manera com a expert precisament en aquesta intel·ligència emocional aplicada? Jo ara tinc 66 anys. Sí. Ara me diràs tota la vida, no?
No, no, no. Mira, tota la vida, sense jo saber-ho, la vida m'estava preparant per saber l'iquidari que tinc. L'iquidari no l'escollim nosaltres, l'iquidari ens entén a la vida. És un do que tinc per tal d'empaticar amb els altres i entendre les situacions d'orquest home i, per tant, voler-los aportar eines, solucions i respostes. Al final, fa uns 15 anys que vaig deixar...
Vaig començar de col·laborar a treballar a la multinacional en què hi ha el executiu comercial de grans empreses, perquè estava fatal, en què hi ha a terra, en posició fatal, encara se'ns exigeixen el seu vell, i dins d'aquestes personalitzades.
Com jo, 11 anys i pico després d'acompanyar persones, m'he col·legit abans, i vaig decidir que em trobava una carta que era deixar-ho tot i treballar-me amb mi mateix. Vaig estar 3 anys treballant-me de 16 o 18 hores diàries sense fer res més que treballar amb mi mateix, i al final vaig aconseguir el patiment.
Aquest fet per travessar el Patimona té un mínim de consciència moral, una cosa com una recompensa, diguem, i les dones, cap a poc i sense jo esperar i sense desitjar-ho ni tan sols, vaig començar a acompanyar una persona de 70 anys que tenia una repressió profunda. Em va agradar que la companya se'n sabia si em servia, però sí, ja vam sortir.
I des de llavors no he parat a acompanyar persones. I al mateix temps he impartit moltes experiències, molts tallers, perquè al final jo parlo des d'experiència personal absolutament viscuda, des de l'autenticitat. El meu llibre ho explico així perquè és així de sempre. Sí, sí, sí. Senzill, sí, sí. Per tant, senzill, exacte, senzill. Clar, que passa que no ens ho permetem. Molt bé la seva funció, oi? Sí, sí, ara te la va comentar, eh? Molt bé.
Algunes vegades ens dóna por a patir, algunes vegades ens dóna por a ser feliços, però qui no ha sentit algunes vegades allò de, ostres, ara que m'està sortint tot bé, segurament que en algun moment se m'agirarà la truita. Tenim aquests patiments, aquestes trampes, eh? Tot això són desconfiances amb el teu, tot això és baixa autoestima, tot això té a veure amb el patiment, ens han educat amb la culpa i amb la pora,
i per tant no estem arreglats aquí, tenim uns programes que estan molt estaticitats amb nosaltres, però tot això és millorable absolutament en qualsevol de nosaltres. I jo estic en el que és un nivell de consciència. Però també explico que no hi ha res que no pugui fer qualsevol. I no cal fer ni una mil·lèsima part del que he fet per mi per poder ser feliç. Clar. I algunes vegades... És una resistència a la realitat.
I t'anava a afegir, fins i tot, que no fa falta ser feliç amb aquella plenitud d'estar tot el dia somrient, sinó el que dius al llibre, aquest apau interior, ja és part d'aquesta felicitat. Gràcies. Gràcies, Silvia, per haver-ho llegit. L'alegria no té res a veure amb la felicitat. L'alfòria menys i l'intrusisme tampoc.
És a dir, té a veure amb aquesta capacitat que tenim, que té a veure amb la capacitat de ser coherents. El que penso, el que sento, el que faig està coherent. Per tant, una part que gestim el que llevo, el que vol aparentar, el que vol fingir, el que vol...
Com ho gestiono, no? D'alguna manera, què és el que faig? De quina manera puc...
Tot això ha d'anar continuant a la meva vida i caminant. Hi ha tres passos fonamentals. Què passa? Descrivim mentalment la situació que tenim. Què sento davant del que passa?
i finalment què faig, com em comporto davant allò que sento i davant del que passa. I si em pren consciència d'aquestes pasos, que vol dir que els pensaments generen emocions o emocions generen comportaments, aprenem a viure d'una altra manera. És a dir, ens donem permís per sentir qui som, ens donem permís per sortir a l'euro i anar a caminar a ciència,
en el que no necessitem l'aprovació de ningú, en el que no necessitem confidencialitzar el que fem, en el que... Jo estic al que ahir ens veiem un alumne, i jo he enviat aquesta setmana com tres whatsapps importants, tots ells, que més els he elaborat molt, i en el moment els envio aquells que feien els perfilats. No els peguem les posta més igual la resposta. Jo ja els he dit el que els he dit, em sento un poble a mi mateix, no sé com convèncer-los, necessito...
Jo dono una sèrie d'eines, d'alguna manera. És com allò de no et donaré el peix, et donaré la canya perquè puguis arribar a pescar i busquis les teves solucions.
Efectivament, t'acompanyaré fins que aprens. Exacte. I una vegada què? L'acompanyament al final és d'això, eh? Exacte, a la de la mà. L'acompanyament és que l'alumne aprengui a pescar, eh? Exacte, exacte. I que sàpiga que no està sol. Perquè en el món emocional, com que ens hem evocat evitant i reduixant aquestes emocions, la gent s'assembla al sol. Hi ha gent de dificultats de família, relacions familiars, amb germans, pares...
La gent que té dificultats a la feina, la gent que té moltes dificultats amb si mateix, i el que és important és que sàpiguen que amb un meu acompanyament com els que faig jo no se sentin sols perquè jo estic allà, i és que ja no els hi cal, evidentment. Estava pensant, mentre deies això de la soledat, que que curiós és que en un món que estem tan comunicats, i això ho diu, vull dir que entre cometes, tan comunicats, ens sentim més sols que mai.
Què hem dit, senyor de comunicadora? Efectivament. És a dir, fixa't que com més gent tenim a l'entorn, més sols ens sentim. Hi ha tres tipus de soledat que són molt dures. Una és aquesta que acabes d'esmergat a tu, que és la soledat que em sento envoltat de tot on, és una de les que m'ha afectat molt potentment, i en canvi em sento incomprès i és perquè no sóc capaç de manifestar les meves emocions. Per tant, els amics pensen que ja estic de sempre.
jo mostro un personatge que fa veure que em simula allò que sento. L'altra soledat molt dura és aquella que ens passem la vida queixant-nos, les persones que es queixen acaben quedant-se soles perquè no hi ha qui ho aguanti. I per últim hi ha una soledat encara més dura per mi, que és aquella que passa maris molt grans, en què un dels dos mora,
I aquella independència d'aquella parella estava davant que estaven junts, és a dir, un va arribar a l'altre en què teníem un acord de comunicació, teníem un acord d'actuació, de manera que un fill o l'altre no pugui fer-se, no? Doncs falta un dels dos, l'altre no agraeix que hi ha poc a marxar.
I aquell temps que té de marxar és molt dur, perquè la soledat és infinita, perquè no ens hem educat. Mira, la vida ens és donada per aprendre a viure, per revolucionar l'estat espanyol i també per aprendre a morir. Perquè som orgànics, ho sabem des del primer dia. Si no aprenem a viure i a morir, és que cada dia, cada dia, tots els que moren, moren patint. Això és el que volem per nosaltres? No.
Sí, sí, sí. A més a més, és més fàcil, sempre comentem, jo ho feia moltes vegades amb els amics i fins i tot algun company aquí a la ràdio, és més fàcil parlar sempre de tot el positiu que de la part negativa. Sembla com que allò que fa mal, millor posar-ho sota l'estora, que no molesti.
Sí, fixa-t'hi, ja en diem negatiu. Clar, clar, clar, perquè és... Tot allò que no ens agrada, que és desagradable, és que ja fa un expecteixement, per superar-ho, per millorar-ho. Clar, clar, sí, sí, és veritat. A mi ens agafem allò com a algú que amarem, com a algú que ocultem, perquè ens hem educat aquí, ens hem educat a ocultar, fixa-t'hi, sembla que no es poden sentir emocions agradables.
La majoria de la gent se'n va a un món imaginari que té cadascú a transformar la reservada ploma de l'opla. I quan baixen, es pensen que poden. Això és l'eufòria que inevitablement portarà a la desesperació. Per tant, prendre consciència que tenim moltes possibilitats d'estar molt bé tots i per un de nosaltres,
Totes les persones tenen molt talent, totes tenen temps i totes tenen energia i per tant tots som iguals, no hi ha ningú que sigui superior a un altre i tenim la capacitat enorme, enorme de millorar el lloc per tal de viure en pau interior.
al final has fet això de morir en pau interior, de viure en pau interior i de sentir en pau interior. I més igual la logra d'un públic, eh? Doncs que així sigui, eh? Espero i desitjo que en aquesta Master... Clar, clar, jo desitjo que en aquesta Masterclass, que recordem, tindrem aquest 20 de juny a la set de la tarda a la cantonada,
puguem compartir aquests moments i d'altres moments com funciona aquesta masterclass que podem gaudir que a més a més ens faràs la presentació i podrem emportar-nos el llibre assignat del sofrimento a la paz interior què és el que succeirà a la cantonada?
Doncs mira, si ets molt sincer, com que jo no he preparat mai una classe, no he preparat mai una conferència, no he preparat mai una conferència, ara mateix no t'ho s'ha dit. Jo tinc el privilegi d'oferir a qui m'escolta allò que tinc integrat, per tant no tinc cap necessitat de preparar-ho. Improvisaré sobre la marxa, segurament algú dirà alguna cosa.
Ja jo tindré el fil i portaré les persones que en reflexió es portaré que s'han d'incompte que tenen consciència tan amigatament que jo sigui capaç de la seva pròpia situació i preguntar-me les coses a tothom que em se'ls hagi preguntes. No, no, no, no estic aquí, jo em previso sempre.
No preparo el coneixement. El coneixement, si no s'aplica, és un simple coneixement. No s'ha de fer res. No s'ha de fer res. No s'ha de fer res. Jo no vull sàpigar el que dic. I avui que la gent sàpiga que jo no he llegit el meu llibre.
No l'he revisat perquè l'editora em va demanar que el revisés d'unes puntualitzacions típiques d'editora, de comes i punts i no sé què, i aquestes coses ortogràfiques que fan i això, i per tant vaig ser el que em deia l'editora, no el foteria, però jo no he llegit en l'editora.
Jo vaig demanar persones que m'ajudessin a escriure, perquè jo, oralment, no és el meu, escriure em costa molt, em van ajudar alumnes meus, és a dir, està fet amb totes les alumnes. Recorda que el pròleg que està fet pel Protiàlex és un pròleg absolutament imponent.
Magnífic, és veritat.
que no necessitem coneixement, que tots ja tenim prou coneixement per ser felicitats en aquest escalt, és aprendre a aplicar el que ens cal, aprendre a connectar aquella realitat del que sentim amb el que fem.
Doncs amb aquestes paraules jo crec que podíem tancar aquí l'entrevista. Jo recordo de nou aquesta presentació en masterclass inclosa de Xano Rius, presentació i signatura del llibre del Sofrimento a la Paz Interior, 20 de juny a les 7 de la tarda a la cantonada, al carrer Fortuny número 23 de Tarragona. Xano Rius, moltíssimes, moltíssimes gràcies. Ha estat tot un plaer. Ha estat molt gran.
I el que et deia, la convidada continua estant present. La propera vegada que estiguis per Tarragona estàs més que convidat a venir als estudis de Tarragona Ràdio. Ho farem saber. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Adéu-sia. Bona tarda. Adéu-sia. I amb la música de La Foscor dels Anna Dibori, avui tanquem el programa. D'aquí una miqueta el tornarem a obrir amb el Raulín Amsalzau.
Que ja fa temps que m'impedeixo el clor. Però la foscor també guareix. I massa llum potser ens encega. I la foscor mai s'esveix.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Empreses de la construcció i la reforma. A Obramat tenim tots els productes per reforçar la seguretat a la feina i els EPI. Cascs, calçat de seguretat, guants antitall, línies de vida i arnesos de seguretat, a més de personalització del vestuari laboral. Perquè tots i cadascú de vosaltres es mereix ser reconegut. On compren els professionals. Obramat.
Ei, què et sembla si sortim a fer el vermut i a dinar? Diuen que la guingueta bluma de Salou ja ha obert. La veritat és que ens vindria bé desconnectar una mica. I què fan? M'han dit que tenen unes paelles boníssimes i tapes per compartir. Una mica de tot, vaja. I a peu de platja. Oh, segur que fan còctels també. Sí, sí, ho he vist a Instagram. Ens imagines estirats a la hamaca, caipirinha a la mà...
És genial. No diguis res més. Truca-hi ja. Blu Humà, de Mediterranean Beach Bar, a la platja de Llevant de Salou, davant de l'hotel Blaumar. Informació i reserves 654-77-41-16.
Tarragona ha crescut mirant el mar. El seu port, motor de progrés, ha fet creixer una ciutat valenta i orgullosa oberta al món. Com el Nàstic, que combinant tècnica i passió, partit a partit, fa cada cop més gran el nom de Tarragona. El port de Tarragona, compromès amb el territori, dona suport al club en aquesta promoció d'ascens. Perquè quan avancem junts, ningú ens pot aturar. Ara és l'hora. Amb orgull, força Nàstic.
Les pícies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No he dit això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Seixi que a la sessió.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio.
Bon dia, bona hora i benvinguts a una jornada més a Raulina amb salsa! Guapo! Guapo! Fins demà! Estem ja últimant temporada. Estic més guapo ara o al començament de la temporada?
Jo crec que tota la temporada, eh? Estàs resultant. Sí. Clar, però resultant és com allò que... Que ho tens tot. No, resultant és que ho tens tot. O sigui, és com l'amiga guapa i l'amiga simpàtica. No, no, això no diu res. Sóc un pac, tu com ho veus? No. Ara, això sí, la samarreta... Home, la samarreta és autèntica, és autèntica, la samarreta. Avui és el programa número 56 de Ràmina Salsa. Hola, hola.
I avui, no sé vosaltres, però jo m'he llevat amb ganes de fer un pícnic sostenible, menjar sushi mentre defenso el fa la fel i acabar el dia combatent l'odi com una cullereta de postres. O sigui, tu tens una cullereta i vas combatent l'odi, a poc a poc és que no sé, s'ha hagut així. T'ha quedat molt poètic, eh? Sí. Fins i tot així, aquella matopeia. Una matopeia. Una matopeia. Perquè sí, perquè atenció, que el calendari avui ve tan carregat que sembla un bufet lliure de femèrides. Per començar és el dia de la gastronomia sostenible.
I bàsicament vol dir menjar bé, pensa millor i, si pot ser, no embruitis el planeta mentre te'n passes la quinoa. Bé, bé. T'agrada el pícnic, a tu? Tu ets de portar-te les teves coses per anar de pícnic o ets més així... No gaire. No, ets més de restaurant, com jo. Sí, jo amb l'edat ja m'he tornat una mica còmode, eh, Raúl. És que es veu que hi ha vestits que semblen mantells d'aquests de pícnic, les tovalles de pícnic. Les tovalles de pícnic. Si hi ha gent que es compra una estovalla...
Però va en moda, eh, això, eh? Sí, sí, i llavors tu la tens l'estovalla i la pots fer servir com a vestit i quan et canses la fas servir d'estovalla de pícnic. Bueno, aquí darrere hi ha un estilisme bastant important per anar de pícnic, eh? No t'ho pots imaginar. I aprofitar també el dos per uno. El dos per uno. Que puguin servir per dues coses. També, òbviament. I després de l'apagón, més. Ui, l'apagón. Ui, l'apagón. En català és l'apagada. L'apagada. La grana apagada. La grana apagada. El català correcte, passa'l. Sí, sí, sí. També és el Dia Internacional del Sushi.
Com m'agrada. O sigui, és aquell menjar que et cobren 20 euros per 3 mossegades, però t'ho venen com si fos poesia enrotllada en alga. Home, aquest és allà. Aquest artesanal. Està l'home allà fent-ho. Que si l'arrosset, que si una miqueta de salmó, que si... Una miqueta, ja ho has dit, una miqueta de salmó. O tonyina balfegó. Veus? Aquest sí, aquest sí. Però t'omples per l'arròs. Vull dir, a mi m'agrada el sushi de tant en tant. A mi també. De tant en tant. Sí. D'això també és el dia del farafel. Ah. Que sembla que sigui l'home d'una pel·li porno.
Fala, fel. Bé, és igual. Deixa-ho, deixa-ho. És aquella espècie de mandonguilla vegana que sempre sembla seca. Fins i tot t'hi poses humus
Tenim tots els vegans que ens estan trucant a la mateixa per donar-te les gràcies. Clar, tu n'has de posar el falafel una mica d'humus, i potser hi hagi que no sabem ni què és un falafel ni què és l'humus. Home, sí, l'humus sí, arribem, no? Bueno, no ho sé, no ho sé. Amb una coseta, sí, aquí, no? Jo també. Li fiques humus i llavors et pots reconciliar amb la vida perquè aleshores no és tan sec el falafel. I li poses una miqueta la manida per... No li fiques guacamole el falafel. Per què? Perquè no pega, perquè són de cultures diferents. Clar, igual, però l'important és el gust. Bueno, vida libre. Clar.
Després també és el dia internacional del pícnic, com deien. Una activitat tan bonica com idealitzada, perquè la realitat són formigues, vent, gots volant i tu perseguint els tovallons amb dignitat zero. Això és un mal dia. Un mal dia de pícnic. I també avui és el dia mundial contra la incineració. Perquè sembla que, com passa amb les idees dolentes, cremar-ho tot no sempre és la solució.
Això és veritat. Diu, crema lo bueno y deja que entre lo malo. No, crema lo malo y que entre lo bueno. Arriba Sant Joan. Sí, sí, per això. Anem cap allà, eh? El de cremar tot, eh? El de cremar penso que és una cosa que ja ve d'antes, ve d'abans. De l'època dels llibres. I en foc purifica. Purifica i fa aquest pissis al llit, també.
Sí, depèn de com. Això ho deia molt abans, eh? Sí, sí. No juguis amb el foc, no juguis amb el foc. Sí, sí, també deien que sortien grans, jo quedava segos i altres coses. Amb el Ferrafel, el Ferrafel, doncs és el que tenia. Crec que acabes de deixar el foc una miqueta de lluny, no? I les brases més a prop. Ah, de car, de car. I per sort també és el Dia Mundial de l'Orgull Autista.
Una data per recordar que la neurodiversitat no només existeix, sinó que brilla amb llum pròpia. Menys etiquetes i més respecte, sisplau, cap a les diversitats. I alerta que avui també és el Dia Internacional per contrarrestar el discurs d'odi. O sigui que si algú teixeca la veu amb mala llet, tu li respons amb calma i educació. I potser una mica de sètera fina, que això encara el descol·loca molt més que no pas escrita.
Hi ha molt somriure. Sí, sí, sí. I parlant de bones vibracions, el programa d'avui porta sorpresa, talent i molta llum, però encara no us la destapo. Només us diré que avui el plat fort arriba en breus. Te quiero mucho, aunque te suene a lo de siempre. Más que un amigo, eres un mago diferente.
Andar a saltos entre el tráfico. Ver a medias el periódico. Colarnos juntos en el autobús. Cantar hasta quedar napòlicos. Viviendo juntos, juntos.
Doncs bé, avui tenim Raulina Amsal, se'ns visita una cumbiada que és, literalment, tot això, llum, alegria i molta motivació. Ella és una motivacional real, autèntic coach. Ha passat pel món de l'estètica i altres feines peculiars, però el que realment li agrada és fer que la gent brilli des de dins.
És basioniana, que vol dir que és bessons, vaja. Per tant, inquieta, versàtil i amb més energia que un cafè doble a les 8 del matí. Estima la platja, els gats, fins i tot si la Verge diu el contrari, i els bons dinars amb amics. Diuen que és alegre, generosa i optimista, però això ho comprovarem en directe perquè avui tenim el gust de compartir micro amb una dona que sempre està disposada a ajudar i que segur que ens contegirà una bona dosi de ganes de viure. Benvinguda, Cindy López!
Veus, la gent ve aquí perquè els hi pugem l'autoestima. Sí. I la pregunta, que la gent es pregunta, ella ha vingut des de Reus a Tarragona. O sigui, això ja té mèrit. Té mèrit que ha vingut aquí. Però la pregunta és, què és pitjor, tenir al·lèrgia als gats o ser bessons?
Veus? Tiempo. Tiempo. Però vols que et contesti amb aquesta qüestió? No, no, ja pots marxar. O sigui que el programa s'acaba aquí. Jo faig això... A veure, són coses distintes. Sí, sí, diferents i distintes. Perquè tindre els gats amb al·lèrgia ve conseqüència de ser bessons. O sigui, és una cosa que està relacionada amb l'altra. Està relacionada, totalment. Per què? Perquè qualsevol persona que no fos bessons no tindria un gat amb al·lèrgia. Saps qui és bessons, també? Qui? Jo. Jo.
T'ha pillat de sorpresa, eh? Quina sorpresa! No ho sabia. Últimament estic rodejat de gent que és gèminis barra bessons i és un problema. Però és que tenim molt mala fama.
Sí, però som una capsa de sorpresos al mateix temps. Sí, també. O sigui, el mateix que odien de nosaltres també és el mateix que estimen. Sí, és veritat. Sí. Molt. Escolta, una cosa. Digue'm. Si em podries haver avisat que amb arracades me molesten els cascos. És que això passa per portar arracades. Clar. O sigui, la Maria Cinta, que és la nostra convidada d'avui, ha aprofitat a venir a la ràdio per comprar-se vestit, anar a la pelu, també maquillar-se, tot. O sigui, s'ha fet tot per venir a la ràdio i dic, no, que no ens graven. Li he dit jo que surten les càmeres i no van, són de figuració de trets. Ja, ja, ja. O sigui, ara ve no t'estan veient i ha aprofitat per dutxar-se.
Tot, tot. Està meravellosa. No et queixis, que ha vingut especialment per tu. Home, per l'ocasió. Clar que sí. Home, molt bé. Però això és bonic, que vinguin per mi. El que passa que jo no recordava que les arracades molesten mal amb els cascos. Imagina't el temps que fa que no vinc a la ràdio. És que jo, com que no em fico arracades... Com que m'has convidat abans. És que, clar, portem dos anys intentant que vinguis, però avui és que avui no puc, avui és que em ve el paleta, avui és que estic ficant una terrassa, avui és que estic aquí treballant, perquè diu que treballa, però després jo no la veig. I llavors què passa?
Ella és autòmata, anava a dir autòmata. Autòmata, sí, també, també. Autòmata i autònoma. Sí. Què tal la vida de l'autònom després d'haver passat per la vida millor? Bueno, a veure, és apassionant, no et diré que no, perquè té les seves coses molt xatxis. Ah.
Però realment també té la part que ningú veu i que ningú sap que darrere hi ha molta feina, moltes hores... Jo faria que la gent fos tres mesos autònom. Jo també. I tres mesos més de tractar amb la gent. O sigui, tenir una feina de cara al públic. Però més que tres mesos d'autònom, jo faria un mes amb personal.
Què et sembla? Primer un mes amb personal, gestionant i després autònom. Perquè dues coses a vegades és massa. És complicat, la gent no arriba. Tu has de conscienciar. Jo per això vaig buscar una feina fa poc. Bueno, fa poc no, fa un anyet. I què va passar amb la feina? Va ser una catàstrofe, vaig durar tres dies.
No sé si això queda bé dir-ho. Però vas anar molt cuqui o vas anar en pla normal de treballar? No, no, jo anava a tope. A tope. El que passa que va sortir malament. No sé. O estava desentrenada o no sé què em va passar. Podria ser. És que això a vegades no està hecha la miel pel... Com és allò? No està hecha...
No està hecho... Per l'asno, no? No sé, jo vaig anar amb tota la bona intenció. Comencem allò de l'asno? Sí. Sí, no està hecho la miel per l'asno o... Per la boca. No, la boca sí, la boca està feta per la boca, per la miel. Sí, per la miel. Sí, però hi ha un rafany que diu no està hecho el d'esto pel paladar, que no tens prou gust com per valorar allò que t'estan donant. Ja.
No me'n recordo com és el refrany. Però jo anava amb molta passió, ganes, optimisme... Home, ets passional. Sí, sí, sí, bastant. Perquè parlant de passional, tu saps per què t'he ficat jo aquesta cançó de presentació? Sí, clar, clar. Me sona, me sona. Vos que ho expliqui? Sí, home, explica-ho, ja que estem. A veure, els nostres oients...
Sí, i de l'Evidents. De l'Evidents, no? Sí. Bé, doncs que fa dos anyets vaig decidir fer una boda no boda, que això el Raül ho pot explicar molt bé, no? Això de la boda no boda. Vas decidir casar-te. Sí, però ja estava casada. Clar, o sigui, això ja és bici, casar-se de vegades i damunt amb el mateix.
I amb el mateix. O sigui, tu pots dir, què t'has casat? T'has trobat amb algú? No, no, ja el tenia a casa. Jo ja el tenia a casa. I em torno a casar. I llavors, què va passar? Que la boda, no boda, això va tindre molt de catxondeu. Molt de catxondeu. Jo sé d'un que està al costat meu que això li va treure bastant de jugo. Sí, molt de jugo. Molt de jugo. I per què dèiem això, tot això? Per la cançó. Per quin motiu jo t'he ficat aquesta cançó i a veure quina relació té amb tu?
El nostre amic Raül em va fer... Presente, presente. Em va fer amb tot el seu cor i amb tota la seva ànima. Em va dedicar una cançó a mi, a l'Alejandro, que és el meu marit. Que és el mateix que ja estaves casada. Que ja és el mateix que estava casada a la boda no boda. Perquè jo casar-me, de veritat, em vaig casar fa 12 anys. O 13. Sí. Ara no recordo. Però fa dos anys sí que vam fer la boda no boda. Per ser gèminis, que no recordis una data? Sí. És raro, eh? A veure, jo sé que cada vegada recordo menys.
I ets més selectiva amb el que recordes. Sí, exacte. A tu també et passa, no? Són característiques molt... Em diuen, és que no escoltes. Dic, no, és que selecciono. Bueno, escolta, que tenim poc temps. Llavors, què va passar? Que tu vas fer una cançó molt bonica i era de Juntos. I ens la vas dedicar, la vas cantar davant de tots els convidats i... I la vergonya. No, tu vergonya, per Déu.
Vaig adaptar la lletra de la cançó parlant de vosaltres. La vas adaptar parlant de nosaltres. Que vas dir una cosa que no vull dir, perquè són horaris no lectius. Vaig dir diverses coses que no es poden dir. Jo crec que hi ha diverses coses, però va veure una que hi ha un senyor amb molt de prestigi d'arreus que es va aixecar i va dir, no, ellos no. Que és economista. Sí, que és economista, va dir, no, ellos no. I tothom mirant-nos... Va ser molt heavy. Bueno, escolta'm, una cosa, una pregunta. Digue'm.
Roses o morenes? Arriba un punt que hi ha les dues. Quan diguis això. Per els canvis, què opines dels canvis? Sempre havia sigut més roses. Roses? Sí. Però i els canvis? Tu creus en els canvis? Jo crec en els canvis, però a vegades adaptar-me als canvis... És que em diuen que soc una mica tipus Sheldon i que tinc una mica de toc. Tu tens toc? Bueno, diagnosticat no.
No, però ja t'ho dic jo. Ah, m'ho dius tu? Sí. Home, a veure, jo soc motivació al coach. Fins ahir arribo. O sigui, tu em veus alguna cosa. Sí, sí, jo et veig. Home, jo vaig caminant amb tu pel carrer i tens toc. Vas esquivant una mica el tema, com aquella pel·lícula que hi ha Mejor Impossible. Com el Jack Nicholson. Sí, anem amb tu.
Sí, exactament. Tu, que vas mirant pel carrer a les aceres. Hem vingut a fer teràpia avui. Realment, aquest programa és per fer-nos teràpia mútuament. I jo, que miro l'aire, imagina't quins os. Potser ens podem ficar, que ens contractin i desgravem, segurament, no? Si ens contractin en algun lloc. Totalment.
I llavors això, per què m'ho dius, rosa o morena? Doncs no sé, ja se m'ha oblidat. Era per tocar una mica... Trencar, trencar una mica el protocol. Escolta, i serrell o sense serrell? Sense. Perquè tu m'has donat, però pel sac, no sé si això es pot dir...
Home, si t'hi haguessis pel cul, però pel sac. Pel cul ho has dit tu. Sí, però no pots dir pel cul, has de dir pel sac. Has de dir pel sac. Sí, perquè és bo que pel cul és una cosa bo. Ara ho han canviat, això també. Això no es pot dir, no? Sí, es pot dir, però ara és bo. Abans era dolent i ara és bo. Jo porto una mica de lío. I si fem una llista... De coses del que han canviat. I del que es pot dir, del que no. Òbviament.
Perquè al final jo porto un cacau, eh? Sí, a mi també em li han. Jo tinc el Pepito Grillo, que el porto dins, i llumpa-lumpa, que el porto fora, que és la Sílvia. Sílvia, gràcies per estar.
No, però jo allò del serrell no puc amb el serrell. Però jo he sigut la teva amiga amb serrell. No, no, quan tenies serrell, no. Has començat a ser amiga meva o quan vas deixar de portar serrell? Perdona, quan ens vam conèixer tu i jo, que és mític, que es valia ben grossa... On ens vam conèixer tu i jo? Ens vam conèixer amb els Premis de la Comunicació del senyor Ricard Xeca. Sí. Hola, Ricard, què tal? Hola, Ricard, des d'aquí un saludo i una salutació, les dues coses. Saludo i salutació. Sí.
Ens vam conèixer allà on tu portaves Serrell i llavors no em vas fer cap. Estàvem a l'altillo. A l'altillo del Teatre del Serrallo. A Fosques. Perdó, a Fosques, però hi havia més gent, que era un teatre. Hi havia moltíssima gent. A veure, s'ha de matitzar. Si estàvem tu i jo a Fosques amb un altillo. Això és el que s'ha quedat la gent. O sigui, quines coses més rares per una primera trobada. Per una primera trobada que no es coneixíem. Sí, no es coneixíem.
I jo feia gestos, hola, hola, perquè m'estaves fent molta gràcia, dir qui és aquest paio tan graciós. I tu fent coses, coses, coses, i jo pensava que m'havies vist. Llavors, quan va baixar a baix al picoteo, al pícnic, al pícnic del Serrallo, doncs jo et vaig saludar i tu em va dir... I tu quin eres? I tu quin eres? Senyora, per què m'ha parlat vostè? I jo et vaig dir, però si t'he saludat arriba i m'ha saludat, si jo no veu arriba. No. Algo així m'ho vas dir. No, perquè estava fosca. És que no em fas cas. No.
I més si portes serrell, menys. Però, clar, des que ja no el portes, ara som més amics. Bueno. No? Es podria dir o no. Perquè quan jo portava serrell, cuinàvem junts. A la pandèmia... És veritat, ens hem fart de cuinar. És com un memorial, un homenatge a nosaltres. Sembla que ens estiguem morint i estem recordant els temps que han passat. A mi em fa molta ràbia. Em fa poca gràcia quan fan aquells homenatges amb fotos a la gent, que encara estan vius, que dic, ostres, no et fa cosa, tu?
A mi me fa molta cosa, però jo no vull això. Però nosaltres dos semblem això, no, ara? Sembla que estem fent unes imatges així una mica progressives. Com a la bola cebolleta, que està explicant coses allò d'antes. Sílvia, tu què opines?
De la nostra vida. Doncs que us calleu moltes coses, eh? És que necessitem dues hores de programa, sisplau. I a més a més, és que és això, que aneu a telegrama, eh? A tope, a tope. Anem allò, pim-pam, pim-pam, pim-pam. Sí, el que passa que, clar, a mi se'n fa escogir... És que no es pot explicar totes les coses, clar. No, serrell. S'ha de llegir el llibre. Sí, sí. No sé si m'enteneu. Ja, el que passa és que, clar, serrell sense serrell, roses o morenes. Clar, clar, és que no acabeu d'explicar... Nutella o nocilla. Ah, clar. Truita de patata amb seva... Perdó.
Seva caramelitzada. Bueno, aquesta encara, perdó. Oh, que bona, eh? Que bona, seva caramelitzada. Espera, espera. Sushi o sin sushi? Ho sento molt. Què ha passat? Perquè això de Nutella o nocilla... Ostres, mira!
Mira. Oh, oh, oh. Oh, oh. Plats. Plats. Perquè soc bessons. Tu té la nostella i al damunt la nostella guai. No aquella que porta dos colors, que l'odio. No, no. O sigui, tu vas a festes de cumple de nens. Sí, la de dos colors mai. Mai. I l'altre dia vaig a una festa de cumple. Això de fet, fem la degustació. Si et recordeu del Nil, el dissabte vam celebrar el cumple del Nil, que ja ha fet deu anys que tocava. Oh, oh, oh. I jo dic, jo vaig a la festa del cumple del Nil pel sàndwich de Nutella.
I me va, i me fiquen nocilla blanca amb oreo. Molt malament. La setmana que ve que el repeteixin, que el repeteixin i que fiquin també. Com no tenim temps de degustar. Oh! I el pan bimbo que t'agrada. Sin corteza. Sin corteza. Oh, home. Ja està. Oh, quina sorpresa. Això s'ha d'haver dit en plan Bridget Jones, allò amb una cullera, i fiquen aquí. Exacte. Però sobretot, vull fer una crida des d'aquí. Els aniversaris dels nens.
Fiqueu sàndwich de nocilla o Nutella, però el de dos, no. No. O sigui, nocilla i Nutella, o sigui, blanca i negra, no. I aquestes coses rares aquí, nocilla, blanca, moreo, no. No, no, tu te creus. No. O sigui, jo anava el complet tot content. No vaig ni esmorzar, ni sopar el dia anterior, perquè dic, va, doncs m'ho voy a poner com el Quico, perquè jo soc d'aquells que aparta els nens...
i dic, no, que és pels nens el menjar, que no, que no, que no, els nens ja creixeran, jo m'he de mantenir. Sí, sí, sí, i han tindrat la seva oportunitat. Clar que sí, ets de l'època. Doncs sí, s'hi van ficar sàndwich de nocilla blanca i és que, m'ha dit la mare, la mare del Nil, que té una altra nena, és que ho ha fet ma filla, diu, pitjor m'ho poses encara? No.
Clar, perquè tu veus el nen, com fan els panellets i tot allò amb els mocs i la sorra i les babes, que tu te l'estimes perquè és ton fill. Però això t'ho dona una altra i tu no t'ho menges, això. No. A què no? Jo no vull babes. O sigui, tu te l'estimes a ton fill, no sé a partir de quina edat, però tu te l'estimes. Al final te l'acabas estimat perquè està per casa i li agafes carinyo i dius, bueno, pues el roz hace el carinyo y el carinyo hace los niños, ¿no? Vale. Però no en fiquis, el nen que no, o sigui, que s'ho guardi, però no ho treguis pels convidats que ha fet ton fill. No.
Ara m'ha acelerat, ara m'ha donat calor. Sí, t'ha donat calor. Sí. Necessites provar nocilla o nutella. Sí, només falta que em doni el sucre. És com el Jul. És com el Jul. Necessites calmar-te. Sí. Tranquil. O sigui, tu abones molt bé, però no em vulguis veure enfadat. No. No. No. Tu no m'has vist enfadat. Jo mai... No, no. No. No.
I tu m'has vist enfadada de mi? T'he vist indignada. Indignada, però jo no. I continguda. I continguda. Però ja quan arriba el punt aquell, que ja s'altim el diferencial... Perquè no volem arribar, perquè són bessons. Quina il·lusió m'ha fet. Nocilla, Nutella, amb el berenar i tot. I pam, pam, pam. Pa de molla. Pa de molla. És que no ens paguen. Les marques haurien de pagar. Clar, però això no es pot dir. Però acabem de fer publicitat a Nutella i a Nocilla. A més, és un clàssic.
És un clàssic. No, no es pot fer d'una manera. I tu el vincle amb el menjar aquest i deies que cuinaves i això? Sí. Jo vull recordar que gràcies a mi vas aconseguir un forn nou a casa, perquè no te'l volien. Queda molt d'abans, queda com a masclista. És que mi marido no me dejava a poner un horno. Sí, sí, sí. És així. A veure, és que jo sóc una dona que m'agraden coses que estiguin relacionades amb la casa, amb l'hogar. O sigui, tu m'ha regalat un anell i no el vull.
Ets una tratguai d'aquestes. Una tratguai. Ets la rorro de Reus. Sí, no sé, però busca un adjectiu o un nom xuli. A mi m'agraden les coses de cuina, no ho puc evitar, perquè m'agrada cuinar, m'agrada ser creativa, m'agrada desconnectar a casa, m'agrada que m'acomplis un florero, m'agrada que m'acomplis plats... No sé, no m'adonguis un bolso que no em dóna il·lusió. Llavors, què passa? Que jo portava la baralla amb el meu home...
Que volia comprar-me un forn, que volia comprar-me un forn, i és el que tu dius, és que sona molt masclista. Alejandro, sisplau, no ets masclista. Que quedi clar. Però és veritat. És que ara sembla que si ets dona i vols un forn no te'l poden regalar perquè queda malament. No, no me'l poden regalar. I una mambo tampoc. Un robot de cuina, que gràcies a mi també tens robot de cuina. També. T'estic muntant la cuina jo al final, eh? Sí. Quan tinguem que posar a la cuina t'acrido. Sí. Bueno, no sé si li diran vell.
Bueno, tu digam-ho a mi, li demano permís amb ell. Vale. Ale, dame permiso para montarle la cocina a tu mujer. A tu mujer. Encara quedarà més raro. Quedarà molt raro. No? Entre l'altillo i el serrallo a fosques. I déjame a tu mujer para montarle la cocina. Eso es muy raro. Sí. Hem de matizar. Sí, sí, sí. No tenim temps per matizar. Sí, sí, sí. He vist pelis porno menys explícites que això, aquests títols. Sí, sí, aquí hem fet una mica un lío. No sé si els ullens ho entendran. Tanta informació de cop. A més, com que és un horari infantil, els nens creixeran de cop. Faran els nens clinc, clinc, clinc.
Bé, però els nens es quedaran amb el que volen. Porno, no sé què, no sé quan, és el que has dit. Paraules claus. Perquè, escolta, això de muntar-te a tu ara que hi ha un de ser autònoma, ara que ets autònoma de fa temps, què tal portar la feina, això que fas de tractar la gent? Trobes que tu que ets una real, motivacional, autèntic coach, la gent cada cop està pitjor i tindràs feina per rato?
A veure, jo crec que és una qüestió delicada de dir i s'han de trobar les paraules adequades. Perquè depenent com ho diem, la gent es pot sentir malament. Però sí que és veritat que amb la societat que vivim, que és molt accelerada, que és molt intensa, per dir-ho d'alguna forma... Intensa. Intensa, amb molts canvis constants i tal. Jo conec gent intensa.
Sí, jo també conec gent intensa. Doncs potser sí que és bo i raonable que la gent busqui alguna persona que sigui motivacional, motivacional al coach. Sí, real, autèntic. Per tindre aquestes converses que potser tu no vols tindre a casa teva amb el teu marit, amb els teus fills, simplement perquè potser no tens temps i d'aquesta forma pots expressar-te d'una forma més lliure perquè al final el coaching el que té de bo és que és una cosa que és com un jugar, no?
I que potencies les eines que ja té la persona. Exacte, potencies les eines que té les persones, les habilitats, però a través de les seves conclusions. Sí, perquè molta gent ve a la teva consulta pensant que li donaràs respostes per tot, o que tens un pèndol màgic i dius has de fer això o l'altre, i aquesta no és la idea. La idea és que tu trobis el teu potencial, amplis les teves eines i que puguis resoldre per tu mateix allò que et passa.
Sí, sí, totalment d'acord. Ho podria fer jo també, ho podríem fer els dos. Bueno, tu ets coach també. Bueno, jo soc moltes coses, i moltes dolentes, però sí, tinc coses allí. Sí, exacte. Jo animo a tothom que, si per poc que pugui, que és una forma molt divertida i molt enriquidora...
Ho he dit bé, enriquidora, per portar el dia a dia, i és una cosa que ja tothom s'hauria de treure tabús i de parlar amb gent per intercanviar opinions, per expressar-se, per motivar-se, per explotar habilitats que a vegades creus que no entens.
Escolta, i aquesta habilitat que tens tu de tenir al·lèrgia als gats i tenir gata a casa, això és una cosa que a nivell sistèmic endocrino i mèdic és una cosa que és contraproduent. Sí, molt. I per què fas aquestes coses? Bueno, feia aquestes coses perquè jo me vaig autoenganyar. Jo li dic a totes les persones que venen a la meva clínica. Sí, autoenganya't. No, m'autoenganyo jo. O sigui, jo feia coses per després explicar-les a la gent.
Ah, vale. O sigui, és com un banc de proves. Ets un tester. Jo soc un tester. Ah, vale. Jo ho testo, vale? I llavors... Me caigo, me levanto, pues t'ho explico. Ah. Vale? Perquè l'important no és com caiem, sinó com ens aixequem. Com ens aixequem, sempre. Sí. I llavors sí, és veritat.
Soc al·lèrgica però ja porto 3 anys també dic que tothom se faci les proves d'al·lèrgia perquè no es poden abandonar els animals i si tens al·lèrgia hi ha mètodes en mans d'un alergòleg responsable, vacunacions i se passa a síntomes. Però val la pena? Val la pena.
Però no és millor agafar un llargandall o alguna cosa que no doni al·lèrgia? Jo què sé, tu has casat dos vegades, però no tenies prou amb l'Alejandro per casa, que has de buscar un gat que també estigui marejant? I ara ve un altre, seran dos gats. Sorpresa! Sorpresa! Però és que jo penso primer que els gats, tampoc no sé què pinten al món, tampoc els gats. Com que pinten al món? Això és una discussió bastant complicada. Sí, és una cosa que no sé què pinten i a part la gent que a damunt... Però és una senyal, el fet que tu veus que el gat et dona al·lèrgia és una senyal perquè no el tinguis.
Però ja em donava al·lèrgia quan era petita. El que passa és que jo em vaig autoenganyar. Però s'ha agafat un poni, un cerdito d'aquells nanos o una cosa d'aquestes. Però què fa jo amb un cerdito? Doncs passejar-lo igual que el gat. Bueno, jo al gat el passejo. I la gent flipa amb colors per l'urba. Per això mateix, té un arnès al gat i l'urba ha quedat molt de xoni, eh? Per l'urba. Per l'urba. Per l'urba. Vamos a mezclar estilos. Sí, sí, però jo tenia un animal que et dona al·lèrgia. Ai, parlant d'estilos. Ah, mira...
Parlant d'estilos, corre, corre, corre, que ens falta molt poquet. Què és això? No ho sé, mira-ho, perquè, a veure, tu que eres tan estiloso, a veure què dius amb això que et donem. Oh! Oh! A veure si no la tens, perquè, fill meu, anar a buscar-te una cosa d'aquestes així, és tota una historieta.
Al coco. Sí, me acaba de arreglar una samarreta al coco que significa no acepto cookies. Hola, soy coco. Hola, soy coco. No, no es la... Sí, sí. Estoy lejos. Esto es cerca, esto es lejos. Este es el otro coco. Esto de las galletas. Ah, vale, claro. Ah, pues muy chula. Si no, pues no la tinc. Ah, que no.
perquè me vaig assegurar i vaig amenaçar el noi, escolta, noi, no passa res, tranquil, és que està al meu carrer aquest noi, i el vaig amenaçar que, sisplau, que fos la samarreta més nova de la botiga. I aquesta és la més nova de la botiga. La més nova. És que al final la gent està portant regals aquí a la ràdio, penso que és un bon hàbit que estem fent. Aquest any m'han portat la mona. Per cert, em va preguntar la teva edat.
I li vas dir 32. Ah, vale. 31, perdona. 31 cap a 32. Exacte. M'han portat una mona, m'han portat un pastís de formatge, em van portar també turró, em van portar... No, m'han de convidar a dinar? Sí. I m'han de fer un dinar. Vale.
O sigui, imagina't tu, aquesta temporada ha sigut... Jo al final he venut la casa i que la gent em mantingui. O sigui, farem un Airbnb i em vagin portant a casa la gent i així ho mantinguin i tot. Que guai, quina il·lusió, Maria Cinta. Escolta, els oients no entendran això de Maria Cinta perquè solament ho entens tu.
Perquè ella es diu Cindy, i Cindy queda molt així com de fora. Llavors jo li dic Maria Cinta de Reus, els teus peus. Perquè ella va muntar un negoci a Reus, i jo li dic, home, jo penso que quedaria superbé que es digués Maria Cinta de Reus, els teus peus. Sí. És xulo. No. Jo el trobo superxulo. No. A més li vaig preguntar al pèndol. Tinc un pèndol, li vaig preguntar... I al pèndol te va dir que sí. Como espejito, espejito. Sí, quina és la més bonita del paraíso. Ja, del paraíso. Has dit Blancanibés?
No, no penso. No, jo, sí. No, passo. Jo l'he vist. Ho sento. És que no... Espoiler, es menja una poma. Es menja una poma. Espoiler, espoiler, eh? Tampoc en feu massa cas, eh? T'has adonat d'aquelles coses que no es poden dir. Quan érem petits, Blanc Aníbes, quin era el títol de la pel·li?
Blancanieves i los siete, la paraula que no es pot dir. No, si es pot dir enanitos. Sí, però... Ara és Blancanieves. Ara és Blancanieves. I jo dic, potser no surten els enanitos. No, no surten. Sí, surten. Sí, però són digitals. Sí, ho han fet una cosa super... En lloc de contractar gent de baixa estatura, es diu així, no? Baixa estatura o no sé com es diu ara. Sí, però és ofensiu. No, de baixa estatura no. No, però que no ho han fet per això, perquè no sé quina polèmica va a veure.
Va haver-ne una polèmica. Sí, va haver-ne una polèmica i sí, xunga. Per una feina que podem tenir, va i no ens la donen i ho fan digital. Però bueno, és una altra cosa. De les millors escenes de la peli és a la Ibo a Ibo a casa a descansar. L'escena de la mina és un musical. Només començar ja canten. Molesta molt. Ah, vale, vale. És musical. És bo que és un musical. Ostres. Ja ho era l'altre. Però de les millors escenes a nivell visual és quan estan fent la cançó de la Ibo a Ibo a la mina. Tu l'has vist, Sílvia? Necessito trobar.
Encara no, encara no. Doncs... M'aclida, eh? M'aclida. Almenys per veure totes aquestes coses que són les que... Però saps quines coses no vull veure jo, que s'acaba ja el programa. Ah, xati. No. Sí, s'acaba ja el programa, estem sempre així, ens falta temps... A més, portem convidats que parlen molt, jo no sé què passa, que diuen... És que és molt maca. Home, és que podia durar més. És que porta un besó, com ell, i què vols?
Sí, sí, que els dos som bessons i es portem pocs dies, doncs aleshores, clar, dius que parles molt al teu programa, dic, clar, perquè és el meu programa, no puc parlar a casa, doncs parlo aquí. Però sé que he quedat a mitja, has de dir molt a dir. Sí, sí. A propera temporada, a propera temporada. A propera temporada, demanem més temps. He tingut la Maria Cinta López als teus peus.
que sigueu molt i molt feliços. Però sobretot, gaudiu de la vida, del que pugueu, i si us fa falta ajuda demaneu-la, no sigueu tímids. Hi ha professionals que us poden ajudar i si no hi ha medicació que pot resoldre coses, afimerament. Però sobretot, una bona conversa és millor que una bona pastilla. I fins aquí aquesta sessió de coach, gratuïta per tots vosaltres. Molt bé. Gràcies, Cindy, per haver vingut. Moltes gràcies a tots. Que us ho passeu molt bé. Gràcies. Gràcies.
Bona tarda, són les set.