Papi, papi, voy a nacer legal cuando mirem. Gracias.
Bona nit.
I avui a la sintonia de Tarragona Ràdio tenim l'oportunitat de presentar-vos dues qüestions i totes elles tenen el mateix sentiment. Per una banda un llibre i per l'altra un documental. Però darrere de tot això, o almenys dins del que seria aquesta entrevista, el responsable, i el saludem, és en Jaume Blanc, el Tobab. Jaume, bona tarda i benvingut. Hola, bona tarda.
Ets el responsable perquè, a més a més, va ser, en el moment que va sortir el llibre, em vas dir, Sílvia, ha passat això, en el moment que es presentava el documental i el llibre, hem de fer cosetes, però en aquell moment, i ho comentàvem fa la ventana ara, coincidia amb les festes a Santa Tecla, perquè va ser al mitjans de setembre, i vaig dir, ostres, m'hauria encantat poder estar amb vosaltres personalment, però en aquell moment ens teníem el prego de les festes o alguna cosa d'aquestes, i era impossible. Però avui,
Per fi, i després d'esperar unes quantes dates, us tenim aquí amb nosaltres. Em presentes els diferents protagonistes? Doncs mira, vinc acompanyat dels dos protagonistes de la història. Un és en Bangalit Javi. Hola. Hola, què tal? Hola. Que és el... Benvingut, benvenido. Muchas gracias. I l'altre és el Leon Manel Blanc Toré, que és el meu fill i també coprotagonista de la història, tant del llibre com del documental.
I hem de dir cap d'un fill, hola, què tal, benvingut? Hola. Ja el coneixíem pressament per un conte, que vam tenir l'oportunitat també de presentar aquí a Tarragona Ràdio, i el vam conèixer via telefònica, si no recordo malament, que va entrar en algun moment donat, no sé si dins del Mirallós el Roc o dins del meu programa, dels nostres fans de Tarragona, i vam estar parlant una estoneta amb ell, que en aquell moment, clar, era més petitet, quan fa del conte?
El conte del petit tobap ja fa... Del petit tobap, clar, ara ja aquest petit tobap ja està petit, eh? El vam treure l'any 2022, estem parlant de fa 3 anys. 3 anys. 3 anys enrere. Clar, el conte està escrit del viatge, diguéssim, que vam fer amb ell al Senegal...
quan tenia un any i mig no arribava a dos. Llavors, el conte es va publicar quan ja tenia cinc anys i d'això ja han passat tres. Ara que hem fet el segon llibre, que és el que venim a presentar avui aquí, el d'Estil del Nord, ja l'hem escrit amb vuit anys i ara s'ha publicat que ja en té nou. Per això aquest segon llibre té una mirada més adulta, més entre... Hi arriba ja la part de... I després també l'aportació del Javi com a jove.
Doncs explica'm una miqueta, explica'm una miqueta, perquè clar, tu ja tenies l'oportunitat, ja sabies el del compte, i ara hi ha aquest segon llibre, a veure, explica'm, quina és la teva intervenció dins d'aquest llibre? Què és el que tenim l'oportunitat, què trobem per aquí, petit tobap? Doncs jo el que he vist és molta interactuació, i bueno, que...
Sé que és el meu llibre, però no sé molt com explicar, però bueno, faré el que pugui. No, de quina manera? A veure, per exemple, quan el papa et va dir, ostres, anem a fer aquest segon llibre. O va sortir una miqueta més de casualitat, allò que dius, ostres, jo ara anava explicant coses al papa del que sentia, del que veia, però clar, no deixa de ser tot un viatge, també, aquest segon llibre. Doncs jo em vaig enterar i em vaig quedar sorprès. Sí? Per què? Per què?
Doncs no sabia que faríem un altre llibre i allí li he preguntat que si faríem un altre llibre després d'aquest i tot això. I bueno, s'ha complit. Molt bé. I que també quan ja està sortit aquest llibre jo li he preguntat que si també hi haurien algunes altres cosetes i tot això.
I segurament, segur, perquè tu en parella saps que és un colinquiet. I si té bons amics, ja ho saps. Sí. Home, Begalí, explica'm, què és Destí al Nord? Destí al Nord és un viaje migratorio de Senegal fins aquí a Catalunya.
Bueno, es una cosa que está hecho en realidad, eso es lo que hemos explicado. Es mi conversación que suelo tener con el Petit Bab, el día a día. Entonces, claro, hemos dicho que lo explicamos en el libro para que la demás gente también se entera.
Cada día vivimos en eso, ¿no?, en la emigración. Yo creo que es una cosa que se tiene que explicar para que mucha gente, bueno, se entere, ¿no? Y que además le quite yo creo que un poquito de romanticismo.
de lo que es llegar a un país y que además no resulta ni fácil, muy complicado, que eso también espero que lo ponéis en este libro. ¿Cuándo llegasteis? Y explícame un poco la historia con Jaume.
Perquè, a més a més, després té aquesta relació amb el tornar a casa, que és l'ida, la venida i la volta, d'alguna manera, després. Tot acaba lligant, no? Clar, clar, per això. Bueno, com et deia el Javi, el Bangali, al final nosaltres ens coneixem i quan ens coneixem tenim una amistat molt xula que flueix i això acaba...
que tant el Javi com l'Alion tinguin una relació més enllà de l'amistat, que es converteix ja com una relació de germans. I al final jo acabi sent una mica el pare de les dues criatures, no? I jo vaig observant sempre aquestes converses que vam tinguent
i un dia el Javi em diu, i aquí és on crec que fa el cric, aquest de dir, aquí tenim un llibre, és quan un dia em va dir, t'estic explicant coses que jo crec que mai m'he obert tant a ningú, i quan ell m'anava explicant el seu viatge, però més enllà del viatge, les emocions que ell va tinguent,
Les experiències, totes les coses viscudes, clar. Les coses que enyora del seu país, les coses en les realitats que es va trobant aquí, i tot això ho anem posant en comú, però al principi és només que l'intercanvi d'opinions de dues persones.
I al final és quan jo li vaig plantejar, perquè el meu fill, com deia ara l'Aliun, anem parlant i, ai, papi, hi haurà un altre llibre, no hi haurà un altre llibre, i així em diem, doncs mira, crec que ara ja sí que el tenim, no? I de fet vam començar a fer una mica com un esbós, un escrit, i quan ja el vam tenir, el primer que vaig fer va ser llegir-li a l'Aliun, cada dia li llegia una pàgina.
i va ser molt xulo, no?, l'Iun, perquè jo t'anava llegint cada nit, no?, i ell me deia, papi... Era com el seu compte personal de dormir. El seu compte personal de dormir, i cada dia me deia, papi, no pots llegir una altra pàgina? I aquí va ser on jo també vaig veure amb ell i vaig detectar que la història, tenir aquest punt, que sí que era una història molt... Molt personal del Javi. Molt personal del Javi, amb molta força i amb un missatge molt dur, però que també un nen, doncs, si...
si li donava un ritme a la lectura, doncs li podia interessar. No, no, i a més a més, pel que veig, espero i desitjo que siguin molts els nens que tinguin l'oportunitat i adolescents, perquè a ella està a punt a punt, li queda una miqueta només, però que s'interessin del que hi ha i que no és tan fàcil, que unes vegades ho veiem a la televisió i reflecteixen coses que de veritat després no són. Sí.
i aquí és on radica el problema i veure veritats i veure realitats que són dures i que alguna vegada també, i també són reconfortants, perquè donem les gràcies potser de totes les batalles que has hagut de passar, Javi, per estar aquí amb nosaltres. Perquè quan vas venir a Tarragona? Quan va ser que vas estar, quan te vas establir a Reus? Fa molt. No, ja hace como 2000, era 2021,
Venia aquí a Reus. Sí. 2021, no? Sí. O sigui, ja fa aproximadament... El Javi, quan va arribar, tenia 16 anys. Va sortir de Senegal amb 16 anys. I va fer un llarg viatge. I quan arriba a Reus, a partir d'aquí, ja no és només el viatge que sí que l'expliquem al llibre, sinó que també és la integració. I és una mica...
Que és molt dur. Que a vegades... Claro, costa, perquè quan... Cuando uno llega a un país és com... Si has vuelto a nacer otra vegada, perquè no... Nadie te entende, tu tampoc entiendes a ningú. Entonces, és molt difícil al principi integrar-se, no? Però, bueno, poco a poco, claro, con... En aquest país, jo sé que hi ha sempre bones persones,
que siempre te abren la puerta e intentan interactuar contigo. Y claro, así poco a poco, bueno, yo fui con el Jaume, nos hemos conocido y eso, y la verdad que muy bien. Estoy muy contento. Jaume hoy es como un padre para mí aquí en España, sí. Sinceramente, sí.
¿Qué es lo que más costó de estar aquí? Seguramente que tuviste un montón de ocasiones y de pensamientos de decir me voy otra vez. ¿Dónde me he metido? Sí, sí, sí, porque yo imagínate que cuando estaba en Senegal yo nunca he hecho un viaje tan largo así.
Nunca he salido al lado de mi madre tan... A los que tenías 16 años. Claro, claro. Y al llegar aquí, pues ya te digo, con el trayecto de pasar...
en el océano, ¿no? El mar Mediterráneo. Al llegar aquí a España, yo esta semana no he dormido porque tenía como trauma, ¿no? Por la noche, todo el rato me levanto porque tengo miedo, que pienso que estoy dentro del agua y eso. Y me costó bastante superar eso. Y luego, claro, en los tres meses que estoy aquí y...
La verdad que, bueno, no estás acostumbrado. Hay muchas cosas que has dejado atrás, entonces te hacen falta. Y estás aquí, no conoces a nadie. Y bueno, siempre pienso que, bueno, voy a volver, voy a volver. Pero al final, bueno, me he quedado y...
Me fue a instituto a estudiar y la verdad que... Continuaste adelante. Bueno, sí que volviste a casa. Sí, sí. Que ara ja seria la segona parte, però ja tenim l'estí al nord, que és la llegada de Xavi aquí a Tarragona, a Buenos Reus, que ahir... Ara te m'has d'explicar en el moment que la vostra família també forma part de la seva. Sí, quan escrivim el llibre i ja li donem forma i l'anem a maquetar,
Com que vam veure que la lectura al final era un diàleg entre un nen i un jove, vam pensar que seria xulo que en vés de fer-ho com l'altre conte, que era un conte més infantil, que estava fet amb il·lustració, que aquest cop ho féssim amb fotografia. Llavors vam quedar amb un noi, vam fer amb l'Omar Balcells, i vam quedar per fer fotos a Reus,
I van quedar molt boniques i llavors aquí va ser quan li van plantejar que nosaltres al gener d'enguany teníem la intenció de fer un viatge en conjunt al Senegal, una mica per això, perquè van galitzar i conegués la família de la Liún i la Liún pogués conèixer la seva família i com a germanes. Estàveu a prop llavors?
Sí, teníem programat el viatge, però era un viatge de ple, d'oci, de vacances. Però jo dic, dintre del Senegal estàveu a prop, més o menys? No, no, no. Però clar, normalment no, és que és el que t'anava a dir. No, no, no, les distàncies són llargues, no? És el que us anava a dir, que les distàncies són llargues i a més a més les carreteres no sé com estan. Sí, sí, sí.
Bueno, des de la mirada occidental seria un viatge utòpic. Era l'aventura en aquell moment. Era el fer-ho, no? Sí, com que jo no penso gaire a les coses... I com m'agrada que ho facis. Sempre he sigut molt inconscient, no? I aquesta innocència infantil que no m'ha marxat crec que ajuda a fer tot això. Bé, total que...
que nosaltres vam quedar que seria xulo fer en aquest viatge fotografies. Llavors nosaltres li plantegem a l'Omar si ell vol acompanyar-nos a fer aquestes fotos al Senegal i de passada fer un viatge de plaer i conèixer el país. Però... I ell va dir...
Pues sí, me ve de gust, coincideix, bueno, aquestes coses que flueixen. I quan ja havíem preparat el viatge, doncs el Javi, el Van Galins va dir, seria molt bonic que aquest viatge poguéssim gravar alguna cosa per tenir un record.
Que per saber, per allò que dius, mira, perquè quedi per nosaltres que estem aquí. Sí, per tenir un souvenir. I allà va ser on va i tot va connectar. I li vaig dir, un souvenir no, vamos a hacer una pel·lícula. I aquí és a tu. I li vaig dir, perquè ja que anem, ja que ve l'Omar, li plantejarem que vingui gravant les 24 hores i fem una pel·lícula. Llavors, la idea és fer un documental, no?, una mica del seu retor i que sigui la cara B del llibre.
No sé si l'heu volgut donar aquesta intencionalitat que quan acaba el llibre comença el documental o una cosa és una cosa i una altra és una altra. No, jo què dius? Doncs potser ja ho veurem. I a començar el documental dient alguna cosa com ho estem veient, estem anant. Saps a què me refereixo? Que entre lligar d'alguna manera el llibre i el documental? O arribar a fer? Que no heu pogut veure? Com ets conscient que no he pogut veure el documental encara?
Primer havíem pensat que la idea fos dos projectes independents, però sí que és veritat que al final casen. I com que el viatge va ser el gener i després amb la frascura del moment i a més va ser un viatge molt bonic, que tot va fluir i va ser...
Un viatge ple de dificultats, també s'ha de dir, hi ha molts entrebancs, però el viatge va ser molt bonic i tot això va quedar reflectat a la cinta. Llavors, nosaltres no vam voler donar-li massa temps a l'edició. Vam pensar que s'havia d'editar ràpid i treure-ho com a un projecte comú, perquè crec que és això, el viatge de vinguda i el viatge de tornada és un projecte molt bonic
que no només ajuda a visualitzar aquesta realitat, sinó que també crec que és un projecte que pot donar molt de fruit a l'hora de treballar-lo a les escoles aquí a Catalunya. Tot això m'ha estat parlant, que és una eina que després pot servir per treballar a nivell educatiu.
I que, a més a més, seria el condiment perfecte, tant l'un com l'altre. O sigui, les dues coses, tant el llibre com el documental. Sí, perquè amb la mirada de la Líum, per exemple, es veu a les escoles, avui en dia, els nens, les aules estan...
amb molts nens de molts països diferents, és veritat, és veritat. I el Javi ens explicava moltes coses que ell ha viscut també quan ha vingut i ha estudiat, de moltes coses que a vegades, naltros a vegades... No li donem importància. No donem importància i també a vegades som molt ignorants de moltes coses, o sigui...
Els demanem molt aquesta integració i aquest posa't en el nostre lloc i integra't i coneix la nostra cultura, però nosaltres fem pocs esforços per conèixer la seva. I som molt ignorants amb coses molt bàsiques, com per exemple, te'n puc anomenar una, però te'n podria fer una llarga llista, com per exemple el dret a la lliure circulació. O sigui, hi ha molta gent avui en dia, i això m'ho vaig adonar ara quan vam fer la presentació del llibre i del documental, que molta gent ignora
que els africans o la gran part de la part de Latinoamèrica, de Sud-amèrica, que no tenen lliure circulació. O sigui, un senegalès no pot agafar i venir aquí...
ja no per una qüestió de què és que vinc aquí perquè hi ha guerra o perquè hi ha pobresa, per una qüestió de curiositat. Nosaltres, els europeus, els tobaps, si tu, per curiositat, demà vols anar a qualsevol part del món i te pots permetre de comprar un bitllet d'avió, tens el teu passaport, et compres el teu bitllet d'avió i viatges, no hi ha cap problema. Però un senegalès no pot, literalment, no pot. Per què no pot? Perquè el dret de circulació no hi és, al Senegal. O sigui, un senegalès, el seu passaport el té...
que blindat no pot sortir del país, no pot viatjar fora de les seves fronteres i necessita un visat, un visat que se li negue. Per això ho tenen per llei d'alguna manera? És la meva ignorància, perdoneu. És que no ho acabo d'entendre. Perquè els africans s'entén, i és un racisme institucional, institucional, no?
Perquè s'entén que la gent que viu en països pobres, si viatja per un viatge a plaer, té una possibilitat alta en què no torni al seu país i se quedi en el país de... I això són mesures occidentals de prevenció per evitar la immigració.
No ho entenc. Això s'ha de saber, perquè això no se sap. O sigui, nosaltres tenim dret d'anar on volem, però ells no. Sí, sí, sí. Nosaltres anem a casa seva a pescar i a prendre-los els peixos, però ells no poden venir. Llavors, vivim en un moment de ser igual. No, no, l'injustícia està a l'ordre del dia, ja ho podem veure. Exacte. Anem a sentir un trosset, que tinc el teaser aquí preparat, del documental, que comença així, aquest teaser, eh? Potser 6 anys...
I'm going to be able to see the family and obviously know the family of Aleut. So I'm very happy to be here with them.
Acabamos de arreglar una allí en el cole, que no había para fotocopiar, imprimir cosas, ¿sabes? Porque no hay corriente.
Me parece una injusticia que los europeos pueden venir aquí en África cuando quieren y cuando pueden. Que los africanos para ir a Europa, aunque tenemos curiosidad de conocer Europa, tenemos que jugarnos la vida. Yo podría estar muerto, como los demás, obviamente.
I sota el nom Tornar a casa tenim aquest documental que precisament neix a l'aeroport, anant cap allà, que anant cap al Senegal. El viatge m'imagino que entre esperançador, amb molts de nervis, i a veure què salga. Clar, no sé si durant el temps que estàs aquí no has perdut mai contacte amb la teva família, però clar, no és el mateix tenir-los de nou davant, no? Ja...
Porque imagínate, yo después de estar aquí los 5 años, aquí en España, antes de volver, justo se ha fallecido mi madre. Y no pude ver a mi madre de regreso, porque lo quería, sinceramente, yo lo que quería, no le he dicho nada sobre este viaje, lo que quería que cuando regreso, ya me sentaré con ella cara a cara y explicarle todo lo que ha pasado.
para que no se ponga nervioso, porque ella es una persona que yo soy su último hijo, se preocupa mucho por mí y si lo digo desde aquí, ella se puede sentir mal. Y entonces, claro, eso es un dolor que lo llevo encima cada día, pero bueno, es la vida, sí.
i al final això no ha pogut ser, no he pogut parlar amb ella en aquest tema, no he pogut. Una sensació molt dolorosa i una sensació fins i tot d'impotència, perquè jo crec que a tu t'hauria agradat trair a tu mare aquí i poder abraçar-la i poder tenir-la contigui aquí, no? Sí, sí, això me gustaría, la veritat, però no ha pogut ser. No ha pogut ser.
¿Qué te encontraste? ¿En qué momento llegaste? Porque claro, no sé si cuando llegaste, claro, los estaban esperando las ganas de encontrar toda la familia. Sí, cuando llegamos justo estaba toda la familia esperándonos. Claro, están alegres. Yo también, obviamente, estoy muy contento de verlos porque después de cinco años no los he visto ni nada. Y le había hecho menos a ellos también, sí.
Y cuando he llegado con Aliu y Jaume, me preocupé un poquito porque, claro, la vida occidental y África es diferente, pero Aliu me ha sorprendido. Me ha sorprendido a Aliu cómo se ha acostumbrado, cómo interacciona ahí y parece que, madre mía. Como si hubiera estado ahí siempre. Sí, sí. También tenía, no sé si Jaume, Aliu, hacía poquito que habíais vuelto también.
Sí, sí, vam estar explicant-li. Fà poc, no sé, fa un any, vam anar a Tambacunda a visitar la casa del tonton Javi i hem tingut una oportunitat per anar amb el tonton Javi a la seva casa amb ell.
per presentar el documental Torn a casa, però a més a més per veure la seva família i estar un rato amb ell.
I què tal? Com va anar el viatge? No sé, quantes hores hi ha de Reus, o no sé si Reus-Barcelona o Reus-Madrid, com ho va bé de fer? Doncs primer hauríem d'anar a Barcelona, que seria una hora, després hauríem d'esperar com tres o quatre hores o dues,
Això de l'espera és el més dur, també. Però passa molt ràpid. Però cal tenir-ho en compte. Sí, sí, però en tant cal tenir-ho en compte. Passa molt ràpid. Sí, tu creus? Sí. Després, el vol, molt tranquil, però sí, està bé. Després, d'aquí, de Barcelona, fins... fins...
a senegal senegal sí cinc hores cinc hores encara raig ho trobo més o més raó jo crec que vau esperar més que de viatge és un privilegi de coger avió ni directament a senegal és un privilegi de cinc hores però jo de venida quan seria de senegal aquí en espanya tardé
5 o 6 meses para poder llegar hasta aquí en España. Imagínate que son... Sí, sí, sí. Y además, tal y como explicaba, la sensación yo creo que de llegar, esa esperanza, esas ganas, la ilusión, porque la palabra es ilusión,
Diez horas más, da igual. En aquel momento son las ganas de llegar, las ganas de bajar, de pisar tierra, de ver a caras conocidas, de darse ese abrazo. Un constant de no estar qui ets, perquè des que sortim, a aquesta hora per anar a Barcelona, l'espera, l'avió, però quan arribem a Dakar...
després viatgem cap a Hambur, passem la nit, després anem a Caulac. Sí, perquè no t'ho he explicat, quant de temps per tornar a casa. Vam fer una ruta molt gran, perquè Senegada al final és un país que tampoc no és molt gran, és com una dimensió...
són 10-12 milions de persones, al final és una mica com Catalunya, però clar, les infraestructures i tot això és molt diferent. Llavors, les distàncies, per exemple, d'arribar de la capital en el poble d'on viu la família de la meva dona, de la mare de la Liún,
doncs, quasi són 5 hores, no? I després arribem allà, les temperatures són molt altes, fem molta calor, 40 graus. Uau, uau, la veritat. Sí, la veritat.
I després del viatge de Caulac a Tambacunda, després el Javi viu en una zona rural que està a Tambacunda i anant cap a Mali, que és una zona que la gran majoria ja viuen de l'agricultura i tal. I el seu poble és un poble molt petit que la gran majoria, des de fa poquet... Són les imatges, que també es poden veure dins del... Han estat sense llum ni aigua, saps? O sigui...
Fins fa poquet, ara comencen... Molts, com ara el Javi, que han arribat aquí i que tenen possibilitats d'ajudar les famílies d'allà, els familiars han anat posant plaques solars o han anat ajudant una mica el poble i va agafant una miqueta més d'infraestructura. Però, clar, allà és com... no sé...
el Senegal rural, rural profund, que per arribar allí hi ha un moment que s'acaba la carretera, de tant vacuna del seu poble que és d'una hora i pico, però després ja s'acaba i ja comences, si tu no saps que has d'agafar un camí... Encara no ho saps, però en vas, clar, clar. I aquell camí encara són no sé quant de rato, no? Sí, sí.
¿Cuánto? Más o menos? El camino no está muy lejos, pero lo que pasa es que el camino es muy malo. La sensación de que no se llega nunca. I tot això es reflecteix al documental, tot això es veu. I quan estàvem allà només l'únic cotxe que vam arribar a l'altre.
i després el cotxe el prenen, i allí només hi ha animals, les gallines, els burros... És un poble, no deixa de ser un poble, que nosaltres no estàvem tan lluny, és el que t'anava a dir. Com si estiguéssim aquí fa 150 anys enrere, però amb una humanitat que nosaltres ja hem perdut, perquè al final tot el poble et ve a rebre...
I pots estar, si ens exagerar, hores saludant, saludant, saludant, perquè et ve un i l'altre, i l'altre, i l'altre, i tothom ve, clar, ve el vangali, ja ve, torna al poble, i a més ve amb nosaltres, doncs encara saludem ara. I, clar, després, cansats, però alhora també plens d'emocions, i de veure que, doncs això, l'hermandat, la solidaritat,
i al final veure com uns s'ajuden als altres
i el que allà se comparteix i això és molt bonic perquè al final el que trobes allà és una cosa que hem perdut aquí, que és la vida Jo continuaria a parlar amb vosaltres perquè és que tindríem tantes coses que comentar però vull que on hi ha la sortida, vull més coses on es pot trobar el llibre, on podem veure el documental en quin moment esteu ara mateix en aquest punt?
Ara estem en un punt en què acabem d'estrenar tota aquesta fenya i ens plantegem de cara a l'any que ve. Volem fer un cicle de rodar una mica el documental acompanyat del llibre i de l'experiència del llavi en primera veu i d'anar-ho explicant per instituts. I això ho volem fer tant a la ciutat de Reus com a tot el...
als pobles del voltant, no? També arribant a Tarragona, a les perifèries, hem parlat amb diferents instituts, amb barris on hi ha també molta immigració, i la idea és portar-ho als instituts, a les escoles i... A tot arreu seria, eh? No obrissin la porta, arribar, que vulgui...
I després també tot això que farem aquí, aquest treball, també ens servirà com, no només per donar veu i per reflexionar sobre la immigració i sobre el racisme i tot això, sinó també ens servirà com per crear un projecte que tenim entre mans ara, que ha nascut fruit d'això, que és en el poble seu, que és la Viratava,
ajudar l'escola i ajudar tots els infants del seu poble amb tot el que sigui material escolar i ajudar...
amb tots aquests nens, que almenys la condició en el sistema educatiu sigui millor. Sí, una mica, també és fàcil. I aquest recull ja està previst quan es farà? Això anirà una mica en paral·lel amb els tallers. El moment que llavors es posarà tota la maquinària. Tot això és el planning, diguéssim, que tenim. La previsió. La previsió que tenim per l'any 2026, que això...
ens ha de portar a fer un viatge de retorn al final d'any, l'any 2025, de cara al Nadal, com per la culminació del projecte. I que suposo que això serà el principi d'un altre projecte. O això és el que m'agradaria pensar.
Xavi, ja veus que tenim contigo història i volem que precisament ens siguies explicant, continuant les teves viències, perquè ara jo crec, no sé si dins d'estig al nord ens explica el que està passant ara dins de la seva vida, o s'atura, s'apara...
¿Hasta dónde llega el Estía del Norte? Sí, he explicado, bueno, todo lo que ha pasado. Sí, hasta ahora. Hasta ahora y hasta actualmente. ¿En qué punto estoy? Sí. Que la verdad que, bueno, he estudiado, luego encontré un trabajo y un trabajo muy bien. Estoy muy contento trabajando y la verdad que muy bien. Estoy muy contento.
Alion, ara vull contigo. Quan vau arribar allà, vaig veure a través del documental que vas estar jugant amb els nens. Semblava que tu estiguessis allà sempre. Què és el que més te va agradar? O el que més et va sorprendre? D'estar allà.
És una pregunta molt difícil. És complicada. Sí, perquè són moltes coses. No són molt de records que de cop i volta... Mira, te'l poso més fàcil. Quan vas veure el documental, perquè m'imagino que en aquell moment vas reviure de nou moltes coses que et van passar, què vas dir? No, aquest no soc jo. Perquè no sé si vas dir... Ostres, que bé m'ho vaig passar. És que encara me quedaria allà. En quin moment?
Quan estaves jugant amb els altres nens al futbol o quan vas arribar i vas veure, no sé, que hi havia un asa, perquè hi ha molts animals per allà. O sigui, hi ha... El que més te va agradar, sigui on sigui. Jo te vaig posant petits exemples del que he vist al documental. Però a tu personalment, o a lo millor em dius, mira, a mi m'ha agradat el vol.
o m'agrada l'olor que en aquell moment vaig sentir, o la calor que feia, que tots es van queixar de la calor, però a mi em va agradar molt aquella calor. Què? Le gusta el relámpago. ¿Cómo? A ver, explícame eso. A ver, ¿qué es eso del relámpago? Explícame. Jo o él. Tu, tu. A ver, ¿qué es eso del relámpago? Que tú vistes una tormenta? Vam tenir una tempesta. No. Ah.
Ai, quina por. Tots tres arriben però no m'acaben d'explicar. A veure si es pot explicar el meu altre i encara l'estem liant.
El relàmpago és al meu burro. Ai, que era molt lent. No. Ah, val, val. Diga, jo li diria el relàmpago, però el pobre no es movia. Me'l va regalar el tonton Javi. Sí? Sí. Que tenia un burro ahí, me'l va regalar. Però no te'l vas poder endur. Eh? Està allà.
Ja, o sigui que en l'avió no cap un burro. Oh, oh, mira, no se sap mai, eh? Hi ha molts i tenen dues cames només, eh?, de burros.
I per què li va explicar? És que quan vam anar al poble del Javi, el Javi li va regalar un burro a l'Alion. Però un burro de veritat, a veure que qualsevol s'estigui sentint. Un asa, un asa, l'àmar de maco. En el llibre veuràs que hi ha una foto que surten amb el burro, que es diu Relàmpago.
Li vas regalar el burro i amb aquest burro vam agafar i vam anar amb el carro i vam anar fins al camp on tenen ells que hi treballen i això. I allà vam estar, no? I l'Alion conduïa el burro i tal. I llavors... I anàvem i veníem i era el nostre mitjà de transport i llavors li vam preguntar a l'Alion que com li diria i va ficar el nom de relàmpago que no sé per què li vas posar. Per què li vas posar?
I perquè te va venir aquest... Dius, mira, relàmpago. I jo, s'ho està pensant. Ara no sé. Què? Què penses? Per què li vas posar? Perquè vas voler i ja està. Eh... Per les coses. A veure, doncs vinga, explica, explica.
Perquè... Papa Noel. Ah, va, sí, sí. El trineu, clar, molt bé, un d'ells, sí, sí. I com que res no s'assemblen als burros. Sí. I també perquè... Bueno, perquè m'agradava, no? Molt bé. I, per cert, saps alguna notícia, una darrera notícia de relàmpago? Està bé? No.
Te'l cuiden bé? Sí, em sona notícia. Però quan me va passejar, em vaig anar a un altre poble i de repent... O sigui, un dia anàvem a passejar amb ell i anem a agafar-lo a la seva jaula
i... que era de fusta, la jaula. Sí? Molt bé. I, de sobte, veig que no estava. Què dius? S'havia escapat? I no ho sé. Llavors, em vaig a un... Ah, vaig a espantar, imagina't. El tonton Javi ve un burro pel carrer, l'agafa i s'afica al seu costat. I s'afica així al seu costat perquè no li doni una petada. O sigui, que s'havia escapat, m'estàs dient. Sí, ja...
Però no ho sabem, no els van veure ni res. I llavors, de repent, hi ha un burro i l'agafa. Però no, o sigui, no vol, o sigui, se va, marxa. Va marxant. Si vol estar lliure per allà. I llavors li pideix al seu amic, no? I de repent ens deixa el seu burro.
I anem, però aquell burro anava rapidíssim. Veus, això és relàmpagó. Veus, ja li queia el nom, ja li queia el nom de relàmpagó. Vull que m'expliqueu més històries que veniu l'altre dia, que són històries de vida, històries de vivències, o sigui, això que estem explicant ara mateix no és una cosa que ens hem inventat, no, no. Està documentat, tenim l'oportunitat de llegir-lo,
I aquest destí al nord, podem trobar alguna llibreria d'aquí de Tarragona, de Reus? El podem encomanar d'alguna manera a través d'algun lloc? Sí, el tenim ara a Reus, a la llibreria Gaudí. Molt bé. El tenim també a la llibreria El Batabat. I on ho vam deixar més? Ho vam deixar també a la...
La tienda de l'Arbol, allà al carrer de l'Amargura. També des de la pàgina web de l'entitat, la veu entrecultures.org, si se'ns contacta també els hi podem fer arribar amb qui ho desitgi.
Dir que el llibre, al final, el cos del llibre no és tant com una venda, sinó una donació, perquè aquests diners que recollim a través del llibre van al projecte que comentàvem abans de l'escola i de l'ajuda amb els infants de Viratava.
Molt bé. Doncs moltes gràcies a tots tres. Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies. Qualsevol cosa, aquí ens teniu. Quan se posa en marxa aquest nou projecte, si feu algun moviment per aquí, per Tarragona, compteu amb nosaltres.
Moltes gràcies. A vosaltres. Gràcies. Molt amable. Gràcies, eh? Gràcies. Adéu. Adéu. Gràcies. Xavi, gràcies. Moltes gràcies. Ja li dic Xavi, jo no sé si... Sí, sí, sí. Moltes gràcies. I ara fins la propera. Jaume. Moltes gràcies. Igualment. Adéu. Adéu. Adéu.
En la travesía fue difícil mirar atrás. A mi madre dejaría llorando en soledad. Soy inmigrante, soy humano, debo luchar. Busco tener derecho a trabajar.
Bona nit.
Extraño a mis familiares, sueño con regresar. Mientras tanto la vida me sorprenderá. Cura lo que ocurra, tienes que vencerte.
Inmigrantes. Todos somos inmigrantes. Todos somos caminantes. El día hacia la noche. Y la noche hacia la madrugada.
las olas del mar hacia la tierra, las gaviotas hacia los litorales, las mariposas hacia las flores, la vista hacia el objetivo, el verano hacia el invierno, los vientos del este hacia el oeste, la pobreza hacia la riqueza y la riqueza hacia la pura pobreza, el hambriento hacia la comida,
Las lluvias hacia la tierra.