La veu de Tarragona, camí cap als 40.
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
Amb Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González,
l'equip de Tarragona Ràdio i la teva veu, la veu de Tarragona.
I caminant un dia més, direcció ja al 40è aniversari d'aquesta casa.
Ja queda un dia menys, per tant, seguim restant dies
per arribar al febrer de l'any que ve, quan farem la festa grossa.
Avui cobrim, novament, de qui no estan connectant
amb el Congrés Tècnico-Cultural del Romesco.
Ahir vam ser pràcticament tot el matí, amb diferents connexions i convidats,
i de seguida marxem cap allà, també per veure quines són les previsions
d'avui del dia en aquest Congrés.
Avui, que també farem més coses, que ara us expliquem,
però comencem, com sempre, saludant l'equip del programa.
Aquí als estudis, Sílvia García, el control tècnic,
i amb Miquel González. Miquel, bon dia.
Bon dia.
Amb Núria Cartanyà, que també la tenim per aquí,
la companya del programa, el Joan Andreu Pérez de la producció,
Mauri Ferrer, de la realització audiovisual,
i tota la gent que fa possible el programa.
I amb l'Abril Rius, que la tenim un dia més
envoltada de gent que parla del Romesco.
A veure si la tenim ja connectada.
Abril, bon dia.
Bon dia, Pep.
Bon dia. Avui, mira, avui Romesco, Romesco i Pesto, no?
Sí, sí.
Sí, comencem amb una conferència o amb una ponència
de Roberto Panitza, un referent internacional
a la promoció del Pesto Genovese,
per explicar-nos com s'ho han fet ells
perquè una salsa tradicional
hagués sigut una salsa internacional.
Molt bé, doncs això passarà d'aquí una estona, eh?
Si el tens abans, ja ho saps, eh?
Ens connectes amb un espàs
i parlem amb ell.
Dedueixo que parla italià, eh?
A mi em sembla que només parla italià,
però una italià que s'entén,
perquè si fa una ponència davant d'un munt de gent,
jo crec que l'entendrem.
Miquel...
Què faig, no?
Què faig?
De posar l'accent i ja està.
Què faig?
El meu màxim italià és
ciao i gràcia.
Si l'he d'entrevistar així, bueno...
Bueno, doncs farem el possible, eh?
Ens farem entendre, sí, sí.
Per entendre'ns parlant del Pesto.
Avui que normalment hi ha també jornades
amb desanimacions d'origen,
de l'Avellana,
de l'Oli,
Déu Siurana,
el Déu Tarragona,
vull dir que també és un congrés intens
al llarg del dia.
I avui, doncs,
que la clausura ve la directora general de Turisme,
amb qui ahir parlàvem,
amb la Cristina Lager,
i que farà, doncs, això,
la clausura cap al migdia, ja?
Però encara han de passar moltes coses.
A les ciutats romanes
hi havia barris, Pep?
Home, doncs, potser sí, eh?
Potser sí, de fet,
jo crec que la pregunta té trampa,
perquè l'afirmació és que sí, eh?
Té trampa, té trampa.
Però volem saber com era el seu dia a dia,
com s'associaven,
vaja, preguntes que resolten
amb un cicle de Tarraco 25,
que s'estén aquest cap de setmana,
al Centre Cívic de Torreforta.
I que d'aquí pocs minuts en parlarem
amb Magíster Ixol,
el corinó de Tarraco 25,
amb aquesta nova parada,
que tindrà lloc el cap de setmana,
com deies,
per tant en podrem parlar.
Penitzi el puguis enxampar, eh?
D'acord, ara comença.
Jo suposo que en 5-10 minuts comença,
però si l'enxampo abans,
us faig saber.
Doncs vinga, fins ara, abril.
Enxampi.
Enxampi, enxampi.
El Congrés de Tècnico Cultural de Romesco,
avui segona i última jornada,
i amb aquesta ponència parlant
del pesto genovès, eh?
A veure si podem posar en directe
el Roberto Penitza
i ens explicar cosetes interessants
de com ho van fer ells, eh?
Per promocionar a nivell internacional
el pesto.
El pesto, eh?
Pinyons, piquets coses.
Toté, toté.
Magistari Sol d'aquí una estona
i avui que tenim més coses al programa,
eh?
Que passaran.
Sí, manifestació i marxa
de Casoles per Palestina.
Això serà dissabte,
a partir de 2.47 de la tarda,
a plaça Imperial Tàrraco,
i avui parlarem d'aquesta mobilització
que convoca la plataforma monitària
de les comarques de Tarragona,
en solidaritat amb Palestina
i la comunitat palestina-àrab de Tarragona.
Per tant, tindrem representants
d'aquests col·lectius
que denuncien el genocidi
contra el poble palestí.
I en parlem just l'endemà
que l'exèrcit RLIA
ja ha saltat almenys
una quincena d'embarcacions
de la Global Sumota Flotilla
i que, segons ha explicat l'emissió,
això, a través de les xarxes,
aquesta passada nit matinada,
el diuen les fonts de l'exèrcit RLIA
que estan bé,
de fet s'han difosa algunes imatges,
entre ells,
Greta Tombera,
que ha estat, doncs això,
ahir van ser interceptats.
En parlem a tot plegat,
serà en temps de tertúlia.
I mireu a les 10,
què passarà, Miquel?
Doncs que a dues jornades
per les primàries d'Esquerra Republicana,
que han d'escollir dissabte
l'alcaldable per les municipals del 2027,
avui tenim en directe els dos candidats,
un cara a cara,
els dos candidats
que hauran d'escollir la militància.
L'actual portaveu adjunt
d'Esquerra Republicana de l'Ajuntament,
Xavi Puig,
i l'expresident del Port de Tarragona,
Saúl Garreta.
Doncs sí,
cara a cara,
pocs dies d'aquestes primàries del partit,
de dissabte,
i de fet ja es coneixen els avals,
més o menys qui donen suport
a cadascun dels candidats,
i ja en parlarem,
és el primer cara a cara que fan
a tots dos,
on serà aquí a partir de les 10.
I després,
bueno,
deixarem anar una mica a la corda,
una mica...
Sí,
destensarem una mica de la política,
farem l'humor,
i continuarem escoltant
aquests moments divertits,
les pifies,
vaja,
les nostres xorrades
de cada dia,
que sempre n'hi ha,
com posar-li accent italià,
al programa.
Exacte.
Josep Pla d'allà collonades.
Eh,
sí,
sí,
collonades,
exacte,
és que podien dir-se així.
Perdó,
eh,
perdó.
No,
no,
no.
Estem fluixos avui.
Jo tot això ho passo pels sedars
i a veure què en surt.
Tens algun tall per també afegir-se.
La setmana,
que bé.
I després,
parlarem seriosament
d'una jornada solidària
que arriba aquest dissabte,
la Pèrgola del Serrallo,
jornada solidària i festiva,
a favor de diverses ONGs
que treballen,
o que promouen,
perdó,
la igualtat a l'Índia.
Perfecte,
doncs serà també al llarg del programa
avui la veu de Tarragona
en aquest 12 d'octubre ja de 2025.
Gràcies, Miguel.
Fins ara.
Fins ara.
I comencem, com sempre,
amb l'opinió del dia.
Avui ens la costa Arga Santís,
exregidora i professora de català
al tema
La Guerra dels Bancs.
Espineta amb Tarragonins,
la veu de Tarragona.
Jo no sé vostès,
però jo estic més que farta
del col·laborat de la Guerra dels Bancs.
Part de trobar-me pel carrer
anuncis enormes
a la respectiva sucursal
sobre l'Opa dels Trons
i a les xarxes,
als diaris,
a la tele.
Més que farta,
estic pastiguejada.
T'imagines com seria el nou banc?
Sí,
i tant que me l'imagino.
A veure,
jo he de reconèixer que,
contra el banc de les més altes
i bé baixes,
i tinc un tema personal
perquè ens van tractar molt malament
quan es va morir mon pare,
però deixa anar a banda el tema personal.
Aquesta penya
són els que van comprar
per un preu simbòlic,
i simbòlic vol dir un euro,
entitats rescatades amb diners públics.
O sigui,
amb els nostres impostos
i amb retallades
que encara coegyen.
Ei,
i que a més,
com que es van quedar
els actius fiscals diferits
de les caixes,
porten 13 anys
sense pagar pràcticament res
de l'impost de societats.
Així ja es poden gastar
els calés en campanyes publicitàries,
ells i els altres, eh?
Perquè els anuncis del Sabadell
ja els heu vist.
El primer deia
què fem amb el drac?
I el drac era
el ve alta, ve alta, ve baixar.
I esclar,
els catalans sentim drac
i ens imaginem el Sabadell
com una pobra princeseta indefensa
i ens surt el Sant Jordi
o la Santa Jordina
que hi portem dins.
Recordeu
que aquesta princesa
també es va quedar
per un euro
o caixa rescatades
i que s'estavien postos
a compte dels actius
fiscals diferits.
Ara
n'han tret un de nou
d'anunciar els del Sabadell
que diu
poder triar
és el teu poder.
Vam decidir
continuar sent
nosaltres mateixos.
O sigui,
els mateixos
que s'assemblen
molt als altres.
És veritat,
però, i això ho vull reconèixer,
que el Sabadell no inverteix,
que no inverteix
tant
en armes
com el Banc Bilbao-Bizcaya,
que és la segona entitat
de la banca privada espanyola
en el rànquing
de la Banca Armada
2025
i que ha finançat
directament
empreses
que han venut armes
a Israel
i que s'estan utilitzant
per matar
civils
innocents
a Gaza.
Això
no ho expliquen
els anuncis.
De Ciutadana Cabrejada,
el Banc Bilbao-Bizcaya
i el Sabadell,
torneu-nos
els diners
del rescat,
pagueu impostos
i deixeu
d'invertir en armes.
Doncs vinga,
que deixem el percent
i anem al passat,
però des del percent
parlant de les ciutats romanes
i dels barris
i els seus habitants
s'associaven
ara fa dos mil anys.
Com era el dia a dia?
Preguntes
que es resoldran
en el marc
d'un nou cicle
de Tàrrecó 25,
ahir es presentava
i que s'enceta
que cap de setmana
el centre cívic
de Torreforta.
En parallel,
també arrenquen
les jornades
on es parlarà
del paper
i de la visió
de Tàrrecó
al llarg de la història.
Actes al voltant
de la declaració
de Tàrrecó Patrimoni
i la Humanitat
que enfilen ja
la recta final
i amb força
de la mà
de centres cívics
arriba aquest cicle
Romança el teu barri
que es concretarà
en un cicle
de documentals,
un altre de conferències
i amb recreions històriques
i tallers familiars
amb l'objectiu
de divulgar la cultura
i la vida
a l'antiga Tàrrecó.
En parlem
amb el corinor
i què tal?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Mira la pregunta
que feia al començament,
que també vam fer
ahir la notícia,
les ciutats romanes
hi havia barris
i els seus habitants
s'associaven.
És la pregunta
primera que faig, eh?
Penso que sí, no?
Ja hi havia uns 600 veïns,
no sé, ni així,
però sí, sí,
hi havia associacions
que defensaven
els seus interessos.
Hi havia dos tipus,
una mica de veïns
que tenien les seves festes
i tenien les seves,
ja diguéssim,
sales de reunió
i grups de treball
que hi havia professionals,
el que ara seguia
els gremis,
els gremis professionals,
que ja n'hi havia,
eh?
Els interquistos
i els gremis professionals
i els,
hi havia una espècie
de responsables de barris
amb els seus,
amb els seus locals
per reunir-se i tal,
defensaven d'alguna manera
la vida del barri, no?
És a dir,
que ja hi havia
un moviment associatiu
i ja hi havia
una defensa
de la vida comunitària
en barris.
i no era només
la gran ciutat
i lluita
que canviï
qui pugui, no?
Això ho explicareu
ja aquest primer cap de setmana,
no?,
al centre cívic
de Torrefort,
eh?
Per tant,
també,
extenent la programació
de Torre 25
a barris
i serà aquest primer cap de setmana
lliure activitat,
no, Magí?
Sí,
farem,
a veure,
fem tots els dies,
hi ha un documental
sobre les ciutats romanes
i els acueductes,
el divendres
hi ha una xerrada
sobre la vida diària,
la vida quotidiana
de la gent
i tots els domingos
al matí
d'octubre
i el primer de novembre
hi haurà
activitats
de recrexió històrica,
espectacles,
tallers familiars,
visites
d'alguna exposició digital,
és a dir,
hi ha un funt
d'activitats
en tots els centres cívics,
comencem a Torrefort
i seguirem
amb bona vista,
sempre és un pau
davant
i Sant Salvador
i tot sempre cívics.
És una campanya
d'intentar
arribar a més gent
de dir-li
que això del patrimoni
també és vostre
el patrimoni
i per tant
intentem arribar
d'una manera rúdica,
d'una manera
agradable
i que la gent
pugui gaudir
tot un diumenge
el seu mateix barri
del que és
el patrimoni
del que era
l'antiguitat
que jo crec
que ha agradat molt
a la gent
perquè és molt divertit
és molt agradable
com la nostra ciutat
a dos dimensis
ja està mobilitzada,
és a dir,
creiem
que és un pas més
en el sentit
d'apropar el patrimoni
i que el patrimoni
estar informí
part de tu,
com dir el nostre eslogan,
que sempre ha servit
de la campanya.
Hi havia, per tant,
també com ara
el poder
i el poble,
no?
És a dir,
el poble
i el poble
que reivindicava
millores al poder,
no?
És a dir,
més o menys com ara,
no?
Sí,
a veure,
això s'ha sigut sempre,
és a dir,
per un costat
hi havia uns hèbits
que evidentment
són els que manegaven
el poder
i els que decidien
les coses impotents,
però,
per altra banda,
la gent normal
també tenia
d'alguna manera
s'organitzava
per defensar
també els seus interesses,
no?
És una espècie
d'equilibri
entre els dos mons,
el món de l'elit
i el món
de la no-elit,
és a dir,
imagina't normal
que tenia una feina
o que no en tenia
i llavors com s'organitzaven
i com treballaven
per poder sobreviure,
no?
Són propostes
que caminen,
doncs això,
en el tàrrec o 25
i que anirà,
com deies,
no només als barris,
sinó també,
doncs,
en l'han programat
a jornades
sobre la història,
no?
En parlava
també això
a l'antiga audiència.
Per tant,
ja començarà a veure
fins al novembre,
tot un seguit d'actes,
no?,
que pràcticament
a octubre-novembre
ens portaran ja
la commemoració
del 25.
I ara ja no pararem
fins a l'últim
cap de setmana
de novembre,
que és el 29-30
i anem empalmant
activitats d'aquí
després del cicle
de grans,
el Teogràfic
d'un cicle
sobre monòleg
històric
del patrimoni
de Tarragona,
després hi haurà
la vianal
d'arqueologia
i finalment
farem una festa
de patrimoni
l'últim cap de setmana
de novembre,
ja no pararem
fins al dia 30
de novembre.
Que fins ara,
com ahir també
ho deia el conseller
Nacho García,
que està molt contents
de com han anat
fins ara
les diferents actes
organitzats
amb el Tarragó 25,
no sé,
a més curt termini,
les d'aquest estiu,
ens hi poden anar
molt bé,
hi ha anat molta gent,
no?
Sí,
aquest estiu
ha fet una campanya
que s'initja a Tarragó
que era en visita nocturna,
s'articipava els monuments
a Tarragó
i la veritat
és que ens ha sorprès
que no ha quedat
ni un joc buit
i estem molt contents.
A veure,
el que ens fa pensar
és que aquestes coses
que han fet especials
per l'aniversari
creiem que
algunes
es poden mantenir,
es poden allargar
i tornar a repetir,
és a dir,
que penso que és públic,
penso que estem arribant
a molta més gent
de la Carragó
i per tant
l'objectiu era aquest,
és a dir,
que el patrimoni
estigui a la base de tothom.
I han d'arribar
també encara
a alguns plats forts
ahir ja està
una mica a la punteta
també del tema
del cicle
de monòlogs històrics,
és a dir,
que queden...
Això és una novetat
i espero
que també agradi
perquè a través
dels honors
reivindicarem
l'enorme patrimoni
que té la ciutat de Rona,
no només Tarragó,
sinó que tenim
patrimonis mundials
que no són Tarragó,
que és el Barro,
que és el Ventí,
els Castells,
la Via de Mediterrània,
la Pedra Seca,
el Tor de Campanes,
és a dir,
tenim tota una sèrie
de patrimonis mundials
que també està associat
a la societat
i a banda
d'aquest patrimoni mundial
tenim tot un patrimoni
mundial enorme,
amb art,
cultura,
arquitectura,
barroca,
i després tenim
tot el modernisme,
tenim l'usol
i fins i tot
l'arquitectura
contemporània
amb obres
molt notable,
com per exemple
l'obres civil,
que són de totes les guies
d'arquitectura
i tots els tractats
d'història
d'arquitectura espanyola,
és a dir,
és a dir,
de Rona té un gran patrimoni
i molt variat,
a més a més,
amb el qual això
volem fer així
que no s'acaba
tot en un monglomor.
Efectivament,
ho hem d'anar explicant
i seguirem explicant-ho
perquè, com deia el Magí,
hi ha molta activitat
a partir d'ara
i la primera cita
que cap de setmana
a Torreforta
però que anirà arribant
també a la resta
dels barris.
Magistar Ixol,
una forta abraçada
com sempre,
escolta'm,
que vagi molt bé.
Gràcies.
El Magistar Ixol,
coordinador de Tàraco 25,
parlant d'aquesta activitat
a romans
al teu barri
que arriba el cap de setmana,
per tant no us ho perdeu.
Aneu-hi en temps
que després
si hi ha cu
o no s'hi pot entrar
ho lamentareu.
Per tant,
aprofiteu que estarà molt bé
com sempre,
com deia el Magí,
i és una recomanació
que fem avui
en aquesta jornada prèvia
avui de xous
de cara al cap de setmana.
Les 9 i 16,
seguim.
Molt de costa,
la rambla de la cultura
a la vora del mar.
Vine i passeja
per l'eix de la cultura,
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona.
Hi trobaràs museus,
exposicions,
teatre,
activitats,
espais per passejar
i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrallo.
Més informació
a portarragona.cat
A Obramat sabem
que en una mateixa llar
poden conviure-hi
la persona més fredolica
amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones
oferim
les millors solucions
de calefacció.
Calderes,
aerotèrmia,
terra radiant,
radiadors,
estufes de pèl·let o llenya,
inxerts
i accessoris
de marques professionals
amb els millors preus.
També a Obramat Pones,
on compren els professionals.
Obramat.
L'Institut Català
d'Investigació Química,
l'ICIC,
fundat el 2004,
és un referent
en investigació
de processos químics sostenibles,
química per a la salut
i descarbonització.
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats diferents
i situats
al campus Sesselades,
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat.
Descobreix-ne més
a www.icic.cat.
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç.
Set dies de publicitat,
des de només
80 euros
més IVA.
I si vols
més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat,
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres
al 673-325-497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència.
Tarragona Ràdio.
Som 40.000.
Tarragona Ràdio.
Doncs vinga,
que marxem un dia més,
segon dia
de Congrés Internacional,
Congrés Tècnico-Cultural
a Dau-Romesco,
al Palau de Congressos.
Avui és la segona jornada,
ja ens hi vam passar
bona part del matí
amb la companya Abril Rius
i avui hi tornem
perquè de fet arrenca
avui la jornada,
aquesta segona jornada
a exposar estratègies
per internacionalitzar
una salsa tradicional
com és el romesco,
ja sabeu,
serrallenca,
i poder-la posicionar
com a element identitari.
Avui que també hi ha taula
redona sobre innovació,
patrimoni i producció local
ja representant
la Déu Protegida Avellana,
Avellana de Reus,
la Déu Protegida Siurana,
la Déu Tarragona
i també la cessió de cuinar
gastrosàvies
amb degustacions i productes
i com a transformació
de coneixement
i tradició
per part de dones
que porten anys
a l'abore anar al romesco.
Anem cap allà,
tornem al Palau de Congressos,
un saludar a l'Abril Rius,
abril, bon dia.
Hola, abril.
No hi és, no hi és.
Intentarem connectar amb ella
amb l'Abril Rius
que la tenim allà
al Palau de Congressos.
Ara deu estar entrant
perquè de fet a aquesta hora
obren les portes
perquè a dos quarts
és quan arrenca
la primera de les xerrades.
Ja us hem dit,
us hem explicat
que hi ha més de 200 participants
entre ponents i inscrits
i que és la segona jornada
després de l'èxit
de la primera
que es va fer
ahir durant tot el dia,
matí i tarda,
en diferents taules,
ponències.
Ahir sentíem,
per exemple,
i en aquesta hora
podíem parlar
amb Eduard Chatruc,
el xef del restaurant
Disfrutar,
amb tres estrelles
Michelin,
i de fet
un restaurant
que està considerat
el millor restaurant
del món,
que ens explicava
la sort que tenim
del romesco,
de tenir aquesta salsa
aquí a Tarragona,
aquesta salsa tradicional,
del Serrallo,
del pont de la Pàgina
cap a baix,
però també identificat
amb Tarragona,
i ella ens deia
que la tenen a la carta
i que més a més
la identifiquen.
Abriu Rius,
molt bon dia.
Hola, Abriu.
Hola, Pep.
Hola.
Ja estàs dins, eh?
Per la Pol Soce,
que ets dins ja,
has pogut entrar, eh?
Sí, sí, sí,
està començant ara
la conferència.
Acabant d'obrir portes
i ara comença la conferència.
Has pogut parlar
amb el Roberto
abans que entrés a l'escenari?
Sí, sí,
si hem pogut parlar amb ell
en italià.
Ah, molt bé.
Però jo crec que...
S'ha pogut entendre...
Sí, sí, sí,
s'entén, s'entén.
Jo crec que
ella ha contestat
les meves preguntes
i jo crec que jo he entès
les seves respostes.
Si tu ho entens,
jo crec que ho entendrà tothom, eh?
Anem a sentir-ho,
perquè això ho acaba
d'enregistrar l'abril.
Anem a sentir la conversa
amb el Roberto Panizza,
que és el referent internacional
en la promoció
del Pesto Genovese.
I dintre del marc
d'aquest primer congrés
tècnico-cultural
del Romesco,
un dels temes també
és estratègies
per internacionalitzar
una salsa tradicional
i posicionar-la
com a element identitari.
Per fer això,
han portat
un referent internacional
en la promoció
del Pesto Genovese.
Roberto Panizza,
bon dia.
Bon dia.
Sabem que el Pesto
és una salsa
internacional
molt conocida.
Per buscar la similitud
con el Romesco,
com ho dit
en Itàlia
per fer una salsa
tradizional
que se volviera
internacional?
Allora,
non c'è stata
una strategia
per internazionalitzar
el Pesto.
Si è diffuso
spontaneamente
negli ultimi
30-40 anni
per le sue
caratteristiche.
È una salsa
vegetale,
una salsa sana,
una salsa naturale,
semplice da preparare
e questo ha facilitato
la diffusione,
come sicuramente
anche il Romesco.
È simbolo
di un territorio
della nostra regione,
della nostra città
che è Genova.
Io lo chiamerei
il Pesto Genovese,
no?
Perché proprio
è un qualcosa
che rappresenta
l'identità
e la cultura
del territorio.
Quale seria
il reto
principal
quando quieres
protegger
una salsa
però a la vez
è diffonderla
la receta
tradizionale
finché se pierda
l'estensia?
A difendere
le salse
è difficilissimo
perché
per esempio
la legislazione
europea
non prevede
la tutela
delle salse
quindi non possiamo
avere una salsa
di OP
e forse
neanche IGP
e quindi
è tutto legato
alla comunicazione
che si riesce a fare.
Quindi il pesto
viene prodotto
ormai in tutto il mondo
le varianti
sono infinite
chiaramente
noi
tuteliamo
e difendiamo
la ricetta
tradizionale
quella rappresentativa
che è il frutto
dell'evoluzione
di mille anni
di storia
probabilmente
e
questo dobbiamo
fare
nel senso
dobbiamo
tutelarla
con la comunicazione
non tanto
con le leggi
perché questo
non si può fare.
Si
crei che
l'èxito del pesto
si deve
a sua
versatilità
gastronomica
però
anche
a una
buona
strategia
di comunicazione
guarda
prima
c'è stata
la sua
caratteristica
gustativa
organolettica
il pesto
piace
e questo
che ne ha facilitato
la diffusione
poi c'è
l'elemento
culturale
che è simbolico
della città
di Genova
i genovesi
lo hanno sempre
portato nel mondo
poi
è venuta
la strategia
commerciale
e la strategia
comunicativa
direi per ultima
infatti il lavoro
che fa il campionato
mondiale di pesto
è quello di dare
contenuto
ad un prodotto
che oggi è visto
come una commodities
non è una commodities
è un simbolo
di un territorio
noi lavoriamo
per questo
In Tarragona
il rumesco
è tan identitario
come il pesto
in Genova
che parallelismo
vedi
entre
le due salsas?
Beh
sicuramente
l'elemento
che unisce
le due salse
è il mortaio
che è anche
lo strumento
di cucina
più antico
del mondo
quindi
diciamo che
questo è
l'elemento
che unisce
le salse
poi siamo
due realtà
sul Mediterraneo
quindi abbiamo
una cultura
gastronomica
che è diversa
ma affine
perché gli ingredienti
i prodotti
sono molto spesso
gli stessi
combinati
magari in maniera
diversa
e queste sono
le grandi
le grandi
diciamo
similitudini
la ricetta
potrei dire
che potrebbe essere
la stessa
se uno
confonde
gli ingredienti
e questo ci dice
che poi viviamo
tutto in un unico
grande bacino
in un unico
grande bacino
culturale
anche gastronomico
e congnuno
con le proprie
differenze
come è bello
che sia
che opina
che opina
che opina
che opina
di preservare
la ricetta
tradizionale
con i prodotti
locali
di ogni terra
sì
è quello
che noi
facciamo
con il pesto
noi abbiamo
una ricetta
che consideriamo
quella giusta
per essere
chiamato pesto
poi diciamo
puoi fare
mille altre
salse
che però
non sono
che non sono
il pesto
il pesto
è il nome
proprio
di salsa
non è una
tecnica
di preparazione
di una
qualsiasi salsa
poi certo
le varianti
nella cucina
sono accettate
c'è sempre
un'evoluzione
il pesto
non è nato
come quello
che conosciamo
oggi
ma era una
cosa diversa
ma un conto
è l'evoluzione
del territorio
le persone
chi vive
in un certo
territorio
sviluppa
la salsa
e un conto
è l'invenzione
fino a se stessa
magari
a livello
industriale
per risparmiare
sugli ingredienti
allora non è più
un'evoluzione
ma è una modifica
e allora
cambia un po'
ha provato
il rumesco?
l'ho provato
sì
devo dire
che lo conoscevo poco
e ieri
l'ho assaggiato
in un ristorante
a pranzo
e a cena
quello di pranzo
non mi diceva
che era romesco
per esempio
cioè lo davano
per scontato
in questo piatto
ma non c'era scritto
romesco
e quindi questo è già una cosa
sulla quale si potrebbe lavorare
le gusta?
sì mi ha piaciuto molto
sicuramente
interessantissimo
quindi
tindrà l'oportunità
di conoscere
ma sopra il rumesco
durante questo conoscere
moltissima gràcies
Roberto Panizza
referent internacional en la promoció
del Pesto Genavés. Moltes gràcies.
Gràcies, gràcies a ti, gràcies a tutti.
Gràcies, Emile. S'entén molt bé, eh, Abril,
el que diu? No sé tu.
Sí, sí, sí, jo crec que més o menys.
Ell també s'esforçava per vocalitzar i anar a poc a poc.
Però sí, sí.
Perfectament. Escolta, ja ho està parlant, ja, no?
L'has enxampat abans d'entrar, no?
Just, just abans d'entrar i ara sí, ara està.
Ha passat una presentació amb diapositives i tot, suposo,
també perquè fer-ho més gràfic s'entén millor.
Molt bé. I sí, sí, ja està començant.
si no hi heu anat, aneu a Gènova, que està molt bé,
que també us ho recomanem moltíssim, que podeu anar a visitar
a Gènova, que és una ciutat preciosa,
i degustar allà el Pesto.
Has parlat amb alguna cosa més dels ponents?
Has pogut parlar amb alguna cosa més?
Sí, amb un pescador, ex-pescador, va estar al mar
durant 35 anys i després també va tenir
el seu propi restaurant amb Xavier Bassiana,
que ens ha explicat,
ens va explicar una mica, doncs,
l'origen del romesco
i quin seria per ell l'objectiu d'aquest
congrés. Doncs vinga, anem a sentir
que explica el Xavier Bassiana.
I parlant també amb una de les veus
més tradicionals ja del
serrallo, del romesco, pescador,
des de fa 35 anys,
Xavier Bassiana, bon dia.
Hola, bon dia. I a més a més,
després que vaig deixar la mar,
vaig continuar 17 anys
a la restauració
davant del restaurant Xaloc.
S'ha parlat molt,
l'alcalde ho ha dit al principi,
que els ingredients, per exemple,
que hi ha aquí damunt,
a vostè ja no li semblen bé.
Bueno, s'hauria de matisar això.
No em semblen bé des del punt de vista
del romesco mariner del serrallo,
que no podem oblidar,
les coses evolucionen i avancen.
I la cuina és fantasia,
és creativitat
i pot ser que la gent
canviï les coses.
Però el que no es pot
oblidar,
que el romesco existeix
i està viu gràcies a que
des que es va fundar
el serrallo,
segons la història,
s'ha mantingut
i l'hem mantingut
sempre viu
i sempre fent-lo
de la mateixa manera,
que era només
Aumelles,
Vallanes,
Passec
i Pabrot.
No enyora.
Perquè això és una polèmica
que sempre han digut
els catalans
i els valencians.
Que
no hem d'oblidar
que molta gent
que ha sigut pescador
a Tarragona
són gent que provenien
de València.
Que van vindre a Tarragona
buscant vent.
Això és un fet curiós.
Van vindre buscant vent
perquè llavors
les primeres barques
a ras
la forma d'arrestar
era mitjançant
el vent.
Llavors
van vindre
els motors
d'explosió,
de gasoil
i les coses
van canviar.
Però
van pujar
i van portar
part de la seva cultura
gastronòmica
i la van deixar aquí.
Perquè la cuina marinera
és
una cosa
més extens
que el romesco.
Hi ha soquets,
hi ha allipebres,
hi ha alli cremats,
etcètera,
etcètera.
I tot això,
molta cosa d'aquesta
ve
de la part
de València.
De fet,
hi ha poblacions
senceres
com l'amella de mar,
l'ampolla,
que eren gent
provenient
de València.
Aquest congrés
busca
promocionar
el romesco
i fer-lo
conegut
arreu i fora
de Tarragona.
Què li sembla
si fins a quin punt
s'ha d'innovar
sense perdre
l'essència
de les receptes
tradicionals?
Bueno,
com t'hi he dit abans,
de la Cunyà
és fantasia,
els restaurants
cadascú
ofereix
la seva forma
d'interpretar
les coses
i això
és bonic.
Que tu,
per exemple,
baixis al Serrallo
i no et facin
unes...
i busquis
un romesco
autèntic,
doncs és lògic.
I si vas
a la part alta,
doncs que hi hagi,
per exemple,
un restaurant
que faci
una esferificació
de romesco.
Ja,
també està bé,
tot és bonic,
tot és...
tot enriqueix
la Cunyà,
però
n'entros
al barri
o a les barques
hem de mantindre
aquesta tradició
de la forma de fer-ho
com s'ha fet
sempre tota la vida.
Perquè
cuinar amb una barca
i cuinar amb un restaurant
són dos objectius
totalment diferents.
Cuinar amb una barca
és una necessitat.
Estàs moltes hores
a menjar
i cuinar amb un restaurant
ja és un...
com ha dit l'alcalde,
és una festa.
Què creu que s'emportarà vostè
del Congrés?
Aprendrem coses noves.
Vostè ve a defensar
el plat més tradicional,
la manera com ho fèieu,
també l'aquesta visió
més històrica.
Creu que podem aprendre
també dels xefs
que estan fent
portant el romesco
a l'alta cuina?
Home, evidentment,
de la barreja
i del mestissatge
de les coses
tothom se n'aprèn
i tot això
és bo
pel romesco
i jo volia dir
que fa...
Ho he lutjat
tota la vida
amb desesperació,
que Tarragona
tenia un plat
que no el respectàvem,
que ningú...
que l'ignoraven
i ara
m'ha fet molta il·lusió
i estic molt content
que s'hagi fet
aquest Congrés,
s'hagi portat a terme
i que m'agradaria
el bonic
seria que d'aquí
sortigués
un pròxim Congrés
i que els restaurants
de Tarragona
posessin
el plat a la carta,
això seria important,
que es posés en valor
aquest plat
però seriosament.
Bueno,
després que cada
cuiner,
perquè aquesta polèmica
també hi és
del serratllo
i de les barques,
perquè hi ha gent
que hi posa tomàquet,
hi ha gent
que hi posa ceba,
sofregir de ceba,
hi ha gent que no,
que és purista
i només posa
aquests quatre elements,
vull dir,
aquesta polèmica
dintre la cuina
sempre hi és,
cadascú posa
el seu...
Per exemple,
hi ha gent que
els pescadors posem
passet
per espacir
la salsa,
doncs
hi ha gent que posa
carquinyoli,
hi ha gent que posa
galetes,
l'última hora
fa el matís
efecte,
però cadascú
li posa
la seva coseta
i tot això
fa que la cuina
evolucioni
i el romesco
evolucioni.
Fins a quin punt
creus que és important
preservar
els ingredients
de la terra,
els ingredients
locals?
Creus que
és un risc
convertir un plat
tradicional
en un producte
internacional
perquè es pot
perdre
això,
el producte
de la terra,
el producte
d'aquí,
el producte
local?
Amb el romesco
calent
ja és més difícil,
però amb el romesco
fred en la salsa
perquè s'ha de distingir
el dels pescadors
és una picada,
per cert que
és una picada
que ha evolucionat
perquè
la picada
tradicional
catalana,
catalana,
és
alls,
omelles,
passec
i julivert
i després
el
descobrir
a Amèrica
i
importar
el pebrot
d'allí
s'ha d'introduir
i deuen
s'ha de convertir
en un romesco
vull dir que el romesco
ha sigut una evolució
una evolució
i
i això
s'ha de respectar
la base
però també
s'ha d'entendre
que les coses
i les persones
evolucionen
i seguirà evolucionant
i tant
i tant
per bé
de tots
el que passa
és que tampoc
hem de perdre
el món de vista
vull dir
aquesta història
saps què passa?
que
el món
mariner
també es perd
evolucionat
i cuinar
les barques
ja no és
tan tradicional
les tripulacions
avui en dia
resen altres
déus
i venen
d'altres cultures
vull dir
el serrallo
tradicional
esports tradicionals
pasquers
el món occidental
van desapareixent
poquet a poquet
i les úniques coses
que queden
per exemple
quedarà la miqueta
de la gastronomia
i una d'aquestes coses
és el romesco
doncs
Xavier Baciana
moltíssimes gràcies
i disfruta d'aquest
congrés
i aprendrem
moltíssimes coses
gràcies
moltes gràcies
a tu
doncs
Xavier Baciana
un crac
no només
de la gastronomia
amb la seva anterior etapa
com a restauració
sinó també
del mar
que ho sap pràcticament
tot de la mar
i evidentment
també del romesco
Abril
ja en plena xerrada
del panitzo
sí
després ja ve una taula
rodona
per parlar una miqueta
del passat present
i futur
tota la història sencera
del romesco
i
em fa il·lusió
perquè al final
a la cluenda
vindran
totes les àvies
del serrallo
que han cuinat el romesco
des de fa tants i tants anys
a les seves cuines
a fer
doncs
la cluenda
juntament amb el Xavera Llué
que si podem
després els tindrem també
doncs vinga
donen els records
entre altres
a l'Angelina
i a la Xeli
que vam cuinar una vegada
també junts
ja fa alguns anys
però que són autèntiques
cracs de la cuina
i del romesco
fins ara Abril
una abraçada
fins ara
les 9.35
fem una petita pausa
de seguida
tertúlia
parlant de Palestina
Aragona
Aragona Ràdio
Estàvem pensant
en el partit
en el partit
contra l'Ibiza
que serà un partit
duro
y más en su campo
y nada
iremos a
por los tres puntos
nosotros
tenemos que luchar
para sacar los tres puntos
en cada campo
que vayamos
y nada
a conseguirlo
Com diu el davanter
del Nàstic
Juanda
ara toca anar a Ibiza
encadenar dues victòries
seguides
i recuperar
bones sensacions
i bons resultats
Dissabte 4 d'octubre
a dos quarts de set
de la tarda
viurem el partit
a la jornada 6 de Lliga
el grup segon
de primera federació
des de l'estadi
de Can Missas
en el partit
entre el club esportiu
a Ibiza
i el Nàstic
I com sempre
des de fa 33 temporades
ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona
Ràdio
el 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils
Escolta, ens participa
el Joc de la Por
recomenda el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio
33ena temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol
viu el Nàstic
i viu els gols
Espai patrocinat
per Obramat
L'Oto Express
Bar Restaurant
Petit Tarracó
i Centre Esportiu
Royal Tarracó
Gol, gol, gol, gol
Ens preocupen
la crisi climàtica
la situació
de l'habitatge
els drets humans
l'educació
i el foment
de la cultura de pau
i a tu
posa la justícia global
al punt de mira
amb la porteria
el programa
de Tarragona Ràdio
que vol fer d'altaveu
de les entitats
projectes
i persones
que treballen
per construir
un món més just
i sostenible
la porteria
cada dilluns
a les 3
i en repetició
a les 9
ens escoltes?
Tarragona Ràdio
I seguim-hi ara
en format tertúlia
per parlar
de l'actualitat
més immediata
que ens porta
a la franja
de Gaza
i també
amb les manifestacions
i marxa
de Cassoles
per Palestina
que es farà
aquest dissabte
a les 2 quarts
de 7 de la tarda
des de la plaça
Imperial Tarracó
però més a més
avui també
jornada de vaga
instituts, escoles
jornada de vaga
en favor de Palestina
i contra el genocidi
del poble palestí
aquesta mobilitació
convocada
per la plataforma
unitària
de les comarques
de Tarragona
en solidaritat
amb Palestina
i la comunitat
palestina
de Tarragona
denuncia el genocidi
directament
contra el poble palestí
i exigeix
el comerç
d'armes
i les relacions
amb Israel
Parlem a més a més
l'endemà
que l'exèrcit
israelià
anem veient
últimes hores
des d'allà
ha saltat
almenys una quincena
d'embarcacions
de la Global
Somos Flotilla
segons
explicava
de fer la mateixa missió
a través de les xarxes
durant la nit
els soldats
han anat abordant
diferents vaixells
i de fet
anem veient
última hora
que ens arriba
des d'allà
les poques informacions
que arriben
però que
anem també analitzant
avui en parlem
en temps de tertúlia
segurem
d'una banda
la Mina
i la Meriem
són de la comunitat
palestina
d'aquí de Tarragona
Amina
què tal?
Amina què tal?
Bon dia
benvinguda
Bon dia
i Meriem
què tal?
Bon dia
Bon dia
també ens acompanya
el Pepe Naval
de la conegadora
de l'UNEG de Tarragona
i de la plataforma
de l'UNEG de Tarragona
de solidaritat
amb la comunitat palestina
Pepe què tal?
Bon dia
Hola
què tal?
Bon dia
Ara anirem parlant
de la convocatòria
de dissabte
i de com es preveu
però vaja
suposo que també
vosaltres des d'aquí
mirant
mirant cap allà
tot el que està passant allà
tu vas anar a Cisjordània
fa un mes
més o menys


a Cisjordània
un milló
colones
amargan la vida
de los palestinos
cada dia
i per la noix
per exemple
no tenen segura
i bajen
en cualquier moment
amb els seus armes
queimaran casas
queimaran coches
i cortan árboles
i traen els seus animals
a la nostra
dintre les nostres casas
i també
no queda per els palestins
ningú
territori palestins
perquè cada dia
si cogen més
i a favor
de les colones
i també
està en protecció
del ejército
d'Israel
i no pots fer
un plan
en Palestina
si salgas
del poble
i si cierran
la puerta
i no pots
volver
a tu poble
és
una
situació
complicada
horrible
vivim
abajos
del régimen
de Abarthed
tenemos el muro
y lo deja
cada pueblo
balestino
en dos partes
y no podemos
llegar a Jerusalén
estamos separados
totalmente
a Gadda
estamos controlados
por Israel
en todos los lados
no podemos ir
ni al mar muerto
ni al mar mediterráneo
y cada día
cada día
perdimos
el sueño
para estar
en un estado
palestino
la pitjor part
es la pérdua
de vidas
humanas
sí
es la pitjor part
porque a la franja
de Gaza
no sé cuántas víctimes
porten ya
porque la xifra varía
pero
pero hayan
muchas pérduas
de vidas humanas
y mucha gente
que está desplazada
que están
miliones de personas
desplazadas
si
en Gadda
por ejemplo
es otra cosa
en Gadda
casi
85%
están desplazados
de sus casas
y no hay
ni coli
ni universidad
ni mezquita
ni iglesia
han bombardido
los hospitales
centros médicos
ambulancias
estamos hablando
sobre
dos millones
palestinos
sin hogares
sin comida
sin agua potable
las mujeres
nacían
sus hijos
en las tiendas
sin
sin
sin
protección
sin
sin roba
sin leche
y
y tenemos
casi
300 bebés
se mueren
cada
cada dos meses
de
de
porque falta
leche
falta
falta
sanidad
falta
falta
agua
falta
ropa
es
es
horrible
porque
Franja de Gadda
está
controlada
no solo
estos dos años
está controlada
hace 20
20 años
de mar
de aire
están
viven
en un
en un cárcel
en el aire libre
pero
después del ataque
de 7 de octubre
la
la cosa
va a
peor
porque
estamos
mirando
un genicidio
una
limpieza
étnica
en el aire libre
y todo el mundo
están mirando
y
nadie
no puede romper
el bloqueo
y miramos ahora
el ataque
de la flotilla
y
estaba
el único
esperanza
para
los
gaddatis
y ahora
como Israel
mata
esta esperanza
porque
nadie
no puede
obligar
Israel
que
ha cumplido
la ley
internacional
Mere
Mere
Mere
también
como
vives
aquí
tú
portas
aquí
25 años
no sé si has
nascut aquí
pero
prácticamente
prácticamente
no?
prácticamente
y ella 15
sí
sí
bé
el que
estem veient
és que
s'està retransmetent
en directe
un genocidi
i m'agrada
mal remarcar
això
és un genocidi
no és un conflicte
ni tampoc
és una situació
tan llunyana
perquè crec
que és una cosa
que ens implica
a tots
com a humans
perquè
s'està
violant
el dret
internacional
humanitari
de forma indirecta
i
parlem
d'aproximadament
d'uns 68.000 morts
del que portem
de setge
i
últimament
estem sentint molt
que es parlen
dels ostatges
israelians
que són
a prop de
40 i pico
d'ostatges
però
deixem de banda
els governs
no estan parlant
dels més d'11.000
presos palestins
que estan a les presons
israelianes
a prop
de 400
infants
que estan presos
estem
veient imatges
és una retransmissió
en directe
que està observant
tot el món
amb total impunitat
i això és una cosa
que ens preocupa
i ens implica
com a societat
i jo crec que
com a
tota la humanitat
és realment
preocupant
estem veient imatges
de nens
que estan sent
detinguts
acusats
d'espionatge
nens de 4-5 anys
no només
també parlem
dels bombardejos
i del
que s'està matant
de forma selectiva
a infants
també s'està
utilitzant
la gana
la fam
com a
arma
i
com bé
comentava la Mina
molts bebès
estan
morint
vaja
estan parlant
de camps de concentració
a l'aire lliure
que
nens i nenes
que estan morint
de gana
a més a més
com hem vist
aquesta nit
que s'ha saltat
la flota
que anava
amb ajuda humanitària
que portava
material sanitari
aliments
és una ajuda
humanitària
que
en principi
hauria de poder
arribar
perquè així
és com un marc
al dret internacional
i
s'ha saltat
jo crec que estem veient
aquí una total impunitat
de l'estat
genocida
d'Israel
i
és que
fem una crida
a totes les societats
a totes les persones
que
ja s'estan mobilitzant
i s'estan mobilitzant
en molts punts
del planeta
no només aquí
jo crec que ens estem
despertant
davant de
tot això
com a humans
perquè
ja dic
és una qüestió
humanitària
i
ens estem mobilitzant
perquè
no podem
permetre
una atrocitat
com aquesta
ja
ja ho hem vist
que la història
es repeteix
i no
no
no
no
no podem
permetre
s'han detingut
alguns membres
de la flotilla
i
encara
estem rebent
informació
de
de com
de com
anirà
transitant
aquesta situació
però vaja
jo crec que
més clar
no
no pot ser
perquè ho estem veient
en directe
i jo crec que
fem una crida
a l'acció
com a societat
i com a persones
des d'on sigui
des de les nostres cases
des de les nostres feines
des de les escoles
des de
des de la nostra professionalitat
ens hem de moure
per aturar
això
i
i
i hem de
de
de
de
de
finalitzar
amb
amb
amb les relacions
o hem de
de pressionar
perquè
es finalitzi
doncs
amb
aquest assetjament tan gran
no
cap a la humanitat
és aquesta
la crida
Pepe
Pepe Naval
no
pot ser
el dissabte
també
sí
abans del dissabte
serà aquesta tarda
a tots els ajuntaments
i a convocada
una
concentració
Tarragona
Reus
i
tots els pobles
que no puguin
vindre a Tarragona
i Reus
tenen els seus ajuntaments
per poder manifestar-se
jo sí que voldria
mirant
el més recent
que és
el tema d'ahir
i del
del segrest
de molts activistes
i tal
que fins i tot
on arriba
la
desvergonya
del
del govern
genocida
que quan van agafar
la Greta
van voler fer
una espècie
de
de
sorna
dient
Greta
i sus amigos
estan bien
i clar
una mica de veritat
tenien
estan bien
si ho comparem
amb els 60
morts
assassinats
per aquest govern
genocida
estan bé
per als milers
i milers
de nens
de l'edat
de la Greta
que han mort
a Gaza
estan bé
per a milers
i milers
de jovent
de nens
de nenes
mutilats
si ho comparem
amb això
si estan bé
però que no s'equivoquen
no estem bé
i no estarem bé
ni la Greta
ni els 500 activistes
que l'acompanyaven
ni els milers
i milers
de persones
que ens manifestarem
aquesta tarda
i que ho farem
també
el dissabte
i que volem
que sigui
una concentració
important
amb el número
de persones
no estarem bé
fins que el genocidi
no s'acabi
fins que ens deixin
de matar
i fins que
realment
l'objectiu
que tenia
la flotilla
que era
fer un corredor
humanitari
per
portar
aliments
per portar
medicaments
fins que això
no s'arribi
a portar
tant
fins a llavons
no estarem bé
Amina
alguna cosa
algun missatge
que vulguis fer arribar
perquè
clar
estem fent ràdio
no veuen
el sullent
les vostres cares
però quan esteu parlant
parleu des del patiment
des del patiment
viscut des d'aquí
però patim
pel que està pesant allà
i t'ho veig perfectament
a la teva cara
la teva i a la teva
quin missatge
és per a aquelles persones
que puguin pensar
que això no va amb ells
que això no és una cosa
que els afecti
directament amb ells
què mensatge
les haries llegar
a aquestes persones
que creen
que això no va amb ells
Nuestro
nostre mensatge
a aquesta gent
són gent
molt valent
són gent
donar-nos
esperança
són gent
que aguanten
totes les condicions

que es falta
que es falta
falta aliment


estan emocionades

la crida
que fem sempre
és que
jo penso que
ens podem mobilitzar
i que nosaltres
tenim el poder
de decidir
sobre les nostres accions
i que les coses
es poden fer
de moltes maneres
no només
empatitzar
sinó que
aquesta empatia
es transformi
en acció
tant sigui
sortir als carrers
dins
de les nostres
possibilitats
això sempre
dins del que
nosaltres podem oferir
però sí que
podem canviar
les coses
podem canviar
el nostre consum
perquè
estem fomentant
un sistema
que
està
finançant
empreses
i
aquest govern
genocida
per tant nosaltres
podem
i hi ha la possibilitat
de canviar això
i no estem
responsabilitzant
a la societat civil
ni molt menys
però sí que fem
aquesta crida
des d'aquí
a l'acció
i que en petites accions
podem
provocar
molts canvis
i un d'aquests canvis
és
permetre
el desbloqueig
l'entrada
de l'ajuda humanitària
a unes persones
que estan patint
un genocidi
i
amb tota la impunitat
i estem contemplant
tota la resta del món
així que
ho podem fer
Pepe
que la lluita
continua
que no ens pararem
aquí
que
que realment
la flotilla
ja ha guanyat
perquè
el que ens ha fet
la flotilla
igual que els
companys
que es van manifestar
durant la volta
és tornar-nos
la dignitat
tornar-nos
l'esperança
i la il·lusió
que un món
millor
és possible
i que nosaltres
el construirem
i per això
els vull remarcar
les manifestacions
d'aquesta tarda
a tots els ajuntaments
no només de Catalunya
a mi m'estan enviant
whatsapps
de tot
d'arreu
d'Espanya
i del món
que et manifestaran
vull dir
cal tornar a mirar
la mirada
a Petro
i el que diu
i que els governs
perquè el de la flotilla
no ha estat així
perquè els governs
han sigut incapaços
sobretot els europeus
però no només els europeus
també els països àrabs
tenen
la
la falta
d'empatia
envers
a Gaza
per tant
jo crec que la flotilla
ja ha guanyat
que ens han tornat
la força
que ens han tornat
l'esperança
i que el que cal
és tornar
i seguir lluitant
perquè el món
s'ho mereix
i Gaza
s'ho mereix
i no l'oblidarem
quede dit eh
avui a la concentració
a les
a les set
a Barcelona
a les sis
aquí a Tarragona
tots els pobles
s'han convocat
a les set de la tarda
i dissabte
sí digues
i Reus
Reus
a les set
Tarragona
Reus
i dissabte
a dos quarts
a l'imperial tàrrec
la cassolada
manifestació
marxa cassoles
tot el dissabte
i suposo
que hi haurà més convocatòries
a partir de la
vaga
d'estudiants
d'avui
igual demà
hi ha més concentracions
i tal
atents a les xarxes
que ho comunicarem
per allí
però bueno
les dues
que estan ja
compromeses
són els d'aquesta tarda
a l'Ajuntament
i el dissabte
la manifestació
aquí a
a l'imperial tàrrec
gràcies
pel vostre testimoni
i per acompanyar-nos
a Mina
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
i la Mèriam
també
gràcies
pel testimoni
moltes gràcies
molta sort
i el Pepe Naval
també
per acompanyar-nos
un cop més
i seguirem pendents
d'aquestes mobilitacions
sempre a vosaltres
gràcies
gràcies
El Temacle del Día
amb Silvia García
Imagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today
Imagine there's no country
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
I know religion too
Imagine all the people
Living life in peace
Peace you
You may say
I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday
I hope someday
You'll join us
And the world
And the world will be one
Imagine if you can
I wonder if you can
No need for greed or hunger
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització.

Bona nit
Bona nit
A Tarragona Ràdio, les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6, és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio, amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM.
Bona nit
A Tarragona Ràdio, a Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio, a Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio, els de 2017. Avui tenim en directe els dos candidats que haurà d'escollir la militància.
Si recordeu que és dissabte, som l'actual portaveu al Junt d'Esquerra de l'Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig Andreu i l'expresident del Port de Tarragona, Saul Garreta Puig.
Xavi Puig, Saul Garreta, Saul Garreta, Xavi Puig, molt bon dia, benvinguts.
Bon dia, com esteu?
Veig que veig que tenen en comú un dels dos condoms, eh?
Sí.
Aquí no és per parentesca, però els diuen Puig, estan un cop o l'altre, no?
Si féssim un arbre genealògic molt generós cap enrere, potser trobaríem un avantpassat comú.
El meu Puig ve de Valls.
Doncs potser el trobem, el meu ve del Cuvé.
Del Cuvé de Valls, eh?
Doncs podria ser, perquè la meva àvia venia del Cuvé.
No era la Puig o la Palau, però bueno, alguna cosa trobaríem.
Té d'altres coses en comú, eh? Ara en parlarem, però d'entrada deixin-me dir que, si volem fer alguna referència a l'actualitat,
perquè ara parlem fa una estona de Palestina, del que està passant a la Flotilla, a la Franja de Gassa,
avui hi ha concentracions a diferents ajuntaments a la tarda, dissabte una nova manifestació cassolada,
avui també hi ha alguns instituts, no sé com estan veient la situació des d'aquí, des de Tarragona.
Ara en parlàvem amb la comunitat palestina d'aquí de Tarragona, amb la Mina i la Meriem,
i ens diuen que, bueno, amb preocupació el que està passant.
Molta preocupació. Des del municipal d'Esquerra Republicana hi serem aquesta tarda.
Animem a tothom a participar d'aquestes mobilitzacions, i recordem, però, que és molt greu el que s'ha fet amb la Flotilla,
però al fons de la qüestió no és aquest. Al fons de la qüestió és que s'han matat 60.000 persones, 20.000 nens,
a Palestina, i això no hi ha humanitat que ho pugui aguantar, i per tant, o el món reacciona, o ja què ens queda?
És un genocidi. La paraula és que és un genocidi. Fa temps que la gent ho veu, i a diferència d'altres genocidis,
aquest s'està retransmitint en directe. O sigui, estem veient cada dia nens embolicats,
com maten periodistes, justament, cosa que, bueno, doncs, en altres moments desgraciadament ha passat,
amb l'Holocaust, però, doncs, a l'època franquista, i es silenciava, no sabia, de la mateixa manera, com ara ho veiem cada dia,
jo penso que l'espècie humana està en un moment molt fotut, realment molt fotut.
O sigui, que així allistarem, una de les consciències que dèieu, és aquesta preocupació enorme.
Els ajuntaments s'han posicionat, també, sobre aquesta qüestió, i a Tarragona, doncs, jo crec que diverses vegades l'any,
fent posicionaments conjunts, pràcticament per unanimitat, falla algú a l'hora de tancar files al costat dels drets humans i de la humanitat.
A banda del cognom Puig, en comú també comparteixen un objectiu, que és que Escarra torni a guanyar l'alcaldia a Tarragona el 2027.
Vostè diu que faran un projecte que il·lusioni, que faci que Escarra recuperi l'alcaldia,
i vostè diu, amb una possibilitat real de guanyar l'alcaldia, que és l'objectiu que es marquen, que es marquen, eh?
És a dir, seria això, eh?
Sí.
Jo volia remarcar una cosa, tenim una altra cosa en comú.
Primera, que som del mateix partit, i crec que això, doncs, ja n'ha d'haver a la força moltes coincidències,
i l'altra cosa és que cada candidat es creu que és la millor opció per guanyar l'alcaldia.
Ho vull iixer clar, que jo crec que ella es creu que és el millor candidat,
i espero que ella es cregui que jo crec que soc el millor candidat per ocupar l'alcaldia.
És l'altre punt en comú que veig, eh?
Volia remarcar-ho, perquè així també s'entenen molts punts de vista i moltes coses.
T'acord amb això?
Matisaria coses, perquè nosaltres parlem d'ambició moltes vegades,
però no l'expressem en termes d'ambició personal, sinó d'una ambició republicana, li diem,
d'una ambició política col·lectiva.
El projecte pel qual poso una cara és un projecte que no s'ha d'improvisar,
sinó que és un projecte que està fet, i fet no vol dir que estigui tancat,
és un projecte complet o menys obert, però que ha sigut el fruit de dialogar
amb la militància i amb la ciutat tots aquests anys.
moltes vegades, bé, jo també m'he trobat, eh?, has de vestir un projecte ràpid perquè has de presentar alguna cosa.
Això és un escenari, però tenim en aquest sentit la sort de tenir un capital, un bagatge,
de complicitat amb la ciutat, que és el que dona fet d'haver partit de zero com a Esquerra Republicana
i haver entrat a aconseguir l'alcaldia més important que ha tingut Catalunya des de la Segona República.
Si voleu, un permís de Lleida, però tots sabem que Tarragona era un objectiu de l'espanyolisme per al mite de Tabarni
i de tantes altres coses, i per tant té un valor simbòlic molt gran.
En conseqüència, aquí hi ha un projecte que sí que hi és,
és un projecte que parla d'omplir de vida la ciutat i de compartir-ne el timó amb la seva gent
i que està sempre obert a modificacions amb la militància i amb la ciutat.
Vostè també partageix de la gran feina feta fins ara pels qui l'han prestat a Esquerra.
Evidentment, són uns enormes fonaments per construir un projecte nou,
però abans jo volia remarcar, quan he dit dues coses en comuns,
la primera no he dit que jo creia que era el millor candidat, sinó que els dos som d'Esquerra.
I Esquerra és un projecte col·lectiu que totes les persones som importants,
però cap imprescindible jo tampoc.
Vull remarcar que no és un tema d'ambició personal, sinó responsabilitat col·lectiva,
de fer el partit més gran, de fer el partit de govern, com ja hem demostrat en dos llocs,
tant a la Generalitat com a l'Ajuntament.
Crec que això és una molt bona base, però el meu punt de vista és que cal una renovació
i que jo em considero que represento o encapçalo aquest projecte col·lectiu
que és renovador i que veu que en tres legislatures és difícil engrescar la gent.
I ho dic des del màxim respecte i que amb mena d'acritut.
Però el meu punt de vista és aquest.
col·lectiu, som un únic partit que hem de fer un partit gran i no un partit petit i per convençuts,
perquè per aconseguir l'alcaldia necessitem que gent que normalment no ens votarien ho facin.
Per tant, hem de ser dialogants, hem de fer entendre que la nostra opció és la millor.
Em sembla superlegítim, vull dir que no, em sembla bé que hi hagi una altra candidatura que plantegi això.
Res a dir-hi, ho veig fantàstic dir, això sí, que quan es diu això d'hem de fer el partit gran,
crec que dels millors exemples que té Catalunya Esquerra Republicana és el cas de Tarragona.
Entre altres coses perquè és el millor resultat electoral que hi va haver el 2023.
No només el 2019, el 2023.
És a dir, cap altra ciutat de més de 100.000 habitants té el mateix percentatge de suport,
té la quantitat de regidors que tenim aquí, té la força que té Esquerra a Tarragona,
però de més de 50.000 habitants tampoc, excepte Manresa que té l'alcaldia,
les altres 22 ciutats estan en aquest sentit en una posició que penso que fos interessant analitzar
per què a Tarragona la marca és forta i perquè hi ha aquesta confiança.
I crec que la resposta és, doncs, en la proximitat, humilment, però crec que és la proximitat
que hem tingut la gent de l'equip en un sentit molt ampli, no només els regidors,
regidors, assessors, militants, secció local, voluntaris, la gent que ha penjat cartells,
les campanyes que hem fet aquí per totes les contestes electorals penso que han sigut reixides i exitoses
i penso que quan el Saúl diu
hem de fer el partit gran i no petit, hi estic molt d'acord,
predico també amb la mateixa idea i a més crec que ens som practicants
i en aquest sentit vull posar en valor que val la pena més potser fer pinya
que no pas confrontar, però això són idees.
A dos dies per les primàries, què ha impedit anar de la mà?
És a dir, a fer una llista unitària.
S'ho pregunto a les dues.
No ha estat possible anar de la mà, a fer una llista unitària?
Bé, jo crec que hi van haver aproximacions, de fet, a mi em van oferir,
sense anar a primàries, d'anar jo individualment a l'altra llista,
però això és bastant recent, vaig dir, amb aquestes alçades el que hem de fer és anar a primàries
i el que sí que em comprometo, tot el nostre equip, és a integrar,
si nosaltres som la llista guanyadora, que és el que ens agradaria,
integrar a la perdadora.
Perdona, però que faci un petit incís al d'abans,
perquè jo volia dir una cosa molt clara.
Nosaltres reivindicar el Llegar Republicà, perquè també ens el sentim nostre.
creiem que són uns grans fonaments per fer un projecte nou,
però que no és el mateix l'escenari del 2019 que el que tindrem el 2027.
Catalunya ha canviat en molts aspectes.
Dir això no és anar en contra de ningú,
és creure que cal alguna cosa nova, i no tant mirar el passat,
alguna cosa nova que pugui fer aquest canvi.
Com he dit abans, gent que normalment no ens votaria, que ens voti.
És el que nosaltres apostem per això,
però no vol dir en cap cas que critiquem, ni que no ens fem nostres,
perquè també vaig estar el 2015,
i hem estat ajudant sempre que hem pogut,
evidentment amb una altra intensitat que els que se dediquen professionalment,
però hem estat allà.
I això és col·lectiu,
i és la força d'un únic partit amb diferents punts de vista.
En tot cas, ara,
la posició és clara, eh?
Tenim unes primàries,
dos d'aquestes aproximacions les vaig encapçalar jo mateix,
és a dir,
de proposar la possibilitat que efectivament,
com que sí que tenim un projecte,
i creiem que és un projecte sòlid,
és un projecte guanyador,
és un projecte que té recolzament,
que és obert,
creiem que potser no tenia sentit fer primàries,
malgrat que mils debats m'agraden,
i ara estic disfrutant,
però creiem que potser no tenia sentit
i que valia la pena que anéssim junts,
amb el capital que pot suposar el Saúl,
amb el capital que suposa la Maria Roig,
amb el capital que suposo jo,
i amb el capital que suposi tothom.
No obstant això,
ni el gener ni el juny això va reixir,
i em sembla lícit,
en tot cas,
home, posar per davant que ara no és el moment de fer llistes,
i per tant,
a mi no em sentireu parlar ni de càrrecs,
ni de llistes, ni de res,
perquè jo no he fet això.
Ara hi ha unes primàries per tirar el candidat.
És cert que cada candidat porta subjacent
un projecte de ciutat,
una idea de ciutat,
una visió,
la meva és ampliament coneguda,
una Tarragona cohesionada i sostenible,
que s'estima a si mateixa i s'estima al seu país,
i per tant és una idea que en aquest sentit
porta uns anys de treball amb la ciutat,
però en aquest sentit,
crec que ara no és el moment de fer llistes,
sinó que és el moment de fer pinya,
que és més important,
a veure qui farà propostes per fer el programa electoral,
qui participarà de les comissions,
qui ajudarà a penjar cartells,
més que no pas a negociar llistes,
que jo en això no hi participaré.
Digui.
Sí, a veure,
jo el que volia remarcar
és que nosaltres en cap moment hem fet llistes,
en cap moment,
l'única vegada que hem concretat
un número d'una llista
ha sigut pensant en el dia 5
i hem anat tots fent pinya
i remant en la mateixa direcció
per conquerir altre cop l'alcaldia.
I aquest oferiment va ser
la presentació de candidatures,
l'únic oportunitat que hem tingut
de dirigir-nos a la militància,
que va ser el magatzem de la Cooperativa Obrera,
en la qual vam dir
que pensant en l'endemà
oferíem el número 2
amb un model,
inclús vam parlar d'un model
que des del nostre punt de vista
ha sigut exitós,
que és el de l'Alba Muntadas
i el Jordi Molinera,
en la qual caldia el Tafulla,
que van recuperar una alcaldia
contra tot pronòstic,
vam oferir aquest model
justament per pensar
què passarà l'endemà.
ho vam concretar.
Nosaltres no hem parlat
de números en la nostra llista
en cap moment.
Tothom que ha estat ajudant
en el nostre equip
ho ha fet altruistament,
sàpiguen que treballen
per un projecte col·lectiu
per reforçar Esquerra,
per pensar en l'endemà.
I per això hi ha hagut
aquest oferiment d'aquesta alcaldia,
que evidentment ha de ser una dona
per la llista de paritat,
sí que hem denegat
que sigui una persona renovadora,
que representi una mica
aquesta idea
de cares noves
per fer que alguna cosa canviï.
És interessant
recordar en tot cas,
perquè si no ens fem trampes
al solitari,
que legalment d'alcalde
només n'hi ha un
o d'alcaldessa només n'hi ha un.
I per tant,
quan a vegades ofereixes això
de ser alcaldessa a l'altre,
doncs cal analitzar bé
les implicacions
i les connotacions
que això té.
Possibilitats de participar,
penso que en aquest partit,
que és Esquerra Republicana,
surtoosament n'hi ha moltes.
N'hi ha moltes
durant tot l'any,
perquè ens fem un tip
de constatar amb la militància
o consultar amb la militància
a través d'executives obertes
on pot participar
tots els militants i militants,
les noies militants,
les dones militants,
tothom pot participar,
fer sentir la seva opinió,
fer-nos les crítiques oportunes
o fer propostes.
I per tant,
l'àmbit de la participació,
més enllat que legítimament
es pot formar una candidatura
per anar a unes primàries
o que es pot anar en premsa
a dir el que es consideri,
és dins el partit,
perquè tenim gràcies
a la militància
i a la secció local,
un partit republicà
amb altes dosis
en aquest sentit
de participació.
S'ha passat full
de les anteriors primàries
que van designar
Oriol Junqueras
com a cap de...
cap d'ici del partit?
Per meva,
rotundament, sí.
O sigui,
no té res a veure
amb el que està passant ara,
diguem-ne,
no hi ha un marc de fons.
Hi ha gent que li vol buscar
i jo he insistit
que a vegada
que algú m'ho ha comentat
que no,
jo em presento
per Esquerra Republicana
i per l'alcaldia.
De fet,
jo he de confessar
que no em vaig postular
a l'alcalde.
el mes de juny
de l'any passat
i hi van haver unes persones
que ens vam reunir
amb un xiringuitu
de la Rebassada
i em van dir
escolta,
encara president del port?
I el Congrés
no havia ni començat.
O sigui,
jo amb el Junqueras
i hi he parlat un cop
la meva vida.
I em van demanar
que em postulés d'alcalde
perquè creien
que podrà presentar
aquesta renovació
a engrescar
amb un projecte nou
a la ciutadania
i recuperar l'alcaldia.
I jo vaig dir
que sí al moment
perquè vaig pensar
doncs escolta,
si ho he fet bé el port
doncs també ho puc fer aquí.
I això va anar així.
O sigui,
va ser d'aquesta manera.
Com una prova
de que
no només
per part nostra
no hi ha cap implicació
congressual
sinó que a més
la defugiria jo
absolutament
si hi hagués
alguna intenció
és que
compto amb el suport
de gent
de totes les sensibilitats
que hi va haver al Congrés
inclòs el vot en blanc.
És a dir,
totes les sensibilitats
del Congrés
són suports
amb els que compto
i crec que això és una riquesa
i crec que és normal
perquè som un pla
plantejament
un projecte municipal
amb visió de país
totalment
volem Catalunya lliure
però tenim molt clar
que som un projecte
un projecte municipal
i respecte
a l'impuls
que hem rebut
estic convençut
que el Saúl
va rebre aquesta proposta
en paral·lel
perquè l'any passat
també va ser l'any
en què jo vaig rebre
diversos impulsos
que el que valoro
d'aquests impulsos
no és només
a nivell de militància
del partit
perquè només
amb el partit
no guanyes
l'alcaldia de Tarragona
les coses són difícils
i s'han de treballar molt
i a vegades
s'han de lluitar molt
s'han de vestir
amb les costures
més grans
que les del propi partit
i en aquest sentit
persones molt rellevants
de l'òrbita
de les entitats sobiranistes
persones rellevants
o molt rellevants
de l'òrbita
de les entitats veïnals
i les federacions veïnals
persones rellevants
d'entitats ecologistes
o socials
em van donar
com a ingredient
el fet
que home
tota aquesta gent
si realment
ens ajuden
poden posar
poden ajudar
a canviar
una alcaldia de Tarragona
i per tant
crec que és un ingredient
que valia la pena
posar a disposició
aquesta motxilla
d'una cosa
que és difícil d'aconseguir
que és
la confiança
i la complicitat
i això ho dona l'experiència
no és perquè ningú
sigui més guapo que ningú
ho dona la sort
d'haver tingut
aquesta experiència
una cosa és dir
hola què tal
soc tal
i vull ser l'alcalde
fes-me confiança
i l'altra és
que ja et coneguin
que et coneguin
i t'apreciïn
és que és molt diferent
i per tant
crec que aquesta motxilla
de capital polític
que pot servir
perquè el Saúl digui
ja tens massa experiències
de marxar
pot servir
jo entenc l'altra candidatura
que pugui dir això
però permeteu-me
que la posi en valor
i permeteu-me
que la posi en valor
que en tot l'equip ampli
de persones que som
hi ha molta gent nova
i hi ha molta gent
amb experiència
i crec que l'equilibri
de dues coses
és fonamental
per guanyar l'alcaldia
jo vull insistir
a mi l'oferiment
que em postulés
d'alcaldable
va ser el mes de juny
concretament
Jordi Sabador
Laura Castell
i més gent
i a l'octubre
fins a l'octubre
com que jo vaig ser
el meu grup
perquè no m'agrada
mai anar sol
justament
jo no tinc una ambició
personal sinó col·lectiva
vam fer un nostre grup
molt interessant
de gent molt diversa
i de molts llocs
no professionals
el mes d'octubre
és quan em va trucar
l'Oriol Junqueras
i veient el grup
que havíem fet
va dir
escolta
per què no et presentes
amb la Laura
a la candidatura
a la direcció nacional
i per això avui
estic a la direcció nacional
que no sé si això
m'ha ajudat
o no m'ha ajudat
o m'ha desajudat
no en tinc ni idea
però això va ser així
més de juny
més d'octubre
i uns quants mesos
entre mig
això
deixeu-me fer una reflexió
amb el tema
dels professionals
no professionals
quan diem no professionals
de què estem parlant
vol dir
els diputats
són professionals
o no són professionals
aquí hi ha una cosa
que hem de ser molt clars
perquè a vegades es parla
i aquesta és una reflexió
que és una reflexió política
va molt més enllà
d'Esquerra Republicana
a vegades es parla de
jo no vull
cobrar de la política
i jo no vull viure de la política
penso
que aquest plantejament
és un plantejament
erroni
si
això ho feia Silvio Berlusconi
deia
jo necessito cobrar de la política
estic aquí per altres coses
més elevades
si fos
aquesta la manera
de representar
la democràcia
de representar la ciutadania
les classes treballadores
i mitjanes
no podrien exercir
la representació democràtica
i només estaria
a l'abast
de determinats sectors
burgesos
que no ens interessa
que representin
únicament ells
la societat
i en conseqüència
efectivament
la política
quan no s'hi dedica
hi ha de poder
hi ha de poder viure
i ho dic amb la
amb la modèstia
que escolta'm
podria estar a govern
i no vull estar a govern
perquè crec que no toca
ara estar a govern
i per tant
no passa res
perquè com la veritat
feia molt que no dialogaven
no ens deixem fer preguntes
ja pràcticament
em sap greu
ens les fem naltros
segur
és com un retòric
tot això
si feia molt
que no dialogaven
així un davant de l'altre
no, està bé
a més ens coneixem
de fa temps
hem tingut lluites
compartides
amb diverses coses
des de fa anys
tenim
i tindrem
espero
una poqueta
perquè
ja s'ho volia preguntar
si no marxarà el temps
perquè Esquerra
perdrà un actiu polític
que és Raquel Sants
que ahir anunciava
una entrevista
a Tarragona
que farà un pas al costat
quan acabi la legislatura
ara mateix
és el càrrec institucional
a nivell de Catalunya
més important
d'Esquerra
a nivell de política
vicepresident
de primera del Parlament
com ho interpreten
i més l'endemà
que Oriol Junqueras
s'ha postulat
com a candidat
a la presidència
veuen alguna relació
o no
no faig cap sobre
interpretació d'això
però si em limito
a posar en valor
que la Raquel Sants
jo crec que
ens ha portat al partit
i ens aporta
una comunicació
clara i brillant
certament magistral
vull dir
de les millors
comunicacions
que ha tingut
Esquerra Republicana
en el que jo conec
i una comunicació
de més propera
que ha exercit
el rol
d'explicar les coses
quan són xules
i fàcils
i quan són molt difícils
i per tant
vull posar en valor
aquesta figura
perquè crec que
tant professionalment
com políticament
té una vàlva
molt important
jo lligua
això de la Raquel Sants
amb el que comentàvem
abans
penso que a la vida
com a la política
com a la vida
hi ha cicles
i que això és bo
que sigui així
o sigui que hi hagi
renovació
i s'ha de viure
amb normalitat
igual que crec
que s'ha de viure
amb normalitat
amb un partit
que hi hagi
unes primàries
i que sigui
els militants
que decideixin
qui és el seu alcaldable
això passa
en pocs altres partits
llavors això s'ha de viure
amb normalitat
crec que la Raquel
és una gran professional
l'ha fet una gran feina
doncs
ella ha considerat
o per les circumstàncies
el context
o el que sigui
que el seu cicle
ha passat
i això no és
no és res dolent
igual
que no ho és
la política professional
si algú
pot haver entès
alguna
el que ho he dit
amb certa acritut
no és així
no és així
no tenia cap sentit
que fos així
quan jo ara em postulo
justament d'alcaldable
i quan jo dic
que he estat 27 anys
d'autònom
25 col·legiat d'arquitecte
i que he muntat empreses
i que he fet això
i que he fet allò
allò que diem
que pot ser una mica èpic
som els que aixequem el país
els que paguem nòmines
no tinc res
en contra
al revés
de la política professional
jo de fet penso
que avui en dia
amb el que està passant a Gaza
el que he comentat abans
la política és més necessària
que mai
és l'única cosa
que pot transformar
la societat
si fem de la política
algo noble
algo col·lectiu
uns valors que ens creiem tots
i que posem en valor
les complementarietats
que tots tenim
que tots tenim coses bones
a mi m'agrada
sempre parlar
dels col·lideratges
dels col·lideratges col·laboratius
de la part bona
que tenim tots
i és així com penso
i he pensat sempre així
no vaig en contra de res
per això no vaig signar aquell manifest
i per això hagués estat encantat
que t'haguessis implicat
en el nostre projecte
perquè sabia que podies aportar
un munt de coses bones
i no obstant
vagi com vagi
sé que un cop passi
el congrés de dissabte
evidentment
que com tu
amb tu
i tothom
que tingueu coses importants
per aportar al partit
perquè evidentment
aquest és un partit
que es vesteix
del capital
del talent
i de la implicació
de la seva gent
t'haigut l'última pregunta
doncs
m'alegro
perquè jo ho veig igual
ja bé
t'abraçaria
però estem molt lluny
ara ens abracem
per cert
vistos
se pregunto per concitada
com anirà
això s'acaba
el to és que s'acaba l'entrevista
no, no, estem arribant
els últims minuts
però li volia preguntar
hem de parlar també d'una cosa
dissabte
el vot és secret
és a dir
que posa el vot a la urna
és secret
com sempre
sí, clar
per tant
sumats
veient els sabals
de l'una i de l'altra
veient també
doncs
el nombre de votants
en total
ballen uns 32 militants
que no sap
per res ara
qui votaran
tot i que
els que han avalat
també poden canviar el vot
si és secret
és a dir
que per tant
la cosa pot ser
en aquests dos dies
es serà picant
molta pedra
no entenc
jo crec que els avals
com tu ho has dit
no és significatiu
dels vots
el vot és secret
i és els militants
qui decidiran
per una opció
o per l'altra
clar
i a més
jo penso que
és important
que sigui secret
perquè
en fi
animem
a tota la militància
tarragonina
que vagi
i expressi
a través del vot
allò que li doni la gana
sobre com
creu que ha de ser
el futur del partit
i quin projecte
creu que li engresca més
i ja està
sobre els que falten
home
hi ha gent que viu fora
que no està aquí
que serà difícil
no sé
no tots
crec que no tots
aquestes persones
no podran participar
lamentablement
però en qualsevol cas
tothom que pugui
que participi
perquè quant a més participació
hi hagi
més estabilitat
donarà el resultat
la lectura
el resultat
amb més força
sortirà del projecte
jo crec que és important
és important
que en surti
del congrés
un projecte
fort
al voltant del qual
tothom faci pilla
perquè l'objectiu
el meu rival
no és el Saúl Garreta
el meu rival
és en Rubén Viñuales
l'objectiu
és guanyar
l'alcaldia de Tarragona
ho vam fer una vegada
ho podem tornar a fer
necessitem
la màxima força possible
amb això també coincideix
jo també coincideixo
que l'endemà
han d'anar tots com un tiro
l'important és que el dia 5
trobem la manera
de tot sumar
el nostre talent
el nostre esforç
tota la moltíssima gent
que ens ha donat recolzament
com bé saps
hem doblat la militància
jo ho veig com un símptoma
molt positiu
que tenir un partit
que és viu
que és dinàmic
que el congrés
s'ha allargat massa
és cert
però això són símptomes
que alguna cosa està canviant
jo em presento
el nostre equip
que encapçalo jo
com un equip renovador
amb un projecte engrescador
que creiem que pot marcar
la diferència
per aquest cicle
pla
o com li vulguis dir
pot marcar la diferència
per recuperar aquesta alcaldia
però evidentment
comptant amb l'experiència
amb el Llegar Republicà
amb tot l'equip
i amb tothom
i per això
vam fer aquesta proposta
a la qualcaldia
que pot entendre's d'una manera
de número 2
del que sigui
però amb això
ho hem fet formalment
a l'oportunitat
que hem tingut de dirigir-nos
a la militància
és un símptoma ben clar
de cap on anem nosaltres
que punta maneres
a partir d'aquí
es pot parlar de tot
podem buscar
la manera d'integrar-nos
molt més
de fer el que convingui
perquè l'important
no és el Javi o jo
el programa
no és ni el Javi ni el meu
és d'Esquerra Republicana
de Catalunya
Última pregunta
tots coincideixen
que s'ha trobat molta feina
Rubén Mignoles
feta per Esquerra
que no va poder capitalitzar
Esquerra
en el seu moment
amb això també coincideix
és que
perdoneu
jo crec que ho sap tothom
però sempre està bé recordar-ho
nosaltres quan vam entrar a governar
els calaixos
eren buits
no hi havia projectes
més enllà d'una rambleta
al Pilar
no hi havia projectes
Mignoles entra a governar
i es troba la segona ciutat
amb més projectes
de next generation
fets
amb el finançament lligat
i l'adjudicació
feta ofensa
o a vegades les obres
fins i tot fensa
amb el segon municipi
de Catalunya
amb més next generations
aconseguits
per transformar la ciutat
un llegat
que no entén
que va
a favor
de la ciutadania
de Tarragona
i no a favor
dels visitants
perquè en té la ciutat
com un decorat
no com un lloc
on s'hi hagi de viure
bé
aquí hi ha una diferència
de model molt gran
amb l'actual alcalde
i per això
volem guanyar
la ciutat de Tarragona
per continuar
aquesta transformació republicana
amb aquesta
si vols
hiperventilació
de treball
però també
amb aquest rumb
clar
que anem cap a
l'equació de Tarragona
i la sostenibilitat
d'una ciutat
que s'estima
si mateixa
i s'estima
el seu país
jo ja ho he dit abans
però
reforçaré
la idea
que crec que
són uns excel·lents
fonaments
és una base
que si no la tinguéssim
seria impossible
realment
plantejar-se
tornar a conquerir
l'alcaldia
seria dificilíssim
per tant
enhorabona
per la feina feta
però vull insistir
que l'escenari
al qual ens enfrontem
amb partits
que ni existien
que tenen un paper
i totes les enquestes
ho diuen
important
o fem alguna cosa nova
alguna paraula
d'aquestes
que s'han posat de moda
que a mi no m'agrada
que és disruptiu
i no es tracta
amb trencar
però sí
amb alguna idea
amb algun context
amb algun marc
quin per exemple
per concretar
si vols
a veure
ja vi d'entrada
jo no vull
confrontar
perquè crec que
el to ha sigut
molt amable
però d'entrada
les persones
que portaran
que portaran
12 anys
amb les mateixes cares
difícilment
poden conquerir
una altra vegada
l'alcaldia
sol perquè
no és la mateixa
Catalunya del 2019
que la del 2027
o sigui
haurem passat
8 anys
jo crec que és bo
que hi hagi aquest relleu
i aquestes idees noves
jo com insisteixo
saps tu
que no he fet
parlat de programa
he parlat
el perquè
vull encapçalar
l'alcaldia
el com crec
que m'imagino
la Tarragona
reindustrialitzada
la Tarragona
ecològica
la Tarragona
socialment cohesionada
com dius tu
això ho he explicat
però evidentment
el programa
ha de ser un programa
d'esquerra republicana
que l'hem de fer
entre tots
segurament l'acabarem fent
els dos hi participarem
amb això
o sigui
el que aporto
és
el que aportem nosaltres
és
una renovació
unes altres cares
amb unes idees
que seran
moltes coincidents
evidentment
compartides
i jo l'únic que puc parlar
de coses que he fet
tu has parlat
el que he fet
tot un grup municipal
avui
avui heu vingut
amb l'equip municipal
amb gent del partit
jo no
nosaltres
jo torno a ser arquitecte
treballo al meu despatx
i el que vinc a portar
és un projecte
que crec que il·lusiona
una capacitat
d'entesa
d'entendre amb tothom
amb els que pensen com jo
i amb els que no
pensen com jo
evidentment
amb línies vermelles
i crec que aquesta mirada
aquesta empatia
crec que és bona
pel partit
i aquest pas endavant
el faig
des de la generositat
no des de
voler
una ambició personal
ni anar en contra de ningú
i la gent que em coneix
sap que és així
i a més em sembla molt bé
segur
em sembla fantàstic
dir-te que l'altre dia
a la conferència
vaig gaudir
encara que discapant
en moltes ocasions
del que ens explicaven
Joan Tardà
la Laura Castell
el Jordi Salvador
persones que porten molts anys
o que han estat molts anys
en política
i que aquests anys de política
els donen una bagatge
i una experiència
que és el que els dona
un valor polític
Joan Tardà
no sé si va gastar
15 anys o més
el Jordi Salvador
i la Laura Castell
van entrar poc després
poc després que jo
i se'ls reconeix
per aquesta tasca política
han sigut
els nostres referents
en el cas de Laura
fins i tot el company
del govern municipal
i en aquest sentit
el que és difícil d'aconseguir
és aquesta confiança
en la ciutadania
perquè l'has estat treballant
per cert
parles d'eixamplar
espero que sigui la base
no la cúpula
sinó la base
i a eixamplar la base
he de posar en valor
que moltes de les persones
que m'han animat
i això és una de les coses
que jo m'apunto
com a important
que m'han animat
a fer el pas a l'alcaldia
saben que sóc radicalment
independentista
i ells no ho són gens
i parlen en castellà
però crec que és
la importància
de saber
on estàs
i estàs en una ciutat
on si ets el militant
de la NSA
i de l'Omnium
que era jo
és important
que donis la vida
per fer bé la teva feina
perquè quan arriba el moment
aquestes persones
tinguin la confiança
suficient
amb gent com tu
i amb tot l'equip
per agafar i dir
ei
ens interessa més
aquest país que hem de fer
que aquell altre país
que ens estan venint
als demàix
efectivament
Esquerra Republicana
un partit independentista
amb tercera tòria
amb moltes dècades d'història
missatge
últim missatge
ara sí els demano
per aquelles persones
que després del que ha passat
l'octubre
d'ara fa alguns anys
van decidir
trencar militància
estripar
no només el carnet d'Esquerra
sinó qualsevol carnet
de qualsevol partit polític
com els podem engrescar
perquè tornin
ara ja no podrem votar
si torna d'avui
no podrem votar
però perquè s'incorporin
novament
a una formació política
com a Esquerra
el tema no és com
nosaltres ja ho hem fet
o sigui
hi ha per exemple
persones com en Joan Maria Guinovar
30 anys que s'havia donat
de baix d'estat
o d'una altra
en Joan Tejero
del Globes
que el coneixereu molts
del món de l'hostaleria
i també sanitari
coneixereu el GEP
que també s'ha tornat a engrescar
amb el projecte
i tanta altra gent
no és que ho farem
és que ja ho estem fent
és que hem doblat
la militància
però segueixen gent
que estan apostant
pel nostre projecte
i jo se'l volia acabar
amb una idea
que per mi és el motor
pot semblar molt naïf
però els valors republicans
i d'esquerra
que això és la ideologia
això és la ideologia
del partit d'esquerra
republicana a Catalunya
som més necessaris
que mai
som més necessaris
que mai
jo el 2011
em vaig posar
el meu perfil
del Twitter
quan va sortir el Twitter
el 2010
on deia
que he decidit
a intentar
canviar aquelles coses
que no m'agraden
no ser una persona passiva
i tota la meva vida
ha sigut proactiu
aquests valors republicans
són els que millor
representen
la independència
que he sigut independentista
des que tinc ús de la raó
he sigut sempre
i ho segueixo sent
no la veig
amb gent
com Aliança Catalana
que són xenòfobs
i que sol treballen
per la meitat
de la població
i avui la Tarragona
inclusiva
republicana
com deia
en el seu moment
en David Fernández
que era de la CUP
d'un altre partit
però deia
la justícia social
és indestriable
de l'alliberament nacional
i jo crec
que la independència
és una eina
igual que són els partits
són una eina
per arribar amb uns valors
amb un món millor
i aquest món millor
és sense
estar subjectes
amb aquestes
anomalies
a vegades
que és temes
de finançament
de rodalies
i tants altres problemes
que tenim
o sigui
els valors republicans
són més esseris que mai
a nivell local
i a nivell global
també
per tant
sí
i responent a la pregunta
jo crec que la millor manera
d'animar
que torni tothom
a creure en Esquerra Republicana
és tornar a ser el referent
de l'independentisme
d'esquerres
d'aquest país
amb tota la força
entendre que l'1 d'octubre
és la cota més alta política
que hem aconseguit
com a país
que no vam acabar guanyant
però que va ser
un acte de desobediència
i de revolta
immens
però que l'objectiu
no era
no volien que votéssim
i hem votat
i ja està
l'objectiu era
exercir
l'autodeterminació
i per tant
en el moment
en què
amb tota la credibilitat
la gent confia en nosaltres
el fet
que nosaltres
anem
efectivament
a donar-ho tot
perquè s'exerceixi
l'autodeterminació
d'aquest país
en favor de la independència
a Catalunya
tornarà
el suport
no en tinc cap dubte
doblar la militància
penso que ningú
s'ho ha d'arrogar
com un mèrit seu
si Tarragona
ha doblat la militància
és per la feina
de molts
i moltes
i poso
al capdavant
el grup municipal
i la secció local
que han fet molta feina
efectivament
molta gent ha entrat
per donar-li suport
a en Saul Garreta
i molta gent ha entrat
per donar-me suport
a mi
i crec que els avals
ja indiquen
que la cosa
també va per aquí
i per tant
és un mèrit col·lectiu
de tots
ningú se'l pot fer
se'l pot fer seu
i acabo dient
que efectivament
estic molt d'acord
amb això
que hem de tornar
a un partit republicà
a Tarragona
ja el tenim
vam treure la catifa vermella
que tenien les elits
que remenaven el cotarro
d'aquesta ciutat
amb la sociovergència
tradicionalment
i aquí està
la budellera
i aquí està
l'estudi de qualitat
de l'aire
o els horaris
que alguns volien imposar
a favor de les grans superfícies
i en contra
de les classes treballadores
i del patir comerç
en tot això
vam treure la catifa vermella
i nosaltres estem a favor
de la gent
per això som republicans
ho tanqueva molt encaixada
fa temps que no s'encaixava
això mai i tant
bueno no sé si massa temps
el dia del debat
estem fent vídeo
per tant Saúl Garreta
gràcies
sort dissabte
Xavi Puig
gràcies
sort dissabte
a vosaltres
salut
fàcil fàcil
l'encaixada
que així quedarà
doncs enregistrat
pel que pugui passar dissabte
fem un petó
no sé allò qui dir que no
davant de les càmeres
que si no no es veurà
aquí està
i jo si faré la fotografia
a veure
una fotografia també
doncs
d'aquest moment
d'aquest moment
estan massa per totes les càmeres
si volen passar cap aquí
cap enrere
i fem aquí l'encaixada
aquí darrere
aquí darrere
aquí darrere si volen
aquí amb el fotocall
que aquí podrem
ara sí
ara es veuen les càmeres
per tant si volen fer l'encaixada
quedarà feta
la càmera
la càmera és aquella d'allà
quan vulguin
sí
endavant
l'encaixada
Xavi Puig
i Saúl Garreta
sort dissabte
que vagin molt bé
gràcies
la veu de Tarragona
l'actualitat de la ciutat
en dues hores
sobre el reflex de l'aigua
que devenim preses
somriure
reflexions
pirres
siluetes
d'aquell bon temps
d'aquelles ànimes
preses
de vida
bogeria
joventut
ben plena
pam
pam
pararararapam
pararararapapam
pararararapapam
pararararapapam
pararararapam
sop a l'ombra
de l'arbre
que devenim
preses
la sensació
l'olor
la naturalesa
d'aquell bon temps
d'aquelles ànimes
ànimes
freses
de vida
bogeria
joventut
ben tendre
i dos hores
sobre allà
volant
diuen cridant
que ja se'n van
i nosaltres
somiem
després
tot envejant
la llibertat
aquella pau
aquell silenci
aquell cel blau
que et fa pensar
que hi ha detalls
ben amagats
que et faran estimar
el que tenim
davant
pararararara
pararararapapam
pararararapapam
parararararapam
parararararapam
pararararapam
pararararapam
pararararapapam
pararararapapam
pararararara
ja passava
hores
semblada
la gespa
buscant
somors
retrats
plos
per una
L'essència d'aquell bon temps, d'aquelles ànimes trenes de vida,
bogeria jove'n copent tendre.
Ella alimentava tres vells dignes,
ella zombipava perquè no li feien cas.
L'altre asseguda escrivia i passaven hores allà prenent sobre la vida
i dos ànecs sobre el llap volant, diuen cridant que ja se'n van.
Nosaltres somiem desperts tot envejant la llibertat.
Aquella pau, aquell silenci, aquell cel blau que et fa pensar,
que hi ha detalls inamagats que et faran estimar el que tenim davant.
I dos ànecs sobre el llap volant,
diuen cridant que ja se'n van
i nosaltres somiem desperts tot envejant la llibertat.
Aquella pau, aquell silenci, aquell cel blau que et fa pensar,
que hi ha detalls inamagats que et faran estimar.
I dos ànecs sobre el llap volant,
diuen cridant que ja se'n van.
Nosaltres somiem desperts tot envejant la llibertat.
Aquella pau, aquell silenci, aquell cel blau que et faran estimar,
que hi ha detalls inamagats que et faran estimar el que tenim davant.
A l'abertària.
D'abertària.
P'abertària.
D'abertària.
La.
D'abertària.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit