Bon dia, són les 9. La veu de Tarragona, camí cap als 40. La veu de Tarragona, camí cap als 40. Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González, l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
No secret, secret love Within and apart of me No secret in me
Què tal? Molt bon dia, benvinguts. Obrim la veu d'avui, que és ja dimecres, d'Equador de la Setmana, avui 26 de novembre del 2025. I avui, que entre d'altres temes que us explicarem, parlarem de la coenda de Tarracoviga del cap de setmana. Ara de seguida us expliquem el què i el com.
I també tindrem temps per anar al vaixell d'Open Arms, que avui arriba aquí a la nostra ciutat. Núria Cartanyal, molt bon dia. Hola, Pep, bon dia. Miguel González... Bon dia, bon dia. Encara no ha tornat, eh? Bon dia, però saludat siguis, eh? Avui, Uriol, bon dia. Bon dia.
Va ser amb el piloto automàtic. Anem una mica a Pinyó. És que sí, anem a Pinyó. Tenim moltes coses per explicar avui. I una per la d'aquest cap de setmana, que és la cuenta d'un any d'activitats al voltant de la declaració tàrrec o patrimoni o humanitat.
i que d'aquí pocs minuts en parlarem. Serà el tema de l'obertura amb el conseller de Patrimoni, el Nacho García de Torre. Podrem parlar amb ell i recomanar-vos tot el que està previst, que és molt, al cap de setmana, amb aquesta festa, per tancar la celebració dels 25 anys de Tàrraco, del col·legio de Tàrraco, Patrimoni i Humanitat.
Doncs ja fent agenda, perquè es nota que ja és dimecres, una previsió per a demà. Demà mateix podeu anar a la projecció de la pel·lícula Yoneva Zuetan, que és la que tanca el cicle Fem soroll del Rec. Avui continuarem parlant del Rec i, a més, ho farem amb la presència via telefònica, això sí, amb l'entrevista amb la Sara Fantoba, la directora de Yoneva Zuetan, que la tindrem demà per Tarragona. Avui, Cinema del Bo, amb una directora molt jove i molt compromesa també amb temes socials i íntims.
I, a més, toca parlar del Nadal comercial, que ja el tenim com a mig preparat, vaja, del tot. Ja sabeu que aquest divendres s'encenen les llums i això és una mica el tret de sortida de tota la campanya comercial i festiva de Nadal. Atenció, perquè aquells que us anàveu cap a l'arbre de la Rambla, enguany haureu de situar-vos a la plaça de la Font. Sembla que se'ls queda petit a la Rambla.
per tota la gent que s'aplega a veure l'encesa de llums. I han dit que ho farem a la plaça de la Font amb un arbre monumental. Jo encara no l'he vist, tinc ganes de fer la fotografia. Suposo que ja deu estar instal·lat. No sé si heu passat per la plaça i l'he vist. Jo he vist el de la Rambla, però el de la plaça de la Font no.
Alguna cosa encendran a la plaça. Alguna cosa encendran. I avui en parlarem amb els responsables de la bioteca. Ja estan preparant les llumetes de Nadal pels seus aparadors. Nadal musical proposen ells. I el calendari d'advent. Que mola molt que això ja comença. Si necessiteu fer el calendari d'advent, allò que té una necessitat vital, això ha de ser a partir de l'1 de desembre. No feu com jo, que el compro i després... Els últims 4 dies m'ho menjo totes les xocolatines. Però això també és la disfruta, eh? Obre...
Estàvem a la banxa, però bueno. A més, cada cop hi ha més calendaris d'advent, més estranys i més bonics i més diferents, no? Sí. Ja està. No et veig molt en tema nadalenca? I parlarem del Black Friday, també, que... Black Friday, com es diu? Black Friday, sí, Black Friday. En definitiva, que aquest cap de setmana es arrenca, doncs, això, aquests descomptes de... Però vosaltres... Sí, per això ho seran les llums, jo crec, aquest cap de setmana. Sí, sí, perquè arrenca tot plegat. És el cap de setmana que arrenca tot.
Jo és que no et veig aquí, Pep, te veig lluny. No, és que estic a l'Open Arms. Jo estic a l'Open Arms ara mateix. M'he estat mirant aquest matí el documental que es projectarà avui a la tarda al vestíbul del Teatre Tarragona.
Tóquima ha rescat el mar a Maregeu, que una mica rememora, està molt ben parit, aquest documental, us ho recomano moltíssim. Avui es farà un col·loqui a la tarda amb presència d'Òscar Camps, a voltant d'aquest documental, que explica l'inici d'Ope d'Arms, de com van començar el grup de socorrista, que se'n van anar a lesbos,
que les van passar canutes, perquè les van passar canutes allà, i van morir molta gent, moltes persones que anaven amb aquestes embarcacions precàries, que venien de Turquia, de poc no gaires milles, però és un tram molt complicat, molt difícil, i avui es projectarà aquest documental, aquesta pel·lícula, el to Quima, el rescató al marageu,
I a la tarda el tet de raó no va estibut, però és que el vaixell estarà aquí i el podreu visitar, eh? Ens han convocat allà dos cordons i anirem a ébriu i us explicarem cosetes.
Molt bé. I abans d'acosteix, ara de dir com interroguem a l'entrevista propera. És que el món està fet un cristo, vull dir. A veure, ara és que m'estic mullant i no acostumo a mullar-me, però el món està fet un cristo. La sentència del Salvini, que se'n va alliurar, no fa gaires mesos, per no permetre que Open Arms atraqués a Itàlia, a la costa italiana, se'n va alliurar...
l'ultradretà Salvini, recordem, l'ultradretà Itàlia, tota l'onada que hi ha a l'ultradreta, que diuen que aquests immigrants venen aquí a prendre-se tot, i si mireu d'on venen, perquè ells també el documental es parla del Senegal, de com és la vida del Senegal, en pobles del Senegal, els pares d'allà diuen que farien el que sigui per aconseguir-ne és perquè sofís i se'n vagin a Europa. Perquè allà no hi ha res a fer, no hi ha res a fer, no es guanyen la vida, no es pot fer res.
Bé, en parlem amb ells, amb Open Arms a 2.15 i us explicarem una història. Ara com introduïm el tema? Un tema d'entrevistes superxulo que també tenim, eh?
Bueno, és una espècie invasora, també. Sí. Perquè parlarem de la vespa asiàtica, que continua expandint-se amb una presència sense precedents, i arriba també a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Però sembla que hi ha un superheroi que lluita contra la vespa asiàtica, no? Sí, que és el Rubén Alcázar, de l'entitat mediambiental al Molí del Fort, a Farena.
Molt mediàtic, no? Jo té un perfil a Instagram, que si el seguiu veureu com ho fa, perquè a mi el truquen quan hi ha un diu de vespa asiàtica, que també és coneguda com... Té un altre nom, el meu nom científic, la vespa velutina, eh?
Perquè és com de pellut, pot ser? És molt més gran que l'abella convencional d'aquí. Es menja les nostres servelles, es menja les papallones... És una avispa, no? És una avispa, però és molt més gran i és, bueno, és impassora, eh? És impassora, vull dir que no s'ho tracten aquí, però està fent estralls amb les servelles, per exemple, que fan la mel, els apicultors estan farts d'aquesta... Perquè entren al niu i s'ho mengen tot, les maten. No se les menyen, les maten. És terrible, eh?
I, a més a més, no tenen competències, és a dir, no tenen... No tenen competidors. Per tant, si veieu un niu, perquè a més es veuen perfectament, perquè és com una bola, el niu de la vespa asiàtica, truqueu ràpidament al 112, que probablement vindrà el Rubén, amb la seva escafandra, perquè s'està posant una escafandra i, en fi, avui ens ho explicarà, perquè, Déu-n'hi-do, tela, tela com està el pati, sí, sí.
Vinga, va. Ja ho veig, ja ho veig. Bueno, amb aquests ànims comencem. La veu de Tarragona. Miquel, torna. Sí, per cert, Miquel tornarà perquè farà la tardúlia amb l'Aviete. Per tant, a dos quarts, tu i jo abriu marxarem cap a Open Arms i deixarem aquí el Miquel amb la tardúlia. Et mereixis, eh, el barco?
I tindrem temps... No, no sé si... No. Jo potser sí que m'amereixo. Escoltem-me, tindrem temps per parlar també del Nàstic. Avui, 1.886 històries on nascut, i avui parlant de l'ascens del Nàstic i el filial amb aquest documental. Què passa?
No, no, que sí, que tenim una mà de continguts. Sí, és que tenim moltes coses. Ah, però no us he de dir que tancarem programa, a veure si tot va bé, llapant-nos els dits, farem un fricandó amb la cafeteria Montoliu, que fan uns menjars molt bons.
Mira. A tot arreu que anem, però és que aquí hi ha malat i està molt bé. Ahir vaig fer un osso buco, com el menjaré avui. Ah, el volor d'osso buco i fàcil, eh? I aquest matí, si tot va bé, aquest migdia serà menjat. Va, Lluís Comas, a les vies de so, amb tot el que fa possible el programa, Mauri Fernández, a l'Estat audiovisual, Joan Andreu Pérez, a la producció, Javier Gispert, les veus que ja heu sentit, també el company Miguel González, i aquí us parla Josep Sonyer.
L'opinió del dia, la primera veu del dia, avui parlant de 40 anys, amb l'aniversari, per tant, i la veu és de Teresa Valls, des d'aquí una salutació, professora de can i fundadora de l'estudi de música, que celebra 40 anys.
Ara que tenim aquest últim trimestre de l'any encarrilat i estem a punt de començar el període nadalenc, faig una reflexió com a professional de l'ensenyament musical. Mireu, aquest curs 2025-2026 fa 40 anys de la creació de l'estudi de música i ara penso com estaven fa 40 anys pel que fa a l'ensenyament musical. A Tarragona, fa 40 anys, ja hi havia el conservatori, que ja en té més de 70 anys.
I ja havíem començat la música a l'escola. Uns anys abans, un grup d'entusiastes amb la Núria del Clos al capdavant van proposar a l'Ajuntament de Tarragona i al seu alcalde Josep Maria Requesens la necessitat de l'ensenyament de la música a les escoles. I vam anar a totes les escoles públiques de la ciutat, les del centre i les dels barris. Va ser una gran experiència per tots els que hi van participar.
Tarragona va ser la primera ciutat de Catalunya en què totes les escoles públiques van tenir música. Tinc un gran record de les audicions que fèiem anant a les mateixes escoles. Hi van passar un quartet vocal i un grup de grellers, i de les trobades de final de curs que organitzàvem el Camp de Mar. Es reunien uns 5.000 nens i nenes de totes les escoles. Eren espectaculars.
I va ser al curs 1985-86 que neix l'estudi de música. Volíem que l'ensenyament de la música arribés a tothom, els que volíem fer estudis professionals, però també els que ho volíem com a formació i esbarjo.
ara que han passat 40 anys, que fa 25 anys que l'estudi de música és una escola de música autoritzada pel Departament d'Educació de la Generalitat i que hi han passat milers d'alumres, veig que no estàvem equivocats, que el projecte és actual i té futur.
No hi ha res més bonic de veure com els alumnes que han passat per l'escola ara són professionals de la música i d'altres senzillament que ho tenen com a esbarjo o com a complement de la seva feina professional. Però tots en tenen un bon record. Que la música ens acompanyi sempre.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoescan.cat Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals? Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Doncs vinga, seguim, fareu bé de reservar que cap de setmana no marca res a l'agenda... ...perquè teniu tots els actes al voltant dels 25 anys... ...de la declaració de Tàrrec o Patrimoni de la Humanitat. De fet, el cap de setmana és quan arriba el dia de la designació. Per tant, es faran tot un seguit d'actes... ...que culminen pràcticament un any d'activitats. Tot el cap de setmana hi haurà també jornada de portes obertes... ...als recintes del Museu d'Història...
Del Sacte, així d'això, en parlem amb el conseller de Patrimoni, Nacho García, que el tenim al telèfon. Nacho García, que tal, molt bon dia. Molt bon dia, Pep. I clar, un any que havia t'estat dit, però jo recordo que la celebració va començar just fa un any. Han estat un any d'activitats. Com ha anat? Com ho definiria?
Hem d'acabar de fer la valoració, però de moment estem molt i molt satisfets, perquè a hores d'ara, a 1 de novembre, ja hi hem superat de molt els visitants que vam tenir l'any 2024, en tot l'any 2024. Per tant, això demostra que hi ha hagut un augment important de visitants i que, per tant...
tota l'activitat que hem generat des del Tarraco 25 ha tingut un retorn cap a la ciutadania i després satisfets perquè tancarem aquest any 2025 amb notícies històriques a nivell de patrimoni, el Consorci, inversions històriques com el Fòrum de la Colònia de la Necròpolis... Per tant, més enllà de la pròpia celebració i de la pròpia activitat, jo crec que podem estar satisfets d'haver posat Tarragona...
allà on havia d'haver estat sempre, que és aquesta capitalitat del món clàssic a Catalunya, i com ho va definir el propi president de la Generalitat quan va presentar el Consorci. Per tant, molt contents que aquest any de celebració hagi servit per posar Tarragona allà on segurament fa 25 anys havia d'haver estat i no pot ser. El cap de setmana hi ha molta activitat. Moltíssima. Millor que mirin el programa, però aquest destacaria.
Sobretot l'acte de dissabte a les 6 de la tarda a l'Auditori del Camp de Mar, perquè serà l'acte final, l'acte de Cluenda, amb un espectacle creat per l'ocasió, per el Marc Xornet, que es diu Part de tu, on una fotògrafa, a través de la seva càmera, anirà descobrint els monuments i els recintes de Tarragona.
i darrere d'aquests monuments i d'aquests recintes històries i personatges de la pròpia ciutat que han fet que el patrimoni sigui part d'ells mateixos, com diu l'eslògan de la campanya, o part de tu perquè el patrimoni forma part del nostre dia a dia i de la nostra manera de ser com a tarragonins i com a tarragonines, i aquesta fotògrafa ens ho anirà descobrint.
al llarg de l'espectacle. Per tant, dissabte a les 6 de la tarda, a més, entregarem també el Premi Patrimoni Mundial a l'empresa de distribició per la seva feina amb el documental d'ingènere romana. Per tant, aquest és l'acte central i l'acte final d'aquest any de celebració. L'endemà, però, també hi haurà activitat i amb aquest, podríem dir, maridatge entre elements del seguici i tàrrec, o no?
Exacte. Fa 25 anys, quan es van declarar patrimonio de la humanitat, per cert diumenge, és exactament la data d'aquests 25 anys,
El seguici va sortir de forma extraordinària. Evidentment, per celebrar els 25, considerem que el seguici potser no calia que sortís com a tal, però sí que ens acompanyés i, per tant, farem aquesta combinació entre el patrimoni material i el patrimoni material de Santa Tecla, tenint tots els elements del seguici al llarg del passeig arqueològic, on la gent es podrà fer fotos, els podrà tocar...
i es podrà veure segurament en un ambient únic que no sé si el tornarem a repetir i també tindrem a la banda unió musical que farem un vermut amb ells i per tant a gaudir del patrimoni i de la música, de l'espectacle i de la cultura en general aquest cap de setmana i per cert també hi ha portes obertes al mapping que a vegades és el que la gent menys ha conegut perquè és el més modern que aprofiti també aquests dos dies per conèixer-lo
Els de la Vall d'Abuí van al·lucinar amb el màping, això que ells també en tenen un, però els t'hi va agradar molt. És molt bonic, jo crec que és una manera de conèixer la història, no només de Tàrraco, perquè la Melpomene, que és aquesta esclava que acompanya el màping i que ens va explicant la història de Tàrraco, també ens acaba explicant una mica la història de la pròpia ciutat de Tarragona al llarg d'aquests més de 2.000 anys d'història, per tant, és una oportunitat de conèixer una mica millor la teva ciutat.
Hi haurà, per cert, ho dic per si volen anar en família, els actes a banda de les 6 de la tarda a la cuenda. També hi haurà titelles, els monòlegs passatges, xocolatada el dissabte a la tarda, vermut musical diumenge amb la banda viu musical. Per tant, tot un seguit d'activitats. Insisteixo que miren el programa, que és el millor que podran fer.
Exacte, caminin la web de Tarragona 25 o ve a aplicació de Tarragona Agenda, que també tenen tota l'agenda del cap de setmana, i que decideixin quin és el millor moment, però jo insisteixo que el dissabte a les 6 de la tarda jo crec que és el gran moment, el moment culment d'aquesta celebració i que valdrà molt la pena.
Bon moment, diria, conseller pel Patrimoni, perquè l'altre dia parlàvem aquí a la redacció de com s'està transformant tot l'entorn del Fòrum de la Colònia, que continua el procés d'intervenció. Per tant, creu que el 26 serà un bon any pel Patrimoni?
Jo crec que sí, jo crec que aquest any 25 hem posat les bases d'un canvi en el paradigma del patrimoni, no només a la ciutat, perquè la ciutat jo crec que s'ho ha cregut sempre, però que la Generalitat ens acompanya i això no ha estat sempre possible. La creació del Consorci, la subvenció d'un milió d'euros que s'hi va anunciar fa pocs dies i que ja estem tramitant...
la renovació del conveni per conservació i manteniment, tot això ens fa indicar que hi ha un canvi en la mentalitat de cuidar el patrimoni, d'entendre que Tarragona és l'única capital, és l'única ciutat patrimoni de la humanitat de tota Catalunya i, per tant, aquest canvi es notarà el 26, el 27, sobretot quan entra a funcionament definitivament el consorci, que és el 1 de gener del 27,
ja trobarem que el patrimoni, la forma que tenim de cuidar-lo, d'invertir-hi, fins i tot d'explicar-ho, haurà canviat moltíssim i haurà canviat per bé. I això jo crec que és en benefici de la ciutat i sobretot de la ciutadania de Tarragona. Per aquells que són acceptis amb el tema del consorci, perquè recordo que en conversa amb l'alcalde deia, i ho deixava molt clar, que Tarragona tindrà sempre l'última paraula, un cop es constitueixi. Per tant, no Tarragona, l'alcalde de torn, sigui el que sigui.
Exacte, hi ha una presidència honorífica, podríem dir de bona forma, que recau la presidència de la Generalitat d'un Consell que es reunirà entre una i dues vegades l'any, però el dia a dia del Consorci, qui prendrà les decisions, qui decideix el pressupost...
És a dir, on s'inverteix més, on s'inverteix menys, això recau en l'alcaldia de la ciutat de Tarragona i hi ha una majoria de membres de l'Ajuntament de Tarragona. Per tant, l'Ajuntament continua mantenint, no ho vull dir el control perquè, evidentment, ens hem de posar d'acord amb la Generalitat, però sí que conserva unes majories suficients com per ser absolutament decisius en la gestió i en la decisió del patrimoni de la ciutat.
En parlarem el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, i d'aquest cap de setmana de celebració de l'any de comemoració de la declaració de l'UNESCO, de Tàrrec o Patrimoni de l'Humanitat, com deia el conseller diumenge, és el dia d'aquest 25 aniversari.
i el futur posat en aquest horitzó, que és la gestió del patrimoni i el consorci. I tenim ja conseller, per supost, aprovat i que, per tant, començarà a caminar el de gener del 2026 i també hem vist que hi ha, evidentment, partides pel patrimoni, en diferents àmbits, però n'hi ha de partides pel patrimoni.
Sí, sí, evidentment, tenint en compte que fins l'1 de gener del 27 el consorci no estarà al 100%, l'Ajuntament ha de continuar programant inversions en els recintes, en el Museu d'Història i també en altres reserves, en altres zones arqueològiques que no formen part d'aquest consorci.
Penso en el carrer Vissa, per exemple, que ara iniciarem una primera fase d'estabilització dels talousos, però que hi ha, per supostat, una fase 2 d'escala circològica, museització i una nova ruta...
pel que és la reserva arqueològica, que jo crec que s'ha de posar en valor, que és aquest espai que ens uneix la part alta, la zona de la pròpia ciutat de Tarraco, on la gent hi vivia, i la part més baixa, aquest món de la mort que representa la necropològia i que també està en una fase de renovació que culminarà l'any vinent. Per tant, el pressupost sempre gira entorn al milió d'euros d'inversió, uns anys menys, uns anys més, però de mitjana aquest milió i és el que mantenim en aquest pressupost.
Un pressupost, per ser aprofitat, que el tinc a vostè, que també posa l'accent en el tema de l'habitatge. És una de les qüestions capdals prioritàries d'aquest pressupost i, de fet, ben aviat s'adquirirà per part d'on desmausa un solar a López Pelaez, un bloc en concret. Un edifici. Un edifici, eh? La intenció és que hi hagi habitatge social, que és un dels els maldecaps de la ciutadania, no?
Jo, segons les enquestes, i quan parles amb la gent, evidentment és el principal problema ara mateix de la ciutadania. L'administració local, l'Ajuntament, té unes competències certament limitades en aquesta matèria, però exprimirem al màxim aquestes competències, ja sigui, per mitjà de la compra via tanteig i retracte, com aquesta proposta que portarem dijous al Consell d'Administració del Servei Municipal de l'Habitatge,
per adquirir un bloc de pisos al carrer López-Pelaez. Serà el tercer en aquest mandat, vam adquirir una bona vista un al carrer Lleida i aquest serà el tercer que adquirim sencer. I després la construcció. Estem construint 192, estem a punt de licitar el projecte executiu
d'una sisentena més a la Vall de la Relassada i hem pactat amb En Comú Podem la construcció d'un altre bloc de pisos a Flores Vigarreta. Per tant, hi ha en aquestes dues línies construcció i compra per ampliar al màxim el parc d'habitatge públic de la ciutat i, com deia, exprimint al màxim les poques competències que tenim a nivell local però que les posem al servei de la gent i d'aquest gran problema que és l'habitatge.
Accions també que són molt evidents i que es veuen. Jo ara estic aquí a l'Avinguda Roma i fora el carrer està asfaltat i també estan asfaltant a l'altre costat. Per tant, també aquesta micropolítica, però que és el dia a dia, també és necessària. És a dir, accions que es van fent, que es van sumant. Per cert, li pregunto, el tema del carril bici de la Prat de la Riba s'està estudiant, no? Què he fet? Vull dir perquè està a l'altra banda d'aquí a l'Avinguda Roma. Està amb estudi, no?
Sí, estem estudiant abans que comencin les obres, ja està adjudicat aquest asfaltat, i començaran segurament cap a la primera setmana de desembre, per tant, molt properament, i estem acabant de decidir amb el servei de mobilitat de l'Ajuntament què fem al carrer Bici de Prat de la Riba, així com el de l'Avingó d'Andorra no té un impacte perquè no es treien ni carrers de circulació ni aparcaments, en aquest cas en el Prat de la Riba sí que s'elimina.
un carril de circulació i, per tant, hem de restudiar una mica bé aquest projecte i la decisió final la prendrem en els propers dies i la farem publicar quan correspongui. Ja acabem, eh? Començàvem parlant del patrimoni, d'aquesta festa del patrimoni, ja es deia que estan satisfets de com ha anat aquest darrer any, però, vaja, també s'ha aconseguit, no sé si s'ha aconseguit, li pregunto, que la ciutadania també al començament ho apuntava, eh?
que la ciutadania, especialment els tarragonis i tarragonines, també se sentin cada cop més seu o patrimoni, no? Per qui saps? Creiem que sí, creiem que les dades de visitants que tenim, les dades de passi tarragoní, que l'hem doblat, més que doblat, els passis tarragonis que s'han fet, i per ser aquest cap de setmana, cap de març, també es podrà fer el passi tarragoní amb preu reduït per l'any 2026, com a oferta especial, diguéssim, per acabar aquest any de comemoració, però creiem que amb les dades que tenim...
dades també d'entrades que s'han venut pels espectacles que eren. Tots han estat gratuïts, però alguns amb reserva i pagant una fiança. Hem esgotat totes aquestes entrades que han sortit a la venda. Per tant, nosaltres creiem que la ciutadania, en bona mesura, s'ha tornat a apropar al patrimoni, com segurament ho va fer fa 25 anys la Redescobert, la
l'ha conegut de nou i, sobretot, a mi el que m'agrada dir és que hem descobert uns escenaris idíl·lics per programar cultura. I això jo crec que és el més important, que els monuments no siguin només per visitar i per veure pedres trencades de la paraula, sinó que també són un espai únic per veure dansa, per escoltar música i per molts altres espectacles que hem programat en aquest any.
Conseller Nacho García, gràcies per atendre'ns avui, pocs dies, d'aquesta celebració, d'aquesta cloenda de la Festa del Patrimoni, que vagi molt bé i també, doncs, a gaudir-ho també la més seguretat possible. Una abraçada. Moltíssimes gràcies, us veiem aquest cap de setmana.
La veu de Tarragona. La teva veu. Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Com diu l'entrenador del nàstic Cristóbal Parralo, l'equip ha de millorar encara molts conceptes per ser més competitiu i guanyar els partits com buscarà aquest cap de setmana davant l'Hèrcules.
Diumenge, 30 de novembre, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 14 de Lliga, el grup segon de Primera Federació, des del nou estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'Hèrcules. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Doncs seguim endavant i parlem ara de la vespa asiàtica, la vespa velutina, que continua expandint-se. De fet, ara parlàvem fora de micròfon amb el següent convidat, que ells ja van començar el 2019, el 2019 a retirar nius. Per tant, feu el número. Del 19 fins ara ja en van uns quants. Continua expandint-se a tot arreu, a Catalunya, però també aquí ha arribat al territori, Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona...
Apicultors i experts diuen que l'impacte és cada cop més gran d'aquesta vespa sobre les avies autòctones, però també sobre en conjunt la biodiversitat. Els albiraments i la retirada de nius d'aquesta espècie que és invasora, recordem-ho, són constants tant a l'interior com a la costa i la pressió també sobre els cultius i el risc de zones turístiques, que aquest és un altre tema, però també hi és.
En parlarem amb en Rubén Alcázar, ella és de l'entitat mediambiental al Muli del Fort, a Farena. Rubén, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. 2019, ja començau, eh? 2019, eh? Exacte, el 2019, primer niu que vam detectar al camp i des de llavors no hem parat. Si heu anat especialitzant, de fet, amb la retirada de nius, no?
Sí, sí, sí, la veritat que en base a aparèixer nius, ens hem anat adaptant, aprenent sobre ella i actualment estem fent moltíssims nius. Com és aquesta vespa asiàtica? Perquè d'entrada de tamany és més gran que l'autòctona, que va d'aquí. Va estar més gran, eh? Sí, sí, sí, la veritat que és el doble perfectament i alguns exemplars, inclús el triple.
És bastant gran, sí. Quins problemes té aquest vespa aquí, pel medi natural, per l'espècie autòctona, l'abella de mel, per exemple?
Bé, l'ave espaciàtica en general causa un impacte bastant gran a la biodiversitat i allà on arriba té un impacte bastant gran. I en el cas de les abelles, per exemple, elles troben un punt d'alimentació fijo allà amb una arna i llavors quan el detecten no paran de fer pressió sobre l'arna fins que les arriben a col·lapsar. O sigui que l'impacte és molt gran.
No només abelles, també abelles de mel, eh? Dic que també altres insectes, no? Perquè, de fet, maten el que poden, no? Sí, sí, o sigui, elles busquen els insectes, la proteïna per alimentar les seves larves i tot el que puguen pillar en l'entorn és el que capturan i és per alimentar els seus bichos, o sigui que qualsevol polinizador va anar per ells.
Papallones, tot el que... Mosques, sí, tot el que podem pillar. Quan et sona el telèfon per treure un niu, Rubén? Perquè em penso que és constant, no, això? En aquesta temporada sí, perquè és quan comencen a caure les fulles dels arbres i és quan més fàcils se detecten i ara és quan la gent, és quan se n'adonen que tenen nius, toquen a les cases, molt properos, que no han vist tot l'estiu perquè estaven tapats per fulla, però ara sí, ara és un moment que molts nius...
En una setmana normal, de mitjana, quants nius pots arribar? Uf, esta setmana, esta setmana... Avui és dimecres, per tant, potser l'anterior o l'altre? Bueno, des d'ahir mateix porto 5 nius, des d'ahir. O sigui, que ahir vaig fer un dia jornada intensiva, i la setmana passada tranquil·lament vaig fer... No t'ho vull enganyar, però 18-20 nius tranquil·lament la setmana passada. És molt, no?
Sí, la veritat que sí, aquest any és una mica com una explosió, perquè és així, però sí, són bastants, sí. I per què purifera tant la vespa ciàtica? No té cap depredador que se la mengi? Té alguns, però no com per fer-li canya i erradicar-la. Realment mengen exemplars, però no per eliminar un niu. I això fa que no tingui un depredador...
De nius, d'aquests que dius, n'has trobat suposo que a tot arreu, eh? Costa, interior, diverses comarques, no? Sí, sí, sí, i a qualsevol puesto. Sí, que ja... M'espero qualsevol niu en qualsevol puesto de vespa asiática. El més sorprenent, a quin lloc t'ho has trobat.
N'hi ha de tots. Ahir mateix vaig fer un dins d'una casa i estava en una retxa de ventilació en una finestra, diguéssim, i era una bola de 80 centímetres, enorme. O sigui, que bèsties molt grosses. Cadascú...
És una història i qualsevol te sorprèn realment perquè són unes artistes, aquestes vespes. Són perilloses? Piquen la vespa ciàtica com l'abella convencional i com la vispa?
Sí, clar que pica. L'única cosa que moltes vegades tenim una por més de la que toca, perquè l'únic risc que tenim és tocar un niu per accident o coses així. Elles les poden veure per les plantes, que ara és molt típic, les enredaderes, les seures, les flors i tal, però elles van al que van, no ens volen atacar, no són agressives.
Però això sí, si tu toques un niu i tens un accident, aniran a picar-te a tope. Esto es com les vespes autòctones, lo mateix. L'única cosa és que són moltíssimes i quan te marquen t'atacan en grup i és lo perillós. Amb aquests nius que dius que són com a boles, costumen a ser rodons, els nius? Sí, en forma de gota d'aigua, rodons, coses així. Com són per dins? Com és un niu per dins?
Bueno, se forman per un conjunt de panals, de pisos, i allí en funció de l'alimentació que tenen en l'entorn se fan més grans o menys, però gairebé tots són iguals. O sigui, pisos carregats de celdes i de larves i de vespas, més o menys tots són iguals. A cost d'aquesta preocupació que dèiem abans de les federacions de cooperatives agràries,
Els apicultors, per descomptat, no sé si tu també teniu mel allà a Molidor-Fort, però hi ha aquesta preocupació del sector, de la paixassia també, que diu que clar, hi ha afectacions directes d'aquesta vespa ciàtica.
Sí, sí, sí. O sigui, a nivell d'agricultura, aquest any que fem molts news per pagèsos, allò que preguntes, dius, què tal com va la collita en l'atmetlla o coses així, i diuen, pues he notat una baixada important que ha plogut a la primavera però no ha tingut una producció bona.
I, clar, si no tenim pol·linitzadors que puguin pol·linitzar els camps, la producció també baixa. No sabem en quantitats exactes com impacta, però la repercussió està. Perquè no tenim pol·linitzadors, la fruita baixa i s'ha picat. I a nivell de l'apicultura...
hem de pensar que qualsevol apicultor que té vespa se fot les mans al cap, perquè la pressió és tan gran que és com si per segons estan perdent abelles, per segons, no paren, no paren, i clar, això és un impacte molt gran a l'apicultura. Per Manroben Alcàzar, de l'entitat de Medi Ambiental a Muli del Fort, a Farena, per ser allà té unes vistes brutals allà. Sí, està molt bé, Farena, eh? Sí, sí. Més amunt de la riba, eh? La riba cap amunt, eh? Sí, sí, sí.
I que, clar, vosaltres sou experts en retirar nius. Què és el primer que feu quan arribeu a un niu?
Bueno, lo primer detectem a veure el risc, com he de actuar, tot el que necessito, el tipus de llactament, i ja en pic ja sé el que he de fer, doncs anem per Fenya i són actuacions molt ràpides, perquè el que ens agrada és actuar ràpid i que no se'ns escapin, quasi sempre que podem estar de nit, quan ella ja se concentra en el niu, i llavors és quan és l'òptim moment per atacar-la sinó activar-lo. Sempre fem aquesta valoració de com actuar en cada niu.
Hem vist molt amb el tema de les abelles, les convencionals, el fum, utilitzar el fum perquè queden aturdides. Funciona amb la vespa ciàtica o no? Bueno, pot funcionar, però no és un sistema que a Naldú es fem servir. Ja et dic que elles, quan estan al niu, se fiquen a dins i si no fas coses que te surtin i tal, a Naldú el que ens interessa és anar directe, aplicar el tractament i allí fem el col·lapso.
No és com les abelles, que sí que les tranquilitza, mengen, se queden més relaxades. En aquest cas, en el dur no ho apliquem, el fum. Què s'ha de fer quan es tracta d'una espècie invasora com aquesta? Què diu la llei? Què has de fer tu, segons la llei, amb aquest niu? S'ha de destruir per normativa o no?
Bé, ja aquí comencen a entrar ordenances municipals, cada zona, cada municipi, a veure com s'organitza, però a nivell general, en una casa privada, en un particular, és el propietari el que acaba de prendre la decisió que fa sobre el niu, com i què...
És propietari. En espais públics, amb risc a persones, ja és directament a l'Ajuntament i l'Ajuntament ja s'encarrega de contactar amb qui sigui per gestionar-lo. I al medi natural, en meitat del bosc, com aquell que diu, ja no tenim una figura que ningú es farà càrrec d'ell. És una miqueta...
Fan el niu, Rubén, tant a l'àmbit rural, perquè n'heu trobat, suposo que en arbres, a vegades molt alts, que ho de pujar sol d'enfilar dalt, que hem vist algun vídeo teu. Té un perfil a Instagram que, si voleu seguir-lo, molt idò fort, veureu com treballen, eh? Però és espectacular. Clar, a vegades t'està enfilar molt, d'altres vegades no tant, però si hi ha llocs, nius són llocs hiperossímils, no?
Sí, sí, o sigui, hem llet en un camp de golf a sota terra, tal qual, en arbres, en soques de garrufers, d'oliveres, en esbarcers, en roques, o sigui, quan va arribar el 2019 gairebé només miràvem arbres i copes d'arbres, només arbres, però de sobte van apareixer en roques, forats, i ara allà és qualsevol lloc, pot aparèixer un niu, qualsevol lloc.
O un camp de futbol, eh? Ah, sí, sí, sí. Amb un camp de futbol. Si no s'actua, evidentment el niu es fa gran, això està claríssim, no? Si no s'actua, si no actuéssiu, el niu es fa gran. Sí, sí, ja mentre que estan en el cicle de creixement i tenen menjar, el niu augmenta, augmenta i... Enormes, enormes, rentadores, a vegades fem...
Sí, sí. De gran, sí, sí. 90 centímetres tranquil·lament, un metro de gran de niu, sí. No sembla que tingui aturador, això, o sí? Què creus? En vista del que heu anat amb la vostra experiència des del 2019, ha anat a més, no? És a dir, no va a menys.
No, no, no. O sigui, quan arriba en un nou espai és una explosió perquè la reina fundadora, quan arriba, fa reines pel següent any i aquestes reines són germanes. Llavors, el segon any totes conviuen, podem tenir nius molt propers i conviuen. De cara al tercer any ja és quan comencen a ja no ser reines germanes i aquí és ja quan comencen a competir una mica pel territori, és quan els nius ja comencen a
a no fer-se tan grans, i ja comença a haver-hi una estabilitat. Però fins al tercer any, com aquell que diu, quan arriba un lloc és una explosió. La vespa asiàtica, també coneguda com a vespa valutina, que va vindre de fora, d'Àsia, no és d'aquí, no és de casa nostra, però que està envahint tot Catalunya.
perquè no sé què et diu un company d'altres zones, però no només d'aquí, cap d'altres zones de l'Ebre, tot Catalunya. De fet, no va entrar per aquí, va entrar per altres zones, eh? Sí, va saltar el Pirineu i ha començat a baixar a Catalunya, a Girona, a Barcelona, a Terragón, ha anat baixant. O sigui, a uns 50 km per any, s'ha fet Catalunya sencera. Rubén, si algú veu un niu, què ha de fer?
Valorar el risc, saber si realment hi ha un risc a les persones, jo trobaria el 112 per informar que envien a la policia, a l'urbana que sigui, perquè pugui presentar i avisar les persones. Si és espai urbà, contacta l'Ajuntament i si és privat, intenta localitzar el propietari. I a partir d'aquí decidir què fer? La recomanació és retirar-lo.
Sempre, perquè un nio detectat, un nio eliminat, i és el que servirà perquè l'any següent no tinguem tanta vespa a la zona. És molt important eliminar els nios per frenar una mica la expansió, perquè eliminar-la no la eliminarem.
Rubén Alcázar, de la Unitat Mèdia Ambiental, al Muli del Fort, a Farena. Per cert, si ho voleu localitzar, a Instagram te troben, perquè teniu un perfil que a més tenim molts seguidors. Està bé, enxetiniment, enxetiniment. Fem vídeos també dels diferents actuacions i per això us hem localitzat també a través d'aquest perfil d'Instagram i altres xarxes socials. Al Muli del Fort, Rubén Alcázar, gràcies per la feina que feu i esperem que em toco fusta, que en tingueu poc, que en tingueu poc, pensem que no serà que no. Fins aviat. Vinga, moltes gràcies.
La teva veu, la veu de Tarragona. Com diu l'entrenador del Nas, Cristóbal Parralo, l'equip ha de millorar encara molts conceptes per ser més competitiu i guanyar els partits com buscarà aquest cap de setmana davant l'Hércules.
Diumenge, 30 de novembre, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 14 de Lliga, el grup segon de Primera Federació, des del nou estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'Hèrcules. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa el Joc de la Por, recomenta el partit a les xarxes X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cocodril Club.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de caigar Hasta luego cocodrilo
14 minuts són els que ens separen de les 10 en punt del matí. Per tant, continuem amb aquest magazine matinal a la sintonia de Tarragona Ràdio, la veu de Tarragona camí cap als 40 i, de fet, estem ja a les portes de la campanya de Nadal. Us ho explicarem també fa uns dies a nivell dels serveis informatius.
Aquest divendres es produeix l'encesa de llums amb aquesta festa que es trasllada a la plaça de La Font i això dona el tret de sortida també coincidint amb el Black Friday, aquest divendres, a la campanya de Nadal també a nivell comercial. La Judit Santís és la gerent de la Viaté. Judit, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Això des del Black Friday, la cosa s'ha anat allargant i avançant, i estirant aquesta campanya de Nadal, i a més enguany coincideix amb l'encesa de llums a la ciutat. Sí, ja fa uns anyets que intenten fer-ho coincidir, perquè fa uns anys potser el Black Friday tenia com...
era més potent a nivell de comerç local. Ara bé, ara com pots aconseguir ofertes online, doncs també s'ha desdibuixat una mica. I també dic que és el que tu comentes, no? Abans era un o dos dies, ara ja és un mes. Venim d'una campanya de bons, que jo crec que ha sigut un assert fer-ho abans del Black Friday, perquè els ha permès vendre...
i anticipar compres sense descompte, perquè el Black Friday el que et demana és un descompte, i els marges, que de cop són més petitets, els que tenen els negocis, llavors per ells realment no els acaba de beneficiar el Black Friday. O sigui, al final t'hi has de sumar. Nosaltres molts anys ens hem...
hem valorat si no ficar-nos-hi, o sigui, si deixar-ho, però, bueno, al final hi has de ser, fas una mica de promo, segurament algú farà una mica de venda, però quan hem fet enquestes no és la campanya que diguis, bueno, és que em va superbé, no. I ho faig perquè el del costat ho fa, m'hi veig obligat a fer-ho perquè ells no avançarien ara els descomptes tenint ara la campanya, que és la campanya bona, és la de Nadal, i la rebaixes a tocar. Però, bueno...
Però, clar, és allò que hi has d'estar-hi. Hi has d'estar-hi, hi has d'estar-hi, sí, sí, sí. Perquè, al final, si t'emportes alguna venda o alguna cosa, doncs fantàstic, però no seria la panacea d'aquesta campanya de Nadal, no? No. Ara en parlarem també de... Anys sí que ho era, però ara molta gent... Saps què passa? Que fa anys no tirava tant l'online. Llavors, inclús l'encesa de llums la feien coincidir perquè era tota una festa, era com una shopping night, però en descompte...
Ara què passa? Que és que ara ens intoxiquen de correus i ofertes online, llavors... A setmanes que rebem ofertes, correus... I a la gent li costa poc comprar online, ara i últimament. Llavors aquí tenim un problema greu.
Però bé, com diem, al final el comerç, el que està al carrer en un espai físic, doncs dona un servei, pots tocar el producte i això no té preu perquè moltes vegades he escoltat comentaris d'amistats que compren online i el disgust que han tingut quan han obert un paquet i no s'assemblava a res. Amb el que havíem vist, no? Sí, llavors jo soc partidària que les compres de Nadal les feu als comerços locals.
que tindran el producte a temps, que això també és una altra cosa, que a vegades no arriben quan han d'arribar i després tots són productes. És veritat que estem pendents d'aquests enviaments i amb el comerç local això no passa perquè ens ho faciliten també les coses. Per ser, ara anomenaves els bons comerç.
valoreu bé la campanya? Sí, a veure, al final, com tot, com la primera, no es pot comprar cap, perquè també hi havia cinc vegades més de pressupost, i llavors va tenir un impacte brutal. Però sempre és una campanya que ajuda, crec que encara en queden, encara no han tancat del tot, també tinc ganes i curiositat de saber una miqueta quins són els sectors on la gent hi ha anat més. Particularment jo he anat a comprar el sector alimentari, me'ls he gastat amb això, i molta gent que conec també.
M'hem aprofitat i no res. Al final són campanyes que ajuden a moure una miqueta el comerç local ja que estàs com obligat a comprar els negocis que estan adherits. I crec que l'encert ha sigut fer-ho un mes abans del Black Friday...
perquè ja s'ha anat bellugant, el que et comentava, sense haver d'aplicar descompte. Al final, aquesta ajuda és, per part de l'Ajuntament, els comerços ho descompten, però després ho tornen a rebre i és un incentiu pels usuaris de Tarragona i Voltants com per venir aquí a comprar, el qual valorem positivament.
Doncs valorats políticament també aquests bons, parlem de l'encesa de llums que ara jo parlava el divendres, que és com el tret de sortida a tot el que és la campanya de Nadal amb aquesta dinamització. Ja ens avançàveu l'últim cop que heu estat aquí amb nosaltres, que la campanya l'empreníeu amb optimisme i amb tot el positivisme possible, no? Espereu una bona campanya de Nadal, Judit.
Sempre s'ha de ser positiu. Tots sabem quin és l'estat del comerç, ja no sols a Tarragona, sinó a nivell de Catalunya i a nivell d'estat espanyol. Està complicat, perquè tenim aquesta...
aquest paral·lelisme de què pots comprar online i coses com l'encesa de llum a prop a la ciutadania al centre, el guarneix, al final l'experiència que tens comprant en un espai decorat on està ambientat de Nadal no es pot comparar en fer-ho des del sofà de casa. És que jo crec que
No sé, és que soc tan... Jo soc molt fan d'anar pel carrer, no m'agraden tampoc els centres comercials, no hi tinc res en contra, però necessito respirar aire. Llavors, clar, quan guarneixen tant les ciutats ho trobo tan bonic que jo recomano aquesta experiència. I si, com bé dius, s'engeguen les llums i comencen ja a...
a fer-se diferents activitats. Nosaltres aquest any tornem a impulsar el carrusel. L'any passat el vam poder posar a la Rambla. Aquest any estarà a la plaça Verdaguer amb dos elements més que entenc que ho explicaran des de Comerç, que això ho fa la Conselleria, però compartirem l'espai. El carrusel era una cosa que es demanava perquè es veien en altres ciutats i també donava un toc d'elegància i també un punt romàntic perquè té aquest punt antic.
I després, per una altra banda, també hem impulsat la Fireta de Nadal, que també ja fa uns anys que ho anem posant. Aquest any tornarà a estar aquí davant a la Rambla president Companys. Al final ja ens va bé que es dispersi, no tot es centralitzi, perquè, com comentava abans amb un company teu, la Via T ja no té una zona delimitada hermètica, sinó que ara ja, de qualsevol punt de Tarragona, tu pots estar associat, i llavors també agraeixen que les coses es facin en diferents zones, no?
Després també els prepararem una campanyeta al barri de Ponent i anem fent cosetes. Anar descentralitzant també i anar dinamitzant per totes les zones possibles aquesta campanya de Nadal, que no es quedi només al centre de la ciutat, entenc. Correcte, i a més a més, per part de la Conselleria de Comerç trobo que també molt encertat el tema que aquest any faran diferents enceses. El 28 d'aquest divendres serà a la plaça La Font, com a novetat també, que normalment era a la Rambla.
Exacte, ha fugit de la Rambla Nova aquesta festa de l'encesa de llums. Se'ls ha quedat petit, i la veritat que jo tinc moltes ganes, jo hi he quedat, amb amics i nens, i a veure-ho, perquè jo crec que és un bon lloc, i a veure si ens sorprèn. I després faran altres enceses en diferents zones de la ciutat, que això també em semblava com a xulo, perquè també tinguin el seu protagonisme, i no només es centri en el que és el centre...
sinó que al barri del Serrallo, a la plaça Verdaguet també hi haurà la seva encesa, al barri de Ponent, i això crec que ha sigut també molt positiu per la ciutat, perquè a vegades, nosaltres que tenim associats per tot arreu, a vegades tenen la coseta aquesta de, és que tot ho feu al mateix lloc, i intentem que no, eh?
Però bueno. Molt bé. Hi haurà també música, deies, amb aquest Nadal, Judit? Sí. Nosaltres ja, aquest serà el dotzena any que fem, la dotzena edició del Nadal musical. És una campanya que va néixer amb quatre actuacions, que ho fèiem amb el Raül d'Estromboli, que amb ell ho vam mig crear, ens va proposar, i la veritat que va anar creixent i és una cosa que s'ha consolidat.
Pensa que jo al mes de febrer ja rebia correus de gent que volia participar. Malauradament no hem pogut contractar tothom que ens ha passat proposta perquè no tenim pressupost suficient i molta gent agraeix que se'ls contracti. Els agrada molt tocar el carrer i agraeix això perquè al final els dones l'oportunitat de poder fer el que els agrada. Molts no es poden dedicar a la música. Llavors aquest tipus d'accions...
que impulses una mica el que és l'artista local, doncs a ells els fa d'alta veu. Llavors, nosaltres ho seguirem fent mentre sempre rebem ajudes, perquè ens ajuda molt la Diputació i també la Conselleria de Comerç, i ja està, i a seguir sumant. I la veritat és que això dona molta vida, perquè s'impliquen grups, s'impliquen escoles de dansa, escoles de música, grups professionals, grups amateurs, llavors fas una barreja així xula, i una mica toquem tots els estils.
Fantàstic, doncs el Nadal Musical, que també arribarà a aquestes dates en el sí i en el marc de la Via T. Judit, teniu calendari d'advent. Sí. Explica'm això. I us n'he portat un. Ah, mira. Perquè us el quedeu aquí i cada dia que obri... Explica, com ens l'hem d'imaginar les persones que ens estiguin escoltant a l'altra banda de la ràdio?
Doncs mira, el calendari d'Advent va néixer durant la pandèmia, que no podíem fer massa cosa, i se'm va ocórrer perquè em vaig inspirar amb la pel·lícula de la fàbrica de xocolata, del Wonka, i realment vam començar que entre tots els calendaris hi havia un diamant. Era una idea que amb el president, que abans d'haver el salva, vam dir, ostres, en comptes de ficar algú d'or, posem un petit diamantet.
I ho fèiem amb una empresa que no era de Tarragona, que es dedicava a fer calendaris, i nosaltres el que fèiem era contractar un il·lustrador de l'Associació d'Il·lustradors de Tarragona, que mai pot repetir, i així donem oportunitat a tots, i ens plantejava un calendari amb un disseny tarragoní.
I els dos primers anys ho vam fer en un format més petit i el 2024 el Marc de la Velvet ens va dir, escolta, tinc una proposta. I nosaltres també teníem ganes d'un canvi. Ens va ensenyar un packaging molt més gran del que teníem abans i ens va proposar que si ell ens podia fer la xocolata, ja que s'havia comprat una màquina que podia envasar i llavors...
perquè quan tu vens aliments has de seguir uns protocols, llavors no pots vendre la xocolata suelta. Total, que ens va encantar la idea, ens va encantar que la xocolata fos de Tarragona, perquè nosaltres això ho fèiem amb una empresa de Madrid,
I no res, el diferenciador és que és de Tarragona, és que els elements que surten al calendari són de Tarragona, aquest any està molt inspirat amb el barri del Port, a la imatge surt el tinglado així guarnit, hi ha un munt d'elements, hi ha un guinyo al nàstic, hi ha un guinyo a les colles castelleres...
Hi ha un guinyo a la Vieta, evidentment, hi ha un guinyos al barri del Serrallo, perquè l'arbre està guarnit amb petxines, amb gambes vermelles, amb corda de pescador... La veritat que a mi aquest any... Tots m'han agradat, però aquest m'ha semblat molt original, i no res, i amb ganes d'obrir-lo perquè el dia 1 ja començarem a obrir caselles. Molt bé, on el trobem?
Mira, els punts de venda oficials són, evidentment, la pastisseria Velvet, botiga Lloro, la botiga del cafè, a Ponent tenim a la Urli Moda i al Centre Marís Formació, a la Rambla Vella tenim el Marc Cornego i a la plaça El Fòrum, ja per alta, tenim a la Bodega Gerard. I ho tenim una mica repartit per diferents zones perquè tothom pugui trobar-lo apropet. De totes maneres, a la Via Tentenim,
Nosaltres, mira, hi va venir una noia. No és el normal, eh? Potser en venem dos o tres a l'oficina. Normalment van els punts de venda. La idea és això, que a partir del dia 1 comencem a obrir les caselles.
I aquest any hi ha el doble de premis que l'any passat. L'any passat n'hi havia 22, aquest any n'hi ha 44 premis. El Premi Estrella, una, és que una família pugui rebre els Reis Mags quan arriben amb vaixell aquí al Serrallo i els coneguin, es puguin fer fotos amb ells. Això, doncs, és gràcies a la Conselleria de Cultura, que els hi vam demanar, i els hem demanat amb altres anys, eh?, a vegades, i ens van dir que si de seguida, i també entrades pel Magatzem Reial...
Després, com un altre premi estrella, és la Nintendo 2, la Switch, amb un joc, així com en primícia. I després tenim molts bons regals, tenim menus per dues persones, regals per adults i per nens, tenim experiències a la granja de nen... I això anirà sortint a les caselles del calendari, ho anirem trobant. Sí, això et donaràs compte perquè qui li toqui el premi trobarà una T, una tau amb daurat,
i un paperet que posarà el premi que has guanyat. Llavors, és molt important guardar aquest paper. La xocolata se la poden menjar, però tots venen amb la xocolata. Després vas canviar-la, però te la pots menjar. La xocolata no calia que la guardessis, que la podíem descanviar. Llavors venen a la via T, nosaltres els fem el vas canvi per un bal més gran i llavors ja aniran al comerç que els regalen. Molt bé.
Judit, acabem dintre de mitja horeta, per tant has de marxar ja ràpid, ràpid, perquè es presenta el Fòrum Binarium, que arriba aquest cap de setmana. La via té també estudi immersos. Sí, nosaltres ajudem amb la gestió. Al final això és una idea del Gerard, de la bodega Gerard, junt amb els companys de la plaça del Fòrum.
i aporten nou edicions, és una fira que està més que consolidada, a més a més ell també toca molt tema social, molt tema entitats, molts grups locals, li dona aquest caire tant de proximitat i quilòmetre zero que jo només puc fer que recomanar que pugeu, que crec que fan moltes activitats que ara les explicarà el Gerard i no res, i a fer el vinet que, com ell diu, la vida són ratets.
Tu et sentís, genent de la Via T, si no tornem a parlar, que suposo que sí, bona campanya, bones festes, i estem en contacte. Moltes gràcies per convidar-me. Les 10 en punt del matí, una pausa, i de seguida més continguts a la veu de Tarragona, camí cap als 40.
En remasteritzada l'any 2003, marxem cap a un vol que va canviar la història, la Nola Gay. Ells són OMD, el nostre primer temacle per avui.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoescan.cat
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin a les seves necessitats és una bona idea. Si, a més a més, suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això a Obramat t'oferim finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
10 segons, ja haurem arribat a les 10 del matí i 6 minuts. Continua el programa, continua la veu de Tarragona, camí cap als 40. Moment d'aturar-nos i de fer una mirada a la història d'un escut. 1886, la història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
2015, any d'ascensos del Nàstic a segona A i del filial a segona B. El Santa Tecla estava aquí baix el melic o el 4, no me'n recordo, cantant l'amparito. La cantem tots junts. S'ha pot tocar la fibra, eh? S'ha pot tocar la fibra.
Xavi Molina es nota que és d'aquí, no?
Aquest és Xavi Molina, un dels capitans del Nàstic al balcó de l'Ajuntament de Tarragona el 31 de maig del 2015 per la tarda, celebrant amb tota la plantilla el sisè ascens del Nàstic a la segona divisió en tota la seva història. El Nàstic un any abans no havia aconseguit aquest ascens, que semblava que sí que aconseguiria, però aquella maleïda tarda llagostera va privar de l'ascens la temporada 2013-2014. Va ser un any després, després d'una gran temporada de l'equip que dirigia des de la banqueta Vicente Moreno...
que va acabar pujant a segona divisió i que a més va ser campió del seu grup. Aquell diumenge de maig, els Granes, amb un nou estadi ple, van aconseguir l'ascens davant la Sociedat Deportiva Huesca per tres gols a un després de l'empat sense gols al partit d'anada a l'Alcoraz. Tres gols que van sonar d'aquesta manera a Tarragona Ràdio. Pilota cap a l'Ago Júnior, molt bé l'Ago, entre línies pot arribar a la frontal, el chute l'Ago! Ah! Ah!
Per avançar el dàstic, per tornar mitjocents a l'equip de Vicente Moreno. I mira aquesta pilota que li arriba a Aragor, que es corre a carril de la banda dreta, intenta marxar del seu marcador fins a la línia de fons, penjarà la pilota a punt de penal al cop de cap. Goal! Goal!
Gol, gol, gol! Gol de cap de David Rocha! Marca el segon elàstic per tranquil·litzar-ho una mica més, per tenir ja pràcticament veu i mig a la segona divisió. El llançament a Marco! Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol! Gol, gol, gol! Arriba la sentència! La història ens en devia un! I avui ens el torna marca Marcos Jiménez a les potes!
Una temporada que va ser excelsa per l'equip que dirigia Vicente Moreno des de la banqueta i que ens resumeix el Gerard Costa. L'any 2015 va ser un any històric pel futbol tarragoní. En només 28 dies de diferència, tant el Nàstic com el seu filial, la Paula Mazumet, van aconseguir pujar de categoria a la segona divisió i a la segona divisió B, respectivament. El Nàstic, entrat per Vicente Moreno, va fer una temporada de menys a més. Sempre va estar a la part alta de la taula, però no va aconseguir el liderat fins a la jornada 19.
A partir d'aquí, però, ningú el va poder desbancar i es va coronar matemàticament com a campió del grup 3 de la segona divisió B a falta de 3 jornades pel final. El balanç va ser de 21 victòries, 10 empats i 7 derrotes, amb 51 gols a favor i només 30 en contra. En l'eliminatòria per l'ascens, el sorteig va deparar que el rival fos el Huesca, el campió del grup 2 amb la tornada aquí a Tarragona.
Després de l'empat a 0 de l'anada, el 31 de maig del 2015 va ser el dia del retorn a la segona divisió. A la segona part, Lago Junior, David Rocha i Marcos Jiménez de l'Espada van marcar els 3 gols que certificaven l'ascens del Nastic a una categoria que havia perdut 3 temporades abans.
Però més enllà d'aquest darrer partit, la clau de la temporada va ser la solidesa defensiva de l'equip. El batallat Xisco Campos, que havia patit el descens del 2012, i el jove Pablo Marí, de només 21 anys, formaven un mur al darrere que va permetre que el porter Manolo Reina encaixés només 30 gols, convertint-se així en el Zamora de Grup, un premi que no guanyava un porter del Nàstric des de Vicente Amigo.
També van ser preses importants Manolo Martínez i Javier Rocha al mig del camp, així com a mitja punta Raico García, màxim golejador de l'equip, amb 14 gols. Per la seva banda, aquí mateix any, la Pobla Maphomet també assolia un ascens històric de tercera divisió a la segona divisió B. Tot i que l'objectiu inicial no era l'ascens, l'equip entrenat per Martín Posse va estar sempre a la zona alta de la taula, fins i tot sent el líder en diverses jornades.
Finalment, malgrat arribar als 69 punts, la Paula va quedar segona classificada, fet que comportava que hauria de superar 3 eliminatòries de playoff per tal de pujar de categoria.
Primer van eliminar el Tuilli Astorià, i a les semifinals el Sant Fernando, fet que els va permetre de classificar-se per a la gran final contra el Jarena, equip de la província de Sevilla. A l'anada, derrota per 1-0, però la Pobla comptava amb el factor camp a favor i no es va rendir. Així, el 28 de juny del 2015, a l'estadi municipal de la Pobla de Mafomet, Marc Badillo feia l'1-0 a la segona part, igualava l'eliminatòria i forçava la pròrroga.
on no es mouria el marcador i tot això s'hi diria a la tanda de penals. I aquí apareixeria el gran heroi de la Paula, Alberto Baro. El porter va marcar el primer penal de la Paula i tot seguit va aturar el següent del Gerena, arrodinant així una gran temporada on la Paula també havia estat l'equip menys golejat de la lliga regular. Finalment, la temporada següent, la 2015-2016, el Nasi aconseguia un fet inèdit. El primer equip va competir a la segona divisió, el filial a la segona divisió B i el juvenil a la divisió d'honor, una fita històrica a la història del club.
1886. La història d'un escut.
Després del partit, la Tere Ortega i el Joan Andreu Pérez van a peu de gespa poder parlar amb els diferents protagonistes. Entre els micròfons de Tarragona Ràdio, entre molts d'altres, van passar el president del Nàstic, Josep Maria Andreu, l'alcalde de la ciutat aleshores, Josep Félix Ballesteros, o jugadors com Raico o David Rocha, a banda també de l'entrenador Vicente Moreno i el director esportiu Emilio Viqueira. Josep Maria, som de segona. Som de segona. Estic molt content, molt feliç, per tota la gent del Nàstic.
Amb l'alcalde Justo Félix Ballesteros, avui s'ha pujat a segonar.
Sí, sí, s'ha pujat a segona A, jugant molt bé, ens ho mereixíem. Ningú ens ha ajudat, ningú ens ha donat res. I aquí és Tarragona i així és el nàstic. Amb David Rocha, que també s'està abraçant el David. Emocionado, feliz. Nos merecíamos un montón. El año pasado lo pasamos fatal.
Vicente, feliç, s'ha fet justícia. No sé què et passa pel cap en aquests moments així. Emilió.
La enhorabuena. Muchas gracias. No sé en qué has pensado, qué te ha pasado por la cabeza, decía Vicente Moreno, que ha pensado en ti, en muchas personas, pero en ti por haber aconsegido esta cena.
En la familia, en la afición, en todo. Ha sido... Esto después de Yagostera... Es jodido. ¿Has pensado, Yagostera, en las caras de desánimo del partido de allí? Sí, la afición. De lo mal que lo pasamos a principio de temporada, entonces, pues... Un premio. Un premio y se echó justicia una temporada. Emilio Brillante, del Nacil de Tarragón. La verdad que... Yo no lo merecíamos ya el año pasado, ha tocado esta, pero...
Un ascens, el del Nàstic, que va anar unit també un mes després amb el del seu filial. El Nàstic va pujar a segona divisió A, a la categoria de plata del futbol, el futbol professional, i la Pobla, per primera vegada en la seva història, va aconseguir l'ascens a la segona divisió B.
Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic de Lluís Comas amb extractes d'àudio de l'arxiu sonor de Tarragona Ràdio. Us han parlat Gerard Costa i Jordi Blanc. 1886. La història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets.
Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta l'anotem tots.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regall. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obra-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11. Ara i sempre ben jugat. Juga't responsablement i només si ets major d'edat. Oh!
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Un retrobament. Un projecte.
Un viatge a les entrañas. La companyia tarragonina antagonista teatro presenta la seva obra més premiada, Los centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca.
Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb un extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
Avui, per qüestions de guió i d'actualitat, el que fem s'avança d'hora, arriba una miqueta abans, però arriba amb una proposta cinematogràfica. Si heu estat seguint les pel·lícules del Rex i ja teniu ganes de festival, recordeu el Festival Internacional de Cinema de Tarragona. Arribarà de cara al pont. De fet, s'estrena, s'inaugura el dimecres, dia 3 de desembre, i llavors s'intensifiquen les projeccions durant el cap de setmana del pont, que enguany no és ben bé pont, per dir-ho així. Ja sabeu, ja ho heu mirat calendari.
Abans, com cada any, al novembre, té lloc les sessions prèvies a Caixa Fòrum Tarragona. Ja és una cita més que consolidada. Enguany, sota el títol de Fem soroll, s'han projectat ja tres pel·lícules. La quarta, demà. Demà, Caixa Fòrum Tarragona.
A les 7 de la tarda, Yone Batzuetan. La seva directora, la Sara Fantova, de fet, assistirà també a la projecció i farà una mica de mestre de cerimònies i ens explicarà de què va la pel·li, però nosaltres l'hem volgut tenir abans al telèfon per convidar-vos a tothom. Demà queixa a Fòrum, Yone Batzuetan. Sara Fantova, bon dia!
Bon dia. Bon dia. Explica'ns, és la teva òpera Prima Veritat? Sí, sí, sí. Tenies hi algun curtmetratge anterior, em sembla, però... Sí, vaig fer un curtmetratge com un projecte final de carrera a l'ESCAC. Sí. Sí.
Molt bé. I aquí ens expliques la història ben personal, ben íntima, una història de vivència d'una jove al País Basc que ha d'assumir potser més càrrega de la que li toca. Explica'ns tu mateixa de què va una pel·lícula, si veieu el tràiler, molt sensible. Després l'escoltarem, però l'únic xulo és veure'l. De què va, jo no hi vaig veure tant, Sara.
Ens parla de la història de la Ione, que és una noia de 20 anys de Bilbao, que el seu pare té Parkinson i al començament de la pel·lícula el seu pare ha deixat de treballar i començarà a estar com molt més...
a casa i això començarà a posar en evidència la falta de comunicació que tenen entre els dos i al mateix temps són les festes de la ciutat de Bilbao en què Jo ne participa i participa també organitzant les seves amigues i en aquestes festes Jo ne coneixerà la Olga
amb la que tindrà una història d'amor, i al final la pel·lícula parla de com la John en aquest moment, en aquest estiu, està intentant trobar el seu lloc entre aquest rol que està canviant a casa, de ser filla a passar a ser més que potser cuidadora, i el rol que té amb les seves amigues en la festa, que és
era una jove de la seva edat, i com lidia amb aquesta situació i va intentar trobar el seu lloc i intentar entendre el seu pare des d'un altre lloc, també. Hi ha molts temes, doncs, barrejats en aquesta pel·lícula i molt centrats en la protagonista. No sé si hi ha alguna inspiració personal, perquè veig que és un projecte compartit, no, Sara? Sí.
Sí, el projecte l'hem escrit amb la Núria D'Ungel i la Núria Martín, i vam començar a escriure unes tres juntes, i evidentment hi ha una cosa personal meva, que s'ha rodat a Bilbao, jo soc de Bilbao, i s'ha rodat al meu barri, i en un context, el context físic potser és més meu, però la història surt de les tres, d'un...
d'un desig de les tres, que volíem intentar parlar i investigar sobre aquesta por que començaven a tenir nosaltres tres, que els nostres pares es van fent grans i com lidiar amb la por de potser en algun moment perdre'ls i les tres teníem aquest desig, així que sento que
A pesar de que el contest és el de Bilbao, és una pel·lícula que surt molt de les tres. És important el tema, però és que més important és també com el presenteu en pantalla, com està gravat. I ja et dic, les imatges tenen una textura, una sensibilitat, almenys el que ve és el tràiler, eh?
Doncs que t'ho fa tot molt proper i això, molt sensible, que no sensible. Mira, si et sembla, Sara, com que anem una mica bé de temps, de moment, escoltem el tràiler i així, ja us dic, l'heu de veure, és lo seu, perquè és un tràiler molt visual, però potser amb la textura del so també us ho feu una idea. Gràcies.
¿Y tú con quién vives? A ver, ¿Jone? Yo con mi añita y con mi mano pequeña. ¡Jone! Yo vivo a Madrid. Es que no está nunca, ¿eh? ¿Y te irías a Madrid? A cualquier sitio. ¿Suelves sí? A veces no.
Os voy a volver a citar. Dentro de cuatro meses, si en la medida de lo posible, tú como cuidadora principal, puedes venir con tu Aita. ¿Aita? ¿Se lo ha andado? ¿O no? ¿Qué maldita es un gober a mamar? ¿Qué tezaísco?
Moltes parts de la pel·lícula gravades en basc, això també era l'exigència del guió. Sara, o vau decidir així que fos el més natural possible? Sí, això ho sabíem al principi, que la pel·lícula volíem que...
que la majoria fóssim bass. Per mi era important que al final la pel·lícula passi a Bilbao.
Per mi el context de Vivao, de la ciutat, és més realista que les dues llengües, com és més clean, no? I per això també el castellà apareix, però això era com una decisió que des del principi volíem que fos inusquera la pel·lícula. Què creus que té d'espaciar la pel·lícula? Convida a tothom, perquè jo, clar, jo he vist el tràiler i realment trobo que és això, que té una sensibilitat molt, molt xula.
Igual fa més d'estiu que d'hivern, eh, aquesta pel·li? No, o què? Sí, sí, sí, és més d'estiu. Ja vas trencar l'estiu. Sí. Doncs res, la veiem dues vegades. Què diries que té d'especial? Què us han dit? És una pel·li que ja s'ha mogut, no? Vull dir, no s'estrena aquí a Tarragona. Ja has rodat. No. Sí, la vam trencar al març a Màlaga, al festiu de l'estiu de Màlaga, i després d'això,
hem estat per als altres festivals com el DA, Barcelona, l'Atlantia, Mallorca, Film Fest i després al setembre es va estrenar als cines i ara continuem amb cineclubs, festivals i continuem ensenyant la pel·lícula a llocs on potser no ha pogut estar als cines i
I res, no sé, jo estic molt contenta amb com està rebent la pel·lícula la gent. Crec que tothom la rep com una cosa molt honesta i injusta, no sé com és el que ens diuen, no? I estem molt contentes perquè sentim que la pel·lícula s'està rebent com nosaltres la vam concebir, així que...
Sí, però s'esperen molt feliços amb el resultat. Molt bé. Sí, perquè hi ha aquesta part només feixuga, més de càrrega, d'ostres, què m'està passant, encara jo sóc la cuidadora, del pare, de la filla, ai, de la germana, no? Però després hi ha l'altra part d'explosió de vida, que són les festes de Bilbao, i m'allibero, i jo també tinc 22 anys. Hi ha aquest contrapunt molt xulo.
Molt bé. Com és fer cinema? Perquè vosaltres som molt joves també, Sara, no? Com és? Quants anys teniu? Quants anys tens? Doncs en l'equip hi ha gent de totes les edats. Tinc 32, Sara. Quan van començar a escriure, tindria, no sé, 25. Però el temps passa. El temps passa. Ja no ets tan jove com la Joan, però bueno...
Ah, ja estamos. Quan vas començar a escribir, sí, però ja és molt difícil fer una pel·lícula i és necessitar temps. Clar, això t'anava a preguntar, no? Quina és la teva experiència com a jove, també, entre cometes, directora de Fecina? Com és Fecina aquí i actualment? No sabria dir com ha sigut una cosa general. Jo tinc la meva experiència i la meva experiència ha sigut
que he estudiat a l'ESCAC i a l'ESCAC he pogut tenir el privilegi de poder tenir un espai en què poder provar i provar i provar i també tenir un espai en què he conegut la gent amb la qual estic treballant ara i amb la gent amb la qual he fet la pel·lícula i les noves companyes. I per mi, com això ha sigut el més especial, perquè...
Sí, com que hem trobat un grup de gent que volien fer el mateix i ens hem recolxat moltíssim l'unes a les altres. I, doncs, no sé, em sembla que fer una primera pel·lícula és molt difícil. La nostra l'hem fet quasi gaire sense recursos. Sí.
veus la pel·lícula i no es nota, però l'hem fet, sí, doncs gràcies al recolzament de l'ESCAC i al recolzament de la meva comunitat i la meva demir-res a Bilbao i de la gent de l'equip de la pel·lícula. Així que crec que una primera pel·lícula ha de tindre el desig molt fort de tot l'equip de voler fer-la perquè a vegades és un repte.
Molt bé, recordes algun moment, alguna anècdota, algun moment divertit o especialment difícil?
Doncs el moment crec que més bonic va ser quan vam rodar el xupinazo a les festes, que és el moment on comencen les festes i hi ha com un pregon, tot això, no? Vam rodar de veritat ahir i aquest moment va ser molt, molt, molt especial perquè, clar, nosaltres no sabíem què diria la pregonera ni com seria aquest moment, era una mica una incògnita i quan va començar a parlar la pregonera va ser increïble perquè...
perquè de repente era millor que qualsevol cosa que poguessin haver imaginat. Sí, semblava que estés guionat per la vostra pel·li. Sí, sí, sí, és increïble, és increïble. I aquest moment ho recordem com superespecial, sí. Que xulo, clava una grava en plan de tenim imatges de recursos per si casa ens encaixa, no? I resulta que va estar... Sí, no, de recursos, eh? Totes les escenes estan rodades a les festes.
Vale, però que comptàveu que potser posaríeu unes, els altres no, no en el muntatge final. Sí, sí, sí, però... Però tot està rodat enmig de les festes, vull dir, no va ser res preparat i guionat de ponti aquí, ponti allà.
No, no, vam trobar dedicats a les festes, no només recursos, sinó que amb els actors i tots, estaven allà al mig. Home, potser per això arriba aquesta calidesa i aquesta honestedat que deies tu, no? Potser, clar, és important també, és que és el que dèiem, és que és important cada detall en una pel·lícula, fins i tot la música que ara l'escoltàvem, l'acompanyament, aquest sonor que ara escoltàvem de fons, que té aquest punt melancòlic i... Sí, la música que ha fet el Pau
Déu-n'hi-do. Va, nous projectes, Sara, que no en tenim mai prou. Després de Jo ne vaig vetant, què has de continuar fent tot i que comença a caminar, perquè és d'enguany, la pel·li s'ha estrenat enguany, com deies, a la primavera, però bé, què més us ronda pel cap?
res, nosaltres volem que continuem fent cinema, així que evidentment intentarem fer la segona pel·lícula amb la Núria i la Núria també i res, però clar això de la promoció és un altre treball que té agafar tot el temps així que ara mateix estem centrades en poder compartir la pel·lícula i en disfrutar també d'aquest moment perquè ha sigut com molt llar, arriba d'estar aquí així que també estem
disfrutant d'això, de poder compartir la pel·lícula. Doncs ens veiem demà a Caixa Fòrum, Sara, amb moltes ganes, no només per veure la pel·li, Joan Abad Suetan, en basc o en castellà, tal com va ser rodada i amb subtítols, això sí, però vaja, amb la seva versió original, i també amb la presència de la Sara Fantova, la directora, que també posarà una mica en situació i ens explicarà. Moltes gràcies i felicitats, Sara, ens agrada molt. Moltes gràcies. Una abraçada.
I ara, tot seguit, ens traslladem cap a la moll de costa, cap al front del port, vaja, al tinglado número 4 exactament, perquè allà està a punt de tenir lloc un simulacre de rescat marítim. El motiu o l'excusa, doncs, que el vaixell d'Open Arms està aquí, a Tarragona. Ens en dona més detalls el nostre company Pep Sonyer amb l'Abril Rius, que també l'assisteix, estan allà mateix. Pep, Abril, bon dia.
Hola, Pep, bon dia. Caldria saber, la primera pregunta seria que ens posessis en situació i ens expliquéssiu de nou què fa el vaixell d'Open Arms aquí a Tarragona i què passarà en els propers dies o properes hores. Em sembla que hi ha una xerrada prevista per aquesta mateixa tarda, Pep. El més important és que hi ha aquesta xerrada col·loquia amb Òscar Camps, el fundador d'Open Arms, a la tarda al Teatre Tarragona al vestíbul, a partir de quart a set. A més, amb la projecció d'un documental, que us recomanem moltíssim,
Tuquim ha rescat el mare, Geu, que aquí s'explica també d'on venim, com va començar el perill per l'Open Arms, quan eren socorristes que anaven bàsicament a salvar vides a l'Esbos, a Grècia, com sabeu, de la gent que venia de Turquia a diferents conflictes. Podíem parlar de Síria, d'Espanistan, en fi. Imatges molt dramàtiques també d'aquests 10 anys enrere.
que van viure ells en primera persona i que a partir d'aquí, doncs, desencadaria tot. I això, la projecció avui el col·loqui a la tarda a Mòscar Camps, d'aquí una estona hi haurà també un simulacre aquí davant, abril, que faran alumnes, que ara estaven aquí al vaixell, d'aquí una estona, alumnes de Socorrisme, precisament, que faran un simulacre amb involucració també, doncs, dels tripulants d'Open Arms, no?
Sí, de l'Institut Jaume I de Salou, que fan aquest cicle formatiu de socorrisme, doncs ens faran aquest simulacre. Ara els estaven explicant una miqueta com funciona Open Arms, quines són les funcions del vaixell, i ara ens faran el simulacre. Podem parlar amb Gerard Canals, coordinador d'operacions i cofundador d'Open Arms. Bon dia. Hola, què tal? Bon dia. Ara aquests nois i noies ens faran el simulacre. Què els hi heu pogut explicar fins ara?
Doncs ara hem fet la visita al vaixell, els hem explicat bàsicament el mateix que expliquem a totes les visites, amb una miqueta més de profunditat, donat que són d'un mòdul i que, entre altres coses, fan salament i socorrisme, doncs els hem explicat una miqueta com treballa el vaixell, els protocols específics de rescat i una miqueta això, coses que ells han tingut preguntes al respecte sobre mitjans de salvament que tenim a bord i com actuem amb les imatges que els hem assenyat de barques de goma, de fusta, tots els detalls una miqueta més en profunditat del que fem normalment.
Si ara aquests nois i noies els hi desperteu una miqueta el coquet de voler estar aquí en aquest vaixell, demaneu un currículum extens que hagin estat ja en aigües obertes, que hagin sigut socorristes, o no? El que vulgui pot pujar.
No, no. Tots els que pujan aquí han de ser socorristes en espais naturals, i no només això, sinó que demanem també que hagin exercit de socorrista el major temps possible. Això no és feina fàcil, s'han d'afrontar situacions molt complicades i esperem que la gent que vingui estigui preparada. No només això, sí que a més sempre barregem socorristes que ja han estat anteriorment amb socorristes nous. Nosaltres tenim quatre socorristes a bord, dos a bord de cada lanxa,
I sempre n'hi ha un amb experiència com a mínim i el segon pot ser nou. O sigui que la incorporació és relativament lenta. Quin és el simulacro que ens faran ara? Ens el faran a bord o el faran a l'aigua? No crec, no?
Sí, serà l'aigua. De fet, serà un simulacre de rescat normal. Tenim aquí darrere vostra una barca inflable. Aquí pujaran una sèrie de persones i els altres estaran com a rescatistes a bord de les nostres llanxes. I farem tot el procés del rescat. Farem l'aproximació, entregarem armilles, farem el trasllat aquí a bord i un cop a bord es farà un triatge i s'atendran els casos mèdics que existeixen, si existeixen.
Doncs veurem com es fa aquest simulacre. També ho anirem explicant i farem algun vídeo. Digues, Pep. Mira, el Gerard, per cert, la cara més coneguda és l'Òscar, l'Òscar Camps. Ell, per cert, ha canviat una miqueta. Respecte que vaig veure el reportatge, diferent al documental, però tu ja eres fa 10 anys a lesbos, i ho heu explicat moltes vegades en diferents documentals, quan éreu allà, bàsicament per salvar vides com a socorristes, que era el que us portava en aquests llocs, amb imatges molt dures, amb infants morts, amb precarietat, buscàvem-vos la vida com podíeu,
10 anys després, com estem? Perquè són 72.000 persones que al dret del mar, que havia t'estat dit. Sí, doncs, bàsicament estem amb... La nostra tasca és la mateixa, continua sent igual, tenim alguns mitjans més, com aquest vaixell, com l'estral, tenim molt més suport de la gent i també tenim molts més voluntaris, però el nostre objectiu continua a ser el mateix, que és intentar, en la mesura de les nostres possibilitats, garantir que les persones...
que es troben en perill al mar, sobrevisquin en aquesta situació i després portar-los a un port segur. I després, a partir d'allà, que passi el que hagi de passar, però la nostra intenció és que el menor número de persones possibles morin al mar.
El documental que es projectarà a la tarda al Teatre Tarragona, a abril, s'explica molt bé també d'on venen aquestes persones que es juguen la vida per travessar aquest estret des de Turquia, per exemple a Lesbos, i algun pare, recordo, que deia que farien el possible perquè els seus fills poguessin anar a Europa, per exemple al Senegal. Allí no hi ha res a fer, no hi ha com guanyar-se la vida, per tant, hem de veure també la perspectiva d'allà, no?,
Sí, evidentment venen amb la idea de viure una vida millor que la que tenen als seus països d'origen. I potser no sempre és possible. Potser tenen analitzat què passarà quan arribin a Europa, però la veritat és que en molts casos es veuen abocats a viure al carrer o en unes condicions molt precàries que no tindran...
possibilitat d'incorporar-se al món laboral de forma regular, i bé, no els hi posem les coses gens fàcils. Amb tot i això continuen venint, i això vol dir que, tot i la precarietat que viuen aquí, segurament encara és millor que el que viuen a casa seva. El Gerard també és qui va portar les motos d'aigua allà a Lesbos, que l'Òscar és l'emocent d'amor perquè estaves parant aquelles motos d'aigua, no?
Com si fos un miracle, no?, pràcticament. Sí, clar, nosaltres vam començar treballant des de la platja com qualsevol socorrista, no?, de les platges d'aquí, cuidant la gent que arriba en els primers 200-300 metres, que és el que tens capacitat de nedar i de remolcar algú. Quan van arribar les motos, tot i que no eren el mitjà ideal, era el que teníem, i amb això ja vam poder actuar pràcticament a qualsevol punt d'aquest mar que separava Turquia de Grècia.
I poc després, al desembre d'aquell mateix any, van arribar les primeres barques, com aquestes que tenim aquí a bord, molt similars, i amb allò ja sí podem afrontar rescats més nombrosos. Una moto d'aigua està pensada per rescatar una persona cada vegada, evidentment no és per rescatar 300, que és el que ens vam trobar el primer dia de rescat en moto, un nou foragi de 300 persones al mig del mar, que això també ho podeu veure al documental, o sigui que no avançaré res més. La pitjor part, imagino, que són les criatures, no?
Sí, està clar que són els menys indefensos, són els que desperten, en la resta de persones que estem atenent, desperten una mica més sentiments de pena, que no és el mateix que se't mori un adult que un nen, tot i que al final és la pèrdua d'una vida, però és veritat que atendre nadons és duríssim, i sobretot atendre'ls ja a les últimes etapes o quan estan fent respiracions agòniques, com és el cas que ens hem trobat moltes vegades.
Ja, mira, un vaixell, aquí estem amb moltes vaixells molt moderns, llots fins i tot de luxe, però aquí estem parlant d'embarcacions precàries, de salvavides precaris, que no compaixen normativa, estem parlant d'embarcacions de fusta, que amb prou feina s'aguanten l'embat del mar, estem parlant d'això, no? Sí, estem parlant de barques que bàsicament es fabriquen en tallers a les mateixes platges, ja siguin de fusta, de ferro, de fibra o de goma,
i que no tenen cap mena de certificat de seguretat i que no sabem el que ens trobem. Aquesta barca que vosaltres veieu aquí, que farem servir per l'exercici, és una barca comercial i sabem que tenim la garantia que tenen uns elements de seguretat com una compartimentació de les gomes. Sabem que si es punxa una, només es punxa una. Això no passa amb la resta de barques. No saps què trobaràs, no saps que si es punxa s'anirà tot al fons, no saps si la barca de ferro no es partirà per la meitat, no saps absolutament res.
S'està molt pendent últimament de l'auge de l'extrema dreta. És una cosa que ja us vam preguntar en múltiples ocasions. Segons nosaltres vam poder parlar amb l'Oscar Camps i també li vam preguntar. Però esteu fent aquesta campanya, sobretot de cartells, on hi ha diferents cares de gent molt reconeguda, reconeixable, on diu que a ti también te salvaríamos. Què te'n sona aquest d'aquí, eh? A mi em sonen bastant tots.
Sí, clar, és que al final nosaltres els salvaríem, evidentment, però és que ells també ho farien. Aquestes quatre persones que teniu aquí als cartells, si estiguessin a bord d'aquest vaixell o de qualsevol altre, es trobessin un cas, és que ho haurien de fer. Primer per imperatiu legal i després perquè moralment no hi ha manera de dir que no. Si tu en un discurs, en una palestra política pots dir el que vulguis, però un cop et trobes la situació, és impossible que deixis que se t'ho feia una persona al costat sense fer res. Estem bojos. No vull creure que aquestes persones...
que deixarien que es morís algú quan tenen possibilitat de fer alguna cosa. Després, el seu pensament polític pot ser el que sigui, però estic absolutament segur que ho farien. Nosaltres, amb l'Astral, hem portat polítics de tots els colors al mig del Mediterrani perquè ho vegin de primera mà. I els hem convidat a tots, sempre que vulguin, a venir aquí, no tenim cap problema amb portar aquests subjectes a bord del vaixell i que siguin ells mateixos els que valoren si són capaços de deixar que es mori algú o no.
Gerard, gràcies. Bona feina, eh? Bona feina. Mira, de la part de conscienciació, també en podem parlar, perquè tot això és molt important explicar-ho, avui ho estem fent a través de la ràdio, però explicar-ho també a la gent més jove, com els que faran avui al Simulaca, però també a altra gent, eh? I mira, no fa diversos dies parlàvem, la setmana passada, el 50è aniversari de la mort del dictador, i les enquestes fan ferretat, perquè encara hi ha més d'un 20% de la població que pensa que en una dictadura es vivia millor que no passara.
I ara, que deia l'Abril, hi ha aquest auge de l'ultradreta a nivell d'Europa amb aquest cavall que valca en força, malauradament. Ángeles Scheiger, no sé si ho dic bé, si no ja m'ho corregirà, responsable de l'educació d'Open Arms. Ángeles, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. T'he dit bé el cognomeno?
No, però no passa res. Digue'm-ho tu, com es diu? Xer. Xer. Sí. Angela Xer. Xer. Xer. La part d'educació és importantíssima, no? Avui mira també la importància que puguin veure aquest documental a la tarda del Teatre Tarragona, però també visitar el vaixell, no?, que estigueu aquí.
Sí, de fet, la part educativa creiem que ara mateix és fonamental per canviar aquestes mentalitats i recuperar una mica també la memòria d'aquest país. Som un país, diria un continent sense memòria històrica i estem repetint les barbaritats i els mateixos discursos de fa uns anys i això és perillocíssim perquè ja sabem com acaben aquests discursos.
I aleshores és enfrontar la població quan no teníem cap problema fa uns anys amb el tema migratori. De fet, estem posant tot el focus en la migració de determinat tipus, però no ens estem centrant en els problemes reals que hi ha en aquest país i no són el problema de la migració, precisament.
li pregunta abans al Gerard, i suposo que també ho expliques tu a les escoles o instituts, que hi ha l'altra banda, el País d'Origen, i amb un dels documentals, no és aquest, crec que és un altre, no és el d'avui, el Tokima, tot i que igual també s'explica, perquè es parla dels 10 anys, feu també, aneu al Senegal a filmar poblats d'allà, on expliquen per què els joves, la gran majoria dels joves d'aquests poblats, marxen a Europa, volen marxar a Europa, no?
Sí, de fet aquesta part del projecte Origen del Senegal surt al documental que va fer TV3 i nosaltres allà el que fem és treballar amb entitats locals i donar oportunitats reals a les persones que es vulguin quedar en el seu país d'origen. Però el Senegal és un cas a part perquè no és un país que està en guerra.
Però sí, és un país que té una població molt jove i una població que no té oportunitats laborals o formatives en general i aleshores el jovent emprèn aquest viatge terrible perquè no se'ls dona l'oportunitat de tenir un visat i viatjar de manera segura. I això...
És una tonteria a nivell estat, a nivell econòmic, a tot Europa, perquè tenim una Europa amb una població completament envellida i això vol dir que d'aquí uns anys no tindrem gent que pugui aportar l'economia. Amb la qual cosa, si tu donessis visats i la gent pogués viatjar de manera segura, vindrien aquí, es formarien, treballarien, aportarien...
a la economia, que ja ho estan fent les persones que arriben igualment de manera indirecta, però portarien a les arques de la seguretat social, per exemple. I aleshores, en molts casos, tornarien als seus països d'origen per estar amb la seva família.
Què us trobeu quan vas a les aules a fer les diferents xerrades amb els alumnes? Quin és el perfil que et trobes o quin és el panorama? La gent està conscienciada? La gent no en té ni idea de quina és la vostra feina? Quin és el feedback que et trobes dels alumnes? Doncs mira, en general, nosaltres fem xerrades a partir dels 3 anys i fins a la universitat
I en primària nosaltres no tenim cap problema, de fet els alumnes de primària encara són una fulla en blanc i estan construint moltes coses en molts casos, però en el cas de la secundària ens hem trobat que en els últims anys i per culpa de les xarxes socials hi ha hagut un augment dels discursos d'extrema dreta.
i dels discursos que sempre agradeixen els més vulnerables. Aleshores ara sembla que ser feixista sigui lo guai, lo último. I no se n'adonen que no només no és alguna cosa nou, sinó que és un discurso que huele a naftalina, sinó que, a més a més, es fan mal a ells mateixos, perquè són discursos que en algun moment els agradiran a ells directament.
I jo ho dic, per exemple, en el cas de les noies, que els instituts de vegades fan comentaris en un discurs parlant de que en Franco, per exemple, es vivia millor, i no se n'adonen que nosaltres, les dones, fa dos dies no podíem anar ni a votar, no podíem obrir una compte bancària, no podíem viatjar, per exemple, sense el consentiment patern o del marit o del germà gran, i que això tornarà si no comencem a canviar les coses una altra vegada.
I després que a altres els expliqueu, els ensenyeu, els feu una mica obrir els ulls, creieu que canvia una miqueta la perspectiva? És el que deia ara abans el Gerard. Quan ho veus, o tots els polítics quan pugen a bord del vaixell, se'ls canvia una mica la perspectiva o veuen de primera mà i que tots salvaríem el que tinguéssim
A l'aigua, creus que canvia també amb les xerrades? Jo crec que canvia una mica la perspectiva, però després, clar, tu en el teu dia a dia et vas nutrint o et vas alimentant d'un altre tipus de discurs. Aleshores, nosaltres convidem a tothom de qualsevol tendència política que vingui aquí a visitar-nos, a debatir. El que no acceptem són discursos que agradeixin a les persones, o sigui, discursos que vulnerin els drets humans.
Perquè la llibertat d'expressió existeix afortunadament però s'acaba el dia que tu comences a agredir a qui tens al costat. Aquí ho hem de parar perquè si no la violència és un discurs que pot anar en augment i mai de baixada s'ha de tallar de cop.
Àngeles, som aquí davant del tinglada número 4, el Moll de Costa. Fins quan sereu aquí? I qui vulgui visitar el vaixell podrà fer-ho? Sí, de fet, nosaltres estarem aquí fins al diumenge. Portes obertes durant la setmana fins al divendres seran per la tarda, per la ciutadania. Pel dematí són només centres escolars que ja estan concertades les xerrades. I després, el cap de setmana, dissabte i diumenge, de 10 a 2 i de 4 a 6, estarem oberts a qui vulgui venir a visitar-nos.
Per cert, que el documental Toquima rescata el marageu al signe d'una companya vostra de comunicació, també. Hi ha un director, és que no tinc per aquí el nom, i la directora, que és companya vostra, que també està des dels inicis amb Open Arms. Vull dir que valia molt la pena veure aquest documental amb Laura Lanuza,
Sí, però la Laura no està... No, la Laura és de comunicació. Sí, la Laura és de comunicació i premsa i porta des dels inicis amb nosaltres. Però estarà el documental, el col·loquial farà l'Òscar. L'Òscar Camps, avui a dos quarts de set de la tarda al vestíbul del Teatre Tarragona, al Joc del Teatre Tarragona, aquest documental, Tóquima, rescata el mare Geu, que podeu veure i que vali molt la pena. A més a més, després intercedim amb ell amb l'Òscar, que és per aquí, estan reunits ara.
Estem al vaixell, per cert, ràpidament, com és aquest vaixell? Com és aquest vaixell? És un antic remolcador d'alçada que ens van regalar i vam haver de preparar perquè fos operatiu per fer aquestes tasques de rescat i qui vulgui venir li explicarem quines són les intervencions que vam fer perquè...
puguem fer aquestes tasques de protecció i rescat de les persones al mar. Tindrem també, qui vulgui venir, una mica d'exposició fotogràfica d'imatges de missions que hem tingut a bord, perquè tenim la sort que sempre venen dues persones de premsa aliena a l'organització a les missions i aleshores poden documentar, i per això tenim imatges tan bones aquí a bord.
I després tenim unes lones que hem posat aquest any, que són tots els tractats i convenis internacionals que parlen de la protecció de les persones en ruta i de la protecció de les persones al mar.
Doncs és el que podeu fer aquí. Mira, anirem a veure el simulacre de rescat que deu estar a punt de començar, no, Ángeles? Sí, d'aquí poquet. Han sortit un moment els estudiants, suposo que s'estan preparant i ara, en paral·lel amb les xerrades que estem fent instituts, pujaran els companys futuros socorristes.
Doncs vinga, perfecte. Mira, David Fonseca, que no em sortia abans el nom, és que em sabia greu, i l'Arança Díez, que és la que no em sortia. Sí, que és la directora i la productora, sí, són els de la caseta. D'aquest documental, que el podeu veure aquest vespre al dos quart de set al Teatre de Tarragona. Àngeles, gràcies. No, gràcies a vosaltres per aquest espai i res, esteu convidats i convidades a venir a visitar-nos.
Un plaer. Abril, anem cap allà que... Anem a veure el simulacre dels alumnes i anem a veure... Espera, tancem la connexió, queden 9 minuts per les 11 i, per tant, tot el que passi a partir d'ara ja us ho explicarem a nivell d'informatius perquè ara començaran, que no ha començat el simulacre, que havia de començar cap a dos quarts. Veig que estaran per allà, què està passant, a Abril? Veig els tripulants de l'Open Arms que estan en aquesta embarcació. De moment no hi ha ningú. Anem cap allà, tornem a connexió a Estudis Centrals i després, a nivell d'informatius, expliquem més coses. Vinga, fins ara.
Fins ara, companys. Josep Sunyer, Abril Rius, moltíssimes gràcies a l'enmoll de costa en directe explicant-nos que estan a punt de fer aquest simulacre de salvament marítim. El vaixell d'Open Arms aquests dies el tenim a Tarragona, visitable i sobretot amb aquest afany divulgatiu de la feina que fan i de conscienciació sobre el tema dels ofegaments al mar per qüestions migratòries.
doncs els tenim, us recomanem especialment la xerrada que tindrà lloc aquesta mateixa tarda. Nosaltres seguim endavant en continguts, ara ja gairebé en tancar el programa, perquè falten res, set minutets, una mica més, per arribar a les 11 del matí. I jo en aquestes hores ja començo a tenir gana i a pensar què faré per dinar. Avui em ve de gust, no ho sé, un fricandó, per exemple, una mica de vedella estofada. Vinga, cobrem l'espai de cuina, la píndola culinària.
Doncs vinga, que avui marxem cap a l'avinguda Marquès de Montoliu, a la cafeteria Montoliu. I boníssim, eh?, els menús que es tenen sempre a l'hora de dinar, i ho dic per experiència pròpia, que alguna vegada hem anat a dinar. I molt bons aquests suquets que fan, doncs això, per acabar sucant pa. Avui fem un fricandó amb en Josep Sabater, que és qui es posa els fogons. Josep, bon dia. Hola, bon dia, bon dia. Ho teniu per dinar, fricandó, o avui no?
Avui tenim un estofaret de vedella molt bo, també. El vostre són els estofats. Feu de tot, però els estofats són estupendos, no? Sí. L'hem combinat una setmana a la setmana a la setmana a la setmana a la setmana. Els feu el dia abans i els deixeu reposar o no?
No, no, no. Bé, el convenient seria que, per exemple, l'africandó sí que es podria deixar un dia per l'altre perquè està més consistent i els sabors estan més concentrats. Però bé, aquí cadascú que s'ho monti com pugui. A casa com l'hem de fer l'africandó? Jo començaria, Josep, així ràpidament, però ens haurís a dir quin tipus de carn triem perquè... A veure, la carn, la més bona és la llata, que està situada a l'espai de la medella. Aquesta és la millor
Ara, se pot fer un grustó que queda també molt bé. Val, val, val. Que ens tallin talls ben finets, no? Perquè sigui ben fàcil. Bueno, no massa finets perquè com s'han de marcar i s'han de després cuinar, si és molt finet se pot fer. O sigui, ni pot ser, ni pot ser molt prim, ni pot ser molt doble.
Molt bé. Bé, això és el punt. O sigui, el carnisser ja ho sap, això. Ja ho sap, per fer fricandó, doncs ja està. Tu li dius, escolta, per fer fricandó, i ja està. Josep, i com ho hem de fer? Explica els passos. Bé, primer necessitaríem la parella per unes quatre persones, més o menys per uns 800 grams, sigui un plat bé, la sal, la pebre, la farina, sobretot oli d'oliva verge extra, que jo el faig servir...
i després faríem servir un parell de cebetes, de cebes mitjanetes, tres pastanagues, dos fulles de lleurer, un ramillet de romer i frigola, també per donar-li gust, per saborar aquest a camp. Jo li fico una mica de tomàquet, si a la gent no li agrada tomàquet que no el fiqui, però jo li fico un parell de tomàquet de ratllarets, així madurets, i després li fico una copa de brandi, de cunyac,
i un got bo de vi blanc. I després només feríem l'aigua, l'aigua, i després, com ara estem en temporada, acabat de posar els champignons, jo els posaria uns robillons. Els robillons li queden així més...
més gustós. Molt bé. I la preparació així ràpidament? La preparació, doncs, ràpidament seria, després marquem la carn, marquem la carn amb la farina i l'oli verd extra i la reservem. La marquem i la reservem. Sí. I després, per a la que el facin servir, no massa gran, ni massa alta, doncs caiem les sabetes, les dos sabetes mitjanes, les pastanagues,
l'afegim a llaure i les cerves aromàtiques. I això, quan es talla puxadet, s'afegeix el tomàquet de peix a ratlladet i se deixa dos o tres minuts més abans de posar-li el brandy i el vi. Després, a la banda, hauríem de fer la picadeta. La picadeta, que la fem en la mateixa perola abans de fer el sofregit, posem quatre dents d'all
una llesca de pata de pallès i una mica de... i el julivert, però el julivert és pim-pam, pim-pam. I després se fot el got de la matidora, se fixa els dents d'allos,
la llesca de pa, de pa lleia, i després s'afegeix les 14-15 omelles, torrades, i 14-15 avellanes. I tot això s'estritura. S'estritura, s'est deixa finets, i s'afegeix, doncs ja quan la carn ja està...
Que si el punt, si quan ja s'agafa el punt, s'afegeix la picadella aquesta, que ja el caldo queda consistent. Molt bé. I a banda, ja feríem el rubillon o el champignon, el que vulguem. Una miquè saltejaret, saltejaret a la paella i afegim. Molt bé.
Molt bé. I això, una picadeta de julivert per damunt, ja estaria. I si és el que t'he dit abans, si se fa d'un dia per l'altre, millor perquè queda més consistent. Molt bé, molt bé. I complar sempre aquestes festes queda bé. Clar que sí. I ho pots deixar fet el dia abans i ja estàs tranquil. Clar, millor, millor. Si se deixa fet abans, millor.
Doncs ja està, pim-pam, una recepta de fricandó, que més val, com dic sempre, molt bé fer-la a casa, però escolta, més val que la deixeu fer també els professionals de tant en tant, i així no embruteu. A la cafeteria Montoliu, el Josep Sabaté ja està fent xup-xup. Moltes gràcies, Josep, ens veiem per aquí. Gràcies, gràcies. Gràcies, fins un altre dia. Adéu. I ara ja marxem, mira, un minutet just ens falta per tancar programa, perquè siguin les 11 del matí i perquè arribin les companyes dels serveis informatius. Demà, més actualitat, demà, més veu.
I el nostre segon temacle ens arriba d'una de les novetats tarragonines que des del dia 24 de novembre ja podem sentir a les diferents plataformes. Es tracta del nou senzill dels Dos UT. Everything is born and grown from the necessary pain. Això és que em sona. Dos UT. Vull parlar amb vosaltres. Ho sabeu, no?
Bon dia, són les 11.