Gòspel, literatura i drets humans a Tarragona

Continguts principals de l’episodi

Aquest episodi de Què de Què a la sintonia de Tarragona Ràdio combina cultura, drets humans, literatura i espectacle familiar al voltant de l’actualitat de la ciutat.

1. Gira “Gospel Forever” al Palau de Congressos

Origen del projecte One Heart Festival

• El director i arranjador Ramon Escalé presenta el concert Gospel Forever, que arribarà al Palau de Congressos de Tarragona el 3 de gener de 2026.

• L’espectacle sorgeix del One Heart Festival, nascut el 2019 arran d’una estada a Londres i contactes amb músics dels Estats Units.

• Després de la pandèmia, el format es consolida com a gira de concerts (sense la part de tallers inicial) en col·laboració amb la productora teatral Anexa.

• El projecte ajunta:
- Cors base: Messengers i Scats Gospel Singers (dirigits històricament per Escalé).
- El cor europeu One Heart Choir, amb cantaires seleccionats de més de 50 cors diferents.

Èxit de públic i fórmula artística

• Han fet sold out a Madrid i al Palau de la Música de Barcelona, i gairebé ple al Palau de Congressos de Tarragona en l’edició anterior.

• Cada any presenten un concepte diferent dins la matriu One Heart:
- Any anterior: Gospel Celebration, versions de grans temes del pop en clau gospel.
- Any actual: Gospel Forever, retorn a les arrels del gospel tradicional.

• El concert reuneix més de 80 veus en escena i busca reproduir:
- La sonoritat clàssica del gospel dels anys 50-60 als Estats Units.
- L’ambient comunitari i participatiu de les esglésies afroamericanes.

Arrels espirituals i participació del públic

• Escalé explica que el gospel neix com a música d’església, vinculada al luteranisme i a la idea que cantar és resar dues vegades.

• El format del concert convida naturalment el públic a cantar, repetint tornades i respostes, allunyant-se d’una actitud passiva de concert clàssic.

• Es destaca l’exemple de la pel·lícula The Color Purple (Color Púrpura) per il·lustrar la força emocional del gospel comunitari.

Didier Likeng i l’autenticitat del so

• La gira compta amb Didier Likeng com a mestre de cerimònies, cantant i guitarrista:
- Escalé el considera una de les veus més autèntiques del gospel a Europa.
- Aporta una manera de tocar i cantar “antiga” i arrelada que connecta amb les fonts originals.

• Tot i el bon nivell dels cors catalans, Escalé subratlla la importància d’incorporar referents autòctons del gènere per mantenir-ne l’essència.

Estat del gospel a Catalunya i experiències a fora

• Des de principis dels 2000, sense coordinar-se, diversos músics van iniciar projectes i avui hi ha més de 100 cors de gospel a Catalunya.

• Escalé assenyala una paradoxa:
- Tothom “sap” què és el gospel perquè ha vist cors o pel·lícules.
- Però poca gent coneix el gospel d’arrel, viscut dins les comunitats religioses.

• Ha fundat més de 30 cors a través de tallers que s’han anat consolidant.

• Diferencia entre:
- Fer cançons de gospel sense contacte real amb la cultura.
- I viure el gospel des de dins, comparable al blues o altres músiques d’arrel.

On trobar el gospel “autèntic”

• Recomana, per qui viatgi a Nova York:
- Anar a les grans esglésies de referència (més turístiques, però d’alta qualitat).
- I sobretot perdre’s per Harlem un diumenge al matí i entrar on se senti música, encara que no soni “perfecte”, per veure el gospel com a acte espiritual, no com a espectacle.

• Explica una experiència a Àfrica, en una missa gospel que sonava malament tècnicament però on el central era adorar i pregar, no exhibir virtuosisme.

Catarsi col·lectiva i dimensió humana

• El cor de 80 cantaires s’ha anat consolidant amb els anys fins a compartir una mateixa manera de fer i de transmetre.

• Encara que hi hagi creients i no creients, l’objectiu comú és:
- Generar una catarsi col·lectiva.
- Crear un espai on, durant el concert, desaparegui tot el que no sigui la música i la comunitat.

• Alguns amics nord-americans d’Escalé li han dit que, per la novetat i la intensitat emocional, alguns concerts aquí els resulten més autèntics que els d’algunes esglésies dels EUA, on el gènere està més institucionalitzat.

• Escalé vincula el gospel amb una essència humana ancestral:
- Lligada als focs rituals, els cants col·lectius, la dansa i els estats místics.
- I compara aquesta energia amb altres fenòmens com un concert de rock and roll amb desenes de milers de persones.

2. Premi Mallorca de narrativa per a Òscar Palazón

El llibre “Estabat Mater. Un béndiví”

• El programa felicita l’escriptor Òscar Palazón, referent literari vinculat a Tarragona, per haver guanyat el Premi Mallorca de narrativa en català.

• L’obra presentada es titula “Estabat Mater”, amb subtítol “Un ben diví”:
- El subtítol s’afegeix per diferenciar-la d’altres novel·les amb el mateix títol.

• El títol fa referència al poema religiós “Estabat Mater”, musicat per Pergolesi o Vivaldi, sobre la Mare de Déu als peus de la creu.

Tema central: l’instint maternal

• La novel·la explora fins on pot arribar una mare per un fill, inspirant-se simbòlicament en la imatge de la Mare de Déu davant del patiment de Jesucrist.

• No és una novel·la bíblica ni històrica, sinó que està ambientada als anys 70, en el període de la infantesa de l’autor.

• Eix temàtic principal:
- Instint maternal com a força que pot portar una mare a situacions límit i decisions extremes.
- Context social dels anys 70, època conservadora i estigmatitzadora.

Argument i personatges

• Protagonista: mare soltera als anys 70, abans de la mort de Franco:
- Ser mare soltera es viu com un estigma social greu.
- El fill és fruit d’una relació extramatrimonial.

• La narració entra en el cap d’aquesta mare i desplega:
- Pensaments, records, pors, culpes i justificacions.
- La pressió social i moral que condiciona la seva vida i el vincle amb el fill.

• El to és ambivalent:
- Combina moments dramàtics i foscos amb
- Tocs d’humor i ironia, reproduint la barreja d’estats d’ànim de la ment humana.

Forma i innovació narrativa

• La novel·la és un llarg monòleg interior:
- Formalment construïda com una sola frase de 180 pàgines.
- Només hi ha un punt final; la resta són comes.

• Palazón vol reproduir la manera com pensem i recordem:
- Catarata ininterrompuda de paraules.
- Associacions lliures: un pensament porta a un altre, que porta a un record, etc.

• La veu narrativa és dinàmica i canviant:
- Alterna primera, segona i tercera persona.
- Això permet jugar amb la distància, el diàleg interior, l’autoobservació i la projecció sobre el fill.

• L’autor defensa que la novel·la hauria de ser tan innovadora com la poesia en termes formals:
- Critica que encara s’escriguin moltes novel·les amb esquemes de fa 100 anys.
- Reivindica trencar formes i convencions per fer evolucionar el gènere.

El premi i la publicació

• El Premi Mallorca de narrativa en català és una de les categories més ben dotades econòmicament:
- Palazón rep 25.000 euros, la quantitat més alta que ha guanyat mai en un guardó literari.

• El premi inclou la publicació de la novel·la, prevista cap a Sant Jordi.

• El programa es compromet a tornar-lo a convidar quan surti el llibre, probablement en un especial des de la Rambla Nova.

3. Bloc informatiu: seguretat, Nadal i obres a Tarragona

(Aquest tram correspon al butlletí informatiu, inserit entre seccions culturals del programa.)

Seguretat ciutadana i Guàrdia Urbana

• El cap de la Guàrdia Urbana, Manel Vázquez, explica en una entrevista a Tarragona Ràdio:
- Reducció del 44% en robatoris en domicilis i furts a la ciutat el 2025.
- S’han desplegat plans específics en punts sensibles amb suport de:
- Unitat canina.
- Drons.
- Serveis de paisà.

• Ha entrat en funcionament (setembre) la unitat policial de reforç i proximitat, que ha recollit 1.500 denúncies en 3 mesos.

• Novetats per al 2026:
- Càmeres individuals a la solapa dels agents:
- Enregistraran un minut abans de desemfundar l’arma.
- Objectius: transparència, seguretat jurídica i mecanisme de control tant per ciutadans com per policies.
- Espera de permisos per a l’ús de pistoles Taser.

• Malgrat la disminució de robatoris, s’ha detectat un repunt dels abusos sexuals, tot i que:
- Les violacions amb penetració han disminuït un 16%.

Parc de Nadal dels impossibles

• Presentació del Parc de Nadal dels impossibles a Tarragona, al recinte firal (27 de desembre – 4 de gener):

• Objectius i enfocament:
- Convertir el recinte firal en un espai de màgia, joc i aprenentatge.
- Consolidar-se com una proposta cultural de referència.

• Característiques principals:
- Direcció artística repeteix després de l’èxit anterior (La Sílvia/Pasavaret i equip).
- Dotzena d’activitats i 14 espectacles.
- Programes d’Agenda Cultural amb:
- Espais de manualitats i creativitat artística.
- Propostes adaptades a franges d’edat:
- Joc simbòlic i descoberta per als més petits.
- Activitats potents, participatives i d’acció per a infants de 9 a 12 anys.

• Programació escènica:
- Matins: espectacles de petit format, més íntims i tranquils.
- Tardes: propostes més dinàmiques i potents.
- Espectacles itinerants per espais interiors i exteriors.

• Tarragona Esports hi aporta “El Petit Gran Tour”:
- Espai dedicat al Tour de França.
- Infants i adults poden pujar a bicicletes estàtiques i fer una etapa tarragonina simulada.

• Es remarca la voluntat de:
- Programació quilòmetre zero.
- Igualtat de gènere i diversitat de mirades com a eixos del projecte.

Epidèmia de grip sense precedents

• La consellera de Salut Olga Pané informa al Parlament que Catalunya viu:
- Una epidèmia de grip sense precedents en els darrers anys.
- Molta pressió a les urgències d’atenció primària, CUAP i hospitals, però pocs ingressos hospitalaris.

• Motiu principal: la grip afecta sobretot població jove, menys propensa a complicacions greus.

• Dades citades:
- Menys de 150 ingressos per grip al conjunt del sistema.
- 9 casos a UCI (xifra creixent respecte al dia anterior).

• Crides de la consellera:
- Vacunació contra la grip i la COVID.
- Ús de mascareta quan es tenen símptomes per protegir els altres.

Obres a Parcel·les Iborra i afectació a l’escola

• Les obres de Parcel·les Iborra modifiquen el pla de treball per minimitzar l’impacte sobre l’escola Josep Sunyer:
- Es retarda l’actuació a tocar del centre en període lectiu.
- Els treballs previs comencen el 23 de desembre.
- Fins després de Reis, les màquines actuaran a la zona més propera a l’escola, aprofitant vacances.

• El gruix de les actuacions immediates a tocar del centre es traslladaran a:
- Setmana Santa.
- Vacances d’estiu.

• El conseller d’Urbanisme Nacho García explica:
- S’han buscat solucions que no allarguin el termini total (10 mesos) ni incrementin el cost.
- Es vol minimitzar molèsties sense aturar les obres mig any.

• L’obra inclou:
- Urbanització de carrers existents i de nova creació.
- Instal·lació i soterrament de xarxes de serveis:
- Aigües residuals i pluvials.
- Aigua potable.
- Enllumenat públic.
- Mitja i baixa tensió.
- Telecomunicacions i gas.

Campanyes institucionals i publicitat

• Pla Tarragona 26: nou full de ruta per a la transformació de la ciutat, amb èmfasi en:
- Nou servei de recollida de residus i neteja viària.
- Objectiu declarat: “garantir carrers més nets”:
- Més equips de neteja amb aigua.
- Més freqüència de servei.
- Millor manteniment i neteja de contenidors i entorns.

• Port de Tarragona: publicitat de les activitats de Nadal al Moll de Costa:
- Música, màgia, tallers, espectacles infantils, foodtrucks, etc.

• Campanya de comerç de proximitat a Sant Pere i Sant Pau:
- Sorteig de 30 lots nadalencs entre clients dels establiments del barri.
- Festa el 20 de desembre amb música, actuacions i animació infantil.

• Falca sobre formació esportiva (tècnic d’activitats dirigides, entrenador personal, socorrista) amb accés a registre oficial.

4. Setmana Internacional dels Drets Humans a Tarragona

Balanç general de la cinquena edició

• Inici de nova franja del Què de Què amb entrevista a Gonzal Barrios, de la coordinadora d’ONGs de Tarragona.

• La ciutat celebra la 5a Setmana Internacional dels Drets Humans, del 10 al 20 de desembre, sota el lema:

“Els drets humans no es negocien”.

• La setmana es considera plenament consolidada i ha crescut en nombre i varietat d’activitats, amb suport del Departament de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona.

Activitats realitzades

• Tipologia d’activitats:
- 3 exposicions, una al Pati Jaume I de l’Ajuntament, amb visita guiada.
- 5 xerrades i 1 taller.
- Una acció de carrer: “Sense nom i cap nom sense drets”.
- Projecció del documental “50 graus” (segon volum) sobre emergència mediambiental.
- Primer certamen literari sobre drets humans, amb acte d’entrega de premis (gran assistència).

• El concurs de relats breus ha tingut prop de 20 textos presentats i un alt nivell d’interès i empatia, fet que encoratja a repetir-lo el proper any, potser amb alguna variació de format.

Mirada global: vulneracions arreu del món

• Barrios contextualitza la setmana en un moment globalment crític:
- Creixement de l’extrema dreta a Europa i al món.
- Manipulació mediàtica i desinformació.

• Esmenta exemples concrets:
- Situació a Xile i altres països de Llatinoamèrica.
- A l’Estat espanyol, parla d’una mena de “cop d’estat judicial” des de certs sectors.

• Reivindica la necessitat de posar al centre les vulneracions de drets i generar:
- Sensibilització ciutadana.
- Pressió social per defensar-los i combatre els retrocessos.

Activitats pendents: mutilació genital i cooperació a Ruanda

• Encara queden activitats per tancar la setmana, a l’Espai Jove Kesse:

• Xerrada sobre mutilació genital femenina (M.G.F.):

  • Definida com a violació flagrant dels drets humans i violència de gènere.
  • Es contextualitza com a pràctica estesa en diverses zones d’Àfrica.

• Segona xerrada amb el grup Amics de Ruanda:

  • Presentació de projectes de cooperació a Ruanda.
  • S’eixampla el focus geogràfic més enllà d’Amèrica Llatina cap al continent africà.

• Es posa en valor el paper de les diverses ONGs del Camp de Tarragona, que treballen en àmbits i països diversos però comparteixen un marc comú de defensa dels drets humans.

Crida a la implicació i anàlisi crítica

• Preguntat sobre què cal per reforçar aquestes setmanes, Barrios respon:
- Implicació ciutadana real.
- Sensibilitat i consciència de la gravetat del moment.

• Considera que hi ha més conflictes greus que mai:
- Especial èmfasi en el conflicte a Palestina/Gaza, que defineix com a genocidi televisat:
- Critica el silenci o suport implícit de molts estats i institucions, inclosa la Unió Europea.
- Destaca només alguns països (Espanya, Irlanda, Països Baixos, etc.) com a veus una mica més crítiques.

• Tarragona compta amb una plataforma del Camp de Tarragona en defensa de Palestina, impulsada per la coordinadora d’ONGs i la comunitat àrab palestina, que organitza concentracions i mobilitzacions.

• No obstant això, considera que la participació social és insuficient, sobretot entre la gent jove, que no ha viscut experiències de repressió directa.

Poder mediàtic, tecnològic i judicial

• Barrios denuncia el control de la informació per part de grans empreses tecnològiques:
- Google, Twitter/X, i altres plataformes, amb forta influència dels Estats Units.

• Esmenta articles sobre la ingerència d’Israel en sistemes judicials europeus per frenar accions contra les seves polítiques.

• Avisa dels riscos de:
- Pressions i sancions a jutges que actuen amb criteri autònom.
- Una “dictadura global” de facto, on interessos econòmics i geopolítics passen per sobre dels drets.

Exemples concrets i advertiments de futur

• Referències a diversos focus de tensió:
- Veneçuela i desplegament militar al Carib.
- Tensions amb Mèxic i altres països llatinoamericans.
- Possibles conflictes relacionats amb recursos com el petroli.

• Sobre Alemanya:
- Recorda el trauma i la culpabilitat històrica pel genocidi nazi.
- Critica el suport actiu al govern de Netanyahu malgrat resolucions de l’ONU i de tribunals internacionals.
- Planteja la pregunta sobre la futura culpabilitat quan es conegui en detall la magnitud de les morts i destrucció a Gaza.

• Adverteix que aquí també hi pot haver retrocessos:

Si governessin PP i Vox, podríem retrocedir 30 anys en drets i llibertats.

• Insisteix que cal mobilitzar-se ara, abans que es perdin conquestes que es donen per consolidades.

5. Cirque Pardi a l’Anella Mediterrània

Instal·lació i calendari

• Tram final del programa amb canvi de llengua a l’entrevista (castellà) a dues membres del Cirque Pardi:
- Laura (producció).
- Carola (artista).

• Anuncien l’arribada del seu circ a l’Anella Mediterrània de Tarragona:
- Instal·lats des de fa 4 dies.
- Ja han muntat la carpa i el campament.
- Estan ultimant la tècnica interior i fent promoció.

• Funcions previstes (6 en total):
- Dissabte 20 – 19 h.
- Diumenge 21 – 18 h.
- Dilluns 22 – 19 h.
- Dimarts 23 – 19 h.
- Pausa el 24 (vigília de Nadal).
- Funcions el 25 i 26 – 19 h.

Estil del Cirque Pardi

• Companyia amb 13 anys de trajectòria, basada a Tolosa.

• Es defineixen com a col·lectiu de circ contemporani:
- Tots els artistes tenen també formació teatral.
- L’espectacle barreja:
- Circ contemporani.
- Teatre i clown.
- Música en viu.

• Disciplines presents a l’espectacle:
- Trapeci fix.
- Trapeci “abuelo” (modalitat específica de trapezi).
- Jocs sicarians i manipulació d’objectes.
- Màgia.
- Dansa.

• L’enfocament és altament teatralitzat, amb:
- Personatges clownescos.
- Dramatúrgia definida.

• Carola, com a artista, participa en:
- Trapeci “abuelo”.
- Dúo d’acrobàcia (portés) amb portadora.
- Clown i cant.

Públic destinat i experiència completa

• Espectacle pensat per a tota la família:
- Fa homenatge al circ tradicional i a les arrels del gènere.
- Alhora s’allunya del tòpic per la seva pluridisciplinarietat i teatralitat.

• Experiència ampliada al voltant de la carpa:
- Bar obert al públic abans i després de cada funció (obren una hora abans).
- Possibilitat de sopar a la carpa després de l’espectacle.
- Espai de convivència on parlar amb els artistes.

• Activitat especial:
- Dimarts 23, després de la funció, concert de cúmbia obert al públic.

• La companyia passarà les festes de Nadal a Tarragona, després d’haver-ho fet altres anys en llocs tan llunyans com Salzburg.

Conclusió de l’episodi

L’episodi del Què de Què ofereix una panoràmica rica i diversa de la vida cultural i social de Tarragona:

• Música i espiritualitat amb el gospel com a experiència col·lectiva i catàrtica.

• Creació literària innovadora, amb una novel·la formalment trencadora que explora l’instint maternal en un context social opressiu.

• Compromís cívic a través de la Setmana dels Drets Humans, que connecta Tarragona amb els conflictes i vulneracions globals i apel·la a la mobilització ciutadana.

• Oci familiar i arts escèniques, amb el Parc de Nadal i el Cirque Pardi convertint l’Anella Mediterrània i el recinte firal en espais de joc, circ i cultura.

Tot plegat reflecteix una ciutat que combina tradició, creativitat i consciència crítica, des de l’Informatius fins a l’Agenda Cultural, passant per la reflexió política i la celebració festiva.