No sé si ben bé és la seva banda sonora. Nosaltres hem buscat música de clown i podia sonar. Podia sonar mentre que la gent va seient, va posant-se a puesto, va buscant el seu lloc, va com acabant de comentar... I això podia ser directament al Casal Vilaplanenc aquest diumenge a dos quarts de dotze del migdia, quan tindrem amb una maleta que la Marcito i jo a la Rachel Love.
I la tenim aquí amb nosaltres, si no heu vingut sola, ve amb molt bona companyia. Rachel Love, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio, com estàs? Hola, molt bona tarda. Bé, contenta d'estar aquí, emocionada. I véns amb molt bona companyia, perquè a més a més me vas comentar dient, m'agradaria que vingués amb mi, si pot ser, la meva mestra, la meva profe. Me la pots presentar, sisplau? Sí, ella és la Versa Graeig i és, bueno, una gran clown i una gran mestra.
Doncs Berta, benvinguda també a Tarragona Ràdio. Moltes gràcies. Explica'm, jo no sé si el món del clown és molt complicat, és molt difícil, i després ja anirem cap a aquest espectacle que podem gaudir aquest cap de setmana.
Et diria que tot el món de les arts escèniques en general aquí és complicat, perquè molt poca gent pot dedicar-se a això íntegrament. Quasi tothom té moltes feines per poder-s'hi dedicar. Però més enllà d'això no és que sigui més difícil, més fàcil fer clowns, simplement són tècniques diferents i maneres de veure el món també i l'art, però...
I en quin moment entra el clown a la teva vida? Ostres! Això de ser mestre, em dius tu que és no difícil, però bueno, hi ha moltes muralles i moltes cosetes que s'han d'anar passant pas a pas. Sí, sí, totalment. Jo vaig començar fent teatre físic i, de fet, el clown apareix perquè a Reus, quan hi havia una escola que es deia el Giny, va venir una pallassa nord-americana que es diu Hillary Chaplain,
I va ser un descobriment espectacular. Va ser allò que dius, mira, m'ha esclatat el cap, això és el que m'agrada a mi, que vull fer. Sí, sí, totalment. Jo no sé si... Rachel Love també, perdó, t'ha passat a tu també el mateix? Et va passar també? Et vas poder emmirallar amb algú i dius, això és el que m'agradaria a mi fer?
Sí, exacte. És una mica el que diu la Berta, no? És una manera d'entendre el món, d'entendre la vida. I et pren el cor, no? És com que la teva clau interior comença a créixer i quan la poses en acció i veus l'impacte que té interiorment en tu i en els altres, és meravellós.
Però, clar, fins aquell moment, ni tu, bueno, ni la Rachel, ni la Berta, tu te dedicaves al món del teatre, però jo no sé si la Rachel Love ja feia alguna cosa.
En aquell moment? No. Va ser... Vaig començar a posar-me el nas. Bé, de petita m'agradaven molt els pallassos. Era com una passió. I suposo que era un desig intern que hi havia. Llavors vaig començar a posar-me el nas i vaig començar a fer formacions. Però ha sigut en aquest últim temps que amb la Berta hem fet un treball sistemàtic que la meva clau ha agafat... Ha sortit. Sí, ha sortit.
Sí, totalment. I ha agafat la maleta, el que la marcito... I a viure al món. I a veure què és el que ens trobem. Sí, exacte. Però d'una manera molt especial, perquè m'has dit que aquest espectacle té a veure amb l'autisme. Jo no sé si la Berta ha pogut donar-te un cop de mà en algun moment, amb algun dubte que hagis pogut tenir, com va sorgir la idea de l'espectacle en si...
Com ha anat tot plegat? L'espectacle ha nascut de la meva experiència professional, de metodologies específiques que es treballen amb autisme per aprendre a treballar l'atenció i les habilitats socials amb nens amb autisme. I aquestes metodologies aplicades a l'escola ordinària tenien un impacte molt bèstia.
Llavors vaig començar a utilitzar, abans ho feia amb una capsa, aquesta activitat, i després ho feia amb la maleta, no? I és treure coses sorprenents que els nens i les nenes es queden com, uau, sorpresos. I és com, uau, no?
Llavors, clar, si amb això li uneixes la màgia del clown, que tota la teva figura ja està captant l'atenció des de la vulnerabilitat, la transparència, té un impacte brutal. Llavors, amb nens amb autisme pots treballar el món imaginari, pots treballar els objectes, l'atenció està assegut rebent informació que és la prèvia per poder aprendre, no?
Després, amb els jocs que fas, de les coses que surten a la maleta, pots fer que hi hagi interaccions, habilitats socials, treballar a l'espera, el joc per tot... Era tan ric, no? I vaig començar a fer algun taller i llavors una companya em va proposar que si feia un espectacle i vaig dir, vamos! I llavors vaig dir, Berta, jo! I així va néixer, saps? D'una aventura de... Doncs per què no això que ja està funcionant li poso un fil conductor i li donem forma, no?
I aquí estem. I Berta, explica'm, en el moment que arriba precisament la Rachel Love i et diu... ...dóna'm un cop de mà. M'imagino que ja totes les idees estaven posades... ...allò que es diu, agafar fil i posar-li... ...a l'ulla i anar cosint. Ella ja té una experiència...
que es pensa que no, però ja ho té tot. Llavors, jo simplement l'he d'animar i dir-li, sí, pots fer-ho. Llavors, he estat més un suport emocional, sí que hi ha hagut algunes coses de tècnica, però en general ha sigut més un acompanyament de donar-li el valor que es mereix, que no pas cap altra cosa, perquè ella en sap moltíssim del que fa i llavors li hem posat aquest nou ingredient que és el clown, però...
És impressionant. Jo crec que he pres més jo que a ella, sincerament, sincerament, amb aquest intercanvi que hem generat. Ha sigut així. Doncs posa'm en situació, a veure, què és el que tindrem l'oportunitat de gaudir a Vilaplana? Recordem, aquest cap de setmana, aquest diumenge, a dos quarts de dotze, sempre se m'escapa una obreta abans, però clar, la gent que no sabem on està enlloc, hem d'arribar, i tot el que més, almenys que siguem puntuals.
Exacte, sí, de fet, obrirem portes 15 minuts abans per poder començar puntual, no? I, bueno, el que trobarem és, doncs, com tota aquesta màgia del clown, no?, de la clown, amb una maleta bastant gran i d'allà sortiran coses que atrauen molt l'atenció. I treballarem amb la música, amb els ritmes, amb les verbalitzacions, amb l'imaginari, amb el compartir, no?, i després farem tots junts una petita...
Una petita sorpresa. Ai, ai, ai, que se'ns escapen les coses que no pot ser, eh? Exacte, exacte. Que ja s'ho trobin allà, eh? Però serà un espai de diversió i d'aprenentatge. Perquè van de la mà.
L'aprenentatge és molt més ràpid quan hi ha coses atractives entremig. És a partir de l'emoció que el record queda enclat. I clar, jo a l'escola que faig mini-demos de la maleta i veig els nens allà a acabadats, superatents, que recorden ràpid el nom dels elements que surten...
que a partir d'aquí podem crear diàleg, conversa, que nens que potser tenen dificultats en l'expressió oral, aquell element li encanta i té una curiositat sobre aquell objecte. Que vol saber coses. Exacte, d'on ve el calamarsito, com és que veia d'aquesta manera i com que les potes li fan així, perquè el calamarsito és tan atractiu.
quan es mou, quan fa la seva música. O sigui que tenim de veritat el Calamarsito. Clar, clar, clar. O sigui que està allà amb tu. Sí, és el meu company. I quantes xerrades has fet amb el Calamarsito? No sé si a la prèvia... Moltes no, perquè el Calamarsito ens hem conegut fa poc temps. Ah, o sigui que ara ens ho esteu conegut. Ens estem conegut, sí. Abans del Calamarsito hi havia un monstre.
Aquest monstre encara està i els nens de l'escola li feien moltes preguntes i era com, i ara on està? Jo està vivint a casa meva i ja tornarà. I també em fan moltes preguntes respecte a la maleta. On està la maleta? Si està dormint? Quan ens vindrà a visitar? De fet, els nens quan me veuen, vens a la classe, portes la maleta? Perquè és una activitat supermotivadora.
Jo sempre l'havia utilitzat a Escola d'Educació Espacial, però Escola Ordinària és com que té moltes més possibilitats perquè els nens tenen una resposta més ràpida. Són participatius fins i tot, pel que m'estàs dient. S'involucran més d'alguna manera. Ho viuen. Des del meu punt de vista és una mateixa activitat però que pot tindre diferents objectius pedagògics.
en educació especial era molt treballar l'atenció, l'hàbit d'estar assegut, l'espera, el compartir, aprendre noves paraules, aprendre noves cançons. I a l'escola ordinària, ordinària és per treballar l'atenció, perquè també és un bàsic que no sempre es treballa, però després la conversa és molt nutritiva, perquè, clar, els nens tenen un imaginari tan gran, no?, i te fan preguntes, i de quin planeta ve?,
I quant de temps trigaríem a arribar al seu planeta? I quant de temps trigaria ell a tornar amb la seva mare a agafar els seus amics i que vinguin? I quan estàs amb aquesta manera d'enfocar l'educació, que és des d'aquest món imaginari...
És com que els nens entren i aprenen superràpid i després poden dibuixar el monstre, escriuen el nom, poden crear històries, és molt bonic. De fet, jo penso que les actituds del clown, que això potser podria explicar només la Berta, si tots els docents tinguéssim aquesta actitud,
les aules serien més diverses. L'enveja que deuen sentir ara mateix molts dels pares, que troben precisament... Ara, clar, l'excusa de donar-los el mòbil o donar-los qualsevol cosa perquè estiguin entretinguts...
jo crec que s'hauria de treure ja. I que, a més a més, formessin aquesta interacció, que els nens tinguessin sent nens, que si s'han de caure, doncs els agafarem i els anirem a curar o els farem una xutxó, una abraçada, i que no els donem un mòbil perquè no molestin.
És que estava sentint-te i és que tenia la sensació que dius, aquí qualsevol pare ara mateix et diria, jo vull això amb uns fills, perquè vull aquesta interacció. Però jo crec que sense voler l'hem matada a casa, precisament per això, per la història de donar-li el mòbil i deixar d'ell que no me molesti. Doncs no, que molestin, que preguntin, que siguin curiosos, que és això el que és ser nens. Quan siguin grans ja serem avorrits, però fins ara, que continuin durant guerra, no?
O pensem també que de grans no serem avorrits, també. No, ja que estem demanant coses, demanem-ho també. Però ja sembla ser que la part gris ha d'entrar en algun moment donat a la nostra vida. Doncs no, donem-li gris amb altres colors, perquè tot això continua tenint energia i coses bones, que és el que necessitem, no?
Sí. Bé, jo el que veig és que un nen, els nens necessiten que als adults els hi mostrem l'energia de pots. Clar, per què anaves? Exacte, no? És com la mirada, com els mires? Només mirant a un nen i li fas un somriure, el nen ja te'l retorna normalment. A no ser que sigui un nen que hi ha un conflicte emocional potent, no? I només amb això, amb la mirada...
Jo a la meva escola, els matins estic a prop de l'entrada i la meva funció és dir bon dia.
A les famílies i als nens que entren. Jo aquí no porto nas, però la meva clown està superactiva. I bon dia, bon dia. I xoco la mà, i els agafo de la mà, i els giro, i els envio cap a la classe, i els hi faig una abraçada, i canto. I és... O sigui, això... Els hi càmeres el dia cada dia. Exacte. I és només una mirada en què em fixo en el que sí.
en el que ens fa bé i anem per aquí, no? Llavors, els nens necessiten això, un adult que quan els mira diu, jo crec en tu. I si tu ets capaç de fer fins aquí, doncs jo em poso amb tu fins aquí i ara farem un pas més. I un pas més, no? Sí, sí, sí. I, no sé, jo potser a vegades m'ha posat a treballar amb un nen, vinga, anem a fer el nom i...
Espera, espera, comencem per la primera lletra. Mira, la primera lletra fem pam-ring. I em miren... Com que pam-ring? I jo, pam-ring! Llavors, amb aquest so, és un joc. O sigui, al final és com fem d'atractiu l'aprenentatge perquè tinguin ganes. I llavors aquí el nen que no volia escriure el nom, quan diem a recollir, m'hi diu, no, no vull recollir, vull tornar a escriure, no? I és com a uau, no? Però és només...
el creure en veig, eh? I fer-ho accessible, fer-ho divertit. Però és tan transformador, és brutal. I, clar, tota l'actitud del clown, que és com aquesta mirada, no? Com el lema del clown és anar de repte en repte sense perdre l'entusiasme, no? Doncs, clar, si tu estàs davant d'un nen i dius, va, anem, vinga, anem. Clar, el nen es comença a contagiar d'aquesta energia, no? I...
i poden volar, literalment, perquè ells, no?, quan tu creus en ells, ells creuen en ells, i és molt bonic, no?, i aquesta màgia que té el clown, no?, jo crec que els que som clowns ja després anem per la vida així, amb aquesta actitud, no?, i això s'encomana, perquè jo a vegades vaig pel carrer i saludo gent que ni conec, però...
però és com, tinc ganes hi ha una apertura no ho veus genial entens el que estava dient perfectament forma part del seu ser és el seu ADN directament pel que estava dient no, però sí que és veritat que tot el que està comentant casa molt amb l'univers del clown perquè el clown el que fa és obrir les portes a la fantasia tot és possible
pots imaginar i pots fer-ho realitat, pots jugar-hi. Llavors, clar, ha trobat dos ingredients que casen a la perfecció i, a més a més, vull dir, no només és perquè el públic i els nens descobreixin què hi ha dins la maleta, és perquè vinguin a descobrir Rachel Love, també, que és un personatge pur, sincer, que fracassa i no passa res, està contenta, trobarà la manera de... I això és el més xulo al final...
Jo recordo de nou, diumenge, dia 18 de gener, a dos quarts de dotze, al casal Vilaplanenc, a Vilaplana, et tindrem amb la maleta amb el calamarsito i que estaràs tu també, Rach and Love. Però després d'aquí, cap a on marxem? Tenim l'oportunitat de tenir unes noves dates? Tenim algun lloc on poder adreçar-nos per seguir-te? Com ho hem de fer ara? Aviam obert la porta? Ara no m'ho pots deixar ja, eh? Sí, sí, no, no.
Bé, en principi faré un vol a Hospitalet de l'Infant, però encara no tinc data. El dia 24 de gener faig una xerrada a Barcelona a través d'un grup d'investigació, que és el GIE, que és el grup d'investigació d'educació espacial de Catalunya, que el que fem és divulgar estratègies que tenen un impacte real sobre les pràctiques educatives en infants amb necessitats.
I aquí faré una xerrada de clown i docència, que és com tota aquesta actitud, les habilitats del clown al servei de l'educació. I la meva idea aquest estiu és com moure'm per Catalunya fent bolos.
Jo crec que necessitaria ara mateix que moltes escoles, per no dir gairebé totes les escoles, posessin una Rachel Love a casa seda. O almenys que te deixessin obrir la porta per donar precisament aquesta energia que ens deia la Berta fa una mica i que poguessin precisament tenir-te, encara que només sigui una estoneta. També seria possible? Tendríem l'oportunitat de fer precisament aquest contacte amb vosaltres a través de les escoles. I jo no dic només escoles,
sinó fins i tot instituts, que ja també ho necessiten molt. Doncs no ho sé, perquè jo sí, una mica el que diu la Berta, això és un projecte que s'ha iniciat i a mi em vindria molt d'ús que es fes molt gran. I no sé com es farà, no? Però sí, això m'encantaria. Si la resposta és sí a tot, ja veurem com. Ara m'heu agradat les dues. Sí, doncs això, si algú s'està sentint,
La porta l'ha de tenir per aquí. I la manera també de posar-se en marxa, perquè ja està, aquest motor ja comença a accelerar i a veure què. I a més tenir en compte tot el que deies. Sí, també, llavors, que m'has preguntat com em poden trobar a les xarxes socials, estic com Raquel Salamades, que és un nick que em vaig posar jo des de ja fa temps.
I després també, com que volia comentar, que aquest projecte, aquesta actuació que farem el diumenge, té el concepte de taquilla inversa, i els diners que es recullen seran per una entitat que es diu Xalateca, que és un espai que hi ha a Vilaplana, un espai on les famílies van a jugar amb els seus infants. És un punt de trobada per compartir, per xalar tots junts. I llavors jo estic molt agraïda, perquè...
Va ser perquè la meva companya, que està dins de la xalata, em va dir, vine a fer un espectacle, que es va crear tot això, no? Perquè hi havia un impuls. Aquest estiu vaig fer una formació amb la Berta, que va ser com recollir tota la feina que havíem fet, com el calafón final, i jo deia, a mi m'agradaria fer espectacles...
A mi m'agradaria dedicar-m'hi més, però no sabia el com. Tenia el si interior i la vida m'ho va portar, no? Berta, ara ja amb el teu permís, Rachel Love, l'he de fer l'última pregunta a la Berta. Si algú que ens estigui sentint ara mateix no és molt fàcil. Té ganes de formar part o, almenys, també té i vol despertar el seu clon interior? Com ho hem de fer?
On podem fer classes? O de quina manera ens podem orientar? A veure, això nosaltres, per exemple, jo formo part de la companyia Projecte Longànima, que som de Reus, i fem formacions. Fem formacions a Barcelona. Jo ara mateix estic portant un grup de pallasses a Reus. Magnifiques.
Dones, sí, ara ja hi ha nomes, però fins ara havien sigut tot dones, i ho fem els dijous a la tarda, que és amb Somnidari, que és una altra associació cultural sense ànim de lucre, i també fem formacions a la Selva del Camp als estius, fem estagi internacional, tothom és benvingut, tant si tens experiència com si no, perquè el clown sí que és veritat que, tot i que hi ha tècniques que ens ajuden a organitzar l'escena, a entendre el ritme,
el moment d'enviar màscara a públic i tot el que comporta el teatre físic, també hi ha algú que és aquest nen interior que estàvem parlant ara. I que vols sortir. Sí, i que moltes vegades posem en un mateix grup gent professional i gent que no ho ha fet mai i els uns s'alimenten dels altres i és un intercanvi xulíssim. Vull dir que tothom és benvingut. Si voleu fer clown, que no us faci vergonya, que a vegades... O sigui, crec que la gent que ho fa és molt valenta.
Perquè és precisament sortir del que t'han dit sempre de seu en aquesta cadira, fes-ho així, d'aquesta manera no et moguis, sortir de les normes socials, establertes, sortir d'aquest gris que tu parlaves i revolucionar-ho tot, tu internament i l'exterior, no? I només amb la Raquel que va pel carrer i saluda gent que no coneix, això no és una revolució? Jo crec que sí. O i tant, i tant, i tant.
Doncs no ens queda més temps. Recordem que aneu aquest diumenge, dia 18 de gener, a dos quarts de 12, al Casal Vilaplenenc, maleta, calamarsita, i nosaltres ara mateix amb la Rachel Love i amb la Berta Graells. Gràcies, gràcies a totes dues. A tu, moltes gràcies. I fins a propera. Gràcies. Gràcies. Adeu-siau. Adeu.