Por eso te tengo que encontrar. Te sigo buscando tanto, te sigo esperando tanto, que por eso te tengo que encontrar.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Si separem bé la brossa orgànica, ens estalviem diners i l'aire que respirem cada dia està més net. Separa bé l'orgànica i ajuda'ns a tenir la ciutat com a tu t'agrada. Ajuntament de Tarragona. Fans de Tarragona. Amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre, un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot. Des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participi pel Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
Bona nit.
Què tal? Molt bon dia. Passem 36 minuts de les 12 en punt del matí. Això és el que de què aquest magazín cultural a la Sintonia de Tarragona Ràdio. Avui canviem una mica els papers. Habitualment al capdavant d'aquest magazín ja l'acompanya Núria Cartanyà. Aquí li enviem una salutació. I avui qui us parla és el Miguel González. A les vies de so, el Lluís Comés.
Per apropar-nos diferents propostes, també avui que compartirem plegats durant els propers minuts. La primera ens portarà a parlar d'una marató, la primera marató de rutes de Tarragona, camins de llengua i de literatura per Tarragona. De seguida ampliarem tot plegat i després encara ens quedarà temps de parlar d'altres qüestions fins a dos quarts de dues del migdia.
Altres qüestions que ens portaran a parlar sobre com es viuen les festes de Nadal a l'Àfrica. D'això en parlarem a partir de la una amb la companya Abril Rius i també passarem, o de fet ens avançarem a la presentació que hi ha aquesta tarda.
a la Biblioteca Pública de Tarragona de Ronda de Vigilància de Sergi Xirinex, a càrrec del col·lectiu Teclasmit. En parlem de tot plegat en els propers minuts. Com us dèiem, benvingudes, benvinguts al Que de Que.
Per abordar el primer tema vull saludar en primera instància l'Anna Gisbert, presidenta de l'Anna Gispert, diguem-ho bé, presidenta de la Pellc. Anna Gispert, molt bon dia. Hola, bon dia. Has de canviar-te el cognom, ja és una dinàmica, ja és una tònica, disculpa. No passa res. De fet, ara presento els altres convidats, però, Anna, ens acompanyes avui, novament, perquè dissabte hi ha rutes, hi ha llengua, hi ha literatura, i hi ha una marató.
Sí, sí, hi ha un fet excepcional a la ciutat. Gràcies a la quantitat d'entitats que es dediquen a la cultura i a la literatura, ens hem aplegat, no solament aquí parlem de la pell, que evidentment, sinó que hi ha la Universitat Rovira i Virgili, hi ha el Departament de Política Lingüística de la Generalitat...
hi ha el grup de treballveus de dona, amb la Jutpont i l'ICE, també, de la Rovira i Virgili, les biblioteques, que jo diria que són les grans culpables que això passi, el Museu del Port, el Museu Diocesal, la Catedral de Tarragona, és a dir, hi ha moltíssimes entitats que sumen esforços perquè en una ciutat literària com la nostra tingui lloc, esdevingui una marató, sobretot de literatura i també de llengua.
Doncs ara n'anirem parlant i anem subent convidats. Saludem la Montse Bové de Veus de Dona a Tarragona i també, si no m'equivoco, coordinadora d'aquesta ruta. Montse, molt bon dia. Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. És un plaer poder venir aquí i compartir el treball que fem conjuntament amb el grup de treball de Veus de Dona a Tarragona. I presentarem una ruta nova que es diu La Tarragona que reneix.
Ara en parlarem, doncs, de tot això. Agafem una altra entitat, com és la catedral, en aquest cas el Pablo Barona, que és el guia de la ruta de la catedral. Pablo, molt bon dia. Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos també. Primer que tot, Anna, jo crec que podríem definir, no?, jo ho has fet una mica, però...
Què ens hem d'imaginar quan parlem d'aquesta marató de rutes a Tarragona, que arribarà aquest dissabte de les 10 del matí fins dos quarts de vuit de la tarda? Sí, ens hem d'imaginar que, bé, farem un tastet, unes pinzellades, d'algunes de les rutes més emblemàtiques de la ciutat. Llavors, doncs, ens hem d'imaginar que recorrerem uns espais patrimonials...
que a través de les veus dels escriptors, que molts han nascut a Tarragona o hi han tingut relació, han vist la ciutat. O sigui que farem un recorregut per aquest matrimoni immaterial que és la literatura i que de vegades no se li dona el valor que té.
Per tant, són una sèrie de rutes, tot és aquest dia, no?, tot és dissabte? Totes, totes, cinc rutes. Cinc rutes. Literatura... Ostres, ja ens hem de calçar sabata còmode, eh? Sí, a veure, bé, penseu una cosa, que quan es van obrir les inscripcions no van passar ni dos dies i estava tot ple, hem hagut d'ampliar...
l'aforament, i sí, no vol dir que tothom les faci totes, però sí que hi ha persones atrevides que seguiran l'itinerari tot el dia. Si algú està pensant en apuntar-se, la cosa està ja esgotada, està exaurida. Bé, jo crec que hi ha una llista d'espera i sempre va haver d'apuntar-s'hi per si hi ha possibilitat d'encabir més gent. Però el ser la primera, doncs clar, ha tingut força molt bona resposta.
Hi ha un nex comú? És a dir, hi ha una unió amb totes les rutes? Hi ha alguna cosa que faci de fil conductor o no?
Bé, són rutes diverses, perquè penseu que la primera és sobre la literatura de Pini Soler. Llavors pot ser que hi hagi la coincidència d'això, d'escriptors que han literaturitzat la ciutat, i el fet que recorrem la ciutat, aquesta ciutat tan escrita...
com deia el llibre de Joan Cavaller, en què tenim una meravella. Parlem sempre de patrimoni de la humanitat a nivell romà, però patrimoni material a nivell literari. Si volguéssim buscar un fil sol no seria...
Però sí que hi ha autors que repeteixen, hi ha espais molt emblemàtics i hi ha el que és la ciutat, com a Tarragona. Començaríem a les 10 del matí amb Josep Pini Soler des del terrat del Palau de Congressos.
Sí, és una ruta que ja hem fet altres vegades, el que passa que ja sabeu que és un tastet, no es pot fer tota. A partir d'aquella publicació que va fer Magí Sunyer, professor de la Universitat Rovira i Virgili,
que es diu La ruta Josep Pini Soler, la interpretació de la ciutat, i el tarragoní Pini Soler ens parla de la Tarragona del segle XIX. Veurem els canvis que va patir la ciutat de l'antic al nou règim i, a més a més, ens permetrà entendre com era la ciutat des de l'època que encara hi havia força pagesos, menestrals i com ha evolucionat.
I després continuarem amb Història de la Llengua, en aquest cas des del carrer Merceria, ja amb el Jordi Ginebra.
Sí, un altre professor de la Universitat Rovira i Virgili, perquè aquí el Departament de Filologia Catalana també suma i té molt de pes. I aleshores veurem l'evolució de la llengua catalana a la ciutat. Des del llatí, a partir d'unes inscripcions que apareixen al carrer de Marceria, fins a arribar avui, i veurem textos en què la llengua ha estat força malmesa i prohibida...
textos reivindicatius, un tastet també de l'evolució de la llengua al llarg dels segles.
I ara sí arribarà aquesta Tarragona que reneix, Montse, que gairebé que ens en parlis tu, perquè seràs una de les conductores d'aquesta ruta que parla precisament de la Tarragona a partir del segle XIX, no? Exactament. Després de la desfeta del 1811 amb la Guerra del Francesc, la població va quedar totalment enorreada a nivell urbanístic, a nivell econòmic i a nivell humà, perquè es va reduir només a un terç de la població.
I a partir de la meitat del segle XIX la Tarragona va renaixent. Digues, digues. I aquest renaixement implicarà un desenvolupament econòmic important gràcies al port i un desenvolupament urbanístic.
I aleshores agafarem diferents espais des de l'amfiteatre, que encara que sembli que no lliga, sí lliga, perquè allí havien col·locat els presoners, els presoners que construïen el port,
i agafaven pedres de la pedrera, que és actualment el balcó del Mediterrani. I així, diguem-ne, es va construint el port i es va eixamplant la ciutat. Llavors, nosaltres, com a veus de dona a Tarragona, posarem el contrapunt amb les escriptores. Escriptores, parlo d'escriptores i no d'escriptors, perquè la nostra finalitat és visibilitzar les escriptores.
I agafarem la Noemi Vagès, agafarem, evidentment, l'Olga Txirinacs, la Lourdes Malgrat, la Maria Aurelia Cammany, la Mònica Batet i la Montserrat Tavelló. I acabaríem al carrer Apodac a 23.
Molt bé, doncs posar aquest contrapunt a això que ens has explicat, amb aquestes escriptores, amb la seva mirada, amb la mirada que elles van fer d'aquest espai, que també és emergent o que va ser emergent, i que arriba des del grup de Treball Veus de Dora, també participant en aquestes rutes.
Continuaríem a la tarda. Ara vaig amb tu, eh, Pablo, que tenim la ruta de la catedral, que la comentarem també. Però abans arribarà, després del migdia, després de dinar, el Serrallo, en aquest cas vist pels escriptors.
Sí, és una ruta que ja fa uns quants anys que funciona i funciona molt bé, gràcies a la Biblioteca Pública de Tarragona i al Museu del Port i al Port de Tarragona, en què es fa tot un recorregut
pel barri tan nostre, que és el Serrallo i el Mar, vises diferents perspectives. Per exemple, la visió que té Jordi Tinyena, o bé la visió que té Olga Txirinacs, també, o el mateix Viní Soler, o Barral, etcètera. És a dir, que serà una ruta de nord a sud, o de tota Tarragona, perquè, esclar, vindrem de la part alta i arribarem fins al Serrallo.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Arribaran cansats, eh, Pablo, ja, a la porta lateral de la catedral, cap a les sis i quart de la tarda, per veure aquestes lletres pètries, no?, aquestes paraules dites i escrites als murs de la catedral. Què ens proposa aquesta ruta?
Doncs, bàsicament hem de pensar que la catedral de Tarragona és, podríem dir, l'espai escrit, l'espai literari per excel·lència de la ciutat, en el qual tenim la grandíssima sort que tenim textos que ens parlen de l'espai, fins i tot ja des d'època romana, perquè aquí tenim aquesta figura tan interessant de Florus, del poeta llatí, que en altres llocs, a llocs on tenen escriptors d'aquesta talla, entre cometes,
Els tenen venerats, pràcticament. Aquí el tenim una mica oblidat, però realment és un personatge molt interessant perquè tenim un escrit seu en el qual ens explica una vivència que va tenir en els jardins del temple d'August. I tenir l'oportunitat de llegir aquest text justament al fossat de Santa Tegla, que seria el més proper, tant en el temps com en l'espai, podríem dir, als jardins del temple d'August, que el tindríem just a sota de la catedral, doncs considero que també és un privilegi que tenim
els tarragonins, en aquest sentit. I llavors, a partir d'aquí, arrenquem i anem fent tot un viatge a través de 2.000 anys d'història, des del llatí clàssic fins a l'aparició de la llengua catalana, veient com això ha anat d'alguna manera impregnant els murs de la catedral. Parlarem, per exemple, d'una figura...
Una figura que poques vegades es concep com una figura literària, que és el rei en Jaume, Jaume I, a través del llibre dels fets, que, òbviament, té alguns elements ben tarragonins, i, per altra banda, molt lligat a això, un altre personatge molt important que reprèn aquesta connexió jaumiana, podríem dir, com és, òbviament, Estellers.
i tota una sèrie de textos que fa al voltant de la seva arribada a Tarragona als anys 50, si no m'equivoco, precisament amb el motiu del trasllat de les restes del rei Enjaume des de la catedral fins a Poblet. I llavors tot això ens permet fer tot un fil argumental sense moure's pràcticament de la catedral.
Déu-n'hi-do. Tot el que amaga i el que n'aprendrem, eh? No només a la catedral, sinó també amb aquesta jornada dedicada a gaudir de la llengua i la literatura. Començarem amb Pini Soler, continuarem amb aquesta història de la llengua, amb la descoberta de Tarragona amb veus de dona, i a la tarda, doncs, aquestes mirades literàries al barri del Serrallo i acabant amb aquesta proposta a la catedral.
Ara no sé si ens deixem alguna cosa. Hem fet una pinzellada molt ràpida, hem fet una ruta express i ho haurem d'anar deixant aquí perquè hem d'encabir una altra de les entrevistes encara al programa. Vaja, jo anava a dir que es poden fer les inscripcions i tu em deies que val la pena fer-ho perquè hi ha encara aquesta llista d'espera i qui sap si tenim sort.
Repetireu, no, suposo? Sí, i tant. Jo crec que és una cosa única i insòlita i que posa damunt la taula tots aquests escriptors que han cantat la ciutat, no? I que és una manera de fer veure el públic en general...
que Tarragona és una gran ciutat literària, és obrir un meló, és obrir un tastet, i a partir d'aquí, durant l'any, es poden fer les rutes senceres. Però aquesta vegada serà això, un tastet, i el que jo crec que també val la pena destacar són la quantitat d'entitats que treballen per la literatura i per les lletres a casa nostra. És una suma de grans agents literaris i és una suma que s'ha de destacar.
Avui hem fet també un tastet amb l'Anna Gispert, amb la Montse Bobella, amb el Pablo Barona. Moltíssimes gràcies i que vagin molt bé dissabte. Gràcies a vosaltres. Tots convidats. I aquesta tarda, a dos quarts de set, a la Biblioteca Pública, hi haurà també aquesta representació de Ronda de Vigilància de Sergi Xirinanx. En parlava la nostra companya, Núria Cartanyà.
I la propera proposta és una cita d'agenda immediata per aquesta mateixa tarda, dos quarts de set, i a la Biblioteca Pública de Tarragona hi tenim una representació o lectura dramatitzada de Ronda de Vigilància, un text de Sergi Xirinax que posa en salfa tecla Smith. La Cinta Ramon n'és una de les membres, crec que és la directora fins i tot de l'espectacle. Cinta Ramon, bon dia. Hola, hola.
Bon dia, sí, faig de directora. De fet, hem seguit la mateixa direcció que ja la va portar a terme el Sergi i en aquell moment també vaig col·laborar amb Ben com a ajudant i, bueno, l'hem tirat endavant aquesta vegada, aprofitant el cicle de memòria democràtica que feien a la biblioteca i com a cluenda, doncs, representem Ronda de Vigilància del Sergi.
Ara t'ho anava a dir que ja està estrenada, eh? Ronda de Vigilància. La vam estrenar al Maig, al Teatre Tarragona, jo per la porta d'alrere. Vull dir que la vam estrenar a l'escenari. Sí, és que això de la porta d'alrere és literal. Això de la porta d'alrere és literal. Exacte, per aquelles escaletes i tal. Sí, per allà. Sí, la vam estrenar allà, dins d'un projecte del Sergi, que es deia Clique Sèmic,
on hi havia també l'obra Cosines i Família. I la del mig, la de Ronda de Vigilància, és potser la que té més resor de tot el que és la memòria democràtica, de tot el que està passant políticament, malauradament ara. De què va Ronda de Vigilància? Mira, Ronda de Vigilància és una sola temàtica, però que podríem dividir en dos.
Hi ha unes veïnes d'un poble qualsevol, d'una ciutat qualsevol, que parlen que es fan unes rondes de vigilància perquè hi ha hagut uns assassinats i llavors quan en aquests assassinats ja se sap exactament que estan en punt de mirar els immigrants. I per altra part hi ha un mosso d'esquadra i una...
assistent social i es produeix una venjança pels aspectes no solucionats encara de la Guerra Civil. Llavors s'ajunten, és una mena de tràiler polític o social amb aquesta forma d'escriure àcida i irònica del sèrbis.
llavors ho vau fer al teatre en plan sempre heu treballat molt el text i ha sigut més important que l'escenificació però és que ara justament el text ho irà més en el sentit que no sé fins a quin punt podeu escenificar o portar tot un muntatge a la biblioteca com serà la posada en escena? l'hem reduït una mica la escenografia són dues taules dues taules i poca cosa més dues taules, unes tassetes uns botets, poca cosa més no?
perquè, bueno, ja ho saps, ja ho acabes de dir, és el text el que ens importa, però, bueno, no és una lectura dramatitzada, el que nosaltres també hi som molt acostumats a fer-ho, sinó que ja és el text, vull dir, és el text posat a escena i, bueno, és una obra de teatre. Hem fet alguna petita reducció per a que se centrés més en aquests aspectes
més de memòria, més del passat, que si no se soluciona torna al present, no?, és aquest cercle malèfic a vegades, però bé, és l'obra, en essència és l'obra, són uns 45 minuts aproximadament de representació.
Aquest és el punt que deies, no? És el punt una mica que hi ha al darrere de la trama. Un obre que ens parla del passat però que pot ser vigent. Bé, ja hem vist tots els incidents, els greus incidents que s'han produït a part de l'Estat i aquí pels immigrants, per venganxes, per...
per culpabilitzar sempre els aspectes més febles, si vols dir així, o menys reconeguts, llavors nosaltres ara ho tornem a portar a escena. És també una mica davant d'aspectes que no controlem, apareix la por i la por ens fa fer coses que a vegades no hauríem de fer, per ser molt segurament.
Les conductores de la trama són aquestes veïnes que parlen? Serien les protagonistes, els personatges principals? Bé, són els cinc, són cinc intèrprets, són els cinc els personatges principals, perquè és una trama que es desarrolla simultàniament en un cafè de poble, on se reuneixen tres vírgoles, explicant anècdotes del passat, les van relacionant amb el present...
i després, simultani, hi ha un joc de llums, ara s'encenda, s'apaga, a l'altre hi ha la bossa, diguéssim, i l'assistent social, una activista del barri, diguéssim. Quin to agafa tot plegat?
Al final, què diríem? És una obra de pes? És dramàtica? És corprenedora? Quins adjectius li posaríem a la sensació que li queda al públic? Té components còmics, però saps aquesta comicitat que rius, però que després, quan la reflexiona, espanta una mica. Llavors, és un punt que et fa reflexionar sobre...
com estem vivint, què estem fent, per on va la política en aquests moments, què fa la societat, què fan els joves, una mica tot això. No et sabria posar-li una...
Una comèdia dramàtica. Val, per dir alguna cosa. Sí. Encaixaríeu com encaixa, eh? Vosaltres, que teniu molt coneguda l'obra del Sergi Sirinacs, com encaixa ronda de vigilància dintre de la seva obra. Diries que és representativa, que és de les més lliurides, sens dubte, un dels temes que li interessaven. Sí, perquè el Sergi sempre havia estat en política d'una forma o altra i sempre havia tingut una postura...
clara i crítica. Llavors aquesta jo trobo que l'enfoca perfectament perquè parla del present, parla de com estem reaccionant a fets i potser reaccionem d'una certa manera perquè el passat no s'ha solucionat de forma clara. Parla del perill de la democràcia davant de situacions
que no estan solucionades. Hi ha un moment, a part també del franquisme, no vam guanyar la guerra per perdre-la en moments de pau. Llavors és una mica la pervivència d'aquest franquisme com a ideologia, no perquè hi hagi això sinó com a ideologia, aquest auge de la dreta, de l'extrema dreta,
com es reflexa en la forma en què vivim. I això el Sergi ho tenia molt present. Doncs ja ho sabeu, avui a dos quarts de set, la representació de Ronda de Vigilància, una obra del Sergi Xirinax a la Biblioteca Pública de Tarragona, a càrrec del seu col·lectiu, el col·lectiu Tecla Smith. Cinta Ramon, moltíssimes gràcies i molta merda per aquesta tarda. Gràcies a tu, vinga. Adéu.
Bon dia, és la una.
Us parla Tero Ortega. Els usuaris dels centres sanitaris de Tarragona s'han topat avui amb la mesura obligatòria de l'ús de mascaretes en el primer dia d'aplicació d'aquesta normativa. Laia Tian Núñez. Manel i Teresa són dos usuaris del CAP Muralles. Ja sabien que aquest dimecres haurien d'anar a la visita que tenien programada amb mascareta. Són conscients que la mesura és clau per evitar contagiar-se de la grip, que en guany s'ha expandit de manera avançada.
En aquesta vida el que més s'estima és un mateix. Per tant, el que ha de fer és protegir-se al màxim i davant d'aquestes circumstàncies, d'aquesta situació, jo crec que totes les precaucions són benvingudes i hem de creure.
i ho sabíem, i per això ja n'hem agafat una de casa, perquè, per sor o per desgràcia, encara en teníem un munt de reserva de la pandèmia que no els havíem llançat, i hem dit, doncs vinga, recuperar-les. Jordi també ha accedit al seu centre de atenció primària, però ha hagut de demanar que li donessin la mascareta perquè no en portava. Les proporcionen al tauler i del cap en un dia amb més afluència de gent. Ahir no feia falta, però avui m'han dit que havia de posar la mascareta, m'han donat una mascareta. Hi ha molta gent, està bastant col·lapsat.
perquè suposo que és el problema que hi ha de la grip i està bastant col·lapsat. Ramon Monegal és metge de família al Cap Muralles. Recorda la importància de la vacuna i de la mascareta per frenar els contagis. Explica que estem en un pic epidèmic que s'ha avançat un mes respecte als 3 anys. Estem en un pic epidèmic, en guany de grip s'ha avançat, s'ha avançat quasi un mes respecte a l'any passat. Salut augura que el pic de la grip es pot allargar una mica més per les interaccions de Nadal.
Les famílies de l'escola arrabassada i l'associació de famílies d'alumnes anuncien la situació de greu risc i afectació que suposarà, diuen, l'inici imminent de les obres d'urbanització del barri de l'Ermita de la Salut, previstes asseguren a un metre del pati dels més petits i a 10 metres de les aules dels alumnes de 3 a 5 anys. Manel Terrés, membre de l'AFA de l'escola.
La toneladora i els camions i tota la maquinària que hi haurà aquí cada dia estaran acompanyades de pols, de soroll, de vibracions i possibles projecions. El projecte que ha esperat 40 anys exposa, asseguren a 138 alumnes, alguns amb necessitats especials, a mesos de soroll, vibracions i també de pols.
I el professorat manté el pols amb l'educació a les portes d'iniciar les negociacions per aconseguir millores laborals i retributives. Aquest dimecres els sindicats han convocat una jornada de lluita i concentracions simultànies a diferents punts del país. Se n'ha fet una a l'Institut Martí Franqués i també als serveis territorials d'educació. Laura Casas...
Els docents valoren positivament el calendari que Educació els va acabar acceptant perquè s'inicia amb la negociació sobre millores retributives a ja abans de Nadal i situar l'ordre de la negociació segons les prioritats que tenen, salaris, ratios i plantilles, menys burocràcia, decret de direcció de plantilles i currículums. Francesc Gasó, delegat sindical de professors de secundària, recorda que es troben entre els docents més mal pagats de l'Estat.
hi ha suport arreu de Catalunya a les reivindicacions sindicals. Esperem que ni que sigui per vergonya de veure que estem a una de les comunitats de renta per càpita, no, de renta per càpita no, on el cost de la vida és més car i en canvi tenim un dels salaris més baixos, o sigui que ni que sigui per vergonya hem de deixar anar a posar-nos el salari que toqui. Els sindicats avancen que si les negociacions que comencen el dia 16 s'encallen es caminarà cap a un cicle de vagues.
Les entrades del magatzem Reial es posaran a disposició del públic demà. A partir de les 11 del matí s'hauran de pagar dos euros que es reemborsaran als usuaris una vegada hagi invalidat la seva entrada a l'accés al recinte del magatzem Reial. Aquesta és una iniciativa impulsada per l'Ajuntament i el port de Tarragona. El magatzem Reial enguany es podrà visitar.
Del 27 al 30 de desembre el refugi número 1 del moll de costa. Els horaris d'obertura són el 27, 28 i 29 de desembre de 10 del matí a dos quarts de dues de la tarda. I de 4 de la tarda a 8 del vespre al 30 de desembre obrirà el magatzem de 10 del matí a dos quarts de dues de la tarda.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant a Anglocentres, gestoria Salcedo Ramos, clínica dental Doctor Higa. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
La una del migdia i sis minuts en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio. És el QDQ, amb 16 graus de temperatura a l'exterior dels nostres estudis. Per cert, voleu saber com es viuen les festes de Nadal a l'Àfrica?
Doncs, si ho voleu saber, de seguida us ho expliquem i em disculpareu. Havia d'entrar una sintonia. Ho tornem a fer, Lluís? A veure si ara queda bé. Voleu saber com són les festes de Nadal a l'Àfrica?
Doncs ens ho explicarà de seguida la nostra companya. Anem cap al carrer Méndez Núñez, a la botiga Sinachis Touch. Allà hi és la nostra companya Abril Rius. Ja em comença a semblar una edició de cada Nadal, que venim aquí al carrer Méndez Núñez número 8, a la botiga Sinachis Touch, i parlem amb el Peter, amb el seu propietari.
Bon dia a tothom, què tal estem? Bones festes. Ho he pronunciat bé? Sinatistoch. Sinatistoch? Sí, sí, sí. Què tal? Ens vam venir l'any passat a fer una miqueta de repàs de la botiga i quines són les coses que tenies, també les exposicions. Avui volem parlar una miqueta més de com és el Nadal a l'Àfrica, i l'Àfrica és un continent enorme, suposo que no podem detallar com és a cada lloc, a cada punt del continent.
Àfrica és molt gran. Mira, per exemple, Nigèria, que és un dels països més grans d'Àfrica, té més de 52 nacions comprimides en un sol país. Són cultures diferents, són llengües diferents, són formes de fer diferent. Usarem dues cultures...
de dues parts d'Àfrica, els hibos del sureste de Nigèria i els hulus de Sud-Àfrica, per donar una miqueta de visió del que és Nadal en Àfrica. Ho farem a través d'alguns objectes, si et sembla. Primer, una pregunta. Quan arriba el Nadal, vesteixes la botiga d'una altra manera? Fiques alguns elements que no hi eren per fer un mes decoratiu del Nadal o no? Són objectes que estan tot l'any.
No uso, por supuesto, decoro la botiga amb peses diferents. Por supuesto, tenim un pesebre molt xulo que és component de tres països diferents, de Madagascar, de Kenia i de Senegal. Està fet amb material completamente natural i, por supuesto, fica llums de Nadal com un guasabo joque. En África també ho usem.
Quin és on està el pessebre? El pessebre està a la entrada de la botiga, està a dalt d'un arbre de baobab fet aquella amb fulles de plàtan. El pessebre en si també són de fulles de plàtan.
I el que és la caça és un antigu instrument de Senegal, que es diu tabale, és una calabassa, i hi ha un arbre de palmera a dalt que és de Madagascar. Són els tres països que figura en el pessebre. D'això es composa el pessebre, no?, de les tres països que acabes de dir. Sí, sí, i les peces estan a dins, que són peces petites, fetes amb fullets de plàtan.
Ah, val, no havia vist lo de dins, o sigui, és un pessebre amb el naixement, no?, i està tot dins d'aquesta de calabassa, no m'has dit? Sí, sí, sí, està fent dintre la calabassa i està a dalt d'un albre de baobab. Parlem de les diferents tradicions de viure el Nadal en aquestes tres zones de l'Àfrica, a partir de quins objectes ho expliques?
Mira, a partir del vestiment d'instruments, perquè la música, com sabeu, és molt important en les cultures africanes. I després, de les màscares, per supuesto. En Àfrica, tots els valls porten una màscara. Des del moment de naixement fins al dia que marxem, hi ha màscares per tot. I també hi ha màscares per a les festes de Nadal.
La vestimenta, m'explicaves, és per... Cada Nadal has de portar una peça de roba nova? Sí, els pares diuen que si t'estimen molt et fan roba nova. Et porten al sastre, et fan la roba a meida...
Y tiene que ser el estil que está de moda en este momento. Recuerdo en los años 70, 80, la campana del pantalón tiene que ser molt ampla. Y si la TV es molt més ampla que la de tus amics, es porque tus pares te estiman molt més, ¿no? ¿Y si no te estiman tant? Ese ya no puc explicarlo, porque, bueno...
També depèn del poder adquisitiu dels pares, però és la forma que expliquem l'estima dels pares en aquest període i en aquesta edat també, que eren més petits. A part d'això, el menjar. El menjar és el període que tothom
tornen al poble. Estem parlant d'un poble que normalment hi ha 10.000 inhabitants. De sobte, hi ha més de 200.000. Els que viuen fora del país, els que viuen a les ciutats del país, tornen. Hi ha reunions familiars. Estic parlant de l'est de Nigèria, la cultura Ibaora. Hi ha reunions familiars. Hi ha reunions de pobles. Hi ha iniciació.
para formar parte de los grupos de edad, porque es cuando los que han madurado suficiente pueden formarse un grupo de edad, porque es la forma que vivimos. Y las reuniones es para arreglar las cosas que necesitaban arreglar, arreglos en el pueblo. Y los que han estado fuera,
fer de aprendiz d'una o d'altra botiga, es preparar per fer les lliures, perquè fer les lliures és donarles diners i alquilerles un local per començar su propi negoci.
No tenim de prestar diners al banc. Tenim un sistema d'aprenentatge, d'anar a una botiga, passar set anys, i l'amo d'aquest negoci t'emmonta un altre negoci. I el Nadal és el moment que tornem al poble per fer aquesta cerimònia. I també hem de recordar que també el calendari tradicional dels IVOs, a partir d'octubre és final d'any,
9 anys arrenca més o menys a meitat de gener la cultura ibo.
Però el Nadal és més o menys les mateixes dates. Sí, oi, tant que sí. Menjar... Normalment la gent, literalment, no menjas a tu casa. Vas amb el teu grup d'amics, vas de casa en casa ballant amb les màscares i us donen menjar a cada casa. Quan arribes a casa tens l'estómac impossible, ni siquiera pots caminar, no? I és una festa callejera, és tot el moment al carrer.
La major part d'Àfrica no té l'invern. Entonces estem parlant d'un període que fa sol, no plou, i és que és tot el rato al carrer, no?
Què es menja? Aquí per Nadal mengem la sopa de calets, la carandolla i Sant Esteve els canelons. Què es menja en aquestes cultures? En la cultura Ivo es menja arròs, es menja pão de diam, que és un tipus de tubércula feta amb moldes. La salsa és diferent de la salsa d'altres períodes d'any, perquè estem parlant d'ofensar aquec.
Porta de tot, no? I després també hi ha la cara que està fent a base de legums, que és una de les menjars més especials de tot l'any, no? És menjar al matí amb una miqueta de pa.
Però, com he dit abans, és impossible menjar a casa després de tant menjar i en cada família es dona menjar. És que és menjar, menjar, ballar, ballar i ballar i ballar. És el que fem a l'est de Nigèria. El ballar també serveix per baixar una miqueta tot el que has menjat.
No sé si Baixatán, pero bueno, sí, forma parte de la ceremonia, ¿no? Los Zulus en el sud de África también cantan, bailan, ropa nova, pero también es al final de inverno.
Al principi d'estiu, són els pocs llocs en Àfrica que hi ha a l'invern. Llavors, és al principi d'estiu, la gent surt al carrer la primera vegada, fan el brais, que és un tipus de menjar, és com una barbacó, i també fan reunions familiars, moltes balles, però no fan amb les màscaras com fan en la zona d'est de Nigeria, no?
Porten alguna indumentària especial o no és roba normal de carrer del dia a dia? Porten moltíssims collars colorits, un gorro especial per a este periodo i ropa, per supuesto, feta amb teles de la cultura quazolú de Sud d'Àfrica. I de menjar aquí què menjan?
menjant el braix, que és aquest tipus de barbacua, menjant el pap, que està extraïdor de maïs, i carn, moltíssima carn. I en aquestes dues cultures, els balls i la música també tenen tradició o és ens ajuntem i ballem el que sigui?
I en totes les cultures africanes el ball és molt important, la música és molt important. I cada cultura té el seu. Els ibus, per exemple, els balls de los enmascarats, és molt important que els nens fabriquen les seves màscares.
A base de un troc de cartró, trocitos de telas de los astres, y son mascarados molt colorits, amb un instrument, a base de aquest instrument que tinc aquí, que se llama el Oguene, que és un metalgon que està fet a base de metal, i la base és de fusta, que suena com aquesta.
A veure, com podríem descriure? Són com dues campanes, no?, per dins? Sí. Sí, són dues campanes que s'agafen com en un tronc o una màscara, podria ser, també. Una figureta de fusta, sí. Este és de los Rixec. Nosotros, de petit, portávamos dos trossets de metal i amb això fèiem el so, no?, perquè no teníem pasta per comprar un instrument correcte, no?
Abans m'has comentat que aquí potser podríem dir tribus i no són tribus. Són nacions. Dono un exemple. Els ibus, hi ha més de 30 milions d'ibus.
Los Zulus me parece que tienen más de 20 millones. Están hablando de naciones que abans de la arribada de los europeos a África eran naciones en toda la regla. El rey de los Zulus abans que luchó contra el colonialismo inglés...
és una de les més reconeguts de tota África. Els IVOs, a canvi, no tenen jerarquies, és una societat bastant igualitària, una societat bastant democràtica, per això funcionem amb els grups d'edat. Hi ha una reunió de l'Assemblea del Pobla, on tothom que ja han entrat als grups d'edat poden formar part i tenen el dret a vot.
Per formar part d'aquest grup d'edat has de viure al poble o pots viure fora per Nadal o per dates assenyalades ser-hi? Els grups d'edat són tots els pares o les mares del poble.
i tenen una certa edat que comprime entre quatre anys de diferència. Per exemple, el meu grup d'edat són dels que han nascut des de 68 fins a 72. Formo parte del grup d'edat encara que no estic a Nigeria.
També serien com les colles. Sí, més o menys. Però tenen molt més funcció, no?, perquè els joves tenen la responsabilitat de les neteges, de la seguretat del poble, i els més grans tenen la responsabilitat de mantenir la pau, de moderar les reunions i de posar les normes bàsiques que hem de respectar, no?,
Fem una miqueta de repàs de la tenda. Hi ha algun objecte o algunes coses que tinguis en guany que no hagis adquirit últimament que siguin com la novetat?
Més del 70% de la botiga. Vale, vale, pues ya va estar en feina. Hi ha el baúl de fusta d'acàcia, coses de cuina, de ensaladera de fusta d'acàcia. També hi ha instruments musicals com el tongue drum, el rain stick i moltes coses de vestiment també, mitjons...
folars i caixes decoratius i algun cotropessebre de pedra de sabó de quenya. Això és ben? Sí, el de pedra de sabó sí és ben.
I com passaràs tu, Peter, al Nadal? Vas a l'Àfrica o el passes aquí? Sempre aquí perquè he de treballar. M'agradaria celebrar... Normalment dic que el dia que puc tornar al poble per celebrar Nadal en casa serà el millor. Sí, sí. I aquí, durant les festes, apropes alguna cosa de la cultura que m'acabes d'explicar a casa teva perquè la coneguin també els teus fills?
A principis, quan vam arribar aquí, fa quasi 30 anys, celebrava Nadal per a tots els nigerians i alguna altra cultura a mi casa. Ara som pares, tenim famílies més grans, etcètera. Però aquest any el meu germà i tota la seva família venen a celebrar Nadal amb nosaltres. Ara els tocarà ensenyar com se celebra el Nadal aquí, ensenyar les tradicions.
Sí, sí, lo passarem molt bé, no te preocupes. Bueno, menjarem el menjar tradicional, farem ball a casa i sortim a fer un o dos toms. Cagareu el tio? Por supuesto. Home, soc d'aquí també. Soc Ivo i soc català. Però fliparan, no?
Sí, sí, sí, sí. Ja han estat fa uns anys per al final d'any, fin d'any, les celebracions de fin d'any, i se quedaron flipant amb les menjades d'uva, no? I ja em sembla que ara ho practiquen també a casa, no? Sí, sí, sí. Que divertit. Doncs recordem, estem al carrer Méndez Núñez, bueno, estàs al carrer Méndez Núñez número 8, Sinachi Stouch, i quins dies estàs obert i en quins horaris?
Estic obert fins, bueno, a part del dia 25 i 26 i el dia 1, estic obert tots els altres dies. En quin horari podem venir? De les 10 del matí fins a les 1.30 i de les 5 de la tarda fins a les 8.30. Doncs animem a qualsevol persona que vulgui venir, no només a comprar, sinó a donar un cop d'ull i preguntar-te també pel Nadal, per les diferents cultures, per les diferents nacions, que tu ho expliques a tothom.
Per suposo, i també sempre tinc una exposició permanent que es pot visitar, es pot tocar, es pot sentir, perquè l'art àfrica necessita que es siente, que es vive i que es disfrute, no? Doncs, Peter, moltíssimes gràcies i molt bones festes. Igualment, bones festes a tothom. Una abraçada.
La que compartim també amb l'Abril Rius i el propietari d'aquesta botiga, d'aquest establiment, que avui ens ha servit també per conèixer noves cultures, noves tradicions, vaja, noves per nosaltres, que no les coneixíem. En cinc minuts arribarem a dos quarts de dues. Serà el torn dels serveis informatius. Nosaltres us diem adeu des del què de què. Continua la programació a la sintonia de Tarragona Ràdio. Gràcies per escoltar-nos.
Fins demà!
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre, un quart de set de la tarda, viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot. Des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
El programa Revival de l'Albert Malla.
No pasaste de caivar. Hasta luego cocodrilo. Today you woke up and you told me
Son dos cuartos a dos.