Title:

Art, trauma i drets humans a «La Porteria»

## Resum general En aquest episodi de **«La Porteria» de Tarragona Ràdio**, el programa se centra en la relació entre **art, trauma i drets humans** a partir de la nova **revista Mirades núm. 13**, dedicada a *art i drets humans*. El programa combina: • Una **reflexió editorial** inicial sobre la dimensió social de l’art. • Una **entrevista en profunditat** amb l’artista i terapeuta artística libanesa **Nadine (Nadin/Anna Dín)**. • Una **presentació detallada dels continguts** de la revista Mirades, estructurada en dos blocs: *memòria/justícia/veritat* i *transformació/denúncia*. L’episodi defensa l’art com a **eina social, sanadora i de denúncia**, i posa en valor el paper de les persones i col·lectius que utilitzen la creació artística per **preservar memòria, visibilitzar injustícies i transformar realitats**. --- ## 1. Editorial: l’art com a experiència social ### 1.1. Crítica a la idea romàntica de la inspiració L’editorial llegeix el text d’obertura de la revista Mirades: • Es qüestiona la visió **mitificada de la inspiració** com a revelació sobtada i gairebé màgica. • S’insisteix que **l’art és conseqüència de context i experiència**, no només de talent o genialitat individual. • Es recorda que fins i tot el pensament més introspectiu **neix d’experiències vitals i socials**. > “L’art està allà on hi ha comunitat, sorgeix d’un record, d’una lluita, d’un desig.” ### 1.2. Component social i consum d’art avui • Es reivindica la **dimensió social de la creació artística**, sovint eclipsada per paraules com *artista, talent, obra, creació*. • Es denuncia que sovint **renunciem al gaudi subjectiu** perquè busquem validacions externes (premis, rànquings, crítica, likes). • Es descriu el context actual de **sobredosi d’informació i estímuls**, que ha canviat la manera de consumir art: - Consum ràpid, superficial, condicionat per algoritmes i xarxes. - Artistes preocupats per **com, quant i amb quina profunditat** el públic rebrà les seves obres. L’editorial enllaça amb el fil conductor de la revista **Mirades 13**: l’art com a **relat social** que ens fa tornar a mirar allò que havíem deixat de veure. --- ## 2. Entrevista a Nadine: art, guerra i sanació col·lectiva La conversa central del programa és amb **Nadine**, il·lustradora i *terapeuta artística* libanesa resident a Catalunya. Les seves obres, poètiques i oníriques, aborden **guerres, gènere, medi ambient, protecció animal i justícia social**. ### 2.1. Origen biogràfic de la seva obra • Nadine **neix en el context d’una guerra civil al Líban** i, als vint-i-pocs anys, viu una nova guerra entre **Israel i el Líban**. • Aquestes experiències marquen **la seva trajectòria vital i artística**. • Explica que abans de 2006: - Dibuixava sobretot per **aprendre tècniques** i fer imatges «boniques». - Encara **no era una necessitat vital ni expressiva**. • Després de la guerra de 2006: - S’obre el projecte de la seva il·lustració (amb el personatge *Viola*). - L’art es converteix en **necessitat per formular preguntes, pors i reflexions** sobre el trauma viscut. ### 2.2. De trauma individual a trauma col·lectiu Nadine descriu una clara **evolució del focus de la seva obra**: • **Fase inicial**: - Parla **des de la pròpia ferida**, des d’un diàleg íntim amb ella mateixa. - L’obra és una forma de **gestionar el trauma personal** d’haver hagut de marxar del país per la guerra. • **Fase actual**: - La mirada s’obre al que **poden sentir altres persones, animals, la Terra, arbres, planeta**. - El seu art aborda el **trauma col·lectiu** i les múltiples formes de trauma (no només guerres: divorcis, morts properes, pèrdues diverses). - Es vincula amb la seva formació en *artteràpia* i la convicció que **l’art pot transformar el dolor**. ### 2.3. L’art com a teràpia i com a canal corporal • Com a *terapeuta artística*, defensa que el **trauma queda atrapat al cos**, paralitza i es «congela». • L’art permet: - **Donar forma externa a allò abstracte**, treure-ho fora de la persona. - Fer servir **el cos com a canal** (moviment, traç, gest) per expressar i transformar. • Ja no busca només «la bellesa» com a fi, sinó **la canalització del dolor i de les emocions**. > “El trauma es queda congelat al cos; posant-lo fora, en una obra, podem començar a transformar-lo.” ### 2.4. Recepció de la seva obra i relació amb el públic • Inicis compartint l’obra a **un blog**, sense saber qui la llegia. • La **reacció de la gent** (missatges, comentaris) li dona força per continuar: - Sovint es pregunta: *“Per a què serveix dibuixar i compartir-ho?”*. - La devolució d’algú que se sent tocat per l’obra li recorda **per què crea**. • Dues formes de recepció: - **Xarxes socials**: rapidesa, consum fugaç, feedback més superficial però també valuós quan arriba. - **Exposicions físiques**: visitants que decideixen dedicar **temps i atenció**, cosa que permet transmetre millor l’“essència del treball”. Nadine diu que **no vol obsessionar-se** amb la lògica de les xarxes (publicar cada dia, fer de fotògrafa, venedora, videògrafa). Prefereix **mantenir l’autenticitat** i escoltar-se a ella mateixa, no els dictats dels algoritmes. ### 2.5. Art, activisme i denúncia • Entén el seu art com una forma d’**activisme** però no com una obligació moral, sinó com una **conseqüència natural de viure en un món ple de dolor**. • L’art pot: - **Deixar registre** del que passa al planeta. - **Sensibilitzar** i dirigir l’atenció cap a injustícies. - **Denunciar** vulneracions de drets humans o agressions a la natura. • Remarca que la seva sensibilitat ve també del fet de **créixer en un entorn injust** i d’haver viscut guerra; això incrementa la capacitat de detectar i denunciar injustícies. • Explica que: - Primer es va centrar en **la natura al Líban** (arbres, espais verds, maltracte al medi). - Després, ja a Barcelona, la seva vinculació amb el Líban és a través de **notícies i xarxes**; això la porta a **retratar injustícies al seu país d’origen des de la distància**, fent de pont perquè la gent d’aquí sàpiga què passa allà. ### 2.6. Des de Catalunya: mirada diaspòrica i trauma col·lectiu • Des de Catalunya, il·lustra temes que afecten el **trauma col·lectiu libanès**, però també el trauma universal. • Considera que el seu discurs **no depèn tant del lloc** on es rep l’obra perquè parla: - Des del ser dona. - Des de la connexió amb la terra i amb la vida. Aquests elements, diu, són **universals** i entenedors tant a Catalunya com a qualsevol altre país. ### 2.7. Intel·ligència artificial i art S’introdueix la preocupació per l’**impacte de la IA** en il·lustració i creació artística: • Nadine respon que la IA li provoca **curiositat, més que por**. • Creu que sempre hi haurà lloc per a: - **Arts fetes a mà**, amb temps i dedicació. - L’**essència i sensibilitat humana**, que la IA no pot replicar. • Considera que la IA pot ser **eina de suport** en molts recursos, però: - Depèn molt del **consumidor/usuari que l’alimenta**. - No pot substituir la **decisió profunda del motiu** pel qual sorgeix una obra ni la **generositat emocional** de l’artista. • Es remarca que també el **públic té responsabilitat** a l’hora de decidir què consumeix i a què dona valor. ### 2.8. Viola: un personatge per prendre distància • Nadine crea el personatge **Viola** quasi sense pensar-hi: estava dibuixant i decideix donar-li un nom. • Amb el temps entén, a través de l’artteràpia, que **Viola actua com a «tercer»**, com una figura que: - Li permet **expressar coses pròpies** sense parlar directament en primera persona. - Funciona com a **distància protectora**, una mediació entre ella i el dolor que vol representar. • El personatge permet: - Veure’s «des de fora». - Explorar **emocions i situacions complexes** amb una mica més de marge. Les presentadores destaquen com, a través de Viola, es veu: • L’ús de **colors i traç** per representar emocions. • L’efecte «homogeneïtzador» positiu: el lector pot seguir el personatge en escenes diverses i **identificar-se** amb ell. ### 2.9. Exposició de Nadine a Tarragona L’entrevista culmina amb la presentació d’una **exposició de Nadine a Tarragona**: • Lloc: **Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona**. • Dates: tot el **mes de desembre** (aprox.). • Dia clau: **10 de desembre a les 18 h**, coincidint amb el **Dia Universal dels Drets Humans**. • Contingut: - Inauguració de l’exposició. - **Visita guiada amb la pròpia artista**, que respondrà preguntes sobre la seva obra. - Activitats complementàries, inclosa la xerrada d’una altra **activista libanesa** sobre la situació al Líban. Les conductores conviden el públic a omplir el **Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona**, destacant el valor d’utilitzar l’art per **fer front al discurs creixent de l’extrema dreta** i defensar els **drets humans i els drets de la natura**. --- ## 3. Presentació de la revista Mirades 13: estructura i línies temàtiques A la segona part, el programa se centra en la **revista Mirades núm. 13**, dedicada a *art i drets humans*. ### 3.1. Il·lustració i portada de Marc Volpini • La revista està **il·lustrada per Marc Volpini**, col·laborador habitual des de fa uns quatre anys. • Rep el repte de **«fer art sobre art i drets humans»**, més complex del que és habitual. • Processos de treball: - Ell rep una explicació **molt detallada de tots els continguts**. - No intenta sumar una mica de tot, sinó **centrar-se en detalls concrets** d’algun article o entrevista. - Exemple: en números anteriors, com la revista sobre *ajut oficial al desenvolupament* o *conflictes ambientals*, va partir de detalls puntuals i en va fer portades conceptuals. • Novetat important: - **La portada ja no inclou el títol temàtic** de la revista. - Es busca que la imatge **generi curiositat** i obligui el lector a **entrar als continguts per saber “això de què va”**. - Tracten el lector «com una persona adulta» capaç d’interpretar la portada sense textualitzar-ho tot. ### 3.2. Dues grans seccions temàtiques La revista s’ha estructurat en **dos blocs principals**: 1. **Memòria, justícia i veritat** 2. **Transformació i denúncia** Aquest esquema manté la lògica habitual de Mirades (dos grans eixos) però adaptada a la complexitat de l’art. --- ## 4. Bloc 1 de la revista: Memòria, justícia i veritat Aquest bloc tracta com l’art i la cultura serveixen per **preservar memòria, reclamar veritat i exigir justícia**. ### 4.1. Entrevista a Isber Sabrine i patrimoni en guerra • Es presenta el cas de **Isber Sabrine**, arqueòleg sirià: - Antic **guia turístic a Síria** i investigador. - Se’n va a Barcelona per fer el **doctorat en arqueologia**. - Durant la seva estada, esclata la **Guerra Civil a Síria**. • Decideix **tornar a Síria** amb l’objectiu de: - Documentar i **catalogar patrimoni sirià en risc**. - Treballar per protegir-lo i enviar part del material cap a **Turquia**, evitant-ne la destrucció. • Des d’un cert anonimat inicial, la seva tasca és recollida pel **New York Times**, que li dona projecció internacional. • A partir d’això, rep **suports i finançament** i acaba creant l’ONG **Heritage for Peace**, dedicada a la protecció del patrimoni cultural en conflictes armats. • La connexió amb la **Universitat Rovira i Virgili (URV)** i amb la investigadora **Alicia Buti** obre la porta a activitats conjuntes a Tarragona sobre: - **Destrucció d’obres d’art com a arma de guerra**. - El cas d’Afganistan i altres exemples. - La destrucció del patrimoni com a estratègia per **esborrar la memòria col·lectiva d’un poble**. ### 4.2. Article del PNUD El Salvador i reportatge a Corbera d’Ebre El bloc articula un **diàleg entre contextos internacionals i locals**: 1. **Article sobre El Salvador (PNUD)** • A través d’un contingut facilitat pel **Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)** i canalitzat per l’**Agència Catalana de Cooperació**, es mostra com: - Estudiants universitaris d’**El Salvador**, dècades després de la fi de la guerra civil, treballen la memòria a través de la **museïtzació i el cinema**. - L’art i els espais expositius ajuden a **reconciliar-se amb el passat** i a comprendre’l millor. 2. **Reportatge «Marcats pel 38» a Corbera d’Ebre (Terra Alta)** • Reportatge en format **«in itinere»** amb el responsable del projecte **Marcats pel 38**. • No es limita a **Corbera d’Ebre**, sinó a diversos punts de la **Terra Alta**, especialment a l’entorn de la **serra de Pàndols**. • Objectiu del projecte: - Recuperar i explicar **espais devastats durant la Guerra Civil espanyola**. - Fer memòria dels fets de 1938 i del patiment associat. • El reportatge segueix la persona entrevistada per diferents escenaris, permetent que **l’espai físic també expliqui la història**. Aquest **binomi El Salvador – Corbera d’Ebre** mostra com, en contextos i èpoques diferents, l’art, el cinema i la memòria històrica **actuen com a eines de veritat i reparació simbòlica**. ### 4.3. Música, refugi i dibuixos infantils en camps de persones refugiades • Article redactat pel **Joan**, que ha treballat en **camps de refugiats a Grècia**. • Dues dimensions principals: 1. **La música com a refugi dins del refugi** • Explica les trobades musicals al voltant del foc com a espais de: - **Descans emocional**, tant per a les persones refugiades com per a les voluntàries. - **Oblit temporal** del patiment quotidià del camp. - Connexió amb el **gaudi i el present**, reivindicant que fins i tot en contextos extrems **es mereixen espais de plaer i cultura**. 2. **Dibuixos de nens i nenes com a testimoni del trauma** • La revista recull **dibuixos infantils** fets en aquests camps. • Amb un **traç naïf i innocent**, les imatges mostren continguts extremadament crus (violència, fugides, mort, destrucció). • Posats en conjunt, revelen el pas de **traumes individuals a trauma col·lectiu**: molts infants representen escenes molt similars. > L’art, aquí, informa i emociona alhora: els dibuixos no només commouen, sinó que **expliquen una realitat** que sovint s’amaga darrere de les estadístiques. ### 4.4. Justícia i veritat: el cas d’Anna Surinyach i el fotoperiodisme Aquest apartat culmina amb l’entrevista a la **fotoperiodista Anna Surinyach**, que també serà la convidada central a l’acte de presentació de la revista. • És una **fotoperiodista reconeguda internacionalment**, que ha treballat amb diverses ONG. • Fundadora de la revista **5W**, davant la necessitat d’espais on: - Publicar **fotografies i reportatges de llarg recorregut**. - Mantenir la **profunditat narrativa** en un sistema mediàtic cada cop més superficial. • Cas paradigmàtic: - Entre **2016 i 2018**, les seves fotografies de **persones refugiades al Mediterrani** apareixen a nombrosos diaris europeus, especialment italians. - A partir de 2019, el tema deixa d’interessar tant als mitjans: **la crisi de les persones refugiades «deixa de ser notícia»**. En lloc de renunciar, Anna Surinyach decideix **reinventar la manera d’explicar la mateixa tragèdia**: • Aprèn a **bussejar** i col·labora amb un **fotògraf subaquàtic**. • Fan imprimir **lones amb fotos de familiars** de persones desaparegudes al mar. • Calculem aproximadament **on es van ofegar** i hi col·loquen aquestes lones sota l’aigua. • Les fotos subaquàtiques resultants s’exposen en una **exposició a Barcelona**, que recupera l’impacte emocional i polític del tema. Així, el fotoperiodisme es converteix en **memòria activa i denúncia visual** de violacions de drets humans al mar Mediterrani. L’episodi anuncia també l’acte de presentació de la revista: • **11 de desembre, 18:30 h**. • Lloc: **Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT)**. • Format: conversa amb **Anna Surinyach** al voltant de la revista Mirades 13. --- ## 5. Bloc 2 de la revista: Transformació i denúncia Aquest bloc recull experiències on l’art actua com a **eina de reflexió, canvi social i denúncia política**. ### 5.1. De nou, Nadine: il·lustració com a denúncia i teràpia col·lectiva El bloc s’obre amb l’entrevista a **Nadine**, que el programa ja ha desenvolupat en antena: • La revista aprofundeix en els mateixos temes: - Art com a **sanació personal i col·lectiva**. - **Guerra, exili i memòria**. - Personatge de **Viola** com a mediació. • Aquesta peça funciona com a pont entre el **relat biogràfic** i la reflexió sobre **art com a transformació social**. ### 5.2. Mirades del Món: contes infantils i intercanvi Reus – Perú • L’entitat **Mirades del Món**, de la **xarxa de cooperació del sud de Catalunya**, presenta una metodologia basada en: - **Contes infantils** creats i intercanviats entre escoles de **Reus** i de **Perú**. - L’ús de la literatura infantil com a espai per treballar **drets, diversitat cultural i empatia**. • El projecte porta ja **5-6 anys en marxa**, generant: - **Ponts emocionals i culturals** entre infants de contextos molt diferents. - Un aprenentatge mutu sobre realitats socials i històries de vida. ### 5.3. Veu entre Cultures: música entre Reus i Senegal • Es recupera el treball de **Veu entre Cultures**, una altra entitat vinculada a la xarxa, amb presència prèvia al programa. • Es presenta el projecte musical i social: - Connexió entre **Reus** i **Senegal** a través de la música. - Participació d’artistes com **Petit Tobap** i **Rawan**. • El que neix com un **projecte musical** acaba convertint-se en un **projecte social ampli**, amb: - Treball comunitari. - Intercanvi cultural i educatiu. - Denúncia de desigualtats i racisme. ### 5.4. ICIP i Observatori del Deute en la Globalització: hip-hop, cinema i pau En aquest bloc també intervenen actors **acadèmics i d’anàlisi crítica**: • **ICIP (Institut Català Internacional per la Pau)** i **Observatori del Deute en la Globalització** aporten articles que: - Analitzen **l’evolució del hip-hop** com a veu dels barris oprimits (origen als *brown* neighborhoods dels EUA). - Exploren com el **cinema pot ser eina de transformació** i **promoció de la pau**, explicant conflictes des de perspectives humanes i complexes. Aquestes aportacions mantenen la «marca de la casa» de Mirades: **veus tècniques i acadèmiques** que contextualitzen l’art dins de processos polítics i socials. ### 5.5. Amnistia Internacional i l’empoderament de la societat civil • El número inclou una **entrevista a la presidenta d’Amnistia Internacional Espanya**. • Tot i que no se centra específicament en art, encaixa en el bloc perquè: - Parla de **defensa de drets humans** i de l’**empoderament de la societat civil**. - Sintonitza amb la idea que l’art pot ser una eina més dins d’aquest **ecosistema de resistència i denúncia**. --- ## 6. Acte de presentació de la revista a Tarragona El programa tanca recordant els dos grans esdeveniments a la ciutat: ### 6.1. Exposició de Nadine • **10 de desembre, 18 h**. • **Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona**. • Inauguració de l’exposició de **Nadine** amb visita guiada i xerrada sobre el Líban. ### 6.2. Presentació oficial de Mirades 13 • **11 de desembre, 18:30 h**. • **Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT)**. • Conversa amb **Anna Surinyach** sobre fotoperiodisme, memòria i drets humans. • Assistència gratuïta; la revista s’hi **repartirà en paper i de franc**. Les conductores insisteixen en la importància de **participar en aquestes activitats culturals a Tarragona**, especialment en un context d’**ascens de l’extrema dreta** i discursos reaccionaris. Reivindiquen l’art com a **espai de resistència, de memòria i de defensa dels drets humans**. --- ## Paraules clau (tags) • art i drets humans • trauma i memòria • guerra del Líban • artteràpia • il·lustració social • Viola (personatge) • activisme artístic • intel·ligència artificial i art • fotoperiodisme • Anna Surinyach • persones refugiades • Mediterrani • camps de refugiats • música i refugi • dibuix infantil • patrimoni cultural en guerra • Heritage for Peace • memòria històrica • Corbera d’Ebre • Terra Alta • El Salvador • PNUD • Mirades del Món • contes infantils • Reus • Perú • Veu entre Cultures • hip-hop i denúncia • cinema per la pau • Amnistia Internacional • Tarragona • Ajuntament de Tarragona • Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) • Pati Jaume I • revista Mirades • La Porteria • Tarragona Ràdio --- ## Seccions amb temps ### 1) Editorial: la mirada social de l’art • **start_second**: 36 • **end_second**: 155 • **Títol**: "Editorial: inspiració, comunitat i consum d’art" • **Resum**: Introducció editorial al número 13 de la revista Mirades. Es qüestiona la visió romàntica de la inspiració artística i es defensa que **l’art és una conseqüència social** arrelada en experiències, lluites i desitjos col·lectius. Es reflexiona sobre com avui dia **consumim art enmig d’una saturació d’estímuls**, depenent sovint de validacions externes, i es plantegen les preguntes que preocupen els artistes: com rebrà el públic l’obra, si l’entendrà i quanta atenció hi dedicarà. ### 2) Presentació del programa i connexió amb la revista Mirades 13 • **start_second**: 155 • **end_second**: 242 • **Títol**: "Presentació de l’especial Mirades 13" • **Resum**: Les presentadores expliquen que l’episodi és un **programa especial dedicat a la revista Mirades núm. 13**. Anuncien que parlaran amb **Nadine**, una artista libanesa resident a Catalunya, i que es reflexionarà sobre **la part social i sanadora de l’art**. També recorden que **La Porteria** utilitza cançons d’un grup musical que denuncia temes com els **privilegis de la blancor, el dret a l’habitatge i l’ascens de l’extrema dreta**, reforçant l’eix d’*art i justícia social*. ### 3) Introducció i perfil de Nadine • **start_second**: 291 • **end_second**: 344 • **Títol**: "Qui és Nadine? Artista i terapeuta artística libanesa" • **Resum**: Presentació de **Nadine**, il·lustradora i terapeuta artística del Líban que viu a Barcelona des de fa 13 anys. Es descriu el seu estil com **poètic i oníric**, centrat en qüestions polítiques, protecció animal, medi ambient, gènere, guerres i justícia social. Es destaca que l’entrevista radiofònica es complementa amb una **entrevista en paper a la revista Mirades**. ### 4) Guerra, exili i naixement del projecte artístic • **start_second**: 344 • **end_second**: 482 • **Títol**: "De la guerra del Líban a la necessitat de crear" • **Resum**: Nadine explica que **va néixer durant la guerra civil al Líban** i que als vint-i-pocs anys va viure una altra guerra amb Israel, fet que va marcar profundament la seva trajectòria. Inicialment dibuixava per aprendre tècniques i fer imatges «boniques», però després de la guerra de 2006 el dibuix es converteix en **necessitat vital i expressiva**. Comença el projecte d’il·lustració (amb el personatge *Viola*), que li serveix per **formular preguntes i processar el trauma**. ### 5) De trauma personal a mirada col·lectiva i terapèutica • **start_second**: 482 • **end_second**: 613 • **Títol**: "Evolució: del dolor íntim al trauma col·lectiu" • **Resum**: Nadine descriu com va passar de parlar **des d’un jo íntim** (els seus dolors i preguntes personals) a expandir la mirada cap al que poden sentir **altres humans, animals i el planeta**. Reconeix que tots vivim traumes de formes diverses, no només guerres, i que el seu art s’ha anat orientant cap a aquest **trauma col·lectiu**. Amb la seva formació en *artteràpia*, defensa que l’art té **poder per transformar el dolor i treballar el trauma**. ### 6) L’art com a teràpia corporal i feedback del públic • **start_second**: 613 • **end_second**: 759 • **Títol**: "L’artteràpia, el cos i la resposta del públic" • **Resum**: Es parla de com el **trauma queda congelat al cos** i de la necessitat d’expressar-lo físicament a través de l’art, donant forma externa a allò abstracte. Nadine explica que va començar compartint les seves il·lustracions en un **blog**, sense control sobre qui les veia. El **feedback de les persones** que es van sentir interpel·lades per la seva obra li va donar força per continuar, recordant-li que no crea només per ella sinó per generar un **diàleg amb el públic**, encara que afecti una sola persona. ### 7) Xarxes socials vs exposicions: dos ritmes de recepció • **start_second**: 779 • **end_second**: 935 • **Títol**: "Consum ràpid i consum profund de l’obra" • **Resum**: Es compara l’impacte de conèixer l’obra de Nadine a través de **xarxes socials** (consum ràpid, feedback desigual) amb visitar una **exposició física**, on el públic hi destina temps i atenció. Nadine afirma que no es preocupa excessivament per lògiques de xarxa i algoritmes i que intenta **mantenir l’autenticitat**, sense deixar que la plataforma li imposi què i com ha de fer: rebutja ser obligada a actuar com a *fotògrafa, videògrafa i venedora* a temps complet. ### 8) Art, activisme i sensibilització • **start_second**: 965 • **end_second**: 1112 • **Títol**: "L’art com a altaveu contra la insensibilització" • **Resum**: Es parla de l’art com a forma d’**activisme** en un món on la societat està sovint **insensibilitzada** davant les injustícies. Nadine defensa que l’art pot: - Deixar **registre del que passa al món**. - Actuar com a **eina de sensibilització** i **denúncia** d’injustícies. - Moure’ns a «deixar-nos tocar» pel dolor aliè. No ho viu com una obligació, sinó com una **conseqüència natural** d’un ésser sensible que viu en un món ferit. ### 9) Intel·ligència artificial i autenticitat artística • **start_second**: 1129 • **end_second**: 1290 • **Títol**: "IA, creativitat i responsabilitat del públic" • **Resum**: Es planteja la preocupació per l’impacte de la **intel·ligència artificial (IA)** en la creació d’il·lustracions. Nadine respon que la IA li genera **curiositat** més que por i creu que sempre hi haurà valor per a l’**art fet a mà amb temps i dedicació**. Sosté que la IA pot ser una **eina de suport**, però que l’**essència i la sensibilitat** continuen sent humanes. Es destaca la **responsabilitat del consumidor** a l’hora d’escollir què consumeix, i s’apunta que la IA depèn molt més de qui la fa servir que no pas a l’inrevés. ### 10) Viola: el personatge com a distància protectora • **start_second**: 1290 • **end_second**: 1479 • **Títol**: "Creació de Viola i la tercera persona" • **Resum**: Es parla del personatge **Viola**, nascut de manera espontània quan Nadine decideix posar nom a la figura que dibuixa. Amb el temps, entén que Viola li permet **parlar de temes que la remouen** sense fer-ho directament en primera persona: és una mena de **«tercer»** a través del qual expressa vivències pròpies i col·lectives. Les presentadores destaquen com Viola, amb diferents colors i traços, reflecteix emocions diverses i facilita que el públic es **projecti en el personatge**, generant empatia i distància alhora. ### 11) Exposició de Nadine a Tarragona i connexió amb drets humans • **start_second**: 1479 • **end_second**: 1588 • **Títol**: "Inauguració al Pati Jaume I i Dia dels Drets Humans" • **Resum**: Es presenta l’exposició de Nadine al **Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona**, disponible durant el mes de desembre. Es destaca especialment el **10 de desembre a les 18 h**, dia de la inauguració coincidint amb el **Dia Universal dels Drets Humans**, amb visita guiada de l’artista i una xerrada d’una altra libanesa sobre la situació al Líban. Es remarca la importància de **participar en activitats culturals** que construeixen narratives alternatives davant l’**ascens de l’extrema dreta**. ### 12) Maduració de l’obra: de l’individual al col·lectiu • **start_second**: 1588 • **end_second**: 1875 • **Títol**: "Recorregut vital, denúncia i pont entre països" • **Resum**: Es reflexiona amb Nadine sobre la **maduració de la seva obra**: del trauma individual cap a temes més amplis de **justícia social** i memòria col·lectiva. Nadine explica que la seva sensibilitat prové d’haver crescut en un **entorn injust**, que la va fer més atenta a les injustícies. Inicialment centrada en la **natura i els espais verds al Líban**, un cop instal·lada a Barcelona la seva vincle amb el país d’origen passa per **notícies i xarxes socials**, fet que la porta a denunciar des de la distància allò que passa al seu país. El seu art es converteix en **pont de doble direcció**: informa la gent d’aquí sobre el Líban i, alhora, transforma la seva pròpia experiència de desplaçament i pertinença. ### 13) Comiat de l’entrevista i crida a l’agenda cultural • **start_second**: 1875 • **end_second**: 1993 • **Títol**: "Comiat a Nadine i defensa dels drets humans" • **Resum**: Es tanca l’entrevista recordant de nou la **inauguració del 10 de desembre** al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona i animant la ciutadania a assistir a activitats culturals que **defensen els drets humans i el medi ambient**. Es vincula la programació cultural de la ciutat amb la necessitat de **contrarestar el discurs creixent de l’extrema dreta**. Les presentadores agraeixen a Nadine la seva generositat i anuncien que aquell mateix dia arribaran els exemplars físics de la **revista Mirades 13**. ### 14) Cortineta i tornada al format de programa • **start_second**: 1993 • **end_second**: 2008 • **Títol**: "Identitat de ‘La Porteria’ i transició" • **Resum**: Sona la identificació del programa **«La Porteria»**, definint-lo com el programa que posa la **justícia global al punt de mira** i aclarint que no és un programa de futbol. Es recorda l’horari habitual (dilluns a les 3) i que està produït per la **xarxa de cooperació del sud de Catalunya**, donant pas al bloc dedicat als **continguts de la revista Mirades**. ### 15) Introducció al repàs de la revista Mirades 13 • **start_second**: 2008 • **end_second**: 2148 • **Títol**: "Com treballem la revista: il·lustració i mètode" • **Resum**: Es comença a parlar dels **continguts de la revista Mirades 13**. Es recorda que en edicions passades s’havien dedicat programes sencers a repassar-la. Es posa en valor la feina de l’**il·lustrador Marc Volpini**, que rep els encàrrecs més complexos (com il·lustrar conceptes econòmics o temes com l’ajut oficial al desenvolupament, la salut, els conflictes bèl·lics i ambientals). S’explica que sovint **cocrean les portades**, comentant propostes i significats, i que Volpini selecciona **detalls concrets dels continguts** per construir una imatge potent. ### 16) La portada sense títol i el joc amb la interpretació • **start_second**: 2148 • **end_second**: 2250 • **Títol**: "Portada oberta: sense títol, amb més lectura" • **Resum**: Es destaca la novetat de **no posar el títol temàtic a la portada** de la revista, deixant espai a la **interpretació lliure del lector**. L’objectiu és: - Tractar el lector com a **subjecte actiu i adult**. - Fomentar la **curiositat** perquè entri en els continguts buscant «de què va» la revista. - Reforçar la coherència conceptual amb el propi tema de l’art i la interpretació. ### 17) Continuïtat i evolució estructural de Mirades • **start_second**: 2250 • **end_second**: 2376 • **Títol**: "De números tècnics a un número sobre art" • **Resum**: Es recorda que la revista Mirades fa uns **sis anys que existeix** i que sempre ha funcionat amb **dos blocs temàtics**, sovint separats per eixos com «abans/després del conflicte» o «macro/micro». Aquesta vegada, l’art obliga a **flexibilitzar l’esquema**, però es manté la voluntat que el número 13 sigui **reconeixible** en relació amb els anteriors. També s’explica com han anat incorporant nous formats com el **reportatge** in situ, a més d’articles i entrevistes. ### 18) Definició dels dos blocs: memòria/veritat i transformació/denúncia • **start_second**: 2376 • **end_second**: 2460 • **Títol**: "Dues ànimes del número: memòria i canvi" • **Resum**: Es concreten els dos blocs temàtics del número 13 de Mirades: - **Bloc 1**: *Memòria, justícia i veritat*. - **Bloc 2**: *Transformació i denúncia*. Es comenta que, tot i el canvi de tema cap a l’art, es manté l’essència de Mirades: combinar **veus acadèmiques i tècniques** amb **veus d’artistes i entitats de base**. ### 19) Bloc 1 (Memòria…): Isber Sabrine i destrucció de patrimoni • **start_second**: 2460 • **end_second**: 2616 • **Títol**: "Patrimoni en guerra: Síria, Afganistan i memòria" • **Resum**: Es desenvolupa el contingut del **primer bloc**. S’explica l’entrevista a **Isber Sabrine**, arqueòleg sirià vinculat a l’**URV** i col·laborador amb la **UNESCO**, que va marxar a Barcelona a fer el doctorat i va tornar a Síria per **documentar i protegir patrimoni cultural** durant la guerra civil. D’aquesta experiència neix l’ONG **Heritage for Peace**. Es fa també referència a la investigadora **Alicia Buti**, que ha estudiat la **destrucció d’obres d’art a l’Afganistan** com a arma de guerra, i a possibles actes conjunts futurs a la **Universitat Rovira i Virgili (URV)** per aprofundir en aquests temes. ### 20) El Salvador i Corbera d’Ebre: memòries creuades • **start_second**: 2616 • **end_second**: 2720 • **Títol**: "Museus, cinema i camps de batalla" • **Resum**: Es presenten dos continguts consecutius pensats com a **mirall**: - Un article del **PNUD El Salvador**, facilitat per l’**Agència Catalana de Cooperació**, sobre com **estudiants universitaris salvadorencs** treballen la memòria de la seva guerra civil a través de **museus i cinema**. - Un **reportatge a Corbera d’Ebre i la Terra Alta**, centrat en el projecte **Marcats pel 38**, que recorre espais afectats per la **Guerra Civil espanyola**, especialment a la serra de Pàndols. Es destaca que el reportatge segueix el responsable del projecte per diferents llocs, fent que el **paisatge esdevingui un testimoni viu**. ### 21) Dibuixos infantils i música als camps de refugiats • **start_second**: 2720 • **end_second**: 3080 • **Títol**: "Art als camps: cançons al foc i papers plens de guerra" • **Resum**: Es comenta l’article del **Joan** sobre la seva experiència als **camps de refugiats de Grècia**. S’expliquen dues cares de l’art en aquest context: - **La música** com a espai de descans i evasió dins del camp: trobades al voltant del foc on, per uns instants, persones refugiades i voluntariat es permeten **gaudir i connectar amb el present**. - Els **dibuixos de nens i nenes**, que amb traços infantils representen escenes de **guerra, fugida i violència**. La combinació entre innocència formal i duresa del contingut genera un impacte molt potent, mostrant el pas de **traumes individuals a trauma col·lectiu**. Es denuncia la tendència a **infantilitzar o ridiculitzar l’art i les emocions** quan, en realitat, són eines extremadament potents en contextos de crisi. ### 22) Bloc 2 (Transformació…): entrevista escrita a Nadine i altres disciplines • **start_second**: 3080 • **end_second**: 3239 • **Títol**: "Art que remou consciències: il·lustració, contes i música" • **Resum**: Es presenta el **segon bloc**, centrat en *transformació i denúncia*. Es destaca que comença amb la **versió escrita ampliada de l’entrevista a Nadine**, posant l’accent en l’art que **remou consciències i provoca reflexió**. A continuació es mencionen: - El projecte de **Mirades del Món** amb contes infantils entre escoles de **Reus** i **Perú**. - El treball de **Veu entre Cultures**, que crea un **pont musical entre Reus i Senegal** a través d’artistes com Petit Tobap i Rawan, convertint un projecte musical en un **projecte social ampli**. ### 23) Hip-hop, cinema i Amnistia Internacional • **start_second**: 3239 • **end_second**: 3259 • **Títol**: "Hip-hop, cinema i empoderament ciutadà" • **Resum**: Es menciona la participació de l’**ICIP** i de l’**Observatori del Deute en la Globalització**, que aporten articles sobre: - El **hip-hop** com a gènere nascut en barris oprimits dels EUA i convertit en eina de **denúncia social i política**. - El **cinema** com a eina de **transformació i construcció de pau**. També s’anuncia una entrevista a la **presidenta d’Amnistia Internacional Espanya**, que, tot i no ser específica sobre art, parla de **societat civil i drets humans**, ressonant amb el conjunt de la revista. ### 24) Invitació final a la presentació de Mirades 13 • **start_second**: 3259 • **end_second**: 3295 • **Títol**: "Presentació al MAMT i cloenda del programa" • **Resum**: Es tanca el programa recordant la **presentació oficial de la revista Mirades 13** al **Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT)** l’**11 de desembre a les 18:30 h**, amb la participació de **Anna Surinyach**. Es convida oients i ciutadania a assistir-hi, subratllant que: - L’entrada és **gratuïta**. - La revista es podrà **endur en format imprès sense cost**. - L’acte serà una oportunitat per reflexionar sobre **art, memòria i drets humans** des de Tarragona.

['art i drets humans', 'trauma i memòria', 'guerra del Líban', 'artteràpia', 'il·lustració social', 'Viola', 'activisme artístic', 'intel·ligència artificial i art', 'fotoperiodisme', 'Anna Surinyach', 'persones refugiades', 'Mediterrani', 'camps de refugiats', 'música i refugi', 'dibuix infantil', 'patrimoni cultural en guerra', 'Heritage for Peace', 'memòria històrica', 'Corbera d’Ebre', 'Terra Alta', 'El Salvador', 'PNUD', 'Mirades del Món', 'contes infantils', 'Reus', 'Perú', 'Veu entre Cultures', 'hip-hop i denúncia', 'cinema per la pau', 'Amnistia Internacional', 'Tarragona', 'Ajuntament de Tarragona', 'Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT)', 'Pati Jaume I', 'revista Mirades', 'La Porteria', 'Tarragona Ràdio']