Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona rebrà uns 30.000 carabaristes més durant el 2026. En total s'estima assolir la xifra de 155.000 passatgers en un any que serà de rècord gràcies al salt pel que fa a les escales que creixeran fins les 79. Aquest 2025 han estat 62 amb més de 126.000 passatgers.
i s'ha convertit en la tercera millor temporada pel sector al port tarragoní. Santiago Castellà, president del port, n'ha destacat els bons resultats. L'any 25 ha estat un any excepcional, molt bo. Hem aconseguit...
Tenir creuers més de luxuri, més centrats amb voluntat de cercar experiències culturals, gastronòmiques i de conèixer el territori. I la progressió és molt satisfactòria. Per l'any 26 esperem prop de 30.000 creueristes més.
passem a tenir 79 creguers. Per tant, el territori està en una molt bona oportunitat per gestionar experiències del creguerista. L'augment de les escales previstes per al pròxim any respon a l'aposta pel segment de luxe concretament de la neviliera Viking Crisis, que passarà de 3 escales a 17 i una previsió d'uns 35.000 cregueristes, suposant el 22% del total de 2026.
Esquerra Republicana afirma que és l'únic grup que fa una oposició real al govern de Vinyuales. Els republicans també fan balanç de l'any, sostenen que amb els pressupostos que s'han aprovat de cara al 2026 ha quedat demostrat que l'executiu local no té ni rumb ni ambició i que encara viu de projectes heretats. La portaveu d'Esquerra a l'Ajuntament, Maria Roig, diu que Esquerra són els únics que fan d'oposició real i valenta també a l'Ajuntament de Tarragona.
No som el grup més gran de l'oposició, sinó que som l'únic grup a l'oposició a l'Ajuntament de Tarragona i jo crec que aquest és el titular. Durant aquest any s'ha demostrat que la resta de grups s'han dedicat més a fer oposició de l'oposició que no pas oposició al poder o al govern, que és el que tocaria fer a una oposició. Per tant, jo crec que en aquest any també el que s'ha demostrat sobretot és això, que Esquerra Republicana el que fa és...
fiscalitzar el govern de la ciutat de Tarragona i ser constructiu sempre en allò que és bo per la ciutat. Més coses. La Tarracoa Arena acollirà des de dijous i fins diumenge a l'inici de la gira europea de l'espectacle Obo de Cirque du Soleil. Els assistents s'endinsaran en el món dels insectes de la mà de 53 artistes que es complementen amb música en directe. Michel Pijuan.
Obo, que significa o en portuguès, està inspirat en els colors i la natura de Brasil. Va estrenar-se el 2009, però en l'últim any s'ha renovat amb nous números. En les darreres dues setmanes, la Convenia Canadienca ha estat ultimant els preparatius i assajant a Tarragona amb un ampli desplegament de mitjans format per un centenar de treballadors de 25 nacionalitats que s'aniran traslladant per continent, juntament amb tota l'escenografia amb 21 camions.
La companyia canadenca ja ho té tot a punt per a l'inici d'una gira que durarà més d'un any i que els portarà a Portugal, Anglaterra, França, Itàlia, Eslovènia o Rumania, entre altres països. A Tarragona hi faran sis sessions en quatre dies amb doble funció dissabte i diumenge. Les darreres hores estan servint per afinar les acrobàcies i el muntatge. Per als artistes, poder formar part del Cirque du Soleil suposa un repte per l'elevat nivell d'exigència. Lola Pintos, gimnàstia argentina de 23 anys, que en porta un i mig a la companyia.
Yo disfruto mucho haciendo el show porque ves a todas las personas con una emoción de verlo y vienen porque quieren la realidad. Entonces es como compartir un poco de lo que yo tengo dentro para quien está ahí queriendo ver el show.
y hay mucho para jugar, es un show muy lindo, con muchos colores, con música en vivo, muchos artistas, somos 53 artistas en escena, así que también mucha gente, muchos insectos, mucho color, mucha energía y alegría total. Es un show inspirado en Brasil, así que bueno, también la música y todos los colores va por ese lado.
La nova versió de l'espectacle es va estar cuinant durant dos mesos, un procés que es va fer principalment a Mèxic.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Bar al Drac, Arbor Clínica Veterinària, Casa Jové. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cesselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Vols formar-te en comerç o administració? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Cursos pendents d'adjudicació. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, hola, què tal? Benvinguts a la Sintonia de Tarragona Ràdio. Si ens esteu a Sant Indi, ara mateix són les 11 i unes quants minutets. També benvinguts a la Sintonia de Tarragona Ràdio. No desconnecteu, que durant una horeta aproximadament, fins al proper canvi horari, ens podeu escoltar. I també, per a aquells que us agradi el YouTube, ens podreu veure. Bé, el podreu veure, perquè el que ara mateix està fent així una miqueta com de mima...
Seria el Jordi, que de seguida el saludarem. El Jordi Freixa, el Jordi Català, que ja el trobàvem a faltar, clar, la setmana passada. Vam fer així una mitja campana, campana sobre campana, i sobre campana una, a somater a la ventana, que vèrem-nos al Niño Laguna. Bueno, ja està, ja està. És que bé, vull decir-me adiós, avui. Està ja preparant l'època nadalenca, que m'ho diu, avui farem una prèvia, però la setmana vinent ho donarem tot.
Perquè, a més a més, ens tocarà el numeret de l'Ateneu, home, alteria de l'Ateneu, que després comentarem el que hi ha al cop i si encara hi som a temps d'agafar un numeret. Ai, que potser que hi queden pocs, eh? També avui us presentarem una cançó que es diu Coco Loco.
Adri Flores, Antonio Maia, Antonio Maia, Adri Flores. Aquest duet musical que estan ara mateix i m'estan dient que vénen cap aquí. I que, a més a més, espero que no trobin res a la carretera i que arribin molt bé per poder, a partir de dos quarts, aproximadament, punxar una miqueta més, per acabar de parlar i de conèixer aquest Coco Loco. Jo soc també de Coco Loco, però de l'altre Coco, d'aquells que es beuen, però sense alcohol, que no ens agrada gaire.
Ja parlarem, a veure d'on surt aquest coco loco. Estem tots una miqueta bojos del camp, eh? Però bé, a poc a poc hi ha molt a canya. Això és el que ens ocuparà, com a dèiem. Aproximadament uns 50 minuts a partir d'ara. Així que no marxis, que comencem.
Jordi, Jordi, Jordi, benvingut. Ben trobada. Ostres, mira, t'he fet un pla més gran del que normalment et faig. És que si no no me'n cabien, les banyes aquestes tan divertides que m'has portat. És que avui vaig de xerbol.
Per això acabes de serb. És serb, no? Ara no ho sé. Ara m'haurà de buscar. Cervo. Cervo, és veritat. Cervo. Cervo. Alguna vegada li dono al senyor Pompeu Fabra, perdoni'm. Però avui estic molt refredada. I tinc el diccionari molt tocat últimament. No sé què m'ha passat. Bé.
Esperarem una altra ocasió més adient. Ja t'ho arreglo jo. Tu ja, molt bé. El nostre cèrbol. Té nom aquest cèrbol especial avui o no? No, no, és el cèrbol Jordi Català. Jordi Català, perfecte. M'han enviat per la intel·ligència artificial el meu currículum.
Ostres, sí! Sí, llavors ja és cèrbol oficial. Ho puc llegir, el que t'ha posat? Sí. Però tot, eh? Fins i tot la part d'aquella del canvi. El que vulguis. Mira, diuen... Jordi Català és un cantant i músic català
amb una trajectòria de més de 45 anys a la música en català. Per si teníeu algun dubte, per si de cas, t'ho deixen clar. Han presentat diverses obres, inclosa poesies, frases i cançons, on mostra... Mostra. Però també ets una mica mostra, és veritat, perquè ets molt bo.
No, d'aquest monstre no, de monstre de bo. Ah, de bo. Un monstre, com deia aquella. Ja em deixes més tranquil. Home, clar. On mostra, que no em sortia, la seva faceta poètica i musical. A més, ha participat en festivals i esdeveniments culturals a Tarragona com a president de la Taneu de Tarragona. Aquí lo tenemos.
Molt bé. I, a més a més, alguna de les seves activitats inclouen tardes temàtiques, ha participat en tardes temàtiques de swing, amb el grup de cantaires de l'Ateneu, on va dirigir musicalment i tocar el teclat i piano, presentació del seu llibre, la presentació del seu llibre a l'Ateneu de Tarragona el novembre del 2021. Home, per falta d'actualització, no? Oh, bueno, està... Falta l'actual? Què passarà? Perquè ja m'ho he posat. És un resument.
Home, ja, però i el d'enguany? Bueno, el de l'any passat? Sí, però això és un resum. El d'enguany, sí, no m'equivocava, no? És un resum, sí. Però el 2025 va ser important també per tu? Home, sí, i tant. Molt malament, eh? Truca, truca al senyor Aie, Aieue, truca al senyor Aieue, que no s'entena de res.
Aquí és un resum. Sí, sí, resum. Bueno, també ens explica, que aquí és quan al Jordi els han fet uns riures, que diu, és important no confondre amb Jordi Vila. És que és idèntic. És idèntic. És important no confondre amb tots els Jordis del món.
Ara, ara. Han de que també... La iaia, és la iaia. Un altre cantant i actor de platge català, conegut per les seves veus en sintonies de sèries d'animació com Bola de Drac. Jo crec que aquí el que volíem fer és calçar-te la falca aquesta, amb el Jordi Vilas. És perquè baixi. Jo vaig al·lucinar. Quan m'ho vas a enviar i ho vaig llegir, vaig dir...
No ho entenc. Jo soc una mica ruc català, però no ho entenc. Ho van enviar com a publicitat, com a promoció d'això, d'aquest app. Sí, sí, de WhatsApp, de l'intel·ligència artificial. El que busques a Google, però amb la intel·ligència artificial. M'ho van enviar com a promoció perquè, esclar, perquè em faci soci...
I Sant Pedro canta. Llavors hem posat aquí un resum molt resumit. I tant, resum, resumit. M'encant, sí. Però és un honor que a Tarragona tinguin en compte un cantant català i de Tarragona la intel·ligència artificial. Ja he dit català, que és músic català, a 40 anys, a 45 anys, en la música, en català. Perquè si no ho tenia clar, aquí ho tindreu mescla encara.
I, a més a més, que el 2026 faré els 50 anys cantant en català. Veus? Si això va un xic atrasat, encara. Sí, està una mica raro. Però, bueno, és promoció perquè em faci de pago, clar. Molt bé, clar, clar. Aquí la pena és la pena. O el dòlar. En tant tu i jo no ho facis, no ho facis. Jordi, canviem de banda sonora. Vale.
Perquè a més a més s'han de posar una de ben bonica, no? Sí. Ho fem per la pau, vols? O vols fer altres coses? Sí, sí, podrem començar. Sí? Vinga, va. Sí, perquè recordem els 40 anys de la mort de John Lennon. Molt bé. I recordo també que en aquells moments vam fer un programa especial que estava a Ràdio Popular de Reus. Molt bé. Fent programes en català. Molt bé.
Digue'm vostè, digue'm vostè, que estàvem aquí cantant. El teu país, Catalunya. Clar que sí, Catalunya. És de llagrimeta, això, eh? Home, és la cançó per la Pau. És una traducció bastant literal de John Lennon, feta per la Carme Bernat, que ara actualment és a plan de cantaire, del grup de cantaires de la Taneus, la nova secretària de la Taneu de Tarragona. Molt bé, molt bé.
Imagina que no hi ha futur
Però hem de fer més coses, Jordi, hem de fer més coses que jo sé que a la teva de Tarragona ho tenim una agenda, diguem que bastant farcida, per poder parlar i per poder comentar, i que a més a més, us recordo que la setmana vinent, que farem el darrer programa amb en Jordi, clar, i ja serà... El darrer programa de l'any. Clar, el darrer programa de l'any, ja serà el dia 23. Quin susto. No, no, ja t'hi hem parlat abans, que serà el dia 23. Sí. Ja sabrem què ha passat amb el nostre numeret. Ara. Clar.
i que més del 23 també tenim un concert de Nadales a Sanites. A veure, espera, espera, que jo crec que és el dia aquell en què tu vas de bòlit. Sí. Perquè és gairebé a la mateixa hora. Sí, el dia 23. A quina hora és, el concert de Sanites? No, no, tindrem que fer el programa gravat.
Ah, company. És que en Jordi em deia, jo em pensava que aquesta setmana era la setmana del programa que encara no estàvem. Ara ho entenc perquè... Ah, d'acord, d'acord, d'acord. Bé, doncs ja farem quedada i ho gravem, encara que sigui per desitjar-nos un bon Nadal i totes coses, no?
Només t'enviaré Nadales, de les que farem el dia 23, a Sanites, i després el 26. Ah, el 26. Ah, a veure què passa. El 26 de desembre, fum, fum, fum.
A l'església de Sant Joan farem, després de l'Eucaristia de les 11, farem un petit concert de Nadales amb el grup de cantaires de la Tadeu de Terraona, que això és la primera vegada que es fa.
Ja us ho diré per telèfon, però aquest Nadal... Farem la connexió per telèfon. El programa, més que gravar-lo, jo t'ha truco. Fet. Perquè a quina hora tens, el de la Sanita? La Sanita és a les 6. No podem fer-ho per telèfon. Estaràs damunt de l'escenari, estaràs comptant. Ho podem fer a les 5 i gravar-ho.
No, que estem aquí amb la Marina, que estem fent el programa. A les 7. A les 7 ja no hi ha programa. Jordi, no m'ho arreglis, que ho hem d'acabar sí o sí. O passem aquest. No ho sabia jo, això de sanitat, això m'ho has d'explicar abans.
Bé, és igual, ho grevem i jo et passo les cançons. Et passaré les cançons de Nadales en català. Molt bé, molt bé. I alguna sorpresa, com per exemple aquella Passeu Bon Nadal, que és la del Bon Iem, però en català. Però aquesta me l'has passat? Sí, te l'he passat. No és aquesta. Espera, eh? No, aquesta no és.
Aquesta és bon Nadal, però crec que no ens la veniem, eh?
Passeu, bon Nadal. Rebòniem, però en català. Passeu, bon Nadal. Ai, ai, ai. A veure, a veure. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. És veritat, és veritat. Passeu, bon Nadal. Tanta personalitat que m'havia despistat, eh? És el Jordi català. Al 100%. A veure.
Digue-li! Has de passar la lletra, que no me la sé. Jo la memòria tampoc, eh.
La gent no s'ho creu, jo sóc un desastre. Benvingut al meu club, eh? Benvingut al meu club. Només va ser on s'havia una sola lletra d'aquesta cançó. Què dius? Sí, i ara no la puc cantar perquè si no te vayes de Navarra. Ah, doncs diga. I com que jo sóc antitaurí, aquesta cançó no la vull cantar mai més. Per què? Home, perquè parla... Però parla de Navarra? No, no, parla dels braus, de les... Doncs dóna-li un altre tom i canvia-li el sentit, si a tu t'agrada aquesta cançó.
I és l'única que em sé la lletra. Veus, precisament per això, perquè no la vols cantar. Sí, però tinc un poema, eh?, contra els braus, contra les curses de braus, tela, eh? Doncs mira, aquesta cançó, aquesta lletra, li pots posar la veu i la música de l'altra que t'agrada tant? Jo et dic que no. I mira, li donem un altre tomet. Avui veuré el programa i et portaré, recitaré la poesia. I si marxa...
Home, doncs mira, s'ha de respectar tot. Què et sembla? Molt bé, molt bé. A més, m'he quedat així com parada, perquè no m'esperava la música, però després, quan li dones la lletra, llavors ja canvia la cosa. Molt bé, molt bé. Jordi, que m'has dit també que volies que posés la música del Titanic?
Ah, bueno, el que passa és que nosaltres anem d'un lloc a l'altre. Jo ho he vist, graven saltant i com m'has presentat això... Som uns cracs. Ja estàs, som uns cracs. Estem aquí a la ràdio per passar una bona estona, que els ullets també s'ho passen bé amb nosaltres. I tant. Si jo porto el guió, no sé per què el porto. Porta el guió.
I jo també el tinc aquí, però n'hi me'l miro. Avui anava la cosa de prenatal, però també per fer la darrera etapa d'aquest grup terragoní que va existir del 87 fins al 90, va ser el Fanfan i Claudinet, i després del 90 fins al 2000 era la Fanfan Show.
que el separàs del Fanfan i Claudinet, i amb la Fanfan Show van fer diversos discos. Van fer El vols ballar, que és un dels discos, però també van fer un disc de pel·lícules.
Jo avui t'he portat el CD de pel·lícules per posar una de les cançons a lanzar, però jo he triat, no ho sé, a lanzar, eh, Pitu? Sí, sí, no, no, a lanzar no digueu directament, que m'has dit a la Titanic. Ah, sí. El que passa és que no se m'ha posat. Saps que abans ho hem sentit, no? Sí.
Que ho estàvem escoltant i hem pogut... Doncs ara saps la del Murphy, fastigós? Ah, sí. Murphy, ho sento molt, però és que cada vegada que entres a la meva vida passa alguna cosa d'aquelles que dius... Bueno... Ho hem sentit abans, ara segurament que no em deixa, mira, no em deixa posar-ho. Bueno, no pateixis.
Bueno, vam fer un CD, a part aquest del Vols Ballar, vam fer un CD tot de música de pel·lícules. Molt bé. I hi havia el Titanic, hi havia gent bona, hi havia els Picapedra. Sí. Hi havia els Picapedra també, eh? Seria aquesta, no?
Sí, aquesta, aquesta, sí. Molt bé, molt bé. El Casablanca. El Casablanca. Música de l'Off Story. El Toca Mala Sam, eh? El Love Story, també. El que veiem per aquí. La Guerra de les Galàxies. També. La Fiebre del Sabado Noche. Sí. Us ho atrevíem tot, eh? Sí, sí, sí. Sí, sí. O sigui, tot el CD...
és de música de penícules. Bueno, ja te'l portaré un altre dia, perquè això, clar, que els CDs ja... No, no, el nostre va quan li dóna la gana, ja t'ho dic ara. Ah, bueno. Perquè, a més a més, de veritat que abans ho hem estat sentint. Què? Abans, el que me l'han portat, dic, deixa'm-ho posar, que algunes vegades el CD ens fa una mica de guerra. Bueno, això, mira... És, si sonen barbes, Sant Pere, i si no és la Verge Maria, ja està...
No, no, no. Sí. Que podia ser Sant Josep, eh? Bueno, també, també. Espera, espera, espera, espera. Vinga, va. Ai, algú tenia un miratge que semblava que sí, però que no. No, no, no.
Jo havia tirat el Titanic en honor una miqueta als músics, els músics que van morir, morir tocant. Ostres, sí, eh? Però se sap de cert, això, o és una miqueta una llegenda urbana? Jo no hi era. Jo tampoc. A mi m'ho han dit. A veure, sisplau, que algú que va estallar...
A mi m'ho han dit, però... Bé, doncs... Vull continuar a parlar. A veure si l'última... La tercera va l'avançuda. L'he tret, l'he netejat, li poso una mica de play... Saps de què és això de la tercera va l'avançuda, no? No. Els romans, quan feien un atac... Fent un atac a la primera, doncs... Igual no funcionava.
Després, a la segona, tornaven a atacar. I res, tampoc. I a la tercera, ja tots els enemics estaven ja fets pols, llavors, a la tercera, anava a la vençuda. Per això es diu això. Abans que se me quedi enganxat i no podem recuperar-lo, prefereixo... Si ho tens en pendrive, de cara a la propera, ho ha de fer i llavors...
Utilitzarem per aquí. És que ho podríem posar per internet. Però clar, jo el que vull és tal com nosaltres la vam fer. Però aquí no està, això no està a internet, no? No l'heu posat vosaltres al disc? No, no. Per poder trobar-lo en algun lloc? No, dèiem-la, posa la cançó. No, no, el disc no estigui posat o penjat en algun lloc.
pel pròxim dia ho gravaré de la que tinc a l'ordinador i te l'enviaré per WhatsApp i ja està. I la posem. I ja acabant. Acabant el fafanxou. Perquè tinc un pub per aquí, que és un drac màgic, potser.
Molt bé. El Puffin de Màgic és una versió que vam fer nosaltres d'aquesta cançó del Peter Paul Mary, i que, bueno, per Sant Jordi ja vaig explicar la legenda, però, bueno, la tornarem a explicar, que cap problema. No, no, endavant, endavant. Vam tenir un drac també per aquí, eh? I llavors, per acabar aquesta sèrie del fan-fan-show, que quasi bé, tots els músics de la fan-fan-show són de la Puffin de Tornassol, eh?
O sigui que vau continuar treballant. Sí, sí, gairebé tots. Llevat del Raül Cid, que no sé si el coneixeu... No, no, crec que demà el veig. Ah, el Josep Garcia, el Samuel Garcia, aquests són nous. Però la resta de l'orquestra...
Tots estan a la papereta de sol. L'únic que tinc que donar una mala notícia, que ja ho sap tothom, la setmana passada es va traspassar la bateria de la nostra orquestra, l'Àngel Calle. Que des d'aquí donem també el consol a tota la família, els amics, i tant, i tant.
I, home, ara, de moment, tant la teniu com l'orquestra, doncs va una mica a coixa. Perquè ell tocava la bateria, ens arreglava els instruments, era enginyer de so. Per nosaltres, el nostre record, a l'Àngel Calle, allà on t'estigui. Una altra estrella musical que marxa cap al nostre, aquest cel enorme, que allà s'ho deuen estar passant. No vull anar encara, no tinc pressa. Jo vol dir el mossèn el dia del funeral. Diu, bueno, vinc tranquils perquè...
Un dia o altre ja farem cap al cel. Imagina la festa que deuen estar fent allà. I seguirem fent ballar i cantant. Aquesta és l'esperança. Si vols així, amb aquestes paraules s'acomiadem. Però abans, digue'm si encara estem a temps de comprar aquest numeret tan maco vostre. Queda molt poquet, eh? Això, que no se dormin, eh?
El dijous hi anem a buscar els dècims, eh? Vinga, va. Queda només avui i demà per comprar el número 70.107. Ai, ai, ai. El 7, el 7, que mira. 7.107. Que ens ha de portar bones alegries. Vinga, va. Que m'he de canviar el cotxe. És el meu número cabalístic, el 7. Jordi, que m'he de canviar el cotxe.
Això està a xupar, això. Sí? Vinga, va. Ara jo venc el meu... Que és que si no, no entro a Tarragona, no puc entrar, depèn de com. Jo venc el meu, però està fet pols, no te'l puc fer. No, i a més a més, depèn de com, potser ni tu podries utilitzar-ho per entrar a casa, eh? Doncs mira, té 25 anys el cotxe aquí. Ja t'ho dic ara que no, ja t'ho dic ara que no. Ja me'l tinc que canviar també. Per això, per això. Jordi, gràcies. Escolta'm.
A vosaltres, amb aquest paf, el drac màgic. A tota la començada és un inici. Fins la setmana que ve. Adéu-siau, gràcies. Adéu-siau. A vosaltres. Adéu.
Era el drac màgic que vivia al fons del mar. Però el sol s'esbria molt i s'esbria a jugar. I havia un empatí que s'estimava molt. Estrobaven a la platja els dos i jugaven de sol a sol. Era el drac màgic que vivia al fons del mar.
El sol s'avorria molt i se vien a jugar. Els dos paren planejar un viatge bollat. Volien anar a veure el món tot creuant, creuant el mar. Va, era un drac màgic que vivia al fons del mar.
Per això s'aforia molt i s'havien a jugar. Els dos paren planejar un viatge molt llarg. Volien anar a veure el món tot, treuant, treuant el mar. Era un drac màgic que vivia al fons del mar.
Però el sol s'hauríem molt i s'hauríem a jugar. Nobles regis i fris s'ha inclinat en el seu pas. I quan va a fer un broma els dolents faran callar. Va, era un drac màgic que vivia al fons del mar.
I va conèixer els dos jocs pel món que li van agradar.
Era un drac màgic que vivia al fons del mar. Però ell sol s'aforria molt i sortíem a jugar. Quan un dia molt gris i trist, Helena es va allunyar. Els trams de joia d'aquests dracs es van acabar. Era un drac màgic que vivia al fons del mar.
Fins demà!
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Enguany, la nit de Capdany. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
No et perdis l'emoció del gospel en estat pur. Dissabte 3 de gener viu i comparteix Gospel Forever, un esdeveniment musical irrepetible. Sent tota l'energia del gospel al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Compra la teva entrada a nexeevents.com.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Obramat.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Quiero intentarlo una y mil veces y no soltarte de la mano. No es menos lo que te mereces. Le hiciste a mi vida otros planos. Arquitecta con errores que nos hacen más humanos. Las paredes del camino las rompemos y soñamos. Si me dices, ven, sabes que lo dejo todo. Estoy pa' ti, dime dónde te recojo. Vámonos muy lejos.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Perdóname mi niña si yo me equivoco, quiero quitarte la ropita poco a poco, desnudarte lentamente con mis manos hasta volverme el coco loco. Perdóname mi niña si yo me equivoco, quiero quitarte la ropita poco a poco, desnudarte lentamente con mis manos hasta volverme el coco loco.
Fins demà!
Doncs ja t'ho deia a l'inici del programa, Coco Loco, aquesta cançó que tenim l'oportunitat de presentar-vos avui, jo diria que gairebé en primícia, almenys per Tarragona, encara que a través de les xarxes, a través del YouTube, ja està esbombant-se i a més a més que té un calor i un color que només ho saben posar l'Adri Antonio, Antonio, doble A...
Sí. Doble A, doble A. ¿Cómo estés? Buenas tardes. Buenas tardes, Silvia. Muy bien, muy bien. Qué be y qué bo cuando me va a trucar Antonio y me va a decir, Silvia, que tengo una cosita en marcha, una propuesta que hacer, tío. Pues vente. Habemos single. Tú ya lo sabes. Siempre bueno. Ya lo has visto. Cuando dices bien, lo dejo todo, ¿eh? Y te vienes pa'cà. A disfrutar siempre aquí contigo, la verdad.
Bueno, explícame, ¿cómo conociste a Antonio? A ti ya te conocemos, aunque después si quieres nos hacemos un poquito... O me dices a mí... Bueno, explícame un poquitico de tu vida musical, porque más a más después comentamos y después hablamos de Adri, aunque sea un poquitico. Empiezo yo, no entiendo. Sí, sí, sí.
Bueno, mi vida musical ya ha venido, no sé si dos o tres veces aquí, pues ha ido encreciendo, que me viene de familia ya, por suerte, y mis abuelos, abuelos, padres, tíos, hermanos. Tienes una familia musical. Y bueno, son muy flamencos, yo también soy muy flamenco, pero yo me he desviado un poco por la rama flamenco pop, que es este estilo que tiene Coco Loco, y aquí nos encontramos con Adri después de una amistad.
Y esa amistad que nace y crece, sigue, y tenemos la oportunidad de presentar precisamente esta canción, este coco loco, con él. Adri, bienvenido a Tarragona Radio por primera vez. Buenas tardes, ¿qué tal? Y yo espero y deseo que no sea la última, ¿eh? No, seguro que no. Ahora ya sabes, a través del Google Maps, cómo llegar hasta aquí. Ya sé dónde estáis, ya sé dónde estáis.
Ahora no te me pierdas, ¿eh? Ahora no te me pierdas. Bueno, ¿cómo os conocisteis? ¿Cómo fue que empezases a caminar musicalmente? No sé si con este cocoloco fue nuestra primera semillita. Ya nos conocíamos de antes. ¿Sí? Sí, a través de la música al final. Y aparte los dos somos jugadores profesionales de pádel. Sí.
Profesionales, no. Es que él siempre dice, ha sido a raíz de la música, de hablar ya, de una amistad musical, y siempre digo, Adri, ¿cómo empezó? Fue a salir de un partido de pádel. Un campeonato mundial de pádel. Oye, podríamos estar en Temilla, ¿no? Pues venga, para adelante. Tendrías que vernos jugar.
Bueno, os defendéis. A ver, lo que es importante de aquí yo creo que es hacer deporte. Y participar. Exacto. Hacer deporte, moverse, dejar el sofá un rato. Sí, hombre, sí. Tengo que decir que lo de... A las nuevas tecnologías. Lo importante es participar cuando sales del partido perdiendo. No, no suena. Ya no es lo importante participar. No, no, ya. Estuvimos a punto de que Coco Loco nos saliera. ¿Por qué?
No, hombre, no, es broma, es broma. Ostras, a ver, no me asustes, Adri, con estas cosas. Que tengo el corazón no sensible, hombre, no me digas estas cosas. A ver si la liamos. Pero el coco loco era una cosa que ya fluyó. O sea, que dices, ostras, es que esta canción la tengo aquí, que me están taladrando y tengo que ponerle un poquito más de historia, pero ya la tengo.
Bueno, ya veníamos hablando de hacer alguna cosita junto. Vale, vale, vale. Y bueno, Coco Loco se puso una tarde cualquiera en el camino y fue para adelante, vamos. Eso sí, nos ha traído el Coco Loco, de verdad. ¿A qué te refieres con eso de que tú nos ha traído el Coco Loco? Bueno, en producción y bueno, todo lo que hay detrás, al final, de sacar una canción ha sido complicado, pero bueno, lo bonito también de...
Del camino, si es todo fácil, pierdo un poco la gracia. Claro, son los retos de alguna manera, ¿no? Son los retos de la vida. ¿Y qué retos os ha puesto esa canción? A ver, explícame. Yo no sé si... ¿Dónde empieza? Me comentabas que rondaba, que estaba por ahí. Esto es lo positivo. Que hay algún momento que os tenéis que sentar y decir, ostras, o no sé si Antonio llama a Adri, si Adri llama a Antonio... Bueno, salió una... Y a partir de ahí empieza la cosa. Una tarde en casa...
Por mi parte, salió ahí como un estribillo, una idea, y se la compartí a Antonio. Antonio, ¿qué tal? ¿Qué te parece? Dime que te gusta. Dime que te gusta, que no te dejo jugar más a pádel, ¿eh? Ahí vamos, ahí vamos. Le dije, me gusta, ¿no? Vente ya, que ya tengo la segunda parte aquí hecha.
Y así fue, así fue, tal cual. Venga, pues, vamos para el estudio. Y nos pusimos... Fue la verdad que yo le pasé un cachito a él y al rato ya Antonio tenía ahí, había maquinado su cabeza. ¿Qué dices? Sí, sí, sí, fue... Es que es medio máquina, yo creo que se enchufa. Ahora cuando llega a la radio, estaba mirando los enchufes raros. Y yo, ¿qué le ha pasado, eh?
El de Adri fue el que me dijo que esto está guay. Venga, vamos para adelante. ¿Y qué parte de la canción tú ya tenías en mente, Adri? Yo tenía la primera parte hasta el estribillo. Hasta el primer estribillo. Y luego ya fue que Antonio compuso sí, todo lo demás ya. Hay como una parte C también que hizo él. Pero bueno, ha sido un poco todo conjunto porque es de la parte que yo ya tenía. Luego la estuvimos comentando y se cambió alguna cosita. Y al final ha sido...
Ponernos de acuerdo. Muy de entre los dos. ¿Sabes lo que más me gusta de esta canción? Que normalmente cuando pensamos en rumba siempre pensamos en verano, siempre pensamos... Y no, no, la rumba tiene que estar todo el año. Sí. Y claro, da igual que tenga que ser diciembre, pero da lo mismo. Que es un tema muy veraniego.
Sí, pero que bueno, a ver, exacto. No tiene temporada, la música no tiene temporada. Puede refrescar durante el verano, la canción como tal, y puede calentar la tienda en invierno. Había un comentario que hizo una chica que ponía, hostia, gracias porque hemos vuelto al verano, el verano del invierno, alguna cosa así puso.
Bueno, pero eso es genial. Sí, muy bien. Eso es lo que les decía, porque normalmente la música de alegría, de felicidad, que es lo que nos da este cocoloco, aunque la historia en sí yo no me parece que sea tan feliz. Bueno, acaba bien. Bueno, pero claro, toda la andadura, digamos que toda la aventura que hay por aquí explicándola... Hay baches, hay baches.
Hay algún pedrote, ¿eh? No, bache, no hay algún pedrote que le cuesta. Pobre, ¿eh? Hay muros, hay muros en el camino. Sí, sí, sí. Aunque acabe bien, es lo que decía hace un momento Adri también, que se ha tenido que luchar también la canción a través de la letra. Se nos han puesto cosas en contra, ¿eh? De la fecha del lanzamiento, pero cosas sin querer, pero que suceden.
¿O climatología que no nos ha dejado avanzar el tema...? Bueno, que al final no es lo mismo trabajar uno solo que ya dos y él con su equipo, yo con el mío, al final atar todo eso que siempre ha sido una maravilla, pero claro, tiene más logística el mover a dos personas que a siete, entonces...
Pero bueno, se ha hecho, se ha tirado para adelante, ha salido y está aquí, o sea, que es lo importante. Y tengo que deciros también a vuestro favor que habéis creído muy, yo creo que con mucha pasión, que es lo que tiene la música, con muchas ganas, y mira, tenemos la oportunidad de presentarla aquí.
que yo no sé cómo me comentabas de esa chica que os ha dicho gracias por traernos de nuevo el verano a este diciembre, pero ¿qué más os han dicho? Yo no sé, el feedback que ahora mismo a través de las redes sociales, que ahí está muy candente, que además tenemos ya unas cuantas reproducciones a través del YouTube y etcétera, etcétera, etcétera. Bueno, explicarme.
También lanzamos como un teaser. Ah, como un safe. Que se dice ahora, una previa. Sí, pero es una previa en una mesa de un bar. Y esto tuvo bastante repercusión, la verdad. Me ha gustado mucho la gente, muy compartido.
Muy reposteado, muy... La verdad que la acogida de la gente es súper bien. Qué bueno, qué bueno. No sé si cuántos, que después hablaremos del videoclip, si tenemos algunos reels que todavía no han salido, aquellas tomas falsas que puede ser que también estén guardadas. Todo eso también se agradece. Sí.
Hay tomas falsas. Son las más divertidas. De verdad, te lo digo en serio. Hay que darles un tiempo primero que salga lo bueno y ya luego ponemos lo otro. Tanto que se escape a ver qué pasa.
Porque el videoclip, explicarme, ¿teníamos previsto grabarlo donde se grabó, todas estas tomas que estamos viendo? ¿Fue un poco improvisado? Otro cambio, sí, otro cambio, porque teníamos pensado otra ubicación, ¿verdad? ¿También? Ahora ya ni me acuerdo... Sí, era zona Barcelona, Mare Magnum. Sí, zona Mare Magnum y de repente hicimos cambio. ¿Hala? Zona previa. De última hora. Pero el puerto este que se ve, se ve súper bonito. Sí, también. Está ahí cerca del... Fue un acierto, fue un acierto total. ¿No?
Ha quedado, aparte, el chico que desde aquí le mandamos un saludo, a Ricard Tejada, que es el cámara. Muy bien. Una maravilla, una maravilla siempre trabajar con él. Y además me imagino que también la producción después, cuando se han tomado muchas imágenes, ¿cuántas veces tuvisteis que cantar Coco Loco? Venga, va.
No, no, no. Podríamos echar un recuento, pero... Antonio, no me sirve, uff, mi cama. Porque más a más, en un momento acabo de ver tres lugares diferentes. Y solamente este tres. Pues en cada lugar se hicieron muchas imágenes. En cada lugar unas tres o cuatro, la verdad. ¿Cuánta gente pasó que dice, no, no, ¿qué está pasando por delante de la cámara? Y os despista, porque claro, una cosa es cuando tú estás pendiente... Porque a día de hoy ya...
No lo tenemos tan, a no ser que sea una imagen de primer plano que se cruce delante de la cámara, pero si es por detrás y tal, tampoco... Lo dejamos pasar un poco. Sí que hay una toma... Más natural, más orgánico. Hay una toma que se ve como saliendo de un túnel, que hay el encuadre de la luz y, bueno, ya cosas técnicas de los cámaras. Pero eso ha quedado precioso, ¿eh? Sí, sí, sí, muy bien. Ya te digo, hemos tenido un equipazo ahí que lo ha sacado adelante, pero sí se cantó unas cuantas veces, ¿eh?
También vemos amigos que os acompañan y que están precisamente tomando la cervecita ahí con vosotros. ¿Conoces tú alguno de por ahí? Sí, es que me ha parecido, por eso digo. Pero espero que me lo diga Antonio. Explícame, que además creo que tuvimos la oportunidad de tenerlo aquí con nosotros. Sí, mi primo Nene Maya, mi primo Nene. Exacto, exacto.
Que, bueno, pues este tema, como hemos dejado antes medio aparecer, pues yo trabajo con Nene, ¿no? Con Nene Maya en la producción y Adri trabaja con Raúl Espinar y Chusto Valo. Y hicimos pues una fusión, ¿no? Ahí de, oye, pues que no nos juntamos los tres productores y con los chavales y hacemos... Y así fue. Qué bueno. Y la verdad que muy positivo porque...
Nada de cero competencias, al revés, aportando ideas, puliendo ideas y muy positivo, la verdad. Y a luchar, lo que decíamos hace un momento también, de luchar y tirar hacia adelante este coco loco que más a más, este proyecto que tiene que subirse al escenario. Yo al menos, yo siempre, y ya sabes que Antonio, Adri, tú ya me conocerás, yo lo quiero en el escenario. Yo quiero que es donde vosotros tenéis la vida, donde se os puede ver al 100%.
Saldrá, saldrá, saldrá, seguro. Vamos a programar unos conciertos, la verdad, para este año. ¿Sí? A ver si es verdad. Seguro, seguro. Hay que estar atento a las redes, ¿eh? Yo tengo el teléfono y aquí la mano, ¿eh? Por si me queréis llamar de aquí un ratito. Ya sé que os tengo aquí, pero da igual. Hacemos, hacemos.
¿Cuánto tiempo de grabación el videoclip? Vuelvo a él otra vez. Porque claro, habéis tenido que, lo que decíamos, se ven diversos sitios. Bueno, un día entero casi. Un día entero. Lo que da de luz. Lo que da de luz casi. Ahora claro, contando que en diciembre... Hace frío lo primero. Bueno, pues ya ibais... Arrancamos sobre las 11-12, ¿no? 11-12 para posicionarnos un poco tal...
Y acabamos como a la... Cuando se va el sol, si ya se ve la... Cinco o seis, una cosa así. Cinco y media, seis. Vale. O sea que... Tampoco fue súper larguísimo. No, no, pero fue muy fructífero, ¿eh? Sí, sí, sí. Yo ahora mismo estoy... Vamos por faena. Que no me lo creo, ¿eh? Yo de verdad con el videoclip muy contento. Sí, sí, es que es eso. Es un trabajazo. Aparte el cambio de ubicación fue todo un acierto a última hora y...
No, y además, que es lo que decías, tienes la oportunidad de tener a la gente a tu alrededor, que forma parte también de la familia, que se hace más amena, más divertida, la forma del cariño. Y hay momentos que parece que os conocéis de toda la vida y se nota que hay una compulsividad que está... Mira, creo que es... Las imágenes del bar estuvieron entretenidas.
Y también hay un momento que vosotros estáis los dos cantando, mira, aquí esta zona también, que también vais caminando y de repente... Nos miramos con amor, ¿no? Tenemos complicidad, la verdad. Y es ese feeling que se nota también en la canción. Bueno, que al final si tú no transmites eso, creo que es un punto muy, muy grande para transmitir a la gente y que le lleguen y conecten con la canción, ¿no? Ese buen rollo y, bueno, un poco lo que es la canción en sí.
Y que es ahora mismo vuestra verdad, el tener la oportunidad de explicarla y de tenerla aquí, ¿no? Total, total. Pues nos quedan solamente nueve minutitos, porque el programa se nos acaba pronto. Y tenemos ahí una guitarra súper bonita. ¿Cantamos el tema? Por ejemplo... Yo venía a cantarlo. Los dos la cantáis. No lo quería decir, pero...
Yo he traído la guitarra, pero no ha sido para pasear. Porque siempre la lleva encima. Yo os he puesto un poquito de reverb por aquí. Venga. Para dar un poquito de color a la cosa. A ver. Vamos allá. Que no estaba planeado. No. No. No se ha notado. No se ha notado nada. No se ha notado nada.
La traía porque la llevo en las furgonetas. Y la lleva de serie, que yo creo que la tiene dentro de la buchaca mágica del Doraemon. Y se le pone grande en un momento. Guitarra de bolsillo. Sí, guitarra chiquitina, toca un botoncito y de repente aparece así de este color, de esta maravilla. Pues escuchamos un poquitico, ¿sí? Vamos. Venga, va.
Olé.
Las paredes del camino las rompemos y soñamos. Y si me dices, ven, sabes que lo dejo todo, que estoy pa' ti, dime dónde te recojo. Vámonos muy lejos y de cualquier modo me tienes loco, loco. Y si me dices, ven, sabes que lo dejo todo, que estoy pa' ti, dime dónde te recojo. Vámonos muy lejos y de cualquier modo me tienes loco, loco.
No, no, no, no.
Fins demà!
Fins demà!
Perdóname mi niña si yo me equivoco, quiero quitarte la ropita poco a poco y desnudarte lentamente con mis manos hasta volverme poco loco. Saben que me dices ven que yo te lo dejo todo, que estoy pa' ti dime dónde te recojo, vámonos muy lejos y de cualquier modo me tienes loco loco. Y si me dices ven sabes que lo dejo todo, que estoy pa' ti dime dónde te recojo, vámonos muy lejos y de cualquier modo me tienes loco loco.
La, la, la, la, la, la, la...
Otra, otra, otra. Ahora que continuaría y faríamos una otra y otra y otra y otra. Hombre, hombre. Es lo que decíamos ahora. Ahora esto ya está encendido. Ahora ya un buen rollo ya. Mejor rollo aún. ¿Qué te ha parecido Silvia? Pues fantástica, fantástica, fantástica. Además, además, la próxima vez te haré caso de una cosilla.
Te pondré un poquito más de micro y te pondré el otro micro en la guitarra. Es verdad, eh. Adri me la había acertado, eh. Me ha dicho, te pongo la guitarra normalmente, pero es verdad, es verdad. Pero bueno, he sentido muy bien. No, no, no. Me ha faltado un poquitico de ti en el micrófono. Un poco más de ti, ¿no? No, pero el micro, el micro. A ver, ya lo vamos a liar. No.
No, hombre, no. Vamos ahí a hablar de la cosa buena. De lo importante. Bueno, caminamos hacia el futuro con este coco loco. ¿Qué es lo próximo que tenemos que hacer con él? Bueno, me imagino que llegar a todos los medios de comunicación, televisiones, este vídeo tiene que verse en todo el mundo, si puede ser.
En eso estamos, en la promoción, que es lo que nos toca ahora en estas dos siguientes semanas, bastante promoción, mucha radio, mucho difundir, mucho compartir y llegar a los máximos oyentes posibles. Parte también del proceso de sacar música, tema de la promoción, porque es algo muy importante. Y Adri, también os tenéis que poner las pilas en las redes sociales, que ahora los grupos lo hacéis todo.
Pero cuando digo todo, es todo, todo, todo. Qué locura. Ya componemos, ya hacemos. Hacemos videoclips. Aportamos las ideas de los arreglos también para el tema, junto con los compañeros. Estamos ahí en la grabación. El vídeo tenemos también ahí la idea.
Rollo multiusos, la promoción. Que antes era, compongo, hago la canción y la dejo hacer, que a partir de ahí ya se haga grande. Yo creo que también es que nos gusta, hay mucha gente que solo compone o solo llega y graba la voz, pero también nos gusta ser parte de eso, porque al final es un poco nuestro sello.
Sí, nos gusta estar en cada sesión que se hace de estudio. Pues no es aquello que dices, ya me llamaréis para las voces. No, no, estamos en cada sesión, aunque sea para una edición, para que sea por un arreglo. Hoy se va a grabar el bajo y el piano. Yo no toco ni el bajo ni el piano. Estaremos ahí, estaremos ahí.
Pero es una manera también... Mira, ahora me estaba imaginando como si... Algunas veces yo he hecho siempre el símil de que las canciones son como criaturas. Igual que pasa con los discos, que son criaturas. Tú las ves como nacen, como crecen y cómo se te van de las manos porque siguen su propio camino. Tú las reproduces, claro.
Claro, claro, es que tú lo has hecho. Exacto. Es tu forma, parte de ti, de tu esencia. Y es un poco, estaba ahora haciendo el símil de que la acompañabais de la mano como si la cancioncilla fuera una niña y la estabais acompañando para que saliera a verla. También es verdad que tenemos la suerte esa de trabajar ya con el equipo que... Es un equipazo, ¿eh?
Sí. No hay queja ninguna. Pues dime quién es vuestro equipo. Bueno, conmigo va... Vamos, saca nombres. Conmigo va Nene Maya, que ya lo he pronunciado. Lele, un recuerdo desde aquí. Un beso. Yo estoy con Raúl Espinar y Chusto Valo, que son los dos productores, y luego pues contamos ahí, estamos contando con musicazos también, Sergio Di Finiccio...
Juan por allí, Alberto a la trompeta, un equipazo de maravilla, de l'ojo, vamos. Y aparte que se apuntan a un bombardeo, que es lo bonito también. Y el rollo está que al final nos conocemos también, ¿sabes? No es que aquello que diga, son sus productores y entre nosotros ya nos conocemos, es buen rollo. Es familia, es familia. Bueno, ¿esto es solamente una pequeña semilla, lo que decíamos, de lo que todo puede llegar a venir?
de cara a un futuro con Adri Antonio, Antonio Adri, ¿podría ser? ¿De cara a un futuro? O ahora solamente esto es una colaboración y a ver qué pasa. Porque claro que vosotros tenéis cada uno vuestra carrera, claro. Pero bueno, seguro que más adelante algo.
Bueno, estáis invitados los dos, ¿eh? Lo digo porque ya tenemos que acabar el programa aquí. Gracias. Cualquier cosa, Adri, gracias. Antonio, gracias. Muchas gracias, Silvia. Porque aquí sois Adri y Antonio, que cada uno tiene su nombre y apellido, ¿eh? Que más a veces es Adri Flores, Antonio Maya, y que ha sido un placer teneros con nosotros. Un gustazo para nosotros, vamos. Gloria bendita. Que si os aburrís en casa, ya sé que tenéis un cachito de carretera hasta aquí. Venimos. Eso no es nada por venir aquí con vosotros. Os espero, ¿eh? Un abrazo. Gracias. Muchísimas gracias. Adiós.
I nosaltres tornem demà. Adeu, adeu.
Las estrellas que encontramos bajo nuestras armaduras levantaron un te quiero bajo la luz de la luna. Tu labio sabor verano, piel con piel, alma desnuda. Poco a poco nos quemamos alma, el tiempo, amor, locura. Sabes que lo dejo todo, estoy pa' ti, ve donde te recojo, amor.
Fins demà!