Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
Fins demà!
Els pescadors estem en vies d'extinció i el peix també. Paraules d'un armador del Serrallo, que ens deien ahir mateix, el Josep Miquel Abudesca, armador vicepresident del Conferit de Pescadors. Aquí no se'n ho sentirem, perquè ells presentava una campanya, la cinquena edició de la campanya Peix de Tarragona, tot un gust, i en volem parlar. I també hem de ser molt conscients de què comprem quan anem al mercat. Per les etiquetes s'han de mirar molt bé i si el peix és de proximitat, millor. D'això va la campanya. Ara en parlarem.
Núria Cartaña, bon dia. Hola, bon dia. Abreu Rius, molt bon dia. Bon dia. Bon dia, González, bon dia. Bon dia. Mireu les etiquetes quan heu marcat o no? Mireu les etiquetes quan compreu peix? Sí.
Allà surt tot, és com el DNI del pis. A vegades no surt tot o no ho entenc bé. Hauria de sortir tot. Qui l'ha capturat, la barca... Al mercat, sí. Segons on, no surt tot. A vegades ho pregunto. Dic, però d'on és de tal? És de pis i factoria o tal? I a vegades no pots fer més que el que hi ha.
Sí, clar. O lo que et pots permetre. Sí, o lo que et pots permetre, però està bé saber-ho, la veritat que sí. D'això va la campanya, eh? De seguida en parlem, en conversa, ahir vam al Teatre del Serrallo, que es feia la presentació d'aquesta campanya, 5a edició.
i que en parlàvem amb aquest anemador, Josep Miquel de Budesca, amb la consellera Montse Dan i també amb la coordinadora d'activitats del Museu del Port, la Mercè Tuldrella, tot un munt d'activitats. Fins al setembre ho expliquem d'aquí a l'estona. Vinga. I després farem tertúria política amb la portaveu del PSC, Sandra Ramos, amb la portaveu del PP, Maria Martorell, Maria Mercè Martorell, perdó, i amb la Judit Gómez, portaveu de Vox.
Una portaveu de Vox que es quedarà també a partir de les 10 amb l'entrevista de portaveus. En temps de cultura passarem pels teatres i intentarem explicar-vos una miqueta, fer una mica d'agenda del que ens espera en el que queda de setmana. Una setmana molt, molt, molt marcada per l'inici del carnaval. Disfressador, no? M'han dit. Diumenge, diumenge arribarà la disfressadora a la tarda a Corena Plaça, a dos quarts de vuit de la tarda.
Ja. És ja. És molt fort, és molt fort. És ja. Escolta, us veig molt malament. Pep, tu tota l'estona estàs tossint? Sí, sí. El Miquel fa dos dies al telefònic. L'Abril perquè és jove, però també li queden dos telediàries. Deixada la veu. Us veig malament? Avui és en Blay. S'ho he portat uns blayets beneits. Home, home. Bueno, beneits no estan, però com si ho fessin.
Què són, uns blaiets? Uns blaiets són unes galetes així, arrodonides, però com ovalades, que duen, i això és molt important, si no, no són blaiets, estan fets bàsiques, farina, mantega, no les he fet jo. Farina, mantega, sucre, és bàsic, bàsic, però duen una estampa que representa que és Sant Blai amb el seu gaiat, amb una mena de bastó. Sant Blai, que és un dels 14 sants auxiliadors,
I dels pocs que no reclamen, això és molt interessant, és molt divertit, dels pocs que diuen, dels quatre que diuen que no necessiten que els hi paguis pels seus... Que els hi demanis... El poble, quan algú tossia, sempre dient Sant Blai, i havies de mirar cap amunt.
Ah, doncs mira, deu ser això. 14 sants auxiliadors estan comptats segons la tradició de l'Església Catòlica, que són els que està aprovat, però això és oficial, que està aprovat que serveixen per curar algun mal. I sembla, i com que segons la tradició va salvar un nen de morir ofegat perquè s'havia clavat una espina de peix... Per aquí va, per aquí va el tema.
Doncs ara és el sant que protegeix la gola, les faringitis. A Lleida, en comptes de fer aquestes galetes més aixutes, fan un brioix de nata, que li diuen Cristina. No en saben més. Però ve a ser el mateix. O sigui, Sant Blay ens beneix i ens cura les faringitis. Doncs li posarem una espelma. No, que no cal, no cal. No cal tot. Però per si de cas. És altruista. Molt bé. Escolta, moltes gràcies, Lloria. Sèrio, que hi ha galetes que us deixeu de menjar, eh? Ara ens es mitjarem, no? Vinga.
Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria. Gràcies, Miquel. En Lluís Comas a la Vista Sol, Joan Andreu Pérez a la producció, jo, Maria Bartra, Mauri Fernández, tot l'equip Javi de Gisperc, que us parla, Jordi Apsoñet, Laura Guàs. M'he ficat davant, com el rull davant, perquè no s'espanti. Mare de Déu. Molts ànims a la gent de rodaries, els que agafeu el tren cada dia, perquè he de dir avui un nou dia d'intermitències al servei. Molts ànims.
Va, que avui l'opinió del dia s'acompanya per vista Èrica Rosic, que ens parla de si som prou conscients del temps.
Doncs a mi el que m'agradaria és reflexionar sobre la noció, potser la percepció que tenim sobre el temps. Vivim avançant-nos constantment al futur, enyorant molt el passat, però sobretot ens costa molt assegurar el present. Som al 2026 i pràcticament ja hem superat el primer mes de l'any, i és que el temps vola, i crec que això ens obliga a fer algunes reflexions.
I és que agraïm prou el simple fet de ser vius, de respirar sense pensar-hi, de tenir la capacitat de caminar, de llevar-nos al matí, de ser aquí i ara, d'estar amb els nostres. I és que crec que vivim amb la sensació constant que anem tard, que sempre hi ha alguna cosa pendent, que ens hem d'obligar a tenir algun objectiu per complir, a tenir una fita per més endavant, i mentrestant el present llisca i marxa entre les nostres mans.
De vegades també diem alguna expressió com desaprofitem el temps, però potser hem de revisar què vol dir això. Perquè el temps que potser dediquem a descansar, a aturar-nos, a restejar, no és temps perdut, és temps guanyat i és temps necessari. Ens passa sovint que quan arriba el dilluns pensem immediatament al cap de setmana i quan som diumenge ja tenim el cap en què farem dilluns i què farem durant la setmana. I així, setmana rere setmana, vivim més en la idea del temps que no pas en el temps real.
I és que crec que cal aturar-nos una mica més, mirar al nostre voltant, agrair sobretot el que tenim i viure, viure de veritat, d'aquí i ara, o a la seva millor expressió, Iketnung. Ara que comencem l'any, que és temps de propòsits, de noves metes i de grans objectius, potser el repte més important és aquest, aprendre a viure al present, perquè si ho fem, segurament acabarem valorant molt més tot el que ja tenim.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres aviants, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Events i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
I aquest ve en dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana, ve el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant els dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Villarreal.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Doncs mira, memoritzeu aquesta frase. Peix de Tarragona, més fresc, més bo, més nostre. És el que trobareu al logotip identificatiu d'aquestes bosses que distribuiran. Si aneu a comprar als mercats, compra superior de peix per superior a 30 euros. Teniu una bossa tèrmica en el marc d'aquesta campanya. Peix de Tarragona, tot un gust. Avui es presentava al Teatre del Serrallo. Hi ha moltes branques implicades, els veïns, els pescadors...
Tarragona Impulsa, que lidera Tarragona Turisme, el Museu del Port, el mateix Port, en fi, un munt de gent al voltant d'aquesta iniciativa, i en tot un seguit d'activitats que s'aniran fent des d'ara fins a pràcticament al setembre. Ahir en parlàvem amb en Josep Miquel Budesca, armador vicepresident de la Confreria, Mercè Tuldrà, coordinadora d'activitats del Museu del Port, Montse Dan, consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, i en Carme Padrol. Anem a sentir-los. Josep Miquel Budesca, Josep Miquel, què tal? Bon dia. Bon dia. Com esteu a la mar?
Bé, estem, que ja és molt. Bé, són dels pors pescadors que queden. Els pescadors, crec que igual que el pell o potser més, estem en vies d'extinció. Cada vegada són menys. De les normatives que tenim, de com està la mar i tot, cada vegada són menys barques. Però bé, menys barques i, clar, menys gent.
Però bé, anem tirant per endavant. Estem agraïts per aquestes promocions que es fan del peix i tot, perquè, clar, la nostra feina és agafar el peix, però arribar a terra i poder vendre'l i que la gent vulgui peix, també a nosaltres ens agraeix. Us agraïm molt. Deies que hi ha una trentena de barques, eh? Cotem arrossegament, encarclament, que és la teva, armenors, no?
Sí, sí, hi ha una trenta de barques, ara quedem unes quatre o cinc barques d'encerclament, abans eren moltes més, de rossegament també queden unes vint i pico de barques, abans també eren moltes més, i dels menors també en queden dos. Va desminuïnt tot, abans eren moltes barques, quan jo vaig començar a la mar, ara deu fer uns trenta anys, érem en total unes vuitanta barques en total, o sigui que va desminuïnt cada vegada més. La gent es va fent més gran, es van jubilant,
I clar, no hi ha relleu generacional. La gent jove, com és normal, veient els problemes que tenim, cada vegada veiem menys a la mar. Deieu-ho no fa gaires dies, i ho dic perquè la gent que no ho entengui era què va això, aquest negoci de la barca del mar. Clar, l'última de Brussel·les era el tema de passar el producte abans d'arribar a la confraria. Ho deieu aquests dies, que això és inviable, que a més a més...
A més a més, les bascules no pesen a la barca, no? No, no, no. Nosaltres ja fa anys que ho fem, això, eh? Nosaltres portem el diari electrònic de pesca. El diari electrònic, aquest el que vol dir és cada dia quan sortim a la mar, abans de sortir, fiquem que sortim. Quan estem a caladero, quan agafem el peix, hem de ficar les captures. Moltes vegades portem a bordo dos, tres mil quilos de peix barrejat, perquè si és només seïtor o sardina, però a vegades és barrejat, que ni nosaltres sabem el peix exacte del que hi ha. I abans d'entrar al port,
Això vol dir que a vegades, en mal temps, estem fora al port triant el peix perquè no podem entrar al port amb el peix sense explicar el que hi ha i quan entrem dins del port, després hem d'agafar, al descarregar el peix, la confadia, el pes exacte i sap el que hi ha. Cada dia s'envien les fulles de nota de venda, saben el preu del peix, ho saben tot. Ara, això ha incrementat la Comunitat Europea, aquesta llei nova, que això que fem nosaltres, que ens parem al port,
per triar el peix abans d'entrar, això ho han de fer 4 hores abans. Si hi ha vegades que nosaltres 4 hores abans encara no hem sortit a la mar, després passa el peix, abans el peix, que quan hi havia menys de 50 quilos en una espècie de peix, no feia falta pesar-lo. Quan nosaltres agafàvem a terra i el pesàvem a les basques de la confradia, ficàvem el pes exacte. Què passa? Ara, qualsevol peix que agafis, qualsevol espècie que agafes, nosaltres a l'encerclament,
Dintre del cap agafem tres espècies, que és el saïtó de sardina, el barat, algun pell o així, però hi ha barques que agafen hasta 30 i 40 espècies, d'allús, de rap, de maire, de cranc, tot i tot. I damunt en barquetes petites, que per molt mal temps que facis una bàscula exacta, exacta, menys d'un quilo, no te'l pesa bé. Llavors que tens la bàscula a bordo,
Estàs pesant el peix i veus tu que amb el coi de mar, o sigui, la pujada, la baixada de la barca, te'n dones compte que a vegades un pes d'un quilo pot pesar 0,200 grams que pot pesar 2 o 3 quilos, o sigui que no és exacte. Amb la mesura aquesta, el dolent que hi ha és que després d'aquestes mesures, quan no s'incompleixen bé, és que tens unes sancions fortes, m'entens? Inclús els diners que a nosaltres ens donen a l'Acomunitat Europea per les vedes i tot això que fem, això pot incrementar que te'ls puguin treure.
Vull dir que estem una miqueta malament. Va bé campanyes com aquesta, ho he dit fa una estona, que va molt bé. És bonic perquè hi és tothom, institucions, administracions, el port, el museu, els veïns, vosaltres. Sí, sí, nosaltres estem molt contents amb això. Nosaltres ja anem fent promocions, com bé he dit, sardinades, citonades, fideuàs, perquè nosaltres el que volem és que la gent...
A part que nosaltres agafem peix que era la nostra fenya, és vendre'l i que la gent vulgui menjar peix. Avui en dia, als nens d'avui en dia, als nostres fills, li costa que cada vegada menja peix. S'ha de reconèixer que costa molt de fer el peix a casa i tot, però després quan acabes i el proves o el degustes, doncs quan tot el bo que és, les propietats que té el peix de la mar són molt bones.
I quan anem a la peixateria, quan anem al mercat, hem de mirar l'etiqueta, que això també és important. Sí, sí, això ho he dit, ho he remarcat, inclús jo, moltes vegades jo parlant amb amics i coneguts, sempre dic, sobretot l'etiqueta. L'etiqueta, el peix de Tarragona, com tota la costa, surt etiquetat de confradia. L'etiqueta és... La tracebilitat d'aquesta etiqueta...
te fica inclús el nom de la barca, el dia que s'ha capturat, l'espècie del peix, els grams, tot ve a l'etiqueta aquesta. O sigui, tu vas al mercat o a aquella peixateria a comprar demanant l'etiqueta, mirant-la, és el DNI, el DNI d'aquell peix. I si ho convidem en Romesco, millor que millor, no?
Bueno, el que sigui el peix. Aquí li agrada el peix, sigui un romesco, sigui fregit, sigui a la planxa, el que sigui, tot és bo. Bona feina, eh? Vale, moltes gràcies. Els pescadors que van a la mar, eh? I és la seva feina, és el que ens deia el Josep Miquel. La nostra feina és anar a la mar a buscar el peix i això és la feina que ens toca fer nosaltres.
Però aquí hi ha una altra feina, que és també la del consumidor, i el consumidor ha de tenir molt clar, doncs, això, què és el que compra, com va al mercat. Mira, tinc per aquí la Mercè Toldrà, la corredora del Museu del Port. Mercè, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Bueno, quin munt d'activitats que fareu, no? I que bonic, ara parlàvem amb el Joan Miquel a Bodesca, i diu que bonic que aneu tots de la mà, eh? Veïns, museu, ajuntament, mercats, el Museu del Port...
Ja saps que des del Museu del Port i del Port de Tarragona nosaltres sempre estem amb els barris que estan al voltant del port, i a més a més és que el museu és un museu social. Sense la gent, nosaltres tenim els objectes, però els objectes ens els han cedit de la seva vida professional o de la seva vida de lleure. Llavors, si amb aquests objectes hem pogut fer un relat, doncs també hem de continuar explicant les activitats que s'han portat a terme o que es porten a terme, i que a més...
Això fa que encara visitin més el museu, perquè és un museu viu que continua fent activitats i que vol mostrar el dia a dia del món de la mare a Tarragona. Fareu moltes activitats, Mercè. De fet, ja n'està fent algunes, no? Una molt bonica, que és recuperar un concurs, les imatges del concurs de fa 75 anys.
del primer concurs de mestres romescaires que es va fer, si no m'equivoco, l'any 52, crec que és. No em voldria equivocar ara de l'any, no? Llavors, com que hem tingut aquesta donació, ens fa molta il·lusió poder a l'estiu, que és quan tenim l'aula d'activitats lliure que no hi ha escolars, mostrar, hem d'acabar de perfilar l'exposició,
L'eix central és la fotografia i el concurs de mestres romescaires, l'inici d'aquest concurs. I pot veure com es processa el peix aquí a la subhasta, no? A l'Observatori Blau, l'aula didàctica que tenim a la pròpia llotja del peix, doncs clar, aquí tenim reproduït a escala 1 les 30 espècies més capturades a la mar de Tarragona. I això fa que els escolars, perquè ens visiten durant tot l'any, però el públic adult
que hem de fer amb uns horaris especials per poder veure la subhasta del peix en directe, que això tampoc no està a l'abast de tothom. Llavors poden conèixer les espècies, poden conèixer els tipus de pesca i, a més a més, veure la fenya del pescador, perquè a nosaltres ens arribi el peix i hi ha d'haver un pescador o una pescadora al darrere
que ha hagut d'anar a la mar aportant-se'l, no? I a més a més ha de passar per la cofredia perquè hagi la subhasta i després vagi el major, no? Doncs això és una mica tot el que se'ls explica en aquesta activitat didàctica, tant per petits com per adults.
I dones de mar, que també fareu activitats i tastets amb dones de mar, l'exposició que teniu ara? Sí, amb aquesta exposició que tenim d'oficis de la mar, amb nom de dona, llavors farem els tastets i les activitats que fem, les farem amb protagonistes les dones, ja que l'exposició és oficis amb nom de dona, les activitats que portarem a terme també tindran a veure amb les dones.
Per aquí hi ha unes quantes de dones de mare i veig per aquí la Carme Pedrol també dones que han col·laborat molt amb el museu. Sí, perquè també són grups que fem de documentar patrimoni, que ells venen, recuperem fotografies i llavors ells ens expliquen i també fem tot el tema de salut i benestar i part d'elles ja estan enganxades a les activitats del museu, que això és el que ens fa feliç, perquè és aquest retorn entre el barri i el museu.
Vaig a parlar amb la Carme. Com es diu la que està amb ella? La Carme, i després hi ha la Dolors, i també hi ha la Rosa, i ja està. Vinga, vaig a parlar amb elles. Fins ara, Mercè. Fins ara, que vagi bé. A veure, que m'han dit que la Carme Pedral ens explicarà coses, també la Dolors per aquí, també hi ha la Rosa. Carme, què tal? Bon dia, com estàs? Hola. No t'ho explicaré res. I tant que sí. Escolta, m'acaba a dir la Mercè Tuldrà que al Museu del Port feu moltes coses molt xules i que recupereu la memòria històrica d'aquest barri, eh?
Això ho sé. Abans de començar ho a fer, la Marcia ja tenim molt bona comunicació. I va dir, bueno, tinc aquest pensament de fer això, de recuperar les fotografies d'abans, i llavors algú del serrallo d'una miqueta d'edat pogués anar dient a veure qui són. Què et sembla que ho sabran? Jo li vaig dir, home, dic sí, perquè tenen memòria. Dic, potser no sabran el nom i el cognom, però sabran qui són.
Jolines, nom, cognom, renom, qui és el pare, qui és la mare, tenen una memòria privilegiada, de veritat. La més gran té, farà 93, i les més joves n'he incorporat ara. I de veritat que és una activitat que l'esperen en candeletes la gent que hi van, que són, ara deuen ser, uns 7 deuen ser ara, i amb una memòria privilegiada, la veritat és que sí.
Et sembla, Carme, que s'incentivi tots de la mà, perquè aquí hi ha administracions, institucions, el port, els veïns, els pescadors, la pesca i el producte que surt del mar, que siguem molt conscients d'allò que anem a buscar al mercat.
Home, a mi em sembla més que perfecte, perquè aquests moments, ho sap tothom, la mar passa per moltes dificultats, tant administratives com per la pesca. I llavors tot el que sigui afavorir, que la gent coneixin més el peix, la gent també s'han tornat, no dic s'han tornat, perquè soc de la vella generació, s'han tornat molt còmodes per cuinar i que els ensenyin maneres de poder fer peixos d'aquí Tarragona, de quilòmetre zero. Vull dir, és importantíssim que la gent es vagin conscienciant, molt important.
Que sembla el calendari? Veus cares conegudes per aquí, no? Sí, de les senyores que venen el peix, sí. Dels pescadors, com que la foto no està prou clara, però segurament que aquests que et dic jo, que van al museu, aquests segur que ho saben, eh? Segur que els hi portes aquestes fotos i et diuen qui són. Carme Patralumple, conversant-ho, com sempre. Moltes gràcies.
Anem a parlar amb la consellera de Comerç, presidenta del Patronat i de Terrona Turisme, Montse Dan. Consellera Dan, que tal, bon dia. Molt bon dia. Que bonic. Ara parlàvem amb els pescadors, també amb veïns, la Mercè Doldrà i, clar, destacant que està molt bé que es baixi tothom aquí de la mà, no?
És que és indispensable, que volem promocionar el peix, però és que promocionar el peix de Tarragona és promocionar molt més, és promocionar ciutat, és promocionar història i identitat. I és una sort poder treballar conjuntament, com heu vist, el porc, ofredir, associació de veïns, associadores africanes, mercat, turisme, tot a Tarragona, recolzant els nostres pescadors i el peix.
Hem vist un vídeo abans, hi haurà quatre de vídeos com aquest. El que hem vist és el mercat, de venedors i venedors del mercat i compradors i compradors del mercat, no? Sí, és un vídeo que al final transmet aquestes experiències de gent que va a comprar, el per què van a comprar, en aquest cas al mercat, i també les peixateres i peixaters del mercat.
i de Torreforta, que la majoria són dècades treballant a casa nostra. Per tant, és un vídeo molt humà, perquè volem que aquesta campanya al final posi en valor les persones, aquests oficis que fan possible que aquestes barques de la Cofredia Pescadors puguin sortir també cada dia perquè al final arriba aquest peix a casa nostra. N'hi haurà més, faltant tres. Un altre també serà sobre el mercat, què passa al mercat des que obrim persiana fins que tanquem.
Un altre que ens fa molta il·lusió és un peix, dues cultures. Aquí hi haurà una dona de l'Associació de Dones Africanes i també una serraienca que cuinaran el peix i compartiran experiència. Ens agrada molt perquè veurem realment que al final tots estimem aquesta gastronomia, aquest producte de proximitat i aquesta casa nostra.
I l'últim serà també per posar en valor els nostres pescadors, perquè moltes vegades pensem que a nivell local poc es pot fer, es pot fer molt per als pescadors, i una de les mostres és aquesta, l'aposta per la compra del producte de casa nostra, que també els hi arriben vells, i ens explicarà aquests pescadors des que surten a mar fins que aquest peix arriba a taula, tot aquest procés que és el que passa.
I aquí darrere hi ha unes bosses, bé, hi havia unes bosses, eh? Qui compri als mercats, no?, i en segons quines botigues també, a peixateries, no? Sí. El que volem, doncs, com dèiem, per promocionar i consolidar aquest consum de peix de Tarragona, tothom que tingui una compra superior, ara em sembla que ens ho dic malament, de més de 30 euros, els regalarem aquesta bossa isotèrmica, que realment és bonica i, a més,
a nivell sostenible per poder reutilitzar-la, i sempre que compris peix de Tarragona, o a les peixeteries del Mercat Central o de Torreforta, o a les peixeteries també de Tarragona. I sempre, com dèiem, peix de Tarragona. Aquesta campanya, totes les accions que s'han realitzant, ja faci el museu, ja sigui el mercat, ja sigui les diferents accions, sempre peix de Tarragona. Em deia el Bodesca, em romesco sense, perquè diu el peix nostre és bo de totes maneres, eh?
És bo de totes maneres. Ara sabeu que el romesco està de moda. Abans hem parlat amb aquesta rumpa catalana que tenim per promocionar el romesco i el plat que va néixer en aquestes barques d'aquí, justament aquí, a les barques del Serrallo. Però és que tenim molt més. A vegades estàs a sac greu, dius, sí, sí, romesco, però no ens oblidem de tota la varietat que tenim. A mi m'encanten anar a les peixeteries de Tarragona, perquè potser tens una idea d'un peix concret, un plat concret...
I si preguntes, t'adonen aquests consells, aquesta varietat, potser d'alguna espècie que no havies provat mai o que no havies tastat mai, o barreja amb altres condiments, val la pena preguntar, val la pena conèixer tot el peix que tenim a Tarragona i, per tant, la nostra història. Aquí hi ha molts sectors, ara veig també Tarragona Impulsa, per tant, Tarragona Turisme, Tarragona Impulsa, el Port, el Museu...
Sí, Tarragona Impulsa és qui lidera aquesta campanya. Des de Tarragona Impulsa tenim una acció de desenvolupament local dedicat exclusivament a Economia Blava, perquè pensem que Tarragona ha d'apostar de manera decidida amb tot el que suposa l'Economia Blava. Parlem de peix, però parlem de tot un sector, una indústria al voltant de la mar, que Tarragona ha de ser pionera en aquest sentit.
I aquesta campanya ens ajuda molt des de Tarragona Impulsa a poder liderar-ho i, com deies, al final coordinar, crear aquesta xarxa, mai millor dit, de totes les entitats. Avui veies el teatret i hi havia una gran afluència de gent per presentar aquesta campanya. Veus que la gent està il·lusionada i creiem que és l'essencial. Ara hem de transmetre aquesta il·lusió i aquesta creença a tota la gent del carrer perquè quan vagin a...
a les botigues, als establiments, sempre apostin per al producte de proximitat i de quilòmetre zero. Amb aquest dia ens quedem. Consellera, tant, gràcies. Gràcies a vosaltres.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
El Fòrum Polític. La veu de Tarragona. Doncs vinga, Tertúlia i Fòrum Polític. Avui, en aquesta jornada, dimarts, dia 3, 3 de febrer de 2026. Pocs dies perquè arrenqui el Carnaval. De fet, en 3 dies, divendres, ja arrenca el Carnaval. Ara en parlarem, però també en parlarem d'altres qüestions de l'actualitat.
Avui també parlant de rodalies, amb aquests talls intermitents del cervell a primera hora, hora punta, ja res saber, però amb una situació que també s'ha viscut en aquest matí de dimarts. I amb altres temes de l'actualitat, que repassem amb la consellera portaveu del PSC, Sandra Ramos, molt bon dia. Hola, molt bon dia. La consellera portaveu de Vox, Judit Gómez, que tal, bon dia.
i podrem saludar també la consellera portaveu del Partit Popular, Maria Mercè Martorell. Ara els hi pregunto pels diferents temes de l'actualitat del dia. A nivell local, però també a nivell nacional es parla moltes coses, i a nivell internacional no cal ni dir-ho. Ara en parlarem i entrem en algun dels temes que són d'interès per la ciutadania, però els hi pregunto d'entrada, aprofito que tinc la consellera de Cultura i Festes, perquè el Carnaval el tenim. Teníem abans d'ahir aquí el rei i la reina,
i divendres arrenca tot. Divendres ja comencem, diumenge disfressador, tot a punt, no? Tot a punt, les comparses molt il·lusionades, han fet una feinada increïble, i aquests dies que hem estat visitant diverses comparses, mentre assajaven, no?,
Doncs sempre els diem el mateix, és que el Carnaval de Tarragona que tenim, amb l'excel·lència que té, és gràcies a la feinada que fan les comparses. Nosaltres, com a Ajuntament, intentem posar...
la infraestructura, que tot funcioni bé, que la rua funcioni bé, anar millorant, posar el tram de llums perquè es pugui retransmetre per televisió. Enguany es retransmetrà no només a Tarragona, sinó a tota Catalunya a través de la xarxa de televisions locals. Cada any intentes que hi hagi alguna millora, però la millora de veritat, és a dir, el gran èxit del Carnaval, és que tenim persones amb molt de talent, però molt de talent,
Molt, perquè és espectacular els dissenys dels vestits, dels maquillatges, els valls, les disfresses, les estructures de les disfresses per la disfressa d'or. Vaja, tenim un carnaval de luxe que estem potenciant també, perquè creiem que és una festa a potenciar la nostra festa major d'hivern.
I sobretot és gràcies a la gent de les comparses del Carnaval que fan que tingui l'excel·lència que realment té.
¿Ustedes de carnaval o...? Sí, bueno, de hecho el carnaval yo creo que de todo el programa cultural o de todos los eventos es el evento que creo que contiene todos los ingredientes porque contiene talento, contiene participación, contiene cohesión de los barrios, esfuerzo y lo más importante es que es un acto que no está politizado. Por eso quizá tiene tanto éxito, tiene tanto seguimiento...
Para mí, de todos los programas o eventos que se celebran en la ciudad, por ejemplo, el carnaval es el símbolo o aquel acto que realmente cohesiona, consigue cohesionar a todos los barrios, porque participan entidades y asociaciones de todos los barrios y de todos los diferentes colectivos.
No sé quins són els programes que estan polititzats, però sí, el Carnaval de Tarragona és fantàstic. No ho embrutarem en res més. Ha de ser de vindre a Maria Mercè Martorell. Hi ha un tema que jo crec que no ens posarem d'acord de cap de les maneres, perquè ara parlem del Carnaval, però d'aquí un parell de mesos o tres estarem parlant de la regularització extraordinària d'immigrants. Perquè se'n parla molt i aquest cap de setmana també hi ha eleccions a Aragó i se'n parla, i és tema de campanya. A nivell de Tarragona també s'han donat a parlar, perquè a nivell de Catalunya també, evidentment...
ja hi ha hagut acusacions i contraacusacions. Ara veig que entre Maria Mercè Martorell també de seguida l'incorporem a la tertúlia, però del que està passant als Estats Units amb la immigració, el que pot passar aquí, veuen diferències, evidentment. Començo per vostè. Home, per començar, clar... El que passarà aquí, de fet. És que sí.
Per començar, Estats Units s'està tractant les persones com animals, com a coses que fan nosa i molesten. I s'està portant a l'extrem aquest discurs, el qual, aquí ja l'estem escoltant bastant bé, aquest discurs,
que tots els problemes del món són per culpa de la immigració. Bé, als Estats Units això durarà el que durarà, bàsicament perquè com se'ls ha anat la mà de mala manera, han tirotejat i assassinat a plena llum i a ple carrer, a dos Estadounidens...
blanquets, vull dir, perquè d'estadounidens que han portat a presons i han exportat també n'han tingut uns quants, però no eren tan blancs, aquests dos se'ls ha anat la mà, clar, un infermer de l'UCI, clar, gent que difícilment poden dir el discurs que eren terroristes interns, doncs home, diguéssim que a la gent no li ha agradat molt,
i voler transmetre aquesta sensació que no pots sortir al carrer ni pots reivindicar en allò que creus sense risc que la policia reial que s'ha creat el Trump no et foti un tret, doncs jo crec que se'l ha anat la mà. Bastant.
Això des d'un punt de vista dels drets humans, dels drets civils. Si ens posem a parlar de l'economia, evidentment tot això que diu el Trump no es pot fer ni als Estats Units, ni es pot fer aquí a Espanya, ni es pot fer enlloc, perquè enfonses l'economia del país. Bàsicament la gent que treballa, que treballa al camp, que treballa al sector serveis, que treballa a l'indústria, la majoria de gent és gent que ve de fora. I per tant...
No se sosté l'economia, o sigui, les empreses, qui està fent més pressió als Estats Units són les empreses que veuen com treballadors i treballadores es queden a casa seva perquè tenen por de sortir al carrer. Això és una bogeria i és absolutament insostenible.
Llavors, contraposat amb la situació d'aquí, que es veu l'oportunitat que mig milió de persones que ja viuen al nostre país, que ja viuen al nostre país, obtinguin la documentació necessària per poder treballar de forma legal. Repeteixo, documentació necessària, permís necessari per poder treballar de forma legal.
Per cert, una cosa que s'ha fet, crec que n'hi ha hagut sis de grans regularitzacions al nostre país, Felipe González en va fer dos o tres, el president Aznar en va fer dos més, que suposaven un mig milió de persones, igual que el que s'està plantejant ara, i l'última la va fer el president Zapatero.
estem en un moment on l'economia d'Espanya creix per sobre de la mitjana europea i per descomptat per sobre dels països que tradicionalment s'han considerat les grans potències econòmiques europees, com són Alemanya, França i també el Reuneu Units, ni que ja no estigui a la Unió Europea.
Clar, part d'aquest creixement té a veure, del creixement i de les baixes tasses d'atur que tenim ara mateix, té a veure sobretot amb que tenim molta gent treballant al nostre país. I aquí tenim immigració sobretot de l'est d'Europa, de la Llatinoamèrica i del nord d'Àfrica.
I, a més a més, està molt sectorialitzada. La gent que ve del Nord-Àfrica, la gent que ve del Marroc, que ve d'Argèlia, que treballen bàsicament al sector primari, la majoria d'ells el treballen al camp. La gent que ve de l'Europa de l'Est o de les repúbliques soviètiques, etcètera, treballen, sobretot, al sector... Hi ha uns treballs una mica més qualificats en el sentit de tecnificació, treballen a la construcció o treballen d'electricistes, fontaners, etcètera, etcètera.
I la gent que ve de Llatinoamèrica treballa al sector serveis de cara al públic. Suposo que també per a l'idioma juga un paper molt important. Això no ho estic dient jo, això ho diuen les dades, les estadístiques... Clar, poder guanyar...
en personal, que a més a més, si ja poden treballar dignament amb un contracte laboral i amb gent que compleix la normativa del país, és positiu per nosaltres. Ara, una altra cosa és que es vulgui mentir obertament, com ara veurem, perquè ja em poso la tirit abans de la ferida,
i que comencin a dir-nos coses que no són. Però la realitat és que les regularitzacions s'han fet sempre, s'han fet al llarg de la història, les han fet els partits de tots signes, en els moments en què ha estat necessari fer-les, i ara mateix és una oportunitat perquè és persones que ja tenim aquí, i sincerament jo les persones que estan aquí prefereixo que puguin treballar i tenir un contracte laboral i guanyar-se la vida treballant. En net, perquè en negre ja ho fan la majoria.
Maria Mercè Martorell, portaveu del Partit Popular, molt bon dia, benvinguda. Bé, seguint una miqueta amb el que estava dient la Sandra, a veure, la situació que estem vivint en aquest moment i que estem veient, per exemple, als Estats Units, és esfereïdora, senzillament, és esfereïdora. I crec que aquest cap de setmana, menys mal, menys mal,
que tot ja el que ha sigut el sector del món de la música i d'a més, almenys en dic-ho, perquè al final semblava que els Estats Units ja no eren els Estats Units, semblava que allò era, no ho sabem el què, una dictadura, que es pot treure els exèrcits al carrer, es pot treure una policia, que allò sembla la policia de l'Oeste, del Far West, i que a més a més es dedica primer dispara i després pregunta, no?,
Jo crec que afortunadament avui en dia, amb tot el que són els vídeos que tothom pot gravar, veiem que quan surt la portaveu o la representant de qualsevol dels ministeris, dels organismes dels Estats Units, i diu que la primera senyora que van assassinar era terrorisme domèstic.
o després diu que el mateix, que se va resistir l'enfermer de l'UCI, que a més a més tenia veterans, amb el seu temps llibre tenia veterans, es va resistir, quan li van pagar una palissa entre 5 i quan estava a terra es van retirar i li van pagar 3 tiros, doncs clar, realment això és una autèntica locura. Evidentment que la gent no va treballar per por que els agafin i els tanquin o els deportin.
Ahir vam veure la tornada del nen aquell petitet que va tornar. Fan servir nens d'esquer a la porta de casa dels pares. I a més a més exclusivament en estats que són estats demòcrates, per desestabilitzar-los. Per tant, és espantós i veure que uns Estats Units, que sempre ha sigut una espècie de
de garant de la democràcia i que moltes vegades les guerres mundials no s'han acabat, evidentment tothom ha treballat perquè s'acabessin, però s'han acabat quan ells han entrat veure que són capaços de fer el que fan i a més que el Trump el primer dia ho va dir, que seria un dictador des del primer dia i així ho ha fet, a mi realment el que em preocupa és quin resultat puguin haver-hi les eleccions i si aquest resultat es respectarà o no es respectarà. Per fa poc que...
Es busqui alguna treta per no fer... Per no fer eleccions. Per no fer les eleccions a mitjà. Exactament. I que és el que ell vol. Que no es facin aquestes eleccions perquè ell sap que com perdi el control del Senat i Congrés, que això pot passar al novembre, doncs que se li ha acabat una mica el rotllo i que a més s'enfronta possiblement a que el facin fora de...
de la Casa Blanca amb un impeachment, perquè el tema és que ja hi ha part dels republicans que directament estan qüestionant... És que és un problema, pels primers que és un problema, evidentment pels Estats Units, però el primer que és un problema és evidentment per als propis republicans. I per tant, en el cas d'aquí, jo crec que no té res a veure, afortunadament no té res a veure una cosa amb l'altra...
però sí que nosaltres des del Partit Popular jo crec que el pla que vam treure de tot el tema de la immigració era molt clar, immigració ordenada i per venir a treballar, naturalment que sí, perquè certament és que ho necessitem, és que a certs discursos, jo m'agradaria preguntar qui cuidarà els pares o les mares o tal, qui anirà a treballar a la terra, qui anirà a treballar a certs serveis que els fan majoritàriament
persones que han vingut de fora, qui farà tot això? Llavors, clar, evidentment que això afecta greument. Si es fes cas a el que es diu i es fes fora a tothom que es diu que s'ha de fer fora, l'Estat quebraria. És que, senzillament, quebraria. Perquè ningú aniria al camp, ningú aniria a la mar, clar, només cal baixar a la cofredia de pescadors... I veure qui surt a pescar. I veure qui surt a pescar.
O sigui, ja ha acabat l'època. Clar que segueixen a vent els armadors, però qui surt a Pasca, efectivament? Ja ha acabat l'època que venien d'immigració, per exemple, d'altres parts d'Espanya, d'Andalusia, de Garrutxa, de diferents llocs que venien. Això ja ha acabat. Avui en dia són majoritàriament senegalesos, són majoritàriament marroquins, i això en molts sectors. Per tant, imagineu-se si tota aquesta gent no estigués aquí treballant. Cabraria el sistema.
Judith Gópez. Bueno, yo voy a hablar de lo que sucede en España, no de lo que sucede con el señor Trump en Estados Unidos. Nosotros hemos dicho siempre que se ha de entrar de manera ordenada, llamando a la puerta, no se puede premiar la ilegalidad y evidentemente, como dice la señora Ramos, han habido siete...
7 regularizaciones en los últimos años, precisamente por los partidos del bipartidismo, del PSOE y del PP, que lo han fomentado y lo han provocado. Si esto se hubiera hecho ordenadamente como se tendría que haber hecho desde el principio, hoy no estaríamos hablando de este problema.
Detrás de esta regularización masiva de 500.000 inmigrantes, lo que hay, hay un plan del señor Sánchez porque sabe que está perdiendo votantes. Hay informes que están diciendo que el Partido Socialista está perdiendo votantes y lo estamos viendo en las últimas elecciones que se están dando y que va a pasar este fin de semana también en Aragón. Es un despropósito porque esta...
Lo único que va a traer es más problemas de colapso en la sanidad, en los servicios públicos, va a perjudicar más a los ciudadanos por el tema de la falta de vivienda, va a traer más inseguridad. Ahora empezamos con la regularización, luego van a seguir dando las ayudas y el último paso va a ser darles la nacionalidad por el tema que hemos hablado, que lo que buscan son votantes.
Solo hay que oír las declaraciones de la señora Irene Montero, socia del Partido Socialista, las declaraciones que dijo que la intención detrás de esto es el reemplazo. El reemplazo, según ella, de fachas y vividores para atraer inmigrantes que puedan votar y reemplazar. Esto lo dijo la señora Irene... Uruptumol. Mira, palabras textuales, porque sabía que me lo iban a decir. Porque claro.
Ojalá podamos reemplazar y barrer de faixas racistas y vividores este país, con gente inmigrante y trabajadora, y cambiaremos leyes para que puedan votar. Ese es el plan Sánchez. Esto es lo que llevan ustedes. No, que falta el contexto. Bueno, esas son las declaraciones que han dado
No, no, però escolti, deixi de mentir a la gent, sisplau. No me interrumpa, aquí la única que miente es usted. No, no, no. Es un partido mentiroso corrupto, ya los conocemos. Entonces, luego dice la señora Mandí, que hay que permitir que accedan a derechos básicos y al mercado laboral. Si se hace de manera ordenada,
Con un permiso de trabajo estas personas no tendrían que acceder a las ayudas sociales porque ya tendrían un permiso de trabajo, vienen ordenadamente con una vivienda, si trabajan no tendrían que acceder a las ayudas porque ya podrían subsistir ellos por sí mismos, pero no, el plan que hay detrás es otro y ya lo conocemos.
Entonces, no nos vengan con cuentos. Estamos en esta situación porque ustedes lo han provocado durante muchas décadas, los dos partidos, el bipartidismo, y ahora las consecuencias las están pagando los españoles con todos los problemas que tenemos acumulados. Entonces, ¿poner orden a todo esto? No, no va a ser fácil, va a ser muy complicado, pero hay que hacerlo, porque además esto va a provocar un efecto de llamada. ¿Y cómo van a poner orden? Los únicos... ¿Cómo van a poner orden? Yo estoy hablando de política municipal y los únicos beneficiados aquí son las mafias.
Las máfias que trafican con las personas. Porque los españoles van a ser los únicos perjudicados como están siendo. A mi em preocupa seriosament que tinguem una formació política que, a més a més, evidentment està a moltes institucions, per tant la vota a molta gent, que menteix obertament a la gent.
obertament, menteix. I això és perillós, és perillós, no? Evidentment, les persones que obtinguin ara una regularització no poden votar a les eleccions perquè per votar a les eleccions has de tenir la nacionalitat i això és un procés que triga més de 10 anys.
Per tant, en fi, no hi pot haver cap pla de cap manera, és que arriba a ser tan ridícul que espanta i tot, no? Després, clar, són persones que ja estan aquí, són persones que ja estan fent ús de la sanitat pública, que ja estan fent ús d'una vivenda en la situació en què sigui, moltes vegades, evidentment, de precarietat,
I el que és més segur per un país és que tothom que hi vingui pugui treballar i pugui obtenir uns recursos. Els fluxos migratoris no els provoca ningú. Han existit al llarg de tota la humanitat. La història de la humanitat... Vostè està aquí seguda perquè a l'època prehistòrica la gent migrava i van migrar d'Àfrica a Europa.
la gent prehistòrica. El fet migratori ha existit al llarg de tota la humanitat. La gent d'aquest país va migrar quan el feixisme arregnava a Espanya i havien de sortir a guanyar-se la vida i anar-se'n a treballar a França i a Alemanya. Tota la vida, perdoni...
A treballar legalment i després a rebre inclús la pensió, que jo vaig tenir un tiet. A treballar legalment i de manera regulada, evidentment. I què és el que vol fer la gent que vol un permís de treball? És que es contradiuen constantment. La gent que vol un partit de treball...
Abren la frontera, pongan ferris. Pongan ferris i que vengan tots... Per què? No, vostès el que volen és enfonsar el mar al vaixells com l'Open Arms, que és el que ha declarat públicament i davant de càmeres de televisió i al Congrés el líder del seu partit, que és una de les vergonyes més grans que he sentit treure de la boca d'un polític voler assassinar gent al mar.
Això sí que és manipulación. Això no és cap manipulació, perquè això s'ha dit en seu parlamentària. Sí, en seu parlamentària. En seu parlamentària. Claro, claro. Si nadie dentro, no? Venga, va, senyora Gómez, que et sembla mentida. Jo crec que, sincerament, hem de fer un esforç pedagògic molt gran perquè podem estar o no podem estar d'acord amb com es regula la immigració, que és un fenomen...
Que s'ha ido de las manos. No, escolti'm, ni se va de las manos ni se deja de ir. La gent es mou pel món i vostè, ni vostè, ni ningú evitarà que això passi. No ho evitarà ningú. Porque no hay voluntad política. Se cierran las fronteras y se regula.
Escolti'm, que no existeix això, ni el seu adorat Donald Trump, que ara ja el defensen amb més triviesa, perquè, clar, això de defensar que es mati a 13 gent del teu propi país és una mica xungo, no? Però inclús Donald Trump i el seu mur ben alt i cada vegada més alt no evita que entri gent cada dia per les fronteres.
Els fets migratoris, per cert, la majoria de gent que entra de forma irregular i es queda a un país, entra amb un bitllet d'avió, entra amb un tren o amb un cotxe.
no il·legalment, amb una patera, no sé què. Per tant, això és absolutament inevitable. El fet migratori és una realitat, no és un problema. El que s'ha de fer és gestionar-lo. I això és una forma òptima de gestionar-lo perquè, com molt bé ens deia també ara la Maria Mercè, necessitem gent per treballar. I no fer això és no saber què està passant al nostre país. Per tant, la gent que ja està aquí,
Aquí es podran acollir les persones que a 31 de desembre ja portessin 5 mesos vivint aquí. No qualsevol que vingui ara no es podrà acollir. Han de demostrar això. La gent que ja està aquí, que fa més de 5 mesos que ha estat aquí, aquesta gent està vivint a llocs. Si ha hagut d'anar al metge, com afortunadament tenim salut universal en el nostre país, ha pogut anar al metge,
Per tant, i si treballen, evidentment tindran els recursos per mantenir les seves famílies, que és el que únic que volen, com qualsevol altra persona. Persones, senyora Gómez. Parlem de persones, d'éssers humans, de famílies. Però si això no la interpel·la per res, pensi que la nostra economia necessita que aquestes persones vinguin a treballar.
perquè, si no, deixarem de tenir el creixement econòmic que tenim. Això és una realitat. Per tant, mentir obertament dient que això és un descontrol i vindrem nosaltres a arreglar-ho no és veritat, no és cert.
Maria Mercè. Abans es comentava de totes les regularitzacions històriques que hi ha hagut i les han fet tots els partits que han governat. I vostès no les han fet perquè no han governat mai. Perquè per això vostès no es mantenen a dintre els governs.
Perquè quan tenen que fer les coses que vostès en campanyes electorals diuen, evidentment no les poden fer. I com que no les poden fer, com quan diuen tornarem a tots els que han vingut, i quan se'ls pregunta com els tornaran, diuen igual que van venir amb pateres. Com que tot això no ho poden fer, tenen que sortir dels governs. Miri, vostès estan dient que per part del Partit Socialista s'utilitza tot el tema de la regularització per un tema electoralista o per un tema de mantenir-se. Però és que vostès...
Vostès fan el mateix, vostès utilitzen la immigració per el seu relat, per mantenir el seu relat. Vostès utilitzen la immigració i abans vostè mateix ho ha dit, hi haurà més delinqüència, hi haurà més saturació de la seguretat social, hi haurà... O sigui, ja estem assimilant que totes aquestes persones estan vinculades a la delinqüència, estan vinculades a les màfies, estan vinculades a totes aquestes persones que estan treballant aquí...
certament ja fan servir la sanitat, perquè tenim la sort que tenim una sanitat pública, cosa que el seu admirat Donald Trump als Estats Units no té. No té, i la gent s'ha de costejar seguros privats. Aquí sí que la tenim, i tothom que ve, ni que sigui una persona que vingui de vacances, té una sanitat privada. Per tant, vostès el que fan és utilitzar això per intentar... De veritat, pensa que el mal de la sanitat...
és que hi hagi més gent, no que hi hagi cada cop menys inversió en sanitat pública i que hi hagi un intent de privatització. La sanitat pública cada vegada va peor. Si no s'inverteix, anirà pitjor. Va peor y lo estamos viendo y las manifestaciones que se están convocando para los próximos meses del sector sanitario. Es por algo. Porque no funciona.
malament perquè no hi ha inversió, anirà malament perquè no hi ha una bona gestió. Perquè els governs no estan investint el que han d'invertir. Però no perquè hi hagi persones que vagin a fer servir, a fer utilitzar aquests serveis. És que clar, al final tots els mals de la humanitat sempre són els mateixos.
Vostès s'han escudat amb aquest discurs i vostès sí que ho utilitzen. O sigui, vostès, el que critiquen del Partit Socialista i, escolti, estic d'acord que cadascú fa els seus números i a més curt o a més llarg plaç per també mantenir-se la Moncloa, però vostès, que tant ho critiquen, fan el mateix. Vostès utilitzen el tema de la immigració i aquest és l'únic relat que vostès tenen. I abans deia... És la principal preocupació dels espanyols. Doncs miri, no. S'estan començant...
S'estan començant a estancar i com tot el que puja a baixa. S'estan començant a estancar perquè el seu relat, i li reparteixo, només s'aguanta a l'oposició, no s'aguanta enlloc més. Perquè si vostès es manessin, també haurien de fer regularitzacions. I el sistema que s'ha de fer és una administració única, control de les fronteres...
una regularització d'evitar les màfies, com vostè molt bé deia, però aquelles persones, evidentment, el que ha delinquit ho paga i quan ho acaba de pagar se'n va a casa seva, però les persones que venen a treballar
i venen a treballar honestament, i venen a treballar amb ganes de tirar un país que no és el seu, perquè no se n'oblidi, senyora Gómez, ningú se'n va de casa seva si pot viure dignament a casa seva. Totes les persones que han vingut aquí al llarg dels segles, l'altre dia ho deien, que el dia que va anar el primer ministre d'Alemània va anar a veure Donald Trump, li va portar el certificat de naixement del seu avi, que era alemán. O sigui,
De veritat, és que mirem qui de tots els que estem no ha sigut ningú de la seva família immigrant, ni dintre d'Espanya ni fora d'Espanya. Els que se'n van anar a treballar a l'Argentina, els que se'n van anar a treballar des de l'època de tot, de la filoxera, i molt abans, des de l'època del paleolític. Això és el que fa que els països avancin. Qui va fer créixer als Estats Units? La immigració.
Tots aquells emigrants que van demigrar d'Europa i van anar abans que van fer créixer els Estats Units. Per tant, la solució és la regulació, l'ordenació, acabar amb les màfies, però no que no vinguin, perquè si no li garantizo que peix fresca al mercat no n'hi haurà, verdura fresca al mercat no n'hi haurà. Quan vostè faci fora, a tots els que vostès diuen que tenen que fer fora, m'agradaria saber...
Qui farà totes les feines que fan aquests treballadors? No sé, no sé, no sé vostès. Pues hay, pues toda la gente que está recibiendo ayudas en España actualmente. Pero usted se en dona cuenta que usted entra... Perdona, haurà treballar... A veure, a veure, això és interessant. Haurà de treballar al camp la gent que està rebent ajudes. Hay mucha gente que está recibiendo ayudas por no hacer nada que están en casa, pues que se pongan a trabajar. No falta gente, falta mano de obras en el campo...
Com quin tipus de gent, per exemple? Pues todos están en casa recibiendo ayudas y que no trabajan. Y solo sabe todo el mundo que hay mucha gente que está recibiendo y los trabajadores se quejan de eso. Es que es alucinant. Yo he contratado a gente y no te viene la gente porque están recibiendo ayudas y te prefieren quedarse en casa que venir a trabajar. Pues no, se cortan las ayudas y que se pongan a trabajar como todos. I quan vostè, sisplau, que agravin això i passin moltes vegades aquest tall, perquè és tremendo. Porque se están estancando, no sé...
en las últimas elecciones lo que están diciendo es que el único que crece es Vox. O sea, me sorprende. Acabamos de pasar unas elecciones y vamos a ver lo que va a pasar en Aragón. Y estas medidas hablen con todos aquellos inmigrantes que han venido de manera regular siguiendo el procedimiento lo que piensan. Están muy enfadados, están cabreados porque creen que no es justo. Todos aquellos que han venido tras un proceso de manera ordenada ahora ven que
compañeros compatriotas de ellos están entrando por la puerta de atrás, pues eso no les gusta tampoco, o sea que aquí hay para todos. Això se refereix aquí o als cubans de Miami?
Que si es refereix a la gent d'aquí o als cubans a Miami que van apujar al Trump? Yo no hablo de Miami, yo estoy hablando de los que están aquí. A mí lo que hace en Estados Unidos es que lo solucionen los americanos. Respeten las urnas. El señor Trump ganó, pues respeten las urnas. Y hablemos de los problemas de España y de los problemas de Tarragona. Y dejemos al señor Trump que se aclaren ellos.
perquè els països del món on aquestes teories d'aquesta gran unió de l'extrema dreta que estem veient com funciona a nivell internacional i que finança partits com Vox i coses pitjors, també perquè financen tot aquest sistema de desinformació i de bulos que corren per xarxes i pseudomèdits de comunicació que es dediquen a assatjar periodistes, inclús a les portes de casa seva, que això ho estem veient de forma increïble,
Els tres països al món on estan governant i que hi ha una trajectòria que es pot fer, quin és l'impacte, és Hongria, Argentina, Estats Units, comencen a ser tres països fallits.
sobretot des del punt de vista econòmic i des del punt de vista social, perquè al final crisis econòmiques també hi han hagut cíclicament, s'intenten evitar o no, hi ha molts factors que afecten, però quan es quebra una societat, quan es quebra per dins un país...
Això després és dificilíssim de curar i de sanar, no? I això està passant a Hongria, està passant a Argentina i per descomptat està passant als Estats Units. Ahir deies la gala dels Grammy el diumenge a la nit, com evidentment el més premiat i amb...
trencant tots els rècords, el Bad Bunny, que també és una figura que s'ha convertit en una figura de defensa de les persones, de portar un puertorriqueño és el més ridícul que hi ha, perquè un puertorriqueño bàsicament és un nord-americà. És un nord-americà. Per tant, si li volen pagar un bitllet d'avió fins a la seva ira... Jo a tots els grans li diria que cojan en sus mansiones...
que acojan a sus mansiones a todas estas... Sí, claro, es que es muy bonito salir ahí a tener una declaración buenista, pero luego todos ellos se van a vivir en sus mansiones apartados de la realidad. No se van a vivir allá en el Bronx. A fer els concerts només a Puerto Rico perquè no vol posar en parilla de gent, ¿no? Y la financiación ilegal supongo que hablará por la supuesta financiación ilegal socialista que es esta...
Si el senyor Abascal l'està perseguint per tot arreu per temes de finançament il·legal. A mi m'agradaria, de veritat, senyora Gómez, a mi m'agradaria que vostès ens diguessin, perquè, clar, dir el que faran quan no governen, perquè no poden governar, perquè no saben governar i perquè el seu discurs no s'aguanta... No governem, perquè no tenim el apollo suficient...
Denos tiempo, denos tiempo. A mi m'agradaria que... Denos tiempo y la oportunidad. Y cuando pase, entonces hablen. Pero de momento hemos de tener la oportunidad y... No, què farían vostès quan fessin fora tothom i com reemplaçarien el que li he dit? Com reemplaçarien vostès a les persones que van a la terra? Com reemplaçarien vostès a les persones que van al mar? Com reemplaçarien vostès a les persones que van a l'obra? Com reemplaçarien vostès a les persones que treballen amb assistència, a la gent gran,
No respongui, que té entrevista de portaveus. Com ho replaçaria? Portando las ayudas, ya se lo digo. Portando las ayudas para que la gente se ponga a trabajar. ¿Y vos creu que amb això ho solucionaria? Si no se van a trabajar, pues se moriran de hambre. Pero a ver, claro, han de trabajar. Entrevista de portaveus en pocs minuts. I entre altres hi ha aquesta pregunta, també, perquè pugui respondre. I tots els que estan treballant ahora, pues... De portaveus. No les que fem. Entrevista de portaveus amb vostè d'aquí pocs minuts. Per tant, aquesta pregunta la poder respondre d'aquí uns minuts en directe a l'entrevista.
tenim, per cert, un 4% de gens d'arinena oriental. Vull dir que fins i tot som un crisol de cultures i d'espècies, fins i tot. Vull dir que d'aquí venim, un 5%, 4 o 5%, depèn de la persona. Gràcies. Carnaval divendres, eh? Carnaval arrenca divendres. Ja arrenquem, ja arrenquem. Arrenquem. Carnaval i fes a l'hora de diumenge. Maria Mercè Barturei, gràcies. Gràcies, Pep. Santa Ramos també, gràcies. Fem una propera.
A vosaltres, gràcies. I vostè no marxa, que tenim entrevista de portables d'aquí a pocs minuts, i aquesta pregunta que l'ha assegat en l'aire la respondrem aquí a una estona. Vinga, fins ara. La veu de Tarragona. La teva veu. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
I que et venen dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana pel Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant als dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Villarreal.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tàrraco, Centre Esportiu Royal Tàrraco i Sultan Barber. Política i actualitat. La veu de Tarragona.
Seguim ara amb entrevista de Portaveus, amb la Portaveu d'Algur Municipal de Vox, Judit Gómez. Judit Gómez, que tal, molt bon dia. Bon dia. No s'ha mogut a puesto, eh? De fet, estava aquí fa una setmana. En el mateix lloc. Ens hem de tertúlia política. Déu-n'hi-do perquè hem tingut molt fracafrec amb el tema de la mobilització extraordinària i la immigració.
I, de fet, Maria Mercè Martoli preguntava, a l'últim minut de tertúlia, com ho farien, per suposir, els treballadors que fan falta a l'agricultura, al camp, etcètera, etcètera. L'interessada de la pregunta, però no he tingut temps de contestar, però s'ha acabat el temps. Com ho farien vostès?
Bueno, a ver, aquí en España tenemos una tasa de paro de las más elevadas de Europa y uno de los problemas que se encuentran, por ejemplo, los autónomos, o sea, los trabajadores, los empresarios, es que no hay gente dispuesta a trabajar. O sea, gente y mano de obra hay, lo que pasa es que la gente no quiere trabajar. ¿Por qué? Bueno, por un lado los sueldos, pues, son los sueldos
no son lo que se conoce como dignos. ¿Por qué? Porque hay una presión fiscal que al final la gente, pues mucha gente prefiere quedarse en casa porque recibe unas ayudas, porque no les compensa salir a trabajar porque la diferencia de trabajar a no estar en casa es mínima y para eso prefieren estar en casa. Entonces, o sea, el sistema necesita una reforma, darle la vuelta por completo. ¿Vale? Entonces...
Nosotros no podemos permitir, y lo hemos dicho aquí, nosotros no podemos permitir que se premie un delito como es la inmigración ilegal. Porque es ilegal y es un delito. Entonces, eso no se puede permitir y no se puede consentir. Y que durante los últimos gobiernos se han hecho siete regularizaciones, pues mal hecho, porque ahora el problema lo tenemos ahora. Entonces, hemos de partir de la base de que eso es una ilegalidad y eso no lo podemos consentir. No podemos consentir que llegue gente. Entonces, estas personas...
para suplir a estas personas mientras no se soluciona su situación, es con los trabajadores que hay, con la mano de obra que hay en España, recortar todos los subsidios y la gente se ponga a trabajar.
Però la regularització precisament vol solucionar aquesta qüestió. Bueno, però primero vamos a empezar con los que tenemos en casa, que tenemos a mucha gente que està en sus casas, que està cobrando ayudas, que està cobrando subsidios i que no trabajan. Estos se tienen que poner a trabajar. Otra cosa és que evidentemente que tengan una baja, que tengan una enfermedad i se les tiene que dar totes les ajudes del món. Però hi ha molta gent que està plenament capacitada per treballar, que se pongan a treballar.
Si parla la gent que està a la TUR, parla, per entendre. Sí, que està recibiendo ayudas. Aquí, los que estamos trabajando, los que estamos cotizando, estamos manteniendo a toda una capa social de personas que viven de nuestros impuestos. Y a los que estamos trabajando y a los que estamos cotizando nos están sangrando impuestos. Entonces, esto no es justo, es un tema de justicia social para los que estamos trabajando.
¿Por qué no nos tienen que retener a nosotros entre impuestos, retenciones, seguridad social, cotizaciones, más del 50% del sueldo para mantener a toda esta gente? No. Yo también me gustaría estar en mi casa y tengo que levantarme cada día para venir a trabajar. Entonces, primero pongamos orden en esto y en paralelo hay que poner en orden todo el tema de la inmigración.
O sea, todos aquellos que han venido y que están recibiendo ayudas, porque hablan de que es que trabajan, sí, hay muchos que trabajan y gracias que trabajan, pero es que hay una tasa, salían unos informes que más del... sobre el 15% de los inmigrantes que están aquí están recibiendo ayudas y no trabajan. Pues estos no tienen que estar aquí. Y los que han venido de manera irregular y están trabajando, pues tendrán que regularizar su situación, pero por otros conductos, pues a lo mejor tendrán que marchar para luego volver a entrar de manera regular, porque esto también perjudica...
y produce enfado a todos aquellos inmigrantes que han llegado de manera regular, siguiendo todo el procedimiento para regularizar su situación. Entonces es también un agravio comparativo con todos aquellos inmigrantes que han hecho las cosas bien. Entonces no se puede premiar que la gente haga las cosas mal,
Què proposen vostès amb les persones que ja viuen aquí i que treballen a Tarragona però sense papers? És a dir, que ja viuen aquí, treballen i sense papers. Este partido dice que tenemos tres figures. Aquellos que han venido de manera ilegal i que estan de manera ilegal se'ls tiene que repatriar. Aquellos... Aquellos...
que han venido y están de manera legal, pero están cometiendo delitos, se les tiene que deportar. Y a los que están aquí trabajando de manera legal, se les tiene que remigrar. Todo esto es un tema que se está trabajando desde el gobierno central, desde nuestro partido en Madrid. Esto no es competencia municipal. Yo no tengo toda la información porque es un tema.
Bueno, si estan interesados y quieren que hablemos de este tema, yo les sugiero que... Repatriar, reemigración y deportación son las tres figuras que hay y que eso yo... Que és el que fa Trump als Estats Units.
Yo no sé lo que haga Trump. Yo estoy aquí en España y a mí me preocupa y me interesa lo que se haga aquí en España y lo que suceda en España. Yo no conozco la política de Trump, sencillamente. Por eso le digo que si ustedes quieren y son tan amables pueden invitar a mis compañeros del Parlamento de Cataluña o a compañeros de Madrid que les explicarán con pelos y señales en qué consiste todo este proceso.
El tema és que no estan censades aquestes persones que estan de forma il·legal perquè no consten de cap registre. S'estima que unes 170.000 persones a nivell de Catalunya s'estima, no hi ha dades. I això les parece normal. Si vostè ho repetiria tots, com ho farien això? Jo i molta gent i la gent que ens vota estan per això. No és normal, no sabem a qui ha entrat. La gent en sus casas, sempre dic lo mismo, las personas en sus casas dejan las puertas abiertas.
No, la gente cierra, pone cerraduras, alarmas, sistemas, perros, guardianes. Entonces, ¿por qué no hacemos lo mismo con nuestro país?
Yo quiero saber quién entra. Como se ha hecho lo que decíamos aquí hace años atrás, del pueblo de mi padre, que se marchaba mucha gente a Alemania, iban con todos los permisos, con todos los papeles. ¿Por qué no hacemos eso? Pero eso es lo que están haciendo en Andorra, eso es lo que están haciendo en Suiza. O sea, es que no nos estamos inventando nada que no se haya hecho antes. Es poner orden...
Què li diria a una família d'immigrants perfectament integrada aquí que se senta assenyalada per aquests discursos que fan des del seu partit? A mi me saben mal porque hay mucha gente inmigrante, o sea, yo antes de entrar en política trabajaba en una empresa y contrataba personal y me encontré con el caso de trabajadoras excelentes trabajadoras
Pero que por no tener los papeles en regla porque el gobierno no lo estaba fomentando, no lo estaba agilizando, estas personas de repente recibían órdenes de expulsión. Y podría poner el caso de una persona en concreto por la que yo estuve intentando mediar a ver si se podía solucionar algo y la indignación mía era de que gente que ha venido a trabajar, que está trabajando en un centro hospitalario con una familia...
que no son delincuentes, que quieren trabajar, que pagan su alquiler, tienen un montón de trabas y encima reciben una orden de expulsión de España, ¿cuándo? Resulta que todos los que vienen de manera ilegal nadie les persigue, nadie les busca. Claro, llegar a la conclusión que dices es que en este país te compensa más venir por detrás que de venir de manera...
O sea, haciendo las cosas bien. Porque haces las cosas bien y lo único que puedes conseguir es una orden de expulsión. Pues esto no es justo. Entonces se nos rompe el corazón. A mí se me rompe el corazón cuando veo esos casos. Pero todo eso es consecuencia de las políticas del bipartidismo. Ahora entonces... Justos por pecadores. Pero claro, hay que poner orden de alguna manera. Y sobre todo cortarlo para cortar el efecto llamada. Porque si no esto...
Li han retret la frase del seu líder, Abascal, que demanava confiscar i enfonsar el vaixell de Negreros, i va dir Negreros, l'Open Arms. Sí, a ver, varias veces que pasa el cepillo a pasar la mano, 75 mil euros. Yo defiendo lo que dijo de verdad, que hay que confiscar los barcos y hundirlos. Claro, pero no con personas, por Dios. Hay que confiscar los barcos y de todas las mafias y hay que hundirlos.
que estamos plenamente de acuerdo. Es que estas personas, gran parte de estas personas que traen, primero que pagan a las mafias unas cantidades ingentes. Y luego hay otra parte, una proporción de estas personas que llegan, que llegan, lo vemos todos, con unos móviles de última generación. Que no son pobrecitos, no vienen de países con guerras. Y eso lo hemos visto todos. Entonces, no tan pobrecitos.
Es un negocio. El senyor Camps vive de... Y hace poco aquí en la Universidad Rovira y Virgili, pues eso, también haciendo aquí cursos y formaciones, inaugurando el curso académico el senyor Camps. Rescata persones que si no estarien morts al mar. Rescata persones que si no estarien morts al mar.
No, no, no, es que no estarían muertas porque estas personas ya no saldrían. Es que estas personas no tienen que salir en esas condiciones. Son ellos los que ponen en peligro a estas familias y a estos menores que viajan en esas embarcaciones. Los están poniendo en riesgo. Si queremos traer a esta gente, hagámoslos de manera ordenada, con un billete, con una orden de trabajo, que viajen en avión. Pero porque es que están poniendo en peligro a estas personas que se lanzan a la mar desesperados, ¿no?
A nivell local, deixem el tema d'immigració, se'n parlarà segurament abans de l'abril, perquè està tot aquest procés de regularització que està en marxa, i que per mínim de cara a l'abril és quan això tirarà endavant. S'acaba de conèixer, per cert, la xifra d'atur que ha pujat lleu llenament al gener. A nivell municipal, estrictament municipal, com veu aquesta arrencada d'any 2026, perquè vam parlar l'última vegada, el 25, encara no s'havia aprovat el pressupost, del pressupost, del que s'està fent, de tot el que s'està fent a nivell del govern municipal, com ho estan veient? Com ho veu, vostè?
Bueno, del presupuesto ya hablamos, es un presupuesto continuista, a nosotros lo que nos preocupa es la presión fiscal, volvemos a lo de siempre, es la presión fiscal que hay en este ayuntamiento, ya no solo el ayuntamiento, desde el Estado, que está asfixiando a las familias. Nosotros lo tenemos muy claro que cuando gobernemos lo primero que vamos a hacer va a ser bajar impuestos y eso conlleva reducir gasto inútil.
que lo hay y mucho, y lo estamos hablando también, como todas las ayudas que se están dando, la gente tiene que trabajar, y si la gente trabaja no se les da ayudas, entonces ahí tienes un cajón importante de dinero que se puede ahorrar. Pero bueno, el tema del presupuesto ya hablamos, las acciones del señor Viñuales, pues bueno, estamos casi en la recta final del mandato, queda un año, vamos a ver el tema de la basura si se desencalla, pero aunque se desencalle
El tema judicial está ahí en los juzgados y a lo mejor lo vamos a sufrir en el próximo mandato. Eso es lo que más nos preocupa. Ahora el señor decía las declaraciones de que ahora vamos a empezar a ver los frutos. Yo creo que, y lo dije el otro día en el Pleno,
Tarragona no necesita grandes proyectos urbanísticos ni grandes planes de barrio millonarios. Hay muchas carencias en la ciudad que se pueden solucionar simplemente reflejándolo en un presupuesto, como son los asfaltados de las calles, que ahora lo están haciendo, pero para eso el señor Viñoles no hacía falta que se esperara dos años y pico. Hay muchas carencias que se pueden hacer simplemente ejecutando en un presupuesto y esos planes
millonarios de los barrios con dotaciones de 50 millones de euros. El POMO és un tema aparte. Si està en contra del Pla de la Parbaixa i el de Sant Salud. Nosaltres estem en contra de que... No ens sembla bé que se destinen 50 millones d'euros només
A la par baixa. O sea, 25 por parte del ayuntamiento y 25 por parte de la Generalitat. No estamos a que 50 millones se invertan en un solo barrio, cuando están todos los barrios, unos más que otros, muy deteriorados. Entonces, primero empecemos a solucionar y a mejorar aquello que está deteriorado y poco a poco...
Iremos mejorando, pero primero hay que... El mantenimiento, pues lo que está pasando con Rodalías, no ha habido mantenimiento. Solo hay grandes inauguraciones que aportan la fotografía, que aportan el titular, pero se ha olvidado del mantenimiento, se ha olvidado el mantenimiento de las carreteras, del sistema ferroviario. Están hablando de las presas. Estamos hablando de las ciudades, del asfaltado, de las fachadas, de...
Esto se ha olvidado. Y esto es lo que realmente está perjudicando a los ciudadanos. Quan diu despeses inútils, a què es refereix? Quan parla de despeses inútils?
Bueno, ya lo he dicho, si analizas el presupuesto del Ayuntamiento de Tarragona, si podemos hacer un día un monográfico, nosotros estamos desgranando todo el presupuesto, que tiene unas 800 líneas de partidas, pues allí se está desviando dinero. Yo siempre digo lo mismo, la más escandalosa para nosotros es la partida de Cultura y Festas.
que desde el gobierno de Esquerra al socialista ha pasado de 6 millones a 9 millones de euros en gasto. Yo hablo en gasto. Luego tenemos todas las políticas de género, políticas de igualdad, que no está llegando. Se está destinando un dinero a políticas de igualdad o de feminismo cuando cada vez hay más agresiones sexuales, se han multiplicado desde que gobierna el Partido Socialista el señor Sánchez, se han multiplicado las violaciones. Entonces se está destinando un dinero que no funciona
Y luego si vas analizando, es un trabajo muy laborioso de analizar todos los contratos que se están ejecutando, pasa que eso es un trabajo muy laborioso que se tiene que analizar muy a profundidad las empresas municipales.
También hay que pasar la motosierra. Las empresas municipales, algunas de ellas, todas son deficitarias. Que hay servicios que se tienen que dar, como el transporte público, que sea deficitario, es lógico. Y más en una ciudad como Tarragona por la complejidad que tiene. Pero cuando empiezas a analizar las partidas, ahí hay un despilfarro que es que esto en una empresa privada sería insostenible y habría quebrado. Entonces no puede ser que se mire para otro lado a las empresas municipales
Cuando sale de los impuestos de los tarraconenses. A esto se le tiene que gestionar como si fuera una empresa privada. Yo que vengo de la empresa privada me escandalizo porque es que esto es inaudito. Esto es intolerable y no se puede tolerar. Lo que no puede ser es que los ciudadanos, en caso de los de Tarragona, que con sus impuestos estén manteniendo unas estructuras que son inviables.
En Rodalías, ¿cómo solucionarían vostès el tema de Rodalías? Mira, lo de Rodalías, yo le digo, son temas que yo le invito a que vengan aquí nuestros diputados en Parlament, nuestro secretario. Estarían encantados de venir a explicar cómo lo solucionaríamos, pero lo que está pasando en Rodalías y en Refre en general, en toda España, es un escándalo, es un caos.
és tercer mundista, que les infraestructures estén així. A part, és una situació que provoca ansiedat a els ciutadans. Jo ho vaig dir aquí en l'última tertúlia. Jo pensava que era una sensació meva, però resulta que...
La gente vive con miedo, coge el transporte público con ansiedad, porque se están dando cuenta que llevamos tiempo viajando en unos trenes muy inseguros. Pero claro, cuando no hay inversión, cuando este gobierno no invierte ni en mantenimiento, ni en infraestructuras, nuevas inversiones, el mantenimiento...
Cuando las carreteras están, que es la alternativa, están hechas otro desastre que se está diciendo ahora que más del 50% de las carreteras de España también están en un estado deplorable. Cuando la Comisión de Investigación de los Accidentes Ferroviarios te están diciendo que desde que gobierna Sánchez han aumentado los descarreglamientos un 200%.
¿Dónde era lo que te has dado? Del CISA, de la Comisión de Investigación de los Accidentes Ferroviarios, de la Comisión. Más de un 200%, cuando tenemos todas las quejas de los conductores o choferes de trenes, de los maquinistas. Cuando tenemos la A7 cortada por desprendimientos...
Cuando tenemos que los ciudadanos no pueden coger el coche porque encima con la zona de bajas emisiones les han prohibido coger el coche. O sea, tenemos a una población cautiva que no se puede mover ni en tren ni en coche. Ahora han de migrar.
Esto es insoportable, pero claro, yo digo, cuando tenemos a un ministro de Transporte, el señor Ábalos, que está en la cárcel, cuando tenemos a un asesor del señor Ábalos y consejero de Renfe, el señor Coldo, que está en la cárcel, cuando tenemos a la expresidenta de Adif, la señora Paro de Vera, que está imputada por el caso Coldo, cuando tenemos a todas las Jéssicas de turno metidas en empresas del entorno, cobrando sin ir a trabajar...
¿Qué podía pasar? ¿Nos parece extraño lo que está pasando? O sea, estamos gobernados por un partido corrupto. Y como dice nuestro presidente, la corrupción mata y lo estamos viendo desgraciadamente. El que passa és que s'acaba l'entrevista. Jordi Gómez, gràcies per acompanyar-nos. Porta veu de Vox. S'acaba l'entrevista. Gràcies. Fins la propera. Hasta la próxima.
La teva veu, la veu de Tarragona. Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
Fora de joc, la teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Que queden 3 minutets per dos quarts d'11 del matí amb aquesta jornada que anem avançant i explicant tot el que ha passat aquests propers dies. Ja sabeu que cap de setmana arrenca el carnaval el divendres, dia 6. D'avui en 3, arrenca el carnaval i diumenge hi ha la disfressador, que si teniu la sort d'anar-hi veureu un gran espectacle. Està molt i molt bé la disfressador. Si no l'heu vist mai, val-hi molt la pena. A més hi ha dos passis. Sí que hi ha entrades, però està molt bé.
De seguida en parlarem i busquem l'última hora, ho farem amb la companya Núria Cartanyà i amb els responsables d'aquest gran espectacle que dona també el tret de sortida a una setmana intensa de carnaval. Després també parlarem del romesco. Aquest matí començàvem el programa parlant dels pescadors, de la pesca, de les peixateries, dels productes de proximitat.
i d'aquesta campanya per no suport a la pesca de casa nostra, del Conferreria del Serrallo. I d'aquí no se n'ha parlat del romesco. També amb tot el que cal saber del romesco, dels seus orígens, de com preparar-lo, de com fer-lo. Per tant, ja aquest dia és una campanya al voltant del romesco, de la qual en parlàvem també aquesta setmana amb la consellera de Comerç i Turisme Montserrat. I tindrem la gala del Sol Repsol que farà aquí a la nostra ciutat i que els millors cuiners del món...
entre els quals hi ha grans noms coneguts per a tots vosaltres, que estaran aquí entre Tarragona i Reus i que provaran, entre altres plats, el romesco. Com ens explicava ara fa alguns dies, també des de Fitur, el Moja Quaix del restaurant, el Tarrapai Quaix, que és qui coordina aquest àpat que faran per aquests primers espaces del món de la cuina i provaran el romesco. Que no és només una salsa. És la campanya que s'està fent aquests dies, que no és només una salsa. De seguida en parlem de tot plegat. Com dèiem, el difesador d'aquí una estona amb la companyia Núria Cartanyà i després parlant del romesco.
Like the words of a song, I hear you call Like a thief in my head, you criminal You stole my thoughts before I dreamed them And you killed my queen with just one pound
Fins demà!
You've created a creature of the night. Doncs vinga, que ara falten mitja hora de punt, eh? Són les deu i mitja, dos quarts d'onze del matí, i és el tram final de la veu de Tarragona, on troben que fem un poti-poti de propostes culturals i molt, molt festives. I és que ja tenim el Carnaval de Tarragona a sobre, ja estan més que presentats. De fet, ahir mateix, aquí als micros de Tarragona Ràdio, presentàvem la reina Carnestoltes i el seu concubí,
I un dels primers actes que arriben en aquest carnaval tarragoní, dels més celebrats, dels que ja estan avançats amb anticipació, estan anunciats, és la disfressador. Aquest cap de setmana, sí, sí. Nosaltres també hem pensat, ja, ja arriba...
Vinga, va, que posem dia i hora. Serà justament el diumenge, si no estic llegint malament, diumenge 8 de febrer, disfressa d'or a la Caixa Banc Tarraquarena. A Tarraquarena tota la vida, a dos quarts de vuit del vespre. Un lloc que té una capacitat enorme i que s'està omplint per moments. Així que afanyeu-vos si heu d'aconseguir entrada. Té molta capacitat, però a la Tarraquarena...
Com serà enguent la disfressadora? Ens interessem més que pels detalls tècnics, pels detalls artístics. I és que el Jordi Vinyoles és l'encarregat de posar ordre a tanta purpurina i tanta llumentor. Jordi Vinyoles, bon dia!
Bon dia, Núria. Bon dia. Escolta, com pinta enguany. Això de la Terra Coherena... Doncs pinta molt bé perquè, ja comentaves, no?, que tota la vida... Vull dir, l'any passat veníem de l'Escinte Federal, que vam tindre un imprevist per part de l'Ajuntament i el Recinte, no?,
de la TAP, que al final hem de fer tres passis de disfasador al motiu del 25è aniversari al recint de feina de Tarragona, i en guany sí, en guany tornem una altra vegada a casa, a la TAP, a l'arena de Tarragó, amb moltes ganes i amb molta il·lusió, i amb un únic passe, com bé deies, a les 7.30 del proper diumenge.
Únic passe, eh? Per tant, que ningú pensi, si no vaig amb aquest ja aniré amb un altre. No, no. Passe únic, això sí, amb una capacitat molt gran, que és la que oferés a Tarra Corona Plaça. D'entrada encara en tinc d'entès que n'hi ha, encara encara en creen unes poques, i també recordar que ja per primer cop o segon cop ja podríem dir que és en directe la retransmissió per TAC-12.
Molt bé. Ara parlarem de com es presenten les comparses, del que es pot dir i el que no es pot dir, però primer que tot anem pels presentadors. Mira, jo, el Guillem Estadella, francament no sé qui és, però la Gemma Polo sóc súper admiradora d'ella.
El Guillem Sadella actualment està treballant a una altra ràdio, una ràdio privada, RAC1, amb un programa que es diu La Competència. Ah, és el Guillem de La Competència.
Correcte, amb el programa dels teloners, d'acord, el Guillem ja fa... Nosaltres aquí a Tarragona l'hem vist darrerament un parell de cops perquè ha vingut a fer edige, jo ve al festival de Tarragona Meridat que es va fer al Passe 3 Palmeres al mes de novembre, ho ha vingut a fer edige i al Mercat de Nit, té una faceta molt polifacètica, també és monologuista, és humorista, té un festival propi i és econit, té un festival que és el mateix organitzador i és dels 15 anys que se dedica al món de la ràdio.
És molt reaiguer, és molt festiu, s'ha improvisat moltíssim i molt fresc, molt fresc, molt fresc. I jo penso que la Disfressador, una de les coses que vam tindre i que sempre hem tingut amb els anteriors presentadors, perquè hem de recordar que sempre intentem que la presentació de la Disfressador cada any sigui diferent, en el sentit no donem la possibilitat que es repeteixin els presentadors, per donar més opcions i per arribar més públic i per també crear un record cada any diferent.
Penso que el Guillem ens farà riure, ens farà fer que l'espera entre actuació i actuació sigui el més ràpid possible, després tenim una tarragonina que actualment està vivint a Madrid per temes laborals, d'acord, i que vindrà el cap de setmana a la família dels amics i amigues, que dic jo, i també vindrà a presentar la disfressador.
Molt bé, la Gemma Polo, que entre moltes altres coses la venculem molt a roba estesa. Correcte, i que alguna actuació ens té preparada, perquè un dels bons records que ens vam quedar en la darrera edició de la plaça de la Nena Tàrraco va ser la presentació de la Pat Fernández, l'actiu que treballa a Port Aventura Park, que va ser per primer cop que vam veure una actuació en directe, ens va emocionar i volíem d'alguna manera...
era, juntament amb l'Ajuntament, mantindre aquesta quota que a la dispaçador hi hagi actuació en directe. Molt bé. I la gent m'acobrirà aquest buit o aquesta quota. Molt bé. O sigui, tenim música en directe, tenim riures assegurats. Bueno, i has dit una cosa. Digue'm, digue'm, digue'm. No, has dit una cosa. No, perdona, que et sento una mica així. Ai. Com que estic al telèfon, me costa una mica sentir-te. Disculpa'm, digue'm, digue'm. No,
que has dit una cosa molt interessant, que és per anar fent temps entre actuació, entre comparsa i comparsa. I és que el ritme... Núria, entre tu i jo. Núria, entre tu i jo. Els presentadors és el menys important. L'important són les 14 comparses. D'aquestes 14, ja 13, que obtenen el premi per ser la millor disfressador i els equips. Al final, la figura dels presentadors. L'única raó de ser és que donin...
L'espera entre actuació i actuació, que és el moment que un disfressador desapareix i es va col·locant l'altre, sigui el més àgil possible i l'espectador, sigui des de casa o de la plaça de Toros, no s'avorreixi i no es faci pesada aquesta gara. És la seva única missió, realment. Ells no han de brillar, han de brillar les nostres comparses.
13 comparses, 12 opten a emportar-se el premi. Què podem esperar enguany, Jordi, del que puguis dir? Tu saps coses, tu saps coses. Mira, sempre hi ha dos premis, un primer premi i un segon premi. Enguany l'Ajuntament ha augmentat els seus imports. El primer premi s'emporta 1.500, el segon són 1.000.
I en guany hi haurà dos premis més. Un, queda molt clar que aquests darrers dies, setmanes, les comparses, cadascuna d'elles, estan promocionant que la gent que vulgui anar a l'espectacle utilitzi el seu codi, d'acord, a l'hora de comprar a la web, perquè hi haurà un premi que és que la comparsa que hagi aconseguit
que el major públic hagi utilitzat el seu codi, s'emportarà 500 euros en metàl·lic per finançar-se. Aquest és un tercer premi, que és una novetat d'enguany, que ha promogut l'Ajuntament juntament amb el promotor. És com un vot del públic? És com si fos un vot del públic, més o menys? No, és com si fos un tema de relacions públiques. Al final són els comparsers que han d'aconseguir que vingui el major... Hem de, entre tots, tots, tant l'Ajuntament com el promotor, com jo mateix director...
Entre tots hem de fer que la plaça de Toros estigui plena. I un al·licient, o per donar vidri ja era, ei, nois, comparses, sou sense comparses, qui porti més gent, en nom vostre, us donarà 500 euros.
Molt bé, molt bé. A mi, a l'època universitària, quan havíem fet esportiu, que quan érem estudiants, que alguna discoteca deia, vinga, tu porta gent que jo et donaré per cada persona que vingui un euro, no? Pots una mica un format aquest. Sí, és un clàssic de la promoció, és un clàssic de la promoció, és fàcil, així de fàcil. I després hi ha un quart premi que es farà i que és secret.
Ah, però que també hi ha dineritos. També va cap a les comparses, o no? Pensa que l'any passat, com que vam haver de fer tres passes, una a les 12, una a les 5 i una a les 8 i mitja, vam haver de inventar-los tres finals, no? Doncs possiblement la gent que va anar als passes, que dos d'aquests no es van veure per la tele, segurament que farem alguna cosa que recordi l'any passat i ho implantarem en guany i esperem que es quedi.
Una altra de les coses que anys anteriors hem fet ha sigut que entre actuació i actuació, cada vallarí o un representant de la comparsa s'apropaven fins al set dels presentadors i explicaven en una breu entrevista i entrega d'un objecte de la seva actuació.
Això ho hem eliminat, d'acord? Ja que tenim dos presentadors, és el primer cop que tenim dos presentadors. Sempre caia tota la responsabilitat a una única figura, a excepció de l'any passat, que amb motiu del 25 aniversari vam convidar tres persones, que era la Megapubilla, la Patrice Fernández i un clàssic com l'Aleix Poblet, i vam fer una commemoració especial, però dos presentadors mai ho havíem tingut. O sigui que hi haurà menys...
quota d'interacció o d'entrevista amb les comparses i hem de tindre en compte que hi ha comparses noves en guany que participen a la disfressador. Colla a la bota! Colla a la bota! Quizás teníem d'esperar que una comparsa que està en el top de la sàtira hagi fet la inscripció i que després amb tots els entrevistos, que més o menys ja podeu dir, heu parlat o no sé si heu
ho tracten molt, que han tingut de fer un canvi de disfresa, doncs que ens venen a sorprendre. Venen a sorprendre i venen a fer codazos. I ho dic en positiu, codazos, perquè no venen...
Jo tindria por a l'hora de comprar. No, no, venen a concursar. A saco, a saco. Correcte, perquè Colla Labota, jo me'n recordo que en el seu dia, en el seu moment, era recordada que la seva última participació va ser a Temàtica Taureros i van fer un calvo, per exemple, ens en recordem, era una mica així, però venen una mica a jugar i a posicionar-se, eh?
Molt bé, ostres. Vull dir que la sàtira tota és brilli-brilli, que també hi haurà molta sàtira, d'alguna manera. Doncs es presenta explosiva. Tu ja has vist una mica els lluantons. Tot, tot, tot. Serà brutal, no, Jordi? Serà una cosa espectacular, com sempre, o més? Correcte.
O més, perquè cada vegada tenim una capacitat de sorprendre'ns les comparses en una actuació de 3 minuts brutal. Pensa que abans dels reixos del dia 5 de gener totes les comparses ens han tingut a enviar totes les propostes musicals per la seva actuació de 3 minuts, els seus dossiers, on hi ha la descripció de maquillatge, on ens expliquen com seran les seves disfreses d'or, aquests carruatges endòmines que els hi dic jo, d'acord? Vull dir, i l'ordre d'actuació el decideixo jo en base a les seves temàtiques.
ens sorprendran moltíssim l'enguany, moltíssim un any més, perquè tenim a Tarragona molt de talent i molta creativitat. I una de les coses bones d'enguany és que, almenys a la Disfressador, dintre d'aquestes 14, no hi ha temàtiques molt similars, tot el contrari, totalment diferents. A vegades pot recordar, alguns anys pot ja haver-hi alguna temàtica pirata, i un altre també, l'enguany totalment diferent.
Bé, doncs ja ens has donat moltes pistes. Ja no et demano més perquè no et pots mullar. Estarà molt competit, no? Tu, personalment, no et diré quina, però tens alguna que tu pensis, ostres, aquesta sobresortirà per sobre les altres? No, no? Deu estar tot molt igualat.
Entre tu i jo, Núria, i no perquè sigui un calfonàfos, de veritat. És molt difícil ara mateix donar-te resposta. Això, què passa? El dissabte, si em truquessis a les 9 de la nit del dissabte, t'ho diria. Per què? Perquè el dissabte nosaltres a partir de les 12 del migdia fins a les 9 de la nit començarem a fer els assajos generals de les comparses i també dels equips i dels
presentadors. És un dia molt màgic aquest el dia de l'assaig. Ha de ser xulo això, sí, el dia abans. Molt, molt, molt xulo. I el divendres és el dia que comencen a portar ja les andromes i el dissabte el dematí. Si em truquessis a les 9 de la nit te diria...
Núria... Esto pinta... Esto pinta que tal. Malauradament hi ha moltes ocasions que les presentacions que ens fan, els projectes que ens presenten, dius, això és brillant. Però després del paper a la realitat, a vegades hi ha sorpreses de tot tipus, tant en positiu com en negatiu. Me segueixes, Núria? Clar, clar, clar.
És per això. Vaig més per un tema d'argumentari o de temàtiques. A l'hora de decidir l'ordre d'actuació, vaig més per un tema de músiques que no es repeteix, que no es repeteixi una actuació i després l'altra sigui molt similar a la música, o un tema de colors, o un tema de formes amb dròmina. D'acord? Però truca'm el dissabte a les 9 i te contestaré. Bueno, ja m'espero diumenge, que té més màgia. És igual. Ja ens esperem a veure-ho. Escolta, dos quarts de vuit, se'ns pot allargar fins a l'hora de sopar?
Un parell d'hores, no? I tant, perquè penso que després farem un clàssic que és una pausa de 25 minuts i després del segon bloc tindrem els dos valls de 5 minuts dels dos equips reials i després haurem d'entregar aquests premis que et comentava abans i la repetició de l'actuació. Vull dir, al final la gent que es deixi el sopar preparat o que es demani per portar o... Sí, sí, sí. Ja ens apanyem, ja ens apanyem. Aquell dia no se sopa que ja estarà bé.
Doncs sapigueu... Te puc fer una pregunta, jo a tu? Ai, Déu meu, senyor, me fas por, digues Jordi, em fas por amb aquesta energia que tens. Tens algun coti o salseo, tu, dels carnavals? Algun què, algun què? Algun coti, algun salseo. Jo? Dels darrers anys del carnaval. Aquesta pregunta que et faig a tu és la pregunta que els farem a tots els espectadors de l'Arena Tàrraco i serà un dels edicients.
I vols dir que confessaran? Volem i estem cercant salsers dels darrers carnavals. Ah, i per això és per la propera edició. És per la propera edició, això? No, no, per aquesta, per aquesta. Premiarem el millor salser d'or. Encara que sigui fals.
No, no, que no siguin figneus ni siguin rumors, sinó que siguin salseos reals, reals, dels darrers anys. Doncs amb la gent que vau al Carnaval pots comptar que ja es podeu preparar, eh? T'estic escalfant i donant-te una mica de vidilla del que passarà entre actuació i actuació, i el Guillem i la Gemma hi haurà una part de salseo que buscarem i premiarem els millors salseos d'or.
Per això, si en tens tu algun, o busc, o ves pensant, perquè potser en te'n portaves algun premi. Fas bé de dir-ho en avançada, perquè allà en fred, potser algú no se'n recorda, però ara, si ho heu sentit per Tarragona Ràdio i aneu a la Disfressador, doncs ja aneu pensant el calsió que podeu dir. Si algú m'escolta i diu, jo en tinc un, Jordi, incorpora el guió, perfectament ja em podem buscar per Instagram i que me'l passin per privat. I jo encantaré si em va fer el guió. Serà picantet, picantet el...
La disfressa d'enguany. Molt bé. La disfressa d'or, dirigida amb aquesta part artística pel Jordi Vinyoles i tindrà lloc, ja ho sabeu, el diumenge, aquest diumenge ja, diumenge dia 8, a dos quarts de 8. Tarracoerena plaça, encara queden algunes últimes entrades. Jordi, moltes gràcies, molta merda i, en fi, m'agradaria veure't darrere l'escenari perquè ha de ser xulíssim, el que es viu el dia abans i després els nervis de l'acte en si, entre entrades i sortides. Això ha de ser molt
Entre tu i jo, jo penso que els compars es disfruten més el dia abans que no passa el dia del bolo. Clar, clar. Perquè és un retrobament màgic, després d'un any, després de veure's per les xarxes socials, dient, ostres, ens tornem a trobar, que guai, i el moment que una comparsa actua dins del seu assaig i la resta estan tots assegudes a baix, veient què ha fet la competència, no? I que al final dels tres minuts tothom aplaudeix la feina ben feta dels seus companys. Que xulo. Al final tots treballen per lo mateix, pel millor carnaval. Que xulo.
Jordi Vinyoles, una abraçada forta. Gràcies. Adeu. Adeu.
I quan falta només un quart d'hora per arribar a les 11, ens ocupem d'altres qüestions. Aquesta era la proposta d'agenda que us volíem fer, un programa d'actes, el de Carnaval, que tinc a les mans i fa goig, és xulo, eh? A més, jo no sé si sóc jo o feia temps que no veia un programa d'actes de Carnaval així en paper, portable, semblant el de Santa Tecla, més finet, això sí, no? I aquí ja tots els actes i llueixen i...
fan, no sé, és una comunicació molt ben... molt fàcil, una informació de molt fàcil accés. Canviem de tema totalment, i és que la propera proposta també és cultural, però de cultura gastronòmica, i té a veure amb aquesta secció que intentem fer els dimarts sobre història. Ens feien una proposta...
sobre la promoció del romesco. Dius, això no és nou, el romesco és una qualitat culinària que tenim aquí a casa nostra, una tradició culinària que tenim, i ja se n'han fet a diverses jornades de difusió del romesco, fins i tot a nivell més científic o acadèmic.
Però justament, per totes aquestes iniciatives que s'han fet al voltant del romesco, sembla que hi ha la impressió, i ara es podrà contrastar amb una enquesta que donarà xifres reals, que no tenim massa clar els tarragonins què és això del romesco. Que si és una salsa, que si és un suquet, d'on ve? Quin és l'origen? Home, en altres entrevistes n'hem fet moltes, però atenció, perquè avui farem una entrevista exclusivament parlant de la història del romesco. I ho farem amb tot un especialista, amb el David Soler. David, bon dia!
Hola, què tal? Bon dia, bon dia a tothom. Bon dia. El David, molts anys propietari del restaurant El Barquet, ara encara al darrere, els Fogons, i és un restaurant que ja sabeu que sempre s'ha caracteritzat per donar continuïtat, per fer promoció de la cuina marinera. I el romesco és que és això, el plat mariner per excel·lència de Tarragona. Seria així, David?
Així és, és el plat, jo m'atreviria a dir que és el plat més internacional que tenim a Tarragona, al Romesco. Perquè, bueno, clar, ara m'avançaré una miqueta al que em vols preguntar, però el Romesco té moltíssimes vessants i cadascú ha agafat el vessant.
que més l'interessat per la seva tipologia de cuina, que fa el seu territori. Fins i tot, als Estats Units fan romesco, imagina't. Sí, però per què? Perquè l'han sentit aquí a Tarragona o perquè és una cosa molt natural?
No, perquè aquella gent sempre està al darrere de les salses, de les salsetes, integrar amb una salsa el màxim de sabor possible, i van adoptar el que nosaltres teníem, fet a la seva manera, evidentment, amb les proporcions que ells creuen que són les més avients per la part...
per la seva gent, però adoptant la salsa o els ingredients primigenis que nosaltres hem tingut sempre al nostre abast. Clar, després el romesco, com passa amb tots els plats, la gastronomia ho permet, va evolucionant, es va estilitzant, el pots fer més...
Bé, no més delicatesse, no més bàsic. Els ingredients també hi fan molt. Quin seria, però, l'origen? Perquè jo tinc entès que l'origen del romesco era allò, la salsa gustosa per passar amb quatre ingredients per quan anaves a pescar.
Clar, mira, t'explico, el meu avi era pescador. I va ser, no sé si la primera o la segona barca del Cerrallo, que a començaments del segle XX es va ficar motor a les barques. Què vol dir això? Que abans de tenir motor a les barques sortien igual a pescar, però en comptes de marxar i tornar al mateix dia, que era la cosa que permetia al motor...
Potser es podien passar dos, tres, fins i tot quatre dies a la mar pescant. Clar, evidentment s'havien d'emportar al seu menjar aliments que aguantessin durant aquest temps amb l'embat del sol, amb l'embat de la marinada, que no es fessin malbé, que s'ho portessin bé al pas de les zones per sota del vaixell...
Que fossin prou gustosos i prou calòrics, no, també? Perquè els donés una mica d'empaque. Sobretot calòrics, perquè era el que necessitaven aleshores. Força calories per poder treballar, si podien, les 24 hores al dia, evidentment que no era així, però si podien, sí. Clar, què era el que els aguantava perfectament? La fruita seca, quan n'hi tenien, que no en tenien sempre, els anys, que era una font molt important de calories...
I els pebrots cecs, que com que ja estaven cecs, no patirien cap canvi substancial, i vi.
Eren els ingredients bàsics. De pa se n'emportaven, clar, evidentment, però només els aguantava tol el primer dia o les primeres hores. Ah, després l'aprofetaven sec, no? Clar, després se secava. I amb la barreja de tots aquests ingredients podien ser una picada prou potent per barrejar amb alguns dels peixos que ells pescaven per poder alimentar-se durant el temps que estaven fora.
Jo només romesco, us feien altres soquets, però el que va calar per tot el tema que envoltava l'aura creativa dels pescadors va ser aquest. I aquesta va ser la primera pedra del romesco.
pebrot i de tant en tant fruita seca i de tant en tant fruita seca i pa. Tomàque zero, zero tomàque. El tomàque no existia a la barca quan anaven a pescar. Quan anaven a pescar no n'hi havia, però passa el temps i quan ells tornen cap a la costa, llavors, és la família dels pescadors, dels mariners, que aquell dia de l'arribada van a menjar a la barca.
És aleshores quan, per adaptar el sabor de la picada, el sabor del romesco, incorporen la tomaca per fer-lo més amorós.
per fer-lo més adaptat al paladar de la gent que no està tan avasada, està treballant i està menjant aquests sabors tan potents. I és llavors quan hi fiquen la tomaca. Per tant, quan arribaven les barques, llavors anava la família a dinar a la barca. Això passa després, passa a ser un plat de diumenge. A partir d'aquí, com que s'estandaritza com a plat de festa, no?
Sí, bé, fins i tot, de fet, les filles i fills i les parelles dels pescadors, quan van a la barca, s'emporten el seu plat, el seu got i la seva cullera. Perquè, clar, a la barca només hi ha els estris que utilitzen els pescadors.
I a poc a poc aquest plat va anar fent remolada, es va ficant de moda i passa a ser amb carn, cuida-lo amb carn, passa a ser el dinar o el menjar dels dies de festa o de les festes assenyalades, primer dels pescadors i després de tothom, perquè els pescadors només menjaven peix. Quan mengen carn és quan fan la festa.
Amb carn, exactament, amb carn, justament amb carn, amb diferents meners de carn i després. Va ser en aquest intercanvi amb els pagesos, que els pagesos també podien tenir pollastres, podien tenir peces de xai i, no sé, potser algun porc,
Va ser en aquest impàs de relació pescador-pagès quan la picada de romesco passa, amb els mateixos ingredients cuits d'una altra manera, a ser salsa de romesco, perquè el pagès vol adaptar
Aquesta picada a la seva cuina particular, clar, que té el pagès, té foc, té brases. Què fa amb les tomàques i amb els alls que els pescadors piquen crus per després s'ofegir? Ells els escaliben. I a partir d'escalibar les tomàques, els alls, la cosa ja comença a variar. I després, amb la incorporació de tots els altres ingredients picats, és quan neix la salsa de romesco.
Vale. Vale. La salsa vols-hi amb fred?
La salsa vol dir un fred, vol dir la salsa que utilitzem per acompanyar peix a la brasa, per acompanyar, no sé, bunyols, per sucar calçots, per sucar el que sigui. Sí, la salsa freda. Perquè fins ara el que feien els pescadors i després amb les famílies, com deies tu, era això, era la picada i llavors posar-ho, fer un xup-xup, eh? Clar, clar. Fer el xup-xup per bullir. Clar, per coure-la, perquè tots els ingredients els picaven en cru. Clar, els ingredients necessitaven una cocció prèvia.
Per tant, a tu, David, quan te pregunten si el romesco és un suquet o és una salsa, tu què dius? Que aquí està la gran cosa, no? No, és que justament aquesta és la grandesa del que tenim. És que no sabem què tenim ara. D'una picada hem sigut capaços de muntar tot un univers.
O sigui, una picada que pot servir per fer peix amb suc i una picada que pot servir amb cru per sucar qualsevol ingredient i fins i tot per amanir qualsevol amanida o qualsevol cosa que en aquest moment se'ns passi pel cap, no? I a partir d'aquí, o sigui, ma filla últimament està fent bombons de romesco, clar, també està fent la versió de romesco dolça, clar, és l'efecte de l'evolució, no? O sigui, no parem d'evolucionar la pròpia picada.
Molt bé. Ets dels que estan a favor d'anar provant coses, d'anar canviant, afegint canviar aquest pebrot per un altre tipus de pebrot? Bé.
Anem a dir que de fet ja existeix, perquè és pebrot, pebrot, pebrot, pebrot, i hi ha romescos que es fan amb pebrot que no ha estat assecat, i també es fan amb pebre vermell, que el pebre vermell no deixa de ser pebrot, però bueno, són diferents maneres de fer una mateixa cosa.
Bé, i m'agrada, David, perquè tu que coneixes la història i veig que no ets gens purista, vull dir que suposo que és el que té conèixer la història, que has vist l'evolució i que tot és vàlid, i que encara ha d'evolucionar. Clar, no, al final és el de sempre, si no traixes una miqueta la tradició, clar, és que no es pot evolucionar de cap manera, aviam, hi ha maneres i maneres d'evolucionar, també s'ha de dir, però tothom pot tenir...
la seva recepta secreta, entre cometes, de romesco i portar-la, que és el que ha fet tothom, portar-la al seu territori o a la seva manera de menjar o a la seva manera de veure les coses. És tan fàcil i tan complicat com això.
Molt bé. Ai, David Soler, moltíssimes gràcies per posar una mica de llum. Ara ja no podem dir que no sabem la història del romesco, que ja sabíem que era un menjar de barca, però vaja, aquesta simplicitat que després, no? Això que no tenia tomaca, per exemple, jo al començament no ho sabia. Sempre hi ha alguna cosa que s'aprèn. Molt bé. David Soler, moltíssimes gràcies. Una abraçada forta.
A vosaltres, gràcies, bon dia. Gràcies. Doncs mira, avui ni que no tocava hem fet una mica d'espai de cuina perquè hem barrejat cuina i història, no?, i història gastronòmica que també va bé i de fet també existeix. Evidentment, la història d'una menja tan nostra com és el romesco. Tot a tom de què sembla, diuen les estadístiques, i ara es mesurarà ben bé.
que no sabem massa bé a Tarragona d'on surt aquesta salsa, aquesta picada, doncs ara ja podeu dir que ho sabeu si heu escoltat l'entrevista del David Soler, i si no, llegiu algun dels molts llibres que el David té dedicats justament al Romesco. Falten un parell de minuts per arribar a les 11. Tanquem de moment el programa avui, però ja amb la idea posada que demà tenim més continguts per oferir-vos. Serà a partir de les 9 que torni la veu. Bon dia.
I el nostre temacle avui ens porta a un bàsico, el primer que van registrar l'any 1993, Carlos Gonyi, Revolver, i una de les seves cançons mítiques, El roce de tu piel. A veure si t'agrada. Vinga, vinga, apropa't, apropa't. I a més a més, t'he de dir que comença amb allò d'un vaso de whisky, un hotel... Va, millor que tu canti ell.
Un vaso de whisky, un hotel diferente, es más que suficiente para pensar en ti. Una noche de mayo, con el mar a mi lado, el día tarde y tus ojos siguen allí. Y es que son ideales para perderse en ellos. Y es que uno no aprende, ni vivo ni muerto. Son las seis de la tarde, todo enfrente del puerto. No consigo sacarte de mí, me olvido.
Siento desnudo frente al espejo, esperando que tú me digas el precior. Bon dia, són les 11.