Bon dia, som les nou. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secret, secret love within a part of me. No secret any more. Què tal? Molt bon dia. Benvinguts. Obrim la veu d'avui setmana. Setemps setmana, avui 24 de novembre ja del 25.
La setmana que s'encendran les llums de Nadal, això serà divendres. Divendres hi haurà l'encesa dels llums, ja s'ha explicat, algú m'ha explicat aquests dies, i per tant ja amb aquest ambient de Nadaleng, i també mirant la temperatura, que avui una mica més amunt del que teníem la setmana passada, que aquesta hora, per exemple, di xous i dimecres especialment estàvem a 10 graus, ara en tenim 14, per tant ha pujat una miqueta la temperatura, però no us en refieu gaire perquè sembla ser que anirà baixant, a mesura que avanci la setmana.
Anirem confirmant també la previsió del temps i en aquest ambient ja estrictament nadalenc, el que ens acompanya. Obrim el programa, com sempre, saludant a tota la gent que el fa possible, amb Lluís Comas a les vies de so, amb Joan Dero Pérez de la producció, amb Auro Diferent de Realitació Tivisual, la Laura Guàs, l'Abrido Rius, abril, bon dia. Bon dia. La Núria Cartanyà, bon dia, Núria. Bon dia. I el Miguel González, Miguel, molt bon dia. Bon dia.
Bon dia. Setmana te'n vas tapat, eh? Te'n vas al parc de Francolí, avui. Sí, però és veritat que fa menys fred que la setmana passada, eh? Ja es nota. Ja es nota, ja es nota. Anirem cap allà, cap a quarts d'onze, perquè continuem aquesta secció de Llevan a Ponen i avui anirem a veure els veïns de Parc Francolí. Doncs això, aquí al parc. D'allà sortirà el Tour de França, eh? Sí, senyor. Sí, que allà es munterà un tinglador...
Ben aviat, el juliol l'any que ve. Ben aviat, sí. Ben aviat enseguida. Però sí, sembla que falta molt i d'aquí quatre aires direm, mira, ja estem aquí. Ja ho tenim aquí. Per cert, el que tenim ja és el pressupost municipal aprovat de 2026, que és 236 milions d'euros.
S'aprovava divendres al plenari, com sabeu, i avui en parlarem a partir de les 10 amb l'atinent d'alcalde, Dicenda, Isabel Mascaró. Per tant, desenadarem els comptes municipals i sabem on van aparar les partides, les principals partides d'aquest pressupost, aprovat amb el suport del Comú Podem, de Junts, i els tres regidors no escrits, no ple, celebrat divendres, on la sorpresa va ser l'anunci de la consellera Lissabedrina, del Partit Popular, que deixa l'acte de consellera municipal...
també estem mirant que pugui venir aquí algun dia i que puguem fer una entrevista d'acomiat amb ella amb Elisa Bedrina, que continuarà a Madrid com a diputada, però deixa l'acte. Era la sorpresa de la doble, que arribava el moment de prexi i preguntes a la recta final. Aquí tota l'escalf també per Elisa Bedrina i farem alguna entrevista amb ella d'acomiat com cal d'aquestes diverses legislatures.
Més coses, què passarà avui? Doncs arrencarem programa parlant amb Maria Grau, sosperfecta de la congregació de la Puríssima Sang, perquè aquest dissabte a la tarda, dissabte passat, es feia una processó inusual, perquè es feia la solemnitat pròpia del divendres sant, que s'avançava a entrar a Paradors Il·luminats, que ja anunciaven el Nadal, celebren els 475 anys del Sant Enterrament.
Això, eh? Provem de parlar la Maria, eh? Que, de fet, la tenim en trànsit, ha anat un lloc cap a l'altre, des d'aquí també li hem una forta abraçada, intentaré parlar amb ella al llarg d'aquest programa, eh? A veure si tenim sostre, ara doncs això, o d'aquí no està una d'obertura.
Serà una entrevista breu, sí, perquè després hem de recordar un altre acte que també ha tingut lloc aquest dissabte, no? Sí, sí, efectivament. A la Torre del Pretori, que està a punt de ser declarada oficialment el lloc de memòria democràtica, l'anunci el feia dissabte també el delegat del govern de Catalunya, Carlos Prieto, durant l'acte commemoratiu celebrat a la mateixa Torre del Pretori, que com sabeu va ser la persona de Pilats.
recordava en aquest moment també, va fer una taula rodona, amb un acte que es deia 50 anys d'Espanya en llibertat, i recordant el que va significar la dictadura franquista, tota la transició i també la democràcia, posant en valor la democràcia. Sentirem el que va dir el delegat del govern, perquè recordava la figura d'Elisa Cardona...
Uller, veïna de dues aigües de 21 anys, que va ser l'única dona al camp de Tarragona fusellada pel franquisme. A Catalunya van ser unes quantes més, però Tarragona va ser l'única. I al llarg de l'acte Prieto relatava, millor dit, la història de l'Elisa. Recordem aquest moment.
Doncs mira, en Espai de Cultura també una història, la que us explicarem que té a veure amb recuperar la memòria, no en aquest cas, bé, memòria històrica potser també en sortirà, eh? Imagineu-vos que sou l'any 2126, sí? 2126. D'aquí quatre dies. I que necessiteu fugir una mica de vosaltres mateixos i de tota la societat, bueno, diguem que teniu un brot psicòtic, vale? Us en aneu a la casa familiar, bueno, cosa que...
Em pensava que deies un retiro... Espiritual, no, no, és més cert. El 2126 tindrem. Tindrem alguna cosa, no? Us aneu a la casa familiar, la casa del poble familiar, ja. No en quedaran. I en una època en què ja no hi ha llibres, ja no hi ha informació en paper, tot és a través d'internet, us trobeu a la casa familiar documents, llibres que us paren dels vostres avantpassats. I us fa mandra llegir, però us pica més la curiositat.
Els amants passats que serem naltros d'avui, no? Sí, sí. En fi, d'això va, imagineu-vos que inquietant i que interessant també, d'això va l'Amagatall, la nova novel·la de la Teresa Duc, que presenta dissabte a la Casa de les Lletres. La tindrem aquí amb nosaltres, la Teresa. Molt bé. Li ha agradat el Pep, mira, ja s'ho estem imaginant. Mira, el divendres que vam fer... Perdó.
Vam presentar un acte de la pel·lícula Canigó 1883, que és la... Bueno, parlo de si em perdagé i com va pujar el Canigó... El 1883. Sí, sí, que ningú pujava a muntanyes en aquella época, molt poca gent pujava a muntanyes. Està molt bé la pel·lícula, no la recomano. I clar, em van venir ganes de llegir Canigó.
perquè no l'he llegit, és poesia, poesia en català antic, però m'ha manigat de llegir que nico, fins al punt que l'he estat buscant, perquè no la tinc per casa i no l'he trobat. Ah, li demana el ritx, el ritx segur que la té. Sí, sí, segur que la té. Però sí, sí, això, recuperar llibres antics de fa més d'un segle, però que tenen vigència actual.
perfectament vigència actual. El documental està molt, eh? Documental ficcionat, pel·lícula ficcionada amb Lluís Soler que fa la veu de Berdaguer. Fantàstic. Per començar la setmana, quin munt de feina. Digues, digues. Si voleu parlarem del nàstic també, perquè tenim... És que no acaben d'arrencar. No, no acaben d'arrencar. Sense gols, eh? El partit de divendres a Villarreal. Compartirem tertúlia amb Pere Valls, amb Emili Guillemat i amb Víctor Roca, amb el company Jordi Blanc, que la conduirà, la tertúlia.
Molt bé, acabo d'una part aventura, Mauri. Sí. I una part aventura? Sí.
Perquè PortAventura Club és el regal perfecte per viure a PortAventura World tot l'any amb la família o els amics. De veritat? Sí, sí, amb avantatges exclusius en reserves, aparcament i descomptes dins del parc des de només 150 euros per persona. 150 euros per persona. I a sobre podreu escollir entre 3 tipus de passi anual i aconseguireu accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land, segons el tipus d'experiència que prefereixis per gaudir d'un any inoblidable. Mola.
Regala club, regala un any sense límits. Doncs vinga, regalat per d'aventura. Gràcies, companys. Abril, Núria, Miguel, gràcies. Fins ara. Fins ara. Ja hem relatat aquí que fa possible el programa i, de fet, avui també tindrem una ressenya del Festival Internacional de la Cinemaurrec.
perquè estem nosaltres també ja preparant coses i coses que estan passant ja i algunes que passaran. Avui parlem del primer test, recordarem de què va això del Talena emergent amb el Festival Internacional de Cinema a l'OREC. Les 9 i 8 minuts, avui la primera opinió del dia, l'espineta amb Tarragonins, és la reflexió sobre el projecte Genuine que hem pogut viure aquest cap de setmana i la fa, com no podia ser d'altra manera, el tècnic de l'equip des de la seva creació, que és el Rafa Magrinyà.
Espineta amb Tarragonins, la veu de Tarragona. Parlem del nàstic genuïn, del que implica i de l'oportunitat que ofereix a la ciutat. A Tarragona tenim una afició que estima els seus colors, que sap què vol dir sentir-se grana i construir comunitat des de la il·lusió compartida. Però pocs projectes ho representen tan bé com el nàstic genuïn, que va néixer per donar oportunitat a jugadors i jugadores que sovint havien quedat fora del mapa esportiu.
Aquests anys hem vist com persones que mai havien pogut vestir la samarreta de competició s'han convertit en referents de valors. Un gol celebrat com si fos el més important de la història del club, un jugador que ajuda un company que ha caigut, que es preocupa per un adversari que s'ha fet mal, una família que plora d'orgull. El genuine ens ho demostra una vegada i una altra. Quan poses les persones al centre, tot el que passa al seu voltant millora.
Les famílies, els voluntaris, els aficionats, tots hem descobert una manera diferent de viure el futbol. Menys pressió, més humanitat, menys resultats, més valors, menys soroll, més veritat. Celebrem cada gol, però també celebrem cada pas endavant, cada esforç i cada mirada de complicitat. És cert que Tarragona té reptes importants, equipaments, pressupostos i projectes.
Però també té una força que no sempre sabem valorar, la capacitat de créixer quan ens escoltem els uns als altres amb una mirada renovada. El nàstic genuïn és un exemple claríssim. Per això, avui defensem que la ciutat hauria de mirar també cap aquí. No només per orgull, sinó perquè projectes com el del genuïn expliquen qui som i sobretot qui podem arribar a ser.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
Amb el Pla Impuls Dicta, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dicta. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
El dotzer Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoscan.cat Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals? Obramat.
Doncs ho hem dit avui a l'informatiu. Obríem amb això, de fet, que la torre d'Opertori està a punt de ser declarada oficialment en lloc de memòria democràtica. L'anunci l'ha fet el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, durant l'acte commemoratiu celebrat aquest cap de setmana, dissabte, a la mateixa torre d'Opertori, en el marc de la campanya 50 anys d'Espanya en llibertat.
El BOE, de fet, ha publicat ja la incoerció de l'expedient. És un pas necessari perquè l'edifici, que va ser un dels epicentres de la repressió franquista aquí a la nostra ciutat i el conjunt del territori, entra a formar part d'aquest mapa estatal d'espais de memòria democràtica.
Pedro ha remarcat que el deute pendent en Tarragona no era només econòmic o d'infraestructura, sinó també memorístic. La coneguda com a persona de Pilats durant els primers anys del franquisme podria saber, per tant, així, un espai reconegut per donar testimoni de la repressió i del patiment de milers de persones. El delegat del govern ha d'avançar també que la memòria democràtica no és remoure el passat, sinó un compromís amb la veritat i amb les víctimes
de la Guerra Civil i de la dictadura. De fet, a l'acte hi era present Montse Giner, la presidenta de les víctimes de la repressió franquista aquí d'Arragona, entre d'altres. També es feia una taula ordona modelada per la sublegada del govern, Elisabeth Romero, i en la participació de diferents persones. La llista de fosallars pel franquisme al camp d'Arragona compta amb una única dona, Elisa Cardona Ullier, veïna de dues aigües de 21 anys. I, de fet, al llarg de l'acte, Prieto relatava la història de l'Elisa, ho feia en base a un text publicat...
evidentment novel·lat, de la història d'ella, d'Elisa Cardona. Anem a sentir-lo, anem a recordar, també aprofitem l'evidentesa per recordar la figura d'ella, d'Elisa Cardona Ullé. Sentim Carlos Prieto. Era un matí clar de 1936, ple estiu, però no feia massa calor. L'Elisa s'acabava de pentinar els cabells en el seu somriure habitual i es dirigia cap a l'hotel nacional, on treballava de cambrera. I es dirigia...
Caminant per la gambla Pablo Iglesias, encara mig adormida, respirant aquella olor a mà barrejada en cafè torrat i la pols que aixecava un pàcar a tota velocitat. A dins de l'hotel tot era moviment. El vestíbul, ja en la moqueta gastada i el mostrador de fusta fosca, s'escoltava un murmuri constant, un nervi contingut.
L'Elisa ho notava sense voler notar. Feia mesos que l'ambient era atents, que els clients parlaven en veu baixa, on algú sempre buscava un racó discret per conversar. Quan va arribar al menjador va trobar el senyor Llorenç, client habitual, de virada inquieta, repassant el diari en les mans tremoloses. No es pot viure així, va murmurar ell sense mirar-la.
Vol l'esmorzar de sempre, senyor Llorenç, va dir l'Elisa, en aquella educació que sempre la salvava, sí, sí, però avui una copa de mistela i unes avellanes. I ella va somriure a la prudència de qui sap que no pot dir res més. Tres anys més tard, l'Elisa era testimoni involuntària d'un país partit. La guerra feia estrells.
i l'hotel s'havia convertit en un refugi on hi convivien homes d'ideologia diversa. Soblevats, amagats, sindicalistes de pas i comerciants que arribaven espantats de comarques endins. Sense saber-ho, l'Elisa es movia entre històries que acabarien marcant el seu destí. Potser pensava la seva família, dues aigües, on qualsevol cosa que li deixés sentir que el món encara era segur, que tot allò s'acabaria aviat.
No va ser així. El 20 de març de 1939, en un consell de guerra, l'Elisa va ser condemnada a la pena capital, acusada de delatar els simpatitzants sublevats amagats a l'hotel. No hi havia proves. No hi havia testimonis concloents. No hi havia justícia.
Només hi havia por, rebenja i una denúncia precipitada del nou girem de l'hotel Namot, el director assassinat per membres de la FAI. Trasllevava la presó de Pilats, les dones que compartien cela en ella explicaven que sempre intentava animar-les, que per Pasqua arribaria un indult, que encara hi havia lloc per l'esperança.
La matinada del 22 d'abril de 1939, un camió va carregar 23 presos, lligats de mans i de dos en dos, per portar-los al turó de l'Oliva. Entre els condenats s'hi trobava ella, l'Elisa Cardona Uller, de 21 anys, i aquell va ser l'últim dia, tot i que no crec que facis, en què se li va deixar somreure.
Aquesta és una història, se'm permeten, novel·lada, evidentment, però molt fidel al que va succeir en aquell temps. Precisament l'acte que fem avui ho fem pensant en gent i en les famílies com la de Lisa.
l'única dona dels més de 690 condenats a morir, que van estar molts d'ells, o la majoria d'ells, en aquesta sala, entre 1939 i 1945, i que van sortir d'aquí per ser afossellats. Som en un espai que, sota el nom de presó de Pilats, esdevingué un símbol de la repressió franquista. Després de la caiguda de Tarragona el 1939,
nostre estimat arxiver, ho sap millor que ningú, més de 1.350 persones s'hi van ser amuntagades. Tot i que, efectivament, i com s'ha expressat abans, només hi cabien un centenar. I al llarg d'una dècada, a prop de 9.000 presos polítics hi van passar per aquí en condicions inhumanes. Avui...
En retornar el nom i la dignitat de l'Elisa com a un exemple, volem honorar també tots aquests noms i cognoms que la dictadura va voler esborrar. Perquè el deute històric que té l'Estat en Tarragona no és únicament econòmic ni d'infraestructures, és també un deute memorístic. Per això els vull anunciar que aquest matí
s'ha publicat al boletín oficial de l'Estat la incoació de l'expedient de declaració de la Torre del Pretori com a espai de memòria democràtica. Ja és una realitat.
Aquesta inquasió, marcada en els articles 50 i 51 de la llei de memòria democràtica, obre el camí perquè la torre del pretor i estigui, efectivament, ja ho era, però encara amb més vigència en el mapa estatal, en aquest cas ja més ampli, de llocs de memòria, com a testimoni de la repressió i del patiment viscut per milers i milers i milers de persones.
Un reconeixement que intenta preservar, difondre i explicar aquest espai com està part imprescindible de la nostra història, també de la nostra història i dels valors democràtics que anys després ens pertoca protegir.
Des de la delegació del govern a Catalunya i les subdelegacions del govern iniciem aquesta campanya, 50 anys en llibertat, sota l'empara del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, que intenta apropar al territori, al més proper al territori, tots els elements que van constituir la dictadura, la que prèviament, evidentment,
tots els episodis de la Guerra Civil que serien innombrables, però també celebrar la democràcia que després va emparar en una transició en els seus llums i ombres, segur, i una democràcia que, efectivament, com ha dit el doctor Coller, no és perfecta, però és una democràcia en la qual podem decidir el nostre propi destí.
I, efectivament, Espanya avui és un país en els millors rànquings, en l'àmbit de democràcies consolades, de compliment dels drets humans, i és una democràcia, efectivament, reconeguda i respectada arreu. Abans no pintava res, ni a Europa, ni a qualsevol del món. Ara ens escolten, estem a les taules. En l'àmbit diplomàtic diuen que quan no estàs a la mesa és que eres part del menú.
Eso se acostumbra decir en los términos diplomáticos y es así. Y ahora España está a las mesas de diálogo, de conversación y de negociación para los muchísimos conflictos que existen hoy en el mundo.
Les paraules del legat del govern a Catalunya, Carlos Prito, aquest dissabte des del pretori, doncs això, aquesta torre que serà, doncs, declarada oficialment, lloc de memòria democràtica, i avui també ens hem pogut sumar, doncs, al record d'Elisa Cardona Uller, veïna de dues aigües de 21 anys, l'única dona enfossellada pel franquisme, el conjunt del camp de Tarragona, a les 9 i 22 minuts.
Com cada dia recordem el Festival Internacional de Cinema, el Festival Rec, que ja han viscut algun dels actes previs. Anem coneixent notícies del Rec i els anem recordant en directe. Avui amb Abril Rius. Abril, bon dia, novament. Bon dia.
El rec, per cert, deixem felicitar l'ànima del rec, la Eva Vallès, que l'altre dia del seu aniversari, per tant, aprofito per felicitar-la. Felicitats. Una festa molt bonica, sí, sí. Felicitats i feina, perquè se'ls gira feina, perquè ja estan apostant novament pel tren emergent, amb el primer test, que ja en sabem cosetes, no?
Sí, el primer és el programa de Working Progress del Reg Lab, que selecciona entre 7 i 10 projectes en fase de postproducció i les obres es presenten davant experts internacionals, com poden ser programadors, agents de venda o professionals de la indústria, que orienten els creadors d'aquestes pel·lícules o d'aquests curs en un moment clau del procés de finalització. És a dir, tu presentes el teu projecte i tens diferents experts que et guien una miqueta i t'expliquen.
L'organització el que vol és crear un espai de confiança i treball col·laboratiu per a favorir converses constructives i impulsar els projectes cap al circuit internacional. Totes les obres seleccionades participen prèviament en un workshop preparatori. Em sembla una iniciativa molt guai. Si tu ets una persona tan emergent o no tens gaire idea de com acabar el teu projecte, que tinguis l'oportunitat que experts internacionals te puguin explicar una miqueta o te puguin encaminar, doncs sempre està bé. És curiós sentir altres opinions.
Ho feien, a més a més, experts que venen de diferents països. L'any passat, recordo, vam anar per allà al carrer del Claustre, baixant, recordo exactament el lloc on era, però si vam poder parlar amb algun d'aquests experts i, francament, doncs, els avala la trajectòria i l'experiència. És a dir, que t'aconsellen molt bé que fem el teu projecte i polir-lo, no? És com allò del diamant en brut, eh? Puleixes i t'aguien perquè pugui tenir èxit, eh? I anar a aquests aparatos internacionals, tal?
Sí, això passarà al primer test, que es celebrarà coincident amb el Festival Rec, del 3 al 8 de desembre del 2025, i paral·lelament, el diumenge 7 de desembre, a les 12 del migdia, a l'antiga audiència, hi ha una altra secció, que és l'Screening Test, un visionat públic de la pel·lícula guanyadora abans d'estar acabada, que permet al públic aportar opinions útils pel muntatge final. És una miqueta al revés, és el públic el que dona els consells, podríem dir.
L'activitat és oberta, però abans es demana signar un acord de confidencialitat. No poden dir res, eh? No poden dir res. Veuen la pel·lícula, però no es pot dir res. I el programa compta amb diversos premis que faciliten la finalització i projecció internacional dels projectes, com els Premis Internacional Deluxe i National Deluxe, o el Premi Malaga Work in Progress i el Premi Talent Industry International WIPP.
i un premi individualitzat de seguiment i prova de projecció. Són aquestes seccions del REC més participatives i més col·laboratives on tothom pot dir la seva. Mira, apunteu-vos a l'agenda, com ha dit la Brida, el diumenge que ve, aquest no, l'altre, el dia 7, que és quan es farà aquest escritment test i, per tant, podeu participar com a públic.
confidencialitat, heu de signar, i per tant, a partir d'aquí, doncs, dir la vostra està molt bé, poder dir també què en penses una pel·lícula que encara no veus la llum, que està en fase de producció, i que tu diguis, mira, a mi m'agradaria que acabés d'aquesta manera, jo al final, saps que mai t'agrada com acaba el final? No, no, tots els gustos, no, no. Llavors, tu poder dir, mira, és que si aquest final fos més tancat, millor. Sí, els finals oberts, a mi no m'agraden gens, a tu t'ho agraden. A mi tampoc, a mi tampoc. Jo vull que el final sigui clar, no que no sigui una altra pel·lícula. Espai a pensar, no, no, no, tancat.
Ha tancat, ha tancat. I recompensa pel protagonista, molt bé. Sí, sí. Abril, gràcies, que vagi molt bé. A Valdrus. Vinga, fins ara.
Més informació a porttarragona.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Temps de Tertúlia, com tots els dilluns, aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio. Tertúlia per parlar del Nàstic, de l'empat del Nàstic aquest passat divendres al camp del Villarreal. Bé, que lluny queda, el partit del Nàstic ja, pràcticament pensant en el proper, en el de diumenge que ve davant de l'Hèrcules.
I el de divendres, el nàstic obria aquesta trenzena jornada de Lliga, una trenzena jornada de Lliga que l'ha deixat a dos punts de les places de play-off, de ser classificat amb 18 punts. El play-off el marquen Cartagena, que és cinquè, i Teruel, que és quart, tots dos amb 20 punts. Per tant, a dos punts de les places de play-off i a sis punts.
del líder de la categoria, tot i que el líder té un partit pendent. Per una allau de gastroenteritis que va patir la plantilla de l'Atletico Madrilenyo, es va ajornar el partit que havia de jugar al camp del Marbella. Sí que el Nàstic ha posat una mica de distància respecte al descens. Ara el descens està 5 punts per enrere del Nàstic, amb 13 punts el marca Lantequera, que seria el primer equip que perdria la categoria. Avui, per parlar de l'actualitat del Nàstic, hem convidat el Pere Valls. Pere, què tal? Bon dia. Bon dia.
El Víctor Roca, Víctor, què tal? Bon dia. Bon dia. I a l'Emili Guillemat. Emili, bon dia. Hola, molt bon dia a tothom. A més tres parlarem del Nàstic i d'aquest empat al camp del Villarreal B, un empat sense gols que no sé quines sensacions us va deixar. Home, sensacions una miqueta planes, és a dir, planes em refereixo a partit avorridot, la primera part
Vam tenir Santa Tecla gloriosa a favor nostre. És important deixar el marcador a zero. I Sant Magí també, no? Podríem invocar tot el central. Guardem a Sant Magí per un futur, perquè fins i tot hi va haver un parell de pals. I Sant Rebollo, que ens el deixem. Sant Rebollo, que realment està sent...
Per no dir el millor, un dels millors jugadors del match. Crec que respecte a la temporada passada, ha donat un pas endavant. Sí, sens dubte. I, a veure, com a potser dada important, mantenir la porteria a zero és fonamental. No ho havíem fet. Recordem que darrerament...
en queixàvem quasi sempre, i això... 17 gols en contra, encara som d'aquest grup, crec que hi ha un equip que en té un gol més, que han queixat un gol més, que és el Betis Deportivo, que és el QE, no, ni això, 17 gols en contra, 18 en té, el Betis Deportivo en té 18 en contra, i el Nastic 17, per tant, però sí que és important aquestes porteries a 0.
I com gairebé cada any dic, l'objectiu és estar a prop de dalt, perquè en aquesta categoria s'ha demostrat que, independentment d'algun equip, que algun any ja se destaca bastant aviat, però estar a prop del play-off crec que és fonamental, perquè crec que, com succeeix cada any, el rush final, l'esprint final, serà el que marcarà si realment el Nàstic
Està en disposició, mereix estar en situació de playoff. No descarto, òbviament, quedar primers, però la qüestió és no allunyar-se gaire d'aquí. El Màstic és un equip en construcció, ho hem canviat, no diré tot, però molta part, menys quatre jugadors.
I bé, en norma general, i tornant al partit i per acabar, home, satisfactori el 0-0 després de l'obest. La millor notícia va ser el punt sumat, segurament. Jo crec que sí. Pere. Sí, però això és allò del got mig ple o el got mig buit. Jo crec que està mig buit. El que passa és que fa unes setmanes estava molt buit. Diguem-ho tot, no? El que passa és que veiem que la reacció o el canvi és molt costa, és lent...
I quan escoltem per la ràdio que ens fan dos pals i no sé què, veus que encara no està on creiem que ha d'estar.
que ara falta molt, però ja som al novembre, no som a l'octubre ni al setembre, ja han fet una part important de la temporada. Queden 6 jornades per tancar la primera volta. Llavors vol dir que estem a prop de la meitat, encara no. I és veritat que amb 3 partits o amb 2 partits, qui sigui, se li canvia tot...
per bé i per mal. Llavors s'ha de ser, si tu vols, un pèl prudent, però tampoc hem de ser tan prudents. Hem de dir les coses que veiem, no és el que pensàvem que seria, i això és un hàndicap important, que després del gener potser ve algú i ho revoluciona tot. Alguna vegada ha passat, però molt poques, això. Mili...
Bé, doncs el millor és el resultat, un a un. 0-0. Ai, el 0-0, un a un. Vull dir, el punt que hem tret i dues setmanes seguides deixant la porteria a zero. És que a la mitja part podies haver marxat ja amb un 3-0. Sí, però haver deixat la porteria a zero no és mèrit nostre, sinó de mèrit dels altres, diria jo.
I per això a vegades ens passa al revés. Sí, a vegades passa al revés, però aquella gent van tindre dues ocasions o tres davant del porter, més un xut al travesser i l'altre al pal, que vull dir, si la primera part s'anem als vestidors amb 3 a 0, no hauria sigut res de l'altre món. Al final del primer temps es van treure una mica les posses de sobre, al segon temps algú va canviar, però vaja, un equip...
que un equip que en tot el partit només tira dos xuts a porta, no podem anar enlloc. No podem anar enlloc d'aquesta manera. Sí que jo entenc que el Cristóbal ha arribat ara aquí aterrat i ara estem fent una altra pretemporada.
Vull dir, jo tinc confiança en aquest xic nou que ha arribat, però també està clar, el temps s'escurça, estem a sis partits només per acabar la primera volta, i jo no veig qualitat amb els jugadors. La veritat és aquesta. Vingui aquest, vingui el guardiòleg, vingui qui sigui d'entrenador. Amb els jugadors que tenim, per mi...
ben poca cosa farem, si no s'arregla una mica. Al davanter no arriba ni a una pilota. A la mitja no se sap a què se juga. I no tenim mitja. I la defensa, està clar, si hem de mantindre la defensa a zero a base de no fer gols, ja m'explicareu quants partits es poden guanyar. I els partits s'han de guanyar de 3 punts en 3 punts. Perquè aquí, si escuta o continua igual, hi haurà unes garrotades cap a final de temporada amb tan pocs punts. Vull dir que, quan si anéssim una mica afinats,
i poguéssim fer 4 o 5 partits seguits guanyant, fumaríem dalt de tot. Però, doncs, vull dir, amb l'equip que tenim, ho veig difícil. I veig difícil que el Cristòbal, en aquest equip, ho pugui arreglar, això. Veieu que necessita aquest temps el Cristòbal, com deia l'Emili, perquè està en plena pretemporada, perquè suposo que quan va arribar aquí...
el primer partit al camp del Murcia, que per mi va ser el millor partit del nàstic de Cristóbal, però tot i això, encaixa 3 gols, en suma 17, hi ha aquell ronron dels gols que encaixa l'equip, i no sé si al principi vol mantenir la porteria 0 i a partir d'aquí anar creixent una mica l'equip. Vam anar a guanyar al Murcia i se'n van fotre 3.
I a canvi que no se'n facin cap, tampoc en fem cap. En vam fer un la setmana passada amb el Marbella. Jo crec que, òbviament, independentment que el Cristóbal marqui el seu progrés, la seva intenció de futur, però si un primer objectiu és mantenir la porteria a zero, recordem que a tots ens agrada veure gols,
però escolta'm tu, si ens acollim a la mitjana anglesa, d'empatar fora 0-0... Diumenge 1 a 0. Però crec que hi ha una cosa molt important, que crec que la darrera tertúlia jo ho vaig mantenir aquí, me'n vaig del partit, sinó un objectiu de futur, tornar a convertir el nostre estadi en un fortí. Altres temporades, recordem que el Màstic perdia...
per no dir mai, quasi cap partit, en guany n'hem perdut i altres. Tres de rodes, sí, sí. Clar, si ja perdem el nostre fortí, a més, cony, en guany sembla que, no ho sé, no he mirat mitjanes, però la gent va responent, malgrat els horaris d'un quart de tres. Jo crec que ja estan per sobre, no? Que sembla que vagin...
a reduir l'aforament. L'altre dia, fins i tot un quart de 3 de la tarda, hi havia més de 6.000 persones al nou estadi. Per això. A més, tinc que dir, pel que percebo de fora, que es va consolidant, també ho dic ja a futur, a més llarg termini, una massa social molt jove que està, a més, desplaçant-se a veure el màstic fora i que realment això fa petxoca perquè després de...
uns quants anys, que també existia, però crec que... Bueno, ho veia, eh? Ho veia, per exemple, amb un fill que té 19 anys o amb els seus... Que estan fent colles que estan amb el nàstic 100%. I això és important, perquè... Són les males generacions. S'asseguraria el futur, i aquests són incondicionals. Aquests sí que no fallen. Plogui, nevi i ajuden l'equip.
Però indepenament de disquisicions genèriques, crec que convertir el nostre estadi en un fortí és un objectiu, encara que sigui guanyant, com diu el Pere, 1-0, però, bueno, cony, menys a casa, mantenir l'estadi tornudido, com el nostre... Una part de tot això sempre són les sensacions, no? És a dir, si tu vas al futbol
I la sensació que tens és que patirem, més una. Si tu vas al futbol i saps... I la sensació que tens és que encara que ens facin un gol, tu en faràs dos, és una altra. I això ara no hi és. És veritat que han canviat tot l'equip. Això ho vam tenir fins la temporada passada. Exacte. També va costar, eh?, que arribi aquí. També va costar, perquè les coses s'han d'explicar totes. Però és evident... Jo és que...
Quan ara diem que l'equip és nou, després de dues temporades d'estar gairebé a tocar, que es canvia l'equip, moltes vegades passa això, no aquí, tot arreu, això no és nou. El problema de tot això és els que venen que els compareu amb els que teníem, perquè això és normal. Vas al futbol i dius l'any passat i això no passava, aquestes coses.
Llavors, fins que això no... fins que no ens en oblidem dels altres, això ho tindrem sempre. Però això depèn del resultat. Clar, clar, no, no. Si el partit es guanya, te n'oblides. Mentre això no passi, doncs estarem aquí. I aquí hi ha més circumstàncies que han fet arribar a això. Llavors, ja s'han parlat moltes tertúlies, no? Llavors, el que jo crec que s'ha de...
han d'intentar, és que amb el mínim de temps possible això es vagi corregint. No és fàcil, perquè són futbolistes nous, alguns no són tan bons com els que teníem, això també ho sabem, ni el pressupost... Per tu no tenim tan bona plendilla com teníem. Jo crec que no, però ja ho veus, no? Si no cal ser cap llumanera amb això, no? 17 gols... No cal, no cal, no? A hores d'ara, no ho sé, quan s'acabi en parlarem, però a hores d'ara no.
Emili. No, en referència a això que ha explicat el company Roca de l'assistència de la gent jove, és d'admirar la gent jove com hi continua i com hi va, no? Jo recordo sempre deiem el Nàstic als anys 70 i 60, que sempre érem els mateixos,
2.000 socis, 2.500, 3.000, aquests sempre hi érem, no? I ara aquest límit s'ha pujat. S'ha doblat pràcticament. S'ha doblat pràcticament amb la gent jove, que diuen, aquests abans anava amb el nàstic tant si perdia com si guanyava. Aquests eren fixos. I ara a la joventut li passa això. I aquests també són fixos. Una cosa que hem de valorar, 6.000 persones...
Sí, on siguin. 6.000 persones. 6.000 persones a un quart de 3. Exacte. Vull dir, jo em vaig quedar a casa veient l'altre. O a dos quarts de 9 a l'altre dia, també, no? I ara lluny a les 4 de la tarda és l'horari dels anys 50, això, eh? I aquests horaris que tampoc no ajuden.
de massa, perquè tu deies, tu, ara, hem passat d'un quart de tres, l'altre dia dos quarts de nou, estem jugant divendres, vull dir, vull dir, clar, hi ha aquest parem anglom de horaris, eh? Mira l'entrenador de l'Espanyol aquesta setmana com s'ha quejat i diu que no hi ha gret.
I, efectivament, però volem veure futbol, doncs, vale, veiem futbol, volem gastar diners, doncs, qui se'ls dona a la televisió? Exacte, no hi ha dret, no hi ha dret, no hi ha dret, però sí que hi ha dret, perquè tot això, al final, són diners, és a dir, això de la televisió, sort de la televisió, perquè si no, no arribaria. Llavors, què passa amb la televisió? Et diu, escolti, si jo tinc que donar aquests partits, l'horari ha de ser aquest, ja està. Per què? Llavors, què passa? Tots hi duran passar per això d'un quart de tres, eh? El que passa que, bueno, aquí la televisió, el que
que guanyen per la televisió és més residual. Aquest any que entraran Movistar tenen esperances que això que ara la propera temporada es revaloritzi una mica més i els clubs cobrin més diners, però sí que el futbol professional... Però estem parlant, perdona, de la tercera categoria del futbol, que te'l donin per televisió. Escolta, si ja s'estan donant la quarta categoria...
A veure quanta gent s'ho mira, això. Perquè al final, a final de temporada, aquestes empreses diuen això em surt el contó o no. Hi ha un canal, eh? Hi ha el canal a Movistar de Primera Federació. Per això que estàs constantment. Però és el que dura, és el que dura.
Perquè fins ara no hi era. Per això aquesta diversitat d'horaris, perquè només hi ha un canal i llavors han de posar 10 partits al cap de setmana i per això els van esgraonar. I a tothom li toca, això. Això dels diners, que com tu deies, Pere, és superimportant, perquè el Nastic, en aquests darrers play-offs, dels darrers 4 anys, 3 play-offs, potser contra el Villarreal no tant,
el Villarreal bé, però sí que contra el Màlaga, sí que contra la Real Societat, ha estat a minuts de poder aconseguir l'ascens i d'aconseguir-lo o no aconseguir-lo és guanyar 6 milions d'euros o deixar-los de guanyar. I també un dia que vam passar a donar malalta en dos minuts. Per això, per això.
La televisió és una mica la que suporta, no?, els drets d'aquests televisius. No sé, en guanya què hi deu haver de pressupost, perquè encara no l'han donat exactament el pressupost en guany, perquè s'ha de provar. Això el dia 16 de desembre, a les 7 de la tarda, i a la Junta General d'Accionistes. Sí, sí, que per cert, la podreu seguir en directe aquí. De tota manera...
les juntes aquestes s'han de fer perquè allà hi toquen, no? Però el cruix està, el Consell d'Administració, com és natural, no? Llavors, els que puguem anar allà, si tenim temps d'anar, anem a escoltar, que també està bé, però... Pots dir la teva i provi... Però no és una assemblea de socis, això, no? No, no, és una junta d'accionistes. Sí, sí, sí. No, bé, perquè... Escolta...
Que si fos una assemblea de socis, els que estan allà dalt ja fa temps que no hi són. Sí, clar, bueno. I potser els que es posaríem després tampoc. Perquè clar, ja en com va tot... Bueno, no, amb tots aquests anys segurament haurien canviat diverses juntes. Tornem al futbol. Què us està semblant?
La proposta de Cristóbal Parral, amb el poquet que han pogut veure, recordem que ha dirigit tres partits, ha tingut un signe de cada, si féssim la travessa, una victòria, un empat i una derrota. No sé si li veieu alguna millora respecte al que era el nastic de Luis César. Home, perdó, perdó. No, no, jo mai hi vaig veure el millor era el dia del Murcia. El millor partit, eh? El millor partit, que van sortir a anar a guanyar el partit. Coincidim amb això.
Res més. El que passa és que amb els futbolistes que tens... Els de més, igual que el Luis César. L'únic partit que vaig veure, dic, aquí es nota la mà a l'entrenador, que vam sortir, atacar i jugar. El de més, tot igual.
I aquest home, el deu haver vist que jugant d'aquesta manera no anem enlloc. Llavors ens ha hagut de canviar. I com ha de canviar? De mica en mica. De mica en mica vol dir... De mica en mica. I fent carta als ulls, perquè abans t'ho vas apuntar al gener a veure què passa. Aquí hi ha una cosa, aquest senyor arriba i es troba els futbolistes jugats, siguem així, no? Sí, sí, sí, no.
Amb el que tens has de tirar endavant. Aquí no té cap mena d'incidència. I ell això ja ho sap abans d'entrar, també. A veure, no siguem... Però arriba un punt que et dirà, escolta, si volem no sé què, falta aquesta peça i aquella ens obre. Això pot ser que passi, segur que passarà. I llavors, si el gimnàstic està en condicions de...
de fitxar i de... Això ja ho anirem veient, també, no? Perquè ara no... Jo no ho sé. És que de cara a final de temporada, com deia abans, als play-offs hi ha qüestions, ara que et referiu als jugadors, per fer una comparativa, no? Per exemple, l'any passat, els darrers anys, un dels cors del Nàstic, que era el Joan Oriol, per exemple, que tirava l'equip endavant, no? Com a baterà, com a jugador curtit, com a jugador amb una classe que ningú dubta...
I després, fixeu-vos que cada any, l'any passat potser va ser el Pablo, hi ha un jugador que en determinats moments, anem a dir, marca la diferència, és a dir, fa aquell gol que actualment, de moment, potser el Jardí, que ha tingut, o que té aquest guant a l'esquerra, ha tingut, però falta que a banda de l'equip hi hagi algun jugador diferent. Jardí havia començat molt bé, perquè jo crec que Luis César això ho va interpretar bé, perquè el posava de mitja punta,
I amb l'arribada de Cristóbal ha tornat a posar la banda esquerra i no acaba de ser allò que ell et pugui generar més. També crec que no és el lloc on ell se sent més a gust. Però clar, si el Cristóbal té al cap aquesta idea, que sembla que els dos últims partits s'ha repetit, de mantenir la porteria a zero i de ser, i perdoneu l'expressió, una mica garrapa, el jugar, perquè el dia del Murcia va jugar a tomba oberta i n'has de fer quatre, no? Si en reps tres n'has de fer quatre. Però, esclar, si hem de jugar això...
I té que haver, doncs, bueno, quan dic jugador diferencial, a vegades ha tocat per la vareta màgica. Tampoc cal que sigui un jugador, no ho sé, per dir un nom, no ho sé, tenim un Cèdric, no?, que és un tio que en principi té una projecció, no?, que dius, ostres, ha vingut aquí... Però de moment no li hem vist res, eh? Ja, però bueno, dic el Cèdric perquè s'ha vingut aquesta qüestió, no?
Però vinc a dir que farà falta fitxar-lo al mercat d'hivern o que el tinguem a casa i que exploti les darreres jornades quan s'hagi consolidat una mica el projecte del Cristóbal, ojalà. Però crec que, a banda de parlar de l'equip en global, encara que l'equip, òbviament, és un conjunt, hi hauria d'haver alguna individualitat que tingués alguna cosa més, alguna coseta més. I ara, de moment, no ho veiem. De les maneres, això surt quan l'equip va bé.
Però hi ha vegades que has fet xat jugadors i només els partits de l'estiu i has vist un tio que pim, pam, pim, pam dius, hòstia, aquest val la pena. Aquells anys del Moisés, no recordeu. Aquest val la pena. I no t'equivocaves, però és que ara no en veus cap d'aquests que et faci aixecar del seier. I fa dos anys aquest xiquet, el delanter aquest canari era, que va vindre, el que després se'n va anar de seguida, que després va venir el Barça B.
Se m'ha anat de mida al cap. Al final de temporada, aquest xiquet va vindre al mercat d'hivern, si no recordo malament. No feia res. Va haver 3 o 4 partits. Normalment, els fitxatges del gener, de cada 10, 8 no van bé. O 9. Ja ho sabem.
I a vegades tampoc no cal ni ser tan catastrofistes, però és veritat que al gener fitxes aquells que o han estat lesionats i no han jugat prou, o els que no juguen a no sé on...
A l'Angloi. Llavors fa falta... Llavors a aquest li fa falta jugar per posar-se a la roda, diguem-ho així. En deixaràs anar-me d'aquí, te'l fitxarà aquell altre, i el que fitxis, perquè l'ha deixat anar aquell que tampoc li sap més. Hi ha hagut anys que aquí futbolistes no han fet res...
Però això passa tot arreu. L'hem passat aquí a terra amb Víctor Narro i Antonín, que venien de Lugo, on no havien fet res. És més, si se'n recordeu, la temporada passada, el Nàstic visita Lugo, no sé si és el segon o tercer desplaçament de la temporada...
I allà, Narro i Antonyín acaben tenint una trifulca amb uns aficionats, que els estaven retraient el poc compromís que havien tingut la temporada anterior amb l'Ugo. En canvi, aquí, ara mateix els hi ferim un moment. Ara ens ho recordem. Això, clar, això va d'aquesta manera. Segurament, a la millor, ho van veure amb Narro.
quan va arribar Luis César, que el va ficar a cama canviada, doncs ja no era el mateix narro. Bé, doncs això, a vegades els jugadors tenen aquestes coses, o pel que sigui, doncs hi ha llocs que cauen de peu, no?, i altres que no, i per tant, veurem. Què fitxaries, Emili, al mercat d'hivern? Pensant que Cristóbal farà carta al rei, i si hi ha diners, què fitxaries tu? Defensa i mig del camp. Defensa i mig del camp? I davant també.
Menys la porteria, tot, eh? Menys la porteria buscaria un central que... O no sé, perquè hi ha els centrals, abans eren centrals. No creieu que en aquest aspecte el nàstic ha millorat una mica? El sistema defensiu, ho dic perquè... Home, que és el que és partit. Muy delgado sembla que ja ha posat una mica més a mordre. Hem recuperat aquesta posició de lateral esquerra que des que no van renovar Joan Oriol l'havíem perdut.
Els centrals, jo crec que Morgado, més o menys, ha fet una feina bé durant la temporada. David Alba ha tingut els seus blancs i negres, per dir-ho d'alguna manera, però sembla que s'ha anat posant una mica to. I a mi ara el que més dubtes em genera és el lateral dret. Que passa que quan no es guanya...
diguem-ne, l'edifici tremola tot. Llavors, donem culpa a un... Bueno, i al mig del camp... És a dir, si s'hagués jugat semblant com s'ha jugat i alguns partits no s'haguéssim perdut, que això a vegades passa també, ara parlarem d'una altra manera.
Això també és veritat, eh? Els detalls... Estem a 7 punts del primer, has dit? Sí, sí. 7 punts són punts, eh? No, a 6, eh? A 6, és igual. A 6, el que passa que... El primer té un partit menys, eh? Bé, és igual. Té un partit menys. Tu imagina que en algun partit d'aquests que el gimnàstic no ha guanyat per poc, hagués empatat.
amb dos partits d'aquesta i emparant d'una altra manera, jugant igual de malament, perquè això és així. Però la confiança i la sensació a vegades és una altra. I no és per aigualir res. Senzillament és que moltes vegades passa això també. O sigui, la sort aquesta que els dos pals l'altre dia no van entrar, perquè això és així, a vegades la tens al revés també. I això, els de Villarreal se'n deuen posar les mans al cap, perquè amb dos pals...
La primera part i al final tothom ha de demanar l'hora. Això passa a molts partits. Vol dir que el moment que tu tens l'ocasió de fer el gol has d'intentar fer-lo i quan no hi ha passat. El futbol ho veiem cada partit un munt de vegades. El que passa és que si et bases amb sensacions...
A veure, Atlético Madrilenyo, crec que actualment, ho vam veure fa poques jornades a casa, absolutament superior al Nasti. Mereixadorament líder. Mereixadorament líder. Veus jugar al Sabadell, que allí... Un equip sòlid, eh? Recordem el Sabadell, de les tres primeres categories del futbol, és l'únic equip que encara no perdut cap partit. Correcte, veus jugar al Sabadell i per joc, ja no només el partit nostre, allí a la Creu Alta...
crec, l'Europa, un equip que acaba de pujar, com el Sabadell, però un camp dificilíssim. Però un futbol molt dinàmic. Ja, però el camp dificilíssim de l'Europa per les circumstàncies que tots sabem, no? És a dir, i dic tres noms d'equips que estan a dalt, no? Els tres que estan a dalt. Però també et dic els grans favorits.
Això seria llançar un salva de vides al Nàstic, no? Els grans favorits estan tots en aquesta zona indeterminada de la classificació, eh? Tens el Murcia, l'Hércules, el Nàstic, fins i tot l'Eldense, el Corcón i Cartagena, que estan una mica més amunt, però encara... Sabadell ahir va guanyar un a zero.
Tu pensa que dels cinc primers, o de l'equip que pujaria directe, que és l'Atlético Madrileño, que ja està en aquesta categoria, però després els que estan en play-off són Sabadell, Europa, Teruel i Cartagena. Excepte el Cartagena, que ha baixat de segona, els altres tres són equips que la temporada passada estaven a segona federació. Sí, que potser porten l'empenta, no? De tota manera...
Certo, això que saps dient. D'aquí dos o tres mesos ja ho veurem tot. Per això, per això, per això. Perquè, bueno, tot el que tenen ja ho tenen. Això també és veritat. Però les jornades ja van passant també. Ja estem a la jornada 13 i continuen allà. Jugant així es consolidaran amb aquesta categoria segur, com a mínim. Ara, després el que passarà ja ho veurem. Sí que és veritat que el Sabadell... A vegades amb aquests equipos el que els passa a factura és en el moment en què ja es veuen a prop de la permanència...
que pràcticament per mèrit o per demèrit l'acaben aconseguint, i pensen en quotes més altes. Llavors és quan fan la baixada. Jo crec que hi ha equips d'aquí que estan al capdamunt que baixaran i faran figa.
i pujarà, doncs, et pujarà el Múrcia. Espero que el Nàstic també estigui més amunt, però, doncs, vull dir, costarà, eh?, perquè si mires els noms, el Corcón, el Cartagena, el Dense, tot això, vull dir... Però ells deuen pensar el mateix, eh? Sí, no, no, clar, no ho hem de pensar nosaltres. No és un consol, senzillament, que és el que passa. Ho anem deixant aquí pràcticament, diumenge a 4 de la tarda...
No ho està, dic Costa Daurada, Nàstic-Hèrcules. Quin partit preveus, Víctor? Per nom, l'Hèrcules... Bé, no diré espanta perquè no d'espanta ningú, però l'Hèrcules és un històric. Vull dir, ahir vèiem l'Ells jugar amb el Madrid, doncs l'Hèrcules és l'Ells del veí, no? Aleshores, home, un partit difícil, òbviament, però el Nàstic guanyarà 2-0.
Sí, home, jo confio que la cegnia aquesta, que era el que ens fessin gols, això sembla que està tallat, ara el pas següent és anar a fer gols, anar a fer gols vol dir jugar i tenir algunes ocasions i fer un parell de gols, això està clar.
Jo, 1 a 0. Sí, ja n'hi ha prou, eh? 1 a 0, ja... Però ja no m'expliques ni com jugues. No m'expliques res, 1 a 0. No, no, anem al resultat. Sí, sí, sí, ja parlem d'aquí uns quants dies. I després el tiu ens tornarem a dir, nàstic no pita, però bueno, un guanyat, 1 a 0. I amb bona entrada, no? Diumenge a 4 de la tarda. Sembla millor que la setmana passada. Un pèl aviat, però bé.
Bé, sí, però sembla millor que... Més mal això que al quarts de nou del vespre. Sí, i més ara, aquesta època. Recordem que l'Hércules vindrà a Tarragona amb Beto, company d'entrenador, que es va fer càrrec de l'equip aquesta mateixa setmana i que va aconseguir aquest cap de setmana en el seu debut a la banqueta aquesta victòria per dos gols a zero davant del coer de la categoria el Betis Deportivo. Doncs com anem deixant aquí? Víctor Roca, Pere Valls, Emilio Guillamat, que ha estat un ple, que vagi bé, fins la propera. Molt bé, bon dia. Bon dia a tots.
I comencem amb molta energia amb aquest golden que no me puc treure del cap. Feliç setmana. Som-hi.
Bona nit.
No more hiding, I'll be shining like I'm born to be. Cause we are hunters, voice is strong enough.
Fins demà!
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el moll de costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoescan.cat
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat.
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si, a més a més, suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Un retrobament. Un projecte.
Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
La teva veu, la veu de Tarragona.
Seguim endavant i ara parlem del pressupost municipal de Tarragona de cara al 2026. Com sabeu, ja ha aprovat. Puja 236 milions d'euros divendres. Segurament podreu seguir el plenari municipal en què s'aprovava amb el suport d'en Comú Podem, de Junts i dels tres regidors no escrits.
i, evidentment, de l'equip de govern del PSC. Els que tenim certa memòria recordem pressupostos en plenaris dia 24 de desembre, és a dir, intentant aprovar en extremis abans de tancar l'any el pressupost municipal, i ara en parlàvem fora de micròfon amb alguns companys d'aquí, companya de la redacció,
que recordem perfectament, això, 24, a punt de menjar els torrons, i el monplenari, doncs, en marxa, per tant, d'intentar tenir el dia 1 de gener el pressupost municipal. Tercer any consecutiu, que s'aproven els comptes municipals, i en parlem amb la tinent d'alcalde, responsable de Dicenda, la consellera Isabel Mascaró. Isabel Mascaró, molt bon dia, benvinguda. Hola, molt bon dia. No es pot caure'm això que deia, perquè aquí hi ha gent que et porta, clar, molts anys treballant a l'emissora pública, i recordem perfectament aquests plens
per intentar provar abans d'acabar l'any, inextremis, el pressupost. Quina valoració em fa que, per tessin consegut, tinguin pressupost el dia 1 de gener?
Bé, la veritat és que és molt bona notícia. Hem de recordar que estem governant en minoria i per tercer any, a 1 de gener, ja podrem començar a posar fil a l'agulla amb continuar amb la millora dels serveis, inversions, etcètera, etcètera. Jo crec que el mandat que hem rebut, a més, de la ciutadania, o sigui, és un consistori que està certament molt fragmentat, nosaltres estem en minoria,
Amb la qual cosa jo crec que la ciutadania el que ens demanda és que arribem a consensos, arribem a acords, tot per seguir millorant Tarragona i en aquestes estem. Jo la valoració que em faig és molt positiva, tant per la feina feta pels equips tècnics de l'Ajuntament com per descomptat per tots aquells consellers i conselleres que han prioritzat això, una voluntat d'arribar a acords i que ens permeten, diguéssim, per tercer any...
posar fil a l'agulla el de gener del 2026. Vostè que ha capitaneixat les trobades amb els diferents grups, pels que han dit que sí ha estat fàcil, no ha estat fàcil i pels que han dit que no, doncs com ha anat la cosa? Bé, jo posaria en valor que els que han dit que sí, aquí hi ha hagut... El tema dels pressupostos és que estem treballant i quan dic que estem, dic tant com a equip de govern com lògicament des dels grups de l'oposició...
des del setembre, o sigui, és tornar de les vacances de l'estiu del mes d'agost i ens hi posem a treballar. Hi ha hagut unes fases prèvies que n'estan molt intenses, és a dir, jo el que era la proposta que volien o les peticions que ens volien fer com a oposició, en aquesta pantalla, per dir-ho d'alguna manera, no s'hi ha arribat fins que nosaltres hem justificat i, a més, d'una manera...
molt minuciosa i detallada, que s'havien complert els acords de l'any passat. És a dir, hi ha hagut moltíssimes reunions, reunions d'entre dues hores, inclús en alguna ocasió més, diverses, precisament per justificar el compliment dels acords.
Després, lògicament, ja superada aquesta fase, és quan hi ha hagut pròpiament les negociacions per anar encabint les diferents propostes, moltes d'elles que, a més a més, nosaltres compartim, hi ha inquietuds, lògicament, com la millora dels barris, millora en habitatge i tantes altres coses que nosaltres, com a grup municipal, també compartim.
Especialment amb el grup d'esquerra, que ha votat que no. Ells deien que no s'havien complert els compromisos. Vostè si responia divendres, que en un 80% estan complerts. Allò que s'havia acordat, prèviament. Sí, sí, és així. Jo en el plenari vaig tenir ocasió d'anar detallant un per un.
els acords que s'havien complert. Jo considero que aquí, lògicament, cada grup municipal fa l'estratègia que considera oportuna i, bé, Esquerra Republicana va manifestar que estaven a l'espera d'un document. Jo, la meva resposta és quin document en concret necessitaven perquè molts dels acords o bé han sortit en premsa
o bé s'ha anat comentant en el propi plenari o bé en el perfil del contractant s'ha anat veient. Per exemple, moltíssims aspectes, com per exemple l'Uniopodaca. Pel projecte d'Uniopodaca, actualment hi ha 469.000 euros a Pla de Barris,
n'hi ha 3,1 milions en el ben entès que ens ha presentat el Pla de Barris. En quant a habitatge social, queda fora de tot dubte que tant en l'àmbit de la construcció, amb els 192 habitatges socials, el PP10, com en compra d'habitatge, s'han anat complint. Ells formen part, com a grup municipal del Consell d'Administració d'Esmausa, tota aquesta informació la tenen al seu abast.
Per exemple, a Centre Cívic de Llevant ens hem reunit com a equip de govern i hem fet una presentació als representants veïnals de tot Llevant. Estem a l'espera que la Generalitat de Catalunya acordi aquestes sessions i a nivell de pressupost actualment ja hi ha 450.000 euros per escometre aquesta adaptació amb el que ha de ser el Centre Cívic. I tantes altres. Per exemple, a l'asfaltat...
lògicament, aquí a l'Avinguda Roma, doncs a la vista està, no?, que ja s'acaba d'asfaltar, igual que a l'Avinguda Andorra, i tantes altres, i tantes altres que, com li dic, és que és públic i notori que hem anat complert, complint.
Agraïment pels grups que han votat, que sí, ja ho feien al plenari també, especialment als socis d'en Comú Podem i de Junts, que tornen a ser socis de la professional pressupost i també els no escrits. Absolutament, absolutament. Nosaltres l'agraïment, lògicament, en primer lloc, pels que han estat uns socis prioritaris i molt fiables, que són els consellers tant d'en Comú Podem com de Junts, com també en aquest cas els consellers Gómez Duque i la consellera Vidal,
Per què? Doncs perquè han fet propostes molt treballades, molt elaborades, he de dir, sempre pensant en el benefici de Tarragona, i això lògicament és el que ens fa aquest punt de trobada, i que han tingut la grandesa de fugir de plantejaments tàctics o interessos partidistes.
De cara a la ciutadania que ens està sentint ara mateix, a partir d'1 de gener del 2026, què canviarà les seves vides a nivell pressupostari? És a dir, que és el que notaran de forma més imminent la ciutadania que ens escolta. Sí, que ens podrem posar des del minut 1 de l'any 9 a treballar, tenint en compte que...
L'Ajuntament, com qualsevol administració, té uns tempos de tramitació, de compliments d'obligacions legals. Això ens permet que absolutament ja tots els departaments ja estan començant a treballar pel que han de ser les apostes per l'any vinent, que com dic són millores en l'espai públic, millores als serveis públics,
I, en definitiva, també millores en els barris. És a dir, que des de l'1 de gener estarem ja treballant per continuar posant les persones en el centre. Un dels aspectes que preocupa és el tema de l'habitatge, l'accés a l'habitatge. I aquí també posen l'accent amb aquests pressupostos. Construir habitatge social i millores també, d'altra banda, per adquirir habitatges. Però, en principi, habitatge social és un dels punts clau, no?
És un dels punts claus, és un dels punts que, a més a més, jo permeti'm recordar que el president Illa, només arribar al govern de la Generalitat, ja va impulsar aquesta mesura i tant és així que el nostre alcalde, en la seva visita que va fer, vam ser el primer municipi de Catalunya que va oferir més terrenys per la construcció d'aquest habitatge. És a dir, és una inquietud que és absolutament compartida
ens preocupa i, lògicament, ocupa els nostres esforços. En aquest cas, i pel que fa en el pressupost, cal recordar que la part d'inversions, tot el que no es gasta durant l'any, passa a l'exercici següent. És a dir, permeti'm recordar que, potser amb el que és la construcció,
En aquest pressupost 2026 no hi haurà especials partides, però cal recordar que sí que tenim la previsió, per part d'Esmausa, de continuar amb aquesta construcció, amb la qual cosa tenim els 6 milions, per exemple, de l'Escola Oficial d'Idiomes, etc. En aquest pressupost el que sí que estarà reflectit, i està reflectit, diguéssim,
és un milió i mig per compra de més habitatge que es pugui destinar a lloguer social. A més, sempre amb aquesta filosofia d'anar a tots els barris en aquesta construcció o en aquesta compra, és a dir, el que no volem és una concentració en barris concrets, el que volem és aquesta dispersió d'habitatge social perquè qualsevol persona que necessiti un habitatge social pugui elegir lliurement
a la zona de Tarragona, on vol viure. I a més a més, a part lògicament de les possibles subvencions que arriben a través del Pla de Barris, específicament a la part baixa, nosaltres també dotem una subvenció per comunitats de propietaris...
de 250.000 euros en 4 anys, és a dir, un total d'un milió d'euros, precisament perquè puguin també millorar les seves condicions, tant d'accessibilitat com d'altres qüestions amb el que són els seus propis habitatges. La situació és molt diferent, per això Mascaró, respectarà fa un any. És molt diferent a nivell econòmic, a nivell econòmic de les arques municipals. El punt de partida és millor.
Respecte a fa un any, sí, sí. Actualment sí, sí, sí, és millor. Tant és així que estem amb la ràtio de deute viu de les més baixes. O sigui, aquest any, al mes de setembre, ja vam solir un 57,07%. És el ràtio de deute més baix que s'ha produït.
La situació va millorar especialment l'any 2024, en què vam assolir la rebaixa i quedar per sota del 75%, que és el que et marca, diguéssim, el tema que sigui sota el control o la tutela del Departament de Finances de la Generalitat, i efectivament anem millorant. Per exemple, això també és fruit d'una sèrie de...
Hem anat pentinant partides, s'han anat amortitzant anticipadament el deute. Per exemple, dins d'aquest pressupost, hi ha menys despesa amb amortització i interessos per un import de 2,7 milions. Això, lògicament, que ens permet, com a institució, anar baixant el deute, millorar la capacitat inversora, i aquests 2,7 milions queden alliberats, diguéssim, per aquest exercici, precisament, per poder-lo destinar a despesa corrent. En definitiva, per poder-lo destinar...
a millorar els serveis públics, amb la qual cosa és un esforç que és continu, és constant, i en aquest sentit sí que cada vegada estem millor. 2,7, per tant, que es podran destinar al que convingui. Sí, sí, es destina després a la despesa corrent. Era per pagar deute fins ara, no? Deutes que són...
Hi ha deutes que són històrics, i que s'hi ha de fer front, perquè s'hi ha de fer front, i és la situació que ens toca, no hi ha més. Però, a part d'això, anem diversificant i anem...
assegurant i garantint la millora en la prestació de serveis. A mi d'aquest pressupost, el que considero, i sí que m'omple d'orgull, diguéssim, és que realment atén a les necessitats i a les demandes que dia darrere dia la ciutadania ens fa arribar, bé, sigui directament a través de regidories de barri o per altres mitjans. O sigui, el destí principal, per exemple, amb despesa corrent, cal recordar que és neteja, transport urbà,
Urbanisme, medi ambient i conservació de l'espai públic, seguretat ciutadana, per exemple, serveis socials o educació, que a mi, si em permet, com a consellera, que soc també d'educació, doncs aquí hi ha una sèrie de millors, estan amb la despesa corrent, estem treballant ja des de fa molts mesos,
en poder fer el que nosaltres anomenem l'estiuet, és a dir, són uns casals d'estiu, amb la qual cosa, volem oferir un servei durant tot el mes de juliol, perquè recordem que les llars d'infants pròpiament acaben abans, i en definitiva atenem i responem a les necessitats de la ciutadania. En serveis socials hi ha un reforç de 200.000 euros, si no vaig arreglar, el tinc per aquí, més o menys...
Bé, els 200.000 euros és la part, diguéssim, d'inversió, que són les millores pròpies dels seus edificis, etc. La part, diguéssim, gruixuda de serveis socials i la seva grandesa és els serveis que presta, i en aquest sentit cal recordar que serveis socials té una dotació amb despesa corrent de 21 milions d'euros. Jo crec que aquesta és la xifra, diguéssim, rellevant, perquè és la que permet continuar prestant els serveis.
És gairebé idèntic a les inversions, que són 19,5 milions d'euros. I aquí ja destacàvem que hi hauria habitatge social, millores també a la part baixa, que és una de les reclamacions, o també la renovació de la falta d'autobusos municipals que ja ha començat, que això és un procés que ja està engegat. És un procés que està engegat, és un compromís que va assolir l'alcalde i que, lògicament, cada any la compra de 10 autobusos...
En aquest cas, i pel pressupost 2026, ja prevista, diguéssim, la compra d'aquests 10 autobusos, més també l'adquisició, per exemple, de 3 articulats que, a través de leasing, etc., al final els adquirim ja de manera definitiva.
Quines altres partides n'està orgullosa? Sabem que abans han fallat referència a algunes partides en concret. De quines altres n'està satisfeta que s'hagin pogut tirar endavant? De la part, per exemple, de la part d'inversió i tornant a l'educació...
a mi especialment orgull i a més jo soc filla de mestra de l'escola pública amb la qual cosa sí que em fa especial il·lusió és el milió 65.000 euros que destinarem a pintar les escoles
són unes escoles que tenen entre una antigüetat de 40 i 50 anys, amb la qual cosa nosaltres ja hem anat pintant, el de 3 cada any, diguéssim, a l'estiu, per exemple, vam acabar amb la pintura de 3 escoles, ha patit gran manteniment, però aquí la intenció pel 2026 és pintar totes les escoles. És de les que especial il·lusió em fan,
I després, lògicament, com a compromís d'equip de govern, està tot el tema la millora de l'espai públic, el milió i mig, per exemple, amb l'asfaltat, o, per exemple, el compromís amb els barris, el pla de barris a la part baixa, o, per exemple, el pla de xoc, diguéssim, de 200.000 euros pel barri de Sant Salvador, que, lògicament, hem de revertir l'actual situació amb la que es troba aquest barri.
Del pla de barris de la part baixa, confia que el tindrem, que la Generalitat, per tant, per això depèn de la Generalitat. Ho sabrem el 15 de gener, però li asseguro que la feina que s'ha fet, tant pel Departament de Territori com per totes les àrees implicades, ha estat excel·lent, amb la qual cosa jo som optimistes perquè s'ha presentat una bona proposta i a veure el dia 15 què resol la Generalitat.
De la part baixa a la part alta, perquè també tenim el mercat del fòrum en partida, i això també fa una part dels compromisos amb algun dels grups, per aquest sí, amb el grup de junts. El tinguem al mercat del fòrum rehabilitat, aquí també hi ha partida. Efectivament. Aquí, des del punt de vista pressupostari, el que sempre, lògicament, intento fer és posar els diners a mesura que es van necessitant. Lògicament, primer és la fase de projecte,
després arriben les fases, diguéssim, d'execució, amb la qual cosa, doncs, jo ho dic per aquelles afirmacions, no?, a vegades de, bueno, cada any es pacta el mateix, no?, cada any es pacten fases diferents dels projectes que són d'interès i que són vitals. En aquest cas, per exemple, està tot el tema de l'execució de la reforma del mercat del fòrum,
que, sens dubte, ha de dinamitzar la pròpia economia com la pròpia zona de la part alta. Miri, el cap de setmana que ve, que celebrem el 25 aniversari de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat, i veig també que hi ha partides pel Patrimoni, per les muralles, per la muralla, però també pel Teatre Metropol, que està en base de rehabilitació, i aquí també hi ha partida concreta.
Sí, sí, ja l'hi dic, o sigui, reflecteix tot el que és necessari, per judici que si alguna partida no es troba en aquest llistat del 26, insisteixo, perquè ja té una partida del 2025 que s'anirà acumulant.
Torno, crec, al començament, perquè, clar, parlem el dia 24 de novembre, és a dir, que no sé com... Ara no recordo exactament com va ser l'any passat i l'anterior, però que el 24 de novembre tinguem pressupost aprovat és un bon senyal, no? És un bon senyal, és un senyal que tenim una oposició responsable i nosaltres, com a equip de govern, l'alcalde ja ho va dir, en la mateixa presa d'aposició del juny del 2023...
i és que no ens comportarem, i jo crec que no ens estem comportant com si tinguéssim una majoria, amb la qual cosa ens esforcem sempre per arribar a acords i consensos, insisteixo, en qui té una voluntat real d'arribar a aquest acord o a aquest consens, i sempre i quan encaixin també les propostes. Hi ha, per exemple, algun grup municipal que, lògicament, mai podríem arribar a un acord, per exemple, Vox...
El tema de la cultura és ruïdo, i hauríem de desfer-nos de tot un departament de cultura. Aquestes propostes amb el PSC, lògicament, mai podran arribar a bon port, perquè no ho volem. Isabel Mascarro, conseller tinent d'alcalde de Dicenda, parlant del pressupost ja aprovat en el plenari d'aquest setè divendres.
Hi ha moltes més partides que n'aniran parlant, perquè això encara s'ha, com deies, va treballant, el que es pugui treballar de cara a cada 1 de gener entri en vigor el pressupost i, per tant, l'endemà amb mans i mànigues. El pressupost és com la caldera. Anem posant energia perquè la resta de departaments puguin anar treballant, insisteixo, des del mateix de gener, perquè...
Lògicament, els tempos de l'administració són llars. Un pressupost que s'aprovés al mes de març o inclús més tard, lògicament, escurça moltíssim les opcions reals de millorar cap servei o d'executar cap inversió dins del que és l'any natural del 2026. Algun capteniment per part de la Masqueró de cara al 2026? Alguna cosa que li preocupi o que s'hagi de posar una mica d'ordre o que s'hagi acabat de posar filo d'agulla?
Bé, la part d'Hisenda és sempre, sempre, sempre anar treballant, anar pentinant, diguéssim, partides i anar controlant i anar diversificant. La part d'Hisenda jo el que crec és que és una feina de gestionar responsablement i de manera sense estridències ni sense fer massa soroll, que és com jo considero que amb...
Amb la caldera és el que correspon. I, lògicament, anant controlant el deute, anant controlant l'execució d'ingressos, de despeses, etc. És una feina de corredor de fons, diguéssim. No és dels 100 metres lliures, és de fons durant els 365 dies de l'any.
M'ha fet pensar que el juliol tindrem el Tour de França i Tarragona. Exactament. Això sí que serà també un esdemaniment històric. Ja, per anar acabant, preveu que seran 26 positius des del punt de vista econòmic per la ciutat? Preveu un any positiu?
Jo, la veritat és que el PREVEC és fruit, com l'hi dic, de molta feina, d'esforç. En primer lloc, esforç que va fer la ciutadania quan vam veure'ns abocats a incrementar la pressió fiscal...
Després, fruit també de les esforços i de la gestió de manera responsable, el que ens ha permès és congelar els tributs per segon any consecutiu, amb la qual cosa sempre alerta, mirada atenta i anar continuant millorant tant els serveis com inversions transformadores per la ciutat.
el pressupost municipal de 2026, 236 milions d'euros, aquests també que dèiem a previsió d'aquests gairebé 20 milions d'inversions, és a dir, 9,5 milions d'inversions, en partides que n'anirem parlant, perquè hi ha moltes que són també per desenar-les a banda i anar explicant, però vaja, en definitiva, crec que hem parlat una mica de tot,
a nivell general, del que és el propós. Jo, si em permet, per exemple, a nivell d'inversió, la previsió és que es demani préstec per valor de 14,9 milions. Qualcosa, per primera vegada, concertarem préstec per una quantitat previsiblement superior a el que serà l'amortització del deute. Això, sens dubte, és un clar efecte i un clar reflex de la millora amb la gestió econòmica
que, com li dic, es va treballant cada dia i que ja va donant els seus fruits. Abans també parlava de romanent, que també en tindrem, de romanent, efectivament. Primer, lògicament, caldrà liquidar l'exercici pressupostari, que és el 28 de febrer, i llavors ja tindrem xifres concretes del possible romanent.
I això, Mascaró, gràcies per acompanyar-nos, i en l'alcalde responsable d'Hisenda. I l'enhorabona per aquesta feina prèvia de negociacions i també per tenir el pressupost a dia 24 avui, però vaja, que era el 21 de novembre, doncs, temps rècord per la d'aprovar els pressupostos. Que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. Bon dia.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Com diu l'entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, l'equip ha de millorar encara molts conceptes per ser més competitiu i guanyar els partits com buscarà aquest cap de setmana davant l'Hèrcules.
Diumenge, 30 de novembre, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 14 de Lliga, el grup segon de primera federació, des del nou estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'Hèrcules. I com sempre, des de fa 33 temporades, l'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, bar restaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
De Ponent a Llevant. La veu de Tarragona en ruta. I com cada dilluns sortim cap a l'exterior. Avui espero que t'hagin tapat una miqueta perquè encara fa fred, no tant com la setmana passada, però fa fred, eh? Amb els companys, amb Joan Maria Bertran a control, amb Abriu Rius i Miguel González, que els tenim per part del Francolí. I com sempre ben acompanyats, Miguel, bon dia. Bon dia, Josep. Ja hi ha bicicletes o encara no, del Tour?
Bicicletes no n'hem vist passar gaires. Del tour, evidentment, encara no. Sí que fa una miqueta de vent i ens hem hagut de reserar una miqueta. No fa fred excessiu, però sí que fa ventet. Exacte, perquè estem... Mira, de fet, aquí a l'entrada del Parc Francolí, prop del que siguen les graderies, diguéssim, i estem aquí, doncs, amb el president de l'Associació de Veïns del Parc del Francolí, el Jordi Miguel. Jordi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Ara em deia el company, des de l'estudi, que si ja hi havia bicicletes del Tour, evidentment que encara no. Sí que és veritat que la sortida d'etapa del Tour serà el proper 5 de juliol des d'aquí, pràcticament, des del parc del Francolí. Què en sabeu i com espereu que sigui per part dels veïns?
Doncs poca informació tenim fins ara, l'Ajuntament no ens ha comentat res encara, més per la premsa i això, sabem que pràcticament el barri estarà ple de bicicletes, de camions dels equips i de molta gent que crec que vindrà a veure la fira que també muntaran, però poca informació directa encara de l'Ajuntament, suposo que encara falta una mica de temps, ens informaran i a veure què diuen.
Ho ha estat muntant encara, però almenys tot el que sabeu ja reivindicàveu fa alguns mesos, en entrevista també amb nosaltres, que estàveu il·lusionats amb l'arribada del tur, però que necessitàveu això, o volíeu més informació sobre com anirà.
Sí, o sigui, evidentment fa il·lusió, no?, perquè la ciutat és un esdeveniment increïble, però sí que és cert que deixarà pràcticament tot el barri blindat, no?, llavors els veïns sí que necessiten una mica d'informació de saber per on podrem anar, com podrem accedir a casa nostra o com podrem anar a la feina, però, bueno, entenc que encara queda temps, encara està tot per planificar-se i, bueno, ens informaran amb temps. Està treballant, suposant, per exemple, en com serà aquesta zona village que també s'ubicarà aquí?
Sí, crec que la zona del Parc Idrisori de Guillem Oliver, una zona bastant gran amb la que hi poden disposar de molt terreny. Us preocupa quines restriccions circulatòries? Com portarà l'arribada, és a dir, la sortida d'aquesta etapa del tour des d'aquí?
Mantenim a l'expectativa, no ho sabem. Evidentment és una zona en què hi ha l'entrada d'urgències o ambulàncies per l'hospital. Entenem que alguna via d'accés i sortida hi ha d'haver, o sigui que amb precaució a veure què és el pla final.
Ara que comentaves el tema de l'aparcament de Guillem Oliver, deixa'm que et pregunti també per la situació de l'aparcament aquí a la zona, perquè es van produir diversos canvis, diverses opcions i diverses accions al voltant de l'aparcament. Com està ara i què és el que ha passat durant aquests mesos, aquests darrers anys?
Bé, el que vam reivindicar des del principi. Tot el que és voltant a l'hospital, al Parc Indisos d'Ori de Guillem-Oliver, són zones que estan plenes de cotxes. Era una zona que potser era necessària una regulació, però tot el que són la resta de carrers del barri pràcticament estan buits. La gent no ve a aparcar perquè s'ha d'apagar. Els venys afectats en aquest sentit hem sigut els veïns que hem d'anar pagant cada dia per aparcar davant de casa nostra. Però, bé, no era necessària aquesta regulació.
Amb tot el tema de la targeta resident, etcètera, etcètera. Sí, sí, però bueno, resident o no, al final acabes pagant igual, sí, sí. Per tant, els veïns, doncs això, no creieu necessària aquesta mesura.
No, al final, bueno, intentes conviure amb això i tots els veïns que veien necessari s'han tret la targeta i acabes pagant, però realment els números diuen que quan vas als carrers i diàriament estan buits, poder no era necessari aquesta regulació. No són zones de negocis, no són zones de canvi de cotxes, al final són visites per anar a l'hospital. La zona al voltant sí que poder era necessària, però tota la resta del barri no.
No fa massa setmanes anàvem a visitar els veïns de la Mora, també arrel d'aquelles afectacions de la Dana d'ara fa un any. Comentàvem també amb l'Ajuntament tot el tema de la construcció del dipòsit anti-DSU. Us preocupa aquest tema aquí, a vosaltres? Al Parc del Francoli s'ha fet alguna feina, alguna tasca en aquest sentit? El tema possibles inundacions?
No és una zona amb les últimes pluges grans que hem tingut una gran afectació. Evidentment, hi ha zones que sí que són una mica més inundables, però no una afectació sobre el barri. Crec que ara aquí al parc sí que s'està fent una petita obra instal·lant uns col·lectors...
Crec que són col·lectors, no sé exactament, però és tot el projecte que té a veure amb l'anella verda, l'esmocadora del riu Francolí. En principi no és una zona que sigui inundable, tot i que està molt proper al riu i ja sabem que el riu ha patit unes crescudes grans, ja tot el dic que parteix la zona del riu, la zona del parc, i en principi no hem tingut cap afectació.
Un altre tema és el tema del fòrum judicial. Sembla que ja comença a caminar. Havíeu parlat també que no se us havia tingut en compte als veïns, almenys d'informar-vos, no?
Bé, de fet, és el que parlàvem abans. La nostra associació neix de la instal·lació del CPO aquí a la zona del barri. Nosaltres el que vam defensar era que no s'instal·lés aquí per als problemes que podia comportar o, si no, com a mínim que s'instal·lés tot el projecte que ja havia previst, que era el CPO i la ciutat judicial.
En aquell moment no teníem formació, no vam tenir formació, no es va comptar amb nosaltres per res, tot i haver tingut reunions amb Generalitat i Ajuntament, però al final el CPO va acabar aquí. S'ha de reconèixer que després de dos o tres anys s'hi pot conviure tranquil·lament, no hem tingut cap problema, tot i que no deixa de ser que és una instal·lació que és la que és.
I respecte a la ciutat judicial, hem tingut més informació que per la premsa, els terminis que coneixem, que ja estaven una mica establerts. Ara sí que fa un parell de setmanes vam veure que hi havia moviments a terra, suposo que estàvem fent ja tot el que són cates a terra, doncs ja...
previstes per les licitacions i la sortida dels contractes d'obres. Ara comentaves el tema del Centre Obert, que va obrir el febrer del 2023. De fet, l'associació, vosaltres ja la constitueu anys enrere, si no m'equivoco, el 2016, per protestar una mica pel tema del Centre Obert. Finalment, heu acabat convivint i em deies que la situació és normalitzada, no?
Sí, sí. De fet, les primeres reunions de veïns que hi havia abans de la Constitució van ser, pel tema aquest, quan va sortir la premsa, que hi hauria l'instal·lació del CPO, arran d'això per fer una miqueta més de força i declarar-nos com a algú, vam crear l'associació de veïns. Sí, portem convisquent dos anys amb el CPO i la normalitat ha sigut el punt més fort des d'aleshores.
Sempre hi ha zones que s'han de canviar, zones de foscor, i dona una miqueta més de por a segons qui passa per segons quines zones, però si s'ha de reconèixer que no hi ha hagut cap incidència i que la normalitat és el punt, que esperem que continuï. I ara mateix quines són les ocupacions o les preocupacions de l'associació de veïns? Què preocupa els veïns? Què és el que es reivindica? Allò de com esteu al barri?
S'ha de reconèixer que estem en una temporada bastant bona. No estem tenint molts problemes, el que sí que estem una mica a l'expectativa, crec, com tota la ciutat, amb tot el tema de la brossa. No deixa de ser que el nostre barri ha sigut un barri que ha estat exclòs del contracte de la brossa durant molts anys. Suposo que quan es va firmar el contracte el barri encara com a tal no existia i no estàvem inclosos.
I això ha provocat que durant molt de temps, no només els últims temps, més temps, haguem hagut d'estar sempre darrere. Hi havia zones que estaven brutes, havies de trucar, havies de... Bueno, estem una mica de l'expectativa, veiem com es treballa, veiem el canvi, esperem que la nova empresa...
tenint en compte que ja estem dintre de contracte, compleixi les expectatives i que el barri queda una mica més net, perquè sí que és cert que últimament havíem patit molts problemes de brossa. Com estava la situació abans d'aquest canvi de contracte de principis de... ja fa algunes setmanes amb el canvi d'Urbacer, el 5 de novembre?
Molt abandonat, molt abandonat. Ja et dic, o sigui, moltes actuacions que havien de fer l'empresa de neteja era perquè o membres de l'associació, de la Junta o algun veí s'havia ficat directament en contacte amb tècnics perquè enviessin a algú per netejar, perquè aquí netejar els carrers igual s'havien tirat dos mesos sense passar una màquina o una manguera, o ningú escombrant, no? Era una mica deficient i, bueno, esperem que tot això canviï ara.
Doncs Jordi Miguel és el president de l'Associació de Veïns Parc del Francolí, a qui li agraïm moltíssim que avui ens hagi atès en aquesta breu conversa amb aquesta secció de Ponen a Llevan, avui des del Parc del Francolí, amb el tour com a mirada posada de cara al juliol, que gairebé anava a dir que això us enganxarà amb les festes, però no perquè és un mes abans, però sí que us portarà molta gent al barri, eh?
Esperem que sí, convidem, però no només pel tour. Al final és una zona que és un pulmó verd de la ciutat que molta gent coneix, però encara hi ha molta gent que baixa i, ostres, no coneixia aquesta zona. És una zona molt maca per venir, per desconnectar, per passejar, inclús gent que ve a treballar, es munten aquí les taules i treballen a l'ordinador. És genial, o sigui, convidem la gent que baixin no només pel tour, sinó per tots els dies de l'any. Un ambient xulo. Jordi, Miguel, gràcies. A vosaltres, moltes gràcies.
També a l'Abril Rius, el Joan Maria Bertran des d'aquí, que us ha parlat el Miguel González. Tornem la connexió als estudis. Això és tot. Fins ara.
Com diu l'entrenador del Nas, Cristóbal Parralo, l'equip ha de millorar encara molts conceptes per ser més competitiu i guanyar els partits com buscarà aquest cap de setmana davant l'Hèrcules.
Diumenge 30 de novembre a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 14 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'Hèrcules. I com sempre des de fa 33 temporades, l'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Tedi Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Sempre hi ha temps per la cultura. Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
La primera entrevista del que fem d'aquest apartat cultural de la veu ens porta a imaginar-vos que som l'any 2126 i que ens hem retirat a la casa familiar, una casa amb certa tranquil·litat. De fet, és el que necessitem, però de tranquil·litat gens, perquè allà començarem a descobrir papers, llibres...
que ens duran a revelar la història de la nostra família. En una època, a més, l'any 2126, en què ja de paper no n'hi ha, tot és digital, tot passa per internet, ell deia, és on traiem la informació. No sé, llavors, quin caire agafa la novel·la, l'amagatall, d'això estem parlant, la novel·la de la Teresa Duc, perquè pot ser inquietant, pot ser reconciliador, pot ser càlid, pot ser misteriós. Teresa Duc, bon dia!
Hola, Núria, bon dia. Quina etiqueta li posem a la novel·la, a l'amagatall? Crec que aquí hauríem de posar diverses etiquetes. Sí? Sí. Però així d'entrada, la que més pesa... D'entrada, podríem dir... una reconciliació, potser. Sí? Perquè mira que a mi la portada m'aporta una mica de... Inquietud? Sí, perquè clar, es veu una nena... Els nens sempre fan por.
Es veu una nena amb una escala d'aquestes com d'escala d'edifici, però com de poble, de carregol, de les antigues. Escala de casa meva. Ah, sí? No em diguis que la nena és també família teva. No. Vale, vale. En fi, en tot cas, reconciliació, eh? Sí, en una part reconciliació, el que passa és que també hi ha coses que no puc explicar aquí i que no tenen res a veure amb la reconciliació.
Bé, la reconciliació potser del personatge en si mateix, el Jan, que està una mica atormentat, eh? Sí, crec que estàs molt, molt enterada, eh? No ho creguis! Vaig pillant inputs d'aquí i d'allà, això vol dir que està molt ben explicada la sinopsi. Sí, sí, el Jan és un personatge, podríem dir que és el protagonista, tot i que de protagonistes n'hi ha uns quants, perquè això és una nissaga familiar de dotze generacions, però potser ell és el que té ocupa més part de la novel·la.
és un personatge que està col·lapsat per l'estrès de ciutat i per la vida que es porta al segle XXII, i després d'un brut psicòtic decideix escapar-se a la casa de la seva besàvia, que no hi ha viscut mai ningú des que hi va viure ella, que és a un poble.
Això del segle XXII, del 2126, això m'ha cridat molt l'atenció. Què és la primera vegada que fas una novel·la ubicada en el futur? Sí, la primera novel·la publicada, sí. Al principi que escrivia vaig escriure una novel·la bastant de ciència-ficció que estava ubicada al futur també. Penso que no deia en quin moment, però estava clar que era futurista, però així publicada és la primera vegada, sí. Però aquesta és futurista o simplement està ubicada en el futur?
Això té una mica de tot perquè abarca 300 anys. Abarca des del 1812 la Guerra del Francesc aquí a Tarragona fins al 2128, que és quan acaba. Són tres segles. I pesen igual tots els tres segles o en algun... hi estàs més estona? No, no. Distribuït bastant equitativament, penso jo, sí.
Tot això repassant la història de la família d'aquesta nissaga, no? La família Joan Als. Sí. Quines característiques, diries, que té la família? Tenen secrets, no? Sí, tots. Qui no té un secret? Sempre penso el mateix, potser és per la meva faceta de novel·lista afabuladora, quina persona no té una història per explicar o per guardar, no?, tothom.
Llavors, sí, sí, els journals tenen... Podríem dir que cada un d'ells té un secret, si no és un secret d'aquests grans, és un secret d'aquests que es mantenen a dintre i que no surten mai. L'amagatall fa referència a un amagatall físic, però també a aquest amagatall que tenim tots a dintre nostre, en el qual guardem coses que no deixarem sortir mai.
Una reivindicació també del paper, de la informació amb el paper, perquè si tu dius una característica que té aquest any, teu 2.126, és que dius que hi ha tota la informació, el problema d'internet, ja no es publica, hi ha una guerra de paper. No hi ha llibres, no existeixen els llibres. Fa uns 50 anys hi ha hagut un trasbals, una guerra, que jo et dic la guerra radical,
I després de la guerra, que va ser molt cruenta, es fan una sèrie d'estudis i reflexions i s'arriba a la conclusió que els llibres no són bons. Per tant, es prehibeixen.
Però internet sí, internet és el de... Sí, sí, però clar, a internet hi podem trobar el que volen que hi trobem, no? És diferent dels llibres. I ell troba, doncs, aquest tresor, que seria la història de la seva família, tres de documents i tot això. Ai, dones més pistes, digue'ns, algun personatge que sigui per tu especial, interessant, o que surti per allí, perquè dius que és una vela bastant coral, no?
Sí, sí, sí. Mira, pensa que hi ha 12 protagonistes. Bé, doncs sí, el protagonista principal és el Jan, que és el noi aquest del segle XXII, i llavors des del segle XIX hi ha 12 protagonistes, un de cada generació, primer dominen els homes, després dominen les dones, després la cosa està més barrejada. Què m'has preguntat? Ah, algun protagonista, algun personatge en especial. Bueno, hi ha un personatge que és la Marieta,
que precisament és la besàvia del Jan, que representa, que és aquesta nena, per una escena que explico, i, bueno, que és una nena que té algun problema, algun, podríem dir, algun, com ne diuen això, algun trastorn de l'espectre autista, però que, per altra banda, jo soc de l'opinió que quan una persona té una mancança per una banda, normalment ja té una altra cosa que la té molt millor per l'altra, no?,
Llavors aquesta nena té aquesta mancança, és una miqueta especial, però destaca en una sèrie de coses. Els seus pares l'han, podríem dir, l'han educat tal com va dir el metge, aprenent, perquè aquesta nena té problemes, té les habilitats socials, llavors els seus pares l'ensenyen a tenir habilitats socials. N'arriba a tenir tantes que supera la resta de les persones.
Molt bé. Com es diu, la nena? Marieta. Vinga, ens quedem amb aquest nom per si llegiu la novel·la, que hi trobarem, Teresa, d'estil. Com és el teu estil a l'hora de fer aquesta novel·la? No sé si pels que ja t'han seguit en literatura ve a ser una continuació, si has jugat i has trencat una mica. Jo m'imagino que la meva manera d'escriure és la mateixa.
L'estil és el fiueles. Sí, el que vol dir és que és una novel·la molt diferent. No té res a veure ni amb la novel·la negra, que en tinc quatre, ni amb la novel·la històrica, que n'hi ha una, ni amb la novel·la fantàstica, que també en tinc una. Cada vegada escric el que em ve de gust d'escriure. No em vull encasellar, tot i que la de la novel·la negra, com que la protagonista sembla que és algú que tothom s'estima molt, sempre em diuen que no escriu sobre la mimí.
Però clar, és això, vull escriure sobre el que em ve de gust, no? Molt bé. L'he deixat apartada. L'he deixat apartada. Normalment faig un de la Mimi i un dels altres, perquè també la intriga i la novel·la negra també té unes característiques especials que no és que esgotin, però vull dir que has de descansar una mica de tot aquest tema. A part, com que ja tenim prou amb la realitat que vivim,
de morts i assassins i tot això, també et venen ganes de descansar. I l'estil, no sé què dir, jo crec que escric com sempre, aquí hi ha dues veus, bàsicament dues veus narratives, una amb tercera persona, que és la que explica la història de la família, i l'altra en primera, que és el diari que escriu el Jan, explicant el que fa, com se sent, i tot el que va trobant, també.
Molt bé, i així et dona peu també, no?, fer una cosa més introspectiva i una altra més de fora. Sí, exacte, exacte. Com anirà la presentació? Perquè avui entrevistem la Teresa Duc, a tom de la publicació de la Magatall, però també a tom de la presentació, que farà aquest dissabte, no?, a la seta, a la Casa de les Lletres. Això mateix, sí. Com serà? Què faràs, Teresa?
Bé, a mi m'agrada variar i aquesta vegada, per comptes de fer unes lectures simples, farem com una mica de performance amb uns companys de l'Escola de Lletres. Farem un... això, vull dir, una mena de teatre improvisat. Ens barrejarem entremig de la gent. Molt bé. Teatre. Sí. Farem una mica d'això. Interpretareu els personatges. Sí, algun personatge d'aquestes. Molt bé. Els reunirem a tots, ja que no es van arribar a conèixer alguns, doncs ens reunirem uns quants, sí.
Molt bé. Doncs ja ho veieu, una manera ben fresqueta de fer aquesta presentació. Quedeu tots convidats dissabte a la seta a la Casa de les Lletres, que s'està obrint com a espai per fer presentacions de llibres els dissabtes a la tarda. Sí, sí, té molta raquesta a la Casa de les Lletres, ara sí. L'amagatall de la Teresa Duc. Felicitats, Teresa, i moltes gràcies per venir. Gràcies a tu, Núria.
Doncs acomiadable, Teresa, jo segueixo aquí perquè ara em toca parlar d'una altra que té lloc avui mateix. Es tracta d'una jornada amb el títol de 600 anys de resistència femenina gitana. En parlem de tot plegat, això tindrà lloc a la Casa del Jardí, allà als Jardins de la Reconciliació. Em sembla que ho dic bé, no?, a tocar de la Via Augusta. Ens en dona més detalls la Trinidad Torres Castro, una de les organitzadores. Trinidad, bon dia. Bon dia.
Hola, bon dia, Núria, què tal? Bon dia. Bé, amb ganes de saber-ne més. Qui ho organitzeu, això? Això ho fa al Pla Integral del Poble Gitano, Generalitat de Catalunya, i això s'ha fet, diguéssim, a tot Catalunya, Barcelona, Lleida, Girona, i ha de tocar tot Arragona.
Molt bé. Serà avui, aquesta mateixa tarda, a partir de les 5, a la Casa del Jardí. Què fareu exactament? Què vol dir això de 600 anys de resistència femenina gitana? Com ho enfoqueu? Doncs mira, això és, diguéssim, som unes veus de dones gitanes, de cada territori, amb molta força, dignitat, llibertat des del cor del poble gitano. I, bueno, parlarem una miqueta des de l'arrer del poble gitano a la península, de l'any 1425,
i després ens farem una ponència i a partir d'aquí farem uns actes molt xulos i si volguéssiu vindre esteu tots convivents, això està clar. Som resistència, som memòria, som futur, és una mica sentir-se orgullós de la comunitat gitana però més de ser dones dins de la comunitat gitana. Exacte, el paper de la dona gitana és una, a part de totes les dones també,
És un paper molt important, perquè a part de ser dones, són llitanes, són mares, són àvies, i passem tots els nostres valors, tota la nostra cultura, la passem de mares a filles i netes. I llavors encara està perdurant. Són veus que en parlarem, de diferents... O sigui, serà del territori de Tarragona, però vindran del barri de Can Clar...
Vindran d'Emposta, vindran de Tarragona Capital, que en aquest cas ho veu jo, vindran unes quatre dones a parlar i vindran també gent del pla integral. Tot això entenc que s'emmarca dins la commemoració demà del 25N, el dia contra la violència masclista. Què hi teniu a dir les dones gitanes sobre aquest tema?
A veure, naltros, avui per avui, gràcies a Déu, aquí a Tarragona jo estic parlant des del meu territori, avui per avui, naltros, des de la comunitat xitana, naltros amb aquest sistema, no existeix, però sí que existeix arreu de tot arreu. I, clar, naltros, per exemple, tenim gent gran i quan veiem que hi ha alguna cosa que no de jo, ja fem intervencions de mediació. No deixem que arribi més.
Així que és veritat que potser a vegades s'han sentit en algun lloc, això sempre pot ser de tot arreu, que t'ho dic, ah, fulana de tal o fulano de tal ha passat tal. Doncs nosaltres, en seguida, que sapiguem, jo et parlo des de la meva línia de mediadura que soc, de fa molts anys, i, bueno, fa 17 anys, i, bueno, quan hi ha alguna cosa d'aquestes, alguna intervenció, ja fem un acte de prevenció. Així que a vegades pot ser que s'escapi. Però normalment, aquí el que és...
La part alta de Tarragona, normalment la gent que es coneix, saben que en aquest sentit, de moment, avui per avui, no? I toco pedra. De moment no n'he vingut cas d'esport, però sí que se senti en diferents llocs. I penso, molt mal fet, perquè, a veure, ningú té que fer cap part d'aquest i menys amb una dona que, bueno...
i a vegades jo és el que he dit, si alguna dona, per exemple, no s'entén amb una persona,
no tenim per què vindre cap violència. Feu comunitat, en tot cas. Per conèixer més la comunitat gitana de Tarragona, per posar-la en valor, i especialment d'això es tracta el paper de la dona gitana, us convoquem a tothom avui mateix, avui a les 5 a la Casa del Jardí. 600 anys de resistència femenina gitana, un acte que ha rondat per tot Catalunya i que ara arriba aquí a casa nostra. Moltíssimes gràcies per atendre'ns, Trinidad Torres. Una abraçada forta, forta.
Moltes gràcies a tu honoris. Vinga, per te la besava. Gràcies.
I tanquem res amb tres minutets, molt poc temps per explicar-vos que aquest dissabte es presentava la publicació d'un llibre imprescindible de Marc Atuén, La vida al Mississipi, traduït al català gràcies a la tasca que ha fet el Marc Donat. I direu, ai, em sona tot plegat. Doncs si és que el Marc, per traduir aquesta obra, va guanyar el 24è Premi Beca de Traducció Vidal Alcubé. Marc Donat, bon dia i felicitats. Hola, bon dia.
Bon dia, moltes gràcies. Escolta, temps rècord que has fet per traduir l'obra, no? A vegades aquestes traduccions del Vidal Alcobé tarden i tu, en un any, t'ho has polit. Bé, sí, l'editorial que l'havia de publicar em va dir... Ràpid. ...publicar perquè surtis aquest Nadal i hem passat un any amb Marto Ell.
Oh, molt bé. Ha sigut intenset, eh? Digue'ns... Perquè el llibre és llarg. Marc, així ràpid i curt i breu, explica'ns per què és interessant llegir la vida al Mississipi.
La vida al Mississippi és un llibre de viatges, o una crònica social, política i històrica, narrada en primera persona per Mark Twain, que explica els anys que Mark Twain va aprendre a ser pilot de vapors al Mississippi. Mark Twain va ser moltes coses, va ser periodista, va ser escriptor, va ser buscador, va ser moltes coses, dintre les quals una va ser
ser pilot de vapors. Ell va estar dos anys aprenent-ne i després es va treure el carnet de pilot de vapor i va estar solcant al Mississippi dos anys fins que va esclatar la guerra de la cessació allà i els vapors van desaparèixer del mapa. I aleshores ell narra en una primera part el seu procés d'aprenentatge
El Mississippi, i després una segona part molt més extensa, narra quan els vapors ja no són importants, fa un viatge de tornada al riu i recorre tot el Mississippi al bord d'un vapor, quan el Mississippi ja no és riu on s'hi navega tant, i a les esbarra trobant tot el paisatge que havia trobat, que havia viscut a fer 20 anys abans.
Llibre d'aventures, doncs, ideal, i de més clar, amb el ressò, no?, amb el ressò de fons dels seus personatges més famosos, que són Tom Sawyer i Hackalberry Finn, però ara en primera persona, vull dir que fantàstic, eh?
El llibre aquest es publica un any abans que es publiqui Huckleberry Finn. I quan tu llegeixes Huckleberry Finn i llegeixes aquest llibre hi trobes molts punts de contacte. Fins i tot el llibre té un capítol que ell, el mateix Mark Twain,
diu que inclourà en la novel·la que està preparant, que és Les aventures del Huckleberry. Finalment no l'inclou. Però ja el teníem en ment. Tenim un extra escrit del Huckleberry Finn en aquest llibre. Ho hem de deixar aquí. Escolta, Marc, moltíssimes gràcies per atendre'ns, per fer-nos venir ganes de llegir La vida al Mississippi, de Marc Twain, traduït, ara sí, pel Marc Donat, Premi Beca, de traducció Vidal Alcobé, en la 24a edició. Felicitats per tot plegat, Marc, et seguirem de prop.
Moltes gràcies. Una abraçada. I així, sense temps de més, simplement amb una microsintonia o amb un indicatiu, perquè falten res segons per arribar a les 11. Tanquem la veu de Tarragona. Arriben els serveis informatius i demà en tindreu més.
Bon dia, són les 11.