Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambretgn.com
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mama Pop.cat i a Farmatarraco. La reina
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Relats onirics amb l'Escola de Lletres de Tarragona. Salmó a les fines herbes. Un relat de Pili Domínguez.
Els peus de la consol són plens de formigues, o això sembla de tant que es belluguen. Porta dreta una bona estona i les barius li estan desmanegant les cames. El retard del 65 només serveix perquè més gent s'acumuli a la parada, més i més gent que, com la consol, no arribaran mai al seu destí. La consol fa un gest amb la mà per aturar l'autobús, demana pas amb els colzes ben oberts i aconsegueix atansar-se a la porta.
Ningú li diu que no a una dona gran, rodona i de gest bondadors com el seu. Ja a dins, empeny dues noies capossades dins un mòbil i passa per damunt de bosses de la compra, motxilles escolars i la cua d'un gos guia que portava un home sec. Un cop aconsegueix seure, se sent victoriosa. Si el seu metge de capçalera veies tot l'exercici que fa cada dia, no li diria res del colesterol ni de totes aquelles punyetes, pensa.
Li queda mitja hora de camí, així que dubten de treure l'ola o mirar per la finestra. Finalment es decanta per l'opció més bucòlica. S'estira la faldilla i es col·loca bé el fil de les calces. Braços creuats damunt la pitrera, mirada cap a l'infinit i a repassar la llista de la compra. Avui vol cuinar salmó i necessita unes herveses especials que només troba al mercat del centre.
Caram, Consol, com t'he vist de ràpida. Mai t'ha agradat fer esport i ara de vella t'han vingut les ganes? Què fas aquí, mare? Saps que no vull que et presentis així amb tanta gent al voltant. Respon la Consol en veu baixa sense deixar de mirar per la finestra. Dona, saps que sempre m'ha agradat l'alboroto. Ni mort em deixes viure. Va, prou. Què vols? Res. Avui només vinc a dir-te que és el dia. Vindràs amb mi. Dóna'm la mà.
Però que t'has begut l'enteniment? De què coi parles? Jo no et dono ni l'hora. Consol, no em facis parlar. Això, no parlis, no et vull escoltar. Marxa, ves a fer coses de les teves de fantasma a un altre lloc. De sobte, el conductor de l'autobús dona un cop de volant per evitar topar-se amb un Tesla que no portava conductor i surt de la carretera caient per un terraple a gran velocitat.
Els gons passatgers surten volant cap a la part del davant, altres cauen a terra. La consol s'agafa el gos, el gos s'agafa el pal del sec i tots tres surten disparats per la finestra. Silenci. Pols en suspensió. Una oloreta d'espígol.
Quan obre els ulls, la consol és asseguda en un banc de marbre, envoltada de coloms. Tot està en calma. L'autobús, estimbat, sembla fet de cartró. Cap so, cap crit. Al seu costat, l'home sec juga amb el gos. Li llença una pilota i el gos li torna tot que foi. «On som?», murmura la consol. «A la darrera parada», diu la seva mare, que ara té forma de semàfor i parpelleja verd.
Ah, molt bé. Diu la Consol, resignada. Va, que ja és hora. Fa la mare. Doncs que m'esperin. Abans de marxar encara he de comprar les herbes pel salmó. Respon la Consol en veu clara. Però, Consol... Ni perós ni peres. Herbes, t'he dit. Si he de morir, que siguem el dinar preparat.
I sense fer cas a ningú, la consol s'ajusta bé les sabates, alça la faldilla amb dignitat i es posa a caminar pel bosc. A mesura que avança, els arbres es tornen prestatges de fusta plens d'herbes aromàtiques. El terra, cobert de catifes de farigola i romaní, li fa pessigolles als peus. Un cistell apareix al seu braç com si sempre hi hagués estat. Sense pressa, va recollint fonoll, estragó, un grapat de fulles que fan olor de diumenge.
La seva mare, encara en forma de semàfor, parpelleja amb llum taronja. Vols dir que no t'estàs allargant massa? Calla, que avui el salmó em quedarà de molt arreu. Salmó a les fines herbes, un relat de Pili Domínguez. Relats onírics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
La millor música a Tarragona Radio.
Bona nit.
Bona nit!
Gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Lai, què passa, Louis? Lai, què passa, Louis? Lai, què passa, Louis? Lai, què passa, Louis?
Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada.
Cardes de pluja, roba de colors. La teva esquena, nua dins l'aigua. Dos o tres notes d'aquella cançó que ho tornen tot.
Capces de fusta, 22 petons, nits a l'or fresca, una de cada, les teves cuixes, sóc els meus temps sols, que ho tornen tot, tan fàcil, que ho tornen tot, tan fàcil, tan torçat que, per tan poc el cor,
que, per tan poc alcohol, matins de marbut i diari. Coses menudes petites, endrones, exclipsis de lluna, tensors que acaben a la mar. Una mirada, hores sense sort,
els llaves, traços de vida.
Ja desperten les flors, giren sent.
Sença treba.
Però ningú la sent, crida massa al vent. Hi ha un camí sense nom, un lloc o la gent, l'estima sense l'est.
sense treva volen i es rebelen no es rendeixen
Mirem sense esforç, mirem cap al sol. Volen i es rebel·len, mai no es venen. Estimen mentre cremen, sense treva.
Fins demà!
Tarragona Radio, al 96.7 FM.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
The beauty In everything Catching my breath Letting it go Turning my cheek For the sake of the show Now that you know This is my life I won't be told What's supposed to be right Catching my breath
Estàs escoltant Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada. Posa't les mans al cap, ja és aquí, ja ha arribat, cau una pluja d'eufòria, avui és el dia de la victòria.
Ja tornem a estar molt dins, ja bateguen els camins, de cop ens en sortim. Ja tornem a estar abraçats, ens mirem il·lusionats i ho celebrem plegats.
Posa't les mans al cap, ja és aquí, ja ha arribat, cau una pluja d'eufòria, avui és el dia de la victòria.
Tantes nits ho hem somiat, tants matins sortint aviat, el carme ha arribat. Com un riu buscant el mar, un vaixell seguint el fart, tants dies tornant tard. Tant ho hem desitjat, que sembla ahir i fa tants anys. La felicitat és compartir.
Posa't les mans al cap, ja és aquí, ja ha arribat que una pluja d'eufòria avui és el dia de la victòria.
que per qui ets amb mi junts per compartir de nou aquest trosset de vida junts defensarem tot el que estimem per donar sentit a tot el que fem
Ya más ha salido el sol. Estoy aquí en mi habitación. Mirando las horas escapándose. Allí afuera ya no es igual. Estaba viento en la ciudad. Me quedo mirando otro atarde.
Y todos tenemos asuntos pendientes, pero en realidad no son tan importantes. Solo quiero abrazarte cuando todo acabe.
Gràcies.
que es difícil querer de lejos aguantaremos juntos esta tempestad en el silencio y la oscuridad que algo más que soledad tú eres más fuerte que el miedo
Todos tenemos asuntos pendientes, pero en realidad no son tan importantes. Solo quiero abrazarte cuando todo acabe y a volar.
La teva fórmula musical al 96.7 FM, Tarragona Ràdio. No tocarte y pasar todo el día junto a ti. No tocarte y yo no sé lo que esperas de mí. Me despacio, el bosque se llena de mí.
Fins demà!
No tocarte o quizás podría devolarte. Súbete a un árbol, rompe tus medias, llora en un rincón.
Fins demà!
¿Quién es? ¿Quién es? ¿Quién es?
Bona nit.
No tocarte. No tocarte. No tocarte. No tocarte. No.
So that's the first thing that I do when my life falls apart.
The second thing I do is I close both of my eyes and say my thank yous to each and every moment of my life. I go where I know that love is and let it fill me up inside. Gathering new strength from sorrow, I'm glad to be alive. Things are looking up. I know above the clouds the sun is shining.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Aquí volem viure entusiasmats. Aquí prenem focs que ens incendien la sensibilitat. Aquí volem viure entusiasmats. Aquí prenem focs que ens incendien la sensibilitat.
Algunes grits al parc de l'escorxador s'omplia d'ombres i hi havia guerra contra els tistos del putxet i els sarcàstics de la dalt, contra els vençuts de la creueta. Jo era un cínic d'orca en rang, donava ordres a l'arrereguarda quan un cotxe va frenar i aquells desconeguts van rodejar-me. Em van morderçar i el que m'anava més baix
Fins demà!
Vaig despertar-me hores després, vaig trobar un punt tancat, monedes pel trajecte. La nota deia si un bon dia decideixes contactar, deixa on estem a la finestra. Estem organitzats, vivim en societat, topem amb totes les cantonades, anem al super a la perra, busquem plans pel cap de setemà.
És punt amb el gaixo de les sinapsis en acció. L'enemic és molt llest i ens superen recursos i en nombre. Sap què vol i ho aconsegueix.
L'enemic estiueja primera línia de costa i no està fent presoners. L'enemic és molt llest i en superen recursos i en nombre. Sap què vol i ho aconsegueix. L'enemic estiueja primera línia de costa
i no està fent presoners.
Solamente oír tu voz, ver tu foto en blanco y negro, recorrer esa ciudad.
Bona nit.
Y me siento como un niño imaginándome contigo. Como si hubiéramos ganado por habernos conocido. Y esta sensación extraña que se adueña de mí.
Y vivir así, yo quiero vivir así Ni siquiera sé si sientes tú lo mismo
Ni siquiera sé si sientes tú lo mismo. Me desperté soñando que estaba a tu lado y me quedé pensando que tienen esas manos.
La brisca, la mona i el mantider, la gilda en els basques de Can Vallès. La vida al final és un panallet, cacaulat calent, la muraneta és set.
I tu què prefereixes? Ganivet o Navalla. Espardeny o sandàlia. Se guardiola o miro. I tu què prefereixes? Ganivet o Navalla. Espardeny o sandàlia. Amos en su amició.
Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada. We were cold, kind of dream that can't be sold. We were right, till we weren't, built a home and watched it burn. I didn't want to leave it, I didn't want to lie, started.
Yeah, I can love me better than
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I'm still, I'm still an animal Nobody knows it but me when I slip Yeah, I slip, I'm still an animal
Fins demà!
Tarragona Radio Tarragona Radio El teu cos et demana ballar
Però tens els peus lligats, els teus ulls et demanen brillar, però sempre els tens tancats. Nena, abans no sigui massa tard, no dutis més. Vull la vida i deixa't anar, fes tot el que ets.
Ara pots canviar-ho tot, no ho deixis passar.
Fins demà!
Relats onírics amb l'escola de lletres de Tarragona. Soledat, un relat de Miqui Merino. Ets a l'habitació de la mare, preparant la pintura per la paret. Al covell hi tens el color blanc, però ara no saps ben bé com fer la barreja. Tens els pigments que t'han venut a la botiga, però no saps en quines proporcions l'has d'afegir i gires el pot per llegir les instruccions.
Amb la pintura blanca que es consideri necessària, anar afegint gotes sobre aquesta base fins a aconseguir el color desitjat. És recomanable utilitzar l'aplicador i algun tipus d'agitador a fi d'envolcallar correctament la pintura blanca junt amb el pigment. En cas de dubte, podeu parlar amb la mare i preguntar-li com va morir el pare.
Deixes el pot de nou a terra, damunt dels papers de diari, i decideixes que sí, que li aniràs a preguntar. Et gires i allí està, al seu llit, com sempre des de fa un any.
Ella ja ho, postrada per la malaltia, però amb aquell somriure que sempre lluita per ensenyar-te, encara que de vegades li costi tant amagar la ganyota pel dolor, que acaba convertint-la en un visatge grotesc. Com ara, que mentre li preguntes per la pintura, perquè no t'atreveixes a preguntar-li pel pare, ella passa del somriure al plor.
Plora i et parla d'ell, perquè sap que és el que tu vols saber. Sap que en realitat no vols preguntar-li per la pintura, sinó per les taques que hi vols tapar. Unes taques mutejades, com un fong que s'estén des de l'arrel del llit.
Li vols preguntar per les gotes de sang esquitxada dissimulades pel retrat de la Verge de la Soledat, convenientment canviada de lloc, al costat del Crucifix de Fusta. La Soledat, un dels tres misteris de la seva estimada confraria de la sang, zona amb el Sant Cris i l'Exe Homo. La Verge i el Cris presideixen el capsal del llit, i la mare és l'Exe Homo ara, penses, amb llàstima.
Plora i et parla d'ell, perquè sap què és el que tu vols saber. Sap que en realitat no vols preguntar-li per la pintura, sinó per com va ser capaç d'aguantar tot allò en silenci. Tota l'angoixa, tot el menyspreu, que va acabar tenyint les parets de crits i de ferides.
Plora i t'agafa de la mà perquè tu no ploris més. Plora i plora. I quan ja ho ha plorat tot, de cop ets conscient que ja no hi és, la mare. Que facis mesos que li vas agafar la mà tu a ella per darrera vegada. Una mà freda, amb una pell que quasi et quedes entre els dits. I tant de bo ho haguessis fet. Ara, aquella pell freda et seria càlida de nou i no et caldria pintar les parets per tapar les restes de la seva misèria.
Soledat, un relat de Miqui Merino. Relats onirics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
Creure que sí, que la vida és avui i no ahir, que el demà encara està per venir. Si sobrevist aquesta nit, et miraré i no et farà falta dir res més. Ens mirarem amb la cara de què hem de fer. Si tu m'agafes per la cintura i jo t'envolto contra natura, seguint el ritme que no s'atura, oh iaiaiaia.
Fins demà!
Fem acabar limona i sal, i no sé què fer amb els teus ulls, que se'm van quedar gravats. I si t'agafo per la cintura, i tu m'envoltes contra natura, seguint el ritme que no s'atura. I pujarà la temperatura, anem per feina.
Fins demà!
Estás escoltant Tarragona Radio. En la guerra Como en el amor Todo vale y siempre queda un perdedor Normalmente
Pierde el que quiere más, al igual que en una mesa de blackjack. Me olvidaré de tu amor de garrafón, me olvidaré de tus besos de Judas. Hoy voy a darle a mi pobre corazón un par de capas de alguna pintura que borre las humedades que le han dejado tus recuerdos.
Fins demà!
mis sentimientos van en chandal y los tuyos visten de Dior una taza de fe por favor para este desnatado corazón que poco a poco se desangra Barbie de Estrarradio hoy las penas como la pasión
Duran poco y dejan siempre un mal sabor. Una mezcla entre sal y limón. Esprimido un muy marchito corazón. Me olvidaré de tu amor de garrafo, me olvidaré de tus besos de Judas.
Hoy voy a darle a mi pobre corazón un par de capas de alguna pintura que borre las humedades que le han dejado tus recuerdos. Tú subes como la...
Yo bajo como la tensión Pa' mí es como un rompecabezas Lo que pa' ti cae de cajón Yo tengo arrugas en el alma Tu piedras en el corazón Mis sentimientos van en chandal Y los tuyos vistemos
Para este desnatado corazón que poco a poco se desangra Barbie de Extra Radio.
Y de quererte pasé mis años olvidado en una trampa para ratones en la que tú eras el queso. Tú con carrera en el amor y yo un primero de la ESO pa estudiar el primer beso que me diste. Y ahora te digo que no tienes corazón, que no me dejas elección, que nuestra relación fue un chiste. Querida Barbie desde Radio, corre tú quien te está esperando.
Ya no llevaremos la venda, buscaremos respuestas, moriremos de amor. Ya no, por más que quiera verte, ya no puedo tenerte, ya todo terminó.
Ja no...
Te alejas y me dueles. Ya no habrá canción ni bailes de pasión. Los ojos que ahora miras no los veo yo. Ya no seremos para siempre. Los dos, cada uno por su cuenta
Cada cual su pelea, te quiero sin vos. Solo si no estuve contigo, si no supe decirlo, no me guardes rencor. Si todo intento ya es un disparate,
No los veo yo. Ya no seremos para siempre.
Acuérdate cuando dijimos Mira yo no voy a hacerlo Sobre la mesa el mar los besos Y esta lucha de poder Si quieres yo me presto a ser el pistolero Que mate los reproches también el veneno
Tu descaro en la cama, con el pasillo en llamas Derramando la vida, borracho se risa y deseo ya no Cubrirás mis espaldas, en tus nervios mi calma Besaré tus heridas cuando estés dolido
Fins demà! Fins demà!
Compte amb mi, a l'últim sospir de la nit, i en el primer alà del dia, els teus llavis, quan badallis, compta amb mi. Compte amb mi.
quan s'excidin els dies i si la boira o tela els vida dels teus somnis quan no els trevis compta amb mi i tu i jo
en la ciutat general, desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que se't curin les ales, jo seré aquí espantant els teus malsons. Compte amb mi en els dies de lluita,
I si l'esperança t'escuida els mals passos, hi haurà uns braços, compta'm. I tu i jo, en la ciutat general,
Desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que se't curin les ales, jo seré aquí espantant els teus malsons. I tu i jo.
en una ciutat gerada, desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que se't curin les ales, jo seré qui espantant els teus malsons.
Escribo tu nombre en mi cabeza, desnudo.
soñar bajo las estrellas. Quiero ser de tus labios de entinela. Y volver a las ganas de bailar aquellas noches locas recorriendo Portugal. No dejaré que vuelvas a extrañar los besos que nos dimos prometiendo no olvidar. Me perderé
Ya sé que tus labios no son caramelo. Ya verás cómo va.
Y volverás.
Las ganas de bailar Aquellas noches locas recorriendo Portugal
Vivo de una ilusión que jamás será verdad. Si llego a tu estación yo vuelvo a otra realidad.
No te has dado cuenta Que cuando tú pasas Dejas tu perfume aquí Cómo olvidarte Es como una huella Que dibuja el mapa Y juro te voy a seguir
Hoy todo indica que sí me armé de valor como un niño en una feria. Al borde estoy de un ataque en el corazón por tu amor, Valeria.
respirar.
Bona nit.
Estàs escoltant Tarragona Ràdio. Que ella supiera que por la noche bailas conmigo a la luz de los faros de un coche con la luna de único testigo que tú me elevas y que en tus brazos me llevas al cielo cada vez que se escapa un te amo el tiempo se vuelve de hielo
Si ella supiera que en cada palabra que sale de tu boca mi voz se cuela. Ay Dios, si ella supiera lo que hacemos los dos. Ay Dios, si ella supiera lo que hacemos tú y yo. Si ella supiera que estando contigo desaparece tu dolor.
Fins demà!
De que mi universo comienza en tu pecho y termina en tu ombligo. No sospecha nada. De que en el silencio vive la traición puerta con puerta con nuestros remordimientos. Aunque de nada me arrepiento. Ay Dios, si ella supiera lo que hacemos los dos.
Ay, Dios, si ella supiera lo que hacemos tú y yo. Si ella supiera que estando contigo desaparece todo lo prohibido. Si ella supiera que pueden amarse vos desconectes.
Ay, Dios, si ella supiera lo que hacemos tú y yo. Si ella supiera que estando contigo desaparece todo lo prohibido. Si ella supiera que pueden amarse los desconocidos.
Si ella supiera que pueden amarse los del corazón.
Déjame recorrer tu cuerpo con mi boca, déjala lengua arder como un volcán. Si sobra está la piel, ¿qué hacemos con la ropa? Y al abrazarte fuerte puedo volar. Dejemos que la magia nos venga a ver entrelazados a tres metros del suelo. Que no note de nada por esconder y que se entere el mundo que por ti me muero.
Fins demà!
Ya no lloré Puedo ver la vida en color Todo el barrio nos mira Bebernos las horas como si fuera licor Te doy la mano y corremos Dentro de un rato volvemos Que nadie llame, que no respondemos
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Eh, eh, eh, oh, oh Eh, eh, eh, oh, oh Eh, eh, eh, oh, oh Se perdió apuntando a comisuras Despejando equis y dudas Desoyendo a su marea Nada que borrar porque no hay nada que acabar Decía sin hacerselo mirar
Pero cruzaba el revuelo, confundiendo a los inviernos, cada verso un paso que ha saltado.
Cada verso un paso que avanzar.
Llegar a otro color Vamos a darle la vuelta al dolor Vamos a darle la vuelta al dolor Se agotó la poesía que tenía para hoy Que nada se parecía
Bona nit.
La millor música a Tarragona Ràdio. La millor música a Tarragona Ràdio.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
La millor música a Tarragona Ràdio. Les tres i mitja, les festes del poble, en aquesta hora ara tot ja me s'obre. Baixa darrere i després me retira.
El tercer grup de verben et tocava El xipiron per tercera vegada Ara sí que era hora d'anar a dormir De cop el grup va canviar de cançó I jut de bon jouto ballant en racó I mentre sonava
per ballar junts d'amunt d'esfalcó mentre tocava la canció on de l'erano. Hola, com va? Vaia puta tremasso. Véns amb algú que un bon pelotasso no sabia per on començar.
I en el moment que te va regirar, tu va fumar i el món se va aturar. I mentre sona...
Demà per tas que he vengut de visita, por d'empassar una nit que no s'oblida, no vol dir amb les noms. Obris la porta, mossegam amb pressa, lleven la roda, muntam
I mentre sonava l'al·lo, jo me moria perdint-te per ballar junts d'amunt espalto mentre es tocava la canció.
M'has mirat, just en el moment que t'estava mirant, dues miradetes que s'han creuat, i un somriure tonto mig d'amagat. I jo que t'he pillat, com dissimulaves ni ho he notat, dins el xeringuitos sonava una còpia que t'encantava, i em deies a cau d'orella. Vull que vinguis, que passant la tarda et trenquis, veien junts la posta de sonar,
Hem menjat un arrosset i m'has fet riure com mai durant tot el dinar. M'has estat tirant pauets i jo no sabia el que passaria. I quan tu m'has mirat, just en el moment que t'estàvem mirant, dues miradetes que s'han creuat i un somriure tonto mig d'amagat que diu que vinguis, que passem la tarda de tranquis, veient junts la posta de senyora.
Però seria una putada, que s'acabés ara la cita, que margem solets de coses, ens empanadim de per vida. Però seria una putada, no profita la barllada, per dir-te tot el que penso i tot el que sento que és una passada.
La millor música. La Tarragona Ràdio.
Si te viene el frío quiero ser tu abrigo, que ya no me basta con ser tan solo amigo, quiero que si sueñas que seas conmigo. Solo déjame una oportunidad para poderte demostrar que eres tú o nadie más. Hoy te quiero decir que eres para mí, ese cuento que no quiero acabar.
No quiero vivir si no es junto a ti. Todo lo que pidas te puedo dar. Si quieres el cielo, pues vamos pa' allá. Nadie como tú, nadie como tú. Nadie como tú, nadie como tú. Nadie como tú, nadie como tú. Nadie como tú, por quien valga esperar. Nadie como tú que me sepa llevar. Le pones el ritmo a mi corazón.
Dame una oportunidad para poderte demostrar que eres tú o nadie más. Hoy te quiero decir que eres para mí. Ese cuento que no quiero acabar, el viento libre que me hace volar. Hoy no quiero vivir si no es junto a ti. Todo lo que pida te puedo dar. Si quieres el cielo, pues vamos.
Bona nit.
No quiero vivir.
Fins demà!
Oh, well, we both know that words are empty.
La millor música a Tarragona Ràdio.
Cau el sol de sort baixa, dins l'horitzó, damunt la mar i sada d'avions. Cau el sol de sort baixa, vermell i calent, ma sala i merengada sa pell. Es penya segat i una pluja suau de pols estel·lar.
Cau el sol de sora baixa i plàcidament la gent s'arrenta i omple els carrers. Cau el sol de sora baixa dins el meu cor. Tothom m'estima i jo estim tothom. Falla la corrent, les pideres no, no vendran cacauets.
Alegria, les òrbites en sincronia.
Com dins la pinya ni deixen un cràter per sempre dins la meva vida. A la via.
Cau el sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la mar i sades avions. Cau el sol de sora baixa, vermell i calent, ma sala i marangada sa pell. Els municipals, és evident, fan aparcar bé sa gent.
Els dies s'acaben i es far-se il·luminen, les góndoles entre les teves cases. Alegria! Les òrbitres en sincronia i els ovnis s'apinien i deixen un cràter per sempre dins la meva vida.
Els dies s'aixapen de riure, els dies s'acaben i és fàcil dormir, se gondola entre les cases.
Relats onirics amb l'Escola de Lletres de Tarragona. Avui, a l'alba, s'ha fet de nit. Un relat de Josep Brunet Incenser.
Amb la seva bicicleta, alegre i lleuger, deixa enrere dues aigües en direcció al coll de la teixeta, en un ascens positiu del 6%. Fent les corbes, nota que estan en forma. Gaudeix de la primavera, del so de la natura, del silenci, del soroll, del vent. Se sent feliç.
De sobte, en el marge dret de la carretera, veu una flor gran i lluminosa. Queda tan corprès que fins i tot la sobrepassa i ha de fer una maniobra perillosa per tornar enrere. No és possible, no pot ser veritat. És la flor de l'equinopsis.
Té la proporció àurea i li recorda Fibonacci. Aquesta flor només viu 24 hores en tot l'any. Floreix a l'alba i mor a l'alba següent. Se sent privilegiat. La llum del sol fluctua i segons com es mouen les branques dels arbres, queda il·luminada i el seu entorn en la penombra, com si tingués un focus que la fa protagonista única de l'escena.
Nota que li puja la freqüència cardíaca, més fins i tot que quan pedalava. El seu rellotge Garmin, connectat a la cinta de pit, li comunica, amb un so d'avís, que el seu cor ha sobrepassat el llindar superior de pulsacions que ell havia configurat. Quin privilegi, quin regal, 24 hores de vida en exclusiva, però si jo no sóc res.
S'afanya, agafa el mòbil i tot tremolós espera que el moviment dels arbis li retin honors i quan la punta del dit del sol acarona delicadament els pètals, prem l'obturador.
S'acomiada, es posa el casc al pit amb solemnitat i abaixa el cap, donant les gràcies. Torna a la bici, continua l'ascens i pensa. Estic molt bé, perquè tinc temps de pensar.
Li cau una llàgrima, després una altra, i com en una tempesta d'estiu es troba plorant, plora l'ebre sencer entre sanglots i mocs que són pura aigua, perfum aigua de plor. Plora d'emoció i d'agraïment per la generositat i la bellesa amb la qual ha estat ungit, per gratitud i perquè no es pot acabar que això existeixi.
La descoberta sempre li ha generat aquesta sensació i aquests pensaments. Però com és possible? Com pot ser real tot això? El líquid dels ulls gairebé impedeix que hi vegi bé en el descens vertiginós per la Nacional 240 cap al mar, on desemboquen tots els plors de tots els deserts. Arriba a casa amb els ulls inflats, l'estómac endreçat i el cor net, polit i lluent.
És a la seva cambra. S'ha adormit. El cap a sobre la taula del seu escriptori, on sol escriure les cartes d'amor. Els braços oberts sobre la fusta, paral·lels al terra. En una mà, una tassa de te. A l'altra, el mòbil amb la foto de la flor.
l'ha fet immortal. Ell no sap que avui ja no es marcirà, ni que el seu plor ha regat les equinopsis de tot el món, ni que l'agraïment també és intercanvi de vida i biotecnologia de l'esperit.
I en aquest escenari es genera un moviment sobtat de zoom out. Es va obrint el pla, veiem el ciclista que s'allunya i es va fent petit, ara a la sala, i cada cop més avall i més obert, l'edifici complet, el jardí, el poble, que ja només és un punt, i així fins al continent, tot en expansió, ja es veu el planeta Terra i el sistema solar complet, la via làctia, el supercúmul de la Niaquea, se sobrepassa l'univers observable fins a arribar a l'ultragran angular de l'univers. Total...
I en un sol pla, i precisament allà on les paraules ja no poden descriure res, ni els silencis són interpretables, ni les pupil·les es poden dilatar més, sona nítid el rèquiem de Mozart. Luxa eterna, luxa eterna.
El pla seqüència retorna en un zoom-in rebent, en sentit contrari tancant l'angle empicat com un avió kamikaze i tot en contracció, no gaire més tard, havent passat el braç d'Orió, ja s'alviren els colors de l'aurora sobre el barri, l'edifici, l'habitació i ja, novament, el ciclista. Ara, en un primer pla d'intimitat i pau, inspira, expira, inspira, expira.
pel que els ritmes de la natura són binaris fins que deixen de ser. Un, dos, un, dos, un. El seu rellotge Garmin, ara connectat només al canell, indica zero pulsacions per minut. Ell s'ha convertit en una flor del diapassó, exuberant, i avui, a l'alba, s'ha fet de nit.
Avui, a l'alba, s'ha fet de nit. Un relat de Josep Brunet Incensé. Relats onírics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
Prova-ho ara, prova-ho ara un cop més. Prova-ho ara, fes com si no cremés. Prova-ho ara, que ocupin els nens, que s'inclinin els reis i que flipin els vells. Prova-ho ara, que se't senti al carrer. Prova-ho ara, no fan falta cartells. Prova-ho ara, treu la pols del fusell i un cop ho hagis fet, dispara't.
Prova-ho ara, que rebenti el secret. Prova-ho ara, no pateixis per ells. Prova-ho ara, crida i salta del tren i torna a fer-ho un cop més per si demà ja no hi ets. Prova-ho ara, corre a cam a través. Prova-ho ara, balla com si plogués. Prova-ho ara, enterra el dolor i un cop ho hagis fet, dispara-ho.
10.000 cavalls venint tots al galop i entre la pols i els crits veuràs que ric ho tenim tot
Fes com si no cremés Prova-ho ara Prova-ho ara Que se't senti al carrer Prova-ho ara No fan falta cartells Prova-ho ara
Gràcies.
No merecen nuestros labios tanto daño. ¿Quién diría que en un día mueres de Dios? ¿De quién te has enamorado? Si todo lo que soy nunca te ha gustado. Teníamos destinos yendo separados. Ya lo veo claro.
Fins demà!
Fins demà!
Nos faltó una noche de flanela, de pijama feo y calcetín por fuera, de sofá con ducha fría y traicionera, con masaje crema, una copita y velas. Nos faltó una mentira entera, una falsa espera y una tarde fea.
Nos faltó desdibujar tu nombre y nuestro corazón de toda la escalera. Nos faltó una sabana de Ikea, un viaje de cartón, un despertar de seda, un día remolón y una caricia vieja, un vámonos pa' allá y un sea donde sea. Nos faltó una noche sin dormir y un baile de salón en una calle estrecha.
No faltó descaminar Madrid, desencallar el fin y reservar la fecha. Y sobraron los cuatro disparos que con tanto descaro nos dio el corazón.
Y sobraron los veinte puñales y es que a veces la vida no atiende a razón. Y en tres horas y sobran me faltas y me faltan las horas que tenía tu amor. Y sobraron las quinientas veces que dijimos que no.
Nos faltaron un par de señales, unos cuantos rivales y un trocito de adiós. Nos faltó despertar con abrazos, nos faltó una deriva por dos. Y sobraron los cuatro finales que con tanto detalle nos dio el corazón.
Y sobró lo de ser incapaces Y es que a veces no afina ni rima el valor Y entre sobras y sobras me faltas Y me faltan las sobras que tenía tu amor Y sobraron las quinientas veces que dijimos que no
El corazón Y sobraron los veinte puñeles Y es que a veces la vida No entiende a razón Y entre sobras Y sobras me faltan Y me faltan las horas Que tenía tu amor
Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada.
Settle down with me. Cover me up and cuddle me in. Lie down with me and hold me.
Bona nit.
Settle down with me And I'll be your safety You'll be my lady I was made To keep your body warm But I'm cold as the wind blows So hold me in your arms Oh no My heart's against your chest
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Watch me.
Fins demà!
Tarragona Ràdio, el 96.7 FM.
Fins demà!
Que soli un rock en roll que baixin les persianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta a sota una lluna clara. Al barri d'Oren tranquil a l'Ea que hagi arribat el dia gran. La cara de l'endresa s'il·lumina quan un cotxe ve de casa.
Uns macarres us saluden el semàfor i somrius. I mentre arrenquen el més xulo, abans que se'l mengi la nit, et mira als ulls i jura.
Que ve l'amor, que ve l'amor, ressonant com un exèrcit de timbals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal. Teresa Rampell, avui l'amor partir, retorna a la ciutat. Camina decidida entre billars, Teresa Rampell,
Detecta els forasters mentre t'apropes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades.
I ja no importa tant tant ni semblen tots els desastres que hagis fet. I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de covates. I mentre et cantem milers d'homes al món amb la meredira de passeig. Somien en trobar una dona en la teva casa.
i surt un periodista estressat pels terratics i no hi ha volum prejureries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor ressonant com un incendi de timbals. L'amor ja es va propagant com un virus tropical. Tres de rampella volum
L'amor retorna a Teresa i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és els joves quan ballen. I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I furgaràs els seus racons per revelar.
Fins demà!
Ets un nou paten, en cimit està l'aigua.
no té ganes de tornar. Abaix l'espera un cotxe que l'adora al Palau de Cristal. Sap que allà l'espera el que un dia va ser el seu principal.
i amb la cara entre les mans ell li bordarà però ell es somriurà perquè sap que demà tornarà a sortir el sol i enfilarà el camí que per una hora la farà feliç corrent per estar al seu costat
és només quan es troba bé que se sent lliure com el vent. Dos cossos es ponen en una habitació
Tot rodolen per la pell, no se sap quines són d'ella i quines d'ell. Ella marxarà, però somriurà, perquè sap que demà tornarà a sortir el sol i enfilarà el camí cap per una hora.
per estar al seu costat és només quan es troba que se sent lliure com el vent com el vent han tocat les dotze arriba l'hora de marxar avui ja no vindrà no sap per què però ho sap del cert
Ell mai més tornarà i ella morirà, poc a poc morirà i ja no sap si demà tornarà a sortir el sol. Ja no farà el camí que per una hora la veia pel·lis corrent per estar al seu costat.
Estàs escoltant Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La teva fórmula musical al 96.7 FM, Tarragona Ràdio.
Cada dos minutos cambio de opinión si me roza el corazón con el filo de sus labios. Cada dos minutos desesperación se acomoda en mi colchón y casi no deja espacio. Cada dos minutos cambio de estación
Cada dos minutos muere de calor y pegado por el sol busca un otoño mojado. Mojado, cada dos minutos trato de olvidar todos los momentos que pasamos. Cada dos minutos una eternidad, cada dos minutos.
Fins demà!
Cada dos minutos pierdo la razón, me abandona la ilusión, me tropiezo y me caigo. Cada dos minutos recuperación, me despierta en el salón.
Gràcies.
Cada dos minutos sobre eternidad Sin tocar tus manos Cada dos minutos
Tal vez, quizá, viniste para quedarte aquí. Tal vez, quizá, te fuiste y no te marchaste de mí. Tal vez, no habrá canciones para curarme de ti. Tal vez, quizá, no sé.
Prefiero extrañar, prefiero volver, volver a extrañarte una y otra vez a jugar a olvidarte, yo no puedo olvidarte. Prefiero llorar, prefiero perder, prefiero ser ciega, no volverte a ver, ya no quiero buscarte, yo prefiero encontrarte.
Necesité un día para oír tu nombre Y para olvidarlo me haría falta un mes Hace nueve años en recuerdo dónde Me diste aquel beso por primera vez Tal vez, quizá, no sé Ya te encontré
Fins demà!
Prefiero llorar, prefiero perder, prefiero ser ciega, no volverte a ver, ya no quiero buscarte, yo prefiero encontrarte. Necesité un día para oír tu nombre y para olvidarlo me haría falta un mes. Hace nueve años el recuerdo donde
Me diste aquel beso por primera vez Te pido robarle las horas A todo ese tiempo que ya se nos fue Te pido robarte otro beso Aunque ya me los des Que cuando me miras ahora Ahora veo lo mismo que ayer Yo sé que se cumplen los sueños Porque te soñé
Pasaré una vida escuchando tu nombre en esta canción que nunca olvidaré. Hace nueve años y un recuerdo donde me diste aquel beso por primera vez. Tal vez, quizá, lo sé.
La millor música a Tarragona Radio. Una noche en el Bar del Oro
Tú me dijiste 19, no quise desconfiar, pero es que ni mucho ni poco, no vi de dónde agarrar.
Y nos metimos en el coche, mi amigo, tu amiga, tú y yo. Te dije, nena, dame un beso, tú contestaste que no. Empezamos mal y yo, que creía que este era un buen plan.
Aquella noche fue un desastre, no me comí un colín. Estas son solo un par de estrechas, nos fuimos a dormir.
Fins demà!
Déjamelo terminar. Corazón de lo que me ha acabo.
Y nos metimos en el coche. Mi amigo, tu amiga, tú y yo. Te dije, nena, dame un beso. Tú contestaste que no. Empezamos mal y yo que creía que esto era un
Y desde entonces hasta ahora El juego del amor Nos tuvo tres años jugando Luego nos separó Pero la fuerza del destino Nos hizo repetir
Quiero estar junto a ti Quiero estar junto a ti Quiero estar junto a ti
Ah, ah, ah.
Fins demà!
For heaven's sake, keep him awake. Make no mistake, he break down daily with no warning. When you're twenty years old, do as you're told, get bought and sold. It's cold, it's early in the morning. And he's living on 10th Street, getting home right around dawn. Every night of every week, he's proving everybody wrong. Any day now, it won't be long.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
See, you get what you put in So you cannot get upset If you're just taking a foot in Because you don't wanna get wet And you ain't made it big yet Don't you stop
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una festa més amb tu, amb tu, amb tu. Una festa més amb tu, amb tu, amb tu. Els colors desperten, rialles, gegants i nanys estan preparats. Arriba el seguíssim, porta els diables, la festa ja ha començat. Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Viu, viu.
Jo et cantaria si tu poguessis estar amb mi. Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu. Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu. Com tota la gent del poble, vaig anar a ballar a la festa major. I entre vils i les trobades va sonar.
Després d'una nit amb tu...
Fins demà!
Viu, viu, viu, que la vida et somriu, jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. Ara, on era tu?
Fins demà!
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2018,