Title:

Música nocturna i relats onírics

## Visió general de l’episodi Aquest episodi de **Tarragona Ràdio** és un llarg bloc de **música contínua de nit** amb petites falques identificatives de l’emissora i dues peces destacades de **“Relats onírics amb l’Escola de Lletres de Tarragona”**. No hi ha tertúlia ni entrevista, sinó una **selecció musical variada** (pop, rock, cantautors, temes en català, castellà i anglès) pensada com a fórmula musical nocturna. Els elements principals de l’episodi són: - **Identificacions de Tarragona Ràdio** i falques de continuïtat - **Cançons encadenades** de diversos estils i idiomes - **Dos relats literaris breus** locutats: *“Soledat”* de Miqui Merino i *“Avui, a l’alba, s’ha fet de nit”* de Josep Brunet Incensé --- ## Bloc musical general ### Fórmula musical nocturna Al llarg de gairebé tot l’àudio, sonen **cançons sense presentació detallada**: només s’intercalen falques com *“La millor música a Tarragona Ràdio”*, *“La teva fórmula musical al 96.7 FM”* o *“Estàs escoltant Tarragona Ràdio”*. El conjunt construeix un ambient de **ràdio musical de nit**, amb: • Temes de *pop melòdic*, sovint sobre l’**amor**, el **desamor** i la **nostàlgia** • Cançons en **català**, **castellà** i **anglès** • Refranys recurrents i cors fàcils, pensats per acompanyar l’oient sense interrompre’l amb molta parla Les falques **“Fins demà!”** i **“Bona nit”** s’utilitzen com a separadors ràpids entre cançons, però **no introdueixen seccions temàtiques**; simplement marquen el to nocturn i amable de l’emissora. > *“La millor música a Tarragona Ràdio”* funciona com a lema que recorda la naturalesa de l’espai: un **contínuum musical** més que no pas un programa parlat. --- ## Relat 1: *“Soledat”* de Miqui Merino ### Punt de partida domèstic i simbòlic El primer relat literari, identificat com **“Soledat, un relat de Miqui Merino”**, apareix sobtadament trencant la seqüència de cançons. • L’escena comença amb el protagonista **pintant l’habitació de la mare**. • Les instruccions del pot de pintura, aparentment normals, acaben amb una frase inquietant: > *“En cas de dubte, podeu parlar amb la mare i preguntar-li com va morir el pare.”* A partir d’aquí, la pintura i les parets esdevenen **metàfora de les taques emocionals i la violència amagada** a la família. ### La mare, la malaltia i el passat silenciat La narració aprofundeix en: • La **mare postrada al llit**, malalta, lluitant per mantenir un somriure malgrat el dolor. • Les **taques de sang** i la humitat a la paret, vinculades a un passat de **crit, menyspreu i patiment silenciat**. • Els elements religiosos del dormitori (Verge de la Soledat, Sant Crist, Exe Homo) com a *decorat sacre* d’una **misèria domèstica** que s’ha volgut tapar. El protagonista **vol preguntar per la pintura**, però en realitat vol saber **com va morir el pare** i com la mare va suportar anys d’angoixa i menyspreu. ### Memòria, dol i absència La veu narrativa juga amb el temps i revela que la mare **ja és morta des de fa mesos**: • El contacte amb la seva mà freda en el moment de la mort es recorda amb intensitat. • La necessitat de pintar les parets simbolitza el **desig de tapar les restes visibles del patiment viscut**. • La *soledat* és tant la de la mare com la del fill, que afronta el llegat emocional i físic d’aquella història. > **Idea clau**: el relat converteix una acció quotidiana (pintar una habitació) en un **ritual de dol i de confrontació amb la violència passada**, mostrant com les cases guarden memòria. --- ## Relat 2: *“Avui, a l’alba, s’ha fet de nit”* de Josep Brunet Incensé ### El ciclista i la flor efímera El segon relat, presentat com **“Avui, a l’alba, s’ha fet de nit”**, també interromp la programació musical per oferir una peça de to **contemplatiu i existencial**. • El protagonista és un **ciclista** que pedala cap al **coll de la Teixeta**, gaudint del paisatge de primavera. • A la vora de la carretera descobreix una **flor d’equinopsis**, gran, lluminosa i **extremadament efímera** (només viu 24 hores, de l’alba a l’alba). • La flor té la *proporció àurea* i li recorda *Fibonacci*, introduint un **vincle entre natura, matemàtica i bellesa**. La visió de la flor li accelera el pols fins al punt que el seu rellotge **Garmin** li avisa de les pulsacions elevades: la bellesa li provoca una **commoció física i emocional**. ### Plor, gratitud i transcendència En fotografiar la flor, el ciclista sent que rep un **“privilegi”** i un **“regal”**. Això desencadena: • Un plor intens, comparat amb un **“ebre sencer”** de llàgrimes, que neteja el seu interior. • Una sensació d’**agraïment profund** per la bellesa i la generositat del món, barrejada amb la por que tot això pugui acabar. • La idea que la **descoberta** i l’admiració per l’existència sempre li han provocat aquesta emoció desbordada. En tornar a casa, arriba amb els ulls inflats però amb el **cor “net, polit i lluent”**, com si aquella experiència l’hagués transformat. ### Zoom còsmic i mort del protagonista El relat fa un gir visual i metafísic: • El ciclista és vist ara **adormit a la seva taula**, amb una tassa de te i el mòbil on hi ha la foto de la flor. • S’explica que la imatge l’ha fet **immortal**, i que les seves llàgrimes han regat metafòricament les equinopsis arreu del món. • Un gran moviment de **zoom out** porta la mirada des de l’habitació fins al **planeta, la galàxia i més enllà**, acompanyat pel *Rèquiem* de Mozart (*“Lux aeterna”*), suggerint una **visió còsmica de la vida i la mort**. Després, el zoom torna enrere (zoom in) fins al ciclista, però: • El seu rellotge Garmin indica **zero pulsacions**. • Ell s’ha “convertit en una flor del diapassó”, exuberant. • El títol es completa: *“Avui, a l’alba, s’ha fet de nit”* — l’instant de màxima llum i bellesa coincideix amb la **mort** i la **transformació** del protagonista. > **Idea clau**: el relat vincula l’**emoció estètica** extrema amb la **transcendència** i la mort, suggerint que l’agraïment i la bellesa creen ponts entre l’individu i l’univers sencer. --- ## Paper dels relats dins la fórmula musical Tot i que el programa és sobretot musical, els dos **“Relats onírics”** introdueixen: • Un **canvi de ritme** radical: de la lleugeresa de les cançons es passa a una escolta atenta i introspectiva. • Temes **profunds** (dol familiar, violència domèstica, bellesa efímera, mort i transcendència) que contrasten amb les lletres habituals de la fórmula musical. • Una combinació de **ràdio musical** i **contingut literari**, posicionant *Tarragona Ràdio* no només com a emissora musical, sinó també com a **plataforma de creació cultural**. Així, l’episodi es pot entendre com una **nit de ràdio** on: • La **música** acompanya i envolta. • Els **relats** obren finestres a mons interiors intensos i simbòlics, fidelment al títol de la secció: *Relats onírics*.

['Tarragona Ràdio', 'fórmula musical', 'programació nocturna', 'Relats onírics', 'Escola de Lletres de Tarragona', 'Soledat', 'Miqui Merino', 'Avui a l’alba s’ha fet de nit', 'Josep Brunet Incensé', 'música en català', 'música en castellà', 'música en anglès', 'ràdio musical', 'relats breus', 'literatura radiofònica', 'emocions', 'dol', 'bellesa efímera', 'nit', 'FM 96.7']