Gràcies, Marc. Segons hi arribem al punt d'anar de dos quarts d'una. Gràcies per la presentació. Demà hi tornem. Adéu-siau.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
Ara són les 12 del migdia i gairebé, ara sí, 36 minuts. I, I just woke up from a dream Where you and I had to say goodbye
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Dos dels cervells compositius més brutals que actualment hi ha al món de la música, almenys de la música mainstream, de la música pop i més enllà, perquè els seus estils van més enllà de lo estrictament... Bé, pop en el sentit de popular. Estem parlant d'aquesta col·laboració de Lady Gaga amb Bruno Mars. I és que avui la poquíssima selecció musical que podrem escoltar al programa...
Consistiran això, en persones amb qui s'ha ajuntat la veu de Lady Gaga, aquelles col·laboracions que la Lady Gaga ha tingut a fer, i n'hi ha unes quantes. Sempre acoplant la seva potència de veu al que toca i sempre donant-li aquest punt divertit i extravagant que té aquesta compositora ja icònica, la barreja. Lady Gaga, Bruno Mars, ha deixat una cançó tan xula com aquesta d'Ai with a Smile.
I com passa, com acostuma a passar a les cançons en què Bruno Mars intervé, si us agrada la cançó està bé, però a més la disfrutareu encara més i reureu molt si veieu el videoclip. Doncs vinga, d'aquesta manera us devem la benvinguda i l'entrada al Què de què d'avui. Què de què?
Núria Cartanyà. Tres entrevistes les que ompliran el programa el que d'aquest setmanal cada dimecres de dos quarts d'una a dos quarts de dues. Avui tancarem el programa a partir de la una fent-nos ressò d'una novetat literària que signa el tarragoní Joan Noguera. Són històries de Tarragona i en té més d'un centenar i encara podria fer una tercera part perquè de fet...
Això ja és la seqüela, ja és la segona part d'un llibre en què es recupera històries i llegendes de la ciutat. El Joan en sap un munt, les ha recollit d'aquí d'allà i es les presenta en aquesta publicació per treure pit i dir que saps tot el que ha passat i va passar a Tarragona al llarg de la seva història. Us ho explicarem a partir de la 1, entrevista amb el Joan Noguera.
També marxarem cap a la Galeria d'Art, la Catedral, a la part alta, tocada al clostre de la Catedral. Allà ens presenten una nova exposició, atenció, no només de pintura, sinó especialment de roba. Roba, dissenys de vestits pop que van influir aquí a Tarragona, també en la seva època xixentera, en alguns artistes gràfics. Ens ho explicarà la companya Abril Rius.
I de fet ens queda un programa molt plural perquè el farem entre tots una mica. Si l'abril ens portarà aquesta exposició, el Miquel González i amb ell comencem. Ha pogut conversar amb el xef del restaurant La Quinta Forca de Nulles. Estan donant abona perquè s'ha incorporat als restaurants amb sol, rep sol. La Quinta Forca, els servos arreus, però nosaltres avui parlarem amb el responsable, com dèiem, de La Quinta Forca, aquest restaurant de Nulles que està distingit
amb aquesta distinció no és més que reconeguda. Ja té un sol rep sol. Benvinguts, com dèiem, el que d'aquí entrem en matèria. Vinga, va, que anem fent xup-xup.
Seguim amb més qüestions a la sintonia de Tarragona Ràdio. Ja ho sabem perquè us ho explicàvem ja fa alguns dies a nivell dels serveis informatius. Dos restaurants tarragonins s'han incorporat al Club dels Sols Repsol. Es tracta, un d'ells, del Quinta Forca, a Nulles, l'altre és el Servus, a Reus. Avui volem parlar amb el de Nulles, el Quinta Forca. De fet, saludem a l'altra banda del telèfon, el Xavi Fabra. Xavi Fabra, molt bon dia i l'enhorabona.
Molt bon dia. Bon dia, Miquel. I moltes gràcies. Què suposa que representa aquesta notícia i com ho vau viure? Explica'm. Bé, quan ens van trucar ara fa un parell de mesos, ens va sorprendre. Realment nosaltres, d'alguna manera, no ens ho esperàvem. Això suposo que és reglamentari, no? Que no t'esperis una notícia així.
i... però, bueno, un cop ja has superat el tema, doncs, doncs, bueno, com també des que t'ho diuen fins que és tot, doncs, bueno, vas anar fent, vas anar treballant, que és del que es tracta, i, bueno, la sorpresa és quan vas a la gala, vas a rebre el premi, i veus tota la infraestructura i tot el muntat d'aquí allà, i veus una quantitat de gent que veus o per mitjans o per televisions, i també, oi, sí, què paio aquí, no?,
i, bueno, poquet de poquet, doncs, et veus immers en el context. A partir d'aquí, és un abans i un després. És el dia de la gala i l'any samdemà, que, clar, doncs comença a aparèixer la història d'aquest sol-repsol a les xarxes i, bueno, doncs, si et dic que ahir vam estar gairebé tot el dia donant les gràcies a tothom i l'agraïment i després, doncs,
Doncs encara anem una miqueta a morratxets, eh? Encara estem una mica al núvol, eh? Perquè suposo que són dos mesos que tu has de... Allò que, bueno, que encara no ha passat, encara no ha arribat, ho sabeu perquè us ho han comunicat, però arriba a la gala i el demà, doncs ja és allò com l'explosió, no? Tothom ho sap, les xarxes, moltes trucades, moltes preguntes... Clar, canvia, no? Com tu deies, és un abans i un després. Sí, sí, sí, totalment, totalment.
Com vau viure aquesta gala de lliurement? Perquè ara ens deies, clar, vam trobar referents, no sé si tu tens alguna persona que diguis, ostres, m'ha fet més especial il·lusió veure-ho, no? Moltes persones, encara veu un miler de persones. Tots, tots, tots. Nosaltres anàvem amb les orelles ben a cotxeretes, amb un perfil baix, observant i no fent nos enlloc. Escolta'm, referents tots. És que, clar, és un somni. Realment és un somni.
És un somni perquè, a no ser que aquesta gent no els vagi a veure el seu restaurant, en el nostre cas, que estem en una petita pedania de nulles, de vuit casetes, i que el nostre cercle és comarques de Tarragona i demés, és que nosaltres també fem una vida molt muna. Vull dir, estem retiradets, vivim en pau al mig del camp, gaudim de la natura i baixem poca ciutat. Poca ciutat.
I sospito... Digues, digues. No, no, referents, tots. Estaven allà, estaven allà. Deia que sospito que així ha de continuar sent la vostra feina, la vostra essència rural, la vostra essència també de cuina, que ara en parlarem, evidentment, però t'ho dic perquè, clar, tu abans em deies, hem de continuar treballant. Això, en certa manera, canvia una mica la manera o la perspectiva del treball o no, Xavi?
A veure, amb això, nosaltres hi hem estat pensant, hem tingut dos mesos per situar-nos una miqueta i per nosaltres, Miquel, si ens han donat aquest regal, que per nosaltres és un regal, suposo que és per la feina que estem fent en aquests moments, no? El que vindrà en un futur, tot està per escriure, però...
si el premi és per el referent que tenen nostre de la feina feta fins ara.
Per tant, no tindria gaire sentit ara canviar-la o no mantenir aquesta essència que us ha acompanyat també amb aquesta manera de cuinar. No sé com ho definiríem, una mica la... la de recuperar aquell moment en què es menjava molt bé a les cases, aquest menjar casolà, que no sé si avui ho hem perdut una mica. Com ho veus tu, Xavier? Mira...
Aquesta pregunta és rumiada, però més fàcil també descriure-la perquè no tinc de rumiar gaire. L'aposta de la Quinta Forca, des d'un inici, va ser molt clara. Nosaltres pertanyem amb un grup que es diu Slow Food, els cuiners i cuineres del Kilòmetro Zero de Catalunya. De fet, nosaltres som fundadors d'aquest context. I la nostra cita ha sigut sempre...
Des de fa 17 anys, 3 anys van ser buscant petits productors, sobretot ens preocupava molt el que era l'or, i buscar recuperar l'essència amb la qual nosaltres ens hem casgut. Jo ja tinc mores 63 anys i és obvi que els sabors els tens molt integrats, no?
és d'unes mares que han cuinat sempre a casa, tot i que treballaven i s'esforçaven moltíssim, perquè jo sempre dic que cuinar és un acte d'amor, i aquest acte d'amor és el que han rebut des de les mares, aquelles mares treballadores que el plat no faltava mai a taula tant al dinar com al sopar, i aquell sabor, això va per una banda. Llavors nosaltres, d'alguna manera, el que vam intentar va ser...
aconseguir mantindre l'essència del producte, que per nosaltres és fonamental. Jo, si a casa del Tintaforca no tinguéssim els productors, els petits productors que treballen, o que nosaltres treballem amb ells, i ells treballen amb nosaltres per mantindre tot aquest producte, sobretot ecològic i, sobretot, local i de temporada, és obvi que nosaltres no aconseguiríem tindre, possiblement...
amb l'esforç que entre percoteix la cuina els que nosaltres tenim. A partir d'aquí, la nostra essència és producte local, ecològic i temporada. I és òbvi que això et vincula a la cuina que fas. Llavors, per mi, és molt important recuperar part de la cuina catalana, part de la cuina tarragonina
És que, a més a més, ostres, hi ha plats que, per exemple, jo soc d'abans, plats que es fan concretament en aquesta zona i que a Tarragona no es feien, i viceversa. Hi ha plats de Tarragona que serren dins, no es feien. És obvi que hi ha plats que, no sé, un bacallà amb s'enfaina, un conill a la cassola... Hi ha petits matisos que, d'alguna manera, es modifiquen al llarg d'aquests quilòmetres.
també hem de tindre en compte que abans viatjar no és amb la facilitat que ara ho fem. D'acord? Llavors, si nosaltres intentem productes importantíssims, tindre un producte màxim, de màxima qualitat, perquè també aquí podríem parlar del peix que nosaltres tenim, que és a les llotges del Cerrall i de l'Atmella, i com a màxims productes de la Baixa de les Terres de l'Ebre,
I aquesta essència, que és la que jo he viscut o hem viscut nosaltres, és la que intentem transmetre als nostres fogons i a casa nostra. Jo no diria que fem una cuina clàssica, fem una cuina de sabors, que la gent d'alguna manera els transporta,
i aquesta és la nostra essència. És el vostre valor i la vostra essència, com a contrapunt, com jo ara deia, d'aquesta, no sé, d'una tendència que ja a dia d'avui pot ser de menjar ràpid, de no parar-li, ni regalar-li temps, ni pot ser el valor que es mereix la cuina, no? I amb aquests productes locals, ecològics, de temporada, ja sé que a casa vostra
No entren productes que no tinguin una qualitat mínima i això al final acaba marcant la diferència. I com ara deies també, que ens faci connectar una miqueta amb allò que pot ser més típic, no tan més clàssic, però sí més tradicional o més típic de la nostra terra.
I això que a vegades sembla només, vosaltres sou el contrapunt, però sembla que es pugui perdre. Per tant, aquí hi ha una feina també de mantenir aquest llegat gastronòmic de la Terra. Jo em penso que és important. Anem amb una velocitat realment tremenda. A nosaltres ens protegeix una miqueta l'entorn. Nosaltres vivim en un entorn rural i...
Haig de dir que quan baixem a ciutat, realment ho notem, ho notem que la vida de ciutat és molt més intensa, entenem que d'alguna manera la gent, el que és un àpat, l'hagi de fer ràpid i de pressa, nosaltres aportem per tot el contrari. Per això obrim dissabtes i diumenges, no? Intentem que d'alguna manera la gent freni, relaxi, penso que un àpat, el quinta cop que...
perquè nosaltres no hem tingut mai capta, no hem tingut mai capta, sempre hem elaborat un tas d'agustació, com t'he dit abans, sobre la temporitat del producte, és extens, aproximadament 17 o 18 platets, és un tas d'agustació, intenta d'alguna manera que el temps, que et prenguis un temps per disfrutar-lo, i sí que notem d'alguna manera que la gent ve empresa. La nostra feina és que, primer,
que et sentis bé a casa, que et relaxis, et donarem un bon tracte, intentarem a poc a poc afluixar el teu batec de cor, que no vagi tan acelerat, i és òbvi que menjant, la gent es mostra en un moment molt vulnerable de riure, pensa que el vi també acompanya molt, i si et
que s'intuï, que d'alguna manera tornem a aquelles taules d'abans, que la gent s'assentava a taula i s'havia gaudit. Nosaltres sempre diem de la Quinta Forca que tu seu, disfruta dels teus, que nosaltres omplim la taula i aquesta estona que estaràs a casa de menjar.
Xavi Fabra, que repetim i reiterem aquesta enhorabona pel Sol Repsol, que vagi molt bé, estarem ben pendents, i gràcies per dedicar-nos una estoneta del teu temps, que suposo que feina n'hi ha molta aquests dies, així que moltíssimes gràcies i l'enhorabona. En tot cas, agraïu-vos a vosaltres el vostre temps per deixar-nos xerrar una miqueta també de casa nostra. Moltes gràcies. Gràcies. Fins la propera. Fins la propera.
Tell me something, girl Are you happy in this modern world? Or do you need more? Is there something else you're searching for? I'll fall in In all the good times I find myself longing
Tell me something, boy Aren't you tired trying to fill that void?
I'm falling In all the good times I find myself longing for a change And in the bad times I fear myself
Cratch through the sidewalks when they can't hurt us We're far from the shallow now In the shallow, shallow In the shallow, shallow In the shallow, shallow
Fins demà!
Iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos. Com diu el jugador del Nasti, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips de la categoria.
Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25, el grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, Alcalá de Henares, en el partit entre l'Atlètico Madrilenyo i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'EFM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del SempreNàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. Passat l'estiu es començarà a construir el nou accés a l'arena de l'amfiteatre. Serà una passarel·la il·luminada que, un cop es completi, permetrà retirar la vestida, que fa anys que s'hi va col·locar com a solució provisional. Per cert, Catàraco 25 ha fet créixer un 40% als visitants dels monuments, que han estat més de 760.000 durant l'any passat.
Balanç positiu del programa. Per part de l'Ajuntament, el conseller Nacho García diu que s'ha deixat llegat en forma de consorci, que aquest 2026 començarà a caminar de manera efectiva. Pel que fa a inversions, enguany serà l'any, com dèiem, de l'amfiteatre. Així, mentre s'acaba de redactar el pla director, entre d'altres coses, passat l'estiu, començaran els treballs d'aquest nou accés a l'arena.
I aquest any 2026, sens dubte, a més d'altres actuacions, com el Camí de la Fonteta, alguna actuació d'accessibilitat encara al pretori, però aquest any 2026 ha de ser i serà l'any de l'amfiteatre, del monument que tenim aquí al darrere. Està en marxa ja la licitació per les obres de drenatge d'aigües de l'amfiteatre.
la instal·lació d'una nova guingueta d'accés per la venda d'entrades i un projecte definitiu per la passera d'accés a l'arena. És a dir, aquest any 2026, si tot va com estem treballant actualment, serà l'any en què direm adeu a la vestida que tenim aquí al darrere que has acompanyat durant tants i tants anys.
Durant el 2025 s'han invertit 5 milions d'euros amb el Fòrum de la Colònia com a intervenció estrella. La previsió és que ja pugui reobrir el kit recinte durant la primavera estiu. Tarragona, per cert, que tornarà a ser l'escenari d'especial dans a la jornada professional que busca impulsar la contractació d'espectacles en aquesta disciplina en el mercat català.
i establir aliances. La segona edició de la iniciativa se celebrarà el 25 de març al Palau de Congressos i reunirà 15 companyies escollides en una convocatòria amb més de 120 aspirants. L'organització preveu que l'especial dansa aplegui uns 250 assistents. La consellera de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha remarcat l'orgull que representa per la ciutat acollir aquest esdeveniment.
Per nosaltres és un plaer increïble poder tornar a acollir la segona edició de l'Espacial Dansa. Som una ciutat que apostem molt per aquest art escènico tan delicada i fràgil i que necessita suport per organitzar l'Espacial Dansa a Tarragona, on tenim una tradició d'escoles de dansa.
bastant important, per nosaltres és un orgull. Estem encantats d'aquesta col·laboració amb l'ISSEC, de poder continuar fent-ho a Tarragona i, a més a més, de poder donar suport també a la producció de tots els projectes que es presentaran.
I la comparsa Pandora ha guanyat el concurs del Carnaval de Tarragona amb la temàtica el Jardí dels Ocells del Paradís. El veredicte del concurs de comparses i el lliurament dels premis del Carnaval 2026 es feia aquest dimarts a la plaça de la Font. Sergi Báñez.
Com a primera comparsa classificada s'han dut 1.500 euros i properament haurà de decidir si l'any que ve regnarà com a rei o com a reina del Carnaval 2027. El president de la comparsa guanyadora, Alberto Vázquez, diu que estan molt contents per l'èxit d'una agrupació de Carnaval relativament nova. Doncs encara estem flipant, o sigui, és una sorpresa que, clar, davant de moltíssimes comparsa porten anys.
El segon premi, per tant, el trofeu Ninota del Carnaval ha estat per la comparsa Aerodans amb la temàtica sortíl·laga. S'ha endut 1.000 euros.
El Premi Honorífic Participació i Promoció 2026, dotat amb 200 euros, que premia la comparsa o entitat cultural o festiva, que ha participat en més activitat i n'ha fet una major difusió a les xarxes, s'ha otorgat a la colla la bota per haver recollit la història dels judicis en un llibre. El Premi Simpatia 2026, dotat amb 200 euros, ha recaigut en el petit príncep de la comparsa Callo Largo. El Premi Honorífic Sàtira 2026, dotat també amb 200 euros, ha anat a parar la comparsa a la morga per la seva sàtira sobre les balisses.
El Premi Sostenibilitat 2026, dotat amb 200 euros i el que reconeix l'ús més responsable del material utilitzat, ha estat per Platinum, per l'aprofitament de closques de musclo recollides per diferents restaurants.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
Bona nit.
Segona part del què de què, versió setmanal, acabarem a dos quarts de dues quan donem pas als serveis informatius d'aquesta casa. I anem avançant amb el programa en una única entrevista que tanca el programa i que ens fa molta il·lusió. Us presentem una novetat literària, un llibre que engloba històries, llegendes, de moltes vegades de tradició oral, que ha recopilat per segona vegada, perquè és el segon llibre que fa el Joan Noguera.
Històries i llegendes de Tarragona, molt ben il·lustrat i molt ben explicat. Per si voleu saber exactament què s'explica o què se sap de cada punt de la ciutat. Una entrevista molt xula que ara ens oferim.
I aquesta entrevista és per presentar-vos un llibre amb clar ADN tarragoní. Mireu, és que es diu 105 històries genuïnes de Tarragona. Un llibre que signa un quantista, el Joan Noguera Figueres. El saludem. Joan Noguera, bon dia. Hola, bon dia. T'agrada explicar històries, eh?
Bé, les vaig recollint i, mira, hi cridaven l'atenció i això, i aleshores va sortir un llibre. I quan estaven editant el llibre, m'anaven sortint noves històries. Sí. I ha sortit aquest altre. No, clar, t'ho anava a dir, és que no és el primer llibre d'històries que expliques, com a mínim és el segon ja.
És el segon així d'història, sí. Primer encén unes llegendes i curiositats de Tarragona. Ah, exacte. M'agrada posar nom allò, contar-les, no? Perquè és una mica també la marca de la casa, no?, al contar-ho. Però després ara te'n surten 105 més. Me'n surten 105.
D'on les has tret, aquestes històries, en general? Sí, bueno, han sortit de diferents fonts. Això és el que em pregunten sempre, no? A veure, n'hi ha algunes que són històries que les he viscut jo, com les he trobat. Unes altres me les han explicat directament.
N'hi ha algunes altres que ja són llegendes, que són... Hi ha molta gent que les coneix. Sí, sí, és un pupurri. Algunes altres, fins i tot, gent que coneixia, que jo buscava història i això, em deien, escolta, a veure què saps d'això, i me les encarregaven, i les trobava. Mhm.
I després també consultant arxius i consultant documents. Sí, perquè a vegades has tirat d'un fil o tenies una idea, no?, allò, un titular. Jo recordo que a mi m'explicaven que... Ah, exacte. Però clar, per documentar-ho, ho havies de buscar realment la informació d'on sortia i com era l'eixec. Sí, vull dir, si vas a buscar...
amb un arxiu allà on sigui, has de saber què busques. Si vas i mires els arxius sense saber què vols és que no trobes res. On ho has buscat, això? Bé, a l'arxiu de la tabacalera, el...
Per internet a vegades trobo coses que després tinc que certificar-les, perquè a internet hi ha molta cosa i no te'n pots fiar. Has tirat de diaris, també. De diaris, evidentment, de llibres antics. Sí. I, bueno, són... Els documents són, sí, diferents... Són diferents aquestes 105 històries que ara trobem, diferents de les 101 llegendes. Sí, en total són 206. I ja està, ja hauríem acabat? No.
Jo, en principi, pensava que sí. Si jo aquí li volia posar el títol de 102, l'altre que vam fer era 101, però dic difícilment en trobaré 100 més per fer-ne un tercer llibre. D'altres maneres, sentir com a 10 o 12 hi ha noves.
O sigui que ara ho sé. Escolta, i està molt clar que dius genoenes de Tarragona. Són exclusives de la ciutat de Tarragona. Aquí no es parla ni de cap municipi del costat. Totes estan relacionades amb Tarragona-ciutat. Per això aquest llibre es ven aquí a Tarragona-ciutat, perquè no té interès fora de Tarragona, és pels tarragonins.
Clar, de coses en una ciutat en passen moltes. Moltes. Però, clar, si ja li donem un to d'històries, ja són com... Quines característiques han de tenir aquests fets històrics de la ciutat perquè tu els recollis al llibre? No tot val. Ha de ser alguna cosa curiosa, anecdotària... Sí, normalment són coses curioses. N'hi ha algunes que són llegendes i que són fets històrics. Algunes altres, la veritat, és que tenen poca substància. El que...
N'hi ha dos o tres, que és una anècdota sense més importància. El que m'ha cridat l'atenció és que hi ha gent, estudiosos,
I que em diuen a veure si us puc ajudar amb no sé què. Jo dic, escolta, jo no sóc historiador, jo és que no... Jo explico històries de pa sucat amb oli. I a mi el que m'han dit, diu, pel pa sucat amb oli... També interessa. Sí, diu, no cal ser un gourmet, diu, sol agradar a tothom. I bueno, doncs... Home, la feina que has fet tu investigant per fer aquest llibre, doncs ja és feina feta, que s'ha d'aprofitar.
Evidentment. No, hi ha guis turistis que han aprofitat històries d'aquest llibre i de l'anterior que els han inclòs a les seves rutes. Fins i tot m'han demanat per què no fas tu rutes. I bueno, m'ho estic pensant.
Ah, mira, tu estàs pensant. M'ho estic pensant. No estaria malament. No totes les històries passen a la part alta, que allí n'hi deu haver moltes per explicar. No totes passen, o sí, no totes passen al segle XX i al segle XXI. No, n'hi ha. I totes passen a l'època romana, i és un poti poti, no?
Sí, sí, sí, no, no, hi ha una mica de tot, hi ha una mica de tot. Mira, n'hi ha de tan conegudes, o almenys a mi em sonen, com aquesta... la història, no?, del tapís de Miró, com va fer cap aquí a Tarragona, la relació. Sí, sí, sí. A Tarragona, bueno, aquest a mi em sonava, té a veure amb un metge... Sí, exacte, sí, sí. Però just al costat n'hi ha una que es diu l'Encantari, ben fet, perquè una gràcia que té el llibre també, Joan, és que poses uns títols molt xulos...
Que et fan ganes de llegir i fotos. Cada història ve acompanyada d'una foto i un títol molt... Aquest, a veure'm, aquest és l'estil. I això m'ho ha dit l'editor. Dius que has creat un estil, dic que te l'estan copiant. A veure, jo no vaig estudiar periodisme. Jo vaig estudiar publicitat.
Aleshores, a veure, l'estructura bàsica, bàsica, elemental, d'un anunci gràfic, fins i tot d'un plantejament, entre cometes, periodístic, l'ordre de la lectura és primer de tot...
Es mira la imatge, la fotografia. Després es mira el titular, es llegeix el titular. Després es llegeix el peu de foto. I va per aquest ordre. Després es llegeix si hi ha subtitulars. I, per fi, si tot això interessa, es llegeix el text. Al començament, sí. No sé si segueixes. Bé, és l'últim. Vull dir, si tot l'altre, això, s'acaba llegint el text.
Què he fet jo aquí? Cada història té un titular que cridi l'atenció, cada història té una imatge, una fotografia, i hi ha un text breu perquè la gent no es cansi. Mireu, sí, molt bé, un text breu, sí, sí, sí. Mireu l'article aquest, heu veure l'atzar, però és que m'ha cridat tant l'atenció, es diu l'encanteri ben fet. I veiem, jo no l'he llegit, clar, no he tingut temps, però sí que veiem el balcó del Mediterrani, la superbarana del balcó, que anem a tocar ferro, eh...
com si fos distribuïda amb els seus separadors, els seus pals de separació, un compartiment amb la barana, com si cada trosset de la barana correspongués a un dia de la setmana. I això té una part de misteri, que dic, que hi ha un encanteri relacionat amb la barana.
Sí, a veure, tenim el costum, els tarragonins, d'anar a donar un top a la Rambla i anem a tocar ferro. I anem fins a la barana del balcó del Mediterrani, toquem la barana i això. Però hi ha una tradició més profunda que diu que el ferro s'ha de tocar bé.
Diu, i aleshores, quan anem a tocar ferro, hem de tocar pel dia que toques. Si no, bona sort, no està en bona sort. Vull dir, quan dóna bona sort, si toques el dia. El pont més gran és el del diumenge, i al costat van de 7 en 7. Així has de tocar el pont. Al costat hi ha el dilluns, o sigui que si anem un dimarts, hem de tocar el tercer, diguem-ne. Diumenge, dilluns i dimarts.
El gran no, el petit primer no, el petit segon. Exacte, vull dir, el dimecres seria així. Teòricament, el protocol seria aquest, no?, de l'encateri. Molt bé, molt bé. Bueno, mira, una curiositat. Mira, no ho sabia jo, això. O, per exemple, hi ha un que es diu l'epicentre energètic.
Aquest és... Ah, te'n recordes de tots, eh, Jordi? Sí. Aquest és que va... Tinc un amic, tinc un amic que és saurí, aquests que amb veretes i amb pèndols i això troben aigua, troben energies, etcètera. Fins i tot treballava en planos, eh? Sí. I un dia em va trucar i em diu, Joan, tu tens algun plano a Tarragona de l'edat mitjana?
I jo dic, doncs no. Diu, és que he trobat els punts de més energia a Tarragona, me'n surten tres, normalment coincideixen amb l'altar major d'alguna església romànica molt antiga. Diu, i me'n surt un que està fora d'una iglésia, que està enlloc, diu, i no entenc que hi hagi allí aquest punt. Diu, tinc la sospita que aquí tenia que haver una iglésia romànica.
I en aquest punt hi havia d'haver altar, però no hi ha església. Hi ha una església al costat, però està fora d'orientació, no està orientada cap a l'ES, etcètera, no? I jo li vaig dir, ho preguntaré al director del Museu Bíblic, a l'Andreu Muñoz. I l'Andreu Muñoz em va dir, diu, sí, hi havia una iglesia, la més antiga de Tarragona.
Una església romànica, vaig fer una excavació que la vaig dirigir jo, i efectivament el punt aquest que està a la plaça Sant Miquel, allí coincidia amb l'altar d'aquesta església romànica antiga. Toma ja. O sigui, això és una curiositat que em va sorprendre. Sí, sí. O sigui que ho diuen, no?, que les esglésies en època medieval estaven situades en punts...
En punts energètics, aquest ha estudiat moltes esglésies romàniques, i la majoria, la majoria, coincideixen, l'altar principal, amb un punt d'una energia especial, segons em diu ell, perquè ja no entenc res d'això, no tinc coneixements d'això de les varetes i tal. Però, bueno, aquest és el cas, vull dir, em va dir, escolta, mira'm això, i va ser veritat.
Mira, t'en trio un altre i després m'en tries tu un. És que és fer tombs en el llibre, girar fulls i veure en un munt que em criden l'atenció. El fantasma de la plaça de la Font, en sèrio? Perquè fantasmes en cases antigues de la part alta ja n'havia sentit, però a la plaça de la Font... Bé, això és una cosa que sí, que expliquen que va haver, el 1800 i escaig, un enrenou, allí la gent es va espantar, apareixia un fantasma d'aquests clàssics, eh? De llençol amb una bola de ferro i tot això i tal. Segle XIX.
fent sorolls... Es passejava pels terrats de les cases, a les cases de l'esquerra, mirant l'Ajuntament a l'esquerra. Sí, sí, sí. I aleshores, bueno, la gent espantada, van llogar un serraller, va fer unes barreres, va dir que no passi d'aquí el fantasma, i el va anar corralant, i al final va quedar amb una casa sola perquè ja no anava a les altres, que no podia passar. Quina casa, que ho sabem?
Doncs la que està en un extrem suposo que és la que hi ha allà al final de la boca a calle. Però bueno, al final la sospita és que va ser... L'amo va vendre la casa i la va vendre molt baix preu. I el que suposen era que era una cosa que havien...
L'havien arreglat entre el serraller que fabricava les reixes i un que volia comprar la casa per aprofitar-se'n que la pogués comprar a baix preu. No diguis! Perquè a partir d'allí va desaparèixer fantasma i va desaparèixer tot.
O sigui, van fer aquesta enredada... Això és el que se suposa, que va ser una enredada. Que va ser una enredada. Oh, Déu, quina llàstima, sí. Qui t'ho va explicar, això? Perquè estem parlant d'una llegenda, una dita del segle XIX. Sí, sí, sí. Recordes aquesta d'on la vas treure, si t'ho va explicar algú? Jo aquesta la vaig... Aquesta la vaig veure amb uns documents, sí, sí. Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. Ara triem amb tu una, va, per anar acabant l'altre. Una que... Una que t'agradi.
A veure, jo una que tinc aquí al davant, una de les que vaig viure, no? A veure, jo, quan estava estudiant, els caps de setmana col·laborava amb un fotògraf d'aquests que feien casaments i batejos, comunions, etcètera. Eren dos germans, si tenien un casament anava a un, si en tenien dos anava a l'altre, si en tenien tres em deien que pots fer el casament. I una vegada...
un casament sempre a la casa de la Núbia, començaves a anar allí, molt d'enrenou, molta gent, els convidats, molt de soroll, i una vegada em va portar, diu, vés a aquesta adreça. Aquesta adreça estava el que és ara l'Avinguda d'Andorra, Cartier de Valls, cantonada, aquesta casa no existeix ara, cantonada amb el que és l'Avinguda de Catalunya, hi havia una casa amb unes escales laterals que pujava i tal. Vaig arribar allí, estem parlant dels anys 70, eh?
Entro dintre la casa, un silenci total. Era l'estiu, els finestrons com a mig tancats, entrava una mica de llum, i em va sortir una noia uniformada, amb còfia i tot, de criada. I em va dir, diu, ara sortirà la senyora. I no hi havia ningú. Bueno, em vaig esperar allí, silenci total, va baixar una senyora mudada, vestida de negre i tot això. Diu, ara baixarà la nòvia. Mare de Déu!
Quin any era això, més o menys? Això, el 73, 75, por ahí. I al cap d'uns moments va baixar la nòvia sola...
Bueno, fem unes quantes fotografies i em van advertir el fotògic que no faria moltes fotografies, que havia de fer això, que després no faríem reportatge complementari i tal, no? I després de fer-li unes quantes fotografies allà, que la casa era bonica, era una...
A veure, era una casa antiga, però sola, eh? Vull dir que... I entraves i hi havia una escala gran que anava als pius de tal. En fi, vaig a la nòvia, faig unes quantes fotos...
I quan vaig acabar, dic, ara li faré unes fotos amb sa mare. Diu, no, és la meva mare. Diu, és la senyora. Bueno, doncs amb la senyora. Vam fer unes quantes fotos. Vaig anar a l'Eglésia de Sant Pau, que es van casar allí. Allí hi havia el Nubi, amb 10 o 12 persones...
un casament discret, vaig acabar de fer el reportatge i quan vaig anar a casa al fotòleg, escolta, m'ha passat això. Diu, home, t'ho havíem d'haver dit. Diu, aquesta, diu, és la casa de la Sagrada Família. Diu, això és una casa d'acollida de noies
o bé orfes, o bé que han tingut problemes, o bé que, d'això, algunes descarriades, diu, i és una casa d'acollida. I, bueno, m'ho va explicar. El curiós, després, buscant sobre aquesta casa i sobre qui, això ho explico, doncs, al llibre i tal, i...
L'últim casament que es va fer allí va ser el que vaig fotografiar jo. D'aquesta noia que o no tenia pares o l'havien tret de la beneficència, no sé. Ves a saber amb qui es casava. Ves a saber amb qui es casava, amb qui la casaven. L'objectiu que tenia aquesta residència era o bé que aquestes noies trobessin feina i llavors...
podien residir allí i elles mateixes pagaven o col·laboraven amb això, o bé casar-les. Llavors era un objectiu, no? Ai, 70. Mare de Déu, mare de Déu, Joan. Sí, sí. Doncs mira, històries com aquestes i d'altres més tenebroses, fins i tot, eh?
Són les que trobareu amb aquest llibre del Joan Noguera, 105 històries genoïnes de Tarragona. Un llibre que és com la continuació, que acaba de complementar les 101 llegendes i curiositats de Tarragona, del qual ja s'han fet 10 edicions. Vull dir que imagineu-vos, i encara diu que potser una tercera part també la podríem fer. Bueno, no ho sé. A veure. De material n'hi ha. Joan Noguera, gràcies per venir, felicitats per aquesta publicació. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
She gets too hungry for dinner at 8. I'm starving. She loves the theatre, but she never comes late. I never bother with people that I hate. That's why this chick is a tram.
She does it like crap games with barons and earls. I won't go to Harlem in Romans and Pearls. I definitely won't dish our dirt with the rest of those girls. Thank you. That's why the lady is our champ. I love the free, fresh wind in my hair. Life without care.
I'm so broke. It's oak. I hate California. It's crowned and damned. That's why the lady isn't shy. Sometimes I go to Coney Island. Oh, the beach is divine. And I love the Yankees. Jeter's just fine.
She sings every line. That's why the lady is a tramp. I love a prize fight. That isn't a fake. No fake. And I love to row boat with you and your wife in Central Barclay. She goes to the opera and stays wide awake. Yes I do. That's why this lady is a tramp.
She likes the green grass under her shoes. What can I lose? Cause I got no dough. Oh, no. I'm all alone when I blow my land. That's why the lady is a champ. Go! Go! Go!
I love you free, fresh. I love your handkerchief in my hand. Life without care. Oh yeah, but I'm so broke. That's all. Hates California, it's cold and it's damp. That's why the lady is a tramp. That's why the lady is a tramp.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Son dos quarts a dues.