Bon dia a les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Avui fa 50 anys que va morir Franco. Però per sort, la música, la cultura i la ràdio no es moriran mai.
Núria Cartanyà, molt bon dia. Hola, Pep Senyor. Aureu Rius, bon dia. Bon dia. Miguel González, bon dia. Cada dia em deixes més bocabarat. Que retivat. I es m'ha perdut. Home, ahir vam fer una gala molt xula, t'ha reut. Escolta'm, música, músics i grans persones no en faltaran mai.
Va estar bé, no vaig poder venir, però... Bueno, va morir el seu llit, eh? No, la gala, home. La gala, no, això. La gala va estar molt bé. Això altre no tant, però vaja, la gala va estar molt bé, molt bé. I, de fet, deixeu-me felicitar, perdó, eh?, la companya Sílvia García, perquè per nosaltres és i serà la guanyadora d'aquest prèvi. Vinga, un aplaudiment per la Sílvia, va! Eee!
Sí, i tant, home, i tant. Home, tu diràs. Vas fer un crit, vas fer un crit. Tota la gala. Vas fotre els vídeos.
Clar, el Pep estava al costat fent vídeo i jo cridava, clar, és que és el que s'ha de fer, cridar. A més, estàvem al gallinet, allò que no et veu ningú, llavors, bueno, encara rai, que no vam tirar coses. Sí, sí, sí, vau quedar representats. L'enhorabona a tots els guanyadors, espaciment Santa Tegla i tot l'equip de festes. Home, passa un moment emotiu, eh, quan la pròpia consellera va anunciar que ella mateixa, el seu equip, guanyava el prèvi. A veure.
El Premi Arc a millor programació de festa major és per... Festes de Santa Tegla de Tarragona! Jo crec que no ho sabia, aquí estava el dubte, ella va obrir el sobre. Li va costar obrir el sobre, eh? Això ho he retallat una mica, però... Era el gac, era el gac. Sí que està tancat, sí. Era el gac que feia tothom, que el sobre els hauria portat molt. Saps allò, aquell llepes? Però llepes per tancar-lo, no per obrir-lo, no?
Bé, pels oients que no sapigueu de què va això, ahir celebrava la gala dels Premis Art, que és la gala de la música en directe a nivell de Catalunya, que es feia al Teatre Tarragona, que s'omplia de goma a goma amb tot el bo i millor del panorama musical de Catalunya i del territori, i que la companya Sílvia García estava nominada, i per nosaltres, finalista, però per nosaltres, com dèiem, guanyadora.
Li preguntarem a quina estona la consellera de Cultura ha fet a Santa Ramos com s'ha despertat avui, després d'aquests reconeixements, i també amb el Xavi González al tec de festes. Van pujar a l'escenari i recollir el premi tot l'equip de festes de Tarragona, que llavors te n'adones de la jantada que hi ha al darrere treballant per això. Una gala molt xula, la veritat.
molt de ritme, molt ben portada, molta música, i et fa valorar això, el difícil que és també portar la música en directe als llocs i la quantitat de música en directe de sales que programen, d'espais que programen d'entitats
Molt xulo, tot plegat. I la Mar Grifoll ho va fer molt bé, també. La representadora ho va fer bé. Sí, sí, sí. Una descoberta. Molt encertat. Ai, hem de parlar de Franco, però avui... Sí, clar, hem de parlar d'ell no gaire, però del que va significar ell, sí. Avui que 50 anys després de la mort del dictador, doncs en parlarem avui al programa. Farem almenys un parell d'entrevistes per parlar-ne. I mira, una d'elles, que és una veu molt autoritzada, jo diria que les més autoritzades per poder parlar del franquisme,
perquè ha escrit 8 o 10 llibres, 8 segur que recordi jo ara, és el periodista, el músic i escriptor, en Toni Batista, que ens parlarà d'això, de 50 anys després, com està des del seu punt de vista la democràcia.
I la societat, eh? Sí, ara és un nova dia. Ampliarem el tema parlant de com socialment es veu avui o es viuen, especialment els joves, que també tenen dret a vot, evidentment, com estan vivint o com recorden o com integren aquests anys que no han viscut, que van ser els anys de la dictadura franquista. Des del punt de vista sociològic ens hem parlat el Jaume Camp Girona, professor del Departament d'Història de la Universitat Rovira i Virgili.
Li preguntarem perquè, de fet, l'última enquesta del CIS parla d'entre un 20 i un 30% de la població, no recordo exactament la forquilla, però que pensa, que pensa en hores d'ara que el franquisme va ser una etapa positiva pel país, i que moltes de les coses que tenim avui en dia es deu al franquisme, i evidentment això no és cert.
Però hi ha un percentatge de la població que ho pensa. I això, per tant... És aquest pensament d'en Franco, està millor, no? Sí, sí. Que van entornant. Sí, sí, sí. Van entornant. M'estan mirant a mi com a persona jove. M'agrada molt la setmana que portes avui, eh? Ah, mira, doncs no me l'he ficat expressament, eh? Antifeixista sempre. Molt bé. Doncs mira, perfecte pel dia. Avui és el dia.
Bé, parlem d'això i d'altres coses. Biodiversitat urbana? Què us sembla? A mi perfecte. Sí, però què és la biodiversitat urbana? Doncs som més enllà dels coloms, que coloms també, però és el cargol aquest que es menja a la muralla. Sí, són les gavines, no?, que es mengen els coloms. La biodiversitat és menjar-se'ns altres. Les gavines poden menjar el que sigui.
perquè baixa un equip picat. Mira, a l'hora del pati van aquí el Martí Franquesa. El pescar els entrepats de la canalla. Jo això ho he vist. Quan estava a l'institut, si s'acaba el pati a dos quarts de dotze, a menys cinc, ja estaven totes les menys allà preparades. Com buitres, no? I sempre està a punt d'emportar el gos, més d'un cop, allò... Venir a buscar l'entrepass. Mare de Déu! Doncs mira,
Estic veient la imatge. Sí, veus? Jo sabia que ho compendria. Sí, clar. Aniré flotant jo, exacte. Que sapigueu que el tercer congrés sobre biodiversitat urbana que convoca l'immunium i que tindrà lloc demà divendres, enguany va sobre els insectes. Per tant, coses més petites que existeixen. També més enllà de les paneroles i les cucaratxes. Les avispes asiàtiques, aquestes, no?
Per cert, que ahir teníem els de... Vaig a fer camp de talletes. Teníem darrere els cantant dels búhos. I a baix hi havia... No. Ara hi ha una referència que no he picat. És que sentíem els comentaris. I a sota hi havia figaflaves. Figaflowers. Sí. Ho dit bé, no? Figaflowers. Aquestes.
També hi eren, allà a la platea. A la platea. Al teatre. Estaven nomenats. Hi havia la florinata del panorama musical català. Sí, sí, tots allà. Molt bé. Ja està. Que parlarem també d'un festival solidari que ja riu de canyes aquest cap de setmana. Petites accions, grans canvis. I la recaptació serà a favor de la Fundació Vicente Ferrer. Per tant, doncs, en parlarem també d'aquests projectes que es fan allà a l'Índia.
I ens han dit que la protectora d'animals organitza una caminada per aquest cap de setmana, també per recaptar diners. Diumenge, concretament, sí. Diumenge, tots cap allà. Tots, tots cap allà. I tenim teatre a Salatron, no, també, Núria? Ai, sí, amb una obra... A veure què us sona, això. Bierdingo. Què creieu que vol dir, Bierdingo? Que és el títol de l'obra. Bierdingo.
A mi em sona només a Duolingo. Sona, sí, sona, no? Consisteix en... Sabeu que els caps de setmana, que a mi no m'ha passat mai, però potser hi ha gent que sí, que surts el viernes i tornes a casa el domingo? Ah, no! Jo no me'n recordo d'això, eh? Tu has tingut Pierdingos? No, no n'hi he tingut, no.
Però abans es feia molt anant cap a Castelló, que es feia la ruta. Per això, jo n'he tingut, eh, d'aquí. L'Esteban Garrido... Alguns amics que sí que ho feien, que s'anaven a Castelló, però feien parada no sé on. El diumenge feien tots cap al canal. Com de pujada. Clar, i surts divendres i no saps ni on dorms ni res, però de bon rotllo i tal, i arribes diumenge. A mi no m'ha passat mai, però sembla que l'Esteban Garrido, que és qui porta l'obra, és de Sevilla, l'Esteban, eh? Doncs sembla que sí, que a ell li ha passat i ho posa en escena, ho explica i, bueno...
Que estem fent una introducció molt llarga i després ens renyem, eh? Tot l'equip del programa, que tenim aquí el Lluís Comas, el Joan Maria Bertran també per equip a la part tècnica, el Mauri Fernández, el Joan Andreu Pérez a la producció, la Laura Guàs, que per cert no hem parlat del REC, eh? I avui també tenim proposta del REC que ens acostarà...
la Laura Guàs, perquè avui hi ha gotar... A Caixa Fòrum hi ha la tercera, penúltima, doncs, pel·lícula que es projecta d'aquest cicle previ del rec que es diu Fem Soroll, avui amb una pel·lícula clàssica, que els agrada introduir pel·lícules clàssiques, i està molt bé. Com es diu? I a més tenim ja pel·lícula inaugural i... Estem en dos canals diferents, és com si estiguin fent dos programes alhora.
Digues, Miquel. No, no, bé, bé. Ara vas dir que vols anar per aventura. No, anava a dir que ja sabem les pel·lícules inaugurals del Renc, però bueno, també vull anar a Porta Aventura. Anem a Porta Aventura, va. Anem a Porta Aventura, vinga, va.
Doncs ja sabeu que PortAventura Club és el regal perfecte per viure a PortAventura World tot l'any amb la família o els amics, amb avantatges exclusius en reserves, aparcament i descomptes dins del parc des de només 150 euros per persona. Podràs escollir entre tres tipus de passi anual i aconseguiràs accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land, segons el tipus d'experiència que prefereixis per gaudir d'un any inoblidable. Regala club, regala un any, sense límits.
A Ferrari heu pujat, no? Tu, Miquel, has pujat amb un micròfon i he pujat a Ferrari. Sí, amb un micròfon no, però hi he pujat, sí, sí. El Pep sí que ho ha fet. Ah, sí, sí. I el Dragon Can. No, el Xambada, el Xambada. El Joan Maria Batala va llegar amb cintellant per la boves.
I vam fer el xambal a Montferrari. Cridaves més que jo ahir a la gala. Només se sentien crits. Vinga, va. Companys, companyes, gràcies. Fins ara. Fins ara. La primera veu del dia, com no podia ser d'altra manera, ha propósit aquests 50 anys de la mort del dictador i del final de la dictadura. Tot i que això posem entrecomillat. Avui la veu, l'espinat amb Tarragonins, a la costa del director de l'Arxiu Històric, el Quim Nolla.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona.
Avui fa 50 anys de la mort de Franco, molt i pel qual fa dies que es generen notícies, taules rodones i altres actes que aprofiten l'efemèride per revisar què va ser el franquisme a la nostra societat i estudiar la seva perdurabilitat al moment present. Sens dubte és un bon moment per revisar-ho, certament, però críticament. Cal entendre i conèixer què va ser veritablement el franquisme.
Crec, malauradament, que a nivell històric no s'ha explicat correctament. Es va fer una transició forçada per un moment polític, un franquisme que no volia deixar el comandament. Lògic, des del seu punt de vista.
Passats 50 anys ens en donem compte que no s'ha explicat correctament. Segur que no. Donem per fet que la democràcia no està en perill, faltaria més, però sí que hem de pensar que hi ha plantejaments de l'extrema dreta que, com a demòcrates, ens ha de fer por i ens ha de fer reflexionar. Penso que s'ha de conèixer necessàriament què va suposar el franquisme i la transició. La seva història en relació a la lluita
per aconseguir la democràcia i consolidar-la, el que va costar guanyar-la, sobretot al carrer. Fa uns dies va sortir unes dades d'un estudi demoscòpic on quasi el 21% de la població opinava que durant el franquisme es vivia millor. Bé, alguns potser sí, la major part de ben segur que no. Cal conèixer que, per començar, lògicament, no es podia votar, però que a nivell més quotidià no hi havia divorci,
No hi havia llibertat sexual. Homosexualitat estava perseguida i penada. No hi havia llibertat religiosa. La dona, al principi del franquisme, no podia tindre en compte corrent per si sola. Al principi, tampoc, al moment de casar-se, havia de deixar la feina perquè passava, en certa manera, a ser del pare o de l'home. I així, moltes més exemples més.
Anem tard, segur, però les polítiques de memòria democràtica, especialment en el món educatiu, són més necessàries que mai per tal de conèixer què va passar. Hem d'ensenyar la història i la microhistòria. Cal generar coneixement i que la ciutadania per si mateixa, quan conegui el passat, generi una opinió com a mínim amb un veritable coneixement del que va suposar viure aquells anys grisos que alguns recordem.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals? Obramat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
No sona d'aquí. Fetamines solta i ara quasi. Sé que t'encantarà.
Doncs sí, aquest va ser un dels moments d'ahir de la gala, eh, Núria? I de fet el públic es va aixecant el no tot, eh, però sí, sí. La música molt encertada. A més, molt variada, perquè vam passar, no ho sé, hi havia una cosa més ritme en blues, com seria això que escoltem, vam acabar amb blues directament, blues rock'n'rollero, i abans havíem escoltat una proposta més indie, una mica francesada... Em va agradar a tu, eh? Molt, em va agradar molt tot. I per començar, una cosa així, una miqueta afro-reggaetoniana.
Xulo, xulo, molt xulo. Ja està. Premis Arc, que ja sabeu que la gala es feia ahir al Teatre de Tarragona, ja ho m'ha explicat, a nivell d'informatius, i també que entre els guanyadors tenim el guanyador, que és les festes de Sant de Tecla, el programa de festes de Sant de Tecla com el millor programa de festes a nivell de Catalunya.
De seguida saludem la consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, que va dir... Emocionada, eh? Home, com va dir... Clar, és que a mi li va tocar dir amb ella el... Doncs se'n dirà en aquest moment, eh? Li va tocar dir amb ella, doncs... El veredicte d'aquí, sí, sí. I després va pujar, doncs, el Xavi González, el cap tècnic de festes, amb tot l'equip, eh? Que això està molt bonic. No val, eren unes vuit persones tranquil·lament, eh? Jo crec que encara ha de bé faltar gent, perquè l'equip de festes, clar, és ampli.
Anem a saludar el Xavi a veure com ho porta aquest matí, si ja ho ha empaït, això, eh? Xavi, sí, saludos, saludos. Ai, no, no, hola, Xavi González, bon dia. Hola, molt bon dia. Bon dia, bueno, ja ho sabíeu, no? Perquè vosaltres esteu a l'Ajuntament i ja sabíeu que ho guanyàveu, no, ahir? No, no, no. Com que no? No, no, no.
Faig broma, ja m'ho penso. El discurs va ser improvisat en el portat de paper. El discurs va ser molt fàcil, perquè és com quan un discurs o contingut són agraïments, són fàcils. I en aquest cas eren agraïments perquè això és un premi compartit per moltíssima gent i també ho vam dir ahir, sobretot pels músics, que són els protagonistes de tot això i que la nostra festa major té un component musical indestriable...
i que una de les coses que ho fa tan potents precisament és la música. Deia la Sandra, la consellera, que és com un encaix, no com un tetris, que s'ha de fer quan programes, no només una festa major, sinó en general, però en festes majors passa més un tetris entre els grups disponibles, els managers, els catxers també, i després que sigui prou potent, però que alhora respecti la idiosincràsia local, i a més que us hi trobeu, és el vostre dia a dia, és el que feu.
Sí, sí, sí, realment, el que deia la Sandra Sart, això és un tètris complex, però que nosaltres sempre comencem per les primeres peces del tètris, que les primeres peces són la música tradicional, la música que acompanya el nostre seguici popular, la música de banda, el cant coral, música clàssica, que bàsicament fan músics de la ciutat. Per tant, també...
5 més de 500 músics participen directament del programa Sant de Tecla i la gran majoria, i ens agrada molt dir-ho, són de la ciutat i que provenen d'agrupacions locals, escoles de música, conservatori, etc. I que pensem, a partir d'aquí, a partir de col·locar aquestes peces de la ciutat imprescindibles,
col·loquem la resta de peces, que segurament són les peces, diguem, de la música més professional, la que ve de fora, la que a vegades la gent crec que equivocadament diu els caps de cartell. Nosaltres sempre reivindiquem que els nostres caps de cartell són els músics d'aquí i la música que ens fa diferent d'altres festes.
Tu pots veure un grup d'aversions o un cap de cartell d'aquells que s'entén en un altre lloc. Però a baixar a l'àliga, el nostre seguici, fer ballar l'àliga o els gegants, tu més ho pots veure aquí.
Això no s'ha de perdre. Aquests músics de proximitat són els que contractes directament. Després està l'altre tipus de músics més professionalitzats, si vols tu, que llavors posen en valor, i aquí és quan es necessita o no. A veure com ho veieu vosaltres, la figura de tots aquests intermediaris, dels mànagers, dels promotors, ha canviat molt el món en aquest sentit al llarg dels anys. Aquests mediadors que els músics es dediquin només a tocar i els altres ja fan les gestions.
Sí, jo crec que també els últims anys s'ha instal·lat tot el tema dels grans festivals i mitjans festivals del país i llavors les festes majors ho tenim una mica més difícil per poder portar el que abans es deien a les primeres espaces de la música però per això jo crec que a Santa Tegla tenim aquesta sort, aquesta virtut que tenim un programa que neix i es desenvolupa bàsicament a partir de la nostra realitat musical local i és a partir d'aquí que confeccionem la resta del cartell
I jo crec que això ens dona bon resultat, però sobretot a través del talent dels músics vocals. I darrere d'aquí hi ha molts mestres, professors, músics, famílies, que també crec que el tema de la música sabem de la insistència que té i de la dedicació que reclama.
però jo crec que cada santa tecla, quan veiem el carrer, totes aquestes coses, la veritat és que tenim un panorama musical local excel·lent. Doncs felicitats, perquè a més competíeu contra tres festes majors també superpotents. Sí, i tant. Molt bé, molt bé.
Molt bé, i a vosaltres també, perquè difoneu, jo ahir ho vaig dir, és un premi compartit per moltíssima gent, no només pels músics, sinó per tots aquells que ajudeu a fer-ne difusió, a parlar-ne, a facilitar-ho, i jo crec que això també és la nostra força. Felicitats a vosaltres també.
Bueno, ahir hi havia molts finalistes de la ciutat, és a dir, la Cília García, que per mi també és guanyadora ahir, la Sala Zero, nosaltres i el Festival Teta. Per tant, diguem que això també vol dir que la realitat, més enllà de Santa Tegla, també la potència musical és present a la ciutat.
Mira, quan em preguntava si ha canviat el panorama, clar, jo recordo programadors que em deien que, clar, abans fa uns anys que passava un paio o dos en un catàleg, et diries el nom del paio i tot, eh? I deia, tinc aquesta orquestra, tinc aquest músic... Sí o no? Abans era així, eh?
És a dir, hi havia dos o tres programadors que, a més a més, anaven de poble en poble, de ciutat en ciutat, i era un escalt oferint el catàleg del que tenien. Llavors hi havia el que hi havia, la WR, en fi, que està molt bé. Ara, clar, ara és un panorama molt més que ha fet un salt molt professional.
Clar, la tecnologia també ens ha facilitat, ens està facilitant molt la feina, vull dir, abans t'havies de refiar d'aquell catàleg, quan parlo de catàleg, era catàleg en paper, portava el representant de torn, i potser portava un CD gravat. Sí, sí, sí. Això també ho has viscut tot, en Xavi. Ara no hi ha ni catàleg ni CD, vull dir, que mires en xarxa, que havien uns enllaços, i allà pots, Adrià, remenar, veure actuacions en directe, i, per tant, també, això també ha afavorit moltíssim el tema de
de contractar coses que realment saps les que són i que trobaràs sorpreses en principi.
És interessant la gala d'ahir perquè te n'adones de tota la varietat d'opcions a nivell de contractació musical que tens, perquè hi havia premis a grups més grans, més petits, festivals, sales que programen, fins i tot hi havia artistes emergents que fan la seva pròpia música d'autor, grups de versions, grups més orquestrats, i després hi havia, que a mi m'encantava el premi amb aquelles orquestres clàssiques, saps les orquestres que comencen a la tarda i se casquen un repertori...
Des de les 4 de la tarda fins a la 1 de la matinada. Amb mil músics. I l'endemà en un altre poble. I qui va guanyar, no recordo el nom de l'orquestra, però em va fer gràcia perquè va dir... Saturno, molt bé. I es veia clàssica que deia, diu, estic content, diu, perquè la meva orquestra ha guanyat, diu, però competia contra la del meu pare. O sigui, era cosa generacional. I van dir, diu, ho fem tot en directe, res seqüenciat tot en directe. Clar, eren 12.000 músics, el de l'escenari, diu, continuarem així.
Músics vocacionals i amb llarg recorregut i gran professionalitat. Bé, i com esteu l'equip de festes? Ara tranquil·lets, no? Perquè, a veure... Bé, bé... Ara no teniu cap festival en ment, o què? L'experiència ens diu que no hem d'estar mai tranquils. És a dir, hem d'estar amatents i treballant. De fet, estem treballant tota la programació de l'any 26.
Santa Tecla com no, perquè és la programació més gran que fem, però ara més gran, però estem treballant en tot. Estem treballant en Sant Mexí, estem treballant, evidentment, en Carnaval, estem treballant en Sant Joan, en el concurs de focs, vull dir que estem en marxa ara mateix amb totes les carpetes obertes i treballant perquè el resultat sigui el millor possible. Mira, ahir que estaven tots els grups, gairebé tots, molts dels grups de Panorama Musical, Terragoni, Català...
Jo crec que el Xavi d'anar per allà pel hall del teatre i hauria dit, escolta, te'n recordes que el Xavi anava per Santa Tecla? Sí, jo crec que va ser contacte, Xavi, no? Va escollar alguns songs. Jo sigo el Flau. Moltes gent ahí es diguin, recorda't de nosaltres per Santa Tecla, ens agradaria, encantaria venir. La veritat és que amb els anys jo crec que també hi ha un efecte interessant per nosaltres i que l'hem detectat, que és que hi ha interès en venir. És a dir, Santa Tecla ja és una realitat en què el món de la música vol ser-hi present,
i, per tant, la veritat és que tenim moltes demandes directes de dir, escolta, pensa en nosaltres, pensem que podríem encaixar, i això és bo. Javi, només abans de tancar una cosa, no ho va dir per casualitat la presentadora al final de la gala, que va dir, quedem l'any que ve, mateix lloc, mateixa hora. Repetim gala a Tarragona l'any vinent o què? No t'ho sé dir exactament...
Però, vaja, jo veient la Gala d'ahir, crec que, a més a més, ARC, que és l'associació de representants i managers, té interès. Ja fa uns quants anys han de centralitzar tot això. De fet, l'any passat i fa uns anys això es va fer a Lleida i en l'any s'ha fet a Tarragona. Per tant, no sé ni puc ni sé avançar res, però, vaja, jo crec que la Gala d'ahir va ser interessant i que segurament estaria molt bé que torni a Tarragona.
Mira, tot i que l'hem sentit moltes vegades, el talla, però no l'hem sentit quan la consellera deia això. El Premi Arc a millor programació de festa major és per... Festes de Santa Tegla de Tarragona!
El Javi quan va pujar, mira, et podria haver dit el tall del Javi, també, quan explicava, però una de les frases que vas dir de les primeres, Javi, i és molt bonica i sona atòpic, però se't notava que ho deies, d'acord? Deies, tinc el millor equip, som el millor equip de professionals, o tinc els millors companys que podria tenir per muntar alguna cosa així, vas dir, Javi.
Sí, ho dic de veritat. Ho dic de veritat perquè, primer, ens sentim uns privilegiats de poder col·laborar amb la nostra feina dia a dia amb aquesta cosa tan bonica que és Santa Tegla. I això no es fa només com una feina. Si tu mires només com una feina, la veritat és que el resultat seria, jo crec, bastant pitjor. I, per tant, tot l'equip és un equip que s'ho creu, que té orgull de treballar-hi,
i que cada dia hi ha esmergut un esforç enorme per tal que això la gent al que ve després ho guardeixi de la millor manera possible. Per tant, crec que tenim un equip que ara mateix jo crec que no hauria sigut igualable i aquesta és una força important. Enhorabona a tots i a totes. Una forta versada a Xavi González i a Gaudí del Premi.
Moltes gràcies. Bon dia. I mira, no deixem un últim tallaveu de la consellera Sanda Ramos, que també es fa molta il·lusió. I des d'aquí també felicitar la nostra companya, la Sílvia García, i de retruc tot el personal de la casa. Felicitats a tots i totes les nominades. Evidentment, els que ja heu guanyat i els que encara espereu el resultat. Ens fa especial il·lusió, evidentment, les nominacions que hem rebut. I des d'aquí, Sílvia García, per nosaltres, sempre seràs la nostra guanyadora. Avui i sempre.
Ets la millor i t'estimem molt en aquesta ciutat i ho saps. I ho saps, i ho saps. Aquest matí ha portat pastes, eh, la Sílvia? Ai, sí. És que ton cor que no hi cap a dintre seu. Vinga, va, doncs, dos quarts tocats, Núria, fins ara. Fins ara. Us agrada Godard? Doncs no marxeu gaire lluny, que anem a parlar de cinema.
Doncs arriba el moment, com cada dia, de parlar del festival de cinema, del Festival Internacional del Cinema d'Orrec, i avui, atenció, reserveu temps, perquè avui hi ha projecció. Laura Was, bon dia. Bon dia. I a més a més de Godard, que està tot un clàssic, com aquesta sintonia de western. Què ens expliques avui?
Doncs avui, 20 de novembre, això, guardeu la data, perquè avui a les 7 de la tarda, amb un preu de 6 euros, tenim la pel·lícula de Tu va bien, del 1972, dels directors Jean-Luc Godard i Jean-Pierre Ngorin. Que, bueno, després de les dues sessions anteriors que hem tingut aquests dijous, de Put your soul on your hand and walk, i de Swan Song of Fidor Cero, avui toca aquest clàssic del cinema.
Caixa Fòrum, com sempre, eh? Sempre. Penseu que Caixa Fòrum té la capacitat que té, eh? Per tant, si aneu d'hora i reserva millor, eh? Perquè és una sala, més o menys, està molt bé, però no és el tret de raó no per entendre'ns, eh? Exacte. Això avui, eh? Aquesta pel·lícula t'ho veiem de Goddard i també tenim, bueno, tenim més cites, però ja de cara a propers dies, no? Sí, exacte. El dijous que ve tindrem la...
La pel·lícula de Jane Joan, a veces, que serà el 27 de novembre, també dijous. I, bueno, allí tancarem el cicle i llavors ens prepararem ja del 3 al 8, recordeu, que tindrem el festival.
Del 3 al 8 de desembre, Festival Interessant del Cinema, el rec. Aniràs a veure Godard o no? Ja l'has vist, aquesta. No, no, no, l'he d'anar a veure. L'has d'anar a veure, eh? Sí que demà ens ho explicaràs, eh? Exacte. Mira, per cert, parlem just del dia que hem conegut també, ho dèiem aquest matí l'informatiu, que el canto de les manos inaugurarà el festival, eh? Avui ja tres han dit, per tant, ja sabeu que això és el que obrirà el festival i el tancarà el 8 de desembre, frontera de Judit Colell, per tant, ja tèiem dues de les moltes pel·lícules que es poden...
que es podran veure al Festival Internacional de Teatre el proper mes de desembre. Alguna cosa més, Laura? No res més a comentar. Doncs cap a la pel·lícula i demà ens ho expliques. Gràcies. Fins ara. Si hacemos nuestro trabajo como hoy, manteniendo la portería a cero y aprovechando las ocasiones que tengamos, vamos a sacar los tres puntos allí.
Com diu el defensa del nàstic David Alba, el partit d'aquest cap de setmana serà complicat davant un filial amb molta categoria, però els grans aniran a sumar els tres punts. Divendres 21 de novembre, a les 7 de la tarda, viurem el partit de la jornada 13 de Lliga, el grup segon de primera federació, des del miniestadi de la ciutat esportiva José Manuel Llaneza de Vilarreal, en el partit entre el Villarreal B i el nàstic.
Com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el sector de la porra, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
I en aquesta jornada volem parlar amb una de les veus autoritzades per poder analitzar el que representa aquesta efemèride.
una veu autoritzada, reconeguda, el periodista, música i escriptor Antoni Batista, per parlar de la lluita antifranquista a nivell de Catalunya, però també a nivell de tot l'estat. Hem dècades dedicades a investigar, narrar també la repressió des de la dictadura franquista amb la seva obra, amb diferents llibres dedicats a parlar d'això. I avui, si es pot parlar-ne amb aquest 50è aniversari de la mort del dictador, sempre recordem el seu llit. Antoni Batista, molt bon dia. Hola, bon dia.
La primera reflexió que et ve a la mena en un dia com el d'avui, quina és? Bé, que el dia que es va morir el Franco va ser un dia important perquè va estar clar que mentre ell fos viu la dictadura persistiria. Llavors, el final biològic que deien en aquell moment propiciava que la dictadura...
S'ajuntés, o sigui, s'engalcés només a la persona, i un cop desabeguda la persona, el seu règim havia de desaparèixer. No només no va desaparèixer, sinó que la repressió va continuar, i a més a més tu ho has explicat en algun dels seus llibres, i ho vas viure amb pròpia carn, víctima d'una bellesa policial quan tenies 18 anys, l'any 70, no?
Sí, l'any 70 em va pagar la policia. Com que estem en un moment en el qual la gent es fa tant la víctima i jo detesto molt això del victimisme. Llavors, el meu va ser una cosa molt petita al costat de la moltíssima gent que va ser durament torturada a les comissaries.
Ho has explicat molt bé en algun dels seus llibres, en un d'ells, en el cas del Comorera, un exemple també d'aquesta repressió franquista contra l'oposició política, que va ser destacat líder del Partit Socialista Unificat de Catalunya, l'OPSU, detingut i perseguit per la Brigada Social.
Sí, Joan Comoveva, subjecte, com bé has dit, del meu últim estudi, el meu últim llibre, va ser fundador del Sud i conseller de tots els governs de la Generalitat Republicana al costat del seu amic, el president Lluís Companys.
Llavors, com ho veu, va ser molt perseguit i jo crec que és un símptoma d'una malaltia de veu que era la relació que campava per a Espanya, els fusellaments...
milers d'afusellaments a la immediata postguerra, però és que quan Franco va morir l'any 75 hi havia 6.000 presos polítics. 6.000 presos polítics. El de l'amatur Fernando Arrabal...
Va escriure un lloc que es deia Carles Eugenia Viximus Franco, que li deia algo així com Espanya no era sinó una càrcel composta de pequeñas càrceles que se precipitaven hacia el infierno. És a dir, la pressió va ser duríssima fins a l'últim moment, perquè dos mesos abans de la seva mort Franco va firmar cinc sentències de mort. Una de les coses va executar a Barcelona, a Sarlenyó, a la de Juan Paredes, xiqui.
Què penses, Antoni, quan llegeixes que avui, 50 anys després, encara hi ha un percentatge de població molt elevat, crec que és el 20%, o per sobre fins i tot, que creuen que el franquisme va ser positiu per aquest país?
Penso que hi ha un gran desconeixement i una gran incultura, que molta part d'aquesta gent de les enquestes que revillica o que valora positivament el franquisme són gent d'una franja d'edat força jove que no saben de què parlen. Entre altres coses, si sabessin de què parlen, sabrien que el franquisme els hi hauria prohibit fins i tot ser joves, perquè...
No hi ha la política, que, evidentment, en primer terme, el polvi té valor polític, però fins i tot a la vida quotidiana, a les discoteques estaven vagilades, hi havia d'haver un cert nivell de llum, no et podies fer un patró al carrer, el servei militar era obligatori, en fi, la gent jove...
Jo crec que si hagués conegut el franquisme no diria el que diu. Per tant, és obligació nostra ensenyar, il·lustrar i explicar una mica millor del que estem explicant, potser que va representar 40 anys de dictadura.
Diries que ha canviat el pensament dels joves de l'època, perquè parlem de l'any 75 de fa 50 anys, que la franja entre els 18 i els 35 suposava gairebé el 20% de la població, que per cert, en les primeres eleccions democràtiques els menors de 20 no van poder votar, i actualment es representa en aquesta mateixa franja, 18 a 35, el 12% de la població, parlem de 8 punts menys que en l'etapa de transició. Això té algun significat greus?
Té un significat quantitatiu, evidentment, però jo posaria l'accent en l'aspecte qualitatiu. D'una banda, el que he dit abans és un desconeixement de...
important del que va ser la dictadura. Per això són importants les lleis de memòria o, per exemple, que reivindiquem o que concedeixin al govern o a la vida valletana com a espai de memòria, que són molt repatanis. Això d'una banda. I d'altra banda, hi ha un increment de...
del desig que governin les extremes dretes, un increment demoscòpic de l'extrema dreta, que és un fenomen mundial, i aquí hauríem d'analitzar causes diverses, com, per exemple, que l'esquerra, dit entre cometes i mitja en broma, que l'aburgeçament de l'esquerra, o el fer...
prescindir una mica de les seves reivindicacions antisistema, en el millor sentit de la paraula, i cedir la lluita contra el sistema d'una manera sana, no em refereixo a la negativa, cedir a l'extrema dreta principis que abans representava l'esquerra. Mira, deixa'm aprofitar per dir que aquests joves que no tinguin clara la història, potser haurien de llegir la brigada social de l'any 96...
La carta i història d'un comissari franquista del 2010, Matar Franco, Les tentadors contra el dictador del 15, Memòria a la resistència antifranquista, La veritat del cas de Comorera, que fèiem referenciada, clandestins... És a dir, uns quants llibres on a més a més has tingut l'oportunitat de conèixer, per exemple, com funcionava per dintre, i va ser el primer periodista en fer-ho, la comissaria de Via Lallatana, per exemple, que potser hi ha una part d'aquesta gent jove que no sap el que passava allà, no?
Sí, bueno, moltes gràcies per recordar els meus llibres que he vist posats així un nou costat de l'altre. Penses, bueno, Déu-m'hi-do la feinada que hi ha el temps que hi ha marxat jo en explicar la lluita contra la dictadora. Sí, jo vaig ser exactament la primera persona que va accedir.
els arxius de la policia franquista, de la brigada social, de la via veietana com la correspondència i atestats que es guardaven al govern civil. I els meus llibres han begut d'aquestes fonts, però també de fonts directes,
de testimonis de gent que va patir, que van ser torturades, que van fer molts anys a presó. Va ser una experiència interessant perquè vaig dedicar tot l'any 91 a treballar intensament amb aquests arxius. I avui els he cedit a la Universitat de Barcelona, al calari del Pavelló de la República, a les biblioteques de la Universitat de Barcelona, perquè els investigadors que vulguin seguir...
Aquest rastre de recerca sobre la repressió franquista tinguin accés a fitxes, a testimonis de tortugats, a testats, informis de seguiments, correspondència de governadors civils... En fi, tot el meu acòpi documental que vaig aconseguir en aquell any de recerca estava a l'abast dels investigadors joves. Espera.
Efectivament, joves, què és el que queda per fer el que no han fet prou bé parlant dels joves i del que saben o el que coneixen de la transició i del franquisme?
Clar, torno a les estadístiques, que certament en alguns aspectes són força preocupants, i fa la impressió que o no se transmet per transmissió oral d'avis a pares i de pares a fills, perquè sovint no se n'ha parlat prou de la guerra, i més quan algú l'ha patit en primera persona, però és que no sé si també a nivell curricular s'ensenya prou bé la dictadura i la transició.
No, jo crec que no s'ensenya prou bé. Això és una primera fase. La tradició oral, com que ja fa molt de temps, s'ha perdut. El pare et podia explicar el que passava, però s'ha perdut. S'està perdent per una raó fisiològica. La gent es va morir. Jo encara puc explicar...
doncs a les meves netes el que em va passar a mi com al meu pal em va passar la seva història, un camp de concentració, però clar, això es va extingint a mesura que la gent es fa gran i es mor. I doncs és important, a banda de la tradició, el que quedi l'ensenyament, l'ensenyament...
efectiu, clar i d'una manera divulgativa que es faci entendre del que va suposar el franquisme, però també existeixo en el tema de les lleis de memòria històrica, la recuperació de les forces de la gent que va morir i que van desaparèixer entre cometes, explicar les presons, explicar la repressió, llavors les lleis de memòria democràtica són...
Són importants que s'implementin perquè és legislat, o sigui, les lleis ja estan fetes en aquest sentit. Jo insisteixo en que l'havia de la lletana que va ser a la casa dels horrors de tanta gent mal tractada allà als seus despatxos i als seus calabossos, que és una vergonya que un govern d'esquerres no la cedeixi per fer l'espai memorial que reivindiquen més d'un centenar d'entitats memorialistes.
Ho expliques molt bé al llibre quan parles de les tècniques de tortura amb el Corro, la Banyera, la Cigonya, el Sant Cris, no? Tot això ho hauria passat, no? Això són sistemes que la policia espanyola va prendre de la Gestapo, la policia franquista va ser ensinistrada als primers anys dels anys 40 quan va venir aquí
el Reichsiebert Heinrich Himmler, cap de les SS i de la Gestapo, va venir a l'estat espanyol, va estar a Catalunya, i van deixar la gent de la Gestapo fer cursos d'orientació de mètodes de tortuga, que van els que hem vist a les pel·lícules de nazis, doncs imaginem-nos traduïts al castellà i al català.
El corro consistia en posar el detingut enmig d'un cercle on diversos policies l'anaven estocinant fins que perdia el coneixement i li feien mal a tot el cos. El president Pujol, per exemple, l'hi van pagar molt per aquesta via. El sant que he vist, com indica la seva posició, era posar una persona estirada en una taula amb el cap penjant i els braços oberts
I allà li feien de tot, des de granades de cigaret fins a mullar-li el cos i aplicar-li a les trobes, que això és duríssim. En fi, penjar la gent per les manilles, des de barres, suspesos... En fi, és un recital morbós i una tortuga que ha arribat fins als nostres dies, desgraciadament, feta popular pels...
Pels agents a la CIA, a les presons d'aguantant amb el que se'n diu en anglès el waterboarding, que és l'ofegament, provocava sensació d'ofegament, o bé amb bosses descomprevies, o bé amb aplicació d'aigua, i abans es deia la banyera perquè consistia simplement en submergir molta estona al cap del detingut dins de l'aigua i anar entrant i sortint fins que cantava, com es deia...
o no, perquè hi havia gent que amb molta dignitat resistia a la Toscola. Parlem amb Antoni Batista, periodista, música, escriptor, entre altres coses. I en aquest 50è aniversari de la mort del dictador, en aquesta jornada, no sé on llegia, per cert, deixem recomanar l'article que publicaràs el cap de setmana al diari Tarragona, suposo que ja el deu tenir mig escrit o escrit del tot.
Per aquí, imagino que parles de tot plegat. No sé si fas alguna referència a com estem visquent avui, 50 anys després, a la nostra societat. I així, el cap de setmana, amb una article que em definien, que em passen amb una definició molt encertada, una societat amb fase d'intensa mutació interna. Aquí estem, no?
Sí, efectivament, faig una projecció, una trista projecció a futur, perquè l'article del diumenge del diàleg de Tarraona es titularà 50 anys després de la mort de Franco, el franquisme ressuscita. Per ho explícit. Antoni, per cert, acabem amb una cançó que jo francament no la coneixia, l'estriat tu, eh?
que té un nom que es diu La muntanya es fa vella. És una cançó de Raimon de les menys conegudes, en la qual Franco va durar tants anys que la gent estava esperant que es morís i no acabava de morir-s'hi, i com que no es podien dir les coses pel seu nom, fa la metàfora de La muntanya. La muntanya es fa vella vol dir que...
que Franco es va envellir. És una cançó que no podia cantar mai. Evidentment, les autoritats de la Sansuda sabien perfectament què volia dir i és una cançó que pràcticament mai no va cantar. Per tant, quan ho apuncis a la ràdio, segurament molta gent ho escoltarà per primera vegada. I mira, ja que hi som, ha recomanat els llibres d'Antoni Batista, els que hem citat abans i els que no hem citat, que també els recomanem.
I ahir presentaves justament un llibre d'un company periodista, l'Enric Garcia Jardí, que es diu El Mac i que encara lluita. Per tant, també afegeixo aquest a la llista, que també està molt bé, molt recomanable. Sí, a més, sí, sí, és un llibre que es va presentar ahir a Tarragona i vam presentar, doncs, en Cada Roviva i jo mateix. L'Enric va ser alumne meu, un dels meus millors alumnes.
i és una història, la història dels maquis, que també cal afegir a la memòria de la resistència i tant, perquè són gent que va lluitar amb les armes de la mà i va lluitar, el cas del maqui Vergés, que és el que ha estudiat Enric Garcia, doncs va estar només un any lluitant, però aquest any li va costar 20 anys a presó. Queda també recomanat La muntanya es fa vella, de Raimon. Antoni Batista, una forta abraçada i fins aviat.
Moltíssimes gràcies, igualment. Vostè, senyor Esteve, i també vostè, senyor González, us recorden bé. Us recorden bé. Després d'uns quants anys a Irún
tornaren i trobaren les coses millor que abans, molt més segures. Però avui, però avui, avui no hi ha res tranquil, vostès ben bé que ho veuen. La muntanya es fa vella, la muntanya es fa vella, la muntanya es fa vella. Vostès, senyor Esteve, i també vostès, senyor González, ho veuen molt bé.
i ho veuen molt bé. Alguna cosa passa avui, vostès ben bé que ho saben, però no saben el que és. I jo, i jo, i jo, no els ho puc dir. Aquesta gent jove, ai, aquesta gent jove, estudiants i no estudiants, els hi la tenen jurada.
Ells hi la tenen jurada. Senyor Esteve, senyor González, alguna cosa passa avui.
I amb aquesta cançó d'en Raimon i les paraules d'Antoni i Batista, que hauríem de superallar cadascuna d'elles, amb un dia com el d'avui, 50 anys de la mort del dictador. En seguim parlant i ara ho fem també des del punt de vista acadèmic amb el Jaume Camps, Girona, professor al Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili. A més a més, membre del grup de recerca social en Business Research Laboratori i també del Centre d'Estudis sobre Conflictes Socials, entre d'altres. Jaume Camps, molt bon dia, benvingut. Bon dia, un plaer.
Igualment, 50 anys després, faig la mateixa pregunta que li feia fa temps a l'Antoni Batistec, com estem 50 anys després? Doncs estem que només han passat 50 anys, és a dir...
que estem oblidant, sembla massa ràpid el que va significar viure en una dictadura com va ser la dictadura franquista. Deia l'Antoni, comentàvem també amb altres convidats que hem anat tenint aquests dies, que encara queda molta feina per fer des del punt de vista pedagògic. També ho deia a l'obertura avui del programa, també des de l'Arxiu Històric, que queda molta feina per fer a nivell pedagògic curricular d'explicar bé què va ser la dictadura, d'explicar bé què va ser la transició i que els joves ara ho tingui molt clar, no?
Correcte, és a dir, tenim un problema pensant que els joves que surten de l'ESO, és a dir, de l'educació secundària obligatòria, no sàpiguen què significa la dictadura o què va ser les transicions un problema. És a dir, mostra que segurament s'han de replantejar el que ensenyem i com ho ensenyem. És a dir, haurien de sortir de l'educació secundària obligatòria sabent què va significar la dictadura, sabent què va comportar la transició i saber valorar què significa viure en un sistema democràtic i què significa viure en una dictadura.
Hi ha una part important, o no important no, hi ha una part de la població, crec que és un 20%, que creuen encara avui, l'altre dia sortia de l'enquesta dels Cis, que el franquisme va ser bo. Sí, és a dir, estem veient que sobretot en gent jove està pujant això de pensar que es viu millor, o podien sacrificar les llibertats democràtiques per viure una dictadura, pensant que aquest passat idealitzat era millor perquè no veuen un futur clar. Però clar, si analitzem el que va significar la dictadura, veiem que, a veure...
és la pèrdua de llibertats bàsiques, els drets de dona anul·lats, si ets homosexual perseguit, no pots tenir, diguem-ne, drets laborals, per tant, hem de replantejar això, és a dir, per què aquests joves diuen això, o per què pensen això, i per tant, doncs, hem de veure i hem de tractar i hem de combatre aquests discursos d'odi, sobretot en aquestes xarxes socials que difonen aquests missatges. Mhm.
Els joves abans no es podien fer un petó al carrer, per exemple. Poso l'exemple, els discuteu que hi havia llum, molta llum, perquè no s'acostessin entre ells, és a dir que també haurien de saber això, aquests joves. Clar, és a dir, quan jo, per exemple, parles de classe en el cas de magistèries i dius, ostres, que la majoria són noies, dius, mira, aquí, vosaltres, per treureu el carnet de conduir, hauríeu de demanar permís als pares o vostre marit. I això és la dictadura franquista, és a dir, no és idealitzar que potser van tenir una vivenda dels teus hàbits, no. La dictadura és una altra cosa, és...
viure en un sistema repressiu que Franco va morir matant fins l'últim dia. És a dir, va ser un sistema que es va basar en el terror i, diguem-ne, l'eliminació de l'enemic, l'antispanya, que van començar a eliminar el 36. Per tant, hem de ser conscients d'això. Des del teu punt de vista, Jaume, aquí, en aquest país, i no fa pas tant, va venir a la Guerra Civil...
I sovint qui l'ha viscut, qui la va viure en primera persona, i això dèiem els nets i els fills, no en parlava, l'avi no en parlava de la guerra, els que van prendre part de la llua viperó o de diferents episodis de la Guerra Civil. No se'n parlava, no hi va haver una transmissió oral de pares de fills i de fills a nets. Fa falta aquest punt de connexió de...
És a dir, en la generació que la va viure, clar, el vençut va haver de callar. És a dir, va assumir el seu discurs i era el silenci, no podia parlar. I li va costar molt explicar-los els fills. Per què? Perquè si ho explicava els fills i el nen anava a classe i deia alguna cosa, podia patir la represàlia. Per tant, aquesta primera generació que la viu calla, la segona no ho sap, és la tercera, el nen que comença a saber coses de l'avi, però clar...
es considera que a partir dels cinquenes comença a perdre la memòria. I estem ara mateix a les cinquenes. És a dir, hem de pensar que aquesta cinquena generació pot oblidar una cosa que no fa tants anys que van passar. Per tant, hem de treballar per, diguem-ne, posar en valor aquests testimonis, que ja en queden molt pocs, i alhora...
explicar, diguem-ne, el que va significar. És a dir, la guerra civil comença per una cosa, que és un cop d'estat militar contra un govern democràticament elegit. I a partir d'aquí comença una guerra que s'allarga tres anys i que comporta el que comporta, amb totes les barbaritats que es van produir i que no s'havien produït mai, com els bombardejos sobre població civil. És a dir, bombardejar població civil és un crim de guerra i es va produir en aquest cas de l'estat espanyol i va ser l'assaig de la Segona Guerra Mundial. Per tant, aquesta cinquena generació, és a dir, tenim l'obligació de recordar en aquesta cinquena generació i més enllà d'aquesta cinquena generació.
L'altre dia la meva filla estudiava el Reneixement i em vaig fixar que al llibre hi havia una pàgina dedicada al Reneixement. Talla Florencia per allà, la part de baix, una pelana, només. De la dictadura se'n parla, però, dels textos, dels llibres de textos, és a dir, s'explica bé als llibres de textos la dictadura i la Guerra Civil, la dictadura, les premies d'Ajuntaments Democràtics, tot aquest procés explica la transició.
És a dir, en el llibre de text pots trobar informació, això és cert. Però, clar, què passa? Que s'arriba, no a menys, a final de curs, i, clar, el docent arriba, si pot, ho dona amb més amplitud, però, clar, el calendari et marca el temps que pots tenir. Per tant, s'hauria de replantejar com fer-ho, és a dir, plantejar que potser se li ha de donar importància aquesta història recent que ens explica aquesta actualitat que vivim.
i alhora potser també replantejar com la donem. Què vol dir? És a dir, tenim avis d'aquests nens, doncs que preguntin els avis que va ser la dictadura. Anem a analitzar aquestes fonts que tenim orals, anem a analitzar els vestigis que tenim. Per tant, el llibre text és una eina, però potser hem de replantejar-nos i tenir més eines que ens permetin confrontar el que és la realitat.
I com a historiador de l'art, que ets... Història, història. Història, història. Història, història. De l'art, no? De l'art de banda, eh? Sí. Però anava a dir que hi ha molts símbols encara del franquisme, molts símbols, i molts símbols d'aquella època, eh? No només físics, no? Reals, com el monument que hi ha a l'Ebre, per posar un exemple, eh? Però vull dir que hi ha encara molts símbols que recorden aquella època, eh?
Sí, és a dir, a veure, al final, en definitiva, només han passat 50 anys. Què vol dir això? Que encara hi ha vestigis d'aquesta dictadura, ja siguin físics, que evidentment en podem trobar, com dèiem el monument franquista de l'Ebre, però també d'aquest terrèmore, o aquest record, o aquest tòpic que es manté que Franco es vivia millor, que Franco va inventar la Seguretat Social...
que realment són, diguem-ne, fal·làcies. Fal·làcies que a l'actualitat ven que tornen a reeditar-se i a dir-se i a agafar protagonisme. Ha canviat també molt la societat de llavors, de fa 50 anys, l'any 75 a l'actual, eh? Llavors hi havia 35,5 milions d'habitants a nivell de l'Estat, eh?
La mitjana edat era de 33 anys, en guany 49,1 milions d'habitants, 9 milions dels quals han nascut a l'estranger. En aquella època, de fet, de població estrangera, immigrant, no n'hi havia partit, n'hi havia molt poca, eh? I tot i que els espanyols que vien de fora començaven a tornar amb la transició. És a dir, que socialment ha canviat molt, no? Sí, és a dir, clar, estem pensant que l'Espanya de la dictora...
Estem parlant del final de la dictadura. L'Espanya, per exemple, quan arriba el Franco i s'imposa el 39, Espanya s'atura en aquest progrés econòmic que estava vivint en els anys anteriors. Què vol dir això? Que no recuperem els nivells previs de la Segona República fins als anys 50. És a dir, aquest famós que deia miracle econòmic. Aquella societat, una societat jove, en la qual...
el nombre de Fitch, perdona, era molt més àmpli que ara, evidentment, és cert, i que va aconseguir progressar gràcies a l'exportació cap a l'exterior. I, evidentment, com deies, molta migració, és a dir, molta migració d'espanyols que van haver de marxar fora per buscar-se la vida. Ara mateix això...
És el contrari, és a dir, ara som un país importador de persones. Mira, una altra data, eh? Ara mateix la franja de més jove amb dret a vot, o sigui, és amb eleccions, de 18 a 35 anys, és el 12% de la població, és 8 punts més que ara fa 50 anys, que durant la transició llavors era un 20%, eh? És a dir, no sé si això també vol dir alguna cosa, i m'ho he entès també, que el que dium abans amb el...
relació dels joves i la informació que tenen, no?, d'aquest període de la història. Clar, és a dir, cada cop som una societat més envellida, és cert. El que sí que és cert també, és a dir, pot tenir relació, però realment el més important és veure com aquests discursos s'estan socialitzant i arriben aquests joves, és a dir, replantejar-nos eines per combatre aquests discursos d'odi, és a dir, perquè la població jove no serà el culpable del desastre futur, perquè a final, en definitiva, és que aquests discursos
amplien la franja de dades i estan socialitzant-se també cap a altres dades. Potser no tant ni no ens xoca tant, però, clar, ens haurien de plantejar eines per arribar aquests joves. És a dir, potser anem tard, perquè aquest extrem de dades ja fa temps que pica pedra en aquestes xarxes socials, en difondre missatges clars, concisos i contundents, i molt emocionals. I potser els hem de plantejar com combatre'ls i explicar el que és la realitat històrica, el que va significar una dictadura.
Amb tots els set siuts, eh? Perquè fa n'estona parlàvem amb l'Antoni Batista de la comissaria de Via de Lletana, de tota la repressió que, clar, va durar anys, eh? És a dir, i si hagués viscut més Franco en lloc de morir fa 50 anys, que és mort fa menys, doncs hagués durat la repressió que hagués durat, eh? Correcte, és a dir, si ens plantegem Franco va morir matant i el nostre dictador, el dictador d'aquí a Espanya, va morir al llit. També és una casuística tenir en compte. Clar,
Per exemple, el 74, quan maten a Gensens, aquí, la presó de Tarragona, el maten al Garrot Vil, amb el que significa el Garrot Vil, haver de morir de forma cruelíssima, però desexemplaritzant. Clar, si arriba a viure més anys, segurament la repressió s'hauria estat, i hem de pensar també que la transició hi ha mil morts damunt de la taula, és a dir, de moltes persones que van morir en aquest període d'incertesa total i absoluta.
I, evidentment, mirem el focus dels morts, però després hem de parlar d'aquesta repressió cap a el que dèiem, és a dir, sindicalistes, gent demòcrata, homosexuals, gent que volia lluitar per millorar la situació del país, i que també és repressió, que no és tan visible com és l'assassinat a partir d'una condemna, però també hi ha tota aquesta repressió a les presons.
6.000 pressos, no? Hi havia en aquella época, més o menys. Em sembla que 6.000. Més de 6.000, sí. I després, per exemple, l'altre dia entrevistaven un home que el van detenir per ser homosexual, que diu, arribem a la presó, es tancaven allí i ens pagaven tant els funcionaris com els presoners. És a dir, s'hem d'imaginar aquest ambient que es vivia. De repressió. De repressió. De repressió. Dèiem la dada del 20% de la població que pensa que el franquisme va ser bo...
la dada positiva és que el 80% no pensa això. Correcte. Hem d'estar alertes, un 20% és un percentatge important, però també hem de pensar que hi ha un 80% que no. Quan vam veure altres imatges de Víctor Quilés anant a provocar a les universitats, veiem joves, evidentment, però també veiem joves que protestaven. Per tant, queda l'esperança que hi ha molta gent jove...
que veu que cal lluitar per el que és la democràcia, que cal defensar el que és la democràcia i que, evidentment, es pot millorar aquesta democràcia. Però tenim aquest 20%, que cal també estar alerta, perquè aquest 20% és una xifra alta, és a dir, que cal pensar com combat aquests discursos i que aquests discursos no s'amplin, perquè la por que es puguin ampliar i creixin. Veiem, d'altra banda, també, a nivell d'Europa, i aquí també, el cavall de l'extrema dreta a l'ultradreta, que va al camp força, i el francès...
és molt paradigmàtic, però només a França, aquí també, i estan a les institucions. Sí, sí, és a dir, estem vivint en el que és una onada reaccionària, és a dir, va començar... Bé, ho vam veure a França fa molts anys, amb l'Epen, que ja estava present des de fa molts anys, hem viscut un dia a Víctor Orban, estem veient Donald Trump ara mateix al món, és a dir, hi ha aquesta onada...
I les onades poden créixer molt ràpid, però hem de pensar que també poden tirar enrere. Per tant, hem de plantejar-nos un futur. Quan els joves es plantegen aquest passat i alt com a futur, els hem de plantejar un futur millor. És a dir, ells es plantegen, clar, el sentit d'ostres, el meu avi va tenir una vivenda, va poder fer una família, una feina fixa, doncs...
Però clar, t'ho va aconseguir després de molts sacrificis. Doncs intentem plantejar per aquesta gent un futur millor, que no pensin en el passat idealitzat, sinó que pensin que hi ha un futur per ells i elles. Quan et diuen que t'ho deuen dir a classe a un jove que, escolti, però això que m'està explicant no m'interessa o no m'afecta a mi,
a mi personalment, això va passar en el passat i jo no tinc res a veure amb aquesta història, o aquell que et diu jo no el vaig a votar perquè això no canvia res, que també t'ho diuen, suposo. Què els hi dius? Què els hi podem dir? Clar, la primera qüestió de... A mi no m'interessa el passat, clar, en el cas d'història, el que va a història li interessa. És més potser la segona, el fet de dir jo no voto. I clar, quan tu li fas la reflexió, si tu no votes,
És a dir, quan governa quin partit has d'assumir les conseqüències o sigues conseqüent amb el que passa. I ets hi fas plantejar que, evidentment, la seva decisió és important. És a dir, si l'any 33 Hitler no obté el poder, és a dir, les eleccions no donen aquest resultat, Hitler no obté el poder. Per tant, hem de ser conscients que el vot o la nostra activitat política té conseqüències en el present immediat i en el futur.
T'ho compren això o no? A veure, clar... No, no, és que el meu vot no canvia res. Clar, evidentment... Jo, evidentment, espero que sí. Però, clar, la realitat no sé quin és. És a dir, quan l'any passat va sortir una entrevista a TV3 que sortien joves parlant que hi era Franco...
I alguna persona va dir, uf, no, aquella persona havia estat alumna meva. En el cas del grau de magisteri, clar, quan vaig veure això, l'ànima em va caure a terra. Havien parlat de Franco i què va significar. Per tant, vaig fer la meva reflexió de dir, ostres, ho hem de tractar d'una altra manera. He d'intentar que sàpiguen qui és Franco. Doncs, picar pedra. Al final, en definitiva, és picar pedra.
Avui parlant d'aquest 50è dimarçari, 50 anys avui, de la mort del dictador que va morir al seu llit. Correcte. Que va morir al seu llit, això que també ho anem recordant perquè, de fet, va ser tal qual. Correcte, és a dir, Franco va morir al llit i al final amb la frase atado y bien atado. És a dir, el dictador va nomenar un successor, el successor va sumir el tron,
I canviar o fer caure l'odi d'anar cap a aquest sistema democràtic que tenim ara va costar molt. Amb molts sacrificis, amb molta gent que va perdre la vida pel camí...
I, evidentment, encara amb un llarg camí per recórrer. És a dir, les va vessant el que deia el pacte d'oblit. I és constant molt trencar aquest pacte d'oblit i que la gent parli. És a dir, sabem de la repressió? Sí, però sabem de la repressió que té documentacions. Aquesta repressió que es va produint, pobles sobretot petits, de gent que va veure viure les venjances, se'n parla encara molt poc i va passar. Per tant, aquest pacte d'oblit encara avui és present damunt de la taula i cal trencar-lo. És a dir, hem de parlar perquè la ferida curi s'ha de parlar.
Això que ha dit el poble és... De fet, hi ha molts relats que caldria rescatar. De vegades, venjances personals que es passaven pel filtre de la repressió i el que tenia el poder o estava a prop del poder feia que aquell que li caia malament o que volia els seus terrenys o que etcètera passés per l'adreçador. Correcte, és a dir, se van produir aquestes venjances, se van produir no venjances directes amb la repressió del 36 que va haver-hi a la rereguarda, sinó venjances d'olis danys
O, per exemple, també miren el cas de l'exili, tenim gent que és heroi o orina de la resistència a França i que aquí a casa nostra és un anònim o una anònima. És a dir, que encara sabem coses d'aquí, però el que va passar també fora d'aquesta gent en sabem gairebé zero. Aquesta província de Tarragona tenim Cinta Roca Rodríguez, que és una de les dones més condecorades per l'estat francès, en el qual aquí en sabem gairebé zero, és a dir, molt poc.
I Cinta Roca Rodríguez de la Galera n'és un exemple. I podríem parlar de molts altres exemples. Ens apuntem, Jaume Camps. Un plaer que ens hagués acompanyat avui per parlar d'història. No hauríem de parlar més d'història. De fet, no hauríem de parlar molt d'història. Sí, és cert. És a dir, ara com a historiador, clar, quan te plantegis que es parlen sobre història als mitjans, crec que hi hauria més historiador, sobretot perquè dona aquesta perspectiva històrica. I alhora, per l'actualitat, també entendre-la. Per tant, ha estat un plaer poder estar aquí avui.
Doncs ens apuntem al contacte i et dic fins aviat. Moltes gràcies. Gràcies, que vagi bé. Un plaer. Ja fa una miqueta que ens va deixar ell black.
Però encara el seu record musical, i espero que perduri en el temps, no ens deixarà mai. La cançó a la qual el vam conèixer és aquest Wonderful Life, que és el nostre primer temacle. Per desitjar-vos això, una bona, meravellosa vida.
Fins demà!
La veu de Tarragona, la teva veu. El dotzer Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Blog.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoescan.cat Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si a més a més suposen un estalvi energètic, el seu habitatge és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
I hi ha vegades que un viatge et pot canviar la vida. Si tu vas a un país que no coneixes i si ets un turista més, doncs bé, vas, gaudeixes, marxes i d'aquí no ha passat res. I després te'n vas a un altre lloc. Però si et connectes de veritat amb el lloc on has anat, parles amb la seva gent, els coneixes, canvia una mica la perspectiva. I jo crec que els va passar a tres amics que van anar a un país, que és l'Índia, i que no només es van enamorar del país, sinó també de la seva gent, i van pensar què podien fer per ajudar-los.
Ja sabeu, l'Índia, doncs, és molt gran, molta població i també molta pobresa. Per davant, el Roberto Arrieta, el xef del restaurant Arrieta. Roberto, què tal? Bon dia, benvingut. Hola, bon dia. El Juan Andrés Rico, Juan Andrés, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. I el Manuel Castro, també xef dels dos xefs, també bon dia. Sí, bon dia. Tu també, xef? No, tu no tots els fogons, els fogons són ells, eh? Sí.
Bueno, tres amics de Torrefort, dels tres, a més a més amics des de petits. Ara parlem de línia, però us volia preguntar què feieu vosaltres fa 50 anys, perquè avui estem parlant de que fa 50 anys de la mort del dictador. Ja no hi éreu, vosaltres hi éreu. Jo també, però jo era molt petit. Pues mira, yo estaba con Roberto delante del Colegio Guardia haciendo lo de las nuestras. Y me acuerdo que fue...
independientemente de la movida política, que nosotros éramos ajenos a todo aquello, claro, yo tenía 13 años. Y bueno, fue una fiesta, ¿por qué? Porque estuvieron 5 días en cole. Entonces solo por eso ya valió la pena. Vaya. Aparte de todo lo bueno que tuvo aquella convivencia. Yo me acuerdo, yo tengo una imagen muy buena porque...
En mi casa, por suerte, no somos de izquierda, se lo diga así de claro. Pero mi madre, me acuerdo que lloró aquel día, y era como el captor aquel que te tenía, ¿sabes? Llevaba tantos años que parecía que era como un familiar. Y yo le miraba y decía, ¿cómo puede ser que llorara? Y luego con el tiempo me decía, bueno, también era miedo, me imagino, ¿no? Para ver lo que vendría o...
Digo yo, no sé. Pero esa imagen se me quedó grabada. Mi madre no lloró porque era una gallega dura como una piedra, pero estaba preocupada la mujer. Dice, ay, Dios mío, ¿qué va a pasar ahora? Sí, claro, la gente mayor estaba preocupada. Sí, mucho. ¿Y tú, Roberto? Bueno, yo, de hecho, al ser nosotros vascos...
Pues imagínate, mi madre que era la vasca, que la llamaban en el barrio siempre la vasca, ella como loca buscándola y curriña para colocarla y ella sí que lloraba, pero de alegría. Y yo tuve que salir pero por patas de casa, pues iba a ver si la van a liar aquí, a ver si va a venir la Guardia Civil o algo.
Però sí, sí, luego piensa, sí, fue una alegría tremenda. Total, menos mal. Bueno, clar, no, no, i tenia raó, tenia raó, perquè, clar, la repressió va durar, i va morir, però... Sí, és veritat. Sí, això va ser un trucaje, jo penso, penso jo, eh, que va morir abans, però bueno. Bueno, deixem-ho per aquest i que no hi haurà. Sí, sí, sí. I escoltem, parlem de l'Índia, com va anar això? Ai, i aneu al gener, ara torneu a anar a l'Índia, eh? Sí, sí. Però tots tres heu viatjat molts cops a l'Índia, no? Uns cops cops. Sí, Juan Mas.
¿Tú cuántas? Yo he estado 20 veces en el viaje. Bueno, si vives allá. Bueno, de hecho, conocí a mi mujer allí, que estaba viviendo allí, y desde entonces, pues, un flipado de la India. ¿Es ello que os enredaba a otros dos? Bueno, no exactamente. A mí me enredó primero Roberto. Sí, sí. Bueno, estoy curioso. Yo fui en el primer viaje a la India,
Y bueno, y él me explicaba porque tenía el mono, cuando nos veíamos, uy, cómo te ha ido, cómo no sé qué, qué tal. Yo le dije la verdad, que la India tiene solamente el polo positivo y el negativo, o sea, o te gusta o la odias. Si vas y se te hace, no aceptas lo que hay, se te puede hacer eterno el viaje.
Aunque vayas una semana. Entonces, bueno, él tenía las ganas de ir y yo le dejé un libro. Y le digo, primero al día léete este libro, ve lo que hay. Muy recomendable. El nocturno hindú. Y bueno, y después a partir de ahí se enamoró y después yendo.
Y yo enredé a Manolín. Sí, claro, yo tenía muchas ganas de viajar, lo que pasa que por trabajo siempre estaba liado y claro, como es un viaje un poco largo, bueno, largo, no un poco, largo, y entonces tienes que ir con bastantes días, creo yo, no puedes ir una semana, porque ya en el viaje ya te tiras los días.
Y nada, yo estaba empeñado con viajar a Asia, Asia, y bueno, Juanito con su mujer, Sandra, estaban ahí un día porque somos del barrio y estábamos en el mismo bar, y yo comentando, dice, oye, nosotros viajamos ahora a Sri Lanka por el primer sitio. Y entonces me dijeron, ¿te quieres venir? Y dije, pues venga, tírale. Mi mujer trabaja y no podía, yo me fui con ellos, y a partir de ahí luego ya se iban a la India, ahí volvimos a ir con mi mujer ya, que ya se aventuró a venir.
Y nos tiramos casi un mes. Sí, un mes y una semana. Sí, sí. Cinco semanas. Y viajamos por toda la India y luego ahí empezó a surgir un poco el... Sí, ahí es donde empezó todo que decía aquel. Sí, que es lo que ha comenzado, que es lo que ha pasado. Bueno, estuvimos en todos los sitios, empezamos el viaje, que es una recomendación que ya lanzo,
que cuando alguien vaya a India que empiece por el sur, si tiene intenciones de estar más tiempo, porque es más ordenado, es más... Volviendo a la política, quizás porque allí hace ya muchos años que domina la izquierda, el Partido Comunista, concretamente en Kerala. Pero bueno, empezamos por el sur, y el Nanantapur, que es en Andra Pradesh, estuvimos visitando la Fundación Vicente Ferrer, y después de visitar nos llevaron a ver un proyecto muy bonito, que es el de Mujer a Mujer,
Porque aquí hay mucho trabajo que hacer todavía por la igualdad de género. Pero es que en la India, excepto en las clases altas, cultas, en el resto está todo por hacer en cuanto a igualdad. Entonces allí tienen un proyecto muy interesante, muy necesario y bonito, que es de mujer a mujer. Y salimos de allí, Manuel, Neus, Sandra y yo, tan flipados, tan alucinados de aquello, de lo bien montado que estaba...
que nos comprometimos con Ana Ferrer, la viuda de Vicente Ferrer, a hacer algo. Por medio vinieron unos mellizos, claro, estamos hablando del 2018, vinieron una pareja de mellizos, mis dos niños, luego vino la pandemia, se alargó todo y bueno, por fin hemos podido hacer algo. Sí, retomarlo, ¿no? Este año empezamos a ver como un plan proyecto así, bueno, como queremos viajar a la India, lo que llevemos,
pues bueno, será, ¿no? Y bueno, empezamos, empezamos, Roberto se unió a nosotros, lo vimos un día, ¿no? Si me permite, se aprovecho ya para hacer un mini homenaje a Jordi, a Jordi Catalá, porque a Roberto yo se lo explico en el funeral, en el funeral de Jordi, Jordi Catalá moreso, era un amigo nuestro de la infancia también, que falleció esta primavera, y en el funeral, le estuvimos hablando, le expliqué a Roberto Catalá,
La intención y el proyecto que habíamos pensado Manuel y yo. Y aquí estamos. Ya estáis, unió. Gracias a él también hemos conseguido muchas cosas. Al principio se nos cierran puertas. Bueno, no es que se te cierren puertas, pero cuando vas con un proyecto, una musical, de gastronomía... Claro, ¿estos quiénes son? ¿Qué quieren? ¿Qué quieren?
Robert, explica'ns què fareu, perquè no hem dit que fareu una... Estareu al fòrum binari, al fòrum binari, la passada fòrum al 29 i 30, fent degustacions de cuina índia.
Cuina Índia, també ha quedat en fons, i aquest dissabte a Riu de Canyas. A Riu de Canyas també ho farem. Aquí a Riu de Canyas, Manuel, explica-ho tu. Yo es que vivo allí, luego el foro habla él, si quieres hablamos del evento de Riu de Canyas. Yo vivo en Riu de Canyas y bueno, como no encontramos sitios para hacer eventos, pues hablamos allí. Si no hay algo, pues que en el pueblo. Y fue del primero, creo, porque luego a partir de allí empezaron a salir los otros.
Y bueno, este sábado estaremos en Río de Cañas de 12 a 6. Haremos...
o aparte de, bueno, de un vermú con patatas, haremos un guiso que será de jabalí con verdinas. Y, claro, yo creo que con el tiempo este que pega mucho. Y jabalí todo certificado de allí del pueblo, lo guiso yo. Y un amigo también, que se llama Juanete, que vendrá a la India, que también está allí en Rueda de Cañas, que es cocinero, pero bueno, usted está trabajando y no puede venir. Y luego allí viene un DJ, DJ...
Pampol. Pampol, sí. Y luego haremos un Bespreig Electronic, no sé si lo he dicho bien. Tardero. Y allí tendremos combinado bien de precio y en fin, todo lo que sea solidaridad y todo lo que podamos llevar, pues genial. Y luego también aprovecho para decir que es un día en el que no solo... Sí que lo suyo es ir al evento, pero bueno, también está el pantano de Ruiz de Cañas.
El pueblo... Lo voy a vender un poco. Sí, es verdad, es un pueblo bonito para poder estar y luego... De pinos, de monte, de caminos que van al... Todos se han volcado, las asociaciones, el ayuntamiento, la sociedad que está allí, el bar de la sociedad, Lola... Colaboran mucho con nosotros. Todos, el Diables, la taula de... De Donas, del Pobler. Sí, y luego una tabla que tienen ahí que está metido también lo que es el AMPA y, bueno...
Me dejo alguno, ara no me acuerdo, pero... Taula de diversidad, creo que se llama algo así. Igualtat. Igualtat, disculpa. I tot això és per recatar fons pel projecte, eh? És a dir, que voleu fer una cuina allà a l'Índia...
Bueno, eso está por concretar, en principio esa es la intención, esa es la intención primera, pero tenemos que terminar de hablar con Fran, Fran es el director del proyecto, que está ahora actualmente en India, pero en principio sí, la intención es montar una cocina, porque es un centro de acogida de niñas, que ahora actualmente hay 195 niñas, y claro, la última vez que estuvimos, la manera de cocinar era bastante precaria, ¿no? Entonces...
Queremos intentar, de parte de los fondos recaudados, destinarlos a dejarles una cocina, si no industrial, al menos una cocina más o menos bien montada, ¿no? Roberto, el Fórum Binarium, ¿qué pasará el 29-30? ¿Qué pasamos en aquest, no l'altre? Bueno, al Fórum Binarium farem el que és l'etapa solidària, que va ajuntament amb el BIS Solidari, que això s'han carregat la Georgina i el Gerard de poder afegir amb aquest tema...
Nosaltres farem l'etapa, que és un plat dels que volem integrar en el curset que fem allà a l'Índia, no? Que també el que volem fer és un curset de sobre un mes i mig per a les nenes i perquè aprenguin a cuinar a cuinar a Índia, perquè tinguin una altra sortida, no? Les que la família no vulguin que siguin estudiants o guanyaran universitat i les farem un diploma, portem d'aquí uns dossiers i tant a Maronim com a jo farem grupets i les ensenyarem.
I la idea aquesta és que volem fer un plat que estigui lligat amb Tarragona, amb Calcuta. I aquest plat és el que oferirem a la Forum Binari, que és un rideu que està fet amb verdures.
tot amb verdura, es veia tal, amb verdura i al curri. Llavors és un plat superesquisit, boníssim, i és el plat que volem fer allà. Però és que allà no hi ha aquest tipus de fideu que utilitzem per fideuà, però hi ha un fideu que ja hem treballat amb ells. Sí, dos noodles. I la idea és aquesta. Farem la degustació d'aquest plat tant el dissabte a la nit
comen el diumenge al migdia, que és interessant. Nosaltres l'hem provat, el plato. L'has provat tu? Sí, perquè solemos quedar en casa de Juan i per parlar del projecte i tot. I lo trajo, lo trajo i estava molt bé. I el altre dia diu que l'havia afinat més a un. O sigui que ja l'havia donat un punt de tuerca. Sí, l'havia portat el dissabte al migdia a la bodega Gerard i allà la gent quan entrava la van deixar que la gent al·lucinava.
No me saben lo que feia, era alucinante. Sembla que estem aquí a un restaurant. Además, las especies son d'allí, ¿verdad? Sí, sí, todas las especies son compradas. Las cogemos aquí en el sitio... En el bolígum de aquí del río Clar, que hi ha una magachén hindú i pakistaní, ahí comprem tot. No teniu cap nom, ¿no?, de...
Ostres, no teniu cap nom, no, no. De asociació o alguna cosa. No, no, no. Tres amigos de Torreforta, ¿no? Exacto. Que quedan para comer de vez en cuando, ¿no? Exacto. Es eso, eh? Sí, sí, no, no, claro, quedamos para comer... Petitas, de eso, gran solución, ¿no? Bueno, tenemos un eslogan que es el... ¿Cómo es? Pequeños... Pequeños gestos, petits gestos... Grandes accions, ¿no? Sí, exacto. Pequeños gestos, grandes acciones.
Es decir, todo lo que... Vamos también con unas urnas, luego hay solidarias también, para que la gente eche, da igual, 10 céntimos, lo que quieran. Cada año recibimos el dosier de las cuentas. Bueno, hay que aclarar que son tres organizaciones las beneficiarias, dos de las cuales son...
Tienen unos recursos, digamos, aceptables, que es la Fundación Vicente Ferrer y New Light. Entonces ellos se van a llevar el 25% de todo lo recaudado, el 25 una, el 25 otra, y el 50% va a ir al hogar de las niñas porque es la más...
La más pequeña, ¿no? La más necesitada. Trabajaron en un colchón de muy pocos meses y claro, si estos se van al garete, imagínate que hacen luego con 195 niñas que tienen actualmente. Entonces, mira, yo recibo anualmente el dossier de las cuentas, porque mi mujer es socia de esta fundación, del hogar de las niñas, y el año pasado gastaron, en el 2024...
20.700 euros, creo que fueron. Bueno, no quiero dar cifras exactas. En cuestión de comida, el cálculo que hice salía a 55 euros al día, darle desayuno, comida, cena a todas las niñas. Entonces, claro, nosotros de momento ya hemos recaudado unos 3.000, alrededor de 3.000 euros.
Creemos que llegáramos a llegar a los 6.000 entre los tres eventos que quedan, la charla, el binarium y lo de Riucañas. O sea, que con 6.000 euros, que serían 3.000 para ellos, se puede hacer mucho.
Mira, avui que també és el dia mundial dels drets dels infants i adolescents, avui. Per tant, mira, està molt bé que en parlem avui, perquè no són orfes, no? Aquestes noies no són. Tenen pares i mares, no? Quizá hay alguna niña huérfana, no lo sé, pero es probable. Pero en general todas son niñas de la zona de los Anderban, que es el Delta del Ganges, en Bengala Occidental,
Y es una cosa, vamos, que hasta que no aterrizas allí no tomas conciencia, ¿no? Y hasta que no te quedas con la mirada de las niñas no tomas conciencia, ¿no? De dónde estás y de las necesidades que tienen, ¿no? Entonces, son la mayoría, si no la totalidad, son niñas con sus familias, tienen familia...
pero son familias muy, muy humildes. Allí todavía... De los más pobres. Sí, los más pobres, los más pobres. Los más pobres de los pobres. Están los Dalits, que es dentro de la casta, la casta más baja, y ellos están por debajo de los Dalits, de los intocables. Bueno, una cosa que querían puntualizar es la següent. Nosotros, quan fem la caixa, tant de les urnes, quan no vim les urnes, i quan fem la caixa, al acabar l'evento, sempre hi ha una persona responsable que signa l'acta i fa...
fa d'això del que hem fet. A Constantí va ser la tenente d'alcalde, la Dolors Portuny, al port va ser el comptable Manuel Manrubia, i a Tarragona serà un altre i a Constantí serà un altre, fent un acte del que recaudem. Tota la gent que treballa és voluntària, aquí no cobra ni incurre.
Naltros, que ha quedat clar, anem al viatge, ho paguem naltros al nostre viatge i ho paguem l'estància a naltros, aquí no s'agafa res. Tot anirà documentat amb vídeos, amb fotos, quan se'n fa l'entrega en cada lloc, perquè s'entengueu aquí. Una altra cosa, naltros margem el 12 de gener, com ja hem dit, i el que vulgui vindre a naltros pot vindre, que ve a naltros.
i com nosaltres estarem allà, Marolín i jo, estarem dos mesos, si algú ve al cap de 15 dies, anem a buscar l'aeroport, li ensenyem dos o tres ciutats d'allí de la Índia, portem el projecte, que vegi com treballem, o sigui que estem oberts a lo que sigui. Quants dies aneu perquè estic fent maros jo ja? Quants dies? Salim el 12 d'enero, jo vuelvo perquè tinc coses que atender, ells estan jubilats i jo no,
Bueno, estáis ahí. Bueno, la cuestión es de que ellos os quedáis hasta el 12 de marzo. Sí, nosotros... Tú haces 18 días, ¿no, Juan? 19. Luego viene lo que hemos comentado, un amigo también que... Estará un mes. Que él está un mes
I nosaltres ens quedem dos mesos. Fem el viaje del 12 al 12, del 12 de enero al 12 de... La zona que esteu, dic, que és en Angapur... Bueno, empezamos por... Aterrizamos en Bangalore, en el sur. Vamos a Nantapur, que és una ciudad que està a 4 hores de tren de Bangalore, que és el aeropuerto internacional. Luego d'ahí ens iremos a Delhi. De Delhi vamos a Jaipur.
De Jaipur nos vamos a Amritsar, la capital del sijismo. El del Punjab, que si existe el cielo, esa es la puerta de entrada, sin ninguna duda.
I d'ahí nos vamos a Baranasi, Baranasi, estaremos un par de días, subimos a Kathmandú, visitaremos algo de Nepal, y de Kathmandú vamos a Calcuta. Calcuta estaremos con Urmi Basu, que es la directora de New Life, y d'ahí ya vamos al hogar de las niñas a fin y quitarle el viaje. Mira, com la ràdio és màgica, sempre ho dient, la ràdio no saps mai qui escolta a l'altra banda...
Agafarem el contacte d'ells, que el tenim, el telèfon mòbil, no el dieu ara, però ara ens el quedem per aquí apuntat, i si algú té interès, una, a col·laborar... Por supuesto. No pugui anar al riu de canya, no pugui anar al binari on que es truqui.
I us posem en contacte. Si vos vau viatjar, del gener al març, amb ells, som molt trampats. Ningú problema, al contrari, us serà un placer. Tindreu uns dies fantàstics. És més, serà a precio local, porque nosotros conocemos gente... Serà on neus? No serà en viajes el corte francés. Serà... Serà a viajes precios locales. Ah, i a part cuina molt bé a l'estres. Sí, i tant.
Juanito, yo voy a decir una cosa. Juanito no es cocinero de título, ¿no? Porque no hace falta. Pero yo he comido en su casa el tío controlado. En serio. Que no, que no. Muchas más cosas. Roberto, Juan, gracias por acompañarnos. Gracias por la vuestra iniciativa. Si me permites un apunte es que si no lo digo me muero. Porque quizá no hemos tenido todavía la oportunidad de agradecerlo realmente el trato que hemos recibido tanto en Constantí por...
por Dulós Fortuny y sobre todo en el puerto de Tarragona. Joan Basora, el director de Port Ciutat, nos trató maravillosamente y todo su equipo. También quiere hacer un apunte a Óscar Vides. A todos que han venido, que han colaborado casi mucha gente. Músicos que han venido. Músicos que vinieron gratuitamente. Igual Tere que está allí en Río de Cañas, que es la regidora que se está volcando. Y a Rafa Yalati.
que nos puso el chiringuito con todos los helados, sin coste ninguno, y él también ha ido 5 veces a la India y está con nosotros. Laura de la Fundación aquí en Tarragona también. Mucha gente vinculada. Bueno, es una cuestión, aparte del puntazo que supone el llevar ese granito de arena, estamos, al menos yo, y lo hemos comentado con Roberto y con Manuel, bueno, ya termino, perdón, es que aparte...
de lo que vamos a conseguir, que es mínimo dentro de ese océano de necesidad, es volver a tener esperanza en la sociedad, ¿no? Estamos percibiendo solidaridad de verdad.
I tornem a parlar abans del gener. Tornem a vindre perquè això s'ha quedat coses per explicar. I no en parla molt del viatge. Mi marit també explica a mi com és el viatge, com és la vida, el dia a dia. Perfecte. Roberto Arrieta, Juan Andrés Rico i Manuel Castro. Gràcies per acompanyar-nos i per molts anys més així. Moltíssimes gràcies a vosaltres. I tots per Riu de Cañas.
La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores. Ja hi tornem amb les obres pertot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
I anem afegint cites al calendari, i aquesta la teniu demà mateix, demà divendres, la tercera edició de les Jornades de Biodiversitat Urbana i Enguanya, dedicades als insectes polinitzadors. En parlem, segurem el responsable de l'Imoni, l'Edu Soler. Edu, què tal, bon dia? Bon dia, com esteu? Bon dia, Edu. Home, molt bé. Fa una mica de fred, això sí que és. Ha canviat una mica la temperatura. Jo no sé si això els insectes ho noten o no, suposo que sí.
Però clar, d'abans d'ahir a avui ha baixat la temperatura. Doncs sí, evidentment els insectes ho noten, però forma part del cicle natural que a l'hivern faci fred i això obliga o això determina moltes de les fases del seu desenvolupament, no? I la mort de molts adults, la migració dels altres i una renovació. Això és natural. Hauríem de continuar a tenir hiverns amb fred com toca, no? No aquests hiverns tan suaus que estem tenint darrerament.
Bé, explica'ns d'entrada l'ubicació, allò com feu les jornades i una mica també les activitats, perquè arrenqueu ben d'hora, les 9 de matí ja arrenqueu, no? Sí, comencem al Teatret del Serrallo, des de les 9 fins a quarts de 3, bastant intensa, i jo volia destacar que és la tercera edició d'una iniciativa que va sortir de Limonium com a part de la responsabilitat social corporativa de l'empresa, és a dir, que volem divulgar
sobre la importància de les ciutats per a la conservació de la biodiversitat i que hem comptat amb el suport de la URB, de l'autoritat portuària i de l'Ajuntament de Tarragona. Cada any hem pogut fer més o menys en relació a la quantitat i qualitat del suport rebut, però hem de pensar que continuem, que portem ja tres anys seguits i que cada any tractem un tema diferent que ens sembla d'actualitat i d'interès.
Enguany aquests insectes pol·linitzadors, per tant parlem de papallones, però no només de papallones, papallones i altres insectes, no? Bueno, de fet, les papallones potser, les papallones i les abelles són els més evidents, són els més acolorits, són els més coneguts, però no són més que un percentatge, potser tot petit, dels pol·linitzadors. N'hi ha moltes altres espècies, pels que del grup de les abelles hi ha centenars d'espècies
Més enllà de les abelles melíferes, hi ha abelles solitàries de muntatge més espècies que realitzen aquesta moció i també molts altres grups d'insectes que la realitzen. Llavors, al mateix temps estem vivint i estem patint en aquests moments.
una debacle, un col·lapse del món dels insectes. Tots els que són dels anys 70 com jo es recordaran quan sortien a l'estiu de viatge com quedava el vidre del cotxe, no? S'ha fet ple d'insectes morts i ara podeu comparar amb el que passa amb els estius actuals, no? Llavors...
A part, d'entre tots els insectes que tenen punts molt importants, els polinizadors en tenen una, especialment important, perquè fan que les plantes es puguin reproduir, i això no només afecta les plantes que no tenen en principi una utilitat per nosaltres directa, perquè no produeixen productes alimentaris, però afecta totes aquelles plantes que per la polinizació necessiten l'activitat dels insectes. Molts fruiters, moltes fertilitzes, necessàriament,
han de ser polinizades per insectes, i el colapso dels polinizadors està ja afectant a les producions agràries. D'aquí també la importància de fer, per exemple, jardins de Papallomes, com el que es farà aquí a la nostra ciutat, o parlar també de les iniciatives del Prat del Vinyana, de restauració d'aquesta zona natural, i també un pla, un pla d'acció per als polinizadors de Catalunya, que demà us presentarà també un responsable del Departament de Territori i Habitatge i Extensió Ecològica, el Pípol. Sí,
Sí, sí, sí. Per això hem volgut fer diverses ponències sobre aquest grup, perquè la gent no és conscient dels problemes que estem tenint. La baixada de moltes espècies, la desaparició o ratificació d'altres en el nostre territori, això es veu molt bé amb les papellones, que és un grup que es porta molts anys seguint a Catalunya, hi ha llocs on es segueix des de fa 40 anys,
i ja hi ha dades suficients com per poder determinar aquesta davallada en número d'espècies i davallada en poblacions. Llavors, per això fem aquestes ponències, però no només. Jo també recomano la primera, que és potser del Miguel Domínguez, que és potser un dels comunicadors que va començar a parlar
abans, ja als anys 80, de l'importància de les ciutats per a la biodiversitat i que té diverses publicacions, productes audiovisuals i comunicacions sobre la fauna urbana. I estem molt contents que hagi pogut venir des de Madrid per poder fer aquesta explicació de com es pot comunicar i divulgar aquesta importància.
Això entra a molts actes, també teniu el Ferran Aguila, la Cristina Miret, el Ferran Martí, parlant d'aquests parats del Vinyana, tindreu també l'Andrea Camacho, parlant de comunicació i educació ambiental, de la Tarragona Greenville, l'Angeleta Ferrés, que se'ns acaba el temps, el Fernando Carseller, també, doncs, parlant d'esperances pràctiques del Creso, els jardins del Papallones, d'aquí de Sant Ferri i Sant Pau, o parlant també de papallones nocturnes migratories, que n'hi ha d'espectacular, per anar acabant, amb l'Antonio de la Torre, no?
Sí, sí, sí. La gent no és conscient que hi ha algunes espais de papillones que migren també, que migren llargues distàncies i que per poder fer els seus moviments i desplaçaments necessiten de llocs de repòs on poder no només descansar sinó alimentar-se. I aquesta és una altra de les funcions que els jardins de papillones dissenyats específicament poden complir.
Edu, una forta abraçada, que vagi molt bé demà a la cita del Teatret del Serrallo a partir de les 9 i fins a dos quarts de 3 de la tarda, que farà la cuenda. És obert a tothom, qui vulgui pot venir i està convidat. No hi ha què inscriure's, pot arribar, cap problema. Doncs vinga, fins demà, que vagi molt bé, una abraçada. Gràcies, adeu. Adéu. Una petita pausa i de seguida la Núria Cartanyà amb el què fem.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Si hacemos nuestro trabajo como hoy, manteniendo la portería a cero y aprovechando las ocasiones que tengamos, vamos a sacar los tres puntos allí.
Com diu el defensa del nàstic David Alba, el partit d'aquest cap de setmana serà complicat davant un filial amb molta categoria, però els grans aniran a sumar els tres punts. Divendres 21 de novembre a les 7 de la tarda viurà amb el partit de la jornada 13 de Lliga el grup segon de primera federació des del miniestadi de la ciutat esportiva José Manuel Llaneza de Vilarreal en el partit entre el Villarreal B i el nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Porra, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar-restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
Mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botigues i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Doncs vinga, que fem la nostra parada habitual cada dijous a la Sala Trono, aquest cap de setmana, per proposar-vos un cap de setmana intens, molt intens, tant com que sortim de casa divendres i no tornem fins diumenge. Almenys això és el que ens proposa l'Esteban Garrido, la monologuista baixa que hi posa en sol fa aquest monòleg que es diu Bierdingo, de viernes a domingo. Esteban Garrido, buenos días.
Hola, buenos días, ¿qué tal? Buenos días, bien, bien, con ganas de verte. Es una obra que hacía de buenas a primeras cuando lees de qué va y tal, y con el título dices, mira, qué chulo, qué rompedor, qué comedia, pero tiene un gustito agridulce, ¿verdad, Esteban?
Bueno, habla de muchísimos temas. Habla de los miedos, de la soledad, del rechazo, de la educación familiar, de la sociedad, de la salud mental, de las adicciones, de la aceptación de uno mismo, del miedo al fracaso, al compromiso. Te puedo decir que habla de los conflictos que tienen los seres humanos.
Un poco tras el mito de lo guay que es salir de fiesta todo el fin de semana, pero claro, lo que se esconde detrás, esta vida un poco desequilibrada que hay detrás.
Claro. Bueno, es una práctica que hace mucha gente, ¿no? Incluso dependiendo de la época en la que estemos o lo que nos esté pasando, pues puede ser una manera de evadirte, de a lo mejor de no pensar o de no echarle cuenta lo que te pasa o de no querer pararte contigo mismo, contigo misma, a buscar cuáles son los problemas que tienes. Y...
La fiesta es una de las maneras como las más cercanas que tenemos, pero hay un montón de maneras de salirse y de no sentarte contigo mismo a saber qué quieres, qué te pasa y cómo puedes cambiar lo que te pasa.
Esteban, tú vienes de Sevilla, ¿es habitual esto por ahí? ¿Lo de salir el viernes y no volver a casa hasta el domingo? Lo digo porque por aquí igual no tanto, pero ahora el compañero decía, bueno, en época derrota de bacalao, pues sí que eso pasaba. En un principio a lo mejor no lo has vivido, pero no tiene nada que ver con Andalucía, tiene que ver con el ser humano.
Porque si te vas a otras partes del mundo, Berlín o Inglaterra, Londres, etc., estamos ligados a la cultura de la música electrónica. Y bueno, lo que tú has dicho, ¿no? Toda la ruta del bacalao de salir el viernes y recogerte el domingo. Es más bien no querer volver a tu vida. Claro.
No quiere volver a tu vida. Por lo que sea, a lo mejor no sabes qué es lo que te pasa o no lo has descubierto o no lo quieres saber. Entonces, ¿qué haces? Estás por ahí con los amigos, porque estar con los amigos y bailando, riéndote, siempre es muchísimo mejor que enfrentarte a todo lo que nos produce.
producen muchísimas cosas negativas, muchísimas y más dentro de la sociedad en la que estamos y cómo nos comportamos los unos con los otros y cómo nos relacionamos, etcétera, etcétera, etcétera.
Y aunque los temas son muy potentes, los temas de base que tratas, la obra está montada como un monólogo festivo, ¿no? Muy vitalista, con muchos colores, mucha música. Yo escribí la obra porque a mí me gusta muchísimo más la comedia y creo que a través de la comedia se puede introducir unos temas que si te pones serio, por lo menos hay un rechazo y no se escuchan.
Yo escribí una serie de temas por donde quería que fuera la obra y el director Antonio Hernández Centeno, que es un guionista bastante respetado tanto de cine y teatro como de televisión, le dio forma y a raíz del trabajo de ensayo...
hablo de lo que yo quería hablar, pero de otra manera, desde un principio, como yo lo tenía pensado. Yo lo tenía pensado como algo que ya el personaje ya le había pasado todo, o sea, como que ya le había superado y que yo me iba a sentar allí delante de la gente a explicar cuál había sido mi evolución, pero desde un lugar ya lo he pasado. Y el director me dijo, no, no, no.
es mucho más interesante que sea la acción. La obra de teatro está contextualizada en una terapia psicológica grupal y entonces los espectadores son mis compañeros. Entonces yo llego allí y es como si estuvieran en mi terapia y por los espectadores estuvieran allí en la terapia. Por lo general solamente hablo yo. En un principio en la obra hablaba la gente también pero entonces la obra duraba dos horas y media. Y no es...
Y claro, no es el plan. No es el plan en esta vida, ahora mismo dos horas y media, muchísimo tiempo. Entonces, está contada desde el humor, desde el humor, desde la música, desde algo muy reconocible. Toda la gente que es de la obra o se reconoce en el personaje o conoce a alguien que es como el personaje. O en un momento de tu vida has sido como el personaje. Eso es clave, ¿eh?
La identificación es clave. Por completo. Entonces, eso hace gracia. Eso te da risa. Hay momentos un poquito más emocionales, porque la vida es así, ¿no? La vida es risa y un poquito de emoción. Y aunque estés de fiesta, siempre está el puntito ese de, uy, ¿qué hago aquí en medio? Sí.
Claro, quizás de cierta pueden pasar cosas muy rocambolescas, porque al estar en un estado equi, a juntarte con una gente que está en un estado equi, y quizás a lo mejor estar más desinhibido o desinhibida de lo que estás en tu vida, pues quizás a lo mejor te atreves a hacer algún tipo de cosa que a lo mejor en tu día a día no te atreves a hacer. Entonces eso puede dar a momentos delirantes.
Y en la obra, claro, se cuentan muchos momentos delirantes. Algunos que me han pasado a mí y otros que les han pasado a mi entorno o que yo he visto o que he escuchado. Y sobre todo conceptos de vida.
que puede tener una persona antes de ir a terapia y como una terapia psicológica puede cambiar bastantes formas de actuar de tu personalidad o puede modificar muchas maneras de pensar y de actuar que te vienen mal a ti y a la gente que te rodea y de eso también habla la obra de cómo poder hacer una evolución para mejorar, para convertirte en mejor persona y aceptar
que eso creo que es lo fundamental de cualquier ser humano. El conflicto es que ni la sociedad nos deja afectarnos, ni a lo mejor la familia tampoco nos deja afectarnos, ni en los trabajos tampoco, etc. Esa es la lucha que tiene el personaje. Seguir por el camino que le han marcado, pero ese camino para él no le hace feliz. ¿Qué hace? Pues sale porque no encuentra otra forma de vivir y otro camino. Y durante la obra
Va saliendo todo esto. Todo eso se descubre. Pues muchas ganas de verla, de ver Bierdingo. Nos ha contado un montón de cosas. Nada, Esteban, nos vemos mañana viernes a las 8 o también sábado a las 8. Un par de días para pasar por la sala Trono a ver a Esteban Garrido con Bierdingo. Un abrazo muy fuerte. Un abrazo, Esteban. Muchísimas gracias. Dime, dime.
Muchísimas gracias por hacer un programa aquí y por darle voz al teatro alternativo. Lo necesitamos. Claro que sí. Te esperamos en Tarragona, guapi. Hasta luego. Chao, chao. Un abrazo. Chao.
I ens queden res tres minutets simplement per explicar-vos, això s'informa d'entrevista, que aquest dissabte hi ha convocada una caminada. És la primera vegada que es fa a Tarragona una marxa contra l'abandonament animal. Ens convoca la protectora d'animals i ho fan dissabte des de la plaça del Tinglado 1 del Moll de Costa. La Núria Güell és la presi de la PROTEC. Núria Güell, bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia. Escolta'm un apunt, que no és dissabte, que és diumenge. Què dius ara, 23? Ai, sí. Sí, mira, divendres 21, 23, diumenge. Sí, sí, sí, perdona, Núria. Bueno, fas bé de dir-ho. A veure, si voleu començar a caminar dissabte, feu, però vaja. Sí, sí, no, no, i no tenim cap problema, eh? Caminin, caminin. Escolta, i a quina hora? Mira, a les 10 ens convoqueu, no? Allà al Tinglado 1. A les 10 al Tinglado, però a les 10 el que volem, començarem la marxa. Veniu abans...
Llavors, una miqueta abans, nosaltres anirem abans pel tema de l'organització i tot això, però a mesura que vagi venint la gent, per passar pel control i poder començar la marxa. Què té d'especial aquesta marxa amb gossos, entenc? Marxa contra l'abandonament animal, que fins i tot a les xarxes King Africa la promociona.
Sí. És molt curiós, això. Moltes gràcies. Aviam, la idea és donar visibilitat al número d'animals que s'abandonen a tot arreu, no només aquí a Tarragona, sinó en general. I és tant per gats com per gussos. Els gats no els podem treure a passejar,
Però també és una part molt important dels animals que s'abandonen. Aleshores, simplement és una marxa lúdica, no hi ha que córrer, o sigui, es pot passejar el passeig tranquil·lament perquè hi ha gent que ens ha trucat i s'ha de córrer. No podeu anar caminant tranquil·lament, és un passeig.
I és per intentar fer visible això. Sembla que no, però n'hi ha molt. No sé quanta gent espereu perquè hi havia la necessitat d'inscripció prèvia.
Sí. Com aneu d'inscripcions, Núria? Bueno, anem bastant bé. Hi ha una setanta o vuitanta persones inscrites. Prou bé. Prou bé. Però bueno, allí en el mateix moment, doncs, també, no? Allà en el mateix moment, també, si algú vol afegir-se a l'última hora, també es pot... Quin recorregut fareu? Perquè la idea és donar visibilitat, per tant, he de passar per jocs que se us vegi.
Bueno, sí, bueno, per llocs que no es vegi, però també per llocs on no molestem, entre cometes, no? Aleshores serà el que és sortida des de l'escala real de Llilt Inglado, i s'ha de dir, doncs, el que és la Patxa del Miracle fins al sortir de l'Arvina i tornar.
Ai, molt bé. I faríem tota la banda de la costa, tot el que és la costa, el que és el passeig. Molt bé. Una passejada que heu calculat d'una horeta, sortint a les 10 del tincladú del moll de costa. Ens falta preguntar-te, Núria, com esteu a la protectora? En quin moment esteu? Bé, doncs, com sempre, tenim overbooking tant de gats com de gossos.
I sereixen entrant, sereixen entrant. Al d'algú hi ha un problema actual, que abans no teníem, que era com començava a fer fred, la cosa baixava, però les gates i allò no entraven en cel, però ara, amb el tema del canvi climàtic, s'allarga l'època de criança i ara mateix ens estan entrant camadetes de gatets petits,
I, clar, és complicat perquè, clar, ara ja fa fred, les instal·lacions sí que tenim proteccions, però són lleus, o sigui, no són... I llavors estem tenint entrades de camades de petits encara. Quan això abans no passava, però és per això, no? Perquè el fred cada vegada arriba més tard.
I aleshores tenim aquest handifact, però bueno. Doncs per reconèixer tota la feina que fa la protectora i sobretot per conscienciar contra l'abandonament. Neix aquesta primera edició de la marxa contra l'abandonament, un passeig, com diu la Núria Güell, que esteu convocats amb un donatiu solidari de 5 euros. Esteu convocats diumenge, aquest diumenge, tinc l'ado número 1 del Mall de Costa a les 10 del matí.
Núria, moltes gràcies, no tenim més temps, escolta, felicitats per tot el que feu. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Una abraçada. Adéu-siau. Adéu-siau. Mig minutet i seran ja les 11 del matí, tanquem programa, arriba el butlletí informatiu demà és divendres, no tenim programa perquè des de les 9 us oferirem en directe al plenari municipal, un ple prou important perquè en joc està l'aprovació dels pressupostos municipals.
Bon dia, són les 11.