entrar també al camp internacional, com l'Arnaud li ha passat un any en què hi ha xula partit de Eurolliga. Sí, a nivell d'Eurolliga, a la cadira de rodes on tenim, sí que hi ha a nivell d'internacional. Bé, això és una cosa que encara podria passar, que podria caure, ojalà que pogués arribar, i que ara mateix sí que seria potser el següent pas que a nivell de...
de promocionar-me dins d'aquesta competició de carrera de rodes seria el següent. I, com diem sempre en aquest món de l'arbitratge, la feina ja està feta i se segueix fent el millor possible. I ara esperem a factors externs, a veure si hi ha sort. I, si no, seguirem treballant per millorar, que al final és un mapa de cançarrada i que fem amb...
Amb molt d'orgull. Adrià, gràcies per estar amb nosaltres. Enhorabona per la feinada amb el xiulet que fas setmana rere setmana. Ens ha agradat conèixer aquesta història i que ho facis a l'emissora municipal, la de Tarragona Ràdio. Fins aviat. Moltes gràcies a vosaltres. Fins la propera.
I fins aquí el TGN Esports d'aquest dimecres. Tornem a retrobar divendres demà i a ple. No hi haurà programa, per tant, l'últim dia de la setmana ja repassarem altres arguments de l'actualitat esportiva. Entre ells, una última hora, que Pablo Ramos correrà de forma oficial al Mundial de Motivisme la temporada que ve. Aquest serà un dels arguments que ens ocuparà divendres. Gràcies per la seva atenció. Per avui és tot. Adéu-siau.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
P-p-p-p-c-curious about this broadcast.
QDQ, què tal? Benvinguts, benvingudes a una nova edició del QDQ, a la sintonia de Tarragona Ràdio, avui amb canvi de cromos, amb canvi de veus, al capdavant del QDQ qui us parla, de seguida escoltarem la companya Núria Cartanyà, perquè ens ha deixat enllestides algunes de les converses, alguns dels protagonistes que avui passaran per aquest programa en directe, quan passen dos minuts per sobre de dos quarts.
Donat del migdia, a la sintonia de Tarragona Ràdio, temps per la cultura. Avui, temps per escoltar i per donar-li l'enhorabona a l'escriptor Òscar Palazón, que ha guanyat un premi. De seguida escoltarem també aquesta conversa i ens avançarem a una actuació de gospel que arribarà a principis de gener a la ciutat de Tarragona. A la tornada, després del butllet informatiu, parlarem...
de la Setmana Internacional dels Drets Humans que s'ha dut a terme a Tarragona. Encara queda alguna activitat i ens donarà temps encara per posar-nos dintre de la carpa del circ, le circ pardi, que arriba també aquest cap de setmana a l'anella mediterrània. Aquest és el pack. Si us quedeu amb nosaltres, aquests són els continguts. Lluís Copes té cura dels controls tècnics i us saluda Miquel González.
I la propera proposta d'agenda encara falta uns quants dies, però volem que us aneu preparant i que aneu aconseguint les vostres entrades perquè, sens dubte, s'esgotaran. I això que estem parlant del Palau de Congressos de Tarragona. Dissabte 3 de gener, tot just començar el 2026, a les 9 del vespre, Gospel Forever.
Un concert que aglutinarà més de 80 cantaires en escena. I qui ens en pot donar més detalls sobre aquesta gira de Gospel Forever i sobre les altres vegades que han vingut, que han fet gira també amb altres propostes, és el Ramon Escalé, el director i l'arrenjador dels temes que escoltarem. Ramon Escalé, bon dia.
Bon dia. Bon dia. És una proposta que surt del que s'anomena One Heart Festival, no?, i que va més enllà del concert que veurem aquí a Tarragona. Explica una mica en què consisteix la proposta. Bé, la proposta del festival de One Heart és una proposta que va sortir l'any 2019, arreu d'una estrada que vaig fer a Londres el 2018. Vam entrar en contacte amb una gent dels Estats Units i després parlant amb nosaltres van dir volem venir a Barcelona...
Volem actuar. Jo portava una experiència de 20 anys muntant un altre festival. I vam tirar endavant. I la veritat és que va ser molt guapo. 2019-2020 havíem de fer la proposta també, però amb la pandèmia se'n va anar tot a Norris.
2020-2021 vam estar aturats, 2022 vam tornar, 2023 vam tornar, ens vam associar amb la gent que ara són els productors de la gira aquesta, que és la gent d'Anexa, una productora de teatre de tota la vida, de Barcelona, gent molt potent, que ens vam entendre molt bé, però vam decidir que, de moment, la part del festival, en quant a la que inclòria tallers i activitats, ho deixàvem estar una mica amb stand-by, perquè estaven molt liats, i la veritat és que és un tipus d'activitat que porta molta feina,
però que ens centrava en la gira de concerts. I això ja fa tres anys que ho estem fent, la realitat ens està anant de fàbula. Hem ajuntat un cor, tenim la base de més, Sengers i Scouts Gospels Singers, que són els cors que jo dirigeixo. Bueno, Scouts Gospels Singers aquest any ja no, però fins ara està dirigint 25 anys. I també un cor que en diem One Heart Quiet,
que és un cor format per gent de tota Europa, bàsicament de grups espanyols, però són gent de 50 cors diferents, gent seleccionada, i hem aconseguit un format que ens funciona molt bé, hem estat a Madrid, hem fet sold out, hem estat a Barcelona, al Palau, fent sold out, vam estar ara fa... l'any passat, no, aquest any, ara millor, ja no recordo, en faig gran, vam estar aquí al Palau de Congressos de Tarragona, també pràcticament sold out,
Hem trobat una fórmula que a nosaltres ens encanta i que la veritat, doncs, que veiem que funciona molt, que la gent s'ho passa molt bé. I cada any presentem, dintre del concepte, això seria la matriu, seria One Heart Festival, però llavors presentem cada any un espectacle diferent. L'any passat, per exemple, va ser el Gospel Celebration, en el qual agafàvem grans temes de la història del pop i es versionàvem amb...
en format de gospel, com si jo som dos mites, o el mai surlot de Josh Harrison, i aquest any hi ha aquest gospel forever, que és una tornada a les arrels del gospel, el que una mica tothom s'espera quan va haver-hi el gospel, que no anem amb túniques, però sí el tipus de sonoritat, el tipus de manera de fer, que és l'origen del que és el gospel, que és una música que els anys 50-60 va esclatar als Estats Units.
Com a estàndard de gòspel, per entendre'ns, eh? Aquí ara feu versions... Sí, les arrels, sí. Una mica el que, jo què sé, hi ha alguna cosa, aquest tipus de temes així, que tothom identifica ràpidament amb el que són els orígens de gòspel. Per exemple, hi ha un tema que és un dels temes centrals de color púrpura...
color purple, que és el final de la pel·lícula, no sé si se tens present, però que hi ha un turonet, hi ha una església petitona en blanc, hi ha gent cantant gospel, i uns altres que venen com de festa, no? I de cop i vosaltres senten la crida de Déu, per dir-ho d'alguna manera, i de cop i vosaltres es converteixen tots i van tots cap a l'església. Llavors acaba amb una explosió del que, bueno, del que tots tothom entenem com a música gospel. Que xulo. Escolta, i teniu perquè, primer que tot, convideu el públic a cantar, eh? Perquè aquí hi ha molt de fraseig, no? Hi ha molt de repetició de tornada.
Sí, és que l'origen del gospel és aquest. El gospel és música d'església, l'església, hi havia un mossèn que deia alguna cosa, com ara, i anem menys a l'església, però algú que diu alguna cosa i uns feligresos que repeteixen. El gospel, pel luteranisme, va incorporar molt la música que la gent cantés. Lutero deia que cantar era resar dues vegades. Llavors, el cantar forma part del pregar d'anar...
No és una actitud passiva. Llavors, quan fem els concerts, d'alguna manera, s'avanta totes les distàncies, però la gent espontàniament es posa a participar, perquè és una música que, sense haver de demanar, ja s'entén que és participativa, que no estàs allà. No és el mateix que estar sentint una sinfonia de Beethoven, és diferent. I de tota aquesta amalgama de 80 veus, aquesta gran coral de gospel, teniu un mestre de cerimònies, no?, aquest reverent que deies tu, que és una mica qui porta la veu cantant, que és el Didier Likens.
Sí, el diria, a més som companys i sempre diem que som germans de pare i mare diferent, però que som molt amics i és un tio que a nivell d'Europa jo diria que és el tio o una de les veus que porta més autenticitat a el que és el gospel. Llavors, a l'hora de fer això, sí que està aquí els cors d'aquí, hem evolucionat molt, però sempre va bé.
portar algú que porta aquest extra, perquè els cors ara ja cada vegada tenen més solidaritat, cada vegada s'apropen més a la solidaritat autèntica del gospel, però incorporar elements més autèntics o més primigenis sempre és interessant.
Ell no només cantarà, sinó que també porta una guitarra, em sembla, també tocarà, no? Sí, sí, té la guitarra i més té una aquella manera de tocar d'antiga, entre cometes, eh?, que és, bueno, és un home que hem treballat molt, tenim molts projectes. Mira, fem una cosa de finals de febrer a Almeria, una cosa que l'he diat, una cosa que és un festival d'agòspel, però barrejant amb música africana, i com que sigui és africà, doncs, bueno, ja també l'he diat. Sempre estem fent coses junts, que porta... És un gran personatge d'agòspel d'Europa.
A part del concert, que potser és la part que els profans des de fora és la porta d'entrada, ens convideu a un concert especial. A part, vosaltres feu una tasca de recuperació i divulgació d'aquest estil musical, però també que té les seves arrels místiques, religioses. Com està el gospel a casa nostra?
No sé si és prou apreciat, prou conegut... Bueno, això no t'ho sabria dir, no t'ho sabria dir si és prou apreciat o prou conegut, perquè quan vam començar, som casualitats de la vida, al voltant de l'any 2000 vam ser 3 o 4 persones que encara tenim contacte, sense haver-nos-ho dit els uns als altres, sense conèixer-nos directament,
Vam començar cadascú el seu propi projecte. Jo venia sobretot del món del jazz, d'altres que venim més del Montcoral, però sense saber-ho, sense conèixer-nos, vam començar un projecte, vam cadascú el seu projecte, i actualment jo crec que hi ha més de 100 cors a Catalunya. Llavors, per una banda, la sensació que la gent tothom ja sap què és el gospel, i per l'altra banda, crec que pràcticament ningú sap què és el gospel.
Vull dir que en el sentit que tothom ha vist algú del poble que canta amb un cor de gospe i netament un concert, però una cosa és veure un cor cantant cançons de gospe i l'altra cosa és veure el gospe amb el que és de veritat, que això aquí difícilment ho veuràs. És una mica una contradicció, això, perquè per una banda tothom té la sensació que ja ha vist el que és el gospe o perquè ha vist una pel·lícula, però per altra banda s'ha aprofundit poc en el tema, no?
El qual no vol dir que hi ha una cosa que és meravellosa, que és que la gent té ganes de cantar, té ganes de participar, té ganes de fer coses artístiques, i a més dels cors d'agost i es troba que amb molt poca formació pot estar participat de seguida, no? Com un cor de música clàssica et demana un tipus de preparació, doncs a vegades que és més feixuc o més laboriós, no? I això ha sigut un boom perquè era una cosa que no existia, que inclús a nivell d'Espanya diuen, hòstia, Catalunya, què passa amb això, no?
Bé, les coses, casualitats de la vida, per dir-ho d'alguna manera, que això, entre 3 o 4 que érem, vam començar sobre l'any 2000, i ara, no sé, jo mateix, en el seu moment vaig fundar més de 30 acords. Em contractàvem per fer un taller o el que fos, començàvem, feia el taller, la gent va acabar, deia, ostres, això és molt guapo, volem continuar, llavors, bueno, jo posava gent que coneixia, gent que tenia messengers amb mi,
Vaig anar proposant també que dirigissin i així s'ha anat creant tota una xarxa que diria que ens coneixem tots o quasi tots, no? Perquè, d'alguna manera, tots hem begut una mica de les mateixes fonts. Perquè hi ha hagut gent que ha intentat ser gòstria sense estar en contacte amb el que és el gòstria i no se n'ha sortit. I no és perquè sigui difícil, sinó és com el blues, no? Són músiques que, si no les vius de dins, és molt difícil que les puguis fer. I, en canvi, si les vius des de dins, no tenen una excessiva dificultat.
On s'ha d'anar per descobrir el gospel d'arrel? Hem d'anar als Estats Units amb aquestes esglésies? Sí, encara ara, tot i que a Europa es fan coses increïbles, però si tu...
És que, com la gent abans em demana, escolta, si vaig a Nova York, vull anar a veure gospe, i jo els dic, vale, sí, hi ha les típiques, hi ha la bici, hi ha, no sé, hi ha unes quantes, que són les típiques, que està superben muntat, i que n'hi ha allà, i veuràs gospe, i veuràs, bueno, hi ha un poderío tremendo, i veuràs coses... És turístic, fins i tot, no? És turístic, és com si véns aquí a... És turístic, sí, sí, també, evidentment. Vull dir, també, tu pots anar a muntar a blau a flamenc i pots veure coses de molta qualitat. També pots anar a parar a Lloreta, no sé on, i també a veure una cosa que és un desastre, però...
i hi ha gent que diu, si tens temps, dic, va, que és una de les grans, però després un diumenge al matí, pèrde't per Harlem, perquè hi ha un passeig per allà, vull dir que no és un lloc perillós, i allà on sentis un negoc inclús que no soni massa bé, fica't allà.
Perquè llavors veuràs el que és el gospel de veritat. Encara que no siguin grans cantants, que la gent canta bastant, coses dolentes en trobaràs poques, però veuràs el que és de veritat, el que representa com ho viuen. Jo vaig poder viure a Àfrica, això. Vaig tenir la sort de poder estar en una missa gospel que no sonava mai, no és que no sonava massa bé, és que era horrible com sonava.
Però la gent que estaven cantant ens van convidar i ens miraven encara que guapo això que estem fent amb vosaltres, no? Perquè el rotllo no anava de cantar bé o malament, sinó anava d'adorar a Déu, de pregar, d'estar amb Déu, no? Anava per una altra banda. Llavors, clar, Góspel té això.
que després es canta el millor que es pugui. Fantàstic. Però a vegades oblidem això, no? El gospel és el que és, ve del que... I vol dir el que vol dir, no? És gent que va a l'església a pregar, no hi ha altre. I a partir d'aquí llavors sí, es canta i el que tu vulguis. Però es pica de mans, però es pica de mans, no perquè com a folclore, sinó perquè forma part de tota una història, no? I crec que això a vegades...
S'obrida tot i que últimament ja... Bueno, això també està passant... Totes les esglésies protestants han crescut molt, no? Les esglésies luteranes, pentecostals... Han crescut moltíssim, no? També, per l'invernació sud-americana. I ara, cada vegada n'hi ha més aquí, i el hostel és d'on ve, precisament. Llavors...
també hi ha una corrent de gent que tiren cap al tema religiós, però algú, com l'entarem, vés-te'n a Arcances, saps? Vés-te'n més, vés-hi allà al mig i segur que trobaràs autenticitat d'això. Ah, i traslladar això després dels concerts aquests que feu a les gires amb aquestes 80 persones, ostres, Déu-n'hi-do, ja no és només fer els arranjaments, sinó que és dirigir-los i que són homogenes, és traslladar aquest esperit perquè després ells ho poden traslladar cap a baix.
Sí, la sort és que ja portem molt temps, aquest cor que s'ha fet a 80 persones no és una cosa que faci un dia que existeix, sinó que hi ha gent que ens ha anat coneixent al llarg de molts anys, que sense voler han sigut de les coses meravelles a la vida, passen soles una mica, no? Soles, entre cometes, eh? Però aquest cor s'ha consolidat molt, ara sona realment, jo crec que és dels cors del país que realment sona, perquè tots compartim una manera de fer. Llavors...
Bé, entenem que més enllà que hi ha gent que pot ser creient, gent que no, no ens importa en absolut això, però sí que compartim una manera de fer i una manera de transmetre. I quan estem a l'escenari, per nosaltres no estem a l'escenari per nosaltres, estem a l'escenari per la gent. I el que busquem és una catarsi col·lectiva, no? I diria que ho aconseguim bastant sovint, perquè el que volem és una mica ens tornem bojos, entre cometes, no els bojos de bojoria, sinó d'entrar en catarsi, d'entrar en comunió amb allò, i que de cop i volta...
desapareix del teu cap, del teu cor, desapareix tot allò que no sigui allò que està passant allà. Llavors, allò és l'església, d'alguna manera. Llavors, l'església pots dir el nom, pots dir una creu, pots dir una espelma, pots dir el que vulguis,
però el que genera realment és això. I tinc sort de tenir molts amics americans que venen per aquí i quan veuen el que feien diuen que moltes vegades això que feu vosaltres és més autèntic que el que fem nosaltres, perquè el que estem fent nosaltres allà ja està com molt de tornada, ja està tot com molt vist i es nota que aquí encara és molt nou per a vosaltres tot això, no? I més enllà d'això, de les vostres creences, el que esteu generant és molt de veritat. I és cert que és així, és cert. I això passa a la mesura de concert d'agost que es genera això. Llavors nosaltres...
En aquest cas, jo concretament, el que vaig fer èmfasi, vaig buscar fonses, això, vaig a buscar que la gent es posi boja, en nou bon sentit, que s'obrigui de tot i que entre allà aquella pilota d'emocions que genera. Sí, perquè és un mantra, això d'anar repetint la mateixa tornada, la mateixa tornada, és un mantra, i quan ho ajuntes amb tot el que és la comunitat, i la repetició, i el cantar mateix, que et genera un tipus de respiració diferent. Sí, sí.
Sí, l'origen és una Àfrica amb un foc allancès i la gent donant voltes al voltant del foc, ballant i cantant, no? I és que, en aquest sentit, ja ho vam descobrir fa molts segles, això, no fa molts mil anys. És això, l'essència del ser humà, no? Totes les civilitzacions, i sobretot si mires, a mi m'encanten mirar reportatges de civilitzacions antigues o inclús de civilitzacions actuals però que estan aïllades, sempre hi ha aquest punt místic, no?, de...
del foc, del cantar, del ballar. Vull dir que a través del cantar i del ballar es busca un estat espiritual determinat. I això, el gospel, com tantes altres músiques, fa això.
Exactament. També ho fa el rock and roll, eh? Quan hi ha 50.000 persones cantant en un estari, és el mateix, eh? Més pasta, però... Sí, sí, sí. Ai, doncs mira, avui hem fet teoria, però el xulo és fer la pràctica, eh? I que us hi pugueu submergir realment. El programa de Fires i Congressos el dissabte, dia 3 de gener, a les 9.
Gospel Forever, aquest concert excepcional, a més de vuitat de Guide Dires, que el sentireu retronar i podreu participar-hi. Ramon Escalé, moltes, moltes gràcies i felicitats per la iniciativa. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
I la propera entrevista ve en forma de felicitació, i és que ens fa molta gràcia poder això felicitar en directe l'Òscar Palazón, un dels escriptors que tenim de referència aquí a Tarragona, i a Tarragona Ràdio també, que l'hem entrevistat moltes vegades, perquè l'Òscar ens ha fet saber que ha guanyat el Premi Mallorca de narrativa en català. A més, amb una narració una mica particular... Ara en parlem. Òscar Palazón, bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia. Premi Mallorca de narrativa en català, però són uns premis que tenen un munt de categories, em comentaves, no? Sí, són diverses categories. La majoria són en català. Per exemple, hi ha, a part de narrativa, poesia, assaig, teatre i literatura infantil, si no em deixo cap. I en castellà també n'hi ha dos o tres de categories. Molt bé. I com es diu la narració que vas presentar?
Doncs ho diu Estabat Mater i té un subtítol que és Un ben diví. Perquè ja hi ha altres novel·les que es diuen Estabat Mater i, bé, en previsió que potser l'editorial que publiqui el llibre no li agradi repetir un títol que ja existeix en altres editorials, doncs vaig afegir aquest subtítol. Què significa Estabat Mater? Bé, Estabat Mater és aquest poema religiós i, bé, musicat per diferents músics clàssics com Pergolesi o Vivaldi,
que fa referència a aquest episodi de la Mare de Déu als peus de la creu quan Jesucrist està crucificat. I precisament va d'això, la meva novel·la, d'aquest instint maternal que la Mare fa qualsevol cosa pel seu fill, encara que l'estigui veient patir com la Mare de Déu va veure patir el seu fill.
No és que l'ambientis en aquella època, no és que sigui un art bíblic. No, no, no, absolut. No, no, no és res bíblic. Clar que sí que hi ha alguna referència bíblica pel mig, però no, no, no. Està ambientada a l'època en què jo era petit, als anys 70, i va d'això precisament, de l'instint maternal, i el que em plantejo en aquesta novel·la és fins a quin punt pot arribar
aquest instint maternal, a què pot obligar a fer una mare aquest instint maternal, no? A quines conseqüències pot arribar? I això és el que, diguéssim, el tema de la novel·la. Quin gènere li has donat? Perquè, clar, això pot ser fins i tot inquietant? O no? I coneixent-te jo diria que sí.
Bé, és un monòleg interior, per tant, el que he fet és intentar reproduir els mecanismes del nostre cervell quan pensem i recordem, no? Clar, això pel que fa a la forma, que li has donat una forma una mica curiosa, o no sé si... Sí, curiosa. Que em recorda a l'Ulissés de James Joyce, sense comes, ni punts, ni res, no sé la frase, com a això? Sí, comes n'hi ha, perquè sense comes ja seria una mica complicat de llegir, però...
efectivament és una frase. En aquesta novel·la només hi ha una frase i una frase que s'estén al llarg de 180 pàgines, que és l'extensió de la novel·la. Només hi ha un punt i és el punt i final de la novel·la. La resta són comes, únicament. Perquè jo entenc que els mecanismes del cervell, com comentava abans, a l'hora de pensar i recordar, són a ratx, no? És com una...
catarata d'aigua que va caient i les paraules van caient, no? I són imparables. Doncs això és precisament el que intenta reflectir en la novel·la. Que això li dona un ritme... Bueno, suposo que canviant, també, perquè has hagut de reproduir igualment amb 180 pàgines. Has hagut de reproduir, doncs, diversos estats d'ànim o diverses sensacions, no ho sé, donar-li ritmes diferents. Sí, exacte. Una mica... O sigui, el procés ha sigut... Sembla que
Així, de primera vista, pugui semblar complicat escriure un llibre d'aquestes característiques, però en realitat no ho és tant, perquè una mica jo la sensació que he tingut durant tot el procés d'escriptura és que tu vas estirant del fil i un pensament te porta a un altre pensament i aquest altre pensament te porta a un record, etc. I vas filant tot el que surt d'aquest estirar del fil, no?
Explica'ns més coses sobre l'argument. Home, en quina situació es troben aquesta mare, aquest fill, com són els personatges? Digues, digues, fins on puguis explicar. Sí, per exemple, podria explicar que es tracta d'una mare soltera als anys 70,
amb tot el que això comporta, perquè avui en dia ser mare soltera no és cap problema. Però clar, evidentment, als anys 70, abans de la mort de Franco, això era un estigma, no estava ben vist en aquella societat tan conservadora.
I llavors això també condiciona bastant els pensaments d'aquesta mare narradora i els pensaments i records i com es bolca cap al seu fill, nascut d'una relació extramatrimonial. És fosca la novel·la? Bé, té moments de tot, té moments de tot. Té moments dramàtics, té moments...
crec jo, de cert humor, de certa ironia, ja de tot, ja de tot, perquè una mica és el mateix que dèiem abans, que quan estem pensant o recordant barregem tota mena d'estats d'ànims, tota mena de sensacions, etc. I la veu narrativa és la pròpia de la mare, ens posem al cap de la mare. Sí, sí.
Però és una veu narrativa que també va canviant de punt de vista. De vegades està en primera persona, de vegades està en segona persona, de vegades en tercera persona, que és el que, diguéssim, aquests aspectes formals d'anar-ho a l'hora permeten fer això, no? Perquè no hi...
A mi ja no m'agrada de per si escriure molt encotillat la idea tradicional de la novel·la, que fins i tot avui en dia encara es publiquen moltes novel·les d'aquesta manera, novel·les que potser recorden com s'escrivia fa 100 anys. I jo crec que la novel·la hauria de ser tan... el procés d'escriptura de la novel·la o l'estil d'una novel·la hauria de ser tan...
tan disruptiu, innovador, trencador, com ho és la poesia. En poesia no ens sorprèn que, per exemple, es facin servir diferents formats bastant alternatius, però en novel·les sí, sembla que la novel·la sigui un gènere més tradicional.
més conservador, però a mi no m'agrada que sigui així i per això m'agrada trencar una mica les formes. Què passarà ara, ara que has guanyat el Premi Mallorca de Narrativa en Català, a partir d'aquí, que és un premi econòmic, simbòlic, que implica la publicació? Doncs sí, és un premi econòmic i bastant ben dotat, per cert, són els 25.000 euros.
que és la categoria aquesta més ben dotada, és la de narrativa. Sí, sí, la veritat és que mai havien guanyat tants diners amb un premi literari. I també implica la publicació, que segons m'han dit serà cap a Sant Jordi. Molt bé, content, doncs no suposo.
Bueno, contentíssim, ja ho he de posar a imaginar. I Déu-n'hi-do. Doncs escolta, felicitats, et volíem felicitar en directe, i mira, sabent que publicaràs al voltant de Sant Jordi, recorda'ns-ho, home, que et trucarem pel programa, segur que fem un programa especial a la Rambla, i ara fa temps que no parlem, o sigui que et convidarem a venir, d'acord? Genial, doncs així ho farem. Moltíssimes gràcies. Òscar Palazón, una abraçada. Recorda'ns el títol, de moment, de moment, que després de la publicació això pot canviar. Està Bad Matter i el subtítol... Està Bad Matter i el subtítol és Un ben diví.
Vinga, gràcies, Òscar. Una abraçada. Gràcies a vosaltres. Una abraçada.
El Nàstic vol allargar les bones sensacions, sumar la tercera victòria a seguida i sumar la sisena jornada sense perdre per tancar el 2025, com diu el mig campista Mangel Sánchez.
Dissabte 20 de desembre, a les 9 de la nit, viurem el darrer partit del 2025, corresponent a la jornada 17 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi del Maulí d'Antequera, entre l'Antequera Club de Futbol i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sembra Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona.
33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Bon dia, és la una.
Us parla Tere Ortega. La ciutat tancarà 2025 amb una reducció dels robatoris fins als domicilis i furts al 44%, una disminució accentuada en els fets electius que més preocupen a la gent, segons ha explicat a Tarragona Ràdio, el cap de la Guàrdia Urbana, Manel Vázquez, Abre els Rius.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, l'intendent ha detallat que s'han desplegat plans d'acció en punts de la ciutat amb els complements de la unitat canina, drons i serveis de paisà. Tot plegat s'ha reforçat amb l'entrada en funcionament al setembre de la unitat policial de reforç i proximitat, que ha recollit 1.500 denúncies en 3 mesos.
De cara a l'any 2026, els agents portaran càmeres a la solapa que garantiran la seguretat jurídica i administrativa dels policies, però també dels ciutadans. A més, el cos està a l'espera de rebre els permisos per poder emprar pistoles Taser. Diu Manel Vázquez que se'n registrarà un minut abans de treure l'arma de la funda. Això, en paraules del cap de la Guàrdia Urbana, donarà transparència.
quan una situació s'enregistri, podrem tenir accés al minut abans d'extreure l'arma de la seva funda. Llavors, primer, ens dona major transparència.
perquè d'alguna manera podem rendir comptes davant de qualsevol organisme judicial o administratiu, o el propi ciutadà que pugui demanar-nos explicacions d'una intervenció, i també ens dona seguretat jurídica, transparència de seguretat jurídica pels agents, i és un mecanisme de control, no ho negaré.
Si bé els delictes vinculats amb els robatoris han disminuït, s'ha notat un repunt dels abusos sexuals. Amb tot, han caigut un 16% les violacions en penetració a la ciutat. I Tarragona ha presentat el part de Nadal dels impossibles. El 27 de desembre, el 4 de gener, el recinte firal es convertirà en un món de màgia i diversió amb una dotzena d'activitats i 14 espectacles. Michel Pijuan...
Després de l'èxit de l'edició anterior, amb la silla Passavaret al capdavant, el recinte final repeteixen guany la direcció artística i la producció del Parc de Nadal de Tarragona 2025, amb la voluntat de ser una proposta cultural de referència, capaç de combinar espectacle, joc i aprenentatge. Aquest any s'incorporen més espais dedicats a les manualitats i a la creativitat artística, i també hi haurà propostes específiques per a cada franja, activitats de descoberta i joc simbòlic per als més petits.
També hi haurà espais especialment pensats per a infants de 9 a 12 anys amb propostes potents, participatives i plenes d'acció. S'oferiran 14 espectacles amb una programació de quilòmetre zero i la igualtat de gènere i la diversitat de mirades com a punts forts. Als matins s'oferiran espectacles de petit format més índims
I tranquils, ja les tardes donaran pas a propostes més potents i dinàmiques. Com a novetats, s'incorporen espectacles itinerants que circularan pels espais interiors i exteriors. El parc comptarà també amb un espai dedicat al Tour de França. Sota el nom El Petit Gran Tour, Tarragona Esports ofereix aquesta activitat en la qual tenen infants com adults poden pujar a bicicletes estàtiques i fer el recorregut simulat de la tava tarragonina.
La consellera de Salut Olga Pany ha assegurat que Catalunya està davant una epidèmia de grip sense precedents, amb una casuística molt elevada a les urgències, però que no està suposant molts ingressos. Ho ha dit en el marc de la sessió de control al ple del Parlament. Efectivament, estem davant d'una epidèmia de grip sense precedents en els darrers anys, que està donant una casuística molt elevada a les urgències,
tant d'atenció primària com de coaps com d'hospitals, però afortunadament no està donant molts ingressos. Per què? Perquè de moment ens està afectant la gent jove, fonamentalment la gent jove, i no fan tants ingressos. Abans ho hem explicat, els ingressos per grip, els acabo de consultar, no arriben a 150 amb tot el sistema. A la UCI, per grip, per grip, 9 casos, perdó, era 6 ahir, 9 casos avui.
La consellera ha fet una crida a la població a vacunar-se i a posar-se la mascareta quan es tenen símptomes. I les obres de Parcel·les i Borra modifiquen el pla de treball previst i no s'actuarà al costat de l'escola rebessada durant el període lectiu Josep Sunyer.
Així, les coses dels treballs previs s'arrencaran el dia 23 de desembre, això és dimarts que ve, i fins després de Reis les màquines actuaran a la zona més propera a l'escola. En aquest punt es reprendran durant les vacances de Setmana Santa i d'estiu, i mentrestant s'anirà treballant en altres indrets de la zona. El conseller d'Urbanisme, Nacho García, ha explicat que fa setmanes que busquen alternatives per satisfer els interessos de les parts i que s'ha arribat a una solució amb el biciplau de tothom.
Era una de les inquietuds que teníem. Si per aturar amb l'obra 6 mesos, significava allargar molt el termini final d'execució. Una obra, i això l'AFA i la direcció els hem dit per activitat per passivar, una obra sempre comporta problemes. El que intentem és minimitzar al màxim aquests problemes que pot comportar. Amb aquesta solució que hem aconseguit trobar, no hi hauria ni canvi de plàning ni de costos a l'obra. L'obra total són 10 mesos de treball.
Per exemple, la setmana passada es va proposar canviar la maquinària utilitzada per un altre menor impacte i que permetria també escursar els terminis de l'obra. Ara ja no serà així perquè es modificarà, com dèiem, el pla de treball. Les obres de parcel·les i borra tenen una durada de 10 mesos i inclouen tots els treballs necessaris per a la urbanització dels carrers existents i de la nova creació. També s'inclouen la instal·lació de les xarxes de serveis d'aigües residuals i aigües pluvials, aigua potable, enllumenat públic, mitja i baixa tensió...
telecomunicacions i gas, amb el soterrament de les existents i la instal·lació també de les noves per donar servei a tot el conjunt de les parcel·les.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Anglocentres, gestoria Salcedo Ramos, clínica dental Doctor Higa. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
Vols ser tècnic d'activitats dirigides? T'agradaria convertir-te en entrenador personal o tècnic de sala de fitness? Has pensat ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres i accedeix al registre oficial.
Doncs seguim endavant i comencem aquesta nova franja del què de què la sintonia de Tarragona Ràdio. Volem fer valoració de com ha anat, vaja, de com estan aquesta setmana internacional dels drets humans a Tarragona i quines activitats queden encara per fer. Ja ho sabem que la ciutat celebra aquesta setmana dels drets humans amb diferents activitats.
Sota lema, els drets humans no es negocien. S'han programat xerrades, s'han programat tallers i diferents exposicions. Avui ho volem comentar amb el Gonzal Barrios, de la coordinadora d'ONGs de Tarragona. Gonzal, molt bon dia. Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Dèiem que encara queda alguna xerrada perquè la setmana és del 10 al 20 de desembre. Organitzeu, no?, dueu a terme aquestes activitats en el marc de la Setmana dels Drets Humans. Quin balanç en feu? Ja sé que encara no ha acabat, eh? Però per fer un balanç avançat, com està funcionant aquesta setmana, aquestes activitats? Bé, ha sigut de les 5 anys que estem fent aquesta la cinquena setmana dels Drets Humans aquí a Tarragona, eh?,
amb col·laboració també amb l'Ajuntament, amb el Deparcament de Cooperació de l'Ajuntament, doncs cada vegada ha anat augmentant el nombre d'activitats i consolidant-se. Aquesta ja considerem que està totalment consolidada, perquè hi ha hagut quantitat d'activitats de molts tipus. Han hagut tres exposicions, una d'elles amb una visita guiada, aquesta era el Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, hi ha hagut cinc xerrades, un taller, una acció que es va fer el dissabte passat...
que seia sense nom i cap nom sense drets, els drets de les persones no es negocien, el passa d'un documental que era el segon volum de 50 graus, sobretot el tema mediambiental, i ahir també per la tarda ja es van donar els premis al primer certamen literari sobre els drets humans que hem fet a Tarragona, que és una de les novetats.
Novetats d'enguany i, com deies, al voltant de les diferents vulneracions, les múltiples, malauradament, vulneracions de dret que es viuen, que continuen vivint arreu del món. És també una manera de posar-les sobre la taula, posar-les al focus, a l'escenari fins i tot mediàtic o d'interès ciutadà per mostrar-los, per visibilitzar-los i, en fi, per combatre'ls, no?
Per defensar-los, vaja. Sí, estem en un moment molt difícil, no aquí a l'Estat, sinó a Europa, i a nivell mundial és un moment crític, on l'extrema dreta està agafant uns nivells impressionants. En parlàvem fa una estona a Xile, per exemple, amb l'exemple de Xile, vull dir que... Sí, la manipulació, el poder que tenen mediàtic i la manipulació que es fa a les mentides, aquí a l'estat espanyol també estem en una mena de cop d'estat judicial...
sense cap tipus de sentit, però bé. Per exemple, tenim novetats, que són les dues que es faran demà. Una és l'espai QS, l'espai jove QS. Una és sobre la mutilació genital femenina.
és un tema importantíssim a moltes zones d'Àfrica, i després es farà, això a les sis i mitja i a les set i mitja, una segona xerrada amb un grup que s'ha creat jut a Ruanda, Amics de Ruanda, i ens explicarà com cooperar a la zona de Ruanda. Per tant, no solament és latinoamèrica, també àfrica, si estem treballant en diferents àmbits, les diferents ONGs,
que formem part de la coordinada ONGs, i cada vegada hi ha més interès, hi ha més gent que ens truca per participar, etcètera, i és una cosa que va endavant. A l'espai Jove QS o l'antic Ajuntament han estat aquests dos espais protagonistes o principals, i com tu deies, demà, a partir de dos quarts de set de la tarda, sí, ho dic bé, a l'espai Jove QS,
Aquesta xerrada sobre la mutilació genital femenina, aquesta violació dels drets humans, i també aquesta consideració com a violència de gènere, i una estona després, aquesta altra cara, com tu ara parlaves, amb els amics de Ruanda. Sí, perfecte. És una mica el que ens queda...
per viure d'aquesta setmana. Parlem també d'aquesta novetat, d'aquest concurs literari. Com ha anat? Perquè ha estat el primer cop que es duï a terme. Sí, hi ha hagut molt d'interès. S'han presentat quasi 20 escrits. Era un curs, un partit relat, sobre el tema dels drets humans.
i ahir va ser un dels actes més nombrosos que hem tingut durant aquesta setmana. Per tant, hi havia molt d'interès, va haver-hi moltíssima empatia, i ara s'estem plantejant, evidentment, de continuar l'any que ve. Clar, un concert literari no es pot fer cada any de la mateixa manera, però el volem repetir l'any que ve, en principi, i això ho estudiarem, perquè ha dit que ha tingut molt d'èxit. I la participació de gent important també ha sigut un què, per continuar. Gonzal, què ens cal perquè aquestes setmanes funcionin més? Implicació...
potser seria la paraula, o què diries tu, què és el que es busca? Implicació, sensibilitat, creure realment en la situació gravíssima que estem vivint i que no queda altre espai que reaccionar davant de la gravetat. Tu imagina't que és el moment en potser que més conflictes hi ha a nivell mundial, conflictes
duríssims, com el de Palestina, on s'està produint un genocidi per la mateixa gent que va patir el genocidi a la Segona Guerra Mundial, amb un recolzament, un silenci vergonyós de molts països i dins de l'Unió Europea, inclús de la Unió Europea com a entitat.
solament a l'estat espanyol, Irlanda, Països Baixos, hi ha 4 o 5 països que s'han rebotat una miqueta, però, bueno, estar televisat, vull dir, és increïble, perquè estar televisat, ho ha vist tothom, però no hi ha una reacció contundent. I segueix, és a dir, hem fet com una mena d'assignatura del trofoc que és mentida, perquè la gent es desmobilitzessi, però segueixen en aquest moment, estan patint...
una gravetat amb inundacions sin fred, amb unes tendes a campanya que estan bombarditjats contínuament, és algo vergonyós. A Tarragona continuem mobilitzant-nos i continuen havent-hi concentracions i mobilitzacions, no? Sí, sí, la plataforma. Segurament molt més mincers del que voldríem i del que hauríem de ser, seguríssimament.
Sí, sí, la coordinadora d'UNG, junt amb la comunitat arabe palestina, formem la plataforma del camp de Tarragona en defensa de Palestina, i per tant estem implicats totalment. Però no solament això, és que la gravetat segueix anant, vull dir, Trump se vol quedar, el president nord-amèrica Trump es vol quedar en Groenlàndia, es vol quedar en Canadà, està agredint a Mèxic, i en aquests moments ja hi ha tot un desplegui militar al Carib,
i a punt d'entrar en acció contra el Venezuela, dient que el Venezuela s'està quedant amb el petroli que és d'ell, i que és nord-amèrica, el petroli venezolà, i Colòmbia també està amenaçada, etc. Suposo que aquí la reflexió que cal fer és perquè hi ha aquest immobilisme social, no sé si generalitzat o no, i perquè hi ha també aquesta problemàtica, aquesta situació, a nivell dels mitjans de comunicació, a nivell mediàtic, etc. I a nivell de la Unió Europea, que clar, són
molts fronts. Molts fronts, però a ningú se li escapa que el control que estan portant les empreses tecnològiques d'informació, sigui Google, sigui les que siguin, Twitter, etcètera, tothom sap que estan totalment potencials per als Estats Units amb una capacitat econòmica impressionant,
I també hi sortia un article a La Vanguardia sobre com ja fa anys que Israel ha penetrat dins els sistemes judicials de la Unió Europea per intentar parar tot tipus de resposta davant de les seves segregacions. Això és per llegir. I, per tant, el control que s'està fent dels metges de comunicació és tremendo, i els jutges que...
a la millor tiren cap endavant amb una visió de justícia, valgui la redundància, doncs poden ser amenaçats, poden ser sancionats, és increïble. Estem davant d'una dictadura quasi a nivell mundial que és molt greu, molt greu.
I la part de la ciutadania que es mobilitza o que n'és conscient és poca. És poca, evidentment. És poca. La gent jove no ha viscut aquí una repressió. Tu, bueno, ho hem imaginat a Alemanya, no? A Alemanya, que té un problema, diguem, d'identitat i un problema de culpabilitat en el que va fer a la segona guerra mundial, que en van matar 6 milions...
de jueus més un milió i mig de gitanos, altres ètnies, i comunistes, i gent d'esquerres, i socialistes, etcètera, i té un problema gravíssim. Per això dona suport al genocidi de Gaza. Jo el que em pregunto és...
i quan surti de veritat tot el que s'ha fet Israel a Gaza tornarà a tenir el mateix problema d'identitat i de culpabilitat com l'obtenen ara del que van fer amb el genocidi dels jueus. És que no sé com s'ho podran menjar, però fa uns pocs dies el president o el cap de govern d'Alemanya va anar a veure el Netanyahu tranquil·lament saltant-se totes les normatives, totes les declaracions de l'ONU, totes les declaracions de la justícia internacional com que s'està fent un genocidi...
I a demà ha tornat a vendre armes a Israel perquè seguissin maixecant a la població de dones i grius. Hem de tenir una cosa. A Gaza no hi ha un exèrcit. Hi ha una població civil tancada, amb unes condicions dramàtiques, sense estructures perquè li han destrossat tot i la seguissin bombardejant com si fos un gran exèrcit. Això és una cosa increïble que estigui ocorrent avui dia.
S'ha de posar paraules i s'ha de demostrar el que està passant i intentar aconseguir que a la societat ens anem mobilitzant i siguem conscients del que passa i no ens deixem portar només per certs inputs que arriben o no arriben. Però és que aquí ens pot passar el mateix en qualsevol moment. Com pugin el PP i Vox, aquí seguirem lluitant per les coses que ara tenim consolidadades o ens creiem que tenim consolidadades i tornarem 30 anys enrere. Això la gent no s'ho planteja.
No, i que hi pot haver aquest retrocés a tocar, no ens ho plantegem prou. Exacte. Gonzal Barrios, que, en fi, doncs, gràcies també per la tasca que feu. Ens queden aquestes dues activitats de la Setmana dels Drets Humans que hem comentat i segur que en continuarem parlant, eh? Moltes gràcies per donar cobertura a tota aquesta lluita. Gràcies a vosaltres per venir. Gràcies. Fins ara.
Y seguimos adelante con más temas en la sintonía de Tarragona Radio. Este fin de semana el circo llegará a la anella mediterránea de Tarragona con el Cirque Party. Laura es productora y Carola es artista del Cirque Party. Laura, Carola, muy buenos días.
Muchísimas gracias por acompañarnos en Tarragona Radio. ¿Preparadas ya para llegar a Tarragona? ¿Ya estáis por aquí? ¿Cuándo llegáis? ¿Cuándo empieza todo el engranaje y todo el montaje del Exit Party en Tarragona? Explícadme. Bueno, ya estamos aquí. Estamos instaladas desde hace cuatro días. Ayer y antes de ayer montamos la carpa.
y todo el campamento y ahora estamos terminando de montar la técnica dentro de la carpa y haciendo un poco de promoción para que la gente se anime a venir y nada, empezamos la primera función el sábado 20 a las 7 de la tarde.
Sábado 20 a las 7 de la tarde estaréis más días, luego recordaremos también un poquito las sesiones para que la gente se apunte y tenga tiempo de comprar las entradas. Pero Laura, cuéntanos qué vamos a ver, qué destacamos, ya sé que vamos a ver muchísimas cosas, pero qué no nos podemos perder o qué nos cuentas acerca de esas funciones que vamos a ver a partir del sábado.
Bueno, te cuento, yo soy Carola, soy artista del circo, hace 13 años que tenemos esta compañía, somos un colectivo, estamos basados en Toulouse.
Y todos los artistas de circo tenemos formación en teatro, así que es un espectáculo de circo contemporáneo con mucho de teatral. Tiene mucho humor, tiene toda la música en vivo, hay varias técnicas de circo, hay trapecio fijo, trapecio abuelo,
hay juegos sicarianos, manipulación de objetos, hay magia, hay danza, pero bueno, todo dentro de un ambiente con muchos personajes, clunescos, con una dramaturgia bastante teatral. Por eso la propuesta es bastante distinta de lo que tenemos en...
en el imaginario de un circo tradicional. Veo que es una propuesta muy abierta a toda la familia, es decir, que al final muchos adultos terminamos yendo al circo porque nos recuerda nuestra infancia o porque tenemos niños o niñas y queremos ir, pero al final nadie se va a aburrir, ¿no? Yo creo que es un proyecto muy completo, ¿no, Carola? Claramente, es para toda la familia, porque igual homenajeamos al circo, porque son nuestras...
raíces. Así que hay tanto para los niños como para los adultos. Es un espectáculo muy completo, muy multipluridisciplinario y nada, que realmente es para todas las edades. Oye, ¿dónde te vamos a ver a ti concretamente? ¿En qué disciplina estás tú?
Yo hago el trapecio abuelo, hago el dúo de portés de acrobacia en dúo con mi portora y hago clown y canto.
Bueno, pues entonces te vamos a ver en muchas disciplinas, ¿no? Como tú decías, bien multidisciplinar este circo. Laura, recuérdanos las funciones, dónde podemos conseguir las entradas, cualquier consejo que a nuestros oyentes les pueda servir para venir a visitaros, para venir a veros, para venir a disfrutaros. Sí, hacemos seis funciones.
Empezamos, como te he dicho, el sábado 20 a las 7. Actuamos también el domingo a las 6. El lunes 22 a las 7. Martes 23 a las 7. El 24 hacemos pausa porque la gente hace sus cenas de Navidad. Y también hacemos función 25 y 26 a las 7 de la tarde. Así que después de la comida familiar podéis venir a ver el chico. Oye, vais a pasar la Navidad. Dime, dime, perdona.
Sí, no, quería solo añadir que el martes 23, después de la función, también hacemos un concierto de cumbia y que todos los días acá en La Carpa hay un bar abierto al público antes y después del espectáculo, abrimos siempre una hora antes.
que empiece la función y también vamos a dar cena, se puede comprar cena después del espectáculo, así que la gente se puede quedar a comer aquí con nosotros y hablar con los artistas y vamos a tratar de generar un espacio convivial. Pues tenemos la experiencia completa para venir. Te decía que vais a pasar las Navidades en Tarragona. Sí.
Sí, sí, bueno, con el circo nos pasa a menudo, que las veces las pasamos cada año en un sitio distinto. El año pasado estábamos en Salzburg, así que al menos esta vez estamos un poquito más cerca. Bueno, pues oye, que disfrutéis mucho también de nuestro territorio, no tendréis mucho tiempo para hacer turismo, seguro que no, pero muchísimas gracias por acercaros y por explicarnos cómo van a ir todas estas funciones. Os vendremos a ver seguro. Laura, Carola, muchísimas gracias, mucha suerte.
Gràcies, buenos dias. I nosaltres anirem tancant aquí el programa d'avui perquè s'acosta ja el punt horari de dos quarts de dues. Ara arriben els butlletins informatius, tota la informació, vaja, els butlletins, no, arriba el Tarragona Actualitat amb tota la informació rellevant i destacada d'aquesta jornada. Per part nostra, això ha estat tot. Que vagi molt bé, molt bona setmana, fins la propera.
That is all.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
El Nàstic vol allargar les bones sensacions, sumar la tercera victòria seguida i sumar la sisena jornada sense perdre per tancar el 2025, com diu el mig campista Mangel.
Dissabte 20 de desembre, a les 9 de la nit, viurem el darrer partit del 2025, corresponent a la jornada 17 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi del Maulí d'Antequera, entre l'Antequera Club de Futbol i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils,
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Bona nit.
Gràcies.
Wish that I could see the machinations Understand the toil of expectations in your mind Hold me like you never lost your patience Tell me that you love me more than hate me all the time
Gràcies.
Són dos quarts a dues.