68.000. Val. I a nivell de Tarragona? Ostres, 500? Bastants més, eh? No se't diré que l'any passat se'm mancaturar 5.000. 5.000 a Tarragona, eh? Port Sanglars. Port Sanglars. Tot això arran de la, bueno, ja sabeu, de la pista porcina, que està tot focalitzat a Collserola, controlat allà dalt. A més deien els caçadors que un port sanglars de nit pot arribar a fer 50 quilòmetres, eh?
Per tant, convé que no surti d'allà perquè, doncs això, no hi hagi afectacions i no s'escampi la història. Avui en parlarem. En parlarem a... Sentirem la veu dels caçadors, del president de la Federació de la Casa de Tarragona, el Joaquim Vidal, que els posarà així fesató plegat, perquè a nivell d'Europa hi ha països on fins i tot gratifiquen, perquè el programa no és d'aquí, la sobrepoblació a nivell d'Europa, hi ha països com Polònia o Romania on gratifiquen la captura d'exemplars, 50 euros per caçador si és mascle, 100 euros si és família, perquè, doncs,
no ploriferi, perquè s'estan escampant a va ser de bé. De retruc, no només el tema de la peste porcina, que ha entrat per primer cop en 30 anys, sinó també els accidents de trànsit, se'n van a zones urbanes on troben refugi, perquè ja no se'n pot casar. Si tu vas aquí al poliom Francolí, segur que n'hi ha. Baixen pel riu i busquen refugi en llocs on troben menjar, on no se'n pot casar, i per tant ploriferen com a espècie.
Avui en sentirem la veu del Joaquim Vidal, el president de la Federació de Caça de Tarragona, i també parlarem pel tema sanitari, que hi ha darrere d'aquesta peste porcina, amb la Verònica Araúna Benya, que és la presidenta del Col·legi Oficial de Veterinari de Tarragona, que ens explicarà això, que en principi...
Ja sabeu que s'ha explicat molt aquests dies, que afecta d'una espècie a l'altra, entre animals. No afecta l'espècie humana, però això s'ha tingut de paral·lis d'exportacions. En parlarem també amb el responsable sector porcí de Unió de Pagesos, el recent Saltiberi, perquè ells van reunir amb el govern, amb el conseller Urdeig, i també hi ha tot un seguit de mesures que es començaran a aplicar.
per tal que això quedi contingut i no se'n vagi demà. Sens dubte, la Pesta Porcina serà un dels temes, capdals importants d'aquesta veu d'avui. Arribarà cap a dos quarts de deu abans, però la primera entrevista del dia, una bona notícia i d'àmbit periodístic, que ens toca. Saludarem i felicitarem de nou avui els estudis a Laia Díaz.
periodista tarragonina, que ha guanyat el Premi de Periodisme Manyei Flaquer per unes càpsules audiovisuals publicades a Instagram, junt amb Tarragona Ràdio, la derrota per Santa Tecla, no sé com en dèiem, derrota en família, és el contingut d'Instagram que publica la Laia Díaz i va fer un especial de Santa Tecla en què Tarragona Ràdio també va coincidir, derrota per Santa Tecla, sí, sí, tal qual. Segur que us va arribar algun vídeo, segur que... Està a punt de marxar la Laia, ja faig espòiler, ella us ho explicarà cap als mercadets de Nadal d'Alemanya.
Serà la propera recomanació, molt, molt. Farem també recomanació d'això de destinacions que podeu fer aquests dies Nadal. Si vols fer una escapada, una d'elles pot ser anar a visitar Marc Cas de Nadal a nivell d'Europa i ella ens en farà alguna ressenya. I a les 10 ens hi posarem... Mira, té a veure també amb tot el tema de l'alimentació, de què comprem i d'on ve allò que comprem.
perquè hi ha una exposició que podeu visitar aquí a l'estació d'autobusos, és la iniciativa del col·lectiu Fotokilòmetre Zero. La mostra es diu Hasta que la Tierra aguante. És del reconegut fotoperiodista, perquè a banda de gran fotògraf amb premis internacionals i que publica, per exemple, el New York Times, entre d'altres.
el Santi Donaire, ell és de Jaén, però ja fa temps que viu també per aquí, i ens porta aquesta mostra, que ell ha fet una investigació periodística i visual molt exhaustiva, buscant això, l'origen. Si compreu una poma, d'on ve aquesta poma? Si compreu un kiwi, d'on ve aquest kiwi? Aquell al darrere, si hi ha explotació, si no n'hi ha...
Molt interessant el que ens explicarà ell i també amb el president de Fotokilòmetre Zero, amb el Pep Escola, que parlarem a partir de les 10. Farem també la història d'un escut, 1886, aquest podcast que ens porten els companys d'esports i a partir de quarts d'onze, Núria, més programació cultural amb regust de rec i amb les escoles implicades també, amb tot això.
Sí, sí. El Festival Rec que avui s'estrena, eh? Avui s'inaugura el Festival Rec. A la tardi serem a dos quarts de vuit al Teatre de Raúna. Núria, tu també, eh? Apunta tu a l'agenda, eh? Sí, sí, m'apunto. Hem de pujar a l'escenari, tu i jo, eh?
Sí? Ah, sí? No, sí, sí. Sí, en sèrio? I tant, sí. Doncs mira, ara, mentre nosaltres pugem a l'escenari aquesta tarda, la inauguració a quarts de vuit, però ara, de moment, el que passa al Teatre Tarragona, a partir de les deu, és que un munt d'escolars de secundària estaran dintre del teatre per veure i per viure una pel·lícula que es diu Ruido, i després fer un col·loqui posterior. És la part formativa, la part educativa del RE, que utilitzen el cinema també,
per això, per transmetre missatges, especialment entre la gent jove, és el Mira, en aquesta secció del Rec. Els estudiants de secundària estan al Teatre Tarragona, nosaltres ja anirem, però a l'antiga audiència hi ha un passi especial de la Fúria per a estudiants de l'Universitat Rubini Virgili. Per tant, aquí, i per cert que és obert a tothom el de l'antiga audiència, si voleu anar.
Obert i gratuit. Espavileu-vos, si voleu, l'entrada pel Teatre Tarragona, perquè avui també hi ha projecció d'una pel·lícula que ahir vam poder parlar amb els responsables del REC, la pel·lícula que va de la música i de la surdessa, i val-li molt la pena, perquè a més a més hi haurà el compositor de la banda sonora d'aquesta pel·lícula, avui al Teatre Tarragona, però heu d'aconseguir l'entrada.
Per cert, jo poso que avui es farà alguna referència, perquè ahir moria de forma repentina José Luis de Cienfuegos, director de la Seminici, moria als 60 anys ahir, i evidentment el món del cinema està de dol per aquesta pèrdua. Moria de manera repentina als 60 anys, segons informaven des del propi festival Seminici. Molt bé.
Parlem de cinema, però tancarem amb un apunt dolç, no? Ara que ve Nadal, va, dieu-me, dolços de Nadal. El torró. Més. Ah, el torró. Allò italiano. Allò italiano, vam fer, italiano. Pantone, pantone. Pantone. Que sospeso. Allà hi ha un dolç italià que es diu Babà,
que està molt bo, eh? Bava. I com és? És una autèntica bomba de rellotxeria que porta... està banyat en rond i és com una pasta així. Un biscuit banyat en rond, és tovet. En forma de vit però gran, eh?
És com un tigreton, pel que dius. Sí, però sense xocolata. És com coca ràpid, però banyat amb ron. Va bé. Vull fer un panetón i ho farem amb uns especialistes, no italians, sinó de la pastisseria Caljan, que els tenim aquí a Tarragona. I es veu que el seu panetón és reconegut a nivell... Ha guanyat premis. A nivell top.
A nivell top. Va, que avui us porto jo cap a Port Aventura Club. Va, fes-hi tu perquè, mira, saps què m'ha passat? Que he buscat el fred que pela i se m'ha penjat l'ordinador. Imagina't, imagina't si anem bé. És el fred que fa. Sí, segurament. Vinga, doncs si teniu fred o no, és igual, cap a Port Aventura, que és molt càlid. Port Aventura Club, el regal perfecte per viure a Port Aventura World tot l'any amb família o amics, amb avantatges exclusius en reserves, aparcament, descomptes dins del parc des de 150 euros per persona. Podeu escollir entre tres tipus de passi anuals.
Aconseguir accés il·limitat a PortAventura Parc, Caribe Aquatic Parc i Ferrari Land, segons el tipus d'experiència que preferiu per gaudir d'un any inoblidable. La proposta, regalar club, regalar un any sense límits. Us heu quedat de pedra, eh? No ho havies sentit mai, això, no? Parats de pedra. Està molt bé, està molt bé. Què vol dir quedar-se de pedra? No, no em facis buscar perquè se'n tornarà a penjar l'ordineu.
Sí, sí, és allò de no mirar enrere, sí, sí. Gràcies, companys. Núria Cartanyà, Miguel González, Abril Rius, que avui la tenim al rec en aquesta hora del matí, Laura Guàs, que li enviava records, el Joan Andreu Pérez, a la producció, Mauri Fernanda, a la reivindicació audiovisual, Lluís Comas, a les Vides Sols, i qui us parla, Josep Sunyer.
Avui, mireu que és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Per cert, ja al mig dia, Miquel, hi haurà una lectura d'un manifest, eh? Sí. A partir dels 12. Manifest del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Doncs avui, la primera opinió del dia no hi és, perquè, de fet, és el pensament que teniu tots vosaltres en un dia com el d'avui per aquelles persones que no poden expressar-se. Per tant, avui, la primera opinió del dia és un silenci.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui al cinema de demà. Més informació a festivalrec.com Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Doncs mireu, l'hem deixat de reposar uns dies perquè es vagi fent-se la idea que ha guanyat el premi, perquè això va ser divendres, divendres passat, a Torre d'en Barra, al Premi Maia i Flaquer, el lliurement dels premis.
I hem deixat uns dies, allò perquè es faci la idea, ara jo em penso que s'hagués feta la idea, la companya periodista Laia Díaz, reconeguda amb un dels premis de Periodisme Mania i Flaquer, a l'apartat de Turisme, que també està molt bé, per una sèrie de càpsules audiovisuals que segur que us van arribar, perquè a mi em consta que van arribar moltíssima gent...
i fins i tot gent que no està a l'òrbita nostra, és a dir, que van arribar més enllà de Tarragona i fins i tot de Catalunya. Càpsules audiovisuals publicades als perfils d'Instagram d'aquesta casa, també els de Ruta en Família, es deia de Ruta per Santa Tecla, i, doncs bé, un encàrrec d'aquesta casa que ha tingut premi. Laia Díaz, molt bon dia, enhorabona. Bon dia i moltes gràcies. Ja t'has fet la idea, no? No, encara no. Encara no, gaire. 5 dies, em pensava que aniria 6, eh? Però vaja, mira, el Parlament que vas fer allà...
Clar, vas dir que s'havia sentat com un precedent, no? Perquè fer periodisme i fer periodisme amb xarxes també és periodisme, no? Totalment. I més amb tot el que corre per les xarxes. Totalment, totalment. Sense contrastar i, en fi, propaganda, propagandística i tot el que vulgui ser més, no?
A part de la propaganda, a mi moltes vegades, quan em presento i algú em pregunta què em dedico i li dic que creo contingut perquè tinc un bloc de viatges i que creo contingut per centres socials, et diuen aquella paraula que a mi... Jo no sé si l'audiu, l'estimo que és a...
I molta gent la diu amb un to, potser no despectiu, però sí com restant-li valor. És a dir, fas això que fan els influencers, de, ah, rep regals, no? Vius de rebre regals i vius d'aquest convidi en els llocs, i és de, sí, a vegades m'envien alguna cosa de regal, com amb altres feines que a vegades et donen coses amb espècies, o a vegades em conviden a canvi de contingut, però jo estic oferint la meva feina a canvi d'aquesta invitació...
És a dir, al final estic fent una feina, que és una feina nova, però estic fent periodisme. I crec que això, que es premiés una feina que només estava feta, que només estava ideada, pensada per xarxes, amb un premi de periodisme, no amb un premi qualsevol, si dir un premi, que premia els treballs periodístics, també demostra això, que hi ha una manera avui en dia, el món ha canviat,
I segueix canviant moltíssim, i que hi ha una nova manera de fer periodisme, que és a través de les xarxes socials. I que jo crec que s'hagi reconegut aquesta feina. A més, també en l'entrada de les categories va guanyar un documental que només s'ha publicat a YouTube, també. Crec que sí, que realment senta un precedent per demostrar que és això, que hi ha altres formes de fer periodisme i que el paradigma està canviant completament.
A més encara, jo ho deia abans, quan el que arriba, el que circula majoritàriament a través de xarxes és missatges molt alarmistes, fake news, tot arreu. Exacte, és això, és un camp abonat a que tothom sigui capaç d'entrar allà i publicar, no?
Sí, i és molt fàcil. Mira, precisament ahir em va arribar per WhatsApp la imatge, ahir no sé per què, va començar a córrer la imatge d'un accident que hi havia hagut a la Baixada de Misericòrdia d'un camionet que havia volcat, que va ser l'agost del 2017, i va començar a córrer per WhatsApp ahir, d'ara mateix a la Baixada de Misericòrdia, i va ser Deno.
no, això ara mateix no m'ho he pensat, dic, no, dic, aquesta foto té anys. Però molta gent això no es para a pensar perquè rebem tanta informació per tants canals que el més fàcil és, és veritat, és a dir, tot això ens ho anem assumint que és veritat i parar-nos a reflexionar...
I ara, amb la irrupció de la intel·ligència artificial, cada vegada és més complicat discernir què és real i què no. A mi a vegades em surten vídeos de social i comences dient... Ai, mira aquest vídeo, una bona notícia. N'hi ha poques al món de bones notícies. Ai, mira, una bona notícia. Tu mires i llavors comences a dir... Ai, aquestes imatges, això vols dir que és veritat? I llavors comences a fer una mica la crítica...
Busques a Google si allò ha passat de veritat i no ha passat i és algú que ha creat un vídeo amb intel·ligència artificial. Clar, ostres, viure en aquest moment també com a usuaris, com a espectadors, és complicat. És complicat i és això. I fer feina per intentar contrarrestar això, seguir fent de periodistes com toca amb la professió, doncs crec que s'ha de reivindicar i ho hem de seguir fent per intentar frenar una mica tota aquesta proliferació de continguts.
Content pel premi. Molt contenta, molt contenta. Encara ho estic processant, perquè jo em vaig presentar molt de... Bé, jo ho presento precisament per això que dèiem. Ostres, és un treball fet exclusivament per xarxes socials, no hi ha ningú mai que hagi guanyat aquest premi fent un treball similar, és a dir, no cal igual, però és fent un treball amb aquest estil, més o menys, i jo no donava on duro. La veritat és que va ser de... Bé, jo ho presento perquè presenta que no quedi...
I a veure què passa. I mira, on estem.
Per cert, l'enhorabona a la resta de guanyadors. Sí, sí, sí. És una gala molt bonica i, com sempre, els Manyer i Flaquer, una gala molt maca. I també la resta de guanyadors en diferents categories, però és un premi que té diferents categories i que també han guanyat altres companys i companyes periodistes. Et va portar molta feina fer aquests vídeos, però clar, són vídeos que duren dos minuts, minuts i mig. Sí, n'hi ha que no duren ni dos minuts. Entrar un minut i mig, jo crec que entre un minut i mig i dos minuts i mig al més llarg, potser, més o menys.
Però havies de capturar les imatges, processar-les, editar el vídeo, penjar-lo... Mira que tingués una mica de sentit, no? Sí, sí, totalment. Hi ha alguns que capturaves l'última hora del dia, per Santa Tegla, clar. Llavors, clar, alguns els havies de fer el mateix dia, no? Sí, no, realment va ser una Santa Tegla molt intensa, molt, molt intensa. Jo ja he vist la festa major amb molta intensitat.
però sí que realment és diferent també depenent de l'acte que cobries o de com et plantejaves el vídeo. Jo, per exemple, hi va haver vídeos que els vaig plantejar com serà un resum del cap de setmana, tot el que ha passat, perquè l'any va coincidir que Santa Tegla va caure molt del gruix dels actes en cap de setmana,
i va ser de faig un recull de tot el cap de setmana el dilluns, però jo ho publicava el dilluns al matí perquè allò no perdés actualitat. Llavors, clar, per exemple, el primer cap de setmana aquí va haver mostra de folclore viu, trobada de gegants, trobada de diables, la trobada de dracs, la diada castellera, que tot això era del diumenge al vespre,
un diumenge a nit nit, posa't a editar-ho perquè el dilluns al matí estigui publicat, per exemple. I t'has passat tot el cap de setmana pel carrer gravant, tens xorrocientos mil vídeos, xorrocientos mil clips, és a dir, selecciona, processa i fes... Vaig dormir molt poc, és a dir, van ser dies de dormir, de dormir poquíssim, de menjar bastant malament, perquè menjaves, obries la remera de què hi ha aquí? De fet, el discurs ho vaig dir gràcies als meus pares pels tàpers que em van aportar aquells dies.
perquè deixes de menjar, que no tots fossin entrepans, i no res. A partir d'aquí, per exemple, el dia de la baixa de la Liga, clar, jo vaig fer un vídeo de la baixa de la Liga, doncs acabava de processar el vídeo d'aquell dia a les 6 del matí.
perquè jo anava a la Baixa Llàliga, vaig cobrir tota la Baixa Llàliga, i s'ha de dir que també em vaig quedar una estona de festa, de pensar, ja que estic aquí, de per Déu és el riu, ja no ve de dormir una hora menys aquests dies. Però clar, jo acabava de muntar el vídeo a les 6 del matí perquè es publiqués a 3 quarts de 8. Anava tot com a molt al dia, bàsicament.
quan veges un vídeo a Instagram després veus els impactes que ha tingut i tu com a influencer ho vas seguint i també els comentaris de gent no només d'aquí d'aquí molts però també d'arreu de Catalunya i de fora de Catalunya
Sí, clar, perquè a mi em segueix molt... Al final, sí que aquells dies a mi em van entrar molts seguidors nous que eren de Tarragona ciutat, perquè tot el que té a Tarragona té a veure amb Santa Tecla vent, tot el que li posem l'etiqueta a Santa Tecla ens agrada moltíssim, però clar, a mi em segueix molta gent d'arreu de Catalunya, especialment per tant, ciutat de població de Barcelona, ja era maritropolitana, i va haver molta gent que va descobrir la festa major de Santa Tecla, no en tenia ni idea de què estàvem tants i de la festa. La de comentaris que vaig rebre de...
però quants dies esteu de festa major? Que no acabeu mai? Quan s'acaba això? Perquè clar, jo anava fent vídeos, avui el dia 1, avui dia 2, i m'he deien, però fins quan? Fins el dia 13 o el 14. Fins el dia 13 o el 14. I m'he deien, no pot ser, i com aguanteu? I hi ha molta gent que s'agafa vacances per sobreviure aquests 10 dies així de voràgina.
El que ha funcionat millor, quin ha estat? Allò per impacte, perquè l'han vist milers de persones. Ara t'ho dic, el primer que vaig fer, que va ser l'agost, que va ser una mica el que va començar amb tot això, jo crec que és el que es va viralitzar més, que va tenir quasi 115.000 o 120.000 reproduccions, que era un que deia avui és 23 d'agost i feia bulli l'olla d'aquí d'un mes per Santa Ticle.
com fent una alerta de si no us aneu adonat, tarragonins, avui falta un mes per Santa Tecla, i fer com una mica de recull emotiu de coses que ens passen a tots per Santa Tecla. Doncs tots sortim al carrer vestits amb la mateixa samarreta, tots dormim poques hores, això que parlàvem ara. I jo crec que aquell va ser el que es va viralitzar més, però després n'hi ha hagut que s'han viralitzat moltíssim. També el de la Baixa de l'Àliga, per exemple, es va viralitzar molt. També era un vídeo diferent de Baixa de l'Àliga, però era un vídeo fet des de dins. Jo fa molts anys que vaig amb el cordó de la Molassa
I llavors vaig plantejar el vídeo no com la baixada de la Lliga en general, sinó com vista des de dins d'algú que va amb el cordó d'una entitat, que només gaudeix la baixada de la Lliga amb una bèstia sola. I aquell va funcionar molt bé. També va funcionar molt bé el de l'últim dia, el de tancament.
que a mi em sabia com... Bé, és aquell sentiment que sempre tenim els tarragonins el dia de Santa Tegla, quan sona la traca final. Jo sempre estic al final de la Rambla, que no sé si riure perquè per fi podré descansar o posar-me a plorar perquè s'acaba la festa major. El dia 24 és una mica... Jo li dic el dia de les contradiccions perquè tens aquella alegria de per fi podrem tornar a la normalitat, però per altra banda és de no és que no vull tornar a la normalitat.
I aquell també va tenir moltes reproduccions. La veritat és que gairebé tots van funcionar molt. És a dir, jo no m'esperava tampoc la repercussió que van tenir i el moviment que van tenir. Com fas els vídeos? Perquè clar, amb alguns, el de la Molassa, per exemple, veig el de la Baixada de la Liga, que hi ha una pressa sanital des de baix, des del terra. Poses la càmera allà amb el trípode i... No, no, va allà amb el mòbil només. És a dir, tot està gravat amb mòbil.
Però et deixes el mòbil a terra o com ho fas? No, en aquell cas em van ajudar. Allí a la Molassa hi va David Oliete i li vaig dir David Oliete, en algun moment. En alguns moments has de tirar de mi. Jo no m'imaginava, clar, amb aquell precit de gent deixar el mòbil allà. No, no, no, impossible. Però sí que és veritat que majoritàriament gravo el 95% de les preses les gravo jo,
I moltes també hi ha una part d'estil personal, que és que jo vaig començar a gravar el mode selfie, que dèiem, amb el mòbil a la mà, gravant-me a mi mateixa, i també hi ha moltes preses d'aquest estil, perquè al final és el meu estil personal, però sí que és veritat que en alguns moments, per exemple, a la Baixa de la Liga hi havia el company periodista David Olieté, que en algun moment li vaig dir que, ostres, David, a més els de la Molassa em van enredar,
perquè aquest any ser la fotògrafa, cada any porten un fotògraf convidat, algú i em van dir, ja que fas això, aprofitem, i et sembla que ja que ens véns de fer de cordó, i va ser de, sí, sí, vinga, fem-ho tot. I llavors li va dir el David, dic, jo et dic que sí, però en algun moment m'hauràs d'ajudar a fer. Ara no, cap problema. I en algun, clar, durant els dies de... vaig enredar amb algú, o per exemple, actes en els que jo no podia arribar, però m'interessava posar pel que fos alguna imatge, doncs algun amic que li deies, va, fes-me dos planos d'això...
I envia-m'ho. I llavors vaig tenir algun ajudant, alguns becaris que em van donar un cop de mà. Alguna de molt petitona, també, que va posar beu en el fer en un dels vídeos, que això també funciona molt bé, no?
Sí, la veritat, a mi em feia una mica de cosa, és a dir, sempre tens aquella dicotomia de la privacitat dels nens, jo intento ser molt curosa, però clar, jo al final tinc un compte de viatges en família, llavors jo viatjar amb la meva filla, que viatjo gairebé sempre amb ella, i fer que no surti en cap vídeo, que no se la vegi, és molt complicat.
Llavors, això ho vam parlar amb el seu pare en el seu moment, i vam acordar que quan ella estigués de viatge, sense abusar de la seva imatge i sense fer-la treballar, perquè al final ella és una nena de gaudir de la vida, doncs ella sortiria. I aquest any, al fer tot això de Santa Tecla, ella també és molt fan de la Festa Major, ella surt balla des que era molt petita, i al fer aquests vídeos li vaig proposar, ella balla a la Cercavila Petita,
I li vaig dir que, escolta-me, en què et semblaria? Si aquesta veu que poso jo, si hi ha un vídeo que la poses tu, la veu. Jo t'escric. Jo li vaig escriure el guió. El vam escriure una mica dues. Li vaig dir que, et sembla que poso això? Perquè ella explicava com la seva vivència de la cercavila petita. Et sembla que poso això? Sí, sí, posa l'altre. I l'hi vam fer i va gravar ella la veu en off. Clar, té vuit anys. Jo també pensava una mica, dic, ostres, no sé com quedarà. És a dir, perquè no sé... Va quedar molt bé.
Va quedar molt bé. La veritat és que jo la primera vegada que li vaig fer llegir, perquè li vaig dir, clar, ho hem d'interpretar una mica, ho has de fer així com fa la mama, que saps que posa com una mica d'intensitat, que no llegeix allò, pla. I a la primera ho va fer. Va fer molt bé. Ho va fer molt, molt bé.
El Premi Mañefragué, Laia Díez, companya periodista, i de fet amb les maletes ja fetes, és el punt per marxar cap a algun mercat europeu. Mercat de Nadal. Quins recomanaries? Quin diries que és el mercat de Nadal que no es poden perdre i que hem d'anar almenys un cop a la vida?
Uf, no ho sé, a mi cada vegada em costa més triar el meu preferit, perquè n'he vist molts, per sort, és a dir, quina desgràcia haver-ne vist molts, però sí que és veritat que jo sempre dic que a Alemanya, és a dir, jo he estat també a la República Txeca, he estat a l'Alsàcia, per exemple, que és molt famós a l'Alsàcia,
Però jo sempre dic Alemanya perquè crec que són els reis del Nadal. És a dir, a tots els que han anat d'Alemanya hi ha alguna cosa que he fet un uau, per un petitet que sigui. A més, hi ha poblets molt monos. Potser els que em van agradar menys, Berlín, perquè, clar, Berlín és una ciutat tan gran, hi ha tants mercats que n'hi ha alguns que sí, que no és com a més de...
No ho sé, potser no aniria a Berlín, però en canvi els mercats de la ciutat de Colònia, els d'Estuttgart, fins i tot la ciutat de Frankfurt, potser el mercat no és el més bonic, però a mi Frankfurt, per exemple, és una ciutat que em va sorprendre molt, perquè a mi tothom m'havia parlat de si Frankfurt és una ciutat molt moderna, no sé, no ens ha acabat d'agradar. A mi el contrast entre la modernitat, la part reconstruïda...
perquè per la guerra va quedar molt danyada, la part reconstruïda, la part moderna, em va encantar. Llavors, jo crec que qualsevol que vagis d'Alemanya, l'any passat, per exemple, vam a Estamburg i després vam anar a Nuremberg, el de Nuremberg preciós, també. El de Dresden és el primer mercat. Jo fa tres anys vaig estar a Dresden, que és el primer mercat que ja ha documentat. I és superbonic, també. És petitet, és a dir, perquè Dresden tampoc no és una gran ciutat, però és això. Jo sempre recomano... Jo crec que trien qualsevol d'Alemanya que no et decebrà.
I ja hi són, eh? Aquest cap de setmana ja hi ha mercats. Sí, sí, van. Normalment, els mercats de Nadal és l'advent, és el període d'advent, llavors l'advent va començar aquest cap de setmana passat i la majoria, el 23-24 de desembre, tanquen. Sí que hi ha algunes ciutats, n'hi ha alguns, que allarguen fins cap d'any, però per ells el Nadal és l'advent, és la celebració de l'advent, llavors la majoria tanquen 23-24 de desembre, ja tanquen portes i sí, sí, aquests dies ja està tot a tope.
Què trobarem a Derrota en família? Què podem trobar? Doncs és una web que va néixer fa molts anys i que hi ha guies pràctiques de tots els destins on he estat, alguns articles com a més personals, però la majoria són articles perquè tu et puguis organitzar de jo sempre viatzo per lliure, doncs són articles amb ajuda i amb consells perquè tu et puguis organitzar els viatges per lliure, doncs com faig jo.
i de la mateixa manera una mica amb l'estil amb el que faig jo. A partir d'aquí hi ha viatges molt pràctics, com per exemple, o hi ha articles molt pràctics, com per exemple de quina càmera de fotos fa servir la meva filla, perquè gent em demana quines càmeres de fotos li comprem als nens, i articles d'aquests, i d'altres que hi ha guies superextenses per anar per temàtics, per anar per ciutats o per països diferents. Quina càmera?
Uf, supercomplicat això. Jo al final vaig entrar a Amazon a mirar models i li vaig dir que me'n va comprenent una càmera d'aquestes que ella volia una pantalla batible. Doncs la que tenia una pantalla batible, que fos una mica resistent, perquè també depèn de l'edat del crio, perquè hi ha gent que... Que ella té càmera des dels 3 anys, perquè li agradava molt imitar-me a fer fotos, llavors, clar, quan tenia 3 anys no li vaig comprar la mateixa cara, ja té la seva segona càmera, la primera era com a més de joguina, ara ja té una càmera més prou que diguem, però bueno, que tampoc fa una gran
fotos, perquè amb ella al final el que li agrada... I després no se les mira. És a dir, a ella el que li agrada és anar durant el viatge fent fotos com fa jo, anar fent vídeos, i després ni s'ho mira. Però és això. Depèn del cri i també depèn de la part que la vulguis. Laia Díaz, bon viatge, que vagi molt bé. Pendents de Ruta en Família, perquè serà el proper article, suposo. Sí, sí, ara, a partir d'aquest cap de setmana, Mercats d'Alemanya, una altra vegada. Moltíssimes gràcies.
La veu de Tarragona, la teva veu. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net. Separa bé la orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona. L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Hem de quedar amb això i seguir treballant i anar a ser vint.
El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Mar Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres, 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estat i Jesús Navas, en el partit entre el Sevilla-Léptico.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Doncs, com us deia, avui volem parlar del port sanglà i de la peste porcina. Això, com sabeu, segurament no hem de parlar aquests darrers dies, les últimes hores, ja han augmentat a nou els casos confirmats de peste porcina africana. Tots a la mateixa zona, estem parlant de Collserola, bàsicament, per tant, a Barcelona, però volem parlar també perquè tingueu informació de tot el que cal saber al voltant d'aquesta PPA i també del port sanglà. Després tindríem la veu del president de la Federació de Casals de Tarragona, que ja ens parla
d'una situació que ja fa anys que és dramàtica, amb el tema del port sanglà i la seva proliferació. Ells capturen molts exemplars a nivell del territori, més de 5.000. Són a nivell de Catalunya 68.000 exemplars capturats i es calcula que hi ha una població abans de temporada de caça d'uns 500, entre 500 i 700.000 exemplars de port sanglà a Catalunya, només a Catalunya.
És moltíssim. En volem parlar també des del punt de vista... Ara de seguida parlem amb responsables d'autoporció d'Unió de Pagesos, el Rosent Saltiberi. Ahir es reunien amb el departament, amb el conseller d'Aericultura, per parlar del que es farà a partir d'ara. I en volem parlar també des del punt de vista sanitari, perquè és un tema també sanitari. I ja s'ha dit i s'ha recalcat molt que la PPA es contagia de porc d'animal a animal.
i en què casa a nivell de persones, però en volem parlar i per explicar-ho tenim la presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, la Verònica Aronaveña, que està amb nosaltres al telèfon. Verònica, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Que suposo que et truquen molt, eh? Les últimes hores deuen haver trucat moltíssim, no? No paraixen. Esteu entretinguts. Esteu entretinguts. Però és important informar perquè, a més a més, sempre que hi ha episodis com aquests, el veterinari també té un paper capdalt aquí, eh?
Absolutament, està clar. Com has dit tu fa una estona, és un problema sanitari. En aquest cas remarquem, i ho estic molt bé, que és un problema de salut dels animals. Parlem sempre que és una malaltia que només afecta els forts i que les persones d'aquí no tenen cap mena de problema.
Com es contagia un porc a l'altre? És per contacte, és per via aèria? Com és? Com es contagia la PPA? Bé, bona pregunta. A veure, es contagia per contacte amb el virus. Pot ser contacte porc-porc, pot ser contacte amb alguna resta d'aquest animal.
amb qualsevol tipus, una resta de sang, amb els peus, amb el que vam parlar tant durant el Covid dels fòmites, dels famosos de portar-ho amb les sabates o amb la roba, amb les rodes d'un cotxe, d'un camió o d'una moto. Hi ha moltes maneres de contagiar-se. Has d'entrar en contacte directe amb el virus. No és un virus que sigui aèric, però realment la facilitat de contagis és molt alta. És molt fàcil que un animal es contagi si entra en contacte amb el virus.
Ens deien als caçadors que un animal, un porc senglar, pot arribar a fer de nit o de dia, però bàsicament de nit uns 50 quilòmetres, és a dir, que tenen molta mobilitat. D'aquí també la importància del que s'està fent a Collserola, és a dir, que és bàsicament brindar la zona, no?
Efectivament. Potser 50, el llumatèric, potser és una mica exigerat. Realment, si tenen problemes amb l'alimentació, sí que es passen molts quilòmetres, però si tenen normalment la seva vida, la fan en aquest radi, o sigui, el que s'ha fet a Collserola, aquests 20 quilòmetres al voltant, diuen que hi ha uns 6 quilòmetres que són els que es velluven més, o sigui, on fan la seva guarida, i aquests 20 quilòmetres que rodegen ells buscant aliment. Per tant...
Aquest, exacte. Aquest cercle que s'ha fet al voltant d'on es van trobar els primers individus, aquest cercle és el cercle que s'ha de estar més absolutament vigilat de prop per tal d'evitar que s'escampi la malaltia, en aquest cas, sí.
Abans mirava a nivell d'explotacions, però clar, evidentment, aquí també en tenim. No són la majoria de les que hi ha a Catalunya, però a nivell de Tarragona, al Camp de Tarragona, també tenim explotacions. Unes 160, si només comptem al Camp de Tarragona. El Tarragona és 7 o 8, n'hi ha més al Baix Camp, al Camp, aquí al Baix Penés també n'hi ha unes quantes. Què diu el sector? Perquè suposo que estan amatents que no arribi això aquí, no?
Sí, sí, bueno, això que deies, aquí a Tarragona tenim gairebé 600.000 porcs amb explotació. Vull dir que parlem de, bueno, doncs, la quantitat no és només de senglars que hi ha a Catalunya, perquè us feu una mica la idea. El sector sà, doncs, evidentment, hem parlat amb ells, estan superpreocupats, perquè això a nivell econòmic representa, doncs, bueno, unes pèrdues milionàries. Ja va passar el segle passat, a final del 1994-1995, hi va haver una...
un brot, i va representar, doncs, unes pèrdues milionàries, a part de que el preu de la carn, ja us ho explicarà, el sector baixarà, el preu del porc baixarà segur, perquè les exportacions s'estan frenant, perquè aquest comerç, de cop i volta, doncs, parella una sotregada, no? Només pel fet de no poder exportar, no perquè realment estiguin afectades a dia d'avui aquestes granges, que ja sabem tots que de moment no hi ha cap cas, s'han fet analítiques amb les granges en una zona afectada,
i de moment no s'ha trobat cap animal infectat. Estan amb mesures de bioseguretat super, super estrictes, de manera que s'està intentant evitar de totes maneres que aquest virus entri dintre d'una explotació per tal d'evitar totes aquestes pèrdues que tindrà el sector davant d'aquesta crisi. Ho he llegit bé que feia 30 anys que no entrava la PPA a l'Ill. Sí, sí.
Exactament, això que et deia. El 1994-1995 va haver l'últim brot aquí a Catalunya i des de llavors no tenien cap cas. Això que et deia, la feina que fan els veterinaris de les explotacions a nivell de bioseguretat i de control d'entrada i sortides d'aquests animals per evitar que aquests virus penetrin a les explotacions, aquests i d'altres, fan que realment
aquestes malalties estiguin més controlades. Però, clar, quan ve un virus, en aquest cas, ja està a dia d'avui, ahir a la nit, ja van des de Madrid, des del GTE, ja ens van confirmar al Col·legi de Veterinaris que aquest virus és el mateix serotipus que circula per a Europa.
Cada vegada està més clar que aquest virus ha arribat d'alguna manera per carretera aquí a Catalunya. I llavors, ja dic, com que el virus és tan sumament resistent i és un virus que pot estar cent i pico dies i per les tres mesos fora de l'animal, en una resta orgànica, de manera que continua sent contagiós, vull dir, estem parlant d'un virus que és molt, molt resistent.
No és un virus que en unes hores o en uns dies estigui mort. Per tant, les mesures han de ser molt estrictes durant molt de temps. És un tema que no és un problema a nivell de Catalunya, sinó que és un problema a nivell europeu. El tema de por sengla també, especialment, perquè...
Crec que es casen cada any a nivell d'Europa 3,5 milions de senglars. Països com Polònia, Romania... Allà, per cert, si un caçador casa un port senglar és certificat amb 50 euros per exemplar, si és mascle, sent si és femella. Almenys en aquests països, Polònia i Romania. És a dir, que la proliferació del port senglar és un problema a nivell europeu. I no sé si aquest últim any, que ha plogut tant, pervisionalment també augmentarà la població, que és el que diuen alguns experts.
Doncs és molt possible. Com més aigua, més recursos. En el fons, el senglar és un animal que és un supervivent. És omnívor, menja absolutament de tot i com més recursos té, més es multiplica. Aquí estem parlant que hem de reduir d'alguna manera aquesta població.
Hi ha algun tipus d'assaig en quant a reducció de població en algunes zones, no exclusivament amb la caça, d'altres maneres, exacte, el que dèiem, evitant aquest excés d'alimentació que pugui fer que es multipliquin molt més i han tingut bons resultats. Vull dir que aquí hi ha la tasca de tothom.
de les administracions, de totes les organitzacions de protecció, de tots els que es dediquen al medi ambient, una mica per intentar controlar aquesta superpoblació de senglars que hi ha a Catalunya, a Catalunya en aquest cas, i a tot Europa, exactament.
Parlem amb la presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, Verònica Aronaveña. Això, doncs, de la PPA, la peste porcina africana. Els exemplars que es contagien moren? Té una mortalitat molt elevada, sí. I no necessàriament, perquè no és del 100%, però hi ha soques del virus que són molt mortals. És una malaltia hemorràgica.
que produeixi moràries amb pell, amb òrgans interns, i els animals entre dos i catorze dies que poden incubar la malaltia poden morir. És una malaltia de molt alta mortalitat.
El tema que no es pugui exportar segons quins països, de fet, la gran part de l'exportació va a la Xina, a la producció de Catalunya, però que no es pugui exportar, la Xina encara ha dit que sí, de moment, no? És unificada. Menys els ports que venen de la zona de Barcelona, de la zona afectada, la resta de ports, de moment, els accepten. És a dir, les granges de Tarragona, per exemple, aquest 160 que dèiem, o aquests 600.000 exemplars, poden exportar. Correcte.
Anar a preguntar, si no afecta als humans el tema que no es pugui esportar govern, és perquè no es propagui cap allà la PPA? Efectivament. Aquest rumor, aquesta possibilitat que existeix que hagi vingut amb un entrepà, amb un embotit d'un tercer país,
O sigui, realment qualsevol resta orgànica d'un animal infectat pot ser transmissora del virus. Per tant, exacte, la prohibició de l'exportació va en aquesta línia. Sí, sí, perquè no hi hagi restes de virus que puguin anar escampants per altres país. Des del punt de vista de l'inaexpertesa nostra, com no som veterinaris, evidentment, però sobte que en 30 anys no hagi passat res. No sé si m'explico, eh?
Sí, no, no, estic absolutament d'acord amb el que dius, perquè quan ets coneixedor de les mesures que es prenen a nivell explotació i a nivell de transport d'aquests animals, en el fons hi ha control sobre això. Que hi hagi un accident i que de cop i volta aquesta superpoblació de senglars que hi ha a Europa faci que s'hagi en els últims anys de manera exponencial,
s'hagin multiplicat els brots de pecina fa que ja portàvem uns anys pensant que ens arribarà, ens arribarà, ens arribarà sense voler, perquè en el fons les mesures hi són i realment la possibilitat també hi és perquè en el fons la mobilitat de les persones i la globalització en general...
Farem malalties que feia temps que no vèiem, les tornem a veure. És bastant normal que tinguem aquest moviment d'animals i de virus amb els animals i de persones, evidentment. Les persones també som transmissors a través de les salates o d'un cotxe o de qualsevol vehicle.
I crec que ja ho heu dit abans, només de porc a porc, eh? És a dir, de porc a gos, per exemple, o de porc a gat o de porc no. No, no, no, no, no s'interessa especificar, és només de l'espècie de pucina. Bueno, parlem, evidentment, del senglar, del porc i del porc que normalment és el que fem el duro, o els porcs que es bloqueuen.
Per menjar, d'alguna manera. El port domèstic, eh? Podríem parlar també del cabirol i altres malalties, com la sarna, per exemple. Efectivament. Aquí hem de vigilar amb tot, no? Hem de vigilar amb tot, exacte. I és el que dèiem. Per què aquestes malalties abans no parlàvem tant? Perquè hi ha una certa sobrepoblació d'algunes espècies que abans no existien...
i pel moviment de persones i animals. Això fa que hem d'estar molt més alerta. Per això els veterinaris parlem sempre tant del concepte One Health, una sola salut. La salut dels animals, de les persones i del medi ambient van directament relacionades. Hem de ser conscients d'això. Si admetem que hi hagi un canvi climàtic com el que està fent,
tindrem més conseqüències de tot això, bàsicament en salut. I en aquest cas, per sort, per les gràcies pel sector, però per sort pels humans, aquesta malaltia no és contagiosa, però tenim altres alertes. No oblidem que tenim la grip aviar per ahir, que tenim altres malalties que, en el fons,
Tienen una possibilitat llunyana, però existeix, que puguin saltar l'espècie humana i han d'estar molt, molt, molt alerta. Els grups de veterinaris i de científics estan estudiant i seqüenciant i fent el possible per tenir controlades possibles pandèmies d'origen animal. Però, en aquest cas, hem de ser conscients que la possibilitat existeix. Així, com vam tenir el Covid, podem tenir algun altre tipus de...
de pandèmia, que en aquests moments no existeix, però que podria aparèixer. Mira, aquest matí lleixia una dada que només el 5% dels brots de pesta porcina africana ha declarat-se en 14 països de la Unió Europea en guany, aquest 2025, 14 països, eh? Només un 5% han afectat granges, segons l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Molt bé. El percentatge és baix, però també diuen que prudència, bàsicament. Prudència, per això, realment...
Per sort, la incidència es baixa, perquè hi ha unes mesures... No posaré a explicar-les, però realment hi ha unes mesures de bioseguretat molt extremes amb la producció de por. Tenim, bé, doncs això, realment, barreres de desinfecció i de moviment d'animals i de persones...
que fan que aquest virus tinguin molta dificultat d'entrar dintre d'una explotació. I tant de bona ho facin, eh?, amb aquest brot. O sigui, s'està fent una bona feina tot això que hagi vingut l'OMES.
que hagin vingut reforços de tot arreu per tal de contenir aquests animals dintre d'aquest ràdio, jo crec que serà una bona solució i esperem que sigui així. Si aquells animals no surten de la zona, serà difícil. Mirem totes les mesures que et comentava de bioseguretat. Tant de bo ens quedi aquí i no parlem més. Gràcies.
Ahir es parlava a la reunió entre el conseller Ordeix i el sindicat Unió de Pagesos, tot i que ja s'han fet coses, s'estan posant les piles, però de millorar la bioseguretat a les granges, com a mesura també anunciada per l'executiu. Sí, sí.
El que et deia és que ha millorat, però és que és molt alta ja. Ja era molt alta. I per això que durant 30 anys no hem vist més peste porcina i no hem vist més... Perquè hi ha moviment d'animals entre Europa i Espanya. Això existeix cada dia. Passen milers de porcs per la frontera. Llavors, clar, això no ha passat perquè hi ha unes mesures molt altes de bioseguretat. De manera que fas barreres per pintar que entri el virus. En aquest cas...
que ha sigut possiblement per un tema accidental i ha afectat amb una població que no teniu controlada, que és la del Força Anglès. Verònica Araúna Benya, presidenta de la Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona. Gràcies per atendre'ns a Tarragona Ràdio. Guardem el teu telèfon, però esperem toco fusta, eh? No haver-te de trucar més endavant, eh? Per aquest tema no. Que sigui per algun altre tema, pels animals de companyia i per altres coses. Quan vulgueu. Una forta abraçada i bon Nadal si no ens veiem.
Igualment, adéu.
Doncs mireu, volem parlar també amb el responsable, el sector porcí d'Unió de Pagessos, amb el Rosent Saltiberi, ahir reunit amb el conseller Urdeig a Barcelona, i de fet ja acordaven tot un seguit de mesures que ells, sinó que tenen de pagessos, veien amb bons ulls, per exemple, el que dèiem ara, augmentar la bioseguretat a les granges, entre d'altres mesures que ha d'adoptar per tal de fer front a aquesta malaltia,
i també confirmaven la xifra de positius, aquests nou casos, tots dins del mateix ràdio. Parlem de Collserola. Per tant, el que bàsicament s'està actuant allà en aquella zona blindada, no s'hi pot entrar de cap de les maneres, també amb greus sancions per qui ho passi, perquè evidentment s'intenta que això no surti d'allà. Anem a sentir què ens explicava, parlant del port senglar i d'aquestes xifres, que Déu-n'hi-do, són xifres que cal tenir molt presents. Aquests 5.000 exemplars de senglar que es capturen al cap de l'any...
68.000 exemplars a nivell de tot Catalunya, però és que els caçadors, si ens ho deia el president de la Federació de Casa Tarragona, el Joaquim Vidal, no donen l'abast. Ens ho deia ell, anem a sentir-lo. Per seglar, a Tarragona se'n caçen 5.000, aquesta temporada passada n'hem caçat 5.000.
Puc donar unes dades. A Catalunya, la temporada passada, se'n van caçar 68.000. Sabem que, més o menys, la població pot rondar els 500.000 o 700.000 abans de que s'hi era. Enguany, molt ens temem que, com veníem de dos o tres anys secs, aixuts, que enguany tindrem sorpreses perquè hi ha hagut molta humitat,
I estem veient truges encara amb petits, petits que n'hi diuen ratllons, que pràcticament encara estan mamant. És a dir, la caça del senglar s'obre el primer diumenge de setembre i fins al últim diumenge de març. És a dir, que estem tots aquests mesos amb batuda.
I estem caçant de nit, pels agualls noctuns. És a dir, no el podem parar. El problema del port senglar és a nivell europeu. A Europa, en el conjunt d'Europa es caça en 3 milions i mig de senglars. Hi ha països com Polònia, Romania...
que gratifiquen el caçador per senglar, és a dir, li donen 100 euros si és mascle i 50 si és femella. És a dir, busquen uns estímuls perquè és imparable. Hi ha un animal molt llest i s'ha acostumat a la persona, troba aliment. Nosaltres tenim moltes zones de seguretat, polígonos, vies, urbanitzacions, i ell ha trobat allà el seu nitxo. Té protecció, perquè no se'l pot amoïnar, i després té aliment.
La cosa està que a prop de les ciutats i núcleos urbans importants és on hi ha més accidents de trànsit, perquè tota la nit estan tombant en un ioll. Perquè, clar, la pressió que estem fent els caçadors, com que ja no arribem, no tenim... Som un exèrcit que anem amb una guerra amb una mà de mà i una mà darrere. No arribem, no? Aleshores, s'han d'ampliar d'altres metodologies. És a dir, tenen en compte que el caçador, quan va al camp a caçar, paga...
Hi ha un moment que s'haurà de crear un grup de caçadors, però aquests no pagaran, aquests cobraran, que són les empreses de control de fauna. Abans caçàvem del mes d'octubre a febrer, i ara el senglar el caçem des de la temporada pel senglar, és del mes de setembre al mes de març.
Però tens que fer unes batudes ja per danys, preveient els danys a l'Avellana, preveient els danys al Raïm, o inclús a l'Horta, perquè sé que l'Horta ja és espaterrant. Mira, del Vendrell Hospital de l'Infant, tota aquesta línia costera, si tires de la línia de mar cap a dintre uns 15-20 quilòmetres, quasi tot això és horta.
Sí, sí, declarats, segons Mossos, per l'ànsit hi ha uns 230-240 accidents, hi ha carretera, hi ha uns punts fatídics que en una nit hi poden haver trastopades, i tot és més aviat cap aquí a prop de la cossa, perquè és pla, hi ha moltes rieres, i la riera els fa de corredor biològic, pugin i baixen, i llavors, i sobretot és per l'alimentació.
i clar, és un animal de costums nocturnes, i s'ha d'anar en compte... Sabem que ara ja allarga una miqueta la tarda. Tenim dades de sanglars que són les cinc, les cinc i mitja de la tarda ja mouen. És a dir, que en qualsevol moment travessen la carretera. La societat hi tenen en compte que el que estem fent, aquest control, pels assignats de trànsit, pels danys a l'agricultura, molt important per les malalties que transmeten, ja no ells entre les seves espècies, sinó que poden transmetre el nostre bestià,
les diferents pandèmies, i tot això, nosaltres estem fent aquesta feina d'agents reguladors, amb telemetria, els hi hem posat el GPS i ens ha fet 50 quilòmetres.
Doncs ja hem parlat amb els caçadors, també amb els veterinaris, amb la presidenta del Col·legi de Veterinaris, i anem a saludar ràpidament el responsable del 7% d'Unió de Pagessos, el Rosent Saltiberi, que el tenim al telèfon. Rosent, molt bon dia. Bon dia. Matem, suposo. Ahir es reuniu amb el conseller Ordeig, ja posàvem sobre la taula com està la situació, i també mesures a aplicar a partir d'ara. Però imagino que molt pendents del dia a dia, de l'hora a l'hora, pràcticament, amb tot el tema del porcí.
Sí, sí, això és un no parar. Des del divendres constantment estem en contacte per qualsevol incidència, qualsevol cosa, i ficant de munt de la tova tota la problemàtica que comporta tindre un cas de pesta porcina africana. I del país que hem perdut l'estatus de lliure de pesta porcina africana.
Que això no es recupera fins al cap d'un any de l'últim cas, és així? Sí, no es recupera fins al cap d'un any, i evidentment tenen les conseqüències importants amb el comerç, tot i cal dir que evidentment no hi ha hagut cap cas amb granja comercial, però sí que el fet que hagi passat el comportament de la malaltia és el mateix.
Els que exporteu, què és el que plantegeu amb el producte a partir d'ara? Bé, evidentment, no. Al final, la indústria càrnica que exporta a altres països, que el fes del divendres els hi va tallar el comerç, doncs, evidentment, clar, és un producte que s'ha d'intentar recol·locar en un lloc d'altre. En el moment, doncs, bé, hi ha hagut...
tot el tema de les negociacions de l'estat del govern d'Espanya per tal d'intentar tornar a obrir relacions amb la major part dels revisors de tal manera que reconeguen la regionalització i aquesta és la tasca que està fent.
I, bé, en funció d'això, aquest producte, si la part que es perdeu de mercat en diferents llocs, s'ha de recol·locar dins de la Unió Europea amb el sistema també de regionalització que ja tenim reconegut. I només afecta els 20 quilòmetres del focus. De fet, el més important és això, que no surti del focus, no? És a dir, que quedi confinat allà dintre, a Collserola, és el més important.
el més important a partir d'ara. Estem veient també davallada de preus del sector del porc, és a dir, que això també entra entre els paràmetres de normalitat. És a dir, el que deies abans, si no es pot col·locar per un lloc per l'altre, no? Bé, clar, al final el que passa, el no poder col·locar, el que creia és una sobreoferta on no podem col·locar, que és la zona Espanya o dins Europa. I per aquí l'efecte immediat ha sigut una baixada de preus
Jo no l'havia vist mai, aquesta baixada de preus aquí. Ens parlaven ara no fa gaire els caçadors d'entre 500 i 700.000 exemplars de port sanglà a nivell de Catalunya. És moltíssim, no? Però no és un problema només de Catalunya, també d'Europa, no?
Sí, és un pla a tot allò, però al final depèn dels territoris, al final és un tema clar, evidentment és un tema europeu i que realment s'ha d'actuar sobre aquesta fauna, al final això acaba de ser una plaga i per tant s'ha d'actuar, s'ha de regular i s'ha de reduir aquesta població d'una forma puntual i s'ha de controlar.
perquè al final ens acaba portant molts riscos per la ramaderia, danys per l'agricultura i per la pròpia ciutadania també, danys amb accidents de trànsit i altres factors. Per tant, evidentment, si en fa una funció, s'ha de despertar, però aquesta funció és per la societat. No ens ajuda gens aquesta densitat tan important de porc sengles. I ja per anar acabant de la reunió, dèiem el conseller Ordeig, que és el que valoreu com més important des de la Unió de Peixesos.
Bueno, en tot cas, com a important, el que hem anat dient és que els esforços principals han d'estar amb la lluita i que el foc o la maltia se queda allà en s'ha localitzat i no s'estenga, i per l'altre cantó, evidentment, insistim en totes les relacions bilaterals amb altres països perquè obri el màxim de països al comerç una altra vegada amb el reconeixement de regionalització, i a part d'aquí, doncs,
buscar tot el suport i totes les mesures que es puguen aportar perquè allà on els granges han tingut dificultat, en aquest cas el que ve més immediat és tota la zona immobilitzada, que animals que arriben al seu pes comercial i que evidentment, tot i que de la zona de vigilància i de la zona de protecció,
es poden sortir dels 6 als 10. S'autoritza per part de l'amministració sortir escorxador, però l'escorxador no els vol. I, per tant, s'han de buscar altres mesures per, tal com preveu el reglament, per esponjar o per poder donar la sortida en aquests pots. Parlava també de bioseguretat i deies que es remadeix ja fa anys que estan fent millores en aquest àmbit, no? Sí, sí. El tema de suïtat és clau, al final...
tot el sistema productiu, cada vegada més anem amb el sistema de prevenció, no anem a curar malalties, amb les iniciacions les hem de curar, però per evitar curar malalties és prevenir, i una manera de prevenir és tindre mesos de viatges que hem anat implantant al llarg del temps i que s'han de reforçar amb la mesura que toqui, però evidentment amb aquesta situació queda clar que el sector ha treballat bé,
que no ha vingut la maltia, no l'hem entrat al sector, a les granges, sinó que ens ha vingut per la fauna salvatge. Rosent, Saltiberi, gràcies, responsable del sector porci del sindicat Unió de Pagesos. Gràcies i el que convingui, aquí estem. Gràcies.
Avui parlant d'això, de la PPA, la Peste Porcina Africana, des d'aquests diferents punts de vista, amb la presidenta del Col·legi Oficial de Batalinades de Tarragona, ara amb el Rosent Saltiberi, el responsable del sector porcí del Sindicat Unió de Pagesos, i també sentit la veu de Joaquim Vidal, el president de la Federació de Casa Nivella de Tarragona.
de Tarragona, que ens parlava això, d'aquests exemplars que es capturen cada any a nivell de ports senglars, 68.000 exemplars a tot Catalunya, 5.000 exemplars a nivell de Tarragona, i amb una població que es calcula entre 500.000 i 700.000 exemplars només a Catalunya de ports senglars, on està focalitzada aquesta infecció de PPA, de PST porcina africana, que no havia entrat des de feia 30 anys. L'any 1994, com ens explicava...
Ara ho veia i també una xifra d'aquests 6.000 porcs que tenim a nivell del Camp de Tarragona en explotacions, de 160 més o menys, més o menys, granxes que hi ha aquí al territori, les diferents comarques del Camp de Tarragona i aquests 600.000 sanglars que hi ha a nivell de Catalunya. És a dir, seria una xifra equiparable.
En seguirem parlant i esperem que tot vagi bé, que no surti de la zona confinada de colzerola i que, per tant, puguem tancar aquest episodi, però, com deia ara el Rosent Castellbi, caldrà que passi un any perquè es puguin tornar a donar permisos per l'exportació. Pendents d'això, 10 i 2, fem una pausa i de seguida parlem de fotografia majúscula i d'alimentació.
a través de l'objectiu de l'incentiva del col·lectiu Fotokilòmetre Zero i amb l'exposició fins que la Tierra aguante del correconegut fotoperiodista multipremiat a Sant Idonaire, amb el que parlem d'aquí a la zona.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Fili, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regalt. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obra-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11, ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat Benvolgut professional. Que el teu client vulgui finestres a mida que s'ajustin les seves necessitats és una bona idea.
Si, a més a més, suposen un estalvi energètic al seu habitatge, és encara millor. I per això ha Obramat oferint finestres a mida de PVC i alumini que s'adapten a qualsevol reforma, a més del millor assessorament professional per ajudar-te. On compren els professionals. Obramat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La veu de Tarragona La veu de Tarragona
La gent, la gent no, no, no. La gent, la gent no, no, no. La gent no s'adona del poder que té. La gent no s'adona del poder que té.
La gent no se dona del poder que té. La gent no, no, no, la gent no, no, no. La gent no, no, no, la gent no, no, no. La gent no se dona del poder que té. La gent no se dona del poder que té. La gent no se dona del poder que té. Aquesta peça de Maria Arnal l'ha triat el nostre convidat, que ja ens acompanya als estudis, que a més a més ha vingut molt ben acompanyat, és el fotògraf Santi Donaire,
Santi, què tal? Molt bon dia. Fotografia a tu, què tal? Hola, bon dia, companya. I també el Pep Escoda, de quilòmetre 0, president, què tal, Pep? Bons dies, Josep. Bé, hem portat aquí una primera espasa de la fotografia. Després rebassarem els premis que té, perquè en té una bona piba. I, a més, l'últim que li fa molta il·lusió, que ara ens ho explicarà ell. Molt bé. Però teníem aquí a Tarragona perquè ens porta la mostra hasta que la Tierra Guante, que la podem veure aquests dies aquí a l'estació d'autobusos,
I la gent no és prou conscient, com veieu la Maria Arnal, de quan compra alguna cosa, d'on ve allò que compra i què significa el lloc d'origen. Tu sé que ho saps molt bé. Bueno, en eso estamos intentando explicar, ¿no?, con este proyecto hasta que la tierra aguante, que al final...
Responde, yo creo que a un derecho básico de la ciudadanía. Si me apura, a un derecho democrático, porque no hay nada más extendido y más democrático que la alimentación. Todo el mundo lo alimentamos, ¿no? De una manera o de otra. En un restaurante caro o en el supermercado de la esquina, ¿no?
Pero cuesta muchísimo saber de dónde viene o cómo se produce. Y ya no solo por una cuestión de salud propia o individual, sino también para saber qué daño está generando colectivamente en el territorio, en las personas que trabajan en el campo o que conviven con la agricultura.
Santi Donaire és periodista també, va estudiar periodisme i comunicació audiovisual, després va passar per l'escola, de fet molt coneguda al món de la fotografia, on també es va formar a València, l'escola New Paper? Black Paper, estava en Madrid i en València.
Explica'ns per què vas deixar la notícia pura i dura per passar a la fotografia i al reportatge de foc lent, d'anar més a poc a poc, d'anar a l'origen de les coses.
Bueno, efectivamente, yo empiezo en la actualidad, lo que se llama el Breaking News. Trabajo en la agencia EFE durante siete años y, bueno, siempre había sido mi sueño, mi deseo, digamos, estar pegado en la noticia, estar pegado en esa agenda mediática, ¿no? Trabajo en Venezuela, trabajo en Madrid y, sobre todo en Venezuela, bueno, pues es muy atractivo, ¿no? Estar trabajando, digamos, en un lugar donde hay una actualidad...
Pero llega un momento que algo se quiebra en mí y que ese sueño deja de ser atractivo, porque siento que mis fotos vuelan, pero por otro lado no tengo control de ellas. En una agencia de noticias digamos que se mueve muy rápido la información, pero como fotógrafo yo no tenía el control de qué ilustraba esa fotografía o qué pie de foto tenía esa fotografía.
Además, sentía que todo el rato estábamos como en una especie de la dictadura de la superficie, no podíamos nunca profundizar en los temas. Hoy había que tratar este tema porque es lo que había saltado la chispa y tenemos que pasar rápidamente a otro. Y yo tenía ganas como de bajar un poco y sobre todo de ir a la raíz, de ir al origen. Había una pintada en Venezuela que decía que originales ir al origen y radicales ir a la raíz. Pues a mí me interesaba como ir un poco a esos orígenes, a esas raíces,
Primero mías, ya dejé Venezuela y me volví para acá, de hecho ahora vivo en Andalucía, y luego también intentaré ir un poco a esos temas que yo creo que nos definen como sociedad, que nos definen, digamos, o que dan sentido al lugar del mundo que ocupamos geográficamente, pero que rara vez se ve o se hablan de ellos.
entre els premis, perquè t'han publicat al New York Times, al Washington Post, al País Le Monde, etcètera, etcètera. I de premis tens uns quants. Però em sembla que l'última fa molta il·lusió, el més recent. El últim, bueno, con el primer libro que he sacado, que se llama Punto Ciego, pues ya tuvo un premio bastante importante que me hizo mucha ilusión por...
por el país donde venía. Fue el premio Gabriel García Márquez que venía de Colombia y que yo creo que
Siempre han tenido una inteligencia periodística de intentar señalar aquellos temas que quizá aquí en el Estado español no estamos queriendo ver y que premiasen un tema de memoria histórica, pues me hizo especialmente ilusión. Y luego el último es que ese libro, ya como objeto, se ha llevado el premio este año al mejor libro en primera publicación del Festival Foto España, ¿no? Y me ha hecho mucha ilusión porque además es la primera vez que el Festival Foto España premia un trabajo de tema de memoria histórica, ¿no?
Puntociego, dedicat a les víctimes de la repressió franquista, que fa quatre dies feia 50 anys de la mort del dictador al seu llit, que està bé recordar-ho, i tenim un 20% de la població que creu que el franquisme va ser bo, que la dictadura va ser bona. No en tenim un problema, no? Creo que tenemos un problema, y a mí, creo que sin duda yo comparto la idea de que es un problema, lo que no comparto es la sorpresa, cuando la gente dice yo no puedo entender como los jóvenes de hoy en día y un 20%,
Yo lo entiendo perfectamente. Somos hijos de la desmemoria. Yo tengo 37 años y a mí nunca me habían contado lo que pasó. Por lo tanto, si no entiendes ya ni siquiera lo que pasó en la dictadura, sino si no entiendes lo que pasa cuando pierdes la libertad de los derechos y la democracia...
pues es muy fácil tontear o dejarte seducir con aquello que no conoces y que te están diciendo que es rebelde y que es disruptivo, que es rompedor y que es punky. Entonces me parece muy interesante analizar que al final los jóvenes no están teniendo la culpa, los jóvenes lo que están siendo es herederos del trabajo que no hemos hecho durante generaciones, del silencio que arrastramos a esta sociedad. Pepo, en primeras pasas, ¿eh?
Sí, bueno, això es proposa. Saps que a l'estació de quilòmetre zero no es posem mai nosaltres, fem tres expulsions a l'any, les dues primeres són d'alumnes de l'escola d'art, i amb el motiu que ara tenim el Facial Descant, com ha dit Joel, vam buscar una primera espasa, i vaig trucar al Santi Donaire, em va dir que si en principi ho havia dit, et ensenyo l'espai,
I sempre recordo un missatge que m'ha enviat, un espai pequeño, Santi té una col·lecció, clar, quan hagas l'exposició...
que l'espai que tenim són de 16 fotos. Vull dir que ell ha intentat resumir 16 fotos fer una explicació més o menys de què és aquest treball. Va fer molta gràcia i em va dir no hi ha espacio más democrático que una estación de autobuses. Sempre li dic, hòstia, i és veritat, perquè passen milers i milers de persones i hi ha diferents identitats i diferents opinions. I bé, contents, ahir vam estar al Suterrani, que va vindre el seu editor, Juan Valbona, que va presentar l'editorial Free,
I llavors ell va explicar, doncs, de què anava... ...hasta que l'aterraguante, i bé, ho estem portant... ...ho estem portant... ...ho estem portant molt bé, no? Sin duda, per a mi és un lujo, un honor... ...y crec que és una victòria poder ocupar espacis públics... ...como és la estació d'autobuses, no? És que tal qual se lo deia a Pep... ...me sembla que dels espacis més democràtics que hi ha a dia d'hòi, no? Com poden ser les plazes públics, no? I al final el objectiu, almenys de mi fotografia... ...o del sentit del periodisme que jo tinc...
Que creo que es la pregunta que nos tenemos que hacer todo el rato, ¿no? ¿Cuál es el objetivo aquí, no? Pues el objetivo al final es que, bueno, que el relato, que el debate se comparta, ¿no? Que esté en la calle. Las instituciones culturales son muy necesarias, pero...
A veces hay una barrera, ¿no? Hay gente que no le apetece, o que no sabe, o que no quiere acercarse quizá a un museo, y yo creo que los espacios públicos es una buena manera, sobre todo para hablar de un tema que nos está afectando a todo el mundo, que es el tema de la alimentación. Què hi ha darrere d'una peça de fruita, de carn, o d'algún altre producte que vingui de fora, a nivell internacional, perquè no hem d'oblidar que l'estat espanyol és el tercer exportador de fruita i verdura del món, només després de Xina i Estats Units. Bé, Estats Units-Xina, per aquest ordre.
Bueno, fíjate que ahora creo que no hay tanta diferencia de lo que puede venir de fuera, de lo que puede venir de aquí. Y cuando digo esto, me refiero sobre todo industrialmente. Yo no estoy haciendo una reflexión ni una crítica
Obviamente sobre la agricultura. Yo soy de Jaén y vengo de familia de olivarero. Yo lo que estoy es intentando hacer una reflexión de la industrialización de esa agricultura, ¿no? Cuando de repente el objetivo ya no es producir alimentos, sino generar una plusvalía o un beneficio, ¿no?
El debate es complejo. Cuando viene de fuera, lo que está pasando ahora mismo, y se parece, aunque pueda parecer un poco descabellado, las políticas de la Unión Europea ahora mismo se parecen mucho en lo que tiene que ver con la alimentación, con la importación, se parecen mucho a lo que tiene que ver con las políticas migratorias. Está habiendo una externalización. ¿Qué significa esto? Significa, por ejemplo, en temas de uso de químicos, de fitosanitarios, que llaman la industria, o pesticidas,
Lo que se prohíbe en Europa, pero se fabrica en Europa, es decir, aquí ya no se le permite a los agricultores X productos, ¿no?, porque están demostrados por las autoridades sanitarias europeas que son tóxicos, químicos y que, por ejemplo, son cancerígenos o que provocan Parkinson o Alzheimer, sí que se está permitiendo aplicarlo en países de fuera de la Unión Europea que luego se importan para acá, ¿no?
Por lo tanto, bueno, pues, por ejemplo, está pasando mucho con la sandía, ¿no?, o con la judía verde. Ya no se está produciendo tanto en España, se está externalizando sobre todo a países como a Marruecos o como a Senegal, y esos productos químicos que ya no se pueden aplicar en territorio europeo se están aplicando ahí, pero luego esas sandías acaban en los anaqueles de nuestros supermercados, ¿no? Entonces al final es una externalización constante, ¿no?, y además son productos que aunque estén prohibidos se siguen fabricando en empresas europeas, ¿no?
El consumidor no lo sabe. De hecho, el objetivo número uno de este trabajo, de hasta que la Tierra aguante, es precisamente, como te decía antes,
Poner un poco de luz o lanzar alguna pregunta, yo ni siquiera me atrevo a dar respuesta a un secreto, que es que creo que la alimentación o la industria de la alimentación se basa en una ficción. Es decir, a nosotros nos llegan ya productos que han pasado por una transformación de marketing. Nosotros vemos ya el cerdo o el tomate, lo vemos transformado por una industria de la publicidad y nos lo ponen bonito, limpio, en un...
en un estante que siempre está bien iluminado, que siempre está lleno, pero lo que hay detrás, lo que ha pasado antes, nunca nos lo han explicado, ¿no? Y es muy difícil, la verdad que a mí me ha sorprendido mucho la poca transparencia que tiene la industria, sea la ganadera o sea la de la agricultura, la poca transparencia que hay en términos industriales, ¿no?
Y es la que nos da de comer, ¿no? Cuando tú tocas la puerta de las grandes empresas, de las grandes explotaciones, de los grandes focos de producción, sea en Almería, en Huelva, o sea en Murcia, o sea en Lleida, cuesta muchísimo que te dejen entrar, ¿no? Y a mí ya me genera sospecha cuando no te dejan entrar en lugares. Darrera també hi ha, evidentment, investigació periodística, ¿no? O sea, que no només dispares la càmera, ¿eh? Vas al lloc, t'informes, ¿no? Totalmente. De hecho, yo no soy nada...
fan, digamos, de esto de que una foto vale más que mil palabras, yo creo que al menos mis fotografías necesitan tener mil palabras al lado para explicarla, porque al final yo me considero periodista y que hago fotos. Y con la fotografía me ayuda a ponerle cara, pero siempre pongo el mismo ejemplo. Si yo te enseño un campo de aguacates de Málaga, una fotografía...
Tú me vas a decir que qué bonito, y estéticamente es precioso, porque de hecho se está generando una especie de ficción exótica y tropical, ¿no? Entonces vas a decir que qué bonita. De hecho me dirás que está más bonita esas montañas, esas colinas, con los campos de aguacate, que como estaba antes, que estaba, digamos, casi subdesértico, ¿no? Yo necesito explicarte en datos el...
Bueno, la tragedia hídrica que tiene detrás, por ejemplo, el cultivo del aguacate y cómo está destruyendo comarcas como la Axarquía en Málaga, ¿no? Entonces creo que hay que explicar, hay que dar mucho y yo, bueno, antes de ir al terreno siempre necesito documentarme, ver informes de la ciencia y luego bajar al terreno y ponerle cara, porque al final pues hay que trasladar la imagen, ¿no? ¿Cuándo va a dir el Pep que eran 17 fotografías? ¿Quién has escut, no?
Es complicado. Yo, bueno, siempre tengo que decir que este proyecto nace, ha sido creado, apoyado, financiado y arropado desde el primer momento gracias a una fundación catalana, una fundación de Barcelona, Photography Social Vision. De hecho, sale a raíz de ganar yo en el año 2022 la beca Joana Biarnés y siempre aprovecho para hacer un poco de publicidad de Joana Biarnés, que fue la primera fotoperiodista de este país y que fue una persona extremadamente...
Bueno, que nos dejó un legado maravilloso y que además nos dejó una generosidad, que es que con la explotación de su archivo se ha generado esta beca que permite a jóvenes fotoperiodistas hacer este tipo de trabajo. Y la exposición grande, que es la que está producida con Photography Social Vision, tiene casi 70 fotografías.
Es muy difícil, yo siempre digo que es como la orquesta, es muy difícil trasladarla a todos los lugares. Y aquí lo que hemos intentado hacer es una esencia. Y es difícil elegir esa esencia porque es un proyecto que tiene muchas patas, que tiene muchos subcapítulos. Hablamos por un lado de la ganadería, hablamos por otro lado de los pesticidas, por otro lado de la contaminación, por otro lado de los derechos humanos. Es difícil resumir este proyecto, pero bueno, yo creo que hemos cogido bien una selección ahí
Y creo que además los compañeros de Kilómetro Cero han hecho una muy buena edición de qué ver en la primera vista cuando pasas por ese hall, por ese recibidor de la acción de autobús y cómo te tienes que meter entre las estructuras para saber más. Fotografía que se está viendo, que íbamos bajando hablando, también mencionar a Silvia, Silvio Médes, que es la...
que és l'artífide, és una apassionada de la fotografia i el fotoperolisme. Jo sempre dic que Sílvia, si no existiera, la tindríem que inventar. Sí, però amb ella penso, en català decimos que se rompió el mollo, se rompió el molde. Sí, total. Entonces, tener otra Sílvia me gustaría tener renties parecidas. Total, total. Fins quan, Pep, estirà uns tres mesos? És a dir, dividim tres exposicions, el que jo t'he dit abans, en un any.
És a dir, que la gent la pot anar a veure i, bueno, sempre llavors anem a corregir mars o alguna cosa i sempre hi ha gent mirant, sempre, sempre. Aprofitarà, Santi, per fer alguna fotografia per Tarragona, que és molt fotogènica, no? De hecho, en el proyecto Hasta que la tierra aguante, en lo que es el proyecto grande, en lo que es la exposición grande y lo que es en el libro, que vamos a sacar ahora en enero o febrero con Photography y Social Vision,
El libro comienza con cuatro fotografías hechas en Tarragona, hechas en el puerto de Tarragona. Y en la pequeña exposición, en la esencia esta que hemos construido aquí en la estación de autobuses con kilómetro cero, he incluido una fotografía de Tarragona.
Bueno, porque Tarragona tiene una importancia muy grande dentro de lo que es el negocio de la importación de piensos para alimentar la gran industria cárnica de este país. Pues Tarragona es uno de los principales puertos de Europa y de este país, obviamente, donde se importan la mayoría de cereales y de soja, que luego se transforman en piensos industriales para dar de comer a esa inmensa industria.
cabaña ganadera que tenemos sobre todo en Cataluña, en Aragón y en Murcia. Somos los terceros productores de carne porcina del mundo. Primero de Europa. Y casi el 70% va para exportación. O sea que es un poco la reflexión que quiero hacer. Yo creo que el Estado español y territorios como Cataluña y Aragón en la cuestión cárnica es un gran ejemplo. Son eso que llamamos zona de sacrificio. Una zona donde se está sacrificando las personas y el territorio
los acuíferos, la tierra, la contaminación, para producir comida para otros lugares. Y yo creo que tendríamos que darle una pensada a esto porque además esto que a veces hablamos de la ramadería o de la ganadería, pues la están destruyendo porque al final ya la ganadería ya no son dueños de sus propios animales, son subcontratas que trabajan, digamos, para grandes empresas. Entonces yo creo que eso destruye el territorio.
Pep, al dir xous que ve, presenteu a la sala 0 el... Això ho avancem, és una avançada, eh? Sí. Presenteu-lo als sediments, no? Sí, direm avui en primècia, és a dir, a partir d'aquest mes i dintre el Fàcil del Descant, de les diferents activitats que tenim dintre el col·lectiu, iniciem... Entrem-hi al món editorial i es diu Esquadars del Llamm,
i el primer es diu Seguiments, que l'autor és el Cagres Llopi amb poesies o escrits de la Rosa Comas.
I el presentem, efectivament, com has dit molt bé, a la sala 0, el dijous que ve, a les 7, si no m'equivoco. A les 7, sí. I estem treballant amb el segon número. Ja t'avanço que estem treballant amb el... Ens ha quedat un magazín fotolibro. Primer hauria de ser un magazín, ara no sé si... Quan hauria de mirar-lo per dir-nos què és. Però, bueno, lo importante... És que a Tarrona tindrà el camp de Tarrona, com sempre dic jo, perquè els futuros no som tots a Tarrona, del col·lectiu.
que el camp de terror tindrà un nou magazín on tocarem temes també del camp, del camp de terror, que és el que ens interessa el col·lectiu, treballs personals, per exemple, aquest primer, el que és sediments, només hi ha un fotògraf, que és el Carles Llop, i el següent número, que estem ja matant el, som sis.
La gent se m'animant i esperar a fer el tercer, el quart i a veure si això dura. Deixa-vos que ve a les 7 de la tarda al carrer Sant Magí. Farem una inauguració una miqueta diferent, una miqueta especial. Una cosa maca. Tenéis suerte en Tarragona. A mí me da envidia. Tenéis un colectivo que hace un montón por la fotografía y no solo por la fotografía, sino por contaros en primera persona del plural...
¿Tenéis un festival que es una maravilla? ¿Tenéis ahora una librería donde están vendiendo fotolibros? Soterrani, ayer Juan Valbuena ha dejado ahí libros, por lo menos tendremos fotolibros, que nos hacía falta. Santi, un plaer, Santi Denaire, un plaer. Busqueu-lo, aneu a l'exposició hasta que la Tierra aguante. El llibre també recomanat, Punto Cigo, dedicat a les víctimes del franquisme, també ho recomanem molt.
Busqueu-ho també perquè has fet treball sobre, per exemple, contrabandistes, nens contrabandistes de gasolina entre la frontera de Venezuela i Colòmbia, vull dir que tens molta obra publicada. De vegades, aquí no arrastra, eh? I això també, aquest, per cert, també va mereixer un premi, es va publicar al New York Times, no?, aquest reportatge. Sí, se publicó en el New York Times la versió en espanyol. Lo que intentamos hacer junto con Alicia Hernández fue...
Hubo un momento donde Venezuela tenía la gasolina más barata del mundo y Colombia era uno de los países con la gasolina más cara del mundo. Por lo tanto, se rompió la sociedad en todas las fronteras y la gente dejó de trabajar. Los maestros dejaron de trabajar, los niños dejaron de ir a la escuela porque pasar una botella de Coca-Cola de dos litros de un lado a otro te podía dar el salario que tenía un maestro mensualmente.
Por lo tanto, imaginaros lo que eso supuso de ruptura para la sociedad. Y lo que más nos sorprendió fue que íbamos a la escuela y no había niños ni niñas. Y estaban todos haciendo de contrabandistas. Y efectivamente ese reportaje en el New York Times ganó el Premio Rey Juan Carlos de Periodismo.
L'enhorabona, i també per aquest últim treball que també ha estat premiat. Santi, dona aire, un plaer, que vagi bé. Disfruta, t'enhorabona, aprofita, que aquests dies passen coses. Moltíssimes gràcies. Acabem amb la Maria Arnal, per cert, amb la cançó de Sentim Sencera. Molt bé. Doncs vinga, som-hi la gent. Pep, ens ho dic. Moltes gràcies, són simples. Vinga, una abraçada.
N'hi hauria prou per ensorrar l'economia, per amitzar l'estat i demostrar que les reis que hi posen no són, no són necessàries. La gent
No, la gent no s'adona del poder que té. La gent no s'adona del poder que té. La gent no s'adona del poder que té. Que té. Que té. Que té. La veu de Tarragona. L'actualitat de la ciutat en dues hores.
L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar a Sevilla. El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Mar Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estat i Jesús Navas en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber. 1886. La història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
Els entrenadors del Nàstic.
Des de l'any 1943, que és quan el Nàstic va pujar a tercera divisió nacional i va abandonar les categories regionals, on, per cert, fins al moment no ha tornat a baixar mai, el Nàstic ha tingut 70 entrenadors diferents comptant aquells tècnics interents. A més, 13 d'aquests van repetir etapa a Can Nàstic més endavant. Aquest segle el Nàstic ha aconseguit 4 ascensos, una primera divisió l'any 2006 i 3 la segona divisió, el 2001, el 2004 i el 2015 avui...
Els entrenadors dels quatre ascensos del segle són les veus que escoltarem en aquest podcast, però no tot són alegries pels entrenadors. També hi ha moments molt durs, com el dia que prescindeixen dels teus serveis o quan ho tens tot de cara i et quedes sense el premi de l'ascens, com va passar la temporada passada.
Sense cap dubte, el millor moment del segle va ser l'ascens del Nàstic a primera divisió el 3 de juny del 2006. Precisament, i per circumstàncies de la vida, aquell entrenador que va pujar al Nàstic a primera divisió era Luis César. Un Luis César que ara, de nou, 19 anys després, torna a dirigir el Nàstic en la seva tercera etapa a la banqueta. Hoy es un día muy especial, porque hoy es el día que Tarragona se llama temáticamente su participación en primera división el año que viene.
Y eso no se consigue todos los días, ¿no? Entonces esto es para Tarragona, para toda su ofición, para todos los futbolistas y para todas las personas que desean el éxito del Nasti y hoy se sienten muy, muy felices. Estamos muy contentos todos, todas las personas que trabajan en el Nasti se sienten satisfechas porque el objetivo se ha cumplido, ¿no? Y se ha cumplido con dos semanas de interacción.
Entonces, hoy, ya te digo, hoy es un día muy especial. El mío es más importante de mi vida deportiva. Ya lo he dicho ayer y hoy lo tengo que repetir porque hoy es un día que llevaré siempre en mi corazón y será un día marcado en mi calendario.
Des de l'any 1943, que és quan el Nàstic va pujar a la tercera divisió nacional i va abandonar les categories regionals, on per cert fins al moment no ha tornat a baixar mai, el Nàstic ha tingut 70 entrenadors diferents comptant aquests tècnics que han estat de manera interina. A més, 13 d'aquests tècnics van repetir a tapa que el Nàstic més endavant, com és el cas de l'actual entrenador, Luis Tésar San Pedro.
De tots aquests tècnics, els tres que acumulen més partits oficials dirigits són Pepe Nogues, amb 298 en contres, Antonio Jaurieta, amb 206 i Enrique Vescos, amb 154 partits oficials. Tot i això, aquestes xifres són comptant totes les diferents etapes d'aquests tècnics. Si agafem només etapes, diguem-ne, individuals, Pepe Nogues continuaria liderant aquest rànquing amb 172 partits oficials entre l'any 1944 i 1949.
En aquesta etapa, Nogués va estar 1.911 dies al capdavant del primer equip grana i va entrenar l'equip en tres categories diferents, la primera divisió, la segona divisió i la tercera divisió, aconseguint així dos ascensos seguits en tres anys. El segon tècnic a més partits, però, ara seria Vicente Moreno, amb 147 encontres entre l'any 2013 i 2016.
Moreno era el tècnic del darrer 100 Atlàstic l'any 2015 i en els 1.138 dies en què va a Tarragona va aconseguir portar l'equip des de la segona divisió fins al playoff de 100 a primera divisió. En aquest mateix sentit, també podem destacar aquells entrenadors amb un millor percentatge de victòries durant una mateixa etapa. En aquest aspecte, l'entrenador més destacat és Enrique Vescos, amb un 71,05% de victòries en els 38 partits en què va dirigir l'Atlàstic durant la temporada 1968-1969.
El segueixen de prop, però, amb Mario Durant, que va ser l'entrenador durant part de la temporada 66-67, a tercera divisió, amb un 63,64% de victòries, i Lluís Barceló, tècnic a la dècada del 50, amb un 62,5%. D'altra banda, l'entrenador més jove amb dirigència elnàstic va ser Xavier Cargorta.
l'any 1982, quan amb 28 anys, 11 mesos i 10 dies, va dirigir el seu primer partit del conjunt tarragoní, equip que entrenaria durant 48 encontres. El segueixen Iñaguis Pizúa, qui va començar a dirigir el Nàstic l'any 1989, amb 30 anys d'acabats de fer, i el darrer entrenador del club, Dani Vidal. Dani Vidal, després de passar pel juvenil, per la pobla i per ser l'ajudant de Raül Agnès, el primer equip, va agafar les regnes del Nàstic a finals de febrer de l'any 2023. I el seu primer partit, oficial com a primer entrenador, va ser amb 30 anys, 8 mesos i 19 dies.
Tot i això, abans d'aquests tres entrenadors, l'any 1951, Andreu Català, un històric jugador del club amb més de 300 partits oficials, també va dirigir el Nasdick de manera interina durant quatre partits. Ho va fer amb 28 anys i 5 mesos, i per tant seria el més jove en seure a la banqueta grana.
D'altra banda, els dos entrenadors més veterans de la història també són dos vells coneguts de la història recent d'Elàstic. El més veteranà, Enrique Martí Monreal, amb 63 anys i 3 mesos. I el segon més veteranà, Jorge D'Alessandro, amb 62 anys i 10 mesos.
Molt a prop de l'ascens es va quedar Dani Vidal ara fa un any després de la derrota davant el Màlaga, un tècnic que abans del partit veia el seu equip preparat per assolir l'ascens. Veig en les cares tenir un convenciment de 100% que la setmana que ve traurem el partit, que aconseguirem l'objectiu. Ells mateixos són conscients que s'han imposat el terreny de jug durant pràcticament tot el partit i la setmana que ve...
Bé, sabem el que és anar a casa amb l'ambient de la setmana passada, demanem que la gent tingui com a mínim la mateixa energia que la setmana que ve. És que no ho he de demanar perquè sé que serà així i entre tots aconseguim guanyar el partit segur i estic seguríssim que aconseguim l'objectiu de l'ascens. Els ascensos a segona divisió A en aquest segle n'ha anat a càrrec de Josep Maria Nogués l'any 2001, Jordi Vinyals el 2004 i Vicente Moreno el 2015.
Hem pujat a l'equip a la segona divisió A i a partir d'ara només ens toca que és treballar molt per fer un equip amb garanties al que tan ha costat. Evidentment, té que tindre un valor incalculable i l'any que ve hem d'intentar fer aquest equip competitiu per no passar problemes i per què no, per intentar...
o és estar a la classificació a la zona alta. Nosaltres sortim des de tots els partits a buscar el primer gol des del primer segon. I està clar que si ho podem fer abans, si pot ser la primera part i anar amb un marcador més o menys tranquil per la segona, doncs molt millor. Però això dependrà una mica del nostre encert i també una miqueta del desgast que puguin anar tenint ells. Perquè sempre les primeres parts...
Els equips estan més concentrats, estan millor físicament, estan més ficats, i també costa una mica més poder marcar bastanta diferència amb el marcador. Si és així, doncs molt millor, i quan abans puguem fer més gols, doncs molt millor per tots, perquè estarem més tranquils. Molta felicitat, molta felicitat, perquè jo crec que després de la temporada passada ha sigut un any molt llarg, esperant aquest moment, però no se podia escapar, tenim aquesta fineta de la temporada passada...
I el pitjor pels entrenadors és quan et comuniquen que fan fora. L'exemple més clar, el d'Iñaki Alonso al febrer del 2023, quan el van acomiadar i per primer cop en la llarga història del Nàstic, el mateix entrenador ho va fer oficial a la sala de premsa sense el club ho hagués comunicat. I no ha podido ser. Entonces, bueno, asumir la responsabilidad, asumir con humildad la derrota,
Y nada, deciros que dejo de ser entrenador del Nastic. Entonces, bueno, esa es la situación. ¿Te lo han comunicado hoy mismo? Sí, pero bueno, es algo que uno sabía y que esto es fútbol y lógicamente hay que apretar. Hay que apretar y, bueno, pues es un momento delicado y que no hemos tenido la reacción que deberíamos de tener.
Y, lógicamente, el consejo decide y es soberano y es lo que suele pasar en el fútbol. Aquest és un podcast de Tarragona Ràdio amb el muntatge tècnic de Lluís Comas amb extractes d'àudio de l'Arxiu Sonor de Tarragona Ràdio. Us han parlat Gerard Costa i Jordi Blanc. 1886. La història d'un escut. El podcast de recreació històrica del Club Gimnàstic.
L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar seguint.
El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Marc Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estat i Jesús Navas, en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Temps per la cultura, temps pel que fem, i el que fem aquests dies, a partir d'avui mateix, que s'inaugura, és veure moltes pel·lícules. S'inaugura el Festival Internacional de Cinema Rec. La inauguració és aquesta tarda, dos quarts de vuit, amb un passe obert per a tothom, però...
Disculpeu. Aquest matí ja han passat coses. El REC, de fet, ja ha entrat en funcionament perquè aquest matí ha tingut lloc, ha estat tenint lloc ara mateix les sessions Miram. És la part formativa del REC o el que és el mateix. És com aprofitar el cinema per transmetre missatges, valors al cinema per la comunitat educativa. És per això que l'antiga audiència està plena d'estudiants de la URB ara mateix.
per veure La Fúria, però també el Teatre Tarragona està ple d'estudiants, en aquest cas de secundària, per veure Ruido. Posteriorment, al passi d'aquestes dues pel·lícules formatives, hi haurà un debat entre els estudiants i algun membre de les pel·lícules, de l'equip productor de les pel·lícules.
Mira, en el cas del Teatre Tarragona, qui ens acompanya o qui ha vingut a fer la xerrada posterior és la directora Ingrid Santos i una de les actrius de Ruido. Però ens en dona més detalls l'Abril Rius des del Teatre Tarragona.
Dins del projecte Mírem, la pel·lícula que es projecta avui al Teat a Tarragona per a estudiants de secundària o de cicles formatius, porta per títol Ruido. La seva directora és la Ingrid Santos i podem parlar amb ella. Volíem parlar també amb una de les actrius però no ha pogut venir al final. Ingrid Santos, bon dia. Hola, bon dia.
La pel·lícula parla de l'Alati, que va trobar refugi al rap després de la mort del seu pare i dos anys després somia triomfar al món de les batalles del freestyle. Entra a la pel·lícula i gira al voltant de tot aquest món, del rap, del freestyle, com va ser aquest... des d'on neix aquesta pel·lícula i com és que vas decidir voler mostrar aquest món.
Doncs vaig descobrir les batalles de galls autogestionades a Barcelona que es fan entre els joves i que reuneixen cada cap de setmana entre 200 i 300 persones per veure-les i em vaig quedar fascinada i allà va néixer com la imatge inicial que hi havia d'haver una pel·lícula per poder radiografiar que estava existint això a la nostra ciutat.
Sí, et va agradar moltíssim el que vas veure o aquesta cultura. Per fer la creació de la pel·lícula t'has hagut de documentar molt o d'anar a veure moltes batalles de freestyle? Sí, han sigut com cinc anys de documentació i cada cap de setmana estava allà. Al principi era com la quarantona estranya i ara em coneixen tots i de fet la majoria participa en la pel·lícula.
Una de les actrius és la Tifa Drame. Les actrius que surten a la teva pel·lícula no són actrius professionals, són noies que podries haver trobat allà fent el rap o fent les batalles de gallos. Com va ser aquest moment de decidir quines que volies que fossin les teves actrius?
Tenia a veure amb l'objectiu que el projecte tingués autenticitat i que pogués retratar realment l'escena que hi ha a Barcelona per al futur i llavors un dels ingredients també era com mantenir a nivell interpretatiu aquesta originalitat i llavors hi havia dues opcions, agafar actrius
i introduir-les al món o agafar noies que ja estiguessin en aquell món i fer-los una espècie de training perquè poguessin dur a terme la pel·lícula. Com ha sigut per elles aquest training? Elles al final són persones amb diferents vides, amb diferents professions o diferents estudis, que els uneix això al rap o a les batalles. Com ha sigut per elles aprendre a ser actrius? Doncs en realitat, com que ja eren intèrprets musicals, ja eren cantants, jo crec que...
que ja tenien alguna cosa de personatge i de posada en escena en el seu dia a dia. El que vam fer va ser com durant vuit mesos reunir-nos dos cops a la setmana i fer el que dèiem com classes de teatre i preparar el projecte perquè quan arribés el dia de rodatge no fos tot nou.
En la sinopsis he explicat el que vol complir el somni de ser rapera, però m'he deixat la part que a la ficció té una mare que no tolera aquesta vocació i la considera parellosa o vulgar. Llavors, ella entrena d'amagat amb una amiga o amb una noia que coneix per veure si...
S'hi pot complir els seus somnis d'amagat de la seva mare. Clar, suposo que no sent actrius la part de rapejar o la part d'aquesta part més performativa sí que la portaven amb elles, però, per exemple, el saber fer aquest vincle entre mare i filla o això que és molt més ficció, que no ho tenen al seu dia a dia, també s'ha hagut de treballar.
Sí, total, el que la Lati comptava, la Lati, qui interpreta la mare de la Lati és la Sahari Big Bang, que és una pedazo actriz, i llavors elles dues des del principi van vincular-se molt bé i van ajudar-se un munt, i de fet jo crec que la sinergia que es crea entre elles dues és bastant apassionant.
Tenint la lati com a part del cast, són noies que saben com es viu realment una batalla de gallos o el freestyle o el rap. Elles t'han ajudat també en aquest procés de creació? Potser hi havia escenes que tu t'imaginaves d'una manera i elles deien no, no vagis per aquí, que això no és tan real o millor fes-ho d'aquesta manera.
Sí, des del principi, però com que també l'equip de guió anàvem moltíssim a les batalles, podíem veure el que sí que es fa o el que no es fa. Però sí, en tot moment, elles ja no només amb les batalles sinó amb les escenes quotidianes sempre donaven la seva opinió i acabàvem decidint de forma conjunta.
En aquest moment de la pel·lícula on es veu que rapeja en real, estava tot guionitzat o hi havia part de la improvisació? Doncs es feia uns tallers previs, o sigui, ens hauria encantat poder partir de la improvisació, però és una pel·lícula que està rodada en quatre setmanes i tres dies.
Llavors, moltes vegades somies en fer l'Andrea Arnolts, però el design de producció no t'ho permet a la teva primera pel·lícula. I el que vam intentar és, en els tallers previs, fer tota la improvisació d'aquestes batalles. Els raperos i les raperes treballaven entre ells i deixar alguna cosa preparada pel dia de rodatge, perquè després ens podien passar, per exemple, que a la batalla de Sants, que està a la meitat de la pel·lícula, es va ficar a ploure i només vam tenir dues hores per rodar-la, no?
Si no haguéssim anat amb algú preparat, potser haguéssim arribat sense res a la sala de muntatge. Clar, ho has dit ara, és primera pel·lícula i havies fet algun curtmetratge que fins i tot havia estat nominat als Goya. Com ha sigut ser directora de la teva primera pel·lícula, també amb aquests imprevistos de coses que no tens a la mà o no pots controlar tu? Com ha sigut? T'ha agradat? Sí, m'ha agradat, però és un viatge ben boig, la veritat. Però té el punt especial de ser la primera vegada i que aprens un muntó per les següents.
Has estat presentant la pel·lícula, vas estar al Festival de Màlaga, també a Gijón, ara arribes aquí a Tarragona davant d'un escenari que veuran la pel·lícula 300-400 alumnes que hi ha aquí al Teatre Tarragona. Impacta o és molt divertit veure que hi ha alumnes que més o menys són de l'edat de les protagonistes que surten a la pel·lícula?
Home, impacta perquè les sales de cinema estan buides i en part també perquè la gent jove no té molts privilegis per poder-hi accedir, no? Jo aquest no és el primer passe que fem als instituts, ens portem uns quants ja i sempre els hi pregunto si poguéssiu entrar amb el carnet de la biblioteca gratis al cine aniríeu i em diuen que es passarien allà el dia, no? Llavors per mi poder portar-los la pel·lícula ja que la indústria no els ajuda molt a que, bueno, ajuda molt gens a que puguin anar al cinema em sembla un luxe.
Quin debat creus que es generarà després de la pel·lícula mentre el Xavi García, el puerto director del REC, i tu intentareu crear una conversa? Què vols que s'enduguin o què és el que intentaràs que s'enduguin o que responguin? La veritat és que ja amb l'experiència que porto amb els instituts fan preguntes bastant potents.
Són molt bons en els col·loquis i els que tenen ganes de preguntar ho fan amb molta originalitat i amb una forma molt genuïna. Llavors tinc moltes ganes de veure la seva reacció.
Sí, dóna'm exemples d'algunes coses. Clar, aquí hi haurà gent que també rapeja i que també va a batalles de gallos o que consumeix aquest tipus de món. De preguntes que m'han fet? Doncs des de com estan, com tu molt bé m'has preguntat, com estan composades les lletres, que defineixi la meva pel·lícula amb un plànol que sortia a la pel·li, no sé, moltes preguntes molt interessants. Ara no sabria recordar-les, però sí, la veritat és que sí.
Clar, i del procés de creació de la pel·lícula, això també genera molta curiositat, et presentaran com una directora nova, si és la teva primera pel·lícula. Clar, suposo també veure com has tingut la idea o com ha sigut tot aquest procés de creació, agafar les teves actrius, sent que no són actrius professionals i que fins i tot ells un dia podria venir una directora i dir, ei, vull fer una pel·li sobre això que tu fas molt bé. Doncs sí, mira, aquest és un punt que a vegades els...
els confon o que no acaben d'entendre molt bé què és realitat i què és ficció en la pel·lícula, justament pel que tu dius, perquè les actrius i els actors no són coneguts, però alhora formen part d'un artifici o d'un conte d'una història. Llavors, moltes vegades no saben diferenciar què està passant a la vida de la Lati en el món real o només a la pel·lícula.
Quin diries que és la reflexió final que se't queda després de veure la pel·lícula? Evidentment, visualitzar-te aquest món del rap, que per molts és desconegut, o veure com funcionen les batalles de gallos, o com se prepara una persona per dur a terme una batalla de gallos, però també, clar, aquesta opressió que pateix la lati de part de la seva mare, com ha de gestionar això, fer el que vol, sense fer-li mal a sa mare.
Jo crec que és un conflicte bastant universal el que planteja la pel·lícula, perquè hem partit d'un arquetip de personatge que té un objectiu, que té un somni i que té un conflicte familiar que ens pot ressonar a tots. Llavors jo crec que encara que sembli una pel·lícula molt especial pel tema del freestyle, que al final és una excusa de vehicle per explicar la història, tots ens podem sentir molt identificats amb el que li passa a la protagonista.
On podem veure la pel·lícula? Fora dels teatres i fora de les presentacions? En quines plataformes o on podem veure la pel·li? Doncs ara està als cinemes i el 26 de desembre s'estrenarà a Filmin.
Animem a tothom que la vegi, que pugui fer una reflexió i visualitzar aquesta batalla del món de galls, que per molts és desconeguda, però té molta més veritat i molta més força de la que a vegades ens pensem. Moltes gràcies. A tu, Ingrid Santos, directora de la pel·lícula Ruido, que es projecta aquest matí al Teat de Tarragona dintre del projecte Mira. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Ens veiem. Fins ara.
Arriba a les 11 del matí. No volem tancar programa sense llepar-nos els dits. I avui, de bona manera, perquè la proposta culinària que tenim, com cada dimecres, avui és una proposta dolça. Anem cap a la pastisseria Caljan i allà saludem el Rafel Aguilera. Rafel Aguilera, bon dia.
Bon dia. A mi cal jan, eh? Quan s'apropa Nadal i em diuen que el jan em ve a la ment panetone, directament. Jo crec que últimament això li passa a molta gent. Clar, és que teniu alguns premis, no? Com que el vostre panetone ha estat reconegut.
Sí, sí, aquests últims anys podem dir que hem estat tocats per una vereta, quasi. Bueno, a veure, que no és màgia, que la màgia la feu vosaltres. Després els premis els donen com a reconeixement el treball que feu. Escolta, Rafael, on esteu calgant? Perquè jo us ubico molt al Mercat Central, veritat? Però teniu obrer d'altres llocs. Tenim una parada al Mercat i llavors la botiga principal i els obradors i la cafeteria està al carrer P. Atonal de Torralambarra, al carrer Antoni Roig.
Mira, ara et sentim millor. Si et poses el telèfon a l'orella directament, que sembla com si estessis amb auriculars o mans lliures. Si estàs amb auriculars, ho he dret? Sí, tira, tira. Posa't a l'orella directament, a l'estilo clàssico. A l'estilo clàssico. Molt bé. Rafel, mira, la idea és que, com vosaltres, no ho farà ningú, això, perquè a més fer panetone no és fàcil, però ens podries donar una mica de recepta, quatre tips, per si ens atrevim a provar-ho a casa? Que la secció va d'això, va de receptes.
I tant, i tant. És complicat fer-ho a casa, bueno, es pot fer, però necessites certes maquinàries, vull dir, és una massa que no es pot amassar a mà, i al final, vull dir, tot el panetón i tota la recepta de panetón comença amb la massa mare. La massa mare és la fermentació natural, vull dir, que s'inicia a través de farina i aigua, i això s'ha de deixar anar fermentant i cada dia anar renovant amb més farina i amb més aigua fins que està a l'estat òptim.
Però sense farina normal? Una farina amb molta força pel panetone. És millor, perquè són farines que han d'aguantar molta fermentació.
Tens un producte que quan fermenta tantes hores tens degradació del gluten, necessitem que siguin farines que aguantin llargues fermentacions. Jo crec que és la primera vegada que parlem amb algú en aquesta secció de cuina de fer la massa mare. I seria això, només barrejar farina i aigua, però amb una temperatura... Es pot començar, a l'inici la pots començar, hi ha moltes maneres de començar-la, però són...
Són bastant tècniques, no? Es podria començar amb peix de poma, no?, o amb farina i aigua sola. Al final necessitem algú que generi una fermentació, que generi uns sucres i uns bacteris, no? A vegades es pot ajudar amb peix de poma, però si no, pel procés natural de la farina i aigua, no?, anant-ho fent dia a dia,
al final acaba agafant. Ha d'estar amb una temperatura. És veritat que necessitem que estigui en un estat sòlid pel panetone perquè sigui més pràctic. És complicat el tema massa mare. És complicat. Si algú s'anima a provar a casa jo penso que si per qualsevol establiment que faci
Panetone, no? Per exemple, si venen aquí i demanessin un punt de massa mare, nosaltres li podíem donar. El que passa és que després aquesta massa mare s'ha d'engraixar, s'ha d'anar cuidant. Exacte, s'ha d'anar cuidant cada dia. Nosaltres sempre ho diem que és un mes de la família. Déu-n'hi-do! Com el nostre fill. Cada dia li dones de menjar, el neteja, és com un fill. Sí, sí.
Importància de la massa mare, doncs, i suposem que ja tenim aquest ingredient, però on continuem, Rafel? Llavors, el panetone és compós de dos amassats. La primera massa, li fem una incorporació de la massa mare a aigua i sucre, seguidament fiquem la farina de molta força i acabem amb una petita carga de mantega i rovell, que són els dos ingredients principals del panetone, podríem dir. Val.
Això és el primer amassat. I en tot el panetoni el que busquem és que tingui una bona maia de gluten. Vull dir que quan estirem allò que va fent un telfí, anem comprovant que durant tot l'amassat es vagi desenvolupant això.
Però com que incorporem molta grassa i robei i això, per això necessitem una amassadora per fer-ho. O una quengut a nivell de casa, o kitchen, una varilla, no podem fer-ho a mà. Aquesta pasta ens ha de ser pastosa o sol? Ha de quedar llisa i amb una malla, amb un tel fix, que la puguem estirar i no es trenqui.
Molt bé. Recordant a la massa de la pizza, doncs, no? Per l'elasticitat. Una mica. A veure, és bastant més groguenca. La de la pizza agafa aquesta textura per l'aigua, la del panetone ho agafa per la grassa, podríem dir. Llavors, deixem reposar que acabi de fermentar. Ha de triplicar el seu volum, aquesta massa. D'acord. Això estem parlant que són entre 12 i 15 hores a 26-25 graus. I després hem de tornar a amassar encara.
I llavors encara hem de fer el segon amassat. Sí, sí, que aquí ja és on incorporem aquesta massa ja fermentada, li tornem a ficar farina, sucre, sal, i llavors ja fem la càrrega important de mantequilla i robei. Molt bé. I acabem amb el gust que vulguem donar al panetón, eh? O sigui, fruita vegetal, o sigui, xocolata...
La segona, el segon amassat també el fem amb varilles? O ja podem agafar-la? Bueno, varilla no, amb ganxo, amb una eina d'amassar, no? Al final la màquina que té ja les ganxos o les espàtules, no? Varilles més per incorporar aire, sinó l'eina per amassar.
Molt bé. Res, xiquet, que ja estic veient que passem pel Cal Jan i quasi que els feu vosaltres. És complicat. És molt bonic de fer, però és complicat a nivell moment. Molt bé. Doncs aproveu els de Cal Jan, que estan reconeguts, a més, amb molts premis i el fan d'aquesta manera amb tant de carinyo, amb un més de la família, que és la massa mare que tenen a la nevera. Rafael Aguilera, de la pastisseria Cal Jan. Bon Nadal, bones festes i moltes gràcies per atendre'ns.
Moltes gràcies, Abans, per la trucada. I amb aquesta recepta de panetone, amb aquestes ganes de menjar-ne un, doncs això, tanquem el programa d'avui. Demà tornarem amb més continguts. Recordeu la cita d'aquest vespre d'aquesta tarda, dos quarts de vuit, inauguració del Festival Rec. Arriben les companyes als serveis informatius amb altres notícies destacades de la jornada. Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, són les 11.
Els parla Laura Casas. Una trentena de bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i l'Ebre s'han concentrat a les portes dels jutjats tarragonins. El col·lectiu, integrat per 87 persones a la demarcació, ha presentat una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral.
En un comunicat que han llegit a l'entrada dels jutjats, el president de Bombers Precaris en Lluita, Daniel Sitja, ha denunciat les pèssimes condicions amb què treballen a nivell laboral i material, tot i ser, diu, indispensables.
Pensem a la gent, defensem el territori, defensem la terra. Fem la mateixa feina que la resta de bombers. Estem integrats sota el mateix comandament. I se'ns exigeixen unes hores mínimes. Estar controlats per un APP i continuar pastant servei. On és el voluntariat en tot això? Som els bombers raiders de l'administració, bombers low cost. En concret, 10 euros bruts l'hora d'intervenció. Prou d'overització. Estem en lluita perquè si la història ens ha ensenyat alguna cosa és que els drets es conquereixen lluitant.
I seguirem un pas ferm fins que la Generalitat reconegui una cosa tan simple com això, que quan ens posem al vestit de bomber anem a un incendi i estem treballant.
Exigeixen equiparar-se als bombers professionals. Lamenten que, tot i ser voluntaris, l'administració els paga i demanen el mateix que els funcionaris i a tot això no estan donats d'alta la seguretat social. El REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona, inaugura aquest vespre una edició molt especial, la celebració dels seus 25 anys.
Del 3 al 8 de desembre la ciutat tornarà a convertir-se en un espai de descoberta cinematogràfica amb estrenes i activitats per a tots els públics. L'inici oficial serà a dos quarts de vuit del vespre al Teatre Tarragona amb la gala inaugural presentada en col·laboració amb Tarragona Ràdio. Eva Vallès, directora executiva del REC, explica que serà una edició especial. Es mirarà enrere però pensant sempre en el futur.