Title:

Rutes literàries, teatre crític i Nadal africà

## Context i estructura del programa L'episodi de **Què de Què** a *Tarragona Ràdio* combina tres blocs principals: • **Marató de rutes literàries i de llengua per Tarragona** • **Teatre i memòria democràtica** amb *Ronda de Vigilància* de Sergi Xirinax • **Com es viu el Nadal a l’Àfrica**, a través del testimoni d’un comerciant nigerià Al llarg del programa es destaquen **projectes culturals locals**, el pes de la **literatura i la llengua catalana** a la ciutat i una mirada **crítica i diversa** a la realitat social i festiva. --- ## 1. Marató de rutes: llengua, literatura i ciutat ### 1.1. Una ciutat literària que s’organitza Des del minut 88 s’explica la primera **Marató de rutes de Tarragona: camins de llengua i literatura**. • Coordinada per la **Pellc** amb moltes entitats: **Universitat Rovira i Virgili (URV)**, Departament de Política Lingüística, grup *Veus de Dona*, biblioteques, **Museu del Port**, Museu Diocesà, **Catedral de Tarragona**, etc. • L’objectiu és **posar en valor Tarragona com a gran ciutat literària**, més enllà del seu patrimoni romà. • El format és una jornada sencera, de **10 h a 19.30 h**, amb **cinc rutes** en format *tastet* (versions reduïdes d’itineraris ja existents). > "Tarragona és una gran ciutat literària... és obrir un tastet, i a partir d'aquí, durant l'any, es poden fer les rutes senceres." La resposta del públic ha estat **massiva**: inscripcions exhaurides en dos dies i **llista d’espera**. Algunes persones faran **les cinc rutes seguides**. ### 1.2. Ruta Josep Pin i Soler (matí) • Inici: **10 h**, des del **terrat del Palau de Congressos**. • Basada en el llibre *La ruta Josep Pini Soler. La interpretació de la ciutat* de *Magí Sunyer* (URV). • Recorre la **Tarragona del segle XIX**, del pas de l’antic al nou règim. • Permet entendre: - La ciutat de pagesos i menestrals. - Els **grans canvis urbans i socials** del període. La ruta mostra com *Pin i Soler*, tarragoní, **literaturitza la ciutat** i en deixa una mirada molt precisa. ### 1.3. Ruta d’Història de la llengua catalana • Punt de partida: **carrer Merceria**, amb el professor **Jordi Ginebra** (URV). • Tema central: **evolució de la llengua catalana a Tarragona**. Continguts principals: • Del *llatí* a la llengua catalana, a partir d’**inscripcions del carrer Merceria**. • Textos de moments en què la llengua ha estat **malmesa, prohibida o perseguida**, i també textos **reivindicatius**. • Visió de conjunt de **segles d’història lingüística** en clau tarragonina. ### 1.4. Ruta «La Tarragona que reneix» (Veus de Dona) Ruta nova coordinada per **Montse Bové** dins del grup de treball *Veus de Dona a Tarragona*. **Context històric:** • Parteix de la **desfeta de 1811** (Guerra del Francès), quan la ciutat queda **enorreada** urbanísticament, econòmicament i humanament (la població es redueix a un terç). • A partir de mitjan segle XIX, **Tarragona reneix** gràcies, sobretot, al **Port de Tarragona** i a l’expansió urbana. **Itinerari i continguts:** • Des de l’**Amfiteatre romà**, on s’havien allotjat presoners que construïen el port. • Es connecta l’Amfiteatre amb la pedrera que esdevingué el **Balcó del Mediterrani**, d’on s’extreien pedres per al port. • Es mostra l’**eixamplament de la ciutat** i la transformació urbana. **Perspectiva de gènere i literatura:** • El grup *Veus de Dona* hi posa el **contrapunt d’escriptores**, amb l’objectiu de **visibilitzar la mirada femenina** sobre la ciutat. • Autores citades: - *Noemí Bagés* - *Olga Xirinacs* - *Lourdes Malgrat* - *Maria Aurèlia Capmany* - *Mònica Batet* - *Montserrat Abelló* • Final de la ruta al **carrer Apodaca, 23**. Aquesta ruta combina **memòria urbana, transformació econòmica i veus literàries de dones**. ### 1.5. Ruta «El Serrallo vist pels escriptors» A la tarda, la marató continua amb la ruta sobre **El Serrallo**, organitzada per la **Biblioteca Pública de Tarragona**, el **Museu del Port** i el **Port de Tarragona**. Continguts: • Recorregut pel **barri mariner d’El Serrallo i el mar**, espai identitari de la ciutat. • Es llegeixen textos d’autors que hi han posat la mirada literària, com: - *Jordi Tiñena* - *Olga Xirinacs* - *Josep Pin i Soler* - *Carlos Barral*, entre d’altres. • Ruta de **nord a sud**, que enllaça la **Part Alta** amb **El Serrallo**, cosint simbòlicament «tota Tarragona». ### 1.6. Ruta de la Catedral: lletres inscrites en pedra Última ruta de la marató, guiada per **Pablo Barona**, a partir de les **inscripcions i textos vinculats a la Catedral de Tarragona**. Punts clau: • La **Catedral de Tarragona** com a *espai literari per excel·lència* de la ciutat. • S’hi pot llegir la història escrita en **2.000 anys**, des del *llatí clàssic* fins a l’aparició del *català* als murs. Figura central: **Florus**, poeta llatí • Autor d’un text on relata una vivència als **jardins del temple d’August**, ubicats sota l’actual catedral. • La ruta permet llegir aquest text al **fossat de Santa Tecla**, espai més proper als antics jardins. Altres referents literaris: • **Jaume I** a través del *Llibre dels fets*, amb passatges lligats a Tarragona. • **Vicent Andrés Estellés**, que escriu sobre la seva visita a Tarragona als anys 50, quan les restes de Jaume I es traslladen de la catedral a Poblet. La ruta fa un **fil argumental continuat**, gairebé sense moure’s de la catedral, i mostra com el temple és un **gran arxiu de pedra de llengua i memòria**. ### 1.7. Valoració final de la marató • Es reivindica que **Tarragona és una ciutat literària molt potent**, amb molts escriptors que «han cantat la ciutat». • Es posa en relleu la **xarxa d’entitats literàries i culturals** que hi treballen. • La marató és un **«obrir meló»**: un tast condensat que ha de convidar a fer, durant l’any, les rutes completes. --- ## 2. Teatre, memòria i política: «Ronda de Vigilància» ### 2.1. L’obra i el seu context A partir del minut 913 es presenta la representació de **Ronda de Vigilància**, obra de *Sergi Xirinax*, a la **Biblioteca Pública de Tarragona**, a càrrec del col·lectiu **Tecla Smith**. • Direcció escènica a càrrec de **Cinta Ramon**, que ja havia col·laborat en el muntatge original amb el mateix autor. • L’obra s’inscriu dins un **cicle de memòria democràtica** de la biblioteca i en fa la cloenda. • Ja s’havia estrenat al **Teatre Tarragona**, en el marc del projecte *Clique Sèmic*, junt amb les obres *Cosines* i *Família*. La peça és descrita com la que té **més ressò en temes de memòria democràtica** i connexions amb la situació política actual. ### 2.2. Argument i estructura dramàtica **Trama principal:** • En un context de **crims i violència** en un poble o ciutat qualsevol, s’organitzen **rondes de vigilància** veïnals. • Els sospitosos acaben sent **immigrants**, en un procés de culpabilització dels col·lectius més febles. • Paral·lelament, hi ha la història d’un **mosso d’esquadra** i una **assistent social/activista del barri**, on es produeix una **venjança** relacionada amb **conflictes no resolts de la Guerra Civil**. Estructura escènica: • Cinc intèrprets, repartint-se dues línies d’acció: - Tres veïnes en un **cafè de poble**, que comenten el present i recorden anècdotes del passat. - El **mosso** i l’**assistent social**, en un altre espai. • Joc de llums per alternar entre les dues trames simultànies. > "És una mena de tràiler polític o social amb aquesta forma d'escriure àcida i irònica del Sergi." ### 2.3. Temes de fons: por, franquisme i democràcia L’obra aborda qüestions profundament polítiques i socials: • **Por i manipulació:** Davant fets que se’ns escapen, apareix la por, i la por porta a accions **irracionals o injustes**. • **Xenofòbia i immigrants:** Es mostra com, en situacions de crisi, es tendeix a **culpabilitzar els col·lectius més vulnerables** (immigrants, persones amb menys reconeixement social). • **Memòria de la Guerra Civil:** Hi ha comptes pendents i traumes que **no s’han resolt** i que reapareixen en el present. • **Pervivència del franquisme com a ideologia:** No com a règim explícit, sinó com a **forma mental i cultural** que impregna la política actual i alimenta l’auge de la **dreta i l’extrema dreta**. Cinta Ramon resumeix una idea clau de l’obra: > "Del franquisme, no vam guanyar la guerra per perdre-la en moments de pau." És a dir, si no es resolen les qüestions de fons, la **democràcia queda en perill**. ### 2.4. To i recepció • L’obra té **components còmics**, però és un humor que, en reflexionar-hi, **espanta i fa pensar**. • Podria definir-se com una **«comèdia dramàtica»**: es riu, però el rerefons és dur i incòmode. • Durada aproximada de la representació a la biblioteca: **45 minuts**. Posada en escena a la biblioteca: • No és una simple lectura dramatitzada, sinó **teatre amb posada en escena**, tot i que simplificada. • Escenografia mínima: **dues taules, tassetes, petits objectes**, tot centrat en el **text i la interpretació**. • S’han fet petites reduccions per reforçar els **aspectes de memòria i passat no resolt**. Pel que fa a la trajectòria de Sergi Xirinax, **Ronda de Vigilància** és considerada **molt representativa** de la seva obra, pel seu compromís polític, mirada crítica i abordatge dels **perills per a la democràcia**. --- ## 3. Nadal a l’Àfrica: tradicions, música i comunitat ### 3.1. Visita a la botiga Sinachis Touch Al tram final del programa, la periodista **Abril Rius** es desplaça al **carrer Méndez Núñez, 8** de Tarragona, a la botiga **Sinachis Touch** (o *Sinatistoch*, segons la pronúncia), propietat de **Peter**, d’origen nigerià. L’entrevista explora **com es viu el Nadal a l’Àfrica**, centrant-se en: • Els **hibos (ibo)** del sud-est de Nigèria. • Els **zulus** de Sud-àfrica. Peter remarca que: • *Àfrica no és homogènia*: - Nigèria sola té **més de 52 nacions** internes (cultures, llengües i formes de fer diferents). • Per il·lustrar el Nadal africà, utilitza **objectes de la botiga**: vestimentes, instruments, màscares, pessebres. ### 3.2. El pessebre africà A la botiga, Peter decora per Nadal amb: • Un **pessebre molt singular**, format per elements de **tres països**: - **Madagascar** - **Kènia** - **Senegal** • Materials **completament naturals**: - Fulles de plàtan - Fusta - Una carbassa-instrument de Senegal anomenada *tabale*. • El naixement està **dins d’una carbassa** i col·locat a sobre d’un **arbre de baobab** fet amb fulles de plàtan. També hi afegeix **llums de Nadal**, imitant la decoració habitual catalana, i recorda que a molts llocs d’Àfrica **també s’utilitzen llums** en aquestes dates. ### 3.3. Nadal entre els ibos del sud-est de Nigèria #### 3.3.1. Retorn al poble i vida comunitària En la cultura **ibo**: • El Nadal és un moment perquè **tothom torni al poble**: - Pobles d’uns 10.000 habitants poden arribar a **més de 200.000 persones** en aquestes dates. - Hi tornen els que viuen a les ciutats nigerianes i els que viuen a l’estranger. • Es fan **grans reunions familiars i de poble** per tractar: - Temes col·lectius: arreglar infraestructures, organitzar tasques comunitàries. - Cerimònies d’**iniciació als grups d’edat** (estructura social clau). Calendari tradicional: • El **final d’any** ibo arriba cap a l’octubre. • El **nou any** comença cap a **mitjan gener**, però el Nadal (cristià) se celebra en dates similars a Europa. #### 3.3.2. Grups d’edat i organització social Els **grups d’edat** són centrals en l’organització ibo: • Agrupen totes les persones nascudes en un marge d’uns **4 anys**. • Peter, per exemple, forma part del grup de 1968–1972. • Encara que visqui fora de Nigèria, **continua formant-ne part**. Funcions principals: • **Grups joves:** - Neteja del poble. - Tasques de seguretat. • **Grups grans:** - Mantenir la pau i moderar reunions. - Establir normes bàsiques. Les assemblees de poble inclouen tots els membres dels grups d’edat amb dret a vot, conformant una societat **bastant igualitària i democràtica**. #### 3.3.3. Aprenentatge, ofici i emancipació Un altre element destacat és el **sistema d’aprenentatge i emprenedoria**: • Els joves passen **set anys** fent d’aprenents en un negoci (botiga, taller, etc.). • Després, el mestre o amo del negoci els **ajuda a obrir el seu propi comerç**: - Els dona diners. - Els paga el lloguer d’un local. • Així s’evita haver de demanar crèdits bancaris. Aquestes cerimònies de «fer les lliures» (passar d’aprenent a propietari) es **concentren per Nadal**, coincidint amb el retorn massiu al poble. #### 3.3.4. Vestimenta i afecte La **roba nova** és una peça clau en el Nadal ibo: • Els pares porten la canalla al sastre per fer **roba a mida** amb el **darrer estil de moda**. • A la dècada dels 70–80, per exemple, era habitual el pantaló de **cama molt ampla**. • Es diu als nens que, com més espectacular és la roba, **més els estimen els pares**. • Peter admet que també depèn del **poder adquisitiu familiar**, però la simbologia afectiva hi és molt forta. #### 3.3.5. Menjar, carrer i música El Nadal ibo és sobretot **carrer, menjar i ball**: • Normalment **no es menja a casa**: - Es va **de casa en casa** en grups d’amics, sovint amb màscares, i a cada lloc els conviden a menjar. - Al final del dia, és gairebé **impossible menjar més** i costa fins i tot caminar. • Plats típics: - *Arròs* en diferents preparacions. - *Pão de yam* (puré o massa de tubercle, elaborat amb motlles). - Salses especials de Nadal, amb **molts ingredients**. - Plats de **llegums** (alguns per esmorzar, acompanyats d’una mica de pa). • L’estació seca i assolellada (**no hi ha hivern**) fa que la vida sigui **plenament al carrer**. **Música i màscares:** • En totes les cultures africanes, la música i el ball són **essencials**. • En el cas ibo, els **balls d’emmascarats** són centrals, i els infants: - Es fabriquen les seves pròpies **màscares** amb cartró i retalls de roba dels sastres. • Instrument destacat: l’**Oguene**, un *metallòfon* de dues peces metàl·liques sobre una base de fusta, que sona com un conjunt de **campanetes metàl·liques**. • De petits, explica Peter, feien servir només **dos trossos de metall** per no poder costejar un instrument complet. ### 3.4. Nadal entre els zulus de Sud-àfrica En la cultura **zulu**, també és una festa molt comunitària, però amb particularitats pròpies: • El Nadal coincideix amb **final d’hivern i inici d’estiu**, ja que és un dels pocs llocs d’Àfrica on hi ha estacions ben marcades. • És el moment en què la gent surt al carrer **per primera vegada després de l’hivern**, amb molta alegria. Costums principals: • **Brais**: una mena de barbacoa, amb molta carn a la brasa. • *Pap*: menjar elaborat a partir de **farina de blat de moro**, que acompanya la carn. • Reunions familiars i molta música i ball. • Vestimenta: - Roba feta amb **teixits típics zulus**. - Molts **collars de colors** i un **barret especial** per al període nadalenc. • A diferència dels ibos, els zulus **no utilitzen màscares** en aquestes celebracions. ### 3.5. Tribus o nacions? Peter fa una puntualització important sobre el llenguatge: • Sovint a Europa es parla de «**tribus africanes**», però ell defensa que cal parlar de **nacions**. • Exemples: - Els **ibos** són més de **30 milions de persones**. - Els **zulus** superen els **20 milions**. • Abans de l’arribada del colonialisme europeu, eren **nacions amb estructura pròpia**: reis, sistemes polítics, organització territorial. Això trenca estereotips i dona una visió més **respectuosa i complexa** de les cultures africanes. ### 3.6. La vida de la botiga i el Nadal de Peter a Tarragona A **Sinachis Touch** hi ha una **exposició permanent** d’art africà: • Es pot **veure, tocar i sentir**: l’art africà, diu, cal **viure’l** més que no pas només mirar-lo. • Més del **70% de les peces són noves** aquest any: - Baüls de fusta d’acàcia. - Estris de cuina i ensaladeres de fusta. - Instruments com *tongue drums* i *rain sticks*. - Peces de vestuari (mitjons, fulards, etc.). - Pessebres de **pedra de sabó de Kènia** (aquests, benèfics). Horaris d’obertura: • Obert **tots els dies** excepte 25, 26 i 1 de gener. • Matí: **10.00–13.30 h**. • Tarda: **17.00–20.30 h**. Pel que fa al seu **Nadal personal**: • Peter el passa a **Tarragona**, perquè ha de treballar i no pot viatjar a Nigèria. • Recorda els primers anys aquí, quan celebraven el Nadal a casa seva amb molts nigerians i persones d’altres cultures. • Aquest any vindran el seu **germà i la família**, i combinaran: - Menjar **tradicional africà**. - Balls a casa i alguna sortida al carrer. - **Tradicions catalanes** com *cagar el tió* o menjar raïm per Cap d’Any. • Explica divertit que la seva família ja ha «al·lucinat» alguna vegada amb aquestes tradicions i fins i tot les han incorporat un cop tornats a Nigèria. L’entrevista serveix per mostrar un **diàleg viu entre cultures**, on Peter es defineix tant com **ibo** com **català**, i on el Nadal esdevé un espai d’**intercanvi i mestissatge cultural**. --- ## 4. Bloc informatiu breu A la part central del tall apareix un **butlletí informatiu de la casa** que no forma part del programa cultural però contextualitza la realitat local: • **Mascaretes obligatòries** de nou als centres sanitaris de Tarragona per un **pic de grip avançat**; es destaca el paper de la vacuna i la protecció individual. • Famílies de l’**escola Arrabassada** alerten dels **riscos** d’unes obres molt properes al pati i aules d’infantil (pols, soroll, vibracions). • **Professorat** en jornada de lluita per **millores laborals i salarials**, amb advertiment de possibles vagues si les negociacions no avancen. • Iniciativa de l’**Ajuntament de Tarragona** i el **Port de Tarragona** sobre el **magatzem Reial**, amb entrades amb dipòsit retornable i visites al **Moll de Costa**. • Anuncis institucionals i publicitaris sobre el **pla Tarragona 26**, comerç de proximitat, i un establiment de materials de construcció. Aquest tram actua com a **tall informatiu** entre el segment teatral i la secció final sobre el Nadal africà. --- ## 5. Eixos temàtics principals de l’episodi 1. **Tarragona com a ciutat literària i de llengua** • Rutes que combinen **patrimoni material i immaterial** (monuments, barris, textos). • Presència forta de la **URV**, biblioteques i entitats culturals. • Reivindicació de la **literatura com a clau per interpretar la ciutat**. 2. **Memòria democràtica i crítica social** • El teatre de *Sergi Xirinax* posa en qüestió: - La **gestió de la por** i el tracte als **immigrants**. - La **poca resolució** del llegat de la Guerra Civil i el franquisme. - Els **riscos per a la democràcia** davant l’auge de l’extrema dreta. 3. **Diversitat cultural i intercanvi** • El relat del **Nadal africà** mostra: - La **riquesa de les nacions africanes** (ibos, zulus). - La importància del **ball, la música i el menjar** en la vida comunitària. - La **convivència de tradicions africanes i catalanes** en el dia a dia d’un migrant a Tarragona. 4. **Compromís local** • Tant les rutes com el teatre i l’entrevista a Sinachis Touch evidencien un **teixit cultural molt viu** a la ciutat i un interès per connectar **passat, present i diversitat**.

['Tarragona Ràdio', 'Què de Què', 'Tarragona', 'literatura', 'rutes literàries', 'llengua catalana', 'Universitat Rovira i Virgili (URV)', 'Pellc', 'Veus de Dona', 'Josep Pin i Soler', 'història de Tarragona', 'Amfiteatre romà', 'Balcó del Mediterrani', 'El Serrallo', 'Catedral de Tarragona', 'Florus', 'Jaume I', 'Vicent Andrés Estellés', 'Sergi Xirinax', 'Ronda de Vigilància', 'Teatre Tarragona', 'Tecla Smith', 'memòria democràtica', 'Guerra Civil', 'franquisme', 'immigració', 'xenofòbia', 'por social', 'Nadal', 'Àfrica', 'Nigèria', 'ibos', 'zulus', 'cultura africana', 'Sinachis Touch', 'Moll de Costa', 'Biblioteca Pública de Tarragona', 'Port de Tarragona', 'magatzem Reial']