La veu de Tarragona, camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
¿Qué tal? Benvinguts. Obrim la veu d'avui, que és ja dimecres.
Avui que estrenem el mes d'octubre, segona jornada de la veu de Tarragona,
segona programa, camí cap als 40, camí cap a la celebració del 40è aniversari d'aquesta casa.
Per tant, seguim fent el compte enrere, ja 139 dies per això,
perquè arribi aquest moment en què comemorarem les quatre dècades d'història d'aquesta casa,
d'aquesta emissora pública municipal.
Serà el 17 de febrer de l'any que ve, 2026.
Anem fent el compte enrere, per fer la nostra festa major.
Avui, amb el control tècnic de Sílvia García, i amb aquí que fa possible el programa,
tenim el Joan Andreu Pérez de la producció, el Pol Romero,
que avui el saudem perquè fa una part ja de l'audiència.
Ahir, doncs, ja va finalitzar la seva etapa en pràctiques,
per tant, el saudem des d'aquí, i veurem tot l'esforç fet durant tot aquest estiu.
A partir d'aquí, vengues acompanyat aquí també a nivell del programa.
Mauri Fernández, de Realitació Udivisual, Núria Cartanyà, doncs, també amb nosaltres,
i Miquel González. Miquel, bon dia.
Hola.
Bon dia.
Bon dia.
Ui, quin nova has dit, eh?
Sí, m'ha sortit així.
De dimecres, és un moment de dimecres.
Hola.
Hola, me llamo Miguel.
Hola.
Vivo en un pleu.
Hola, i tu no.
Me llamo Miguel i tu no.
La verdad es que aquí no hi ha muchas cosas que ver, no?
No, exacte.
Això no era la cançó, no?
No, hi ha un influencer que...
Ah, amico.
Bé, és que m'ensenyes coses.
La Magdalenita, eh?
Que si no la seguim és molt simpàtica.
Des de Mèrida.
Mira, per cert, avui la cosa va d'influencers al voltant del Romesco, eh?
D'aquest Congrés Internacional, Tècnico Cultural del Romesco.
Internacional no, però Tècnico Cultural sí que tenim aquí al Palau de Congressos avui i demà.
I mira, falta una veu del programa, que és la Viru Rius, i que la tenim a les fortes del Palau de Congressos.
a punt d'entrar, per tant, anem a buscar-la, eh?
A veure què ens explica l'Abril.
Abril, molt bon dia.
Bon dia, Pep.
Bueno, ja has pogut entrar o encara no?
Encara no, han sigut superpuntuals.
Jo crec que mentre sonaven els...
Pitos.
Pitos.
Els Pitos, perquè comencessin un altre programa, han just obert les portes.
Llavors, m'espero un moment per dir hola i després ara hi entraré.
De moment no ha entrat ningú encara.
Ja veig algunes cares conegudes, el Pep Manresa de Junts, per exemple.
Molt bé.
I hi ha 180 inscrits, com a públic, com a ponents.
És un...
Sí, sí.
La gent que passarà per aquí, pel Palau de Congressos, durant aquests dos dies.
Mira, d'aquí una estona, crec que a dos quarts, l'alcalde inaugura oficialment el Congrés amb la consellera Montsedan
i també amb el Xàber, el Xàber Alloé, que és el president del Comitè Científic
i el teu objectiu, que és el chef del restaurant Disfrutar, l'Eduard Xatruc, eh?
Sí, ara buscaré...
Havia d'arribar tots entre 9 i dos quarts de 10.
Llavors, ara, quan pugui, l'agafo i parlarem una miqueta amb ell.
A veure si té romesco dintre el seu restaurant.
Això, això.
Mira, l'abril estarà, doncs, avui pràcticament tot el dia allà, doncs, tot el matí, eh?
El Congrés del Romesco, pel qual passaran, doncs, una cinquantena de ponents,
entre els quals totes les estrelles més excel·lents de la nostra demarcació
i cuiners d'excel·lència.
Per tant, doncs, anirem fent finestres, abril.
Anirem connectant amb tu, quan tinguis convidat, ens avises i entrem amb tu, d'acord?
D'acord, perfecte.
Tu us has fet romesco, per cert?
Sí, m'has explicat unes quantes vegades i jo crec que no l'he fet mai,
però si l'hagués de fer, sé quins són els ingressos.
Ja ho sabria.
Em sap la part teòrica.
Avui és el de l'anyora, que dius tu, i tot el que fas.
Objectiu, avui has de sortir d'aquest congrés,
una, sabíem fer el romesco, i dos, havent estat un romesco, eh?
Sí, no, jo sortiré experta.
Home, i tres portant-ne una mica cap aquí, també.
Home, i tant.
Però no tenim pa per sucar, eh?
Bueno, però això anem aquí al costat.
Jo compraré també.
De pa parlarem al programa també, de voler.
Ara en parlem.
Abril, fins ara, quan tinguis convidat, ens ho dius, d'acord?
Perfecte, fins ara.
Fins ara.
Doncs a les portes, eh?
Aquest congrés tècnic cultural del romesco,
que avui tindrem l'antena posada allà,
i també demà, al llarg del dia, eh?
Però a mi que passaran més coses, no?
Sí, perquè a partir de dos quarts farem també
la primera tertúlia de periodistes d'aquesta temporada,
amb l'Esteve Giral, la Cristina Artacho,
i també amb el director gerent d'aquesta casa, no?
Xavier Dixis Pers, sí, sí.
Sí, exacte.
Parlem amb la temporada, o arrencar la temporada.
Amb aquest curs polític, preparant aquests 40 anys de la ràdio,
i carregada d'entrevistes,
perquè a partir de les 10 també saludarem
la directora general de Turisme de la Generalitat,
Cristina Lager,
doncs això, també per parlar també de com està el sector.
Abans haurem parlat de loteria,
amb el Jordi Alcazo, de l'administració número 13,
per saber com es presenta aquesta loteria allà de Nadal.
Veurem si hi ha pujades, si hi ha baixades,
si totes les administracions ja cobren amb targeta, amb visum,
o hi ha alguna novetat amb aquest?
Hi ha novetat, sí, sí.
En parlarem.
I, de fet, si tombeu una miqueta pel món,
pel món Tarragoni,
veureu que a molts llocs ja hi ha loteria.
De fet, ja fa alguns dies, ja fa...
A part de l'estiu, jo crec que...
A part de l'estiu, eh?
Sí, sí.
Li preguntarem a ell com van les vendes,
i això, les principals novetats,
perquè parlem de la mitja número 13,
de l'Otra Express,
per tant, això, que ens expliquin com estan les coses,
estarà aquí amb nosaltres a l'estudi.
I, mira, avui recuperem la figura,
amb la memòria i la figura del Santi Coc
a la secció del Nàstic del 1886,
l'història d'un escut,
amb els companys d'esports,
amb el Jordi Dani i companyia.
Fa una mica més d'any que ens va deixar
i volem recuperar aquest espai de memòria amb ell.
No ens cansarem mai de recordar-lo,
i, per tant, avui recordarem el futbolista
amb més partits a la història del Nàstic, eh?
I que està molt bé.
Parlarem també de la temporada de la Sala Trono,
que ahir es presentava.
Nova temporada al magatzem.
Es marcaven diverses campanyes allà.
I, de fet, hi continuen.
I la primera representació
la porten en una hamburgueseria.
És a dir, traspassen la paret del magatzem.
Doncs vinga, en parlarem.
I parlarem a la recta final,
a la recta final que sempre fem un espai de cuina.
Avui aparquarem una mica el romesco
i parlarem amb Marcos Díaz-Rujano,
que ha canviat l'enginyeria pel pa,
pel parc escenal, el seu obrador,
Paneme, i avui ens explicarà una mica la trajectòria.
Molt bé.
Continguts avui, eh, d'aquesta jornada de dimecres,
1 d'octubre.
Avui, doncs, que...
Bé, tot el que fa possible el programa, eh,
ja els hem dit, eh?
La Sílvia García, els controls,
el Mauri Fernández, el Miguel González,
l'Abrigo Rius, el Núria Cretanyà,
el Joan Andreu Pérez, la producció,
i qui us parla, Josep Sonyer.
Les 9 i 6, comencem, com sempre, amb una veu.
Miquel, gràcies, fins ara.
Fins ara.
Amb una veu del dia, l'opinió del dia.
Avui l'Espineta amb Tarragonins,
es diu així la secció,
és la veu del director de Sona Sàlata,
per tant, de teatre, Joan Pasqual,
amb una reflexió sobre els llenguatges artístics
i la manera, també, de mirar la vida.
Avui, doncs, és l'Espineta del dia,
d'ell que es presenta com una reflexió voltant dels llenguatges.
Però sap que tenim a l'Abril amb un protagonista.
Abriu, bon dia.
Hola, Pep, que m'escoltes?
Sí, perfectament.
Vinga, vinga, tens protagonista?
Tinc protagonista, tinc el protagonista.
Ja, l'objecte que m'has posat és el primer que he agafat.
Endavant, endavant.
Tenim amb nosaltres el xef Eduard Chatruc,
del restaurant Disfrutar de Barcelona,
amb tres estrelles Michelin.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
A començar la primera edició
d'aquest congrés tècnic cultural del Romesco,
faràs la introducció a la presentació
i després hi ha la primera taula rodona sobre aquest congrés.
Quina és la teva participació?
Bé, jo com a tarragoní, jo soc de Vilaseca,
diguéssim, jo el Romesco el tinc, diguéssim,
interioritzat, no?, al meu ADN.
I bé, em fa molta il·lusió participar en aquest primer congrés
perquè al final hem d'estar molt orgullosos
de la cuina que tenim a Tarragona,
diguéssim, el Romesco, no?,
que és un plat o una salsa o una elaboració, no?,
suposo que aquí en aquest congrés
doncs en debatirem i en traurem l'aigua una miqueta més clara, no?,
però diguéssim, el Romesco és una elaboració
de la nostra cuina tradicional que ha traspassat fronteres
que ens n'hem de sentir molt orgullosos
i el que hem de fer, doncs, des d'aquí de casa nostra,
doncs, potenciar-lo per donar-lo a conèixer
i fer que la cuina i la gastronomia tarragonina
doncs sigui cap davantera com ho és, no?,
fins a dia d'avui.
Dintre del teu restaurant, del Disfrutar,
podem trobar ja el Romesco?
Bé, si entrem tècnicament en discussions,
nosaltres estem fent un Romesco
i sí, diguéssim, nosaltres fem una cuina creativa
basada en noves tècniques i conceptes
però que sempre neix de la terra, no?,
i el fet que nosaltres som catalans, no?,
l'Oriol és de Barcelona, el Mateu de Roses
i jo soc de Vilaseca, de Tarragona,
doncs, fa que el Romesco sigui una elaboració
doncs que fem servei recurrentment
i ara, per exemple, estem fent una versió
d'una calçutada, per així dir-ho,
on, tècnicament, haurem de dir salvitxada, no?,
però sí, fem un Romesco
i el fermentem amb Koji, no?,
ens inspirem una miqueta amb els misos japonesos
i fem un miso fermentat de Romesco, no?,
i és una demostració, doncs,
que la cuina tradicional s'ha de promoure,
s'ha de defensar, s'ha de divulgar,
però també la cuina tradicional
és el pilar per fer coses noves, no?,
i perquè es vagi evolucionant de la mateixa manera,
doncs, que suposo que aquí el Congrés
s'ha de vetrar, no?,
si el Romesco original portava o no portava tomàquet, no?,
diguéssim, pel tema del descobriment d'Amèrica,
doncs, bueno, al final és una demostració, doncs,
que la cuina evoluciona, igual que la vida,
igual que les persones,
i molt contents d'estar aquí
i posar el nostre granet de sorra
perquè, doncs, per potenciar aquesta cuina, no?
Un dels objectius, o el que vol defensar aquest congrés,
és que els Romescos de Tarragona
és ADN tarragoní.
Creus que la gent ja s'hi val disfrutar
o a altres restaurants
on se li ofereix Romesco fora de Tarragona?
Creus que la gent identifica
que això ve del serratllo?
Jo crec que sí, jo crec que sí,
i és més, el que hem de fer, doncs,
és fer divulgació, no?,
perquè hi ha molta gent, segurament,
d'aquí tarragonina
que no ho sap,
que els Romescos de Tarragona, no?
I mira que hi ha moltes elaboracions,
moltes picades,
moltes salses que es poden discutir, no?,
a l'origen,
però crec que una cosa bona que té el Romesco
és que ningú nega que el Romesco
va néixer aquí a Tarragona, no?
Si la gent vingués i preguntés pel plat,
quines receptes creus que els diries
que és millor ficar el Romesco?
Valtros ho figueu amb una mirada més innovadora,
però el Romesco a tota la vida
s'ha dit que és amb peix.
Sí, i tant que sí, diguéssim,
jo recordo i tinc gravada la ment, no?,
la primera vegada que vaig menjar
un Romesco de rejada
amb cigrons,
que són plats d'aquestos
que te'n recordes tota la vida, no?
I sí,
recomanaria sobretot també perquè
perquè la gent ara quan pensa en Romesco
doncs pensa en la salsa, no?,
o assessoria les calçotades,
que també està molt bé, no?,
perquè també és part de la nostra cuina
tradicional i popular,
però un bon Romesco de peix
és excepcional, no?,
diguéssim, per exemple,
ara la gent pot conèixer més un suquet,
no?, coses d'aquestes,
però, diguéssim,
crec que el Romesco és un plat
que s'hauria de potenciar,
i sobretot també que la restauració
tarragolina i de tota la província de Tarragona
doncs que se'n sentís orgullós
perquè són plats d'aquestos
que te'n recordes quan els tastes.
El Congrés també es parlarà de futur del Romesco.
Quins elements del Romesco,
quins ingredients creus que fan molt versàtil
i que es podria fer servir
amb moltes altres receptes?
Bé, diguéssim,
el Romesco com a tal, no?,
diguéssim,
és una elaboració, doncs,
que, bé, diguéssim,
ja es veu amb el receptari tradicional, no?,
podem fer suquets de peix, no?,
inclús hi ha Romescos de carn, també, no?,
l'altre dia vaig veure
que hi havia, no?,
al bar El Gordo 2, no?,
que feia un Romesco de Callos, no?,
i per què, no?,
diguéssim, això és maco,
agafar una elaboració tradicional
i també inspirar-te, no?,
perquè cadascú, diguéssim,
es senti lliure d'aplicar-lo com vol
i segur que s'ha boníssim, no?,
i per altra banda, doncs,
tot el tema de les salses,
però també si entenem el Romesco
com una picada,
el Romesco té infinitat d'elaboracions, no?,
és molt versàtil
i jo faig una miqueta de paral·lelisme,
igual aquí en Mataran, no?,
però, per exemple,
els moles mexicans, no?,
que també tenen molta història, no?,
però que tenen moltes coses comuns
amb el Romesco
i et trobes moles
de moltes formes diferents, no?,
per exemple, doncs,
canviant els fruit xecs, no?,
doncs el Romesco porta ametlla,
porta avallana,
però també, qui sap,
si el dia de demà,
doncs també l'agricultura evoluciona,
i no sé,
ara m'ho invento, eh?,
podríem fer un Romesco verd
amb festucs, no?,
i fer servir en lloc
del pebrot de Romesco,
que és vermell,
doncs un pebrot verd, no?,
diguéssim,
es pot innovar dintre de la tradició,
però el que està molt clar
és que sempre s'ha de preservar
la tradició,
diguéssim,
que la gent sàpiga
d'on neixen les coses,
quina és la recepta primera,
quina és la recepta tradicional,
dominar-la,
i a partir d'aquí es pot créixer.
Última pregunta ja,
has acceptat, suposo,
participar en aquest congrés,
quines altres ponències
o tal·les rodones
tens ganes de veure
o creus que s'endurant
o que serviran
perquè la gent s'endugui
alguna cosa cap a casa?
Bé, jo crec que tot,
jo la veritat,
jo avui aquí vinc
a portar el meu granet de sorra,
però el que vinc
és aprendre,
diguéssim,
com a cuiner
m'encanta aprendre,
no?,
m'encanta conèixer coses,
i avui tenir l'oportunitat
d'estar al centre de Tarragona,
a la cuna del Romesco,
per així dir-ho,
i poder compartir el dia
amb persones de tots els àmbits
vinculats a la gastronomia,
però segurament
que trobarem pescadors del Serrallo,
que donaran la seva visió
del que és el Romesco original,
trobarem restauradors
de tot Tarragona,
i al final és un dia
de compartir la gastronomia
i que tothom doni
el seu punt de vista
sobre una de les elaboracions
que, sens dubte,
són fonamentals
de la cuina torragonina.
Crec que tothom
té moltíssimes ganes
d'aprendre des d'això,
des de diferents àmbits,
des dels més professionals
de l'alta cuina,
podríem dir,
fins als pescadors del Serrallo
que t'explicaran
la seva manera tradicional
i com va néixer.
No, i tothom,
és que tothom,
i també les cases,
diguéssim,
totes les persones,
doncs, que,
diguéssim,
avui en dia
la gastronomia
també s'entén una cosa
com un oci,
anem als restaurants,
anem a visitar llocs
per viure
en l'experiència gastronòmica,
per així dir-ho,
però a casa també
es cuina molt,
diguéssim,
avui en dia
hi ha moltes ocasions
on abans
potser anaves
a un restaurant
o es comprava
el menjar fet
amb alguna botiga
de menjar,
però ara hi ha
molta afició
a la cuina,
i jo crec que
engrescar la gent
que conegui
aquesta recepta
que és molt versàtil
té el seu punt
i segurament
que no fa falta
ser professional
perquè t'enamoris
del que és
un bon romesco,
no?
Doncs, Eduard Chetrup,
xef del restaurant
Disfrutal,
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
el congrés.
A vosaltres,
gràcies.
Molt bé, Abril,
objectiu complet,
l'Eduard
que serà qui inaugurarà
d'aquí una estona
d'aquí un quart d'hora,
serà la inauguració
d'aquestes jornades
d'aquest congrés,
primer congrés tècnico-cultural
del romesco,
doncs això,
que serà el qui obrirà
d'aquí una estona
i serà un dels ponents
destacats també
al llarg de la jornada,
però també tenim,
recordem,
l'Arnal Bosch,
el Rubén Campos,
el Rafael Murria,
el Jeróni Castell,
l'Hitor López,
en fi,
a banda d'ella,
de l'Eduard Chetrup,
el Jordi Vilà,
en fi,
pràcticament
totes les tres Michelin
estan aquí reunides,
vull dir que molt bé
aquest congrés
i amb aquests 180 inscrits.
Quan tinguis més protagonistes,
Abril avisa, eh?
Sí, perfecte,
ara ja comença a omplir-se
tota la sala
i la gent va seient
per veure com és
aquesta inauguració,
però si,
ara que puguem parlar
amb algú,
t'aviso.
Vinga,
fins ara.
Fins ara.
Doncs,
teníem pendent
l'Espineta
amb Tarragonins,
que és la primera veu
que incorporen cada dia,
però avui hem invertit
una mica l'ordre
per connectar cap a l'exterior,
però anem a sentir
què ens expliquen
en aquesta espineta avui,
que és a càrrec
del Joan Pasqual,
ja us ho deiem,
el Joan Pasqual,
director de Sonar de Salata,
amant respectuosa de la vida,
com ell mateix es defineix,
i que ens porta una reflexió
al voltant dels llenguatges artístics.
L'Espineta amb Tarragonins.
Reflexions al voltant
dels llenguatges artístics
i les polítiques educatives
i culturals.
Per començar,
dos criteris generals.
Primer,
com pot ser que el teatre,
les arts i la música
continuïn sent en aquest país
les assignatures maries?
Segon,
no m'agrada
el control polític
en exclusiva
de les polítiques
educatives
i culturals.
Hem de defensar
entre tots
un cop més
les arts
i els llenguatges artístics
com a essencials
per desenvolupar
ciutadans actius,
reflexius
i creatius.
Jo reivindico
des de les aules
més teatre,
més música,
més arts visuals
i plàstiques,
més investigació científica,
més humanisme
i més capacitat comunicativa.
les arts
pel servei
de la llibertat
d'expressió
i decisió,
els llenguatges artístics
com a forma
d'aprenentatge,
com a eina
de desenvolupament
del valor
de l'esforç,
del compromís
i del diàleg.
Incentivar
i potenciar
una societat crítica
davant un intent
d'anestàsia
a les masses,
les masses
i els individus,
a través
d'un desenvolupament
d'un pensament
únic
que ens fa
més petits,
més vulgars
i menys actius.
No voldria ser naïf
i pensar
que tot és fàcil,
però cal lluitar
perquè la societat
evolucioni
cap a un model
de compromís
col·lectiu
al servei
d'un món
molt més just.
Cal dignificar
també els professionals
de la cultura
i de l'ensenyament,
tant a nivell social
com a nivell econòmic,
precisant que
invertir en cultura
i formació
no és despesa,
és valor
refegit.
La bona cultura
ens farà més lliures,
la bona educació
ens farà més justos
i solidaris.
Compartir,
reflexionar col·lectivament
des del respecte
és, sens dubte,
el bon camí
per les polítiques
educatives
i culturals.
I entenem
la bona cultura
i la bona educació
com aquelles apostes
pel respecte
al diferent,
l'acceptació
de l'altre
i la capacitat
d'accedir
a una lectura crítica
i no solament competitiva
de la vida
i la natura.
de l'altre
de l'altre
de l'altre
i l'altre
i laemoç
de l'altre
de l'altre
i la connection
d'or
Gràcies.
82 dies exactament, parlem del 22 de desembre de 2025, que acaben dilluns enguany, i que és el dia del sorteig a la loteria de Nadal.
En volem parlar perquè hi ha algunes novetats, i de fet les vendes ja fa algunes setmanes, diré que mesos fins i tot que s'estan donant a terme les diferents administracions de loteria.
Avui parlem amb el número 13, l'AutoExpress, i ens acompanya el seu administrador Jordi Alcazo. Jordi, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia, què tal?
Jo fa dies que veig números, dies o setmanes i mesos.
A l'estiu ja arriben?
Comencem la segona setmana de juliol. Ja fa unes quantes setmanes que estem, sí, sí.
I com estan en enguany fins ara, almenys?
Bé, doncs normalment ara cap al mes d'octubre és quan comença a agafar el ritme, sobretot després de Santa Tecla, és quan més se dispara perquè els bars, els restaurants que volen portar dèixems nostres,
o també les empreses o les associacions, doncs una vegada que ha passat Santa Tecla és quan ja comencen a triar el número, a fer les seves reserves, a fer-li l'enllaç per enviar-li per WhatsApp i tal,
i el client particular és el que més tarda al mes de novembre o desembre.
Com diries que va aquesta campanya, aquesta campanya del 2025? Hi ha alguna singularitat, alguna novetat destacada?
Bé, la singularitat bàsicament és el número de sèries, s'han ampliat el número de sèries, això vol dir que hi ha més possibilitats d'aconseguir el mateix número,
perquè hi ha més números disponibles, però fora d'això, l'any passat va ser una molt bona campanya,
i el que preveiem és que aquesta campanya sigui, per lo menos, igual que l'anterior, sí, sí.
Us demanen algun número en concret o allò que passa sempre o no?
Sí, hi ha molts números que són molt demandats, per exemple el 13, l'acabat el 13 que el tenim, i s'acaben molt ràpid, per exemple ara mateix demanar a nosaltres algun que acabi en 3 ja és impossible, ja no n'hi ha, per exemple.
En 3? Per exemple, sí.
Per alguna raó en concret o no?
És un número molt demandat, llavors se sol·liciten molt ràpidament, i si el que ja no el té, doncs difícilment en tindrà.
El número que val 20 euros, no?
El número val 20 euros.
20 euros. Seguirà valent 20 euros l'any que ve o no? Aquesta és la qüestió.
Aquest any segur.
Hi ha un ron-rut, no?, que es va dir que si cal pujar-lo o no.
Sí, aquest any segur que valdrà 20 euros, jo personalment crec que l'any que ve també valdrà 20 euros,
perquè moure això, doncs, porta mesos, però sí que és veritat que hi ha una reivindicació,
per tant, d'associacions de loteries, en la reivindicació o la petició és realment un augment de les comissions.
Un augment de les comissions ve via directa pel tant percent que cobrem o ve via, doncs,
l'augment del dècim de 20 a 25 euros que és la proposta.
Lògicament, acompanyat d'un augment dels premis, vull dir, no és que sigui més gran el cost,
sinó més gran la participació, en comptes de participar amb 20 euros, participar amb 25,
i que el premi, doncs, en comptes de 400.000 euros és el més gran,
doncs, pugi en la mateixa proporció.
Però és una proposta que se suma a les diferents que s'estan fent per a la pujada de les comissions.
Això és segur que vol un número, eh?
Algú que vol... Això que demanen el número...
Escolta, tens aquell número tal...
Llavors tu dius, home, el puc buscar, no? Si no el tinc, el puc buscar.
Exacte, el busquem. Sí, sí. Si no el tenim per casualitat, doncs, el busquem.
L'any passat va caure en 0, eh? 72.480, eh?
Per tant, els del 3 d'aquest any potser tenen més números, no?
Bueno, és una possibilitat més, sí, sí.
I, per cert, tens números aquí, eh?
És a dir, quines dades destacaries d'aquesta campanya de la loteria
i també reivindicacions en general de les administracions?
Sí, bàsicament, la reivindicació, el que estàvem comentant,
portem el dècim amb 20 euros des de l'any de l'euro.
És a dir, el dècim no s'ha pujat, no s'ha incrementat el preu des del 2002,
valent 20 euros igual.
Per exemple, per posar unes dades,
el 1966, que cau molt lluny, però el dècim valia 3 euros,
l'any següent valia el doble 6,
l'any següent valia el doble 12,
després va passar a 15 i a 18,
i des de l'euro no s'ha tornat a incrementar el preu del dècim.
A banda, les comissions que cobrem les administracions de loteria
també porten més de 20 anys sense incrementar-se.
Què guanya una administració de loteria de cada un dels dècims?
Guanyem 4,5%.
Això vol dir que guanyem 90 cèntims de cada dècim.
De cada 20 euros guanyem 90 cèntims,
s'han de vendre molts dècims.
Doncs això està des de fa més de 20 anys.
És veritat que fa un parell d'anys es va pujar del 4 al 4,5.
Això va suposar pujar de 80 cèntims a 90 cèntims.
En 20 anys, doncs la inflació,
només la inflació ha pujat més d'un 40%.
I les administracions de loteria mantenen el mateix preu per dècim
i la mateixa, o aproximadament la mateixa comissió,
per això ve la reivindicació aquesta.
A nivell de consignació, guany, entenc que augmenta.
Si augmenten les sèries, també augmenta la consignació a nivell territorial.
Hi ha més números?
Hi ha més números, sí.
Hi ha més números.
Del mateix número hi ha més sèries disponibles.
A loteria de Nadal, doncs com deies, a partir d'ara,
quan s'incrementen les vendes?
A octubre, eh?
I Tarragona té la seva singularitat, que s'ha de tecla,
que es marca una mica l'impàs, no?, de l'estampai.
Parem màquines, no?, primer la festa.
I aquesta setmana comencem a pensar en coses.
Primer la festa i després comencem a planificar.
Sí, sí, sí.
A loteria, a l'Otoxpress, eh, que la venda per internet i la presencial,
quin equilibri manté, més o menys?
La venda presencial sempre estarà, perquè al final a tothom li agrada anar a buscar el dècim.
Però és veritat que, sobretot, per la part de les empreses, és molt còmodo poder fer la venda per internet.
Perquè amb un simple enllaç que passem via WhatsApp o via mail,
doncs cadascú se pot reservar el seu número sense que hi hagi algú a l'empresa
doncs encarregat d'agafar els diners, de guardar-los, d'anar a comprar-lo.
Ens encarregim de tot nosaltres i facilita molt a l'empresa.
Per tant, sobretot per la part d'empreses, doncs cada vegada més.
La compra col·lectiva es continua fent això?
Colla d'amics, les empreses, compartint-ho amb el...
I tant, i tant. Això és el que més agrada, no?, compartir el número.
Per una parla de clubs esportius, etcètera, etcètera.
Tenen el seu número fixe, no?, i van...
Associacions, restaurants, bars, molts volen tindre el seu número, sí, sí.
Doncs avui hem pogut parlar-ne de com va amb el Jordi Alcazo.
Alguna cosa més que puguis destacar, perquè, insisteixo, queden uns 80 dies pels sortets.
Queden 80 dies perquè puguem celebrar que aquest any sí que ens toca, no?, a Tarragona.
Històricament no ha tocat mai.
Per això, aquest any tocaria.
Un dècim d'aquests espistes que arriben.
Sí, de refilons, sí, sí.
Però mai ha tocat la grossa.
Aquest any ha de ser, no?
Sí, sí.
No ha tocat mai, eh?
Mai, mai, mai.
No, no, mai, mai, mai.
Doncs, a veure si en guanya tenim sort.
22 de desemes que cau en dilluns, que caigui en dilluns.
Bueno, un dia que serà elaborable, pues hi haurà molta gent.
I el dissabte anterior anireu de bòlit.
I tant, i tant.
Lissabte anterior estarem hasta última hora,
i possiblement ja ho veurem diumenge, ja ho veurem, depèn de com vagi.
I preparant el cava, clar.
Home, això ho tenim preparat sempre.
Jordi Alcazó, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Avui parlant, doncs, d'això, d'això, d'aquests 80 dies que queden per la loteria Nadal,
i amb aquest increment de vendes previsibles, doncs, que comença ara, a l'octubre.
Per tant, d'això avui ja ho he mogut destacar.
Que vagi molt bé.
Fins aviat i sort.
Moltes gràcies, igualment.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Més informació a portarragona.cat
Estarem pensant en el partit contra l'Ibiza, que serà un partit dur i més en el seu camp,
i nada, irem a por los tres puntos,
nosaltres hem de luchar per sacar los tres puntos en cada camp que vayamos,
i nada, a conseguirlo.
Com diu el davanter del nàstic, Juanda, ara toca anar a Ibiza,
encadenar dues victòries seguides i recuperar bones sensacions i bons resultats.
Dissabte 4 d'octubre, dos quarts de set de la tarda,
viurem el partit a la Jornada 6 de Lliga,
el grup segon de primera federació des de l'estadi de Can Missas,
en el partit entre el Club Esportiu a Ibiza i el nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades,
ho explicarem tot des d'una hora abans,
a la sintonia de Tarragona, ràdio al 96.7 i 101.0 d'FM,
al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por,
recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic,
al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ª temporada del Sempre Nàstic,
viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat,
l'Otoexpress,
bar-restaurant Petit Tarracó
i centre esportiu Royal Tarracó.
Gol, gol, gol, gol, gol!
La Women Race, el cort inglès,
celebra la seva desena edició a Tarragona.
5 quilòmetres amb un recorregut urpà
pels carrers més emblemàtics de la ciutat.
El diumenge 19 d'octubre a les 9.30
t'esperem a la sortida.
Inscreu-t'hi ara.
Corre, tots els beneficis s'usaran per la lluita contra el càncer.
Women Race, el cort inglès,
consulten les condicions.
A tots els constructors, instal·ladors,
electricistes, reformistes, fusters,
paletes, pintors, lampistes...
Us esperem a Obramat,
perquè tenim tots els oficis de la construcció
i la reforma en un únic lloc.
Visita els nostres magatzems
o entra a obramat.es,
on compren els professionals.
Obramat.
Ens preocupen la crisi climàtica,
la situació de l'habitatge,
els drets humans,
l'educació i el foment de la cultura de pau.
I a tu?
Posa la justícia global al punt de mira
amb la porteria,
el programa de Tarragona Ràdio
que vol fer d'altaveu de les entitats,
projectes i persones
que treballen per construir
un món més just i sostenible.
La porteria,
cada dilluns a les 3
i en repetició a les 9.
Ens escoltes?
L'Institut Català d'Investigació Química,
l'ICIC,
fundat el 2004,
és un referent en investigació
de processos químics sostenibles,
química per a la salut
i descarbonització.
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats diferents
i situats al campus Sesselades,
l'ICIC col·labora internacionalment
amb institucions i empreses
generant un impacte
en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom
i novetats com la promoció
nou comerç.
Set dies de publicitat
des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara els descomptes exclusius
per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres
al 673 325 497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència.
Tarragona Ràdio.
Som 40.000.
Tarragona Ràdio.
La veu de Tarragona
Primera tardúlia avui
tardúlia en companys periodistes
a primera de la temporada
la nova temporada
que ens atàvem ahir.
Ja sabeu que la resta d'emissores
comencen l'11 de setembre
nosaltres comencem
passat Santa Tegla
per el que ja sabeu
perquè hi ha dues setmanes
a Tarragona
que em fica tot a centre
en la festa major.
Mira, avui també
per cert
una música
periodista en músic
ens explicarà
com li ha anat
si ha recuperat la veu
també
mira, ahir la tertúlia política
molts dels polítics
no tenien veu
anaven així sense veu
Cristina Artatxo
que tal, molt bon dia
Hola, molt bon dia
sí, ja he recuperat la veu, Pep
i tu toques la trompeta
és a dir
no m'han dit de musicar
vull dir que això té mèrit
bé, fem el que podem
Anar bé a la festa, sí, no?
Home
home, i tant, i tant
i tant
molt cansada
però molt bé
companya periodista
de la Cadena Ser
també el company
periodista RAC1
president de la Junta de Tarragona
a la Col·legi de Parlamistat de Catalunya
l'Esteve Girald
l'Esteve, molt bon dia
Què tal, bon dia, com esteu?
Tu també has viscut de festes
intensament
Sí, sí, les he viscut
força intensament
sí que és veritat
que una part de les festes
me les he perdut
perquè tenia una feina fora
i he estat
alguns dies
també fora de Tarragona
i de les nostres comarques
però les he seguit
i les segueixo
recomanant a tothom
cada any
amb una miqueta més de prudència
perquè tinc la sensació
que això s'està fent molt gran
i que no sé
si arribarà a un punt
que es farà massa gran
no sé si ha arribat
allò de la massificació
i d'aquestes coses
perquè a mi hi ha algun tic
i algun símptoma
que em recorda una mica
a festes que a mi personalment
no m'agraden
com el que passa aquí
un centenar llarg de quilòmetres
a Barcelona
en festes que s'han convertit
tenen molt de macro festival
però poc de festa major
en el cas de la Mercè de Barcelona
Vam recuperar el Vall d'Alfanalet
el dia de la Guerra de Bandes
que això també té reminiscència
de festa major d'abans
sí
jo crec que va ser un acte molt xulo
i espero que vingui per quedar-se
perquè la Revella de Bandes
va ser molt guai
Xavi, deixis perd
i els dos genents d'aquesta casa
molt bon dia
benvingut
bon dia
avui en setemps temporada
bueno avui no
ahir
jo he vingut a parlar
del nostre llibre
has vingut a parlar del llibre
jo he vingut a parlar del llibre
mira
jo aprofite
posi una mica cullerada
posi cullerada
posi cullerada
però hem de
mira
comença també el curs polític
i el curs polític està calentet
a més
avui aniversari
del 1 d'octubre
per tant podem mirar enrere
tot el que hem explicat durant molts anys
com estem ara
cap on anem
i què està passant de fons
perquè sempre hi ha
en tema polític
sempre hi ha la cursa de fons
allò que no es veu
però el que passa
passen coses
hem passat 8 anys
8 anys
és el clàssic
una mica de padria
però com passa el temps de volant
i 8 anys del referèndum
avui el president Illa
visitava el papa
el nou papa
a Roma
8 anys després
quin canvi
d'on estava la política
fa 8 anys
a on està ara
no?
jo diria que em sembla poc i tot
és a dir que en 8 anys
hagi canviat tant
el panorama polític
estem en una lliçó
per sempre que passen coses
perquè a més estem parlant
de l'1 d'octubre
perquè estem parlant també
de l'11M
de l'11S
com en 5 anys
en 10 anys
el panorama polític
la situació internacional
a nivell local
a nivell nacional
canvia d'una forma
estràpid
res és permanent
tot acaba passant
de fet hi ha un llibre
a mi que m'ha agradat molt
que l'he llegit aquest estiu
aprofitant pocs dies
que vaig tenir una mica
per parar
de la Milena Busquets
que hi ha una frase
que a mi m'agrada molt
que diu
això també passarà
això també passarà
això també passarà
al final passa tot
i quan ho vivim
ho vivim
amb una urgència
i una emergència absoluta
que sembla que s'hagi d'acabar el món
el procés ho vam viure
semblava que allò havia de canviar
per sempre més
la política d'aquest país
i vaja
hem passat vuit anys
i potser hem tornat
no sé si a la casella de sortida
segur que no
perquè hi ha coses
que han canviat ja per sempre
però tot acaba
tot acaba sent menys transcendent
del que a vegades
els periodistes expliquem
és que vivim nosaltres
en una bombolla
on pensem que
tot el que parlem
interessa a tothom
i al final no és veritat
vivim en una bombolla
molt nostra
on nosaltres estem molt posats
en moltes coses
quan realment a la ciutadania
el que li interessa
és l'ABC
i a vegades també hauríem
de fer aquest esforç
de pensar
què és el que realment interessa
i en quins intringulis
estem entrant
que potser la gent
no l'interessa en tant
també jo crec que aquí
respecte a l'1 d'octubre i tal
tinc una perspectiva diferent
perquè vosaltres
tots periodísticament
existíeu
durant l'1 d'octubre
i és que l'1 d'octubre
no havia ni començat
a la universitat
llavors
crec que jo vaig viure
jo tenia 17 anys
com un adolescent més
que no podia ni votar
llavors
i jo el que recordo
no és viure-ho periodísticament
sinó viure-ho a casa meva
esperant a que els meus pares
tornessin de votar
i recordo horroritzar-me
amb el meu germà
asseguts al sofà
veient el que passava a la tele
escoltant el
com ho explicàveu
a vosaltres a la ràdio
llavors clar
en aquest sentit
jo periodísticament
no ho he cobert
he cobert coses de després
però això no
aquí era ciutadana total
i em començava
i et vas manifestar
perquè aquí vam seguir
moltes manifestacions
ja és una pregunta personal
però és a dir
vas seguir les manifestacions
al carrer
jo soc una persona
molt poc reivindicativa
per allò bo
i per allò dolent
és a dir
crec que malauradament
si no hi ha voluntat política
en una manifestació
no canviarà res
i això
segurament és
una cosa molt conformista
però
realment crec que
si els de dalt
no els interessa
canviar les coses
és igual que sortin
10.000 persones
o 100.000 persones
al carrer
és interessant aquest pensament
perquè el meu fill
que té 19 anys
i molts de la seva generació
pensen el mateix
que ells no poden canviar res
i això canvia molt també
respecte a generacions enrere
que eren molt conscients
que havien de canviar
no que podien
que havien de canviar les coses
un altre símptoma
certament preocupant
en part jo crec
que serveix que jo vagi
a una manifestació
que jo vagi a votar
una societat desactivada
per mi és un risc
desactivada
o amb aquesta consciència
sí que és veritat
que és un exercici
segurament de realisme
però vaja
segurament entraríem
en altres temes
Pep
que no és
d'aquí la importància
de fer bones peses periodístiques
d'explicar
que la gent s'informi
on s'ha d'informar
va't deixar vendre el llibre
i que trigin
un mitjà de comunicació
amb solvència
no podíem parlar
l'esquerra
representem tots
aquí a la taula
perquè a molta gent
li arriba informació
esviaixada
fakes
news
intencionada
llavors clar
és molt important
mirar on t'informes
escollim t'informes
què millor que fer-ho
que en un mitjà local
sense desprestigir
el que pugui fer
l'avantguàrdia
la cadena SER
o RACU
la importància
dels mitjans locals
de fet quan parlem
de mitjans locals
parlem de mitjans
com Terraona Ràdio
mitjans municipals
però en realitat
en un vocabulari
més global
RACU
o la cadena SER
també són mitjans locals
és a dir
mitjans
un dels seus periodistes
trepitgen el terreny
parlen amb les persones
parlen amb els testimonis
de les notícies
parlen amb els experts
que estan a prop
del que succeeix
i això és molt diferent
aquesta creació
de continguts global
que ens ha tret
molta influència
també els periodistes
jo crec que els periodistes
en aquesta etapa
de la història
que ens ha tocat viure
estem en una certa crisi
d'influència
els periodistes
quan ara parlava
la Cristina
de quan va començar
a treballar
i els moments previs
quan l'Esteve i jo
vam començar a treballar
la influència
que teníem
els mitjans de comunicació
era espectacular
tu feies una crònica
en un diari
o parlaves a la ràdio
i el dia següent
al carrer
tothom coneixia
el que havies explicat
avui malauradament
hi ha una part
molt important
de la població
per no dir tota
que en bona part
s'informa
a través de continguts
que generen
creadors
de continguts
que no són periodistes
no són experts
en el tractament
de la informació
i és una batalla
que estem lliurant
i crec que l'estem lliurant bé
és a dir
al final
els periodistes
som d'aquells sectors
que ni la intel·ligència artificial
ens afectarà
com a professió
és a dir
justament
en la nostra professió
hi ha alguna cosa molt bo
que és
el contacte humà
amb el terreny
que és el que dona valor
al periodisme
però
és una batalla
realment
la de la pèrdua
d'influència
que encara estem lluitant
periodisme
jo crec que la crisi
del periodisme
que estem en un moment
de crisi és evident
només es pot afrontar
amb més periodisme
i més periodisme
de qualitat
i més periodisme
de qualitat
vol dir
més periodistes
trepitjant el terreny
com deies
a mi m'encanta
el món
de la ràdio local
perquè és
a més a més
d'on vinc
i on d'alguna manera
tinc la sensació
de no haver marxat mai
perquè és aquella ràdio
que intenta
contrastar la informació
tocant
tocant de peus a terra
parlant amb la gent
parlant amb els protagonistes
la feinada que feu
aquí a Tarragona Ràdio
i ara que sortim
de les festes de Santa Tecla
doncs jo cada any
us dono una enabona
i ho torno a repetir
periodisme de qualitat
informació de qualitat
també entreteniment de qualitat
quan expliqueu
el que passa a Santa Tecla
intentar doncs
defensar això
si no defensem això
ens seguiran menjant terreny
sé que és veritat
que segurament
hem perdut molta capacitat
d'influència
però encara som referència
en molts aspectes
i encara
quan passen
segons quins esdeveniments
la gent busca el periodisme
i la gent busca la ràdio
com per exemple
com va haver-hi
la gran apagada
doncs molta gent
intentant connectar
transistors
intentar saber
què és el que estava passant
per tant
jo crec que el periodisme
no morirà mai
i encara menys
en el context actual
on estem vivint
una autèntica allau
d'informacions falses
que cada cop
són més difícils
de distingir
i de detectar
i per tant
la intel·ligència humana
mai podrà ser superada
per aquesta suposada
intel·ligència artificial
que crec que
cada intel·ligència
no en té molt
en té més
de gestió de dades
de capacitat
d'anàlisi
però d'intel·ligència
com el que entenem
la intel·ligència humana
aquí no crec que ens hi trobin
per tant
més periodisme
davant de la crisi del periodisme
i més defensar
el nostre ofici
i més exigir
que el nostre ofici
es faci
amb el màxim rigor
i qualitat
i també amb la màxima
independència
una de les grans dificultats
que vivim
en aquest moment
on moltes vegades
els poders polítics
però també els poders econòmics
jo
pel meu exercici
de la professió
gairebé he trobat
més pressió
des del sector econòmic
que des del sector polític
per intentar exercir
la nostra feina
com ens agrada
jo estic molt d'acord
amb tot el que esteu dient
també crec que
moltes vegades
el que passa
és que hi ha una falta
de criteri molt grossa
és a dir
no fa falta
que siguis periodista
sinó només que mostris
una mica d'interès
segons quines coses
que veus a cèrssers socials
no és tan difícil
de veure
que són notícies falses
com t'has feit
per exemple
de grans mitjans de comunicació
no
el 324
TV3
hi ha un munt de comptes
fakes
un munt de deportivo
també
és fixar-se
i passar-se
més de dos segons
llegint un tuit
o veient
cert contingut
de TikTok
o Instagram
i després
i després crec que també
si aquestes xarxes
on hi ha sobre estimulació
d'informació
són el nostre enemic
potser també tenim la
hem de trobar la manera
i ja ho estem fent
jo crec
de també acostar-nos-hi
i veure des de quina manera
des de la nostra perspectiva
com nosaltres
podem afegir-nos
en aquestes xarxes
i crear nosaltres
contingut a les xarxes
doncs per
des de dins
intentar també
canviar
les coses
que també és molt difícil
perquè al final
som persones
el nostre temps és finit
tampoc hem d'estar
dedicant hores
i hores
i hores a la feina
com passa a tots els sectors
i clar
de vegades
si tens una plantilla limitada
doncs potser a mi m'encantaria
estar dedicant-me a xarxes
tota la meva jornada laboral
però és que
no puc
vull dir
i a vegades
no sempre és
es pot fer
doncs tenir una persona
en un mitjà
sigui premsa escrita
tele o ràdio
doncs que es pugui dedicar
a això
per bo que seria
aquí Pep
sí que m'agradaria
llançar una
una llança corporativa
a favor del sector
i en contra de molts debats
que sovint es produeixen
en contra del nostre sector
jo soc molt crític
en com els periodistes
durant molts anys
han estat massa
massa a prop del poder
i lluny de la ciutadania
i ara no els queda més remei
que estar a prop de la ciutadania
perquè si no ho fan
els propis ciutadans
amb els seus mitjans
amb les xarxes socials
sigui fent fake news
o sigui fent també
informació interessant
cuidado que els periodistes
hem hagut d'aprendre molt
del que la gent ha fet
també a peu de carrer
a les xarxes socials
i canviar la nostra perspectiva
dit això
la importància també
ja no que els governs
sinó que la població
prengui consciència
de la importància
de reforçar
els mitjans de comunicació
públics i privats
o cooperatius
o privats
o públics
en tot cas
d'entendre
que la informació
com la sanitat
com l'educació
és un servei
és un servei públic
és un servei públic
que presten
actualment
tant prestadors públics
com prestadors
privats
però que en tot cas
és un servei públic
que hem de defensar
a capa i espasa
tot el que sabem
que passa
al nostre entorn
que no toquem
amb les nostres mans
que no veiem
els nostres ulls
ho sabem
gràcies
als mitjans
de comunicació
si jo sé
el que passa
a Girona
a Barcelona
a Madrid
a Washington
o al barri
del costat
és perquè hi ha
mitjans de comunicació
locals
nacionals
i internacionals
si no no ho sabria
això què vol dir
que la configuració
de la nostra consciència
col·lectiva
com a municipi
com a ciutat
com a país
com a globus
com a terra
són els mitjans
de comunicació
anant molt més
a l'origen
reforçar-los
des de l'àmbit públic
dit en plata
subvencionar
els mitjans
de comunicació
des de l'esfera pública
posar condicionants
en aquestes subvencions
posar límits
a les males praxis
dintre del sector
donar suport
al periodisme
de qualitat
als periodistes
que decideixen
agramiar-se
i muntar
un mitjà de comunicació
als mitjans públics
als mitjans privats
que també fan
una feina essencial
és clau
per una societat
ja no democràtica
sinó mínimament justa
i on ens entenem
les parts
amb una informació
en comú
i mur de contenció
davant d'una normalització
que veiem a diari
dels discursos d'odi
perquè també hi són
i són
i cada cop més
i la Vanguardia publicava
fa un pari de setmanes
una enquesta
d'un possible
d'una eventual
a l'estrada electoral
a Catalunya
d'unes eleccions
eventuals a Catalunya
i l'extrema dreta
pujava
la segona força
s'injuntaven
els dos partits
s'ha posat de moda
entre la nostra gent jove
jo tinc un fill adolescent
i per tant tinc l'antena
molt posada
també en aquest sector
i he estat en concerts
aquest estiu
i he estat a festivals
s'ha posat de moda
per exemple
dir que ets
superfan
de l'Aurriol
o que ets
votant
o seguidor
de l'Aliança Catalana
això és una tendència
és una moda
una moda moltes vegades
buida
seguida
seguida fins i tot
per fills i filles
de persones
que han migrat
al nostre país
que els sembla
que és
superguai
que és cool
estar
a favor
de qui
no defensa
els drets
més elementals
i els drets
humans
més bàsics
per tant
és un exemple més
d'aquesta necessitat
com deies Pep
de lluitar
i combatre tot això
amb la informació
perquè moltes
de les
de les proclames
moltes de les banderes
que es llencen
des d'aquests partits
d'extrema dreta
són directament mentida
són falsos
només cal tocar
de peus a terra
una mica
sortir al carrer
i a la realitat
i veure per exemple
quines feines
estan fent
la majoria de persones
d'origen immigrant
que hi ha al nostre país
i què passaria
si deixessin de treballar
de mà
totes aquestes persones
amb cures
atenció a la gent gran
neteja
cuina
etcètera
etcètera
etcètera
i en canvi
des d'aquest altre
bàndol
a través de mentides
i desinformació
i de manipulació
doncs
es vol fer creu
a la societat
que no
que venen aquí
per viure de la paguita
això que ara
s'està extrenent tant
i que n'hi ha uns quants
que a més a més
delinqueixen
per tant
és extraordinàriament
complexa
perquè ho hem de combatre
un altre cop
amb dades
amb periodisme
amb informació
perquè a vegades
no saps on hi ha la línia
durant molt de temps
jo crec que hem intentat
fer veure que l'elefant
no estava dins l'habitació
no sé si
jo crec que aquesta
no és la solució
és a dir
se'ls ha de combatre
amb dades
amb informació
perquè
no parlar
d'ells
no parlar
de les proclames
que fan
tinc la sensació
que és tant
com deixar també
que ens vagin menjant
el terreny
els partits
polítics
que defensen
la democràcia
els periodistes
que intentem fer periodisme
apropant-nos
al màxim
els fets
compte
cometent mil
mil errors
perquè
jo cometo
errades
contínuament
perquè sóc una persona
jo al principi
deia que no sóc una persona
reivindicativa
així en general
és difícil
veure'm una manifestació
he de creure molt
en una cosa
per realment
sortir al carrer
però sí que crec que la meva forma
de reivindicar-me
que crec que és la de tots aquí
és dir la veritat
quan estem treballant
i dir les coses
com són
i intentar ser objectius
però posar el punt
sobre la I
en aquelles coses
que no estan bé
i també és la nostra feina
revisar una mica
d'on venim
cap a on anem
i
no
això que diuen
no és que la història
és cíclica
és que
la història està condemnada
a repetir-se
doncs no
o sigui
és que m'enfado
de veritat
o sigui
qualsevol d'aquests adolescents
que està tenint aquestes idees
perquè són cool
que agafi el seu àvia
agafi la seva àvia
o una persona gran
i parli amb ells
parli de com vivien
de com van patir la guerra
de com van patir la postguerra
i potser canviarà d'opinió
el que passa és que sembla que
molta gent jove
no som capaços
de mirar enrere
i vivim en el nostre privilegi
el privilegi
de ser jove
i que vivim molt millor
que els nostres pares
que els nostres avis
i hi ha coses
per les quals no ens preocupem
perquè no ens hi hem hagut
de preocupar mai
per poder menjar
per tenir una casa
tal
llavors ens centrem
en altres coses
que és que no tenen sentit
i això és perquè tenim garantides
les necessitats bàsiques
llavors
no sé
potser ens hauríem de plantejar
perquè ha de venir
la gent immigrant
a fer certes feines
en part panxa plena
per això que dius
de necessitats bàsiques cobertes
i també falta un munt
de cultura
és trist dir-ho
i no vull donar lliçons a ningú
i tampoc em considero
una persona extraordinàriament culta
ni extraordinàriament llegida
però hi ha uns mínims
que s'haurien de poder exigir
a la societat que ens envolta
i jo veig
veig a molta gent
d'aquesta societat
que tant m'agrada
i que tant m'encanta observar
que no hi ha un mínim de cultura
que no saben qui era
Adolf Hitler
que no saben qui era Francisco Franco
que no saben qui era Mussolini
que reben unes informacions
absolutament desviaixades
de les seves trajectòries
i que fins i tot
els arriben a idolatrar
per tant aquí hi ha
moltíssima feina a fer
des de les aules
i des dels mitjans de comunicació
i des de les famílies
compte eh
que cadascú a casa seva
també assumeixi
les seves responsabilitats
tu te'n reconeixer Pep
que aquí sóc una mica
una mica pessimista
està molt d'acord
amb el que diuen
la Cristina
i l'Esteve
sóc una mica
una mica
una mica fascista
vivim en un sistema polític
que és el que és
i aquest sistema polític
integra
i absorbeix
l'extrema dreta
és a dir
és un sistema polític
en el qual
és legítim
ser d'extrema dreta
és més
l'Esteve deia
s'ha de combatre
en veritat
amb dades
amb informació
aquesta gent
menteixen
la mentida
és legítima
en el nostre sistema polític
està acceptada
està assumida
per tant
l'únic que podem fer
els periodistes
com bé
com bé
diuen
diuen
l'Esteve i la Cristina
és combatre
amb les eines que tenim
que és amb dades
i amb informació
sí que soc
molt reaci
a l'estratègia
que s'ha seguit
durant molts anys
de fet
pràcticament
fins ara
de l'insult
la desqualificació
inclús del cordó sanitari
en un debat
a la taula
del bar
o a la taula
de la família
quan has acabat
de sopar
guanyar el debat
passa per mostrar-te
com la persona més sensata
que diu més veritats
que és contundent
que creuen el que diu
i això
per exemple
Sílvia Roel
ho fa molt bé
es creu el que diu
tira cap endavant
amb la seva proposta
amb la seva idea
en el moment
en què veus
que tota la taula
es dedica
a insultar
a difamar
aquell
aquell
contrincant
doncs
normalment
la gent empatitza
jo crec que s'està fent
molt malament
i ho hem fet
molt malament
des dels mitjans
i des de la política
ho hem fet
realment malament
fent ganes
aquest mostra
i no entenent
que ni
ni els debats
parlamentaris
ni els grans
i petits
mitjans de comunicació
clàssics o tradicionals
tenim el poder
d'influència
que teníem abans
si tan joves
si tanta gent
està donant suport
a
en aquestes
bajanades
per dir-ho
en plata
és perquè realment
existeixen
altres canals
de comunicació
de legitimació
d'influència
que no tenen
a veure
amb els que
nosaltres estem
utilitzant
i aquí
és on és important
també
que fem una reflexió
als periodistes
sobre
no només
què és el que hem de fer
en el fons
sinó també
com ho hem de fer
en la forma
per combatre
aquesta mena de discursos
absolutament
i anar a les aules
també
i anar a les aules
i jo he anat a les aules
a intentar parlar de periodisme
intentar parlar de mitjans
intentar
i tota una tasca
que també s'ha fet
i no vull aquí
agafar la bandera
del col·legi de periodistes
però l'agafo una mica
des del col·legi de periodistes
hem anat als instituts
a intentar formar
mínimament
transmetre
els nostres joves
que ara són
per exemple
el meu fill
o les nostres famílies
intentar explicar
explicar què són
els mitjans de comunicació
com filtrar allò
que reben
a través del telèfon mòbil
jo me'n recordo
fa 10 anys
potser hem passat ja 10 anys
quan començava
tota la pluja d'informació
que els arribava
a través del whatsapp
etcètera
intentar explicar
com podien filtrar
conceptes tan bàsics
com intentar detectar
quina era la font
quina és la intenció
de la font
qui t'està explicant
aquesta informació
etcètera
hi ha molta feina
per fer aquí
és que jo crec
per exemple
que hauria d'haver
una assignatura
de mitjans de comunicació
digue-li assignatura
de mitjans de comunicació
assignatura d'informació
digue-li el que vulguis
als nostres instituts
feta
per periodistes
perquè segurament
i no per cap altre
cap altre objectiu
sinó perquè segurament
el periodista ben format
és potser una de les persones
que millor pot intentar
explicar això
i aquí jo crec
que estem
anant tard
perquè no saben
el que els arriba
a través dels seus mòbils
no saben diferenciar fons
no saben la majoria
la majoria
distingir la intenció
del missatge
que els acaba
entrant
pel seu telèfon mòbil
no saben detectar
per exemple
per què ara
la majoria
reben
a través dels seus comptes
d'Instagram
TikTok
etc
una quantitat
extraordinària
de missatges
per exemple
d'Aliança
jo ho veig a casa
i ho puc dir
per l'experiència personal
m'estan entrant
m'estan entrant
un munt de missatges
com si jo
fos votant
per què t'arriben
aquests missatges
doncs aquí tenim
molta feina per fer
i és informació
informació
informació
i torna a ser
una altra vegada
periodisme
i al final
és generar una societat
intentar generar una societat
que sigui el màxim
de democràtica possible
perquè si no d'aquí uns anys
i jo moltes vegades
em llevo
i soc extraordinàriament
també pessimista
si no d'aquí uns anys
ens haurem de lamentar
i haurem de recordar
altres temps
que tot i tenir
mil defectes
i tot i tenir
mil imperfeccions
seran millors
que d'altres
on no hi hagi
per exemple
convivència al carrer
on hi hagi gent
que s'estigui llançant
estomagant pel carrer
m'estat dient
que molt top
la tertulia
a través de
mira el whatsapp
Tomà
doncs gràcies
ens renovaran el contracte
aneu a dir alguna cosa
Cristina
sí
jo només volia afegir
en sintonia
el que deia
el Xavi abans
l'extrema dreta
sigui espanyola
o camuflada
darrere d'una bandera
independentista
el problema que tenim
és una mica
el que tu deies
de com enfrontes
algú
que encara que estigui
dient
bajanades
ho està comunicant
d'una manera
increïble
és que d'això
en saben molt
és que és molt fort
perquè ara l'Oriol
però Santiago Bascal
també és un comunicador
que és que
si no tens una mica
de criteri
tu l'escoltes
i realment
el creus
perquè en el moment
en què ens enfadem
en el moment
en què insultem
etcètera
perdem tota la credibilitat
i aquest és el seu punt fort
i ho saben
que poden anar
a diversos sectors
de la població
dels que s'aprofiten
que tenen menys cultura
que és el que deies tu abans
i aprofitar-se de
bueno
intentar donar solucions
a certs problemes
que veuen
a partir d'aquí
normalment sempre van
a l'estómac
a l'emoció
de fet un dels primers
grans comunicadors
de masses
és Goebbels
i això va passar
ara faràs
és que no fa tant
és que és el pitjor
és el segle passat
enllaçant una mica
amb el principi
del debat
que ens proposava
el Pep
sobre l'1 d'octubre
no havien de parlar
del llibre
també resulta
també resulta
curiós
en el cas
de Catalunya
com
com afecta
el post procés
és a dir
al final
l'extrema dreta
aquí a França
i a Alemanya
viu molt també
una part important
del seu discurs
és la de l'orgull nacional
per tant
la identitat
nacional
i per això
aquesta
aquesta línia
de flotació
de l'extrema dreta
d'explotar
el tema
de la migració
de la immigració
de la pèrdua
d'identitat nacional
etc.
en el cas de Catalunya
més enllà
d'aquella extrema dreta
més clàssica
que ja coneixíem
vinculada
a la por
a la pèrdua
de la unitat d'Espanya
ara amb el post procés
se'ns suma
una extrema dreta
que explota
la traïció
suposada traïció
de tots els partits
processistes
en defensa
de la identitat
nacional catalana
realment és una cosa curiosa
i a mi inclús
em fa patir
que Catalunya
tenint aquestes dues
extremes dretes
explotant dues
identitats nacionals
ens puguem arribar
a convertir
en referents
de l'extrema dreta
a dins l'estat espanyol
d'un país
on fa 8 anys
l'extrema dreta
era residual
i molt vinculada
al postfranquisme
o a la identificació
amb el nacionalcatolicisme
a un altre
espectre
de l'extrema dreta
no tan explotat
i més assimilable
a l'europea
on bàsicament
immigració i xenofòbia
és la base
del seu discurs
algun comentari més
que anem a tocar
l'esteu d'aquí una estona
però vaja
comença el curs polític
també
comença el curs polític
a nivell de política local
també serà interessant
a veure què és el que va passant
com es van situant
les diferents peces
avui llegíem
el diari de Tarragona
que Raquel Sants
deixa la política
i segur que n'heu parlat
i en parlareu
com cada partit
es va situant
com Esquerra Republicana
haurà de triar
quin és el seu candidat
com Rubén Vinyoal
és seguirà gestionant
aquesta governança
en minoria
i fins ara
prou tranquil·la
sense gaire sobressalts
d'una manera
bastant
bastant controlada
això també serà
també serà interessant
veurem si a Tarragona
no
a Tarragona
fins ara
en aquest curs polític
no ha tingut
molta interferència
de fora
i ha anat fent
el seu camí
el seu pas
a mesura que es vagin
apropant altres
el proper cicle electoral
segurament també
canviarà
serà interessant
també de veure-ho
demà tenim un cara
a cara a les 10
entre Xavi Puig
i Saul Garret
molt interessant
demà a les 10
m'apunto
ens connectarem
havíem de venir
per separar
però al final
farem un cara a cara
molt més interessant
100 milions
però al mateix
m'apunto
veurem com va la cosa
hem de parlar
del nostre llibre
arrenqueu curs
i a més a més
amb bones dades
arrenquem curs
amb unes dades històricas
realment assolides
el 24
sabeu que en el sector públic
tanquem els comptes
en el 24
els presentem al març
els tanquem al desembre
els presentem al març
i els expliquem
i al setembre
expliquem el que ha passat
gairebé fa 9 mesos
en tot cas
el 2024
Tarragona Ràdio
es va
tancar
amb unes xifres
d'ingressos històriques
de més de 100.000 euros
diguéssim
al marge
de l'aportació municipal
Tarragona Ràdio
l'empresa municipal
de mitjans
viu principalment
de l'aportació
que fa la ciutat
de Tarragona
perquè existeixi
aquest periodisme local
de proximitat
i de ciutat
per tant
a través dels impostos
de la gent
no sé què
ho diuen
tant de vegades
la importància
de defensar
els mitjans públics
exacte
no amagar-nos
de la importància
que això segueixi sent així
de fet
Pep
potser això que dic
no em tocaria dir-ho
però si fos per mi
no existiria
la publicitat
dels mitjans públics
però la veritat
però la veritat
és que també
hem d'intentar
doncs
desestressar
l'Ajuntament
d'aquesta aportació
i per tant
poder tenir
més múscul
financer propi
aconseguir
impulsitat
amb serveis
etcètera
i realment
una xifra rècord
i també
d'audiència
en l'àmbit digital
aquí
felicitats
jo crec que
d'aquí la importància
que dèiem
dels mitjans
de comunicació
locals
i ben fets
i ben parits
i de qualitat
que jo crec
que és el cas
d'aquesta ràdio
alguna xifra més
alguna xifra més
te'n podria donar
moltes
25.000
postres descarregats
200.000 usuaris
en àudio digital
i la setmana que ve
publicarem també
les dades d'audiència
pel que fa a l'antena
que és una de les coses
que també més ens preocupa
perquè al final
aquesta trasllació
que dèiem
de l'audiència
de la població
a altres mètodes
de comunicació
també la intentem
combatre
des dels mitjans
tradicionals
des dels suports
o des dels formats
des dels canals
tradicionals
en aquest cas
la nostra antena
l'últim estudi d'audiència
que hem fet
l'últim
l'havíem fet
el 2021
vam treure
aquella campanya
de Som 40.000
doncs
podem anunciar
Pep
que 3 anys després
podrem treure
la campanya
de Som 50.000
és que la FM
la FM
la ràdio
de tota la vida
està viva
està super viva
està molt viva
la que escoltem
a través del cotxe
la que escoltem a casa
o amb el telèfon mòbil
però al final
la ràdio feita en directe
no la que et descarregues
perquè al final
els suports
poden ser mil
té molta vida
i té encara
moltíssima força
tenim també
dos grans
dos grans sorts
diguéssim
hi ha dues situacions
no casuals
però que ens ajuden
molt a la ràdio
la ràdio per antena
la FM
que és
un
el cotxe
el cotxe
esclar
i dos
que així com
la tele
va patir
l'arribada
de la TDT
la ràdio
de moment
la ràdio analògica
és la ràdio
que hi ha
aquí
a Europa no
a Europa
d'ap plus
i cada cop
més s'instal·la
i més desplegat
aquí encara és rentable
el moment en què
s'instal·li la ràdio digital
i haguem de competir
amb centenars d'operadors
serà molt diferent
aquí la FM
és molt rentable
fins que sigui rentable
no es tocarà
perquè es va intentar tocar
fa més de 20 anys
o 30
i no va tirar endavant
i en canvi a Europa
sí que tothom està allà
entrant en el món digital
a la de plus
i en alguns llocs
que s'ha apagat totalment
la FM
o pràcticament totalment
però vaja
que molt bé
també la Narona
per la part us toca
les vegades que heu vingut
també heu contribuït
tot això que he dit
a més tu vas fer una part
de Tarragona Ràdio
jo vaig ser estudiant
en pràctiques
i si puc fer un apunt
que enhorabona
ara que sou 50.000
i enhorabona també
perquè això també és gràcies
a l'equip que sou
el Pep
la Laura
la Tere
el Miquel
bàsicament gràcies
a tota la gent
que són els que al final
estan allà cada dia
fent que realment
Tarragona Ràdio
continuï allà al top
és un gust
és un gust
una ciutat
amb una ràdio tan potent
local tan potent
i és un gust
per exemple
anar al nou estadi
i veure que
moltíssima gent
segueix el nàstic
a través de la vostra antena
i ho dic
jo aquí vaig a treballar
per RAC1
i a fer les connexions
per Barcelona
amb una altra mirada
i segurament
amb un altre públic
però que important
que és tenir
una ràdio local
de potència
que defensi
la qualitat
i que important és
també tenir
periodistes tarragonins
als mitjans nacionals
que parlin de Tarragona
i que ens posin
i que posin en valor
aquesta ciutat
molt bé
doncs vinga
el llibre benuc
gràcies
no gràcies
gràcies a tu Pep
i molta sort
aquest curs
que ara arrenquem
40 anys
farem 40 anys
arribem a la maduresa
de Tarragona Ràdio
Esteve Girald
gràcies
també Cristina Ardatxo
gràcies
gràcies
fins aviat
fins aviat
i veus fer també
gràcies
fins aviat
moltes gràcies
les 10 i 3 minuts
seguim
El temacle del dia
amb Sílvia García
doncs sí
anem al nostre
primer temacle
un primer temacle
que ens porten
els Mama Duixa
i Scotty D.K
que es diu
Vitamina de l'Amor
els Mama Duixa
que van estar
per sa magia a Tarragona
ens van fer ballar
aquesta
i moltes altres cançons
que bé que sonen
Vitamina de l'Amor
oh oh oh oh
per curar tots els dolors
oh oh oh oh
ni doctors ni aspirines
ni psicòlegs ni el tarot
Vitamina de l'Amor
oh oh oh oh oh oh oh
Vitamina de l'Amor
Gràcies Sílvia García
el primer de les temacles del dia
amb el Mama Duixa
que es van tenir
aquests dies aquí a Tarragona
és bo també doncs
deixar-nos portar allò
per l'emoció
que ens porta sempre la música
que va directe
directe a l'ànima
i mireu
que anem a directament ara
conversar
amb la directora
general de turisme
i l'esgotem
en aquesta hora del matí
Cristina Laguer
directora general de turisme
què tal
molt bon dia
Molt bon dia
Miri
vam coincidir
fa un parell de dies
al sopar
de la Federació d'Hostaleria
i Turisme
d'aquí de Tarragona
a la Boella
no els coneixíem
però vaig sentir el discurs
perfectament
i em va agradar molt
que parlés
d'un territori
amb un gran potencial
a Tarragona
i on encara es poden fer coses
és a dir
que per tant
un territori
amb gran potencial
amb gran sector
d'hostaleria
i restauració
i on encara és possible
fer moltes coses
és així no?
És així
és que el turisme
és una indústria
amb constant evolució
i tot Catalunya
té un potencial
terrible
terriblement bo
i Tarragona
és per mi
un objectiu
des que vaig arribar
a aquesta direcció
de fet us deia
i no ho dic amb broma
que gran part
de la meva jornada
de fet
a la nit
vaig tornar molt tard
de Tarragona
perquè ja m'hi vaig quedar
des que tu i jo
vam anar a estar al sopar
i jo
passo molt de temps
perquè té
un gran potencial
i Catalunya necessita
llocs per on
de créixer
fora de les temporades
que tots coneixem
d'acord
i amb una oferta
diferent
de la que
fins ara
alguns han cregut
que Tarragona
només podien trobar
jo soc una gran
defensora del sol i platja
gran defensora del sol i platja
jo sempre dic
que Catalunya
és un model
d'èxit turístic
però la societat
canvia
i el turisme
canvia de la seva mà
Emili
parlem avui
precisament
que a Tarragona
tenim un congrés
tècnico-cultural
al voltant del romesco
d'aquesta salsa tan serrallenca
tan tarragonina
i al cap i la fi
quan es fa promoció
de turisme
aquí entra tot
des de la gastronomia
l'enoturisme
el paisatge
la gent que viu al territori
per tant
és un conglomerat
de coses
no?
Simplement demà
quaest
vaig a clasurar el Congrés del Romesco
i abans estaré a les Cades del Canà
perquè estem a punt de poder-vos
anunciar un gran
esdeveniment que passarà a Tarragona
aquest any proper i estem treballant
amb ell. Miri, el turisme
té un gran avantatge
per sobre d'algunes altres indústries, que és que
ens permet explicar-li al món què hem sigut,
què som i què volem ser.
I això és molt important, no? I tot això
que vostès acaben de
descriure és així, és la nostra història,
la nostra gastronomia, què és la gastronomia
cine-història, no? Tots els prats
del Serrallo, a Tarragona, què ens
estan explicant de la nostra història marinera, no?
Per tant, és importantíssim.
A més a més, avui en dia el turisme,
tots aquells que ens venen a visitar,
venen molt ben informats.
Nosaltres fem una claritat turística brutal.
La xarxa d'oficines
de turisme de la Direcció General de Catalunya
en té gairebé tres centres, et pot dir
que la gent quan entra a les nostres oficines
ve amb una llista
i et diu, mira, vull anar aquí com hi vaig,
ni què em recomanes. És a dir, venen
amb un grau d'informació brutal. Això vol dir
que es considera Catalunya com una
destinació amb una gran
quantitat de coses a fer. I aquí
està el tip de la qüestió,
el que se'n diu la segmentació.
Vini qui vini a Catalunya
a trobar allà que li agrada. Qui li agrada la bicicleta,
tenim fotiner de rutes
per anar amb bicicleta, qui li agrada la
gastronomia, ha arribat al seu
regne. Qui li agrada la història,
imagina't, no? Qui li agrada la natura,
que li agrada la platja o la muntanya,
parcs naturals. Mira, ara,
quan acabi de parlar amb tu,
vaig anar a fer la rada de premsa
del congrés Ecofòrum
que tenim a Mont-Sant-Benet d'aquí
unes setmanes. Doncs, jo
em repassava les notes, el 32%
del territori català
és espai natural.
En un moment no és possible, però intentem recuperar
la directora general de turisme, la Cristina
Lagé, doncs, que per cert, com
dèiem a fa una senada, doncs, ella
també prenia part
del sopar de la Federació
d'Hostaleria de la Provincia de Tarragona
que es feia, doncs, aquest dilluns
a la Buella, amb més de 400
assistents, 450 assistents
i que des d'allà, doncs, parlava
de l'excel·lència del territori, eh? Fixant-se com un
territori, aquest el nostre, doncs, amb un gran
potencial des del punt de vista de la restauració,
de l'hostaleria, però també del
paisatge, de l'agenda, els productes
de proximitat, més on
no és possible de moment recuperar
la connexió. Fem una petita pausa, a veure si ens és possible
trobar la connexió
amb la directora general de turisme.
Petita pausa i, de seguida, doncs,
reparem el fil i intentem parlar amb ella.
Tarragona Ràdio
Molt de costa, la Rambla de la Cultura
a la vora del mar.
Vine i passeja, parleix de la cultura,
del lleure i de l'esport al port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions,
teatre, activitats,
espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tast de la gastronomia marinera
del Serratllu. Més informació a
porttarragona.cat
La Women Race, el Corte Inglés,
celebra la seva desena edició a Tarragona.
5 quilòmetres amb un recorregut urpà
pels carrers més emblemàtics de la ciutat.
El diumenge 19 d'octubre,
a les 9.30, t'esperem a la sortida.
Inscreu-t'hi ara. Corre, tots els beneficis
s'usaran per la lluita contra el càncer.
Women Race, el Corte Inglés.
Consulten les condicions.
Estarem pensant en el partit
contra l'Ibiza, que serà un partit duro
y más en su campo y nada.
Iremos a por los tres puntos.
Nosotros tenemos que luchar
para sacar los tres puntos en cada campo
que vayamos y nada, a conseguirlo.
Com diu el davanter del nàstic,
Juanda, ara toca anar a Ibiza
encadenar dues victòries seguides
i recuperar bones sensacions
i bon resultat.
Dissabte 4 d'octubre,
a dos quarts de set de la tarda,
viurem el partit de la Jornada 6 de Lliga,
el grup segon de primera federació
des de l'estadi de Can Misses
en el partit entre el Club Esportiu
a Ibiza i el Nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades
ho explicarem tot des d'una hora abans
a la sintonia de Tarragona Ràdio
el 96.7 i 101.0 d'FM
al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por,
recomenda el partit a la xarxa X
del Sempre Nàstic,
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic,
viu el futbol, viu el nàstic
i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat,
Lotoexpress,
Bar Restaurant Petit Tarracó
i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Recoverem la conversa
amb la Diretora General de Turisme,
Cristina Leger,
que hem pogut, ara sí,
contactar-hi.
Diretora General, molt bon dia
i disculpeu, eh?
Bon dia.
Coses tècniques que a vegades passen
no és culpa de la tècnica,
és culpa de la tècnica
que a vegades passen coses.
L'era de la digitalització
encara ens passen aquestes coses.
Sí, exacte,
quan va bé, va bé,
però el dia que falla, falla.
Però vaja,
el turisme no falla,
el turisme, a més a més,
en guany hem tingut
una bona campanya turística,
no sé si hi ha...
A nivell de Catalunya en general,
a nivell de Tarrona també es deien
que bé,
que ha anat molt bé la campanya,
per tant,
tenim bones dades,
no?
I el tema de desembre
que és intentada
s'estacionalitzar, no?
No sé si té molt a veure
amb el que passarà
el Delta aquests propers dies,
però vaja,
d'això es tracta,
no?
D'anar agafant formatget
al llarg de tot l'any
o només a l'estiu, no?
Exacte,
és que la sostenibilitat
no és només de medi ambient,
és també social i econòmica, no?
I la millor manera
de fer que el turisme
reparteixi les seves riqueses
és aconseguir
que sigui
al llarg de l'any.
Això ens garantitza
uns contractes laborals
justos i bons
perquè tothom pugui
fer un projecte de vida
amb la seva feina,
que és el que volem, no?
Però ho estem aconseguint.
Si us fixeu,
a mi em truca molt,
lògicament,
la premsa al setembre.
Jo sempre els dic
heu de deixar de trucar
al setembre.
N'heu de trucar
al cap de l'any
tantes vegades com vulgueu,
però no només al setembre,
perquè aquest any més que ningú
és important esperar el desembre,
més ben dit,
d'esperar el gener.
Perquè hem de veure
què ha passat.
Vireu, aquest any
és un any estratègic
perquè l'efecte
post-pandèmic
per aquesta reacció
que vam tenir tots
una mica, diguem,
sobreactuada
de voler sortir, no?
Tot allò que no havíem
pogut sortir
i que això el turisme
ho va viure.
Per tant, eren xifres
que no ens en podíem
enrafiar.
Ara és quan podem
començar a tenir
per davant
unes xifres que ens diran
com quedarà el turisme
i el que està passant,
per exemple,
aquest mes de l'oç
és que la pujada
ha sigut mínima,
jo diria que pràcticament
ens hem estancat,
però encara no hi ha
juny, setembre
i sembla que octubre
seran mesos estupendos
i això és el que volem.
Per tant, jo estic molt contenta
quan la temporada va bé,
que més vull jo,
que tots els empresaris
guanyin diners
perquè tots els treballadors
cobren els seus sols
i tothom content,
però és molt important
veure com s'està repartint
al llarg de banda
i això està passant
i això és molt important
i això per Tarragona,
Terres de l'Ebre
i Costa d'Obrada
és importantíssim
perquè tenim
una indústria brutal
que no pot ser
que el mes d'octubre
s'apagui.
Llavors, jo estic fent
moltíssimes accions
amb el caude,
fins i tot
amb diputació
de Tarragona
amb molta acció
a totes aquestes Terres de l'Ebre
per aconseguir allargar
perquè tenim una climatologia
que això ens ho permet,
és a dir,
els nostres iberts
jo sempre dic
que si tinguéssim un vol
que és una de les meves obsessions
directe
a Reus
des del nord d'Europa
em dona igual
que és Noruega
si és Suècia
en 3 hores
aquestes xemples
eren de menys 12 graus
a més 20 pràcticament, no?
Esclar,
això és meravellós, no?
amb 3 hores de vol
i això és el que hem d'acabar aconseguint, no?
ser aquella escapada
de 4-5 dies
per persones que venen
del nord d'Europa
i que busquen
la nostra gastronomia
la nostra història
per sobretot
poder passejar
amb un abric
però només amb un abric
que per ells és molt, no?
El faríem també la inversa
per veure-ho
dels jugadores boreals, eh?
Home, i tant!
Sabiria bidireccional
i tant!
Una meravella, eh?
Seria...
Fem una cosa
mira, tant com vinguin
anem
fem allò un canvi
Anar de tornada
Anar de tornada
Això mateix
El tema de, clar
veiem cada cop més
i aquí ho estem veient molt
el tema del turisme esportiu
ho veiem amb molta afluència
també que ajuda
a desestabilitzar
i l'any que ve
tindrem el juliol
per exemple
l'etapa del tour de França
aquí a Tarragona
en sortir
i Barcelona també
importantíssima
El tur, clar
sempre que en parlem
aquests dies
ho diem
que hi ha
a nivell del món
3 o 4 interveniments esportius
de gran magnitud
i un d'ells és el tur
i el tindrem a Catalunya
el tindrem a Tarragona
Sí, el tindrem a Catalunya
i Tarragona
ha fet un esforç
l'altre dia parlàvem
amb l'alcalde de Tarragona
i tots els alcaldes
hem fet un esforç brutal
no només econòmic
sinó que d'aposta
Mira, jo quan vaig ser regidora
de turisme
al País Basc
a Sant Sebastià
on he viscut molts anys
i vaig organitzar
una gran part
i ho conec
és una feinada
no us podeu fer l'idea
ja no només de la inversió econòmica
si no és la feinada
però com molt bé dius
pocs escaparats
pocs
esdeveniments esportius
al món
tenen
l'arribada que té
perquè és que a més
el tur té una cosa
molt interessant
que és que la meva mare
que les bicicletes
no sap ni
quasi
què les porta
li encanta veure el tur
però li encanta veure el tur
per als paisatges
per les imatges
a més ho fan molt ben fet
tenen una
tenen una empresa
de producció brutal
per tant és molt molt molt interessant
mireu
Catalunya és l'única cometa autònoma d'Espanya
que té una conselleria de més esports
i això vol dir molt
amb un tarragoní al capdavant
que és
amb un tarragoní
efectivament
amb un tarragoní
que a més ell
enllueix molt
d'aquest tarragoní
i ho diu
i en fa bandera
que fa molt ben fet
Seria Álvarez
amb qui des de turisme
col·laborem moltíssim
des de l'inici
des de l'inici
aquest també n'igual amb cultures
és que el turisme és transversal
el turisme en si
no és res
el turisme és
posar en valor
tot allò que té un terreny
i com tota indústria
ha de tenir una regularització
És això
avui en conversa
amb la directora general
de turisme
Cristina Lager
parlant d'aquest horitzó
que ens situarà
el juliol de l'any que ve
amb el tur
amb l'etapa del tur
a nivell de Catalunya
però també
aquí a Tarragona
i demà
la veurem aquí
com deia el territori
a la ciutat
amb la clausura
del congrés
del romesco
un plat
eminent
mariner
de cuina de bordo
d'aprofitament
a més a més
però que triomfat
no sé si l'heu fet mai
el romesco
l'heu fet mai
alguna vegada
l'heu fet?
El congrés del romesco
si no m'equivoco
és la primera vegada
que es fa
i és una idea magnífica
i neix al bord
de la Regió Mundial
de la Gastronomia
de fer Catalunya
aquest any
és Regió Mundial
de la Gastronomia
i ja n'ha hagut
és un no parar
estem esgotats
els esdeveniments
a nivell de Catalunya
a nivell nacional
i a nivell nacional
que hem portat
la nostra gastronomia
a la veritat
fa una setmana
estàvem a Sant Sebastià
vam estar a Vigo
vam estar a Madrid
hem estat a Xina
hem estat a Japó
a Londres
i hem portat
la nostra gastronomia
per bandera
i el romesco
va ser una idea
que a mi em va semblar
brillant
perquè és aquelles coses
que fan país
que et fan distingir
que és el que
a nivell de turisme
i a nivell de país
volem
la nostra personalitat
i els nostres costums
i efectivament
tothom té el seu romesco
també t'has de dir
estic convençuda
que no ens donaran
la fórmula
que fan servir de veritat
perquè cada u té la seva
i ben fet cap
a Pantanos
però s'està fent
hi ha un congrés
molt interessant
i que jo crec que marca
un inici
d'una nova manera
d'entendre la gastronomia
on ens esperem
als detalls
s'havia fet
i s'han fet molts
congressos de gastronomia
però d'una cosa tan petita
i al mateix temps
tan gran
com és el romesco
doncs és la primera vegada
ens deia
fa una estona
l'Eduard
Xatruc
del restaurant
van disfrutar
que ha inaugurat
el congrés
ens deia en directe
que ells
se'l tenen a la carta
i que és molt bo
treballar
doncs amb aquests productes
amb identitat pròpia
però també
de proximitat
que al cap i a la fi
la matèria prima
és de proximitat
bon oli
bones avellanes
bones amelles
perdó
és a dir
tot que sigui d'aquí
i bona mà
i bona mà
exactament
exactament
perquè si no hi ha bona mà
i aquí
aquí els restaurant
han d'exfrutar
que és el gran
un dels grans
nostres emblemes
com a país
sí sí
la gastronomia és això
la gastronomia
té una cosa meravellosa
que és que
ens ascendèvem una taula
i allà
fem moltes coses
i ens diem moltes coses
i normalment
coses bones
perquè si algú
té que dir alguna cosa
dolenta
no sé si us heu fixat mai
el que fa és aixecar-se
i marxar de la taula
llavors vol dir
que al redor de la taula
només es poden dir coses bones
ens diem perdona
ens diem testí
ens diem ho provem
s'assignen contractes
per això la gastronomia
té aquesta màgia
és molt més
que menjar i beure
és un idioma
directora general de turisme
Cristina Lagi
gràcies
un plaer
conversar
amb vostè
en aquesta jornada
que s'ha inaugurat
aquesta jornada
tècnica o cultural
del Romesco
un plaer
i ens veiem demà
per aquí
per Tarragona
ens veiem
una frase
que vagi molt bé
gràcies
gràcies a tu
la directora general de turisme
Cristina Legem
que hem pogut conversar
i que
això ens situa
pràcticament
a dos quarts
d'onze del matí
fem una pausa
i a la tornada
1886
història d'un escut
avui
recordant la figura
de Santi Coc
el futbolista
el futbolista
més partits
a la història
del Nasti
que ara
ens deixava
fa poc més
d'un any
que es va deixar
i que sempre
no es cansaré
mai de recordar-lo
avui
recuperem un dels espais
en estem elaborant
de nous
de cara a aquesta nova temporada
però recuperem aquest espai
de record
del Santi Coc
serà després de la publicitat
A tots els
constructors
instal·ladors
electricistes
reformistes
fusters
paletes
pintors
lampistes
us esperem
a Obramat
perquè tenim tots
els oficis
de la construcció
i la reforma
en un únic lloc
visita els nostres magatzems
o entra a
obramat.es
on compren els professionals
Obramat
Ens preocupa
la crisi climàtica
la situació
de l'habitatge
els drets humans
l'educació
i el foment
de la cultura
de pau
i a tu
posa la justícia global
al punt de mira
amb la porteria
el programa de Tarragona Ràdio
que vol fer d'altaveu
de les entitats
projectes
i persones
que treballen
per construir
un món més just
i sostenible
la porteria
cada dilluns
a les 3
i en repetició
a les 9
Ens escoltes?
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos
químics sostenibles
química
per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Xeselades
l'ICIC
col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673-325-497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Tarragona Ràdio
Aquest és l'aflaudiment unànim
que s'emporta Sant i Coc
ara mateix
del públic
que hi ha al nou estadi
amb aquest dorsal número 3
ara sí que a més a més
també acaba d'aparèixer
el seu nen més petit
el que té pocs dies
que li acaben de posar
en els seus braços
ahir s'inaugurava aquesta porta
Un homenatge
més que ha merescut
el Santi
és un emblema
és un mite
del Nastic
és més una persona
un professional
que com ahir
es va recordar
perquè la gent ja ho sap
ho ha donat sempre
tot des del camp
i des de la part
que li ha tocat estar
mereix
forma part de la història
del Nastic
i mereix
de manera permanent
doncs tindre una porta
a l'estadi
perquè cada 15 dies
quan la gent vingui
doncs pugui
seguir veient el nom
passar per la porta
i anar de la mà
amb tota aquesta història
que continuem
construint any
any rere any
Santi Coc
el mite del Nastic
el 6 d'abril del 2024
el Nastic inaugurava
la porta número 8
del nou estadi
Costa Daurada
com la porta Santi Coc
en un homenatge
amb molt emotiu
al futbolista
que més cops
a la història del club
ha defensat
la samarreta del Nastic
ho va fer en 528 partits
on hi va jugar
17 temporades
el dia següent
el diumenge 7 d'abril
al nou estadi
li retria un homenatge
i ell feia
la sacada d'honor
Santi Coc
Castillo va néixer a Vimbudí
el 27 de maig de 1960
i malauradament
va morir a Tarragona
el 12 de setembre del 2024
als 64 anys
5 mesos després
de la inauguració
de la seva porta
Santi Coc
va ser un gran defensa
un gran lateral
que després
va tenir tota una vida
lligada al primer equip
del Nastic
va passar a formar part
de diferents càrrecs
en els apartats tècnics
de l'entitat
com a entrenador
del filial
secretari tècnic
segon entrenador
del primer equip
etcètera
però sobretot
es va caracteritzar
per ser una persona
de confiança
del club
i de tota la gent
que ha treballat amb ell
Santi Coc
és ara per ara
el One Man Club
del Nastic
un jugador
de només un club
ell mateix reconeixia
que en el futbol actual
superar els seus partits
serà pràcticament
impossible
sí
ara és complicat
el futbol
han entrat
interessos
altres interessos
de representants
i lògicament
fa que la vinculació
entre el jugador
i el club
hi hagi un moment
que es trenqui
i això
farà difícil
que hi hagi
algun jugador
que pugui fer
el que jo he fet
bueno
a mig del dia
que em va trucar
Lluís Fàbregas
dient-me que
hi havia la intenció
de fer aquest homenatge
a partir de l'hora
entre el club
sempre tens coses bones
i hem passat coses bones
coses doentes
i sempre una altra hora
les coses bones
i per mi
que el president
el seu conseller de legislació
em vagi fet
aquest homenatge
ha estat un error
la història de Santicoc
que ens l'ha resumit
en aquesta pinzellada
el Gerard Costa
Santicoc
nascut l'any 1960
a Vimbudí
va jugar 528 partits oficials
amb el Nàstic
a les 17 temporades
que va estar el primer equip
11 de les quals
sent el capità
a l'altre de l'esquerra
va ser jugador del primer equip
entre els anys
1977
i 1994
amb una breu sessió
a la cava inclosa
el dia d'avui
és el jugador
de la història
del club
amb més partits jugats
amb la samarreta grana
va disputar partits
de 6 categories
i competicions diferents
com són
la segona divisió
la segona divisió B
la tercera divisió
la copa del rei
la copa de la lliga
la copa de la lliga
de la segona divisió B
i aquest títol
és el que va aconseguir
l'any 1984
després d'imposar-se
al Logroñés
a la tanda de penals
l'històric
dursal 3 del Nàstic
és considerat
per molts aficionats
més veterans
com un dels millors laterals
i defensors
que han vist el nou estadi
destacava per la seva entrega
lideratge i contundència
però sobretot
per com es feia respectar
sobre el terreny de joc
un cop retirat
sentit que com va seguir
vinculat al món del futbol
i al Nàstic
entre d'altres
va ser entrenador
de la pobla de Mafumet
entre el 2005 i el 2010
aconseguint un històric ascens
a tercera divisió
l'any 2007
en total
va dirigir la pobla
en 190 partits
i a dia d'avui
continua a ser
l'entrenador
del filial del Nàstic
amb més partits
des de l'any 2003
any en què es va ser
en aquest conveni
de filialitat
amb el conjunt poblatà
després també va formar
part del cos tècnic
del Nàstic
durant unes 10 temporades
realitzant tasca de segon entrenador
analista i escouting
així com de secretari tècnic
a més la família Coc
sempre ha estat
acetament vinculada
al futbol i al Nàstic
el seu germà gran
Enric
va ser porter del Nàstic
en 179 partits oficials
aconseguint 50 porteries
de 0 en lliga
el quart millor registre
de la història del club
també el seu germà basó
Ramon
va jugar 72 partits
com a davanter
mentre que els seus fills
Joel, Denis i Adrià
han estat vinculats
sempre al club
d'una manera o una altra
finalment
el nom de Santí Coc
quedarà per sempre present
al nou estadi
ja que és el 8 d'abril
del 2024
la porta número 8
de l'estadi
ha estat latejada
amb el seu nom
com a reconeixement
a la seva trajectòria
i llegat al club gimnàstic
la família Coc
està molt relacionada
amb el futbol
el seu germà gran
l'Enric
era porter
mentre que el seu germà
basó Ramon
era davanter
tots tres
van jugar al Nàstic
en el mateix temps
l'Enric
ens ha explicat
com va ser
el fitxatge
dels tres germans
pel Nàstic
i la trajectòria
del Santi
com a futbolista
i capità
del primer equip
nosaltres vam arribar
als tres
però realment
el que
a dintre del club
va fer una progressió
millor
o més important
va ser Santi
potser per motius
ell era Esquerrer
evidentment
és un tipus
de jugador
que no
és tan habitual
era una persona
de raça
de força
d'ímpetu
que ho donava
tot el camp
llavors
ell
va entrar
primer
al primer equip
va
inclús
debutar
a tercera divisió
sí que
es va tindre
unes sessions
a fora
amb la cava
i
va estar
un any
fora
però bueno
arrel de la
normativa
del sub-20
van començar
a entrar
és veritat
que van entrar
tant el Santi
com el Ramon
l'entrenador
era Àngel Irun
el Nàstic
era la seva passió
i
el que realment
ell
va fer pel club
també és veritat
que el club
també
va permetre
que ell fes
la seva carrera
però bueno
el que ell va fer
pel club
que ho va fer tot
tant com a jugador
primer
ho va donar tot
va ser capital
va ser
com tots sabem
és el jugador
que té
més partits
en la història
que no crec
que això es pugui
superar mai
Enric Coch
també destapa
el seu paper
en els diferents càrrecs
que va ocupar
dins dels diferents
estafs tècnics
del club
i després va passar
a formar part
de tant
de l'equip tècnic
en diverses posicions
va ser entrenador
de la pobla
va ser la secretaria tècnica
va ser segon entrenador
etcètera
etcètera
coses que
ja pràcticament
qualsevol bon aficionat
del Nàstic
sap
llavors
el que el Santi
ha significat
pel club
bueno
jo em penso
que és
el jugador
no diré
per qualitat
evidentment
perquè no
perquè hem jugat
jugadors de molta
qualitat
el Nàstic
ell potser
no era
dels de més qualitat
ni molt menys
però
per el que significa
per el que ha donat
per el que ha fet
això
jo crec que és
el jugador
més important
de la història
del Nàstic
i com a germà
a més m'ho crec
m'ho crec
i ho he vist
i ho he viscut
val
llavors
bueno
Santi
era un gran personatge
en Pau Descans
Santi
també ens va acompanyar
amb moltes tertúlies
del sempre
Nàstic
i també va col·laborar
amb nosaltres
analitzant
el rival del Nàstic
una de les seves
darreres tertúlies
en la que
va prendre part
va ser
la prèvia
del partit
davant del Ceuta
del playoff
de la temporada passada
de així bé
el partit
perquè ells
i que
durant el partit
hi ha fases
en les que tu
o ells
m'anaran
o m'anaran menys
però nosaltres
el que hem de fer
és intentar
traure un molt bon resultat
perquè a casa
poder acabar
que l'aliminatòria
caigui al nostre favor
Aquest és un podcast
de Tarragona Ràdio
amb el muntatge tècnic
de Lluís Comas
amb extractes d'àudio
de l'arxiu sonor
de Tarragona Ràdio
us han parlat
Gerard Costa
i Jordi Blanc
Tarragona Ràdio
Si et dediques
a la construcció
i la reforma
el sol t'ha molestat molt
perquè has treballat
a 40 graus
i ara és hora
que el sol t'ho retorni
per això
a Obramat
tenim tot tipus
de solucions
en eficiència energètica
panells solars
inversors
bateries
així com també
aerotèrmia
i tot el que cal
per instal·lar-la
amb els preus més baixos
de la zona
i amb marques
de qualitat professional
on compren els professionals
Obramat
Moll de Costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
per l'eix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrat Llu
més informació
a porttarragona.cat
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Sesselades
l'ICIC
col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
descobreix-ne més
a www.icic.cat
La Women Race
al Corte Inglés
celebra la seva
desena edició
a Tarragona
5 quilòmetres
amb un recorregut
urbà
pels carrers
més emblemàtics
de la ciutat
El diumenge
19 d'octubre
a les 9.30
t'esperem a la sortida
inscriu-t'hi ara
Corre
tots els beneficis
s'usaran per la lluita
contra el càncer
Women Race
al Corte Inglés
consulten les condicions
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Tarragona Ràdio
I en aquesta jornada
que estem molt pendents
d'aquest primer
congrés d'investigació
tècnico-cultural
del Romesco
que s'està donant a terme
des de dos quarts
de deu del matí
una mica abans
a l'obertura de portes
al palau final
de congressos
amb 180 assistents
i que ja han pogut
viure
la nostra companya
que ho està seguint
l'Abriu Rius
alguna de les primeres
taules
que s'estan fent
a banda de la inauguració
en presència
de l'alcalde
Robert Mignuales
la consellera
de Turisme
i Comerç
Montserrat
i també
el restaurador
l'Eduard Chatruc
del restaurant
Disfrutar
3 estelles Michelin
i millor restaurant
del món
l'any passat
Hores d'ara
s'està fent
una de les ponències
de fet s'han anat succeint
a les ponències
la primera de cara
de l'Eduard Chatruc
i el Xàvera Llué
el director
del Comité Científic
i Hores d'ara
hi ha una altra
de les taules
que deu estar en marxa
amb el mateix
Eduard Chatruc
el Xàver
el Filipe Rigol
que ve de França
l'Arnau Bosch
de Can Bosch
i el Jordi Vilà
que també és un dels convidats
en aquesta edició
cap allà marxem
cap a palau de congressos
Abriu Rius
bon dia novament
molt bon dia Pep
fa olor romesco no
els fogons ja cremen
o encara no?
Encara no
jo crec que s'estan esperant
que surti tothom
per fer una demostració
tenen això sí
una taula
amb tots els ingredients
del romesco posats
i llavors
quan surtin
de la taula rodona
es farà una demostració
de com es fa aquest romesco
ja hi havia
una mica de controvèrsies
en aquesta primera taula rodona
perquè alguns deien
que es feien
amb uns ingredients
els altres amb uns altres
això d'innovar
algú ho veu molt clar
altres no tant
però
d'això va
d'això va
d'això va
la taula rodona
també parlaven
d'expandir el romesco
arreu del món
però sobretot
l'important
és de fer-ho
amb ingredients locals
que no serveix de res
tenir
fer romesco
si agafes les avellanes
o les ametlles
de Turquia
si tens d'aquí
de Tarragona
o del territori
el meu romesco
una visió de futur
és la taula rodona
que està fent-se
hores d'ara
i on es parla això
d'aquesta situació
al voltant del romesco
de fet
qui fa romesco
cadascú té la seva
la seva receta
hi ha uns ingredients
bàsics que són a tot arreu
com per exemple
el pebrot
el pebrot sec
que no és nyora
pebrot
això és molt important
però clar
la avellana
no té gràcies
el que deies
i a partir d'aquí
hi ha qui li posen
un xic de xocolata
hi ha qui no
el tema del pa
en fi
ja és bo
i aquí li fica també
tomàquet
qui directament
no li posa res
de tomàquet
bueno
d'això va
i com deies
d'aquí una estona
cap a tres quarts
d'once
i fins a dos quarts
de dotze
serà el moment
d'enxergar els fogons
i de veure
què ens explica
el Jordi Vilà
en aquesta ponència
sessió de cuina
amb aquest xef
del restaurant
Alquímia
de Barcelona
monestria
Michelin
que farà
demostració culinària
aquí és on provarà
el seu romesco
abril
i després ja ens ho explicarà
si no s'avui
el programa
que tanquem a les 11
serà demà
però que demà
continua el congrés
ara en parlarem
fa una estona
amb la directora
general de turisme
la Cristina
Lager
que serà qui claurà
també demà
les jornades
però no com ha anat
fins ara
perquè ja has pogut
assistir a la presentació
oficial
que han fet
a dos quarts de deu
què han explicat
tant l'alcalde
com la consellera
Montse Dan
com també el propi
Eduard Chatruc
abril
doncs l'alcalde
ha parlat
sobretot de la felicitat
que comporta menjar
que quan tu vas
als restaurants
sobretot dels xefs
tarragonins
per exemple
o d'altres llocs
que ja estàs
tota la setmana
pensant
que aquell dia
aniràs
al restaurant
i que són
repartidors de felicitat
així ho definia
una miqueta l'alcalde
si vols
escoltem
un congrés
que s'ha treballat
moltíssim
agrair
a la consellera Dan
a tot el patronat
de turisme
i a tota la gent
que ha participat
en aquest congrés
que el que vol
és parlar
d'una salsa
o no salsa
que això també serà
un motiu
de debat
del romesco
que és una cosa
que ens arregla
absolutament
amb la nostra història
amb el nostre territori
ens vincula
a aquesta gastronomia
i a aquesta
regió mundial
de la gastronomia
que és Catalunya
i en concret
amb una cosa
que ens fa únics
aquí a Tarragona
a casa nostra
amb aquestes
arrels
serraienques
del romesco
i tenim la sort
de comptar
amb aquest comitè
científic
que tractarà
aquest tema
d'una manera
científica
d'una manera
tècnica
i sobretot
que ens ha de projectar
el món
i quina millor manera
que amb la gastronomia
i comptem també
amb cuiners meravellosos
com el que m'acompanya
ara que
li cedeixo la paraula
perquè el més interessant
és escoltar-lo
Bé, doncs
avui estem aquí
com molt bé
deia l'alcalde
per celebrar
perquè crec
que és un dia
molt maco
que tenim
un patrimoni
cultural
gastronòmic
com és el romesco
abans ho dèiem
a la presentació
que hi ha molts països
que pagaríem
fortunes
per tenir una cosa
aquest valor
gastronòmic
que és el romesco
amb tants anys
d'història
amb tantes branques
que s'han obert
és indiscutible
sabem
va néixer aquí a Tarragona
però s'ha anat dispersant
per tota la província
de Tarragona
i tenim la sort
que és una elaboració
que com deia l'alcalde
ara durant aquests dos dies
en traurem
l'entrellat
de si va néixer
siguen
un guisat de pell
si va néixer
siguen una salsa
si va néixer
siguen una picada
però l'important
és que vas arreu del món
pots anar al Japó
pots anar als Estats Units
i dius romesco
i la gent
sap el que és
i la gent
vas a cartes
de Nova York
i trobes
un peix
amb salsa de romesco
i això és molt maco
i això té molt de valor
i n'hem d'estar molt orgullosos
els tarragonins
jo com a Vila Sacà
i nascut a Santa Tecla, Tarragona
doncs m'ho sento molt meu també
i a mi és un orgull
i és una sort
tenir aquesta elaboració
que és a l'eix vertebrador
de l'agricultura
que tenim
de tota la societat
i la gastronomia
és molt important
en el nostre país
en guany som
regió mundial
de la gastronomia
a Catalunya
i per Tarragona
i tota la província
la gastronomia
té un valor
que va més enllà
del cultural
econòmicament
la gastronomia
és una potència
molt important
que hem de cuidar
que hem de preservar
i sempre ho diem
perquè a fora
t'apressin
el millor que hem de fer
és estimar-nos
a nosaltres mateixos
i aquest congrés
que tractarà el Romesco
d'una forma tècnica
seriosa
ens servirà
per encara
donar més força
amb aquesta elaboració
que és la capdavantera
d'una gastronomia
que és meravellosa
que és la Tarragona
també sentíem l'Eduard
després el tornem a sentir
a Abril
perquè també parlava
després d'un tema interessant
i també la consellera de Comerç
i Turisme
la Montse Dan
que també ha parlat
en aquesta inauguració
no, Abril?
Sí, comentava
una mica
en la línia
de l'Eduard Chatruc
que cada vegada
s'estan donant compte
que el turisme
va a països
o va a ciutats
també per la gastronomia
no només
per la cultura
pel patrimoni
sinó també
a veure què ens ofereixen
de menjar
i que sigui de qualitat
i que sigui bo
i que sigui representatiu
del lloc on van
llavors ella deia
que fer aquest congrés
era important
per projectar-nos
perquè la gent de Tarragona
sabem que Romesco
és d'aquí
però que potser
la gent d'arreu del món
menja Romesco
i no sap que ve
d'una ciutat
de Catalunya
i que és important
per això
per projectar-nos
i per fer-nos veure
si vols
també l'escoltem
que estem molt contents
que ja sigui una realitat
nosaltres ens trobàvem
amb una oportunitat
de territori
però sempre que es parlava
de Romesco
ens trobàvem
que realment
la gent a vegades
no identificava
amb Tarragona
amb el territori
per tant jo crec
que un dels grans reptes
també d'aquest congrés
és poder
com dèiem
crear aquesta simbiosi
entre territori
entre Tarragona
i aquest plat tan nostre
és un congrés
que ha vingut
per quedar-se
també les conclusions
ens diran
quins són els formats
que hem de fer
a les següents edicions
però també
donar les gràcies
a tots els grans professionals
que al final
són els que donen
aquesta credibilitat
aquesta força
en aquest congrés
òbviament
l'Eduard Chatruc
però també
totes les estrelles
mitjellins
del territori
com dèiem
és un plat
que realment
neix a les barques
del Serraio
però que cada població
del voltant
ha sapigut
adaptar la seva forma de ser
per tant
no és una oportunitat
només per Tarragona
és una oportunitat
que volem
per tot el territori
sumar els esforços
com dèiem
en totes les poblacions
veïnes
perquè la projecció
que volem fer
de la nostra identitat
i de la nostra autenticitat
passa com dèiem
per projectar
també
aquesta gastronomia
cada vegada
al turisme
veiem que
una de les opcions
quan pensa
quina és la destinació
que vol anar
la gastronomia
juga un paper essencial
aquest és també
el visitant
que volem
que busqui
aquesta qualitat
aquesta cultura
aquest patrimoni
i aquesta gastronomia
per tant
des del patronat de turisme
molt contents
de poder donar
empenta
i visibilitat
al romesco
i treballar
com dèiem
en Tarragona
com a terra gastronòmica
de primer nivell
la consellera
Montserrat
escolti
encara xerren
a la tal ordona
d'abril
encara estan dins
segueix tothom dins
i a més amb un silenci
tothom superatent
recordem que són el Xàver
l'Eduard
Xatruc
l'Arnold Bosch
el Jordi Vilà
i el Filipe Rigol
que ve de França
que estan parlant
del meu romesco
si surten
abans dels 11
ja els posem en directe
si no els mira
el Xatruc
també ha dit coses
molt interessants
parlant del producte
també
dels productes
del romesco
sí, explicaven també
ara mira
un espòiler
de la taula rodona
clar que
està bé
que el romesco
estigui en plats
de Nova York
o en plats
de les Filipines
per exemple
però
també comentava
que ara aquí
per exemple
s'estan obrint
un munt de sushis
i ell comentava
quin és el problema
si el bo de la gastronomia
és que s'expandeixi
que a totes les cultures
o a les diferents
ciutats i països
la puguin tastar
però clar que és molt important
que si obres un restaurant
de sushi
per ell el valor
és que ho facis
amb arròs bo
salmó bo
peix fresc
peix
tu pots triar
o el peix de la teva zona
o el peix de la zona
on és originària
però que sempre sigui
un producte bo
i de qualitat
i més o menys
comentava exactament
el mateix del romesco
que si podem fer servir
l'oli d'oliva d'aquí
els fruits secs
no hem d'anar
a buscar-los fora
perquè el romesco
tradicional
el romesco bo
és el d'aquí
i quan es va crear
es va fer amb els productes d'aquí
anem a sentir-lo
va
l'Eduard se truca
pot servir per una cosa
molt fonamental
que és el compartir
diguéssim
el compartir les vivències
o el compartir
les informacions
diguéssim
tothom
als seus restaurants
a casa seva
doncs entén el romesco
de formes
lleugerament diferents
i t'ho dic
des del sentit
que hi ha gent
que es calibra
el tomàquet
hi ha gent
que no li posa tomàquet
hi ha gent
que li posa més ametlla
més avellana
diguéssim
hi ha moltes coses
però al final
diguéssim
és una miqueta
fer com una recopilació
de lo que és el romesco
a dia d'avui
i posar ordre
al final
diguéssim
hi ha moltes disciplines
que són més ordenades
però al final
el romesco
va néixer
d'una forma espontània
diguéssim
és una cosa
que ha nascut
que ha nascut
de les persones
que estaven a la barca
o que potser
van pujar més
cap a la ciutat
però
l'important és
crec que
el romesco
té tanta importància
per la gastronomia
tarragonina
i catalana
diguéssim
hi ha una
elaboració
que ha traspassat
fronteres
que diguéssim
crec que és un deure
per part de
totes les persones
que estimem la gastronomia
que estimem
Tarragona
doncs posar una miqueta
d'ordre
i al final
entre professionals
però no només professionals
sinó persones
a mans de la gastronomia
persones que
a casa seva
al Serrallo
han estat cuinant
romescos de tota la vida
doncs que puguin
aportar el seu coneixement
però al final
no
posar tots en consens
el que és el romesco
a dia d'avui
i si sabem
on estem a dia d'avui
tindrem més fàcil
no
quins passos
seguir
perquè el dia
de demà
el romesco
segueixi
siguent
un símbol
de la cuina catalana
que
ens agradi o no
és referent mundial
sens dubte
un referent mundial
la cuina catalana
això ho tenim claríssim
ara falta
també que el romesco
estigui
identificat
amb el lloc d'origen
que és
el Serrallo
Tarragona
Catalunya
i que
com veia sabreu
que amb aquestes cartes
a nivell de restaurants
internacionals
quan la gent
degusti el romesco
s'assembli el més possible
el màxim possible
el nostre romesco
perquè a vegades
a vegades
fan invents
i per tant
que sigui
més semblant possible
amb els productes
més semblants possibles
dels origen
i del territori
i a partir d'aquí
dos
anar fent camí
que d'això va al Congrés
ja ha acabat la ponència
tot això
no ha acabat
encara
segueixen xerrant
jo crec que és interessant
perquè hi havia
moltes persones
de diferents àmbits
damunt de l'escenari
llavors
pels diferents temes
jo crec que necessiten temps
però la gent està
super concentrada
i escoltant moltíssim
tot el que hem de dir
jo suposo també
tant d'escoltar romescos
ens fa entre gana
sí
mira ja arribem
al 11 pràcticament
i aviat al migdia
quin ambient hi ha per cert
per aquí al Congrés
hi ha també
estants
en producte
de proximitat
quin és l'ambient
del Congrés?
l'ambient de moment
damunt de la sala
on es fa
on es fa
el Congrés
hi ha una taula
preparada amb tots els ingredients
del romesco
hi ha pa
també suposo
per sucar
i llavors
el pebrot
els
diferents cosetes
que després
farem un vídeo
i llavors ara
hi ha més taules
suposo també
per fer
l'esmorzar després
perquè tothom tingui
aquesta pausa
on han dit que sobretot
durant la pausa
la gent pot seguir xerrant
pot seguir debatent
i pot seguir preguntant
als professionals
la seva opinió
o compartir experiències
sobre el romesco
molt bé
Abril
doncs tu el proves
demà ja serà programada
que ens ho explicaràs
com ha anat
aquest gust del romesco
que s'elaborarà
aquí una estona
amb aquesta sessió
del Jordi Vilà
que serà doncs
el que prepararà el plat
en definitiva
la salsa
que són la salsa del romesco
el nostre romesco
el set per restaurant
Alquimia
de Barcelona
monestria de Michelin
després hi ha una pausa
i el congrés continua
perquè hi ha encara
una taula redona
a partir de dos quarts
dos quarts de tot
i fins al migdia
amb la visió
més acadèmica
aquí intervindran
també altres experts
del món
de l'enginyeria
agroalimentària
antropòlegs
historiadors
especialitzats
i també la sessió
que es farà
parlar amb el romesco
tradicional
que aquí també s'interessa
perquè parlen
el David Soler
el Xavi Baciana
un home restaurador
però que està pescador
també
el Carles Roch
l'Anna Casellas
el Guillermo Fernández
per tant també
parlant
des de
la pleb del romesco
de Santa Coloma
de Caral
aquí a la conca
de Barberà
que també fan romesco
allà
i del romesco
professional
el romesco
de Bordo
de la barc
on va néixer
i el romesco
de casa
el que han fet
també
moltes
persones
del Serrallo
i ara en venen
uns quants noms
al cap
com
de referència
d'allà
del pont
de la pàgina
cap avall
que en saben molt
i maridar el romesco
amb Déo Tarragona
que també servirà avui
per buscar
aquesta relació
entre el món del vi
la Déo Tarragona
amb el David
també
que somalia
de cervesa
i que parlarà
d'això
de la mediració
del romesco
amb la cervesa
continua el congrés
encara a la tarda
s'ha dit
que els que esteu inscrits
ja ho sabeu
i és que no
doncs bé
ja us ho explicarem
Abril
que vagi molt bé
nosaltres farem enveja
exacte
mira escolta
per cert
demà
el segon dia del congrés
demà
començaran parlant
del pesto
d'aquesta salsa
tradicional italiana
com element identitari
per tant també
de buscar
estratègies de promoció
de divulgació
del referent
internacional
en la promoció
del pesto
genoves
el Roberto Panizza
que serà doncs
el ponent destacat demà
demà és l'objectiu
de la connexió
parlar amb el Roberto
que van dir
que és molt simpàtic
i que ens expliqui
doncs
de què va això del pesto
i com l'han fet
internacionalment conegut
Abril Rius
que vagi de gust
vaig a menjar
gràcies
bon profit
fins ara
fins ara
Congrés Internacional
de Tècnica Cultural
del Romesco
avui ha centrat
la nostra atenció
en diverses connexions
i demà
hi tornem a posar
doncs el micròfon
i d'ull
amb la nostra companya
Abril Rius
les 10 i 51 minuts
encarem ja
a la recta final
del programa
i en certa manera
seguim parlant
de gastronomia
seguim parlant
d'aliments
en diverses connexions
en seguretat
en aquesta recta final
perquè la nostra
pintura
de la resta
de la cuina
que en el mècadà
de la resta
de la cuina
en el romesco
però mira
parlem amb
el Marcos Díaz
Rujano
un tarragoni
de 28 anys
que va acabar
la seva carrera
com a enginyer
mecànic
i després
d'haver exercit
durant 3 anys
va decidir
canviar de rumb
la seva vida
la seva vida laboral
i dedicar-se
a fer pa
el pa
que també ha de ser
bo
el pa bo
ha de ser pa bo
en parlem
ell ha creat
Paneme
és el seu obrador
situat al carrer
Guillem Oliver
número 5
on es pot trobar
un producte
100%
de massa mare
i viruxeria
també artesanal
Marcos Díaz
què tal
molt bon dia
hola bon dia
com esteu
molt bé home
escolta
estàs fet rumesco
tu o no
encara no l'he provat
però ara
que t'estava escoltant
dic hosti
podria ser una bona
combinació
amb el pa que faig
doncs mira
per un bon rumesco
també és important
un bon pa
per sucar
exacte
donem idees
explica'ns
com va anar
aquest canvi de rumb
com vas deixar
l'enginyeria mecànica
els motors
en definitiva
i vas a fer
el sal al pa
bueno pues
tot va sorgir
a partir
una mica
abans de la pandèmia
de la famosa pandèmia
on tothom
vam descobrir
noves aficions
jo vaig
vaig tenir
una nit
de vigília
on no sé com
vaig acabar
buscant
a youtube
com fer un focatge
i a partir
d'aquell moment
va sorgir
una mica
la meva passió
per les masses
la veritat
és que no vinc
d'una família
de forners
ni res
per l'estil
però
és com allò
que quan et toca
tu ho sents
i a partir d'aquell moment
vaig començar
a pujar receptes
a xarxes socials
fins al punt
que ara mateix
em dedico a això
Paneme
el nom té algun significat
o no?
Bé
jo en xarxes socials
estic
amb el nom
de M5S
que és
a partir
d'aquest
tothom
em digui
Marco
i esmenzi
la S final
perquè em dic
Marcos
va sorgir
aquest nom
i tampoc
volia
que fos
el nom
de l'obrador
M5S
i vaig buscar
un nom
que representés
el que és el pa
junt
amb la meva inicial
del meu nom
Molt bé
Mira
si parlem
només de la farina
que és un dels ingredients
essencials del pa
és un món
hi ha moltes
hi ha unes quantes
veritat de farina
diferents qualitats
per tant
triar un bon producte
una bona farina
també és important
com l'aigua
també
també és molt important
no?
Sí
totalment
per mi
la meva
principal
el meu objectiu
és treballar
amb productes
de qualitat
o sigui
els meus
tres pilars
són
llargues fermentacions
massa mare
i un producte
de qualitat
i ecològic
Com el treballes
el pa?
és a dir un pa
quin tipus de pa
quina mena de pa fas?
Bueno
doncs faig una mica de tot
faig les barres
que són les xapates
i després
faig
els rústics
seu
l'espelta
passes
nous
brioix
faig una mica de tot
però sense tenir
una carta massa llarga
ja que
com treballo
d'un dia per l'altre
les masses
estan
dormint a la nevera
vull que
els pocs productes
que tinguin
siguin de qualitat
Mira
per qui no hagi fet mai pa
mira
tothom té un passat
jo vaig fer pa
quan era molt jove
quan era
molt jove
vaig treballar
amb un obrador
això ja fa molts anys
a més
obrador de poble
quan encara hi havia pernents
hi havia la figura
de la pernenta
llavors anaves a fer
de pernent allà al forn
i aprenies a fer pa
i acabaves massa amb pa
i clar
recordo
el tema
de la massa mare
que
l'anaves a buscar
a la nevera
del dia abans
és a dir
que la massa mare
és la clau també
perquè el pa
després fermenti bé
no?
Sí, totalment
per mi
és el requisit
indispensable
perquè tot
per fer màgia
bàsicament
és un procés
una mica llarg
que a vegades
costa d'entendre
però
per la gent
que mai
hagi fet pa
la massa mare
és farina i aigua
és un ferment natural
que no porta
cap químic
i a partir
de
de la barreja
i d'uns dies
de fermentació
surgeix
el que és el pa
Honoraràs la massa mare
és un dels manaments
que tens aquí
dels 10 manaments
exacte
exacte
Estimaràs el pa
sobretot de les coses
Totalment
No prendràs el pa
que faci menys
de 12 hores
de fermentació
Molt important
per la digestió
Compartiràs fugaces
amb els teus éssers estimats
Exacte
importantíssim
L'honorarà la massa mare
No trairàs l'essència
del pa artesanal
Exacte
Honoraràs l'art
del pa fet a mà
Per estar massa bé
el pa
Si no la massa bé
no acaba de quedar
l'has de treballar bé
el pa
Sí
Podràs robar
el corrusco
de pa
al teu pare
Això no sé què és
el corrusco
El que és
el pico del pa
El corró
El corró
Exacte
Per tant
el corró
la tina trajectòria
Això surt a la seva web
Apanem
si busqueu
Aquí també
podeu fer encàrrecs
Estimaràs el sabor
de l'àctic
del pa
per sobre
de totes les coses
Sí
Això és un tema
que per mi
jo li dono
molta importància
i és que
trobo que el pa
que trobem
avui dia
a qualsevol
lloc
porta massa llevat
i no té
gaire gust
al que és
el pa autèntic
i el pa
i la brigeria
que estic fent
jo
intento que sigui
un sabor
reconegut
i únic
T'acompanyaràs
a quedar
per tant
pa
també
molt romesco
Ben fil
Ben fil
i sempre
sempre
agrides al pa
que tens
a la teva taula
perquè
és un pa bo
i de fet
tu agafes un pa
i el regues
una mica
d'oli
d'oli
de siurana
i això
és mel
i es nota
moltíssim
un pa
en tomàquet
que no sigui
pa
es nota
molt
Sí, sí, sí
totalment
jo animo
a la gent
que es passi
per aquí
i que provi
el pa
de tota la vida
Explica'ns
on et trobarem
Marcos
on trobem
el teu obrador
com podem comprar
el pa
Com m'ha dit
al principi
és el carrer
Guillem
Oliver número 5
que està
darrere
de l'Hospital
John 23
en la pujada
d'urgències
i més exactament
al costat
del col·legi
Terragona
Perfecte
i si voleu
també podeu
fer la comanda
online
veig que també
hi ha un apartat
per fer
el lliurement
a domicili
Bé, ara mateix
no
perquè
és lliurement
Sí, exacte
s'han de passar
directament
per aquí
per la tenda
Estic obert
de dimarts
a divendres
de 4 a 6
de la tarda
Molt bé
Si passeu per allà
a veure el Marcos
dieu-li que
l'heu escoltat
per la ràdio
per Tarragona
ràdio
parlant del
pa
i d'aquests 10
manaments
li dieu
un dels 10
manaments
a veure si
tens hora
i arribo
a la transmissora
Tindran una
magdalena
gratis
Vinga
Marcos
una forta abraçada
escoltem-la
enhorabona
perquè tothom
que em prens
sempre ens agrada
fer unes pantetes
perquè la cosa
vagi bé
i si fas
producte de qualitat
segur que
anirà bé
estem més
que convençuts
una forta abraçada
Marcos
Igualment
que vagi molt bé
Salut
Adéu
Tanquem el programa
avui molt centrat
amb el romesco
però també
amb el romesco
de cada dia
que fem aquí
a la ràdio
i entre d'altres
la proposta
gastronòmica
romescaire
que ens fa
la nostra
Sílvia García
amb el temacle
que tancarà avui
el programa
no m'ho he fet venir bé
Sílvia
res salut
a tot el que fem
possible el programa
ja ho sabeu
tot l'equip
d'aquest programa
de la veu de Tarragona
que vagi molt bé
després arriben les notícies
per tant no marxeu
el temacle
amb Sílvia García
i demà hi tornem
vinga
més romesco
adeu
El temacle del dia
amb Sílvia García
El nostre segon temacle
ens porta
al darrer treball
histogràfic
d'en Sergio Dalma
Calentet, calentet
aquest ritorno
a Via Dalma
Un dels primers
senzills
es diu
Entre tu
i mil mares
i segur
segur
que l'has cantat
Aquest programa
ha estat possible
gràcies a
Josep Sunyer
Núria Cartanyà
Miquel González
Joan Andreu Pérez
Jordi Blanc
Abril Rius
Mauri Fernández
Sílvia García
Joan Maria Bertran
Lluís Comas
Javier de Gispert
i tot l'equip
de Tarragona Ràdio
I esclar
gràcies a tu
a la teva veu